ESTRATÈGIES PER A UNA ECONOMIA METROPOLITANA POST-COVID-19
La pandèmia ha provocat un replantejament del model econòmic, productiu i sociosanitari que ha d’obrir, però, una finestra d’oportunitats per a l’acció política i el diàleg social
Per Montserrat Ballarín, vicepresidenta Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, i Héctor Santcovsky, director de l’Àrea de Desenvolupament social i econòmic del AMB
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) representa l’eix econòmic més gran de Catalunya amb un 43% de la població, un 55% del PIB i un 52% de l’ocupació. De la mateixa manera, aglutinant 164 municipis i 5 milions d’habitants, també és la unitat territorial més significativa d’una àrea funcional més gran: la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).
Tenint en compte a curt termini els efectes de la crisi provocada per la pandèmia i altres factors sistèmics que caldrà abordar en un futur —com la necessitat de promoure l’ocupació de qualitat, els efectes del canvi tecnològic o la disminució dels efectes de l’activitat econòmica sobre el medi ambient—, es pot detectar tot un procés de canvis amb múltiples afectacions sobre l’economia metropolitana.
Concretament, la COVID-19 ha provocat un replantejament del model econòmic, productiu i sociosanitari. Això, però, ha d’obrir una finestra d’oportunitats per a l’acció política i el diàleg social, amb el punt de mira cap a una transició justa i una reconstrucció socioeconòmica per tal de generar una estructura de governança duradora i resilient.
En aquesta línia, la Taula de Reactivació Econòmica i Reindustrialització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha generat una deliberació per identificar els aspectes que configuren la realitat de l’activitat econòmica al territori metropolità. Amb aquesta finalitat, s’han valorat factors com l’impacte de la COVID-19 i s’han identificat 420 actuacions amb l’objectiu d’impulsar l’economia i cercar oportunitats de creixement econòmic i millores en l’ocupació, totes elles recollides al document d’Estratègies per a una economia metropolitana pot-Covid19. Per a fer efectius aquests reptes i mesures caldrà el treball coordinat entre institucions locals i els principals agents socials, a més a més de la implicació íntegra de l’AMB.
Cal destacar que les propostes vinculades amb àmbits transversals que garanteixen un desenvolupament econòmic sostenible i just —com, per exemple, el medi ambient, l’energia, la mobilitat, la formació professional, la innovació, els recursos humans o l’urbanisme— també s’han inclòs en aquesta deliberació. De la mateixa manera, el turisme i el comerç han estat dos eixos de rellevància pel seu pes dins de l’economia metropolitana.
“Cal posar en valor la importància del turisme a nivell estructural i promoure’l dins de les economies locals, sobretot en l’àmbit metropolità.” |
L’àmbit metropolità ha de consolidar-se com a espai de diàleg social per tal d’encarar els principals reptes del model econòmic i productiu, com ara l’evolució del model industrial i de producció de serveis, un mercat laboral inclusiu i de qualitat, l’impacte de l’economia 4.0, la transició i la bretxa digital i la perspectiva de gènere.
A més a més, tal i com s’apunta en línies anteriors, cal tenir en compte el comerç i el turisme com a motors econòmics que s’han ressentit durant el transcurs de la pandèmia. Cal generar mecanismes per tal d’enfortir aquests sectors i garantir la seva ràpida recuperació.
És en aquest sentit que cal posar en valor la importància del turisme a nivell estructural i que cal promoure dins de les economies locals, sobretot en l’àmbit metropolità, ja que genera molts recursos i té potencial per a reanimar el mercat laboral. La manera d’abordar els reptes del turisme ha de ser des d’una mirada holística i entenent el territori metropolità com un espai de gestió coordinat. Això és així per la naturalesa transversal i la incidència del turisme en altres àmbits —serveis, restauració, allotjament, etc.—, dels quals destaca el comerç.
De fet, el sector del comerç ha estat un altre dels àmbits clau de reflexió de la Taula. L’augment del comerç electrònic, el foment del comerç de proximitat o el creixement del comerç alimentari, han estat alguns dels canvis que s’han intensificat en l’àmbit del comerç des de l’arribada de la pandèmia. Per aquest motiu esdevé imprescindible realitzar una tasca de diagnosi envers la situació de la distribució i el consum, per tal de planificar el futur del comerç i la restauració alhora que es configura i es construeix el nou model turístic.
La Taula també ha posat en valor el paper central del trinomi coneixement-innovació-formació en la situació actual. La innovació i el coneixement estan directament relacionades amb les polítiques de desenvolupament humà i poden servir de base per al foment del diàleg social. De la mateixa manera, la innovació i les seves implicacions en els diferents àmbits ha esdevingut un instrument per superar els efectes de la pandèmia.
Això té importància tenint en compte que un dels aspectes més afectats per la pandèmia ha estat l’augment de persones en risc d’exclusió social per motius laborals. Ens trobem davant d’un greu augment de situacions de vulnerabilitat i iniquitat que cal abordar, entre d’altres, a través de les polítiques de formació i la innovació.
La Taula també ha posat al centre dels seus debats els aspectes relacionats amb el món laboral -formació professional, R+D+I, les perspectives d’impacte del 4.0 en el desenvolupament del coneixement i del model productiu industrial, etc.- donat que la crisi provocada per la pandèmia ha evidenciat la importància dels perfils professionals amb elevada capacitació tècnica.
Pel que fa a l’àmbit de territori —urbanisme, medi ambient, energia i telecomunicacions— la Taula ha determinat que és necessari reexaminar els reptes de futur i revisar les mesures i les actuacions relacionades. És a dir, cal cercar la manera més efectiva d’abordar el nou paradigma ja que la normativa no està capacitada actualment per a fer-ho.
Alguns dels exemples als quals s’enfronta la planificació urbanística són la digitalització, l’evolució de les comunicacions, l’eficiència energètica, els polígons d’activitat econòmica desocupats o la mobilitat -que té un gran impacte mediambiental i en la qualitat de vida de les persones. En aquesta línia, cal donar importància al fort augment de l’ús del vehicle privat, el creixement del concepte de darrera milla o el plantejament del cotxe elèctric, entre d’altres. A més a més, és important destacar que s’ha produït un canvi en l’ús i consum de fonts d’energia que caldrà aprofitar per a reduir el transport marítim i promoure la descarbonització.
Així doncs, resulta lògic que els aspectes com la planificació urbanística, les infraestructures de mobilitat, transport, energètiques i de telecomunicacions, la logística, la sostenibilitat i la transició energètica, hagin estat centrals en la deliberació de la Taula.
En resum, l’AMB ha de ser capaç d’esdevenir un actor encara més proactiu per donar respostes integrals a una nova realitat complexa, amb implicacions a diferents nivells i que planteja múltiples reptes. Cal que el territori metropolità esdevingui un centre d’oportunitats sustentat per pilars fonamentats en la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i el desenvolupament econòmic inclusiu, innovador i sostenible.
Per Montserrat Ballarín, vicepresidenta Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, i Héctor Santcovsky, director de l’Àrea de Desenvolupament social i econòmic del AMB
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) representa l’eix econòmic més gran de Catalunya amb un 43% de la població, un 55% del PIB i un 52% de l’ocupació. De la mateixa manera, aglutinant 164 municipis i 5 milions d’habitants, també és la unitat territorial més significativa d’una àrea funcional més gran: la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).
Tenint en compte a curt termini els efectes de la crisi provocada per la pandèmia i altres factors sistèmics que caldrà abordar en un futur —com la necessitat de promoure l’ocupació de qualitat, els efectes del canvi tecnològic o la disminució dels efectes de l’activitat econòmica sobre el medi ambient—, es pot detectar tot un procés de canvis amb múltiples afectacions sobre l’economia metropolitana.
Concretament, la COVID-19 ha provocat un replantejament del model econòmic, productiu i sociosanitari. Això, però, ha d’obrir una finestra d’oportunitats per a l’acció política i el diàleg social, amb el punt de mira cap a una transició justa i una reconstrucció socioeconòmica per tal de generar una estructura de governança duradora i resilient.
En aquesta línia, la Taula de Reactivació Econòmica i Reindustrialització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha generat una deliberació per identificar els aspectes que configuren la realitat de l’activitat econòmica al territori metropolità. Amb aquesta finalitat, s’han valorat factors com l’impacte de la COVID-19 i s’han identificat 420 actuacions amb l’objectiu d’impulsar l’economia i cercar oportunitats de creixement econòmic i millores en l’ocupació, totes elles recollides al document d’Estratègies per a una economia metropolitana pot-Covid19. Per a fer efectius aquests reptes i mesures caldrà el treball coordinat entre institucions locals i els principals agents socials, a més a més de la implicació íntegra de l’AMB.
Cal destacar que les propostes vinculades amb àmbits transversals que garanteixen un desenvolupament econòmic sostenible i just —com, per exemple, el medi ambient, l’energia, la mobilitat, la formació professional, la innovació, els recursos humans o l’urbanisme— també s’han inclòs en aquesta deliberació. De la mateixa manera, el turisme i el comerç han estat dos eixos de rellevància pel seu pes dins de l’economia metropolitana.
“Cal posar en valor la importància del turisme a nivell estructural i promoure’l dins de les economies locals, sobretot en l’àmbit metropolità.” |
L’àmbit metropolità ha de consolidar-se com a espai de diàleg social per tal d’encarar els principals reptes del model econòmic i productiu, com ara l’evolució del model industrial i de producció de serveis, un mercat laboral inclusiu i de qualitat, l’impacte de l’economia 4.0, la transició i la bretxa digital i la perspectiva de gènere.
A més a més, tal i com s’apunta en línies anteriors, cal tenir en compte el comerç i el turisme com a motors econòmics que s’han ressentit durant el transcurs de la pandèmia. Cal generar mecanismes per tal d’enfortir aquests sectors i garantir la seva ràpida recuperació.
És en aquest sentit que cal posar en valor la importància del turisme a nivell estructural i que cal promoure dins de les economies locals, sobretot en l’àmbit metropolità, ja que genera molts recursos i té potencial per a reanimar el mercat laboral. La manera d’abordar els reptes del turisme ha de ser des d’una mirada holística i entenent el territori metropolità com un espai de gestió coordinat. Això és així per la naturalesa transversal i la incidència del turisme en altres àmbits —serveis, restauració, allotjament, etc.—, dels quals destaca el comerç.
De fet, el sector del comerç ha estat un altre dels àmbits clau de reflexió de la Taula. L’augment del comerç electrònic, el foment del comerç de proximitat o el creixement del comerç alimentari, han estat alguns dels canvis que s’han intensificat en l’àmbit del comerç des de l’arribada de la pandèmia. Per aquest motiu esdevé imprescindible realitzar una tasca de diagnosi envers la situació de la distribució i el consum, per tal de planificar el futur del comerç i la restauració alhora que es configura i es construeix el nou model turístic.
La Taula també ha posat en valor el paper central del trinomi coneixement-innovació-formació en la situació actual. La innovació i el coneixement estan directament relacionades amb les polítiques de desenvolupament humà i poden servir de base per al foment del diàleg social. De la mateixa manera, la innovació i les seves implicacions en els diferents àmbits ha esdevingut un instrument per superar els efectes de la pandèmia.
Això té importància tenint en compte que un dels aspectes més afectats per la pandèmia ha estat l’augment de persones en risc d’exclusió social per motius laborals. Ens trobem davant d’un greu augment de situacions de vulnerabilitat i iniquitat que cal abordar, entre d’altres, a través de les polítiques de formació i la innovació.
La Taula també ha posat al centre dels seus debats els aspectes relacionats amb el món laboral -formació professional, R+D+I, les perspectives d’impacte del 4.0 en el desenvolupament del coneixement i del model productiu industrial, etc.- donat que la crisi provocada per la pandèmia ha evidenciat la importància dels perfils professionals amb elevada capacitació tècnica.
Pel que fa a l’àmbit de territori —urbanisme, medi ambient, energia i telecomunicacions— la Taula ha determinat que és necessari reexaminar els reptes de futur i revisar les mesures i les actuacions relacionades. És a dir, cal cercar la manera més efectiva d’abordar el nou paradigma ja que la normativa no està capacitada actualment per a fer-ho.
Alguns dels exemples als quals s’enfronta la planificació urbanística són la digitalització, l’evolució de les comunicacions, l’eficiència energètica, els polígons d’activitat econòmica desocupats o la mobilitat -que té un gran impacte mediambiental i en la qualitat de vida de les persones. En aquesta línia, cal donar importància al fort augment de l’ús del vehicle privat, el creixement del concepte de darrera milla o el plantejament del cotxe elèctric, entre d’altres. A més a més, és important destacar que s’ha produït un canvi en l’ús i consum de fonts d’energia que caldrà aprofitar per a reduir el transport marítim i promoure la descarbonització.
Així doncs, resulta lògic que els aspectes com la planificació urbanística, les infraestructures de mobilitat, transport, energètiques i de telecomunicacions, la logística, la sostenibilitat i la transició energètica, hagin estat centrals en la deliberació de la Taula.
En resum, l’AMB ha de ser capaç d’esdevenir un actor encara més proactiu per donar respostes integrals a una nova realitat complexa, amb implicacions a diferents nivells i que planteja múltiples reptes. Cal que el territori metropolità esdevingui un centre d’oportunitats sustentat per pilars fonamentats en la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i el desenvolupament econòmic inclusiu, innovador i sostenible.
| share: |       |
