REPENSAR LA METRÒPOLI. FER METRÒPOLI.

Aportacions per a visibilitzar i millorar la metròpoli i contribuir al seu desenvolupament en àmbits tan diferents com la cultura, l’educació o la salut

ÍNDEX

1-. Editorial: La metròpoli, una realitat en marxa

2-. Aportacions per visibilitzar i millorar la metròpoli i contribuir al seu desenvolupament:

2.1-. Mobilitat
2.2-. Diàleg i consens per a la governança metropolitana
2.3-. Infraestructures
2.4-. Habitatge
2.5-. Seguretat
2.6-. Cultura
2.7-. Talent i economía
2.8-. Lluita contra la desigualtat
2.9-. Salut
2.10-. Educació
2.11-. Turisme

2.12-. Urbanisme
2.13-. Sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic
2.14-. Autors

3-. 16 Punts per a visibilitzar i potenciar la regió metropolitana

4-. Agraïments

1-. EDITORIAL: LA METRÒPOLI, UNA REALITAT EN MARCHA

Més enllà de les teories i les hipòtesis sobre el desenvolupament global de les ciutats al segle XXI, avui repensar la metròpoli implica visibilitzar-la, fer-la i, sobretot, agilitzar-ne la plasmació perquè contribueixi a millorar la vida dels ciutadans. Es contribueix al desenvolupament de la seva plasmació definitiva sumant sensibilitats econòmiques, socials, culturals i polítiques. L’ampliació del camp d’acció de l’àrea metropolitana i el desenvolupament futur com a regió suposa consolidar espais de discussió, deliberació i consens donant veu al màxim d’actors de la metròpoli perquè analitzin i assenyalin la importància de la regió metropolitana i donar resposta als desafiaments que tenim com a societat.

Rethink BCN, des que va iniciar el seu camí el març del 2021, ha publicat 51 punts de vista de diferents autors, en ponències, entrevistes, articles i/o trobades aportats per professionals de diversos sectors que consideren la metròpoli com el lloc per impulsar la recuperació econòmica, l’aposta tecnològica, el creixement econòmic i la millora dels serveis als ciutadans. Aquesta suma de coneixementscontribueixen a repensar la metròpoli i mostrar que el camí per a la seva visibilitat definitiva serà possible si s’ordena i demostra el seu gran potencial que defineix, ja avui, el futur de tot un sistema de ciutats i que arriba a més de 164 municipis, amb una superfície de 3.234 km2 i més de 4,6 milionsd’habitants.

 Les contribucions de molts professionals han servit per subratllar la realitat en la qual avui es defineix el que és metropolità, però que també han servit per a imaginar cap a on apunta el seu futur desenvolupament. Les seves reflexions permeten observar que qüestions com la mobilitat, la sostenibilitat, la lluita contra la desigualtat, la lluita contra el canvi climàtic, l’habitatge, les infraestructures, la sanitat, l’educació, la cultura, l’esport, el turisme, les infraestructures, la digitalització, l’emprenedoria, laseguretat i el civisme són reptes que no es poden fer front només des de cadascuna de les ciutats individualment sinó que solament es podrà donar resposta ampliant l’actual marc territorial d’acció municipal i desenvolupant al màxim l’àrea metropolitana de Barcelona.

 Totes aquestes contribucions permeten traçar un mapa d’actuacions i posicionaments que, un cop alineats, permeten activar la visualització del fet metropolità com una realitat que cal reivindicar i valorar. Les propostes argumentades en diversos articles, ponències i diàlegs permeten assenyalar que els reptes que ha d’afrontar la societat, com són la pandèmia, els populismes, la competència econòmica global o elsavenços tecnològics, s’han d’abordar des d’una ampliació decidida del camp d’actuació i reflexió de laconcepció metropolitana de la ciutat. El que es constata, sumant totes les aportacions i reduint-les a una sola idea, si això fos possible, és que només té sentit repensar la metròpoli si contribueix a exercirde palanca per poder desenvolupar-la.

Rethink BCN us ofereix el Document I / “Repensar la metròpoli. Fer metròpoli” que a continuació podranllegir, amb la pretensió d’ajudar a elaborar un mapa topogràfic/conceptual dels diferents nivells d’actuacióque caldria activar per a donar continuïtat i desenvolupament a la realitat metropolitana. Per aconseguir establir aquest mapa d’actuacions, que es basa en les propostes, idees i reflexions expressades en les primeres cinquanta col·laboracions que s’han publicat a Rethink BCN, hem tractat de sintetitzaraquestes aportacions, que estan a disposició del lector a www.https: //rethinkbcn.cat/. Es tractad’aportacions i punts de vista sobre algunes de les actuacions que caldria abordar per a millorar eldesenvolupament de la regió metropolitana i fer-la visible a la ciutadania.

En definitiva, “Repensar la metròpoli. Fer metròpoli” és un esforç de síntesi amb la intenció d’elaborar i compartir un primer document de treball destinat a ser desenvolupat i ampliat el 2022 perquè contribueixi al debat públic sobre el model de ciutat a què aspirem com a societat.

2-. APORTACIONS PER VISIBILITZAR I MILLORAR LA METRÒPOLI I CONTRIBUIR AL SEUDESENVOLUPAMENT

2.1-. DIÀLEG I CONSENS PER A LA GOVERNANÇAMETROPOLITANA

La plasmació operativa de la regió metropolitana necessita l’actualització i la potenciació de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona (AMB). Cal potenciar-ne el desenvolupament per a encarar els reptes que tenim com a societat ampliant el seu radi de competències i serveis. Aquesta potenciació porta implícit pensar en lavisibilització de la regió metropolitana com una realitat i com a aspiració per assolir un millorgovern de les ciutats que redundi en beneficidels ciutadans.

 Aprofitar l’experiència de l’AMB ha de servir per a contribuir a fixar nous límits geogràfics d’actuació per talde permetre millorar la prestació de serveis, l’optimització de recursos i la capacitat de col·laboració entre municipis. Representa una evolució del seu sistema de gestió per fer-lo encara més autònom, ampliar el seu àmbit per afrontar amb més eficàcia i eficiència qüestions com l’accés a l’habitatge, lalluita contra la desigualtat, el canvi climàtic, els avenços tecnològics, les noves professions, la mobilitat o la nova logística que impacta a la mobilitat de les ciutats.

Per a fer-ho possible, cal reforçar la legitimitat de l’AMB incrementant la informació als ciutadans i reforçant-ne la visibilitat i la consciència metropolitana del valor social, econòmic i cultural que representen. Aquesta legitimitat només es podrà aconseguir si l’articulació territorial, el sistema de ciutatsque la componen i les que en el futur es puguin integrar, reforcen una visió més integral i coordinada delterritori, cosa que implica conèixer amb més profunditat i debat la realitat de totes les ciutats que les componeni les necessitats.

Per aconseguir la concreció de la realitat metropolitana, ha d’elaborar-se des del diàleg i el consens entre el sector públic i el privat. És prioritària la recuperació d’espais de consens amb el mónempresarial, sindicats i partits polítics per aconseguir concretar polítiques que millorin la vida i les oportunitats dels ciutadans. Aquest consens només serà possible si des de tots els estaments públics s’activa el diàleg perquè la ciutat es defineixi com a espai de trobada entre els ciutadans i lesadministracions.

 El futur del desenvolupament metropolità només es podrà fer recuperant la fluïdesa d’interlocució de tots els actors de les ciutats per a determinar el seu futur. Per això, els instruments ja estan creats i estan disponibles, entre ells, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans o el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) que han de sumar, encara més, al sector privat en el debat sobre el futur de les ciutats ifutura articulació metropolitana.

El diàleg i el consens són determinants per desenvolupar una eficient governança. Per a això, calimpulsar el diàleg entre les diverses administracions per afrontar determinats reptes que escapen a un àmbitestrictament local i que superen en molts casos les seves competències. La qüestió central és que lagovernança no resideix únicament en el marc de competències assignat sinó en la capacitatd’execució dels projectes, basada a generar acords, pactes i polítiques comunes. Només des de la recuperació del diàleg i el consens es podrà afrontar l’actualització i la potenciació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, desenvolupar la regió i facilitar les eines necessàries per a la modernització i el desenvolupament del sistema de ciutats que la componen.

2.2-.MOBILITAT

Per a fer visible la realitat metropolitana i no disminuir el seu potencial de vincles que caracteritzen la seva dinàmica econòmica, cultural i social es fa imprescindible limitar les restriccions dels accessos de laciutat perquè la regió metropolitana, especialment Barcelona, segueixi sent un espai obert.

 La vertebració adequada de la regió metropolitana fa necessària una actualització d’un plad’infraestructures que culmini un triple eix: aeroport, port i ferrocarrils de curta i llarga distància. Sense mobilitat cap a dins i cap a fora de Catalunya no disposarem d’una connectivitat adequada a escalainternacional.

“Aquests tres aspectes comporten l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, una major coordinació del transport metropolità, Rodalies, TMB, Ferrocarrils de la Generalitat, tramvia, amb lesempreses municipals”. És necessària l’ampliació consensuada de l’aeroport de Barcelona. Per afavorir la mobilitat internacional, cal facilitar els vols internacionals i guanyar capacitat de vols de càrrega (valorlogístic) i establir una coordinació més gran entre l’aeroport i el port de Barcelona.

“En qüestió de mobilitat, cal configurar els aparcaments com a espais per a desenvolupar una mobilitat híbrida de vehicles elèctrics, gasolina i bicicletes”. Aquesta visió moderna de la utilització dels aparcaments ens permet pensar en ells com a espais on és possible ubicar punts de càrrega elèctrica,llocs d’estacionament del Bicing o centres de proximitat del repartiment d’e-commerce.

El projecte/realitat de “la implantació de les superilles ha de ser revisat des de l’òptica de lamobilitat”. Si es tanca o limita l’accés dels vehicles ens podem trobar amb vies que es veuran sobrecarregades de trànsit provocant majors índexs de contaminació en aquestes vies. L’actual posicionament contra el trànsit considerat excessiu de vehicles al centre de Barcelona obliga a incidir en el fet que “la isotropia de la xarxa viària de l’Eixample es veurà afectada i implica la pèrduad’eficiència de la trama urbana tal com la tenim organitzada”.

 La concepció de la mobilitat ha d’incidir a impulsar un model urbà que superi la idea de centre i perifèria, apartir d’un model distribuït i format per barris productius on es pugui viure, treballar i descansar.

La mobilitat és un dels aspectes clau que defineixen la vida i el desenvolupament de les regions metropolitanes i que necessiten l’ampli consens entre tots els actors afectats per establir un nou modelde mobilitat on sigui compatible la sostenibilitat i la dinàmica d’ús i accés a les ciutats com afactor de desenvolupament econòmic.

2.3-.INFRAESTRUCTURES

S’ha d’aconseguir una integració urbana més gran de les infraestructures, a curt, mitjà i llarg termini, per a generar més espai urbà. Així com estimular les infraestructures verdes, amb Collserola, laSerralada de Marina, les platges, el riu Besòs i Llobregat i la zona del Garraf.

“Cal impulsar projectes que permetin connectar en una hora els 7,5 milions d’habitants de Catalunya a Barcelona. Per aconseguir-ho cal plantejar el debat dels serveis ferroviaris d’alta velocitat que necessiten noves estacions a les línies de rodalies i serveis semidirectes de salt per arribar més de pressa a les capitals i nusos principals”.

Les infraestructures tecnològiques tenen un alt valor estratègic i han de ser avaluades i establertes des d’una dimensió metropolitana. “Projectes com la posada en marxa de Barcelona Cable Landing Station obren la porta a l’arribada del cable submarí a Barcelona i reforcen el concepte d’entendrela ciutat com a hub d’interconnexions”. Aquest valor estratègic necessita estendre la tecnologia 5G coma part fonamental de la vida a les ciutats. La tecnologia 5G permet optimitzar els serveis urbans i s’ha d’estendre de manera uniforme pera evitar la desigualtat als territoris.

2.4-.HABITATGE

El problema d’accés i cost de l’habitatge afecta a tots els sectors de la població i especialment als joves. Per això, requereix establir un gran acord polític i econòmic abordat des de la seva dimensiómetropolitana.

“La política d’habitatge adreçada als joves ha d’estar orientada a intensificar programes que els permetin emancipar-se de la casa familiar. El parc d’habitatge protegit representa un 2,5% molt lluny de la mitjana europea, que és un 9,3%”. Ara bé, això requereix un acord perquè pugui ser aplicable i sostenible en el temps necessita una estratègia mancomunada que només és possible dela mà de la col·laboració publicoprivada. “El món local no disposa dels mitjans necessaris perassumir, individualment, tota la política d’habitatge i política de lloguers”.

2.5-.SEGURETAT

S’ha d’avançar cap a una concepció de seguretat metropolitana amb més coordinació entre els cossosde seguretat. Un exemple el trobem en la necessitat de “definir un instrument polític i administratiu de coordinació policial de l’Àrea Metropolitana, especialment de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma i Sant Adrià del Besòs”.

Intensificar la seguretat per la via de la coordinació dels cossos de seguretat locals i dels Mossos d’Esquadra no serà suficient si no es torna a una cultura de civisme actiu. Ha d’elaborar-se un pla de recuperació del valor del civisme amb l’aplicació afectiva de l’ordenança de civisme i la seva adaptació a les dinàmiques d’ús de la ciutat basat a conscienciar als ciutadans i les administracions que la seguretat, el respecte i la convivència representen un dels pilars fonamentals per a enfortir la cohesió social.

2.6-.CULTURA

Es fa imprescindible activar l’aliança entre cultura, esport i turisme per a ser competitius davant d’altres ciutats europees com París, Londres o Madrid que han activat projectes on els tres sectors desenvolupen estratègies comunes per a impulsar esdeveniments que captin l’atenció internacional. En aquest sentit, la muntanya de Montjuïc i el litoral són claus perquè disposen de gran densitat d’entitats esportives, culturals i turístiques que, amb més coordinació entre elles, podrien celebrar nous esdeveniments de gran impacte econòmic per a les ciutats que configuren la regió metropolitana.

“És necessari construir un espai cultural metropolità per a definir interaccions amb altres ciutats i eixos culturals com ara Tarragona-Reus, Girona o Lleida. Establir relacions entre ciutats a partir d’esdeveniments culturals com les que genera Sitges amb el Festival de Cinema Fantàstic o el Festival de Jazz de Terrassa”.

Un  millor aprofitament, a escala metropolitana, d’efemèrides com són la commemoració de la mort de Picasso, el 40è aniversari de la mort de Miró, el Centenari del naixement de Tàpies o el 50è aniversari de l’arribada de Johan Cruyff al FC Barcelona. Serà necessari replantejar una concepció de “la cultura com a eixd’estímul per a recompondre aliances de ciutat amb sectors com l’educació, la ciència o latecnologia”.

2.7-.TALENT I ECONOMÍA

“Un altre aspecte lligat a la cultura i, per extensió, a tota l’economia, és la gestió del talent. Barcelona és el cinquè hub tecnològic i digital europeu (segons la publicació EU-startup 2020). És considerada la segonaciutat en estratègia d’atracció del sector tecnològic entre 50 analitzades (segons la revista fDi Intelligence, delgrup Financial Times). És la tercera ciutat del món escollida per a emprendre i la quarta per a treballar(segons el Boston Consulting Grup)”.

“Cal associar talent i metròpoli com un binomi inseparable per a l’impuls de la innovació i el suport a l’emprenedoria. Aquesta visió ha quedat definida mitjançant iniciatives com Barcelona Supercomputing Centre (BSC), el parc Biomèdic o l’institut d’intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC)”.

 Consolidar la regió metropolitana com a gran tractor de talent i innovació ha de ser una prioritat estratègica. S’ha de reforçar la transferència de coneixement de l’àmbit  universitari  al  món  de  les empreses;  reforçar  el  vincle  entre  la  xarxa universitària, el món de les empreses i les administracions através dels grans centres de recerca que ja disposem.

2.8-.LLUITA CONTRA LA DESIGUALTAT

Aconseguir una major eficàcia dels recursos econòmics, polítics i socials metropolitans permetriacompatibilitzar els objectius de creixement econòmic amb més quotes d’igualtat.

Afavorir que la lectura del progrés econòmic, social i cultural de la regió metropolitana estigui associat a lalluita contra la desigualtat econòmica, de gènere o formativa, permetria definir el creixement econòmicassociat al social com a única forma efectiva i possible de progrés.

En aquest sentit, sembla existir cert acord quant a que “un factor que cal tenir en compte és procurar que la gent pugui continuar vivint on ha viscut sempre i és més fàcil afavorir aquesta opció si hi ha la consciència d’entendre la regió metropolitana com un sistema de ciutats integrada i ambpolítiques socials comunes”.

Per una altra banda, “la lluita contra la desigualtat digital (bretxa digital) ha quedat constatada amb la crisi pandèmica, en demostrar que una part important de la població encara no estava connectada”. Cal potenciar iniciatives, com les impulsades pel MWC, centrades a estimular el talent digitalamb programes per dotar de connectivitat i formació més de 500 famílies de Nou Barris.

La lluita contra la desigualtat de gènere implica una millor coordinació entre les administracions locals peraconseguir, no només aturar-la, sinó que no s’acreixi per culpa de la crisi econòmica i pandèmica.

“La lluita contra la desigualtat necessita, des de la perspectiva metropolitana, que disminueixin o desapareguin les barreres administratives que delimiten la vida als barris de les ciutats confrontants”. La pregunta que ens hem de fer és si té sentit que una família que viu en un carrer limítrofentre una ciutat i una altra no tingui els mateixos recursos, atenció i resposta administrativa que el del seuveí del bloc de pisos que viu al costat.

“Sense una decidida lluita contra la desigualtat no es poden emprendre amb estabilitat lesnecessàries transformacions urbanes. La lluita contra la desigualtat permetrà activar un noumunicipalisme basat en la col·laboració, la cooperació, l’acollida, l’educació i un grau de relació publicoprivada més gran perquè ningú quedi enrere”.

2.9-.SALUT

Les aportacions recollides a Rethink BCN posen en relleu la necessitat de “seguir aprofundint en ladescentralització de la gestió dels serveis públics de Salut per a donar una millor resposta iatenció als ciutadans”; una descentralització al propi espai metropolità basat en la coordinació entreentitats que faciliti l’accessibilitat i millori la qualitat dels serveis.

2.10-.EDUCACIÓ

Fer una decidida aposta per l’educació implica una major imbricació en el territori que vol dir pensar enl’ocupació, cosa que implica una relació més gran entre l’entorn econòmic i social.

“El sistema educatiu ha d’oferir una resposta més gran a la formació professional i tenir un abasti òptica metropolitana”, ja que els recursos formatius del territori són accessibles a qualsevol estudiant del’àmbit metropolità i la planificació de l’oferta formativa acostuma a seguir un criteri territorial més amplique el local.

Una via per a millorar l’ocupació i lluitar contra la desocupació és “aprofundir en el prestigi i la qualitat de la formació professional. Si es fa de la mà d’una col·laboració forta amb les empreses, la formació professional incrementa la inserció laboral dels estudiants, passant d’un percentatgedel 56% al 68,5%”.

2.11-.TURISME

En vista del que aquesta activitat representa al PIB de Barcelona, “el turisme entès com a oportunitat i nocom a problema és la clau per identificar el desenvolupament de la regió metropolitana”. Ladescentralització del turisme a la regió metropolitana i l’aliança entre turisme, cultura i esport per a generaresdeveniments de valor internacional, com l’aposta per a la celebració dels jocs d’hivern del 2030, permeten avançar cap a una proposta de turisme de qualitat basada en la concepció economia del visitant.

“És necessari establir una gestió turística integrada de l’àrea metropolitana, considerant la Barcelona metropolitana com el subjecte d’una mateixa política de l’economia del visitant, compassa a la majoria de les grans metròpolis, on és habitual que un visitant s’allotgi a distància delcentre”.

El sector turístic ha d’ampliar la seva oferta gràcies a l’impuls de la cultura, l’esport i els grans esdevenimentseconòmics i polítics que se celebrin a la ciutat.

2.12-.URBANISME

El debat sobre l’urbanisme ha adquirit una dimensió inesperada a causa bàsicament de la promoció des del’ajuntament barceloní de l’anomenat “urbanisme tàctic”. “La realitat urbana de les ciutats, que constitueixen un sistema de ciutats coordinades, ja no es pot desenvolupar en oposició al no- urbà,sinó que ha de ser part d’un nou procés d’interacció amb el no-urbà entès com la sumad’ecosistemes naturals i el territori agrícola”.

Alguns aspectes en què s’ha de basar l’urbanisme d’abast metropolità és afavorir el desenvolupament del sector neoterciari apostant per la implantació del model del 22@ que s’identifica com a exemple de DistricteGlocal Neoterciari.

Un repte ineludible serà apostar pels edificis autosuficients i fomentar aquells que generin l’energia que consumeixen a través de sistemes renovables. “Els edificis, més que “màquines d’habitar”, han de ser“organismes vius per viure”. S’hauria d’apostar per fer els ajustaments legals necessaris perquè els habitatges tinguin accés a terrasses i balcons, tant les de nova construcció, com durant el procés dereforma energètica dels edificis.

En definitiva, es tractaria d’optar per un urbanisme basat en el desenvolupament d’espais neoterciaris que estableix la globalització, les TIC, el desenvolupament tecnològic, la digitalització i plasmat sota una concepció de l’impuls d’una metròpoli definida com a biociutat”.

2.13-.SOSTENIBILITAT I LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

Els ODS, els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides han de ser el granmarc de desplegament del potencial de la regió metropolitana. En aquests objectius s’integrenàmbits com ara la salut, la qualitat de vida, la lluita contra la desigualtat i el canvi climàtic. Són objectius queincideixen en la qualitat de l’aire, l’aigua, la gestió eficaç dels residus i una millor protecció de la biodiversitat.

“Avui els reptes més importants per a la població metropolitana és el mateix que té plantejats la humanitat: reduir l’escalfament global, el canvi climàtic, dins els límits compatibles amb l’estabilitat social, la supervivència humana i l’equilibri de l’ecosistema”. Per abordar aquests reptescal “evitar les divisions territorials i superar fins i tot el concepte de regió metropolitana per a fer un esforç amb el conjunt de Catalunya”.

 

Un aspecte clau per abordar els reptes definits als ODS és integrar el concepte de biociutat al model metropolità. Si volem desenvolupar ciutats que fomentin la vida de biodiversitat, cal apostar per construiredificis que generin l’energia que consumeixen a través de sistemes renovables.

“Un altre aspecte clau és una millor integració dels parcs naturals a l’espai urbà”. Hem d’utilitzar el parc de Collserola, la Serralada del Litoral o el Parc del Garraf com a reimpulsors de la renaturalització del’estructura urbana metropolitana. S’han de culminar projectes com el Passeig de les Aigües i fer unasistemàtica gestió forestal sostenible del bosc del territori.

2.14-.AUTORS

Relació d’autors que han publicat ponències, articles o han estat entrevistats a

Rethink BCN:

Antoni Abad, President de FEM Vallès i de la patronal CECOT. Mar Alarcón, Fundadora de SocialCar i vicepresidenta de Foment del Treball. Salvador Alemany, President de SABA infraestructures i patró de la Fundació “la Caixa” i de l’Institut Cerdà. Josep Antoni Acebillo, Arquitecte. Elsa Artadi, Líder del grup de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona. Antonio Balmón, Alcalde de Cornellà de Llobregat ivicepresident de l’Àrea metropolitana de Barcelona. Lluís Bassat, Publicista.  Montserrat  Ballarín, Vicepresidenta  de  Desenvolupament  Social  i Econòmic de l’àrea metropolitana de Barcelona. AlbertBatlle, Responsable de l’Àrea de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona. Lluís Boada, Doctor enCiències Econòmiques i en Humanitats. Xavier Bru de Sala, Escriptor. Jordi Cabré, Escriptor. Joan Clos,Exalcalde de Barcelona. Felipe Campos, Director general de l’associació educativa ITaca de l’Hospitalet de Llobregat. EugèniaCarreres, Consultora de comunicació. Xavier Casinos, Periodista i escriptor. Josep Mª Cardellach, President de Barcelona Districte Federal i advocat. José A. Donaire, Geògraf i professor de la Universitat de Girona. Gerard Esteva, President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). Roser Fernández, Directora general de la Unió Catalana d’Hospitals i presidenta de la comissió d’atenció a les persones, de salut i social de Foment del Treball. Carlos Ferrater, Arquitecte. Josep Grau, Consultor d’estratègia i tecnologia. Carles Grau, Director general de la Fundació Mobile World Capital Barcelona. Vicente Guallart,Arquitecte. Director de Guallart Arquitects. Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya. Joan Guàrdia,Rector de la Universitat de Barcelona. Jordi Hereu, Exalcalde de Barcelona. Llucià Homs, codirector deHänsel* i Gretel*. Xavier Marcé, Regidor del districte de Nou Barris i regidor de Turisme i indústries Creatives de Barcelona. Núria Marín, Alcaldessa de l’Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona.Jordi Martí, President de la comissió executiva del Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona(PEMB). Eduard Martín, CIO i director de 5G de Mobile World Capital Barcelona. Albert Milián, President de Talent HUB Institute. Miquel Molina, Escriptor i periodista. Pere Navarro, Delegat de l’Estat al Consorci de la Zona França i exalcalde de Terrassa. Rafael Niubó, Secretari general de UAB Eurofitness. Santi Nolla,Director i CEO Mundo Deportivo. Núria Parlon, Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Neus Pons,Directora-gerent de la fundació BCN Formació  Professional.  Rafael  Pradas,  Periodista.  Joan  Ridao, Professor  de  Dret Constitucional (UB) i director de l’Institut d’estudis d’autogovern. Emma Rivarola,Escriptora i periodista. Xavier Roig, Cronista i escriptor. Mario Romeo, President de Portes Obertes delCatalanisme. Josep Maria Ureta, Periodista. Héctor Santcovsky, Director de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmica (AMB). Narcís Serra, Exalcalde de Barcelona. Àngel Tarriño, Coordinador de l’Observatori de la Formació Professional,   fundació   BCN   Formació   Professional.   Mariona   Tomàs   Fornés, Professora agregada. Serra Húnter, Departament de Ciència Política (UB). Joaquín Tornos Mas, Catedràtic de Dret Administratiu (UB). Ramon Torra, Gerent de l’àrea Metropolitana de Barcelona. Francesc Trillas, Professordel departament d’Economia aplicada de la UAB. Guillermo Vallet Millet, President de la comissió deturisme de Foment de Treball i vicepresident executiu d’hotels Catalonia.

3-. 16 PUNTS PER A VISIBILITZAR I POTENCIAR LA REGIÓ METROPOLITANA

  1. Barcelona ha de recuperar el lideratge per a impulsar, amb la resta de ciutats que componen la regió metropolitana, el desenvolupament econòmic, social, cultural, tecnològic, científic i educatiu, com a garantia per a poder afrontar els reptes de futur com són la mobilitat, el canvi climàtic, lasostenibilitat, l’habitatge, la seguretat i la lluita contra la desigualtat, entre d’altres.
  1. La regió metropolitana com a evolució natural de l’àrea metropolitana s’ha d’aconseguir activantnovament els mecanismes de diàleg i consens per a consolidar una governança adequada quemillori la vida dels
    ciutadans.
  1. Hem d’avançar en la visió de regió metropolitana. L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha de deixar de ser la gran desconeguda de les administracions públiques. Cal avançar en una major identificació de la ciutadania envers la visió d’un espai metropolità i l’AMB és clau per a aquest objectiu.
  1. S’ha de reforçar la interlocució entre l’administració municipal i els agents econòmics. La col·laboració publicoprivada s’ha desvetllat com un element essencial per a afrontar els principals reptesmetropolitans.
  1. La mobilitat defineix la dinàmica del fet metropolità com a sistema de ciutats en col·laboració icooperació i estableix el seu progrés i Cal tenir un projecte consensuat demobilitat que permeti compatibilitzar la sostenibilitat i el desenvolupament econòmic.
  1. Les infraestructures han de procurar establir una integració urbana més gran a curt,mitjà i llargtermini, per a generar més espai urbà.
  1. La problemàtica de l’habitatge s’ha d’abordar amb un acord ampli entre tots els actors apostant per una estratègia basada en la màxima col·laboració publicoprivada que pugui ser sostenible en el temps.
  1. S’ha d’apostar per una visió integral de la seguretat, que inclou recuperar el terreny perdut en civisme i un ampli consens entorn l’oci nocturn. Per assolir una mirada metropolitana de la seguretat: ésnecessari un instrument formal de coordinació policial a l’AMB començant per les ciutats de Barcelona,L’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià de Besòs.
  1. Cal construir un espai cultural metropolità on es defineixin interaccions amb altres ciutats i eixos culturals com ara Tarragona-Reus, Girona o Lleida. Establir relacions entre ciutats a partir d’esdeveniments culturals com les que genera Sitges amb el Festival de Cinema Fantàstic o el Festival de Jazz de Terrassa. És clau activar el potencial cultural de la muntanya de Montjuïc promovent l’aliançaentre cultura, esport i turisme.
  1. Cal associar talent i metròpoli com un binomi inseparable per a l’impuls de la innovació i el suport a l’emprenedoria. Consolidar la regió metropolitana com a gran impulsor de talent i d’innovacióha de ser una prioritat estratègica. Reforçar el vincle entre la xarxa universitària, el món de les empresesi les administracions a través dels grans centres de recerca que ja disposem.
    isposem
  1. És necessari un compromís efectiu per lluita contra la desigualtat. Cal treballar per aconseguir que hi hagi una igualtat en els nivells de vida en les diverses ciutats que conformen la regió metropolitana.
  1. És imprescindible continuar aprofundint en la descentralització de la gestió dels serveis públics de salut per a donar una millor resposta i atenció als ciutadans.
  1. El sistema educatiu ha d’apostar per la formació professional i ha de tenir un abastmetropolità, ja que els recursos formatius del territori són accessibles a qualsevol estudiant de l’àmbit metropolità i la planificació de l’oferta formativa acostuma a seguir un criteri territorial més ampli que el local.
  1. El turisme entès com a oportunitat i no com a problema és la clau per a identificar el desenvolupament de la regió metropolitana. La descentralització del turisme a la regiómetropolitana i l’aliança entre turisme, cultura i esport per a generar esdeveniments de valor internacional, com l’aposta per a la celebració dels jocs d’hivern del 2030 permet avançar cap aproposta de turisme de qualitat basada en la concepció economia del visitant.
  1. Un urbanisme basat en el desenvolupament d’espais neoterciaris que estableix la globalització, lesTIC, el desenvolupament tecnològic, la digitalització, i plasmat sota una concepció d’impuls d’unametròpoli definida com a biociutat.
  1. Els ODS, els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides han de ser elgran marc de desplegament del potencial de la regió En aquests objectius s’integren àmbits com ara la salut, la qualitat de vida, la lluita contra la desigualtat i el canvi climàtic. Són objectius que incideixen en la qualitat de l’aire, l’aigua, la gestió eficaç dels residus i una protecciómillor de la biodiversitat.

4-. AGRAÏMENTS

Volem agrair en nom de la Societat d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball les aportacions realitzades a totes les persones que han participat amb les seves ponències, articles i entrevistes/diàlegs i contribueixen a definir un horitzó metropolità, que és tan necessari per encarar amb èxit el futur de les nostres ciutats.

Agrair a Pep Martí, Josep M. Font, Manel Manchón, Josep Grau i Rafael Pradas, el seu treball periodístic realitzant les entrevistes/diàlegs que hem publicat a Rethink BCN a l’apartat BCN diàlegs i al Consell Assessor de SBEES compost per Pedro Vega, consultor i periodista, Isabel Buesa, Directora General d’Endesa a Catalunya, Sílvia Alsina, CEO de Román, Miquel Molina, periodista de La Vanguardia i escriptor.

Dossier Rethink C

ÍNDEX

1-. Editorial: La metròpoli, una realitat en marxa

2-. Aportacions per visibilitzar i millorar la metròpoli i contribuir al seu desenvolupament:

2.1-. Mobilitat
2.2-. Diàleg i consens per a la governança metropolitana
2.3-. Infraestructures
2.4-. Habitatge
2.5-. Seguretat
2.6-. Cultura
2.7-. Talent i economía
2.8-. Lluita contra la desigualtat
2.9-. Salut
2.10-. Educació
2.11-. Turisme

2.12-. Urbanisme
2.13-. Sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic
2.14-. Autors

3-. 16 Punts per a visibilitzar i potenciar la regió metropolitana

4-. Agraïments

1-. EDITORIAL: LA METRÒPOLI, UNA REALITAT EN MARCHA

Més enllà de les teories i les hipòtesis sobre el desenvolupament global de les ciutats al segle XXI, avui repensar la metròpoli implica visibilitzar-la, fer-la i, sobretot, agilitzar-ne la plasmació perquè contribueixi a millorar la vida dels ciutadans. Es contribueix al desenvolupament de la seva plasmació definitiva sumant sensibilitats econòmiques, socials, culturals i polítiques. L’ampliació del camp d’acció de l’àrea metropolitana i el desenvolupament futur com a regió suposa consolidar espais de discussió, deliberació i consens donant veu al màxim d’actors de la metròpoli perquè analitzin i assenyalin la importància de la regió metropolitana i donar resposta als desafiaments que tenim com a societat.

Rethink BCN, des que va iniciar el seu camí el març del 2021, ha publicat 51 punts de vista de diferents autors, en ponències, entrevistes, articles i/o trobades aportats per professionals de diversos sectors que consideren la metròpoli com el lloc per impulsar la recuperació econòmica, l’aposta tecnològica, el creixement econòmic i la millora dels serveis als ciutadans. Aquesta suma de coneixementscontribueixen a repensar la metròpoli i mostrar que el camí per a la seva visibilitat definitiva serà possible si s’ordena i demostra el seu gran potencial que defineix, ja avui, el futur de tot un sistema de ciutats i que arriba a més de 164 municipis, amb una superfície de 3.234 km2 i més de 4,6 milionsd’habitants.

 Les contribucions de molts professionals han servit per subratllar la realitat en la qual avui es defineix el que és metropolità, però que també han servit per a imaginar cap a on apunta el seu futur desenvolupament. Les seves reflexions permeten observar que qüestions com la mobilitat, la sostenibilitat, la lluita contra la desigualtat, la lluita contra el canvi climàtic, l’habitatge, les infraestructures, la sanitat, l’educació, la cultura, l’esport, el turisme, les infraestructures, la digitalització, l’emprenedoria, laseguretat i el civisme són reptes que no es poden fer front només des de cadascuna de les ciutats individualment sinó que solament es podrà donar resposta ampliant l’actual marc territorial d’acció municipal i desenvolupant al màxim l’àrea metropolitana de Barcelona.

 Totes aquestes contribucions permeten traçar un mapa d’actuacions i posicionaments que, un cop alineats, permeten activar la visualització del fet metropolità com una realitat que cal reivindicar i valorar. Les propostes argumentades en diversos articles, ponències i diàlegs permeten assenyalar que els reptes que ha d’afrontar la societat, com són la pandèmia, els populismes, la competència econòmica global o elsavenços tecnològics, s’han d’abordar des d’una ampliació decidida del camp d’actuació i reflexió de laconcepció metropolitana de la ciutat. El que es constata, sumant totes les aportacions i reduint-les a una sola idea, si això fos possible, és que només té sentit repensar la metròpoli si contribueix a exercirde palanca per poder desenvolupar-la.

Rethink BCN us ofereix el Document I / “Repensar la metròpoli. Fer metròpoli” que a continuació podranllegir, amb la pretensió d’ajudar a elaborar un mapa topogràfic/conceptual dels diferents nivells d’actuacióque caldria activar per a donar continuïtat i desenvolupament a la realitat metropolitana. Per aconseguir establir aquest mapa d’actuacions, que es basa en les propostes, idees i reflexions expressades en les primeres cinquanta col·laboracions que s’han publicat a Rethink BCN, hem tractat de sintetitzaraquestes aportacions, que estan a disposició del lector a www.https: //rethinkbcn.cat/. Es tractad’aportacions i punts de vista sobre algunes de les actuacions que caldria abordar per a millorar eldesenvolupament de la regió metropolitana i fer-la visible a la ciutadania.

En definitiva, “Repensar la metròpoli. Fer metròpoli” és un esforç de síntesi amb la intenció d’elaborar i compartir un primer document de treball destinat a ser desenvolupat i ampliat el 2022 perquè contribueixi al debat públic sobre el model de ciutat a què aspirem com a societat.

2-. APORTACIONS PER VISIBILITZAR I MILLORAR LA METRÒPOLI I CONTRIBUIR AL SEUDESENVOLUPAMENT

2.1-. DIÀLEG I CONSENS PER A LA GOVERNANÇAMETROPOLITANA

La plasmació operativa de la regió metropolitana necessita l’actualització i la potenciació de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona (AMB). Cal potenciar-ne el desenvolupament per a encarar els reptes que tenim com a societat ampliant el seu radi de competències i serveis. Aquesta potenciació porta implícit pensar en lavisibilització de la regió metropolitana com una realitat i com a aspiració per assolir un millorgovern de les ciutats que redundi en beneficidels ciutadans.

 Aprofitar l’experiència de l’AMB ha de servir per a contribuir a fixar nous límits geogràfics d’actuació per talde permetre millorar la prestació de serveis, l’optimització de recursos i la capacitat de col·laboració entre municipis. Representa una evolució del seu sistema de gestió per fer-lo encara més autònom, ampliar el seu àmbit per afrontar amb més eficàcia i eficiència qüestions com l’accés a l’habitatge, lalluita contra la desigualtat, el canvi climàtic, els avenços tecnològics, les noves professions, la mobilitat o la nova logística que impacta a la mobilitat de les ciutats.

Per a fer-ho possible, cal reforçar la legitimitat de l’AMB incrementant la informació als ciutadans i reforçant-ne la visibilitat i la consciència metropolitana del valor social, econòmic i cultural que representen. Aquesta legitimitat només es podrà aconseguir si l’articulació territorial, el sistema de ciutatsque la componen i les que en el futur es puguin integrar, reforcen una visió més integral i coordinada delterritori, cosa que implica conèixer amb més profunditat i debat la realitat de totes les ciutats que les componeni les necessitats.

Per aconseguir la concreció de la realitat metropolitana, ha d’elaborar-se des del diàleg i el consens entre el sector públic i el privat. És prioritària la recuperació d’espais de consens amb el mónempresarial, sindicats i partits polítics per aconseguir concretar polítiques que millorin la vida i les oportunitats dels ciutadans. Aquest consens només serà possible si des de tots els estaments públics s’activa el diàleg perquè la ciutat es defineixi com a espai de trobada entre els ciutadans i lesadministracions.

 El futur del desenvolupament metropolità només es podrà fer recuperant la fluïdesa d’interlocució de tots els actors de les ciutats per a determinar el seu futur. Per això, els instruments ja estan creats i estan disponibles, entre ells, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans o el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) que han de sumar, encara més, al sector privat en el debat sobre el futur de les ciutats ifutura articulació metropolitana.

El diàleg i el consens són determinants per desenvolupar una eficient governança. Per a això, calimpulsar el diàleg entre les diverses administracions per afrontar determinats reptes que escapen a un àmbitestrictament local i que superen en molts casos les seves competències. La qüestió central és que lagovernança no resideix únicament en el marc de competències assignat sinó en la capacitatd’execució dels projectes, basada a generar acords, pactes i polítiques comunes. Només des de la recuperació del diàleg i el consens es podrà afrontar l’actualització i la potenciació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, desenvolupar la regió i facilitar les eines necessàries per a la modernització i el desenvolupament del sistema de ciutats que la componen.

2.2-.MOBILITAT

Per a fer visible la realitat metropolitana i no disminuir el seu potencial de vincles que caracteritzen la seva dinàmica econòmica, cultural i social es fa imprescindible limitar les restriccions dels accessos de laciutat perquè la regió metropolitana, especialment Barcelona, segueixi sent un espai obert.

 La vertebració adequada de la regió metropolitana fa necessària una actualització d’un plad’infraestructures que culmini un triple eix: aeroport, port i ferrocarrils de curta i llarga distància. Sense mobilitat cap a dins i cap a fora de Catalunya no disposarem d’una connectivitat adequada a escalainternacional.

“Aquests tres aspectes comporten l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, una major coordinació del transport metropolità, Rodalies, TMB, Ferrocarrils de la Generalitat, tramvia, amb lesempreses municipals”. És necessària l’ampliació consensuada de l’aeroport de Barcelona. Per afavorir la mobilitat internacional, cal facilitar els vols internacionals i guanyar capacitat de vols de càrrega (valorlogístic) i establir una coordinació més gran entre l’aeroport i el port de Barcelona.

“En qüestió de mobilitat, cal configurar els aparcaments com a espais per a desenvolupar una mobilitat híbrida de vehicles elèctrics, gasolina i bicicletes”. Aquesta visió moderna de la utilització dels aparcaments ens permet pensar en ells com a espais on és possible ubicar punts de càrrega elèctrica,llocs d’estacionament del Bicing o centres de proximitat del repartiment d’e-commerce.

El projecte/realitat de “la implantació de les superilles ha de ser revisat des de l’òptica de lamobilitat”. Si es tanca o limita l’accés dels vehicles ens podem trobar amb vies que es veuran sobrecarregades de trànsit provocant majors índexs de contaminació en aquestes vies. L’actual posicionament contra el trànsit considerat excessiu de vehicles al centre de Barcelona obliga a incidir en el fet que “la isotropia de la xarxa viària de l’Eixample es veurà afectada i implica la pèrduad’eficiència de la trama urbana tal com la tenim organitzada”.

 La concepció de la mobilitat ha d’incidir a impulsar un model urbà que superi la idea de centre i perifèria, apartir d’un model distribuït i format per barris productius on es pugui viure, treballar i descansar.

La mobilitat és un dels aspectes clau que defineixen la vida i el desenvolupament de les regions metropolitanes i que necessiten l’ampli consens entre tots els actors afectats per establir un nou modelde mobilitat on sigui compatible la sostenibilitat i la dinàmica d’ús i accés a les ciutats com afactor de desenvolupament econòmic.

2.3-.INFRAESTRUCTURES

S’ha d’aconseguir una integració urbana més gran de les infraestructures, a curt, mitjà i llarg termini, per a generar més espai urbà. Així com estimular les infraestructures verdes, amb Collserola, laSerralada de Marina, les platges, el riu Besòs i Llobregat i la zona del Garraf.

“Cal impulsar projectes que permetin connectar en una hora els 7,5 milions d’habitants de Catalunya a Barcelona. Per aconseguir-ho cal plantejar el debat dels serveis ferroviaris d’alta velocitat que necessiten noves estacions a les línies de rodalies i serveis semidirectes de salt per arribar més de pressa a les capitals i nusos principals”.

Les infraestructures tecnològiques tenen un alt valor estratègic i han de ser avaluades i establertes des d’una dimensió metropolitana. “Projectes com la posada en marxa de Barcelona Cable Landing Station obren la porta a l’arribada del cable submarí a Barcelona i reforcen el concepte d’entendrela ciutat com a hub d’interconnexions”. Aquest valor estratègic necessita estendre la tecnologia 5G coma part fonamental de la vida a les ciutats. La tecnologia 5G permet optimitzar els serveis urbans i s’ha d’estendre de manera uniforme pera evitar la desigualtat als territoris.

2.4-.HABITATGE

El problema d’accés i cost de l’habitatge afecta a tots els sectors de la població i especialment als joves. Per això, requereix establir un gran acord polític i econòmic abordat des de la seva dimensiómetropolitana.

“La política d’habitatge adreçada als joves ha d’estar orientada a intensificar programes que els permetin emancipar-se de la casa familiar. El parc d’habitatge protegit representa un 2,5% molt lluny de la mitjana europea, que és un 9,3%”. Ara bé, això requereix un acord perquè pugui ser aplicable i sostenible en el temps necessita una estratègia mancomunada que només és possible dela mà de la col·laboració publicoprivada. “El món local no disposa dels mitjans necessaris perassumir, individualment, tota la política d’habitatge i política de lloguers”.

2.5-.SEGURETAT

S’ha d’avançar cap a una concepció de seguretat metropolitana amb més coordinació entre els cossosde seguretat. Un exemple el trobem en la necessitat de “definir un instrument polític i administratiu de coordinació policial de l’Àrea Metropolitana, especialment de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma i Sant Adrià del Besòs”.

Intensificar la seguretat per la via de la coordinació dels cossos de seguretat locals i dels Mossos d’Esquadra no serà suficient si no es torna a una cultura de civisme actiu. Ha d’elaborar-se un pla de recuperació del valor del civisme amb l’aplicació afectiva de l’ordenança de civisme i la seva adaptació a les dinàmiques d’ús de la ciutat basat a conscienciar als ciutadans i les administracions que la seguretat, el respecte i la convivència representen un dels pilars fonamentals per a enfortir la cohesió social.

2.6-.CULTURA

Es fa imprescindible activar l’aliança entre cultura, esport i turisme per a ser competitius davant d’altres ciutats europees com París, Londres o Madrid que han activat projectes on els tres sectors desenvolupen estratègies comunes per a impulsar esdeveniments que captin l’atenció internacional. En aquest sentit, la muntanya de Montjuïc i el litoral són claus perquè disposen de gran densitat d’entitats esportives, culturals i turístiques que, amb més coordinació entre elles, podrien celebrar nous esdeveniments de gran impacte econòmic per a les ciutats que configuren la regió metropolitana.

“És necessari construir un espai cultural metropolità per a definir interaccions amb altres ciutats i eixos culturals com ara Tarragona-Reus, Girona o Lleida. Establir relacions entre ciutats a partir d’esdeveniments culturals com les que genera Sitges amb el Festival de Cinema Fantàstic o el Festival de Jazz de Terrassa”.

Un  millor aprofitament, a escala metropolitana, d’efemèrides com són la commemoració de la mort de Picasso, el 40è aniversari de la mort de Miró, el Centenari del naixement de Tàpies o el 50è aniversari de l’arribada de Johan Cruyff al FC Barcelona. Serà necessari replantejar una concepció de “la cultura com a eixd’estímul per a recompondre aliances de ciutat amb sectors com l’educació, la ciència o latecnologia”.

2.7-.TALENT I ECONOMÍA

“Un altre aspecte lligat a la cultura i, per extensió, a tota l’economia, és la gestió del talent. Barcelona és el cinquè hub tecnològic i digital europeu (segons la publicació EU-startup 2020). És considerada la segonaciutat en estratègia d’atracció del sector tecnològic entre 50 analitzades (segons la revista fDi Intelligence, delgrup Financial Times). És la tercera ciutat del món escollida per a emprendre i la quarta per a treballar(segons el Boston Consulting Grup)”.

“Cal associar talent i metròpoli com un binomi inseparable per a l’impuls de la innovació i el suport a l’emprenedoria. Aquesta visió ha quedat definida mitjançant iniciatives com Barcelona Supercomputing Centre (BSC), el parc Biomèdic o l’institut d’intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC)”.

 Consolidar la regió metropolitana com a gran tractor de talent i innovació ha de ser una prioritat estratègica. S’ha de reforçar la transferència de coneixement de l’àmbit  universitari  al  món  de  les empreses;  reforçar  el  vincle  entre  la  xarxa universitària, el món de les empreses i les administracions através dels grans centres de recerca que ja disposem.

2.8-.LLUITA CONTRA LA DESIGUALTAT

Aconseguir una major eficàcia dels recursos econòmics, polítics i socials metropolitans permetriacompatibilitzar els objectius de creixement econòmic amb més quotes d’igualtat.

Afavorir que la lectura del progrés econòmic, social i cultural de la regió metropolitana estigui associat a lalluita contra la desigualtat econòmica, de gènere o formativa, permetria definir el creixement econòmicassociat al social com a única forma efectiva i possible de progrés.

En aquest sentit, sembla existir cert acord quant a que “un factor que cal tenir en compte és procurar que la gent pugui continuar vivint on ha viscut sempre i és més fàcil afavorir aquesta opció si hi ha la consciència d’entendre la regió metropolitana com un sistema de ciutats integrada i ambpolítiques socials comunes”.

Per una altra banda, “la lluita contra la desigualtat digital (bretxa digital) ha quedat constatada amb la crisi pandèmica, en demostrar que una part important de la població encara no estava connectada”. Cal potenciar iniciatives, com les impulsades pel MWC, centrades a estimular el talent digitalamb programes per dotar de connectivitat i formació més de 500 famílies de Nou Barris.

La lluita contra la desigualtat de gènere implica una millor coordinació entre les administracions locals peraconseguir, no només aturar-la, sinó que no s’acreixi per culpa de la crisi econòmica i pandèmica.

“La lluita contra la desigualtat necessita, des de la perspectiva metropolitana, que disminueixin o desapareguin les barreres administratives que delimiten la vida als barris de les ciutats confrontants”. La pregunta que ens hem de fer és si té sentit que una família que viu en un carrer limítrofentre una ciutat i una altra no tingui els mateixos recursos, atenció i resposta administrativa que el del seuveí del bloc de pisos que viu al costat.

“Sense una decidida lluita contra la desigualtat no es poden emprendre amb estabilitat lesnecessàries transformacions urbanes. La lluita contra la desigualtat permetrà activar un noumunicipalisme basat en la col·laboració, la cooperació, l’acollida, l’educació i un grau de relació publicoprivada més gran perquè ningú quedi enrere”.

2.9-.SALUT

Les aportacions recollides a Rethink BCN posen en relleu la necessitat de “seguir aprofundint en ladescentralització de la gestió dels serveis públics de Salut per a donar una millor resposta iatenció als ciutadans”; una descentralització al propi espai metropolità basat en la coordinació entreentitats que faciliti l’accessibilitat i millori la qualitat dels serveis.

2.10-.EDUCACIÓ

Fer una decidida aposta per l’educació implica una major imbricació en el territori que vol dir pensar enl’ocupació, cosa que implica una relació més gran entre l’entorn econòmic i social.

“El sistema educatiu ha d’oferir una resposta més gran a la formació professional i tenir un abasti òptica metropolitana”, ja que els recursos formatius del territori són accessibles a qualsevol estudiant del’àmbit metropolità i la planificació de l’oferta formativa acostuma a seguir un criteri territorial més amplique el local.

Una via per a millorar l’ocupació i lluitar contra la desocupació és “aprofundir en el prestigi i la qualitat de la formació professional. Si es fa de la mà d’una col·laboració forta amb les empreses, la formació professional incrementa la inserció laboral dels estudiants, passant d’un percentatgedel 56% al 68,5%”.

2.11-.TURISME

En vista del que aquesta activitat representa al PIB de Barcelona, “el turisme entès com a oportunitat i nocom a problema és la clau per identificar el desenvolupament de la regió metropolitana”. Ladescentralització del turisme a la regió metropolitana i l’aliança entre turisme, cultura i esport per a generaresdeveniments de valor internacional, com l’aposta per a la celebració dels jocs d’hivern del 2030, permeten avançar cap a una proposta de turisme de qualitat basada en la concepció economia del visitant.

“És necessari establir una gestió turística integrada de l’àrea metropolitana, considerant la Barcelona metropolitana com el subjecte d’una mateixa política de l’economia del visitant, compassa a la majoria de les grans metròpolis, on és habitual que un visitant s’allotgi a distància delcentre”.

El sector turístic ha d’ampliar la seva oferta gràcies a l’impuls de la cultura, l’esport i els grans esdevenimentseconòmics i polítics que se celebrin a la ciutat.

2.12-.URBANISME

El debat sobre l’urbanisme ha adquirit una dimensió inesperada a causa bàsicament de la promoció des del’ajuntament barceloní de l’anomenat “urbanisme tàctic”. “La realitat urbana de les ciutats, que constitueixen un sistema de ciutats coordinades, ja no es pot desenvolupar en oposició al no- urbà,sinó que ha de ser part d’un nou procés d’interacció amb el no-urbà entès com la sumad’ecosistemes naturals i el territori agrícola”.

Alguns aspectes en què s’ha de basar l’urbanisme d’abast metropolità és afavorir el desenvolupament del sector neoterciari apostant per la implantació del model del 22@ que s’identifica com a exemple de DistricteGlocal Neoterciari.

Un repte ineludible serà apostar pels edificis autosuficients i fomentar aquells que generin l’energia que consumeixen a través de sistemes renovables. “Els edificis, més que “màquines d’habitar”, han de ser“organismes vius per viure”. S’hauria d’apostar per fer els ajustaments legals necessaris perquè els habitatges tinguin accés a terrasses i balcons, tant les de nova construcció, com durant el procés dereforma energètica dels edificis.

En definitiva, es tractaria d’optar per un urbanisme basat en el desenvolupament d’espais neoterciaris que estableix la globalització, les TIC, el desenvolupament tecnològic, la digitalització i plasmat sota una concepció de l’impuls d’una metròpoli definida com a biociutat”.

2.13-.SOSTENIBILITAT I LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

Els ODS, els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides han de ser el granmarc de desplegament del potencial de la regió metropolitana. En aquests objectius s’integrenàmbits com ara la salut, la qualitat de vida, la lluita contra la desigualtat i el canvi climàtic. Són objectius queincideixen en la qualitat de l’aire, l’aigua, la gestió eficaç dels residus i una millor protecció de la biodiversitat.

“Avui els reptes més importants per a la població metropolitana és el mateix que té plantejats la humanitat: reduir l’escalfament global, el canvi climàtic, dins els límits compatibles amb l’estabilitat social, la supervivència humana i l’equilibri de l’ecosistema”. Per abordar aquests reptescal “evitar les divisions territorials i superar fins i tot el concepte de regió metropolitana per a fer un esforç amb el conjunt de Catalunya”.

 

Un aspecte clau per abordar els reptes definits als ODS és integrar el concepte de biociutat al model metropolità. Si volem desenvolupar ciutats que fomentin la vida de biodiversitat, cal apostar per construiredificis que generin l’energia que consumeixen a través de sistemes renovables.

“Un altre aspecte clau és una millor integració dels parcs naturals a l’espai urbà”. Hem d’utilitzar el parc de Collserola, la Serralada del Litoral o el Parc del Garraf com a reimpulsors de la renaturalització del’estructura urbana metropolitana. S’han de culminar projectes com el Passeig de les Aigües i fer unasistemàtica gestió forestal sostenible del bosc del territori.

2.14-.AUTORS

Relació d’autors que han publicat ponències, articles o han estat entrevistats a

Rethink BCN:

Antoni Abad, President de FEM Vallès i de la patronal CECOT. Mar Alarcón, Fundadora de SocialCar i vicepresidenta de Foment del Treball. Salvador Alemany, President de SABA infraestructures i patró de la Fundació “la Caixa” i de l’Institut Cerdà. Josep Antoni Acebillo, Arquitecte. Elsa Artadi, Líder del grup de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona. Antonio Balmón, Alcalde de Cornellà de Llobregat ivicepresident de l’Àrea metropolitana de Barcelona. Lluís Bassat, Publicista.  Montserrat  Ballarín, Vicepresidenta  de  Desenvolupament  Social  i Econòmic de l’àrea metropolitana de Barcelona. AlbertBatlle, Responsable de l’Àrea de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona. Lluís Boada, Doctor enCiències Econòmiques i en Humanitats. Xavier Bru de Sala, Escriptor. Jordi Cabré, Escriptor. Joan Clos,Exalcalde de Barcelona. Felipe Campos, Director general de l’associació educativa ITaca de l’Hospitalet de Llobregat. EugèniaCarreres, Consultora de comunicació. Xavier Casinos, Periodista i escriptor. Josep Mª Cardellach, President de Barcelona Districte Federal i advocat. José A. Donaire, Geògraf i professor de la Universitat de Girona. Gerard Esteva, President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). Roser Fernández, Directora general de la Unió Catalana d’Hospitals i presidenta de la comissió d’atenció a les persones, de salut i social de Foment del Treball. Carlos Ferrater, Arquitecte. Josep Grau, Consultor d’estratègia i tecnologia. Carles Grau, Director general de la Fundació Mobile World Capital Barcelona. Vicente Guallart,Arquitecte. Director de Guallart Arquitects. Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya. Joan Guàrdia,Rector de la Universitat de Barcelona. Jordi Hereu, Exalcalde de Barcelona. Llucià Homs, codirector deHänsel* i Gretel*. Xavier Marcé, Regidor del districte de Nou Barris i regidor de Turisme i indústries Creatives de Barcelona. Núria Marín, Alcaldessa de l’Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona.Jordi Martí, President de la comissió executiva del Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona(PEMB). Eduard Martín, CIO i director de 5G de Mobile World Capital Barcelona. Albert Milián, President de Talent HUB Institute. Miquel Molina, Escriptor i periodista. Pere Navarro, Delegat de l’Estat al Consorci de la Zona França i exalcalde de Terrassa. Rafael Niubó, Secretari general de UAB Eurofitness. Santi Nolla,Director i CEO Mundo Deportivo. Núria Parlon, Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Neus Pons,Directora-gerent de la fundació BCN Formació  Professional.  Rafael  Pradas,  Periodista.  Joan  Ridao, Professor  de  Dret Constitucional (UB) i director de l’Institut d’estudis d’autogovern. Emma Rivarola,Escriptora i periodista. Xavier Roig, Cronista i escriptor. Mario Romeo, President de Portes Obertes delCatalanisme. Josep Maria Ureta, Periodista. Héctor Santcovsky, Director de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmica (AMB). Narcís Serra, Exalcalde de Barcelona. Àngel Tarriño, Coordinador de l’Observatori de la Formació Professional,   fundació   BCN   Formació   Professional.   Mariona   Tomàs   Fornés, Professora agregada. Serra Húnter, Departament de Ciència Política (UB). Joaquín Tornos Mas, Catedràtic de Dret Administratiu (UB). Ramon Torra, Gerent de l’àrea Metropolitana de Barcelona. Francesc Trillas, Professordel departament d’Economia aplicada de la UAB. Guillermo Vallet Millet, President de la comissió deturisme de Foment de Treball i vicepresident executiu d’hotels Catalonia.

3-. 16 PUNTS PER A VISIBILITZAR I POTENCIAR LA REGIÓ METROPOLITANA

  1. Barcelona ha de recuperar el lideratge per a impulsar, amb la resta de ciutats que componen la regió metropolitana, el desenvolupament econòmic, social, cultural, tecnològic, científic i educatiu, com a garantia per a poder afrontar els reptes de futur com són la mobilitat, el canvi climàtic, lasostenibilitat, l’habitatge, la seguretat i la lluita contra la desigualtat, entre d’altres.
  1. La regió metropolitana com a evolució natural de l’àrea metropolitana s’ha d’aconseguir activantnovament els mecanismes de diàleg i consens per a consolidar una governança adequada quemillori la vida dels
    ciutadans.
  1. Hem d’avançar en la visió de regió metropolitana. L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha de deixar de ser la gran desconeguda de les administracions públiques. Cal avançar en una major identificació de la ciutadania envers la visió d’un espai metropolità i l’AMB és clau per a aquest objectiu.
  1. S’ha de reforçar la interlocució entre l’administració municipal i els agents econòmics. La col·laboració publicoprivada s’ha desvetllat com un element essencial per a afrontar els principals reptesmetropolitans.
  1. La mobilitat defineix la dinàmica del fet metropolità com a sistema de ciutats en col·laboració icooperació i estableix el seu progrés i Cal tenir un projecte consensuat demobilitat que permeti compatibilitzar la sostenibilitat i el desenvolupament econòmic.
  1. Les infraestructures han de procurar establir una integració urbana més gran a curt,mitjà i llargtermini, per a generar més espai urbà.
  1. La problemàtica de l’habitatge s’ha d’abordar amb un acord ampli entre tots els actors apostant per una estratègia basada en la màxima col·laboració publicoprivada que pugui ser sostenible en el temps.
  1. S’ha d’apostar per una visió integral de la seguretat, que inclou recuperar el terreny perdut en civisme i un ampli consens entorn l’oci nocturn. Per assolir una mirada metropolitana de la seguretat: ésnecessari un instrument formal de coordinació policial a l’AMB començant per les ciutats de Barcelona,L’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià de Besòs.
  1. Cal construir un espai cultural metropolità on es defineixin interaccions amb altres ciutats i eixos culturals com ara Tarragona-Reus, Girona o Lleida. Establir relacions entre ciutats a partir d’esdeveniments culturals com les que genera Sitges amb el Festival de Cinema Fantàstic o el Festival de Jazz de Terrassa. És clau activar el potencial cultural de la muntanya de Montjuïc promovent l’aliançaentre cultura, esport i turisme.
  1. Cal associar talent i metròpoli com un binomi inseparable per a l’impuls de la innovació i el suport a l’emprenedoria. Consolidar la regió metropolitana com a gran impulsor de talent i d’innovacióha de ser una prioritat estratègica. Reforçar el vincle entre la xarxa universitària, el món de les empresesi les administracions a través dels grans centres de recerca que ja disposem.
    isposem
  1. És necessari un compromís efectiu per lluita contra la desigualtat. Cal treballar per aconseguir que hi hagi una igualtat en els nivells de vida en les diverses ciutats que conformen la regió metropolitana.
  1. És imprescindible continuar aprofundint en la descentralització de la gestió dels serveis públics de salut per a donar una millor resposta i atenció als ciutadans.
  1. El sistema educatiu ha d’apostar per la formació professional i ha de tenir un abastmetropolità, ja que els recursos formatius del territori són accessibles a qualsevol estudiant de l’àmbit metropolità i la planificació de l’oferta formativa acostuma a seguir un criteri territorial més ampli que el local.
  1. El turisme entès com a oportunitat i no com a problema és la clau per a identificar el desenvolupament de la regió metropolitana. La descentralització del turisme a la regiómetropolitana i l’aliança entre turisme, cultura i esport per a generar esdeveniments de valor internacional, com l’aposta per a la celebració dels jocs d’hivern del 2030 permet avançar cap aproposta de turisme de qualitat basada en la concepció economia del visitant.
  1. Un urbanisme basat en el desenvolupament d’espais neoterciaris que estableix la globalització, lesTIC, el desenvolupament tecnològic, la digitalització, i plasmat sota una concepció d’impuls d’unametròpoli definida com a biociutat.
  1. Els ODS, els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides han de ser elgran marc de desplegament del potencial de la regió En aquests objectius s’integren àmbits com ara la salut, la qualitat de vida, la lluita contra la desigualtat i el canvi climàtic. Són objectius que incideixen en la qualitat de l’aire, l’aigua, la gestió eficaç dels residus i una protecciómillor de la biodiversitat.

4-. AGRAÏMENTS

Volem agrair en nom de la Societat d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball les aportacions realitzades a totes les persones que han participat amb les seves ponències, articles i entrevistes/diàlegs i contribueixen a definir un horitzó metropolità, que és tan necessari per encarar amb èxit el futur de les nostres ciutats.

Agrair a Pep Martí, Josep M. Font, Manel Manchón, Josep Grau i Rafael Pradas, el seu treball periodístic realitzant les entrevistes/diàlegs que hem publicat a Rethink BCN a l’apartat BCN diàlegs i al Consell Assessor de SBEES compost per Pedro Vega, consultor i periodista, Isabel Buesa, Directora General d’Endesa a Catalunya, Sílvia Alsina, CEO de Román, Miquel Molina, periodista de La Vanguardia i escriptor.

Dossier Rethink C

share: