L’APOSTA PER LES INFRAESTRUTURES TECNOLÒGIQUES
Josep Grau situa Barcelona en el panorama internacional pel que fa a les infraestructures estratègiques
Per Josep Grau, consultor d’estrategia i tecnologia
En aquest espai sempre hem defensat el valor estratègic que tenen les infraestructures tecnològiques per a Barcelona. Les infraestructures de telecomunicacions es consideren infraestructures crítiques pel desenvolupament de la metròpoli.
El 98% del tràfic internacional d’Internet circula a través d’infraestructures de cables submarins de fibra òptica. Les connexions depenen de milers de kilòmetres de cables que, en profunditats d’uns 5.000 metres, creuen els mars i oceans del Planeta.
En el món existeixen uns 400 cables submarins. És un sector que les infraestructures de telecomunicacions que creix molt. Els nous desplegaments estan liderats per les grans empreses tecnològiques mundials, que incrementen la seva capacitat de transmissió i redueixen la latència del tràfic.
El sud d’Europa disposa de 45 cables submarins, 10 connecten amb Espanya i 9 a Portugal, i en procés de desplegament n’hi ha 6 més. La situació geoestratègica de la península fa que siguem un node estratègic de connexió entre Europa, Àfrica i Amèrica que permet augmentar la seva rellevància en l’economia digital global.
La posició geoestratègica que Barcelona en el Mediterrani li permet convertir-se en un centre neuràlgic per tal de ser un important punt d’interconnexió de cables submarins a Europa.
Barcelona Cable Landing Station (BCLS), liderat per l’empresa catalana AFR-IX Telecom, està construint a Sant Adrià de Besòs el més gran infraestructura de cable submarí de la Mediterrània, una estació d’aterratge d’alta capacitat a Barcelona.
Aquesta infraestructura serà la primera estació internacional d’aterratge de cables submarins construïda en Catalunya, la instal·lació operarà com a gestor independent en regiment de lloguer. El model neutral, que explotarà AFR-IX, és un model innovador d’accés obert, que facilita la lliure competència entre els grans operadors.
Barcelona CLS es la millor alternativa front altres alternatives, com la que vol oferir la nova estació a la ciutat de Gènova. La de Barcelona ens permetrà descongestionar el tràfic que passa per Marsella. La infraestructura francesa dona serveis a 10 cables submarins i en procés de obtenir els permisos d’aterratge de 12 més, per el que es estratègic disposar de l’estació de Barcelona.
El proper any està previst l’entrada en funcionament a Barcelona de la Medusa Submarine Station, una nova infraestructura de comunicació submarina que serà referent en la Mediterrània.
Un projecte liderat també per la companyia AFR-IX, que desplegarà des de la Barcelona Cable Landing Station, amb una inversió de 326 milions d’euros, finançat una part pel Banc Europeu de Inversions (BEI) amb 163 milions d’euros.
Medusa serà el cable submarí de fibra òptica més llarg de la Mediterrània. Són uns 8.700 kilòmetres, connectarà nou països d’Àfrica i Europa, amb punts d’aterratge a Portugal, Marroc, Espanya, França, Algèria, Tunísia, Itàlia, Grècia i Egipte. El primer tram d’aquesta infraestructura serà desplegada per a la companyia Alcatel Submarine Networks i començarà a funcionar el 2024 unint Barcelona amb Lisboa i Marsella.
El Govern de Catalunya s’ha implicat activament per ubicar a Barcelona una Landing Station com a Open Port, i ha atorgat una concessió marítimo-terrestre de 50 anys per a vuit sistemes, amb tots els requisits mediambientals.
Aquesta infraestructura des de Sant Adrià s’estendrà als Data Centres de Catalunya, mitjançant una primera fase d’un primer anell a Barcelona per arribar al Carrier House de la Zona Franca, i en una segona fase d’un anell metropolità Besòs-Llobregat passant pel Parc d’Alba, amb diferents accessos en el recorregut metropolità.
Tots els sistemes de cable submarí que venen d’Àfrica, Àsia-Pacífic o Europa Oriental travessen la Mediterrània aterrant a Marsella o, per l’estret, a Lisboa.
L’únic cable submarí que existeix avui a l’Estat és el “Marea”, un cable de 6.600 kilòmetres que uneix la platja biscaïna de Sopelana amb Virginia Beach als EUA, una infraestructura propietat de Facebook, Microsoft i Telxius. Google ha anunciat la construcció d’una nova infraestructura anomenada “Grace Hopper” que es desplegarà també des de Bilbao a Nova York, amb connexió amb el Regne Unit.
Aquesta infraestructura permetrà connectar el Mediterrani oriental i occidental, amb l’Oceà Atlàntic, des de Barcelona, creant un nou corredor que anirà des d’Àsia fins l’Atlàntic, que connectarà amb una trentena de ciutats africanes repartides en tot el perímetre del Continent africà, que permetrà enllaçar importants operadors mundials com Xina Mobile, Facebook, MTN Group, Orange, Saudi Telecom, Telecom Egypt, Vodafone i WIOCC.
Aquestes infraestructures incorporaran tecnologies innovadores, una d’elles serà aplicada en l’àmbit de la sismologia per poder detectar terratrèmols. Converteix els cables de fibra òptica en una xarxa molt de sensors sísmics que mesuren les petites fraccions de senyal de retorn per a les imperfeccions microscòpiques dins del propi cable pertorbades per les vibracions dels fons marins.
A part de monitorar l’activitat sísmica, la tecnologia pot obtenir informació valuosa per tal d’avaluar els efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, a l’Oceà Atlàntic s’estan desenvolupant projectes de recerca amb l’objectiu de pronosticar, des de l’evolució les corrents d’aigües, i com els canvis poden impactar en els ecosistemes, les economies regionals i el clima global, i a la vegada permeten capturar dades per a la protecció dels mamífers marins en perill d’extinció, ja que permet determinar la seva distribució en el mitja marí.
Segons ens ha manifestat AFR-IX, la companyia està involucrada en projectes de tecnologua de cables submarins intel·ligents i, des de Barcelona, es compartiran interessants notícies el proper any.
Fins ara, han estat els satèl·lits el que han captat les variacions de temperatura de la superfície dels mars i oceans, però aquests nous sensors ens proporcionaran informació més propera sobre l’evolució del fons marí.
Les noves infraestructures de la Barcelona Cable Landing Station permetran, a la Metròpoli de Barcelona i a Catalunya, millorar la fiabilitat de les comunicacions internacionals i augmentar la resiliència.
Per Josep Grau, consultor d’estrategia i tecnologia
En aquest espai sempre hem defensat el valor estratègic que tenen les infraestructures tecnològiques per a Barcelona. Les infraestructures de telecomunicacions es consideren infraestructures crítiques pel desenvolupament de la metròpoli.
El 98% del tràfic internacional d’Internet circula a través d’infraestructures de cables submarins de fibra òptica. Les connexions depenen de milers de kilòmetres de cables que, en profunditats d’uns 5.000 metres, creuen els mars i oceans del Planeta.
En el món existeixen uns 400 cables submarins. És un sector que les infraestructures de telecomunicacions que creix molt. Els nous desplegaments estan liderats per les grans empreses tecnològiques mundials, que incrementen la seva capacitat de transmissió i redueixen la latència del tràfic.
El sud d’Europa disposa de 45 cables submarins, 10 connecten amb Espanya i 9 a Portugal, i en procés de desplegament n’hi ha 6 més. La situació geoestratègica de la península fa que siguem un node estratègic de connexió entre Europa, Àfrica i Amèrica que permet augmentar la seva rellevància en l’economia digital global.
La posició geoestratègica que Barcelona en el Mediterrani li permet convertir-se en un centre neuràlgic per tal de ser un important punt d’interconnexió de cables submarins a Europa.
Barcelona Cable Landing Station (BCLS), liderat per l’empresa catalana AFR-IX Telecom, està construint a Sant Adrià de Besòs el més gran infraestructura de cable submarí de la Mediterrània, una estació d’aterratge d’alta capacitat a Barcelona.
Aquesta infraestructura serà la primera estació internacional d’aterratge de cables submarins construïda en Catalunya, la instal·lació operarà com a gestor independent en regiment de lloguer. El model neutral, que explotarà AFR-IX, és un model innovador d’accés obert, que facilita la lliure competència entre els grans operadors.
Barcelona CLS es la millor alternativa front altres alternatives, com la que vol oferir la nova estació a la ciutat de Gènova. La de Barcelona ens permetrà descongestionar el tràfic que passa per Marsella. La infraestructura francesa dona serveis a 10 cables submarins i en procés de obtenir els permisos d’aterratge de 12 més, per el que es estratègic disposar de l’estació de Barcelona.
El proper any està previst l’entrada en funcionament a Barcelona de la Medusa Submarine Station, una nova infraestructura de comunicació submarina que serà referent en la Mediterrània.
Un projecte liderat també per la companyia AFR-IX, que desplegarà des de la Barcelona Cable Landing Station, amb una inversió de 326 milions d’euros, finançat una part pel Banc Europeu de Inversions (BEI) amb 163 milions d’euros.
Medusa serà el cable submarí de fibra òptica més llarg de la Mediterrània. Són uns 8.700 kilòmetres, connectarà nou països d’Àfrica i Europa, amb punts d’aterratge a Portugal, Marroc, Espanya, França, Algèria, Tunísia, Itàlia, Grècia i Egipte. El primer tram d’aquesta infraestructura serà desplegada per a la companyia Alcatel Submarine Networks i començarà a funcionar el 2024 unint Barcelona amb Lisboa i Marsella.
El Govern de Catalunya s’ha implicat activament per ubicar a Barcelona una Landing Station com a Open Port, i ha atorgat una concessió marítimo-terrestre de 50 anys per a vuit sistemes, amb tots els requisits mediambientals.
Aquesta infraestructura des de Sant Adrià s’estendrà als Data Centres de Catalunya, mitjançant una primera fase d’un primer anell a Barcelona per arribar al Carrier House de la Zona Franca, i en una segona fase d’un anell metropolità Besòs-Llobregat passant pel Parc d’Alba, amb diferents accessos en el recorregut metropolità.
Tots els sistemes de cable submarí que venen d’Àfrica, Àsia-Pacífic o Europa Oriental travessen la Mediterrània aterrant a Marsella o, per l’estret, a Lisboa.
L’únic cable submarí que existeix avui a l’Estat és el “Marea”, un cable de 6.600 kilòmetres que uneix la platja biscaïna de Sopelana amb Virginia Beach als EUA, una infraestructura propietat de Facebook, Microsoft i Telxius. Google ha anunciat la construcció d’una nova infraestructura anomenada “Grace Hopper” que es desplegarà també des de Bilbao a Nova York, amb connexió amb el Regne Unit.
Aquesta infraestructura permetrà connectar el Mediterrani oriental i occidental, amb l’Oceà Atlàntic, des de Barcelona, creant un nou corredor que anirà des d’Àsia fins l’Atlàntic, que connectarà amb una trentena de ciutats africanes repartides en tot el perímetre del Continent africà, que permetrà enllaçar importants operadors mundials com Xina Mobile, Facebook, MTN Group, Orange, Saudi Telecom, Telecom Egypt, Vodafone i WIOCC.
Aquestes infraestructures incorporaran tecnologies innovadores, una d’elles serà aplicada en l’àmbit de la sismologia per poder detectar terratrèmols. Converteix els cables de fibra òptica en una xarxa molt de sensors sísmics que mesuren les petites fraccions de senyal de retorn per a les imperfeccions microscòpiques dins del propi cable pertorbades per les vibracions dels fons marins.
A part de monitorar l’activitat sísmica, la tecnologia pot obtenir informació valuosa per tal d’avaluar els efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, a l’Oceà Atlàntic s’estan desenvolupant projectes de recerca amb l’objectiu de pronosticar, des de l’evolució les corrents d’aigües, i com els canvis poden impactar en els ecosistemes, les economies regionals i el clima global, i a la vegada permeten capturar dades per a la protecció dels mamífers marins en perill d’extinció, ja que permet determinar la seva distribució en el mitja marí.
Segons ens ha manifestat AFR-IX, la companyia està involucrada en projectes de tecnologua de cables submarins intel·ligents i, des de Barcelona, es compartiran interessants notícies el proper any.
Fins ara, han estat els satèl·lits el que han captat les variacions de temperatura de la superfície dels mars i oceans, però aquests nous sensors ens proporcionaran informació més propera sobre l’evolució del fons marí.
Les noves infraestructures de la Barcelona Cable Landing Station permetran, a la Metròpoli de Barcelona i a Catalunya, millorar la fiabilitat de les comunicacions internacionals i augmentar la resiliència.
| share: |       |
