Des de les eleccions municipals de 1979, s’ha anat articulant tot un sistema metropolità de ciutats que ha actuat per controlar i combatre les seves pròpies perifèries urbanes i socials.
–

L’AMB mereix un impuls i una revisió que –superant velles i antagòniques inèrcies polítiques– contribueixi a articular millor Barcelona amb la seva àrea i la doti d’una renovada governança.
–

L’escriptor critica la manera com s’ha planificat aquesta reforma urbanística i assenyala inconvenients com ara la dificultat per al comerç de centralitat o la discriminació que genera entre veïns.
–

Us proposem un extracte d’alguns dels darrers articles publicats a la secció Fer Ciutat, que reflexionen al voltant dels fonaments que constitueixen l’urbs avui dia i la seva projecció de futur.
–

Cal apostar per un nou Ens Metropolità que no només ha de millorar aspectes de gestió sinó també garantir als ciutadans un tracte més equitatiu, fruit d’un plantejament racional i no de l’atzar administratiu.
–

Cal revisar a fons el model caduc de la ciutat industria/serveis que encara fixa Barcelona i impulsar el concepte de Districte Innovador, que no respon als límits administratius de l’Àrea Metropolitana.
–

La idea d’una ciutat magnificada, no centralitzada, no contaminada i proveïda amb una bona xarxa de transport, podria ser el motor del “miracle català”, que tant necessitem.
–

Hem d’aspirar a convertir-nos en una ciutat de referència per a ser atractiva per als seus joves formats a casa, però, a més, que propiciï el desembarcament del talent estranger i empreses de la nova economia que generi ocupació de qualitat.
–

Josep M. Cardellach, Emma Riverola, Héctor Santcovsky i Eugènia Carreres aporten les seves reflexions sobre com s’ha de plantejar la ciutat a partir d’ara.
–

BARCELONA DISTRICTE FEDERAL (BDF) va realitzar la seva presentació pública a principis de febrer de 2019, en un moment en què la visió d’una Barcelona Metropolitana oberta a la primera i segona corones començava a guanyar terreny entre els teòrics de “la ciutat” i també entre les seves administracions.
–

El repte més important per a la població metropolitana és el mateix que té plantejat el conjunt de la humanitat: mantenir l’escalfament global, el canvi climàtic, dins els límits compatibles amb l’estabilitat social, la supervivència humana i l’equilibri dels ecosistemes.
–

La transformació és inevitable. A partir del pensament, la creativitat, el reconeixement i els espais compartits, es pot construir un nou Gran Barcelona que superi els seus termes, els límits del conformisme.
–

El fet que existeixi una àrea metropolitana institucionalitzada que no abasta tot el que podríem anomenar espai/regió metropolitana provoca debats i interrogants. Si, a més, és un gran concentrador de recursos i oportunitats, el debat guanya força.
–

En l’actual context de crisi resulta més que mai necessari pensar bé la nova configuració de l’àrea metropolitana a partir d’un ampli consens i una cooperació intel·ligent entre les diferents municipalitats.
–