L’àrea metropolitana es defineix per la pràctica quotidiana dels desplaçaments i les permanències que es realitzen al territori a causa de la feina, dels estudis o de l’accés als serveis
–

Mario Romeo defensa que cal reforçar el paper de l’àrea metropolitana en l’espai mediterrani i en l’àmbit d’una Espanya que ha de deixar de ser radial, i que ha de reconèixer la cocapitalitat de Barcelona
–

Neus Pons i Àngel Tarriño analitzen com l’orientació de l’educació determinarà l’estabilitat per poder escometre la transformació de Barcelona i convertir-la en un espai d’oportunitats d’abast metropolità.
–

Resumim quatre articles de Xavier Marcé, Mariona Tomàs, Llucià Homs i Miquel Molina, i Eduard Martín sobre temes tan diversos com ara el turisme postpandèmia o la implantació del 5G .
–

Resumim cinc articles de diverses personalitats que, cadascuna des del seu àmbit, aporta una mirada complementària sobre com s’ha d’articular l’ens metropolità del futur.
–

Joaquín Tornos reflexiona sobre la governança a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
–

La capital catalana ha estat des de sempre una ciutat puntera en la utilització de la tecnologia del moment per tal d’avançar econòmica i socialment.
–

La Barcelona metropolitana que imaginem necessita integrar al seu si una transferència real de continguts culturals. De dins cap a fora i de fora cap a dins, del centre a la perifèria i de la perifèria cap al centre, amb la voluntat de guanyar dimensió al mateix temps que densitat.
–

Existeixen múltiples models de governança metropolitana i no existeix una fórmula única que funcioni per a tots, però a grans trets es poden distingir quatre models segons el seu grau d’institucionalització.
–

Cal invertir la direcció promocional del turisme a Barcelona i construir les eines de cooperació entre organitzacions, associacions i empreses que es dediquen a la gestió d’espais patrimonials, esdeveniments i serveis per al visitant, amb l´objectiu de consolidar i estabilitzar una oferta dinàmica.
–

Felipe Campos, Roser Fernández, Mar Alarcón i Vicente Guallart reflexionen sobre les prioritats que cal establir a l’hora de desenvolupar una política metropolitana eficaç i capaç d’afrontar els reptes del futur.
–

La darrera dècada i, concretament, aquest últim any a causa de la pandèmia mundial del covid, ha posat de manifest la importància d’assolir un consens entre les diferents sensibilitats socials per a la construcció de la ciutat.
–

Les delimitacions territorials haurien de respondre a la millor manera d’organitzar administrativament els serveis públics a la ciutadania. Tanmateix, el centre del debat són els conflictes pel poder polític i administratiu entre territoris i ciutats.
–

L’ecologia és la nova economia, perquè ofereix oportunitats per a desenvolupar noves formes de producció, de consum, d’intercanvi i de foment de la vida, que no posin en perill la nostra pròpia existència en el planeta i que permeten atreure talent i definir nous lideratges en el món.
–

En un moment com l’actual és més que mai necessari aturar-se i pensar cap a on volem anar. La visió de futur pren més força que mai a l’hora de planificar.
–

Des de l’aprovació del primer Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el 1966, l’ens s’ha anat desenvolupant sense aconseguir desplegar totalment la seva capacitat de gestió.
–