DAVID FERRER: “NO TINDREM UNA SOCIETAT DIGITAL SI NO DISPOSEM D’UNES BONES INFRAESTRUCTURES.”

El Secretari de Polítiques Digitals del Govern de Catalunya repassa els principals reptes que aborda Catalunya i Barcelona en matèria tecnològica

Per Josep Grau.

Una primera qüestió obligada…, les competències de la Secretaria són amplies, una és l’Agència de ciberseguretat de Catalunya, que vetlla per garantir la ciberseguretat de l’Administració de la Generalitat i institucions públiques. A primers del mes de desembre la Generalitat va patir un important ciberatac en el nus de comunicacions, com altres atacs a la Universitat Autònoma de Barcelona i, en els darrers dies, a la Universitat Oberta de Catalunya.
És un plaer poder explicar que és i que fa la Secretaria de Polítiques Digitals del Govern de Catalunya (SPD). Si, el Govern ens ocupa i preocupa la ciberseguretat, i com bé dius, el passat desembre variem patir un important ciberatac, va ser un ciberatac de “negació de servei”. Hi ha diverses tipologies, en aquest cas va ser bloquejar l’accés a internet de l’Administració Publica, bloquejant les nostres capacitats de connectivitat. Encara estem en l’anàlisi forense i no puc donar detalls per confidencialitat, és altament sospitós que es produís la tarda d’un dia de pont. Tots els atacs han intentat agafar-nos amb la guàrdia baixa, en aquest cas va ser un atac dirigit a la Generalitat orientat sobretot als serveis de Salut, un important atac que varen recuperar en tres hores, va ser similar al patit pel 9N, però en aquell cas vàrem tardar uns tres dies en recuperar-ho. Va ser un atacat en dues onades que, gràcies a l’Agència de Ciberseguretat i la coordinació del CTTI amb Telefònica, operador de qui van atacar els accessos, es va resoldre. Telefònica ens va traslladar que va ser el ciberatac més important a nivell Estatal aquest any.

 

Cal mencionar que els recursos per mobilitzar aquests ciberatacs són desenes de milers d’euros, no és la primera vegada ni serà l’última. L’Agència té la tasca de protegir el perímetre dels serveis públics de Catalunya. De fet, aquest gener es posa en marxa un desplegament de protecció mitjançant una prova pilot (PP) amb 50 Ajuntaments, que, un cop afinades qüestions tècniques, podran adherir-se tots els Ajuntaments que ho demanin.

La ciberseguretat és un negoci que mobilitza molts diners, que mou més que el negoci de la droga a nivell mundial, per això, el Govern continuarà dedicant recursos per estar ben preparats. Altres tipologies són els atacs del tipus Phishing o per Ransomware que va ser el que va patir la Universitat Autònoma, en el qual l’Agència de Ciberseguretat hi va col·laborar en la resolució, i per sort no va anar a més, tot i així costarà recuperar la normalitat. Això demostra la importància d’estar ben preparats i invertir perquè ens permetin recuperar el més ràpid possible els serveis quan es produeixin aquests ciberatacs.

Tornem a les competències de la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD).
Tenim amplies competències però no les que desitjaríem, perquè tornant a la ciberseguretat, quant es va crear l’Agència les seves competències varen ser impugnades al Tribunal Constitucional (TC), encara que pràcticament ens va donar la raó però no a les competències en mesures de contraatac. Si fem el símil de la boxa, podem rebre cops i repel·lir-los, però no podem donar contracops.

Dins de les nostres competències hi ha aspectes que vostè coneix bé, que fa referencia al sector de les telecomunicacions. No les tenim per l’ordenament de l’espectre radioelèctric, ni de coordinació amb el propi sector. En aquest sentit, posar en relleu que, en la tramitació de la nova Llei General de Telecomunicacions (LGT) en el Congrés de Diputats, que aprofundeix encara més amb la centralització de competències, existeix una desconfiança de que les regions puguem participar en garantir la connectivitat a tots els ciutadans per aconseguir el que s’anomena Gigabit Society.

blank

Respecte la connectivitat, no podem incidir en la millora de la connectivitat en mobilitat, no podem ni obligar ni actuar per millorar aquest tipus de serveis. Si que, dins les nostres competències, podem actuar en els desplegament d’infraestructures fixes en el territori, però actuar amb el sector se’ns fa molt complicat. Un aspecte important és disposar d’informació de les infraestructures que tenen els operadors en el territori, una informació que hauria de ser transparent per a totes les Administracions. No pot ser,  quan requerim informació a la Comisión Nacional del Mercado y de la Competencia (CNMC), que no se’ns doni al·legant criteris de confidencialitat.

Es va aprovar per Acord de Govern el passat mes d’octubre el Pla Estratègic d’Infraestructures Digitals (PEID) – Quins són els eixos estratègics i les línies d’actuació?
El PEID és una visió estratègica, integral, transversal i holística de la planificació de les infraestructures digitals a Catalunya, les infraestructures són l’element nuclear de la societat digital, no tindrem una societat digital si no disposem d’unes bones infraestructures.

Ho hem vist amb l’emergència del COVID, un dia per l’altre vàrem posar pressió i estressar les infraestructures, que sortosament van respondre, però evidentment l’increment de la demanda, tràfic, i els serveis són cada cop més crítics,

Cal planificar el desplegament i capacitats de les infraestructures per tal de disposar d’una base solida i robusta. El PEID ens permet l’ordenació i planificació de les infraestructures i impulsar- les amb garanties, per tenir una bona connectivitat universal en el territori. Infraestructures que el Govern posa a l’abast de qualsevol operador del mercat, a preus públics i sense afectar a la normal funcionalment de la competència.

El Pla té varies mirades, les infraestructures de connectivitat fixe mitjançant la fibra òptica, i les infraestructures físiques per a la mobilitat, la cobertura de la RTV pública, cobertura i capacitats dels serveis d’emergència, i pel control de trànsit. A més, el desplegament de les infraestructures per l’emmatzematge i computació cada cop que els serveis com els sanitaris i/o educació requereixen d’infraestructures en el territori distribuïdes i de proximitat, són les anomenades “Edge Computing”.

La SPD ha definit i participat en el programa New Space,  que impulsa aquesta estratègia i intervenció del Govern. Això, Secretari, és una estructura d’Estat?
No diria que és una estructura d’Estat, és més aviat una política d’Estat. El Pla New Space contempla desplegar infraestructures d’alta rellevància estratègica i econòmica, com el Space Port d’Alguaire, espai del Montsec i una sèrie d’espais més. En el Pla una de les dimensions són les infraestructures, però no és la única, encara que sigui la més visible, aquest Pla tracta d’impulsar una infraestructura satel·lital que permeti desplegar serveis de gran valor. La nostra posició és impulsar un sector emergent, això ho fan altres governs amb tota normalitat, i creiem que ens pertoca fer-ho.

El New Space és un concepte per a la democratització de l’Espai, fa uns anys aquest sector estava reservat a les grans Agències i Empreses Estatals que impulsaven projectes de grans de centenars de milers de milions d’euros, dedicats a missions principalment científiques, i de recerca. El New Space ens permet que empreses, governs i regions també puguin desenvolupar projectes que utilitzen tecnologies més estàndard. Aquestes tecnologies es despleguen en òrbites molt més baixes (entre 500 i 2.000Km) amb un cost de llançament molt més assequible i un cicle de vida més baix, això ens permet desenvolupar la tecnologia, desplegar-la, llançar-la, utilitzar-la, en una cicle de vida de cinc anys, provocant una acceleració tecnològica enorme i una convergència digital més rapida, són tecnològiques més innovadores respecte les dels anys 80 . En definitiva, és una peça estratègica de les polítiques que el Govern impulsa.

Vàrem començar amb l’estratègia 5G a Catalunya, desprès el Blockchain, vàrem aprovar estratègia per la intel·ligència artificial, vàrem aprovar l’estratègia New Space, i esperem aprovar en el mateix any l’estratègia del Govern en tecnologies quàntiques, creant una comissió que presidirà Andreu Mas-Cullell amb la participació de l’Institut de Ciències fotòniques. Totes aquestes tecnologies conflueixen en el sector New Space, és un sector estratègic i de creixement, on el Govern es permet posicionar amb lideratge, és una oportunitat i tenim capacitats, tenim un interessant ecosistema d’industries i centres tecnològics. Se’ns apropen empreses per establir- se a Catalunya per desenvolupar aquesta activitat. El programa d’inversió del Govern per aquest 2022 és de 8M€, la configuració pressupostària del Pla és de 15M€ per 2020-2023, però estem tancant un acord d’“open constellation” per valor de 25M€, arribant a un total de 40M€ amb la participació d’empreses innovadores que es poden desenvolupar aquí a Catalunya.

En quin tipus de regulació es sustenten aquestes iniciatives?
La regulació per aquest tipus de desplegaments de baixa òrbita no està regulat pels Estats està regulat per la ITU (Unió Internacional de Telecomunicacions) i organismes internacionals que governen, ordenen i controlen l’espai, a quines orbites posicionar per evitar col·lisions. Fa poc l’Estació Espacial Internacional tenia previst un llançament per intercanviar tripulació que va ser cancel·lat pel risc de col·lisió amb objectes que orbitaven al voltant de la Terra, penseu que hi ha centenars de milers de cossos orbitant, és un problema, per això requereix un exhaustiu control, existeixen missions per retirar objectes obsolets, és un espai finit.

 

Un altra iniciativa, la Barcelona Cable Landing Station (BCLS), on l’empresa catalana AFR-IX ha iniciat la construcció d’un punt d’arribada internacional de cables submarins a Sant Adrià de Besòs, una infraestructura de connectivitat d’alta capacitat a Barcelona. – Quina intervenció i quines inversions ha compromès el Govern?

Nosaltres hem tingut una intervenció des del primer moment perquè es materialitzés a partir de la iniciativa d’aquesta empresa. El nostre objectiu és millorar la connectivitat internacional de Catalunya, més del 90% del tràfic internacional a Internet es vehicula per sistemes de cable submarí. Si ens fixem amb el mapa d’accés, les infraestructures són una gran “anomalia” a Catalunya i a España, no estem ben connectats. L’únic cable submarí que existeix a l’Estat Espanyol és el MAREA, un cable que va de Bilbao a Virginia Beach (EEUU), un consorci de companyies com Telsius, Microsoft i Facebook. Google ha anunciat la construcció d’una nova infraestructura que també anirà de Bilbao a EEUU. El Govern, aprofitant la nostra posició geoestratègica en el Mediterrani, vol incidir en aquest àmbit. Si mirem el mapa, tots els sistemes de cable submarí que venen d’Àfrica, Àsia-Pacífic o Europa Oriental que travessen el Mediterrani i aterren a Marsella o per l’estret a Lisboa.

blank

Per diferents motius vàrem entendre que Catalunya havia de disposar d’unes condiciones de connectivitat internacionals molt més competitives, posant Barcelona en una posició en el mapa internacional. En aquest sentit, acordem amb aquesta companyia un pla d’inversions per construir una Landing Station, amb la condició que apliqui els criteris de Open- Port, que vol dir oferir, en condicions equivalents, a tots els operadors. Hem atorgat una concessió marítimo-terrestre per 50 anys fins a vuit sistemes. La nostra intervenció ha estat tramitar una concessió amb totes les garanties, requisits administratius i ambientals.

El que si ens hem compromès és a estendre infraestructures d’accés als Data Centers de Catalunya, mitjançant un primer anell aprofitant les Rondes de Barcelona per arribar al Carrier House de la Zona Franca, i en una segona fase un anell metropolità Besòs-Llobregat passant pel Parc d’Alba, amb varis accessos en el recorregut metropolità.

A més, estem treballant en un pla d’ordenació i planificació marítima-terrestre de l’espai mediterrani català per si un altre operador té interès; així podem donar resposta a una altra iniciativa de Port en la nostra costa.

És evident que el sector tecnològic és un sector estratègic, de creixement i de creació d’ocupació a Catalunya i en concret a la regió metropolitana. El darrer Observatori indica que aquest sector representa quasi el 10% del PIB català, però tenim un problema important: la manca de talent digital.
Un dels pilars de la societat digital són les infraestructures i un altre pilar imprescindible és el talent. Tenim un gran repte en la manca de talent, però que és un problema global, tenim més necessitat de talent digital que capacitat de genera-ho. En aquest sentit estem treballant en un programa amb les Universitats i el sector que espero poder anunciar aviat, però no és una qüestió que es pugui resoldre únicament des del Govern.

El pes del sector tecnològic en el PIB català com diu és gairebé del 10%, en la darrera EPA, indica que tenim més de 130.000 professionals ocupats, un sector on el nivell de retribució està per sobre del 20% de la mitjana, que en els darrers cinc anys ha crescut un 50% l’ocupació, quan en altres sectors la mitjana no ha arribat al 4%. Per tant, és un sector de gran creixement, però malauradament ens manquen professionals, Un estudi recent quantificava les necessitats a Catalunya en 60.000 professionals. El Digital Hub va anunciar que la multinacional Pepsico a Barcelona requereix contractar a 400 enginyers per ser-ne 1.000. Són xifres importants a les quals no serà fàcil donar resposta.

Centrem-nos ara en la gran Barcelona, una metròpoli amb 5,5M de ciutadans que agrupa les ciutats més poblades i més industrials de Catalunya. Creu que es disposa de bones infraestructures?
Una cosa és tenir bones infraestructures i l’altra tenir-les de bona qualitat, no entraré en valorar la qualitat del servei que sempre evidentment és millorable, però cal ser exigents amb els proveïdors de connectivitat. Més allà d’això, les dades que tenim de l’àrea metropolitana de Barcelona mostren que tenim unes bones infraestructures, quan parlem de fibra òptica o mobilitat és cert que encara tenim alguns nuclis de població i zones d’activitat econòmica amb deficiències.

Aplicant la metodologia del DESI, que és l’estudi amb què cada any la Unió Europea analitza l’índex de desenvolupament de la societat de la informació aplicat a Catalunya, nosaltres analitzem ja fa dos anys, quina nota passaria aquest examen del DESI, i sortim amb una bona nota: seriem el 5è Estat a nivell europeu darrere dels nòrdics, i si ens fixem en el nivell de infraestructures estaríem en els primers llocs; caldrà veure en el DESI 21, que publicarem aquest any, quin impacte ha tingut la COVID.

Parlem ara de 5G… la tecnologia 5G permet unes funcionalitats molt potents. Una tecnologia que aporta valor en sectors com industria, automoció, logística, salut, seguretat i emergències, etc… En aquest sentit, alguns països d’Europa com Alemanya, França o Regne Unit, i també EEUU, els reguladors contemplen l’adjudicació d’espectre per a xarxes privades en les regions industrials.
Bé, això porta de nou a les competències, això és una decisió política. Nosaltres únicament tenim opinió, vàrem traslladar a la Secretaria d’Estat la necessitat que contemplessin en l’atorgament de la llicències que apliquen diverses bandes de freqüències, on cada una té una funció, capacitats i cobertura diferent, nosaltres creiem que la millor banda eren els 3,5M€. En aquest sentit l’Estat manifesta voluntats però que la banda segurament serà la de 26Ghz, que comportarà més complexitat, el més important es permetrà a companyies industrials i logístiques disposar d’espectre per a poder desplegar amb seguretat la Industria 4.0. Les empreses considerem que les infraestructures 5G són estratègiques, i per tant  és lògic que les vulguin  pròpies. En els seus plans de digitalització és crític tenir-ne el control i la titularitat de la freqüència.

Bé, quasi la darrera qüestió. Ni a Europa, a excepció d’Alemanya, ni evidentment aquí, ni dissenyem ni fabriquem microprocessadors, el mercat està dominat per empreses americanes i asiàtiques. És evident la clara dependència que condiciona la producció industrial, hem vist que indústries han paralitzat la seva producció per manca del microprocessadors.
El tema dels semiconductors és molt complex, és un tema que conec prou bé. No és el mateix parlar de tecnologies de 60 nm que de 100. El projecte del xip europeu, on hi participa el Barcelona Computer Center (BCC) és de 6nm i de caràcter molt específic.

Europa se n’ha donat massa tard que la indústria dels semiconductors és estratègica i ja ha assumit no tenir sobirania tecnològica en aquest àmbit. No tenir indústria en aquest àmbit és un gran error. Nosaltres, com deia, portem treballant-t’hi fa temps, per determinar el nostre posicionament. Les inversions, depenent de la tecnologia, són estratosfèriques diferents. Un exemple: una planta de producció del xip europeu comporta inversions de 10mM€ amb unes necessitats d’espai, energia i agua que no són assumibles a Catalunya, INTEL farà una inversió per una planta de producció a Alemanya, on el Govern Alemany hi posarà uns 10mM€, i això només passarà a Alemanya.

Un cop analitzat i molt contrastat concloem que a Catalunya no tenim les capacitats de producció. Un altre aspecte seria en el disseny, a partir de projecte europeu, on podem desenvolupar certes capacitats. Estem treballant en un projecte amb una companyia per poder tenir una petita planta de producció de xips per a la indústria.

Lligada amb aquesta, hi ha dues grans tendències tecnològiques: una liderada per els EEUU (Zona Amèrica) centrada més el disseny de tecnologies, software i en xarxes socials, i una segona a Àsia-Pacífic liderada per la Xina i els països asiàtics, centrada en el hardware. Europa no s’acaba de definir quin espai ocupar i quin àmbit lidera, potser, per la tipologia de societat, potser sèrie en el govern de les dades.
Sí, hi ha dos grans eixos, el primer fa referencia a les tecnologies vinculades al hardware, i l’altre les tecnologies més vinculades al Software. Àsia, a nivell de producció de semiconductors és una gran potència, però els qui tenen realment la tecnologia i capacitats del disseny són els americans,. I si parlem del 5G els EEUU són els líders.

Si tenim en compte les tensions geopolítiques globals, el lideratge mundial està virant cap a Àsia-Pacífic, per exemple en tecnologies d’intel·ligència artificial o tecnologies 5G. En aquest sentit, Europa sembla que no acaba de trobar la seva posició. Personalment crec que hauria d’apostar pel control i protecció de les dades, ja que Europa té models de governança molt més garantistes per l’economia de les dades.

Per Josep Grau.

Una primera qüestió obligada…, les competències de la Secretaria són amplies, una és l’Agència de ciberseguretat de Catalunya, que vetlla per garantir la ciberseguretat de l’Administració de la Generalitat i institucions públiques. A primers del mes de desembre la Generalitat va patir un important ciberatac en el nus de comunicacions, com altres atacs a la Universitat Autònoma de Barcelona i, en els darrers dies, a la Universitat Oberta de Catalunya.
És un plaer poder explicar que és i que fa la Secretaria de Polítiques Digitals del Govern de Catalunya (SPD). Si, el Govern ens ocupa i preocupa la ciberseguretat, i com bé dius, el passat desembre variem patir un important ciberatac, va ser un ciberatac de “negació de servei”. Hi ha diverses tipologies, en aquest cas va ser bloquejar l’accés a internet de l’Administració Publica, bloquejant les nostres capacitats de connectivitat. Encara estem en l’anàlisi forense i no puc donar detalls per confidencialitat, és altament sospitós que es produís la tarda d’un dia de pont. Tots els atacs han intentat agafar-nos amb la guàrdia baixa, en aquest cas va ser un atac dirigit a la Generalitat orientat sobretot als serveis de Salut, un important atac que varen recuperar en tres hores, va ser similar al patit pel 9N, però en aquell cas vàrem tardar uns tres dies en recuperar-ho. Va ser un atacat en dues onades que, gràcies a l’Agència de Ciberseguretat i la coordinació del CTTI amb Telefònica, operador de qui van atacar els accessos, es va resoldre. Telefònica ens va traslladar que va ser el ciberatac més important a nivell Estatal aquest any.

 

Cal mencionar que els recursos per mobilitzar aquests ciberatacs són desenes de milers d’euros, no és la primera vegada ni serà l’última. L’Agència té la tasca de protegir el perímetre dels serveis públics de Catalunya. De fet, aquest gener es posa en marxa un desplegament de protecció mitjançant una prova pilot (PP) amb 50 Ajuntaments, que, un cop afinades qüestions tècniques, podran adherir-se tots els Ajuntaments que ho demanin.

La ciberseguretat és un negoci que mobilitza molts diners, que mou més que el negoci de la droga a nivell mundial, per això, el Govern continuarà dedicant recursos per estar ben preparats. Altres tipologies són els atacs del tipus Phishing o per Ransomware que va ser el que va patir la Universitat Autònoma, en el qual l’Agència de Ciberseguretat hi va col·laborar en la resolució, i per sort no va anar a més, tot i així costarà recuperar la normalitat. Això demostra la importància d’estar ben preparats i invertir perquè ens permetin recuperar el més ràpid possible els serveis quan es produeixin aquests ciberatacs.

Tornem a les competències de la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD).
Tenim amplies competències però no les que desitjaríem, perquè tornant a la ciberseguretat, quant es va crear l’Agència les seves competències varen ser impugnades al Tribunal Constitucional (TC), encara que pràcticament ens va donar la raó però no a les competències en mesures de contraatac. Si fem el símil de la boxa, podem rebre cops i repel·lir-los, però no podem donar contracops.

Dins de les nostres competències hi ha aspectes que vostè coneix bé, que fa referencia al sector de les telecomunicacions. No les tenim per l’ordenament de l’espectre radioelèctric, ni de coordinació amb el propi sector. En aquest sentit, posar en relleu que, en la tramitació de la nova Llei General de Telecomunicacions (LGT) en el Congrés de Diputats, que aprofundeix encara més amb la centralització de competències, existeix una desconfiança de que les regions puguem participar en garantir la connectivitat a tots els ciutadans per aconseguir el que s’anomena Gigabit Society.

blank

Respecte la connectivitat, no podem incidir en la millora de la connectivitat en mobilitat, no podem ni obligar ni actuar per millorar aquest tipus de serveis. Si que, dins les nostres competències, podem actuar en els desplegament d’infraestructures fixes en el territori, però actuar amb el sector se’ns fa molt complicat. Un aspecte important és disposar d’informació de les infraestructures que tenen els operadors en el territori, una informació que hauria de ser transparent per a totes les Administracions. No pot ser,  quan requerim informació a la Comisión Nacional del Mercado y de la Competencia (CNMC), que no se’ns doni al·legant criteris de confidencialitat.

Es va aprovar per Acord de Govern el passat mes d’octubre el Pla Estratègic d’Infraestructures Digitals (PEID) – Quins són els eixos estratègics i les línies d’actuació?
El PEID és una visió estratègica, integral, transversal i holística de la planificació de les infraestructures digitals a Catalunya, les infraestructures són l’element nuclear de la societat digital, no tindrem una societat digital si no disposem d’unes bones infraestructures.

Ho hem vist amb l’emergència del COVID, un dia per l’altre vàrem posar pressió i estressar les infraestructures, que sortosament van respondre, però evidentment l’increment de la demanda, tràfic, i els serveis són cada cop més crítics,

Cal planificar el desplegament i capacitats de les infraestructures per tal de disposar d’una base solida i robusta. El PEID ens permet l’ordenació i planificació de les infraestructures i impulsar- les amb garanties, per tenir una bona connectivitat universal en el territori. Infraestructures que el Govern posa a l’abast de qualsevol operador del mercat, a preus públics i sense afectar a la normal funcionalment de la competència.

El Pla té varies mirades, les infraestructures de connectivitat fixe mitjançant la fibra òptica, i les infraestructures físiques per a la mobilitat, la cobertura de la RTV pública, cobertura i capacitats dels serveis d’emergència, i pel control de trànsit. A més, el desplegament de les infraestructures per l’emmatzematge i computació cada cop que els serveis com els sanitaris i/o educació requereixen d’infraestructures en el territori distribuïdes i de proximitat, són les anomenades “Edge Computing”.

La SPD ha definit i participat en el programa New Space,  que impulsa aquesta estratègia i intervenció del Govern. Això, Secretari, és una estructura d’Estat?
No diria que és una estructura d’Estat, és més aviat una política d’Estat. El Pla New Space contempla desplegar infraestructures d’alta rellevància estratègica i econòmica, com el Space Port d’Alguaire, espai del Montsec i una sèrie d’espais més. En el Pla una de les dimensions són les infraestructures, però no és la única, encara que sigui la més visible, aquest Pla tracta d’impulsar una infraestructura satel·lital que permeti desplegar serveis de gran valor. La nostra posició és impulsar un sector emergent, això ho fan altres governs amb tota normalitat, i creiem que ens pertoca fer-ho.

El New Space és un concepte per a la democratització de l’Espai, fa uns anys aquest sector estava reservat a les grans Agències i Empreses Estatals que impulsaven projectes de grans de centenars de milers de milions d’euros, dedicats a missions principalment científiques, i de recerca. El New Space ens permet que empreses, governs i regions també puguin desenvolupar projectes que utilitzen tecnologies més estàndard. Aquestes tecnologies es despleguen en òrbites molt més baixes (entre 500 i 2.000Km) amb un cost de llançament molt més assequible i un cicle de vida més baix, això ens permet desenvolupar la tecnologia, desplegar-la, llançar-la, utilitzar-la, en una cicle de vida de cinc anys, provocant una acceleració tecnològica enorme i una convergència digital més rapida, són tecnològiques més innovadores respecte les dels anys 80 . En definitiva, és una peça estratègica de les polítiques que el Govern impulsa.

Vàrem començar amb l’estratègia 5G a Catalunya, desprès el Blockchain, vàrem aprovar estratègia per la intel·ligència artificial, vàrem aprovar l’estratègia New Space, i esperem aprovar en el mateix any l’estratègia del Govern en tecnologies quàntiques, creant una comissió que presidirà Andreu Mas-Cullell amb la participació de l’Institut de Ciències fotòniques. Totes aquestes tecnologies conflueixen en el sector New Space, és un sector estratègic i de creixement, on el Govern es permet posicionar amb lideratge, és una oportunitat i tenim capacitats, tenim un interessant ecosistema d’industries i centres tecnològics. Se’ns apropen empreses per establir- se a Catalunya per desenvolupar aquesta activitat. El programa d’inversió del Govern per aquest 2022 és de 8M€, la configuració pressupostària del Pla és de 15M€ per 2020-2023, però estem tancant un acord d’“open constellation” per valor de 25M€, arribant a un total de 40M€ amb la participació d’empreses innovadores que es poden desenvolupar aquí a Catalunya.

En quin tipus de regulació es sustenten aquestes iniciatives?
La regulació per aquest tipus de desplegaments de baixa òrbita no està regulat pels Estats està regulat per la ITU (Unió Internacional de Telecomunicacions) i organismes internacionals que governen, ordenen i controlen l’espai, a quines orbites posicionar per evitar col·lisions. Fa poc l’Estació Espacial Internacional tenia previst un llançament per intercanviar tripulació que va ser cancel·lat pel risc de col·lisió amb objectes que orbitaven al voltant de la Terra, penseu que hi ha centenars de milers de cossos orbitant, és un problema, per això requereix un exhaustiu control, existeixen missions per retirar objectes obsolets, és un espai finit.

 

Un altra iniciativa, la Barcelona Cable Landing Station (BCLS), on l’empresa catalana AFR-IX ha iniciat la construcció d’un punt d’arribada internacional de cables submarins a Sant Adrià de Besòs, una infraestructura de connectivitat d’alta capacitat a Barcelona. – Quina intervenció i quines inversions ha compromès el Govern?

Nosaltres hem tingut una intervenció des del primer moment perquè es materialitzés a partir de la iniciativa d’aquesta empresa. El nostre objectiu és millorar la connectivitat internacional de Catalunya, més del 90% del tràfic internacional a Internet es vehicula per sistemes de cable submarí. Si ens fixem amb el mapa d’accés, les infraestructures són una gran “anomalia” a Catalunya i a España, no estem ben connectats. L’únic cable submarí que existeix a l’Estat Espanyol és el MAREA, un cable que va de Bilbao a Virginia Beach (EEUU), un consorci de companyies com Telsius, Microsoft i Facebook. Google ha anunciat la construcció d’una nova infraestructura que també anirà de Bilbao a EEUU. El Govern, aprofitant la nostra posició geoestratègica en el Mediterrani, vol incidir en aquest àmbit. Si mirem el mapa, tots els sistemes de cable submarí que venen d’Àfrica, Àsia-Pacífic o Europa Oriental que travessen el Mediterrani i aterren a Marsella o per l’estret a Lisboa.

blank

Per diferents motius vàrem entendre que Catalunya havia de disposar d’unes condiciones de connectivitat internacionals molt més competitives, posant Barcelona en una posició en el mapa internacional. En aquest sentit, acordem amb aquesta companyia un pla d’inversions per construir una Landing Station, amb la condició que apliqui els criteris de Open- Port, que vol dir oferir, en condicions equivalents, a tots els operadors. Hem atorgat una concessió marítimo-terrestre per 50 anys fins a vuit sistemes. La nostra intervenció ha estat tramitar una concessió amb totes les garanties, requisits administratius i ambientals.

El que si ens hem compromès és a estendre infraestructures d’accés als Data Centers de Catalunya, mitjançant un primer anell aprofitant les Rondes de Barcelona per arribar al Carrier House de la Zona Franca, i en una segona fase un anell metropolità Besòs-Llobregat passant pel Parc d’Alba, amb varis accessos en el recorregut metropolità.

A més, estem treballant en un pla d’ordenació i planificació marítima-terrestre de l’espai mediterrani català per si un altre operador té interès; així podem donar resposta a una altra iniciativa de Port en la nostra costa.

És evident que el sector tecnològic és un sector estratègic, de creixement i de creació d’ocupació a Catalunya i en concret a la regió metropolitana. El darrer Observatori indica que aquest sector representa quasi el 10% del PIB català, però tenim un problema important: la manca de talent digital.
Un dels pilars de la societat digital són les infraestructures i un altre pilar imprescindible és el talent. Tenim un gran repte en la manca de talent, però que és un problema global, tenim més necessitat de talent digital que capacitat de genera-ho. En aquest sentit estem treballant en un programa amb les Universitats i el sector que espero poder anunciar aviat, però no és una qüestió que es pugui resoldre únicament des del Govern.

El pes del sector tecnològic en el PIB català com diu és gairebé del 10%, en la darrera EPA, indica que tenim més de 130.000 professionals ocupats, un sector on el nivell de retribució està per sobre del 20% de la mitjana, que en els darrers cinc anys ha crescut un 50% l’ocupació, quan en altres sectors la mitjana no ha arribat al 4%. Per tant, és un sector de gran creixement, però malauradament ens manquen professionals, Un estudi recent quantificava les necessitats a Catalunya en 60.000 professionals. El Digital Hub va anunciar que la multinacional Pepsico a Barcelona requereix contractar a 400 enginyers per ser-ne 1.000. Són xifres importants a les quals no serà fàcil donar resposta.

Centrem-nos ara en la gran Barcelona, una metròpoli amb 5,5M de ciutadans que agrupa les ciutats més poblades i més industrials de Catalunya. Creu que es disposa de bones infraestructures?
Una cosa és tenir bones infraestructures i l’altra tenir-les de bona qualitat, no entraré en valorar la qualitat del servei que sempre evidentment és millorable, però cal ser exigents amb els proveïdors de connectivitat. Més allà d’això, les dades que tenim de l’àrea metropolitana de Barcelona mostren que tenim unes bones infraestructures, quan parlem de fibra òptica o mobilitat és cert que encara tenim alguns nuclis de població i zones d’activitat econòmica amb deficiències.

Aplicant la metodologia del DESI, que és l’estudi amb què cada any la Unió Europea analitza l’índex de desenvolupament de la societat de la informació aplicat a Catalunya, nosaltres analitzem ja fa dos anys, quina nota passaria aquest examen del DESI, i sortim amb una bona nota: seriem el 5è Estat a nivell europeu darrere dels nòrdics, i si ens fixem en el nivell de infraestructures estaríem en els primers llocs; caldrà veure en el DESI 21, que publicarem aquest any, quin impacte ha tingut la COVID.

Parlem ara de 5G… la tecnologia 5G permet unes funcionalitats molt potents. Una tecnologia que aporta valor en sectors com industria, automoció, logística, salut, seguretat i emergències, etc… En aquest sentit, alguns països d’Europa com Alemanya, França o Regne Unit, i també EEUU, els reguladors contemplen l’adjudicació d’espectre per a xarxes privades en les regions industrials.
Bé, això porta de nou a les competències, això és una decisió política. Nosaltres únicament tenim opinió, vàrem traslladar a la Secretaria d’Estat la necessitat que contemplessin en l’atorgament de la llicències que apliquen diverses bandes de freqüències, on cada una té una funció, capacitats i cobertura diferent, nosaltres creiem que la millor banda eren els 3,5M€. En aquest sentit l’Estat manifesta voluntats però que la banda segurament serà la de 26Ghz, que comportarà més complexitat, el més important es permetrà a companyies industrials i logístiques disposar d’espectre per a poder desplegar amb seguretat la Industria 4.0. Les empreses considerem que les infraestructures 5G són estratègiques, i per tant  és lògic que les vulguin  pròpies. En els seus plans de digitalització és crític tenir-ne el control i la titularitat de la freqüència.

Bé, quasi la darrera qüestió. Ni a Europa, a excepció d’Alemanya, ni evidentment aquí, ni dissenyem ni fabriquem microprocessadors, el mercat està dominat per empreses americanes i asiàtiques. És evident la clara dependència que condiciona la producció industrial, hem vist que indústries han paralitzat la seva producció per manca del microprocessadors.
El tema dels semiconductors és molt complex, és un tema que conec prou bé. No és el mateix parlar de tecnologies de 60 nm que de 100. El projecte del xip europeu, on hi participa el Barcelona Computer Center (BCC) és de 6nm i de caràcter molt específic.

Europa se n’ha donat massa tard que la indústria dels semiconductors és estratègica i ja ha assumit no tenir sobirania tecnològica en aquest àmbit. No tenir indústria en aquest àmbit és un gran error. Nosaltres, com deia, portem treballant-t’hi fa temps, per determinar el nostre posicionament. Les inversions, depenent de la tecnologia, són estratosfèriques diferents. Un exemple: una planta de producció del xip europeu comporta inversions de 10mM€ amb unes necessitats d’espai, energia i agua que no són assumibles a Catalunya, INTEL farà una inversió per una planta de producció a Alemanya, on el Govern Alemany hi posarà uns 10mM€, i això només passarà a Alemanya.

Un cop analitzat i molt contrastat concloem que a Catalunya no tenim les capacitats de producció. Un altre aspecte seria en el disseny, a partir de projecte europeu, on podem desenvolupar certes capacitats. Estem treballant en un projecte amb una companyia per poder tenir una petita planta de producció de xips per a la indústria.

Lligada amb aquesta, hi ha dues grans tendències tecnològiques: una liderada per els EEUU (Zona Amèrica) centrada més el disseny de tecnologies, software i en xarxes socials, i una segona a Àsia-Pacífic liderada per la Xina i els països asiàtics, centrada en el hardware. Europa no s’acaba de definir quin espai ocupar i quin àmbit lidera, potser, per la tipologia de societat, potser sèrie en el govern de les dades.
Sí, hi ha dos grans eixos, el primer fa referencia a les tecnologies vinculades al hardware, i l’altre les tecnologies més vinculades al Software. Àsia, a nivell de producció de semiconductors és una gran potència, però els qui tenen realment la tecnologia i capacitats del disseny són els americans,. I si parlem del 5G els EEUU són els líders.

Si tenim en compte les tensions geopolítiques globals, el lideratge mundial està virant cap a Àsia-Pacífic, per exemple en tecnologies d’intel·ligència artificial o tecnologies 5G. En aquest sentit, Europa sembla que no acaba de trobar la seva posició. Personalment crec que hauria d’apostar pel control i protecció de les dades, ja que Europa té models de governança molt més garantistes per l’economia de les dades.

share: