LES INFRAESTUCTURES TECNOLÒGIQUES, EL TURISME I LA INDÚSTRIA, AL COR DEL DEBAT SOBRE EL FUTUR DE BARCELONA METRÒPOLIS

L’APOSTA PER LES INFRAESTRUTURES TECNOLÒGIQUES

Per Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia

La posició geoestratègica que Barcelona en el Mediterrani li permet convertir-se en un centre neuràlgic per tal de ser un important punt d’interconnexió de cables submarins a Europa. Barcelona Cable Landing Station (BCLS), liderat per l’empresa catalana AFR-IX Telecom, està construint a Sant Adrià de Besòs el més gran infraestructura de cable submarí de la Mediterrània, una estació d’aterratge d’alta capacitat a Barcelona.

Aquesta infraestructura serà la primera estació internacional d’aterratge de cables submarins construïda en Catalunya, la instal·lació operarà com a gestor independent en regiment de lloguer. El model neutral, que explotarà AFR-IX, és un model innovador d’accés obert, que facilita la lliure competència entre els grans operadors.

Barcelona CLS es  la millor alternativa front altres alternatives, com la que vol oferir la nova estació a la ciutat de Gènova. La de Barcelona ens permetrà descongestionar el tràfic que passa per Marsella. La infraestructura francesa dona serveis  a 10 cables submarins i en procés de obtenir els permisos  d’aterratge de 12 més, per el que es estratègic disposar de l’estació de Barcelona.

El proper any està previst l’entrada en funcionament a Barcelona de la Medusa Submarine  Station, una nova infraestructura de comunicació submarina que serà referent en la Mediterrània.

Un projecte liderat també per la companyia AFR-IX, que desplegarà des de la Barcelona Cable Landing Station, amb una inversió de 326 milions d’euros, finançat una part pel Banc Europeu de Inversions (BEI) amb 163 milions d’euros.

Medusa serà el cable submarí de fibra òptica més llarg de la Mediterrània. Són  uns 8.700 kilòmetres, connectarà nou països d’Àfrica i Europa, amb punts d’aterratge a Portugal, Marroc, Espanya, França, Algèria, Tunísia, Itàlia, Grècia i  Egipte. El primer tram d’aquesta infraestructura serà desplegada per a la companyia Alcatel Submarine Networks i començarà a funcionar el 2024 unint Barcelona amb Lisboa i Marsella.

Llegeix l’article sencer aquí.

TURISME NOUS TERRITORIS, MÉS GESTIÓ

Per Jordi William Carnes, President de la Fundació KIMbcnJordi

El nou repte pel que fa al turisme és la gestió. Coordinar oferta i demanda en una perspectiva àmplia i transversal. Crear una cultura operativa requereix temps i determinats apriorismes ideològics com el de “turista marxa a casa” no ajuden. Combinar la formació dels treballadors i l’ estabilitat laboral que ajudi a millorar la qualitat de la destinació al costat d’ una coordinació quotidiana, pràctica i operativa entre els actors públics i privats és imprescindible, i essencial per dignificar tots els actors. Per prestigiar una indústria molt transversal. Sabem que un client insatisfet és una rèmora per a la destinació per això seria oportuna una redistribució diferent de les taxes turístiques, (les ofertes culturals i potenciar nous territoris amb noves activitats són una oportunitat).

La sostenibilitat del turisme passa per fer d’aquesta una activitat resilient, no estigmatitzada. Que els actors públics ajudin, no dificultin que les inversions privades generin infraestructures més eficients i eficaces. En la perspectiva d’ una economia circular i el desenvolupament de la innovació tecnològica. Les moratòries sense un consens territorial ampli generen dinàmiques contradictòries.

Per generar un turisme de qualitat i sostenible en el temps i territori cal generar complicitats que erradiquin tota forma d’incivisme i inseguretat. Cal la gestió de certs canvis normatius per fer fàcil el compliment de les legalitats vigents.

Les bones pràctiques són el full de ruta per a tots els actors, però siguem sincers, no podem prescindir del turisme, amb les capacitats laborals i formatives que tenim, no tinguem por, ja que el turisme és una oportunitat. Sobren malastrucs i especuladors, necessitem bons professionals, i com diuen les “meigas” “haver-les n’hi ha”.

Llegeix l’article sencer aquí.

LA INDÚSTRIA A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

Núria Aymerich, Secretària General del Gremi de Fabricants de Sabadell

Avui la regió metropolitana de Barcelona té una indústria sòlida, cada vegada més neta i més sostenible, que ocupa coneixement i crea oficis. Ens calen programes formatius adaptables a les necessites de les empreses amb pràctiques en el centre de treball i actualitzar de forma àgil els programes formatius, en bona part encara pensats i ubicats en llocs que responen a les necessitats d’altres èpoques.

No som una simple perifèria d’una capital global, som la dimensió que permet a Barcelona comparar-se amb les metròpolis de base productiva. El País Basc, en comparació nostra, compta amb un llarg recorregut perquè des de fa molts anys els diferents nivells governamentals i d’administració, juntament amb els empresaris, van saber fer acords i una aposta clara per fer un país industrial. Així doncs, la seva economia avui és més sòlida perquè ho és la seva indústria. Mentre que nosaltres tenim per davant els reptes de consolidar la innovació i la formació professional, així com l’execució i finalització d’infraestructures com és el Corredor Mediterrani i la millora dels polígons, entre d’altres, que modernitzin la nostra base industrial. Un horitzó que només assolirem si compartim la voluntat de la integració del fet industrial en la realitat metropolitana, de forma que els serveis del centre de Barcelona no es vegin aliens a la realitat regional, sinó formant part del mateix projecte.

Llegeix l’article sencer aquí.

L’APOSTA PER LES INFRAESTRUTURES TECNOLÒGIQUES

Per Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia

La posició geoestratègica que Barcelona en el Mediterrani li permet convertir-se en un centre neuràlgic per tal de ser un important punt d’interconnexió de cables submarins a Europa. Barcelona Cable Landing Station (BCLS), liderat per l’empresa catalana AFR-IX Telecom, està construint a Sant Adrià de Besòs el més gran infraestructura de cable submarí de la Mediterrània, una estació d’aterratge d’alta capacitat a Barcelona.

Aquesta infraestructura serà la primera estació internacional d’aterratge de cables submarins construïda en Catalunya, la instal·lació operarà com a gestor independent en regiment de lloguer. El model neutral, que explotarà AFR-IX, és un model innovador d’accés obert, que facilita la lliure competència entre els grans operadors.

Barcelona CLS es  la millor alternativa front altres alternatives, com la que vol oferir la nova estació a la ciutat de Gènova. La de Barcelona ens permetrà descongestionar el tràfic que passa per Marsella. La infraestructura francesa dona serveis  a 10 cables submarins i en procés de obtenir els permisos  d’aterratge de 12 més, per el que es estratègic disposar de l’estació de Barcelona.

El proper any està previst l’entrada en funcionament a Barcelona de la Medusa Submarine  Station, una nova infraestructura de comunicació submarina que serà referent en la Mediterrània.

Un projecte liderat també per la companyia AFR-IX, que desplegarà des de la Barcelona Cable Landing Station, amb una inversió de 326 milions d’euros, finançat una part pel Banc Europeu de Inversions (BEI) amb 163 milions d’euros.

Medusa serà el cable submarí de fibra òptica més llarg de la Mediterrània. Són  uns 8.700 kilòmetres, connectarà nou països d’Àfrica i Europa, amb punts d’aterratge a Portugal, Marroc, Espanya, França, Algèria, Tunísia, Itàlia, Grècia i  Egipte. El primer tram d’aquesta infraestructura serà desplegada per a la companyia Alcatel Submarine Networks i començarà a funcionar el 2024 unint Barcelona amb Lisboa i Marsella.

Llegeix l’article sencer aquí.

TURISME NOUS TERRITORIS, MÉS GESTIÓ

Per Jordi William Carnes, President de la Fundació KIMbcnJordi

El nou repte pel que fa al turisme és la gestió. Coordinar oferta i demanda en una perspectiva àmplia i transversal. Crear una cultura operativa requereix temps i determinats apriorismes ideològics com el de “turista marxa a casa” no ajuden. Combinar la formació dels treballadors i l’ estabilitat laboral que ajudi a millorar la qualitat de la destinació al costat d’ una coordinació quotidiana, pràctica i operativa entre els actors públics i privats és imprescindible, i essencial per dignificar tots els actors. Per prestigiar una indústria molt transversal. Sabem que un client insatisfet és una rèmora per a la destinació per això seria oportuna una redistribució diferent de les taxes turístiques, (les ofertes culturals i potenciar nous territoris amb noves activitats són una oportunitat).

La sostenibilitat del turisme passa per fer d’aquesta una activitat resilient, no estigmatitzada. Que els actors públics ajudin, no dificultin que les inversions privades generin infraestructures més eficients i eficaces. En la perspectiva d’ una economia circular i el desenvolupament de la innovació tecnològica. Les moratòries sense un consens territorial ampli generen dinàmiques contradictòries.

Per generar un turisme de qualitat i sostenible en el temps i territori cal generar complicitats que erradiquin tota forma d’incivisme i inseguretat. Cal la gestió de certs canvis normatius per fer fàcil el compliment de les legalitats vigents.

Les bones pràctiques són el full de ruta per a tots els actors, però siguem sincers, no podem prescindir del turisme, amb les capacitats laborals i formatives que tenim, no tinguem por, ja que el turisme és una oportunitat. Sobren malastrucs i especuladors, necessitem bons professionals, i com diuen les “meigas” “haver-les n’hi ha”.

Llegeix l’article sencer aquí.

LA INDÚSTRIA A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

Núria Aymerich, Secretària General del Gremi de Fabricants de Sabadell

Avui la regió metropolitana de Barcelona té una indústria sòlida, cada vegada més neta i més sostenible, que ocupa coneixement i crea oficis. Ens calen programes formatius adaptables a les necessites de les empreses amb pràctiques en el centre de treball i actualitzar de forma àgil els programes formatius, en bona part encara pensats i ubicats en llocs que responen a les necessitats d’altres èpoques.

No som una simple perifèria d’una capital global, som la dimensió que permet a Barcelona comparar-se amb les metròpolis de base productiva. El País Basc, en comparació nostra, compta amb un llarg recorregut perquè des de fa molts anys els diferents nivells governamentals i d’administració, juntament amb els empresaris, van saber fer acords i una aposta clara per fer un país industrial. Així doncs, la seva economia avui és més sòlida perquè ho és la seva indústria. Mentre que nosaltres tenim per davant els reptes de consolidar la innovació i la formació professional, així com l’execució i finalització d’infraestructures com és el Corredor Mediterrani i la millora dels polígons, entre d’altres, que modernitzin la nostra base industrial. Un horitzó que només assolirem si compartim la voluntat de la integració del fet industrial en la realitat metropolitana, de forma que els serveis del centre de Barcelona no es vegin aliens a la realitat regional, sinó formant part del mateix projecte.

Llegeix l’article sencer aquí.

ALTRES ARTICLES

MARIO ROMEO: LA METRÒPOLIS BARCELONA, REPTE NACIONAL ALGUNS DELS INTERROGANTS DE LA METRÒPOLIS POSTPANDÈMIA FELIPE CAMPOS: EL FET SOCIAL, PER ENTENDRE LA NECESSITAT DE LA METRÒPOLI BARCELONA ROSER FERNÁNDEZ: LA PLANIFICACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT I EL TERRITORI

CICLES ANTERIORS