BARCELONA BIOCIUTAT
L’arquitecte Vicente Guallart, director de Guallart Architects. Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, aprofundeix en el nou model de ciutat més respectuós amb el medi ambient i que respon a l’anomenada Bioeconomia circular
Per Vicente Guallart, arquitecte. Director de Guallart Architects. Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya.
Des de l’origen de la revolució industrial, cada cinquanta anys es desenvolupa un nou model de ciutat. En general aquests canvis ocorren després de grans crisis globals, guerres o pandèmies. Estem en un d’aquests moments de canvi en què un nou model urbà hauria de permetre afrontar la lluita contra el canvi climàtic, contra la pèrdua de biodiversitat al planeta i les desigualtats socials creixents al món. I és per tant un moment per a la innovació, per a un compromís col·lectiu per a l’acció.
Barcelona és una de les capitals mundials de l’ arquitectura i de l’ urbanisme perquè sempre ha estat capaç de materialitzar en la seva estructura urbana la resposta als grans reptes de cada època, per tal de millorar la vida dels seus ciutadans i d’ inspirar el món. I ho ha fet a partir de grans acords on els diversos governs, la societat civil i els col·lectius socials han participat de forma activa.
En aquest context, el gran repte al qual s’ enfronta Barcelona, la seva àrea metropolitana i Catalunya és desenvolupar respostes urbanes que impulsin l’economia i que abordi els grans reptes actuals. Perquè si a Europa, després dels acords de París de 2015 s’ha fixat com a gran repte convertir-nos en un continent d’emissions zero per a l’any 2050, aquest hauria de ser l’objectiu a assolir, garantint un progrés social i econòmic col·lectiu.
L’ entorn urbà del riu Besòs és un lloc paradigmàtic de la ciutat, perquè pot permetre que Barcelona, que sempre ha estat una ciutat de mar, passi també a ser una ciutat de rius, amb una nova façana urbana, multifuncional, on es pugui viure, treballar i descansar, on s’ implementin noves formes d’ urbanitat pròpies de la nostra època a partir de la seva tradició productiva, i de la seva connectivitat a les xarxes ecològiques que provenen del propi riu.
Tanmateix, s’ observa en la societat posicions enfrontades entre aquells que provenen de moviments ecologistes benintencionats, que ofereixen solucions tàctiques a problemes estratègics, i aquells que preferirien no afrontar les crisis, i tornar a models de desenvolupament i d’ economia industrial propis de principis del segle 21.
“És fonamental impulsar la re-naturalització urbana i l’augment dels espais naturals que fomentin la vida i la biodiversitat canviant el paradigma de la ciutat industrial com a espai dur i artificial” |
Però hi ha un altre model que pot permetre afrontar de forma propositiva i inclusiva la resposta a aquests reptes, des del punt de vista econòmic i urbà. La Bieconomia Circular proposa utilitzar ecosistemes saludables, biodiversos i resilients per tal de proporcionar benestar a través de la provisió de serveis ecosistèmics i la gestió sostenible dels recursos biològics, que es transformen de manera circular en aliments, energia i biomaterials, dins dels límits ecològics dels ecosistemes dels quals depèn. Barcelona i Catalunya haurien de ser capaços d’ implementar aquest nou model de forma exemplar que en el cas dels entorns es materialitzen a partir de la idea de Biociutats.
En aquest sentit és fonamental impulsar la re-naturalització urbana i l’augment dels espais naturals que fomentin la vida i la biodiversitat canviant el paradigma de la ciutat industrial com a espai dur i artificial; la reducció del tràfic privat a la ciutat i l’impuls de la mobilitat col·lectiva a escala local i regional, de manera que es resolgui de manera estructural els dèficits metropolitans i regionals històrics mitjançant inversions sistematitzades; la re-industrialització digital dels barris de les ciutats, de manera que tornem a produir béns i serveis a les ciutats a partir de noves tecnologies; la descarbonització de l’energia a partir d’inversions massives de producció fotovoltaica a les cobertes de la ciutat i a la regió, superant la cultura del no a tot, però utilitzant el disseny i la planificació per preservar el millor del nostre territori; la gestió sostenible dels nostres boscos, per produir productes d’alt valor, com la fusta industrialitzada que s’hauria d’utilitzar per a la majoria de les estructures que es produeixin en les properes dècades garantint el dret a un habitatge saludable i productiu. I altres moltes iniciatives.
Per aconseguir tenir un continent d’emissions zero per al 2050 cal impulsar, edificis, barris, districtes, pobles i ciutats d’emissions zero. Portem massa temps parlant de la “transició ecològica i digital” amb pocs resultats i per tant és temps de realitzar plans que proposin metes assolibles, definir els pressupostos necessaris, i impulsar noves formes de gestionar la ciutat i la seva economia que superin els models industrials obsolets, i afrontin amb realisme i optimisme els canvis que afronta la nostra generació.
Tot això serà possible si es planteja com un projecte inclusiu on es reparteixi tant l’esforç a realitzar com els beneficis, econòmics, socials i ambientals a aconseguir a partir de plans i projectes que es puguin avaluar mes a mes i any a any de forma transparent per a tota la societat.
Barcelona ja ha abordat reptes similars amb anterioritat, i ara és moment de nou per a l’acció.
Per veure la conferència en el canal de RETHINKBCN clicar aquí.
Per Vicente Guallart, arquitecte. Director de Guallart Architects. Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya.
Des de l’origen de la revolució industrial, cada cinquanta anys es desenvolupa un nou model de ciutat. En general aquests canvis ocorren després de grans crisis globals, guerres o pandèmies. Estem en un d’aquests moments de canvi en què un nou model urbà hauria de permetre afrontar la lluita contra el canvi climàtic, contra la pèrdua de biodiversitat al planeta i les desigualtats socials creixents al món. I és per tant un moment per a la innovació, per a un compromís col·lectiu per a l’acció.
Barcelona és una de les capitals mundials de l’ arquitectura i de l’ urbanisme perquè sempre ha estat capaç de materialitzar en la seva estructura urbana la resposta als grans reptes de cada època, per tal de millorar la vida dels seus ciutadans i d’ inspirar el món. I ho ha fet a partir de grans acords on els diversos governs, la societat civil i els col·lectius socials han participat de forma activa.
En aquest context, el gran repte al qual s’ enfronta Barcelona, la seva àrea metropolitana i Catalunya és desenvolupar respostes urbanes que impulsin l’economia i que abordi els grans reptes actuals. Perquè si a Europa, després dels acords de París de 2015 s’ha fixat com a gran repte convertir-nos en un continent d’emissions zero per a l’any 2050, aquest hauria de ser l’objectiu a assolir, garantint un progrés social i econòmic col·lectiu.
L’ entorn urbà del riu Besòs és un lloc paradigmàtic de la ciutat, perquè pot permetre que Barcelona, que sempre ha estat una ciutat de mar, passi també a ser una ciutat de rius, amb una nova façana urbana, multifuncional, on es pugui viure, treballar i descansar, on s’ implementin noves formes d’ urbanitat pròpies de la nostra època a partir de la seva tradició productiva, i de la seva connectivitat a les xarxes ecològiques que provenen del propi riu.
Tanmateix, s’ observa en la societat posicions enfrontades entre aquells que provenen de moviments ecologistes benintencionats, que ofereixen solucions tàctiques a problemes estratègics, i aquells que preferirien no afrontar les crisis, i tornar a models de desenvolupament i d’ economia industrial propis de principis del segle 21.
“És fonamental impulsar la re-naturalització urbana i l’augment dels espais naturals que fomentin la vida i la biodiversitat canviant el paradigma de la ciutat industrial com a espai dur i artificial” |
Però hi ha un altre model que pot permetre afrontar de forma propositiva i inclusiva la resposta a aquests reptes, des del punt de vista econòmic i urbà. La Bieconomia Circular proposa utilitzar ecosistemes saludables, biodiversos i resilients per tal de proporcionar benestar a través de la provisió de serveis ecosistèmics i la gestió sostenible dels recursos biològics, que es transformen de manera circular en aliments, energia i biomaterials, dins dels límits ecològics dels ecosistemes dels quals depèn. Barcelona i Catalunya haurien de ser capaços d’ implementar aquest nou model de forma exemplar que en el cas dels entorns es materialitzen a partir de la idea de Biociutats.
En aquest sentit és fonamental impulsar la re-naturalització urbana i l’augment dels espais naturals que fomentin la vida i la biodiversitat canviant el paradigma de la ciutat industrial com a espai dur i artificial; la reducció del tràfic privat a la ciutat i l’impuls de la mobilitat col·lectiva a escala local i regional, de manera que es resolgui de manera estructural els dèficits metropolitans i regionals històrics mitjançant inversions sistematitzades; la re-industrialització digital dels barris de les ciutats, de manera que tornem a produir béns i serveis a les ciutats a partir de noves tecnologies; la descarbonització de l’energia a partir d’inversions massives de producció fotovoltaica a les cobertes de la ciutat i a la regió, superant la cultura del no a tot, però utilitzant el disseny i la planificació per preservar el millor del nostre territori; la gestió sostenible dels nostres boscos, per produir productes d’alt valor, com la fusta industrialitzada que s’hauria d’utilitzar per a la majoria de les estructures que es produeixin en les properes dècades garantint el dret a un habitatge saludable i productiu. I altres moltes iniciatives.
Per aconseguir tenir un continent d’emissions zero per al 2050 cal impulsar, edificis, barris, districtes, pobles i ciutats d’emissions zero. Portem massa temps parlant de la “transició ecològica i digital” amb pocs resultats i per tant és temps de realitzar plans que proposin metes assolibles, definir els pressupostos necessaris, i impulsar noves formes de gestionar la ciutat i la seva economia que superin els models industrials obsolets, i afrontin amb realisme i optimisme els canvis que afronta la nostra generació.
Tot això serà possible si es planteja com un projecte inclusiu on es reparteixi tant l’esforç a realitzar com els beneficis, econòmics, socials i ambientals a aconseguir a partir de plans i projectes que es puguin avaluar mes a mes i any a any de forma transparent per a tota la societat.
Barcelona ja ha abordat reptes similars amb anterioritat, i ara és moment de nou per a l’acció.
Per veure la conferència en el canal de RETHINKBCN clicar aquí.
| share: |       |
