BARCELONA METROPOLIS A DEBAT

LES INFRAESTRUCTURES METROPOLITANES, EL CREIXEMENT ECONÒMIC I LA INCLUSIÓ SOCIAL

Per Jaume Collboni, en el moment d’impartir la ponència, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i responsable de les àrees d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda.

Els reptes que viuen les ciutats, i que viu la Regió Barcelonina en particular tenen permanentment associats infraestructures que poden ser un element clau per la seva superació. Així doncs, resoldre els dèficits en relació a les infraestructures ha de permetre garantir una societat més justa i una economia més forta.

I per identificar les infraestructures necessàries per superar els reptes, cal recordar quins són aquests: el canvi climàtic, la transició energètica, la transició digital, la competitivitat urbana i la recuperació econòmica. Per tal de superar aquests reptes, s’identifiquen infraestructures claus com són les infraestructures lligades a la mobilitat, l’energia, les telecomunicacions, el medi ambient i les infraestructures productives.

1. Les infraestructures de mobilitat.
2. Les infraestructures energètiques.
3. Les infraestructures de telecomunicacions.
4. Les infraestructures productives.

Aquestes són les necessitats de la Regió Metropolitana de Barcelona, una de les regions amb més potencial d’Europa, capaç de liderar econòmicament, científicament i culturalment el Sud d’Europa i el conjunt del Mediterrani. Cal fer un esforç i cercar un lideratge compartit, un lideratge inclusiu, que no busqui protagonismes, sinó resoldre, conjuntament problemes que tenen afectació a les administracions, les empreses i els ciutadans. I aquesta afectació col·lectiva és part de la solució, cal incloure en el debat i en el lideratge al conjunt d’actors metropolitans, les administracions, sense cap mena de dubte, però també el teixit empresarial, i els col·lectius ciutadans. Només treballant conjuntament es podrà fer un debat serè, profund i allunyat d’aforismes i de demagògia, que ha d’acabar posant solucions a les necessitats urgents que té la regió metropolitana de Barcelona. Ens cal un Pacte que compleixi els següents punts:

– Un horitzó compartit de quin és el futur de la regió

– Una visió de les polítiques a escala d’aquesta regió metropolitana

– Una coordinació clara de les polítiques públiques a desplegar

– Una harmonització de les ordenances municipals que regulen les activitats

– Un acord respecte al futur de les infraestructures estratègiques

Aquest Pacte per les infraestructures metropolitanes, a ulls del ciutadà, ha de permetre que la metròpolis sigui un continu en termes de polítiques. Que la Barcelona dels 15, dels 30 i dels 45 minuts no vegi una diferència en els serveis que es despleguen per fer front als reptes que com a societat estem vivint.

Per veure la conferència sencera, clica aquí

UNA NOVA MANERA D’ENTENDRE LA CIUTAT I LA SEVA METRÒPOLIS

Ernest Maragall, President del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona

Actualment, a Barcelona però també a l’AMB i al país, massa gent no decideix com viu sinó més aviat com sobreviu, i això és inassumible. Creixement mai hauria de poder implicar desigualtat. Tenim una ciutat i un país que avança a dues velocitats, amb una desigualtat interna cada cop més creixent. Hi ha una pregunta clara: Com assolim la convergència de la Renda disponible al conjunt de l’espai metropolità?

Hi ha qui enarbora la bandera del creixement sense límits, ara bé, ho fa habitualment lligat i amb claríssima dependència amb Madrid. A aquests els dic: Quan més hem avançat, quan més grans ens hem fet, és quan hem potenciat la nostra sobirania front al sucursalisme que pregonen alguns.

Creixement sostenible i just, amb Barcelona com a motor del país, traient profit de les economies d’escala i aglomeració. No podem dependre del turisme, soc clar en això; igual que soc clar quan dic que no hi veig grues i això em preocupa.

Aquí hi ha espais de cohesió que cal treballar molt més des de tots aquests punts de vista ja que ens poden fer grans com a metròpolis i també com a país. Sagrera-22@-Zona Franca. Aquí cal generar nova indústria, habitatge, re-connectar barris i generar vida més enllà de l’activitat econòmica.

El Besòs és clau, el nord de la ciutat i l’eix de la metròpolis. Aquí cal més verd, més habitatge —i si el construeixen amb fusta ja seria perfecte!— en alçada i nova activitat econòmica en plantes baixes. Innovació urbana, econòmica i social, que sigui territori d’avantguarda, d’experimentació.

Hem de passar de la bipolaritat desigual a l’eficiència compartida amb un model econòmic explícitament diversificat. A les més clàssiques economia del talent, recerca i innovació, i turisme —ben governat— cal afegir dues novetats significatives: la nova indústria de la construcció —fusta, estalvi energètic, renovables— i la més profunda transformació econòmica i tecnològica dels sectors de serveis personals –l’educació i la cultura, i l’economia de la salut i dels serveis socials—.

Si vols veure la conferència sencera clica aquí.

BARCELONA BIOCIUTAT

Per Vicente Guallart, arquitecte. Director de Guallart Architects. Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya.

Barcelona és una de les capitals mundials de l’ arquitectura i de l’ urbanisme perquè sempre ha estat capaç de materialitzar en la seva estructura urbana la resposta als grans reptes de cada època, per tal de millorar la vida dels seus ciutadans i d’ inspirar el món. I ho ha fet a partir de grans acords on els diversos governs, la societat civil i els col·lectius socials han participat de forma activa.

En aquest context, el gran repte al qual s’ enfronta Barcelona, la seva àrea metropolitana i Catalunya és desenvolupar respostes urbanes que impulsin l’economia i que abordi els grans reptes actuals. Perquè si a Europa, després dels acords de París de 2015 s’ha fixat com a gran repte convertir-nos en un continent d’emissions zero per a l’any 2050, aquest hauria de ser l’objectiu a assolir, garantint un progrés social i econòmic col·lectiu.

Hi ha un model que pot permetre afrontar de forma propositiva i inclusiva la resposta a aquests reptes, des del punt de vista econòmic i urbà. La Bieconomia Circular proposa utilitzar ecosistemes saludables, biodiversos i resilients per tal de proporcionar benestar a través de la provisió de serveis ecosistèmics i la gestió sostenible dels recursos biològics, que es transformen de manera circular en aliments, energia i biomaterials, dins dels límits ecològics dels ecosistemes dels quals depèn. Barcelona i Catalunya haurien de ser capaços d’ implementar aquest nou model de forma exemplar que en el cas dels entorns es materialitzen a partir de la idea de Biociutats.

Per veure la conferència en el canal de RETHINKBCN clicar aquí.

L’EMERGÈNCIA DIGITAL A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Cristina Colom, experta en humanisme tecnològic

Vivim en un món cada cop més globalitzat, que està començant a sortir d’una pandèmia global, en un escenari on estem posant en risc la pròpia sostenibilitat del planeta (en la que denominem dècada del clima i en la que hem d’assolir els ODS de l’Agenda 2030). A aquest panorama hi afegim problemàtiques socio-econòmiques molt rellevants com la guerra en terres europees, el nivell d’inflació actual, l’augment de visibilitat i incorporació en institucions democràtiques de partits o moviments molt extremistes, però també garantir aigua potable, lluitar contra malalties emergents, la proliferació de terrorisme en certes zones del món però que també ens afecten, el desarmament o el fet de l’envelliment i el nombre de refugiats… i enmig de tot aquest escenari… estem també en una emergència digital.

L’emergència digital és una situació generada per una transformació digital asimètrica i accelerada que requereix mesures urgents per garantir l’equitat i la protecció dels drets humans ara més que mai en tots els entorns, tant els presencials com els digitals, així com garantir la sostenibilitat del planeta.

La solució es troba en aplicar l’humanisme tecnològic, entès com una perspectiva que posa la tecnologia al servei de les persones i de les seves necessitats, de les seves inquietuds. Ho definim posant a la ciutadania al centre, prioritzant a les persones en el desenvolupament tecnològic i empoderant-la.

Hem d’aplicar una visió social, humanista, inclusiva i sostenible que garanteixi que aquesta transició digital en cap cas vulneri, sinó ans el contrari, protegeixi i fomenti els nostres drets més essencials i en la que s’impulsin valors com coneixement, confiança i transparència.

Per veure la conferència completa, clica aquí.

EL PAPER DE L’EMPRESA CULTURAL EN EL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA EN LA METRÒPOLI

Per Isabel Vidal, Directora General del Grup Focus i Presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA)

 L’empresa cultural de Barcelona neix i es desenvolupa en un terreny sembrat per a la seva potencial viabilitat i en un entorn de concurrència competitiva gràcies, entre d’altres, a la densitat de potencials consumidors culturals; la configuració absorbent de mitjans i infraestructures de la capital de Catalunya; la història cultural i de mecenatge que durant anys ha contribuït a incrementar la importància cultural de la ciutat i a la successió de polítiques culturals públiques protectores i impulsores d’aquesta activitat.

Des d’aquest prisma, les empreses culturals pel fet de desenvolupar-se al voltant del producte cultural (ho dic amb tota la intenció) ja ofereixen una activitat de servei públic a la societat. I no caldria exigir res més a l’empresari que obre una llibreria, o al que condiciona un espai com a sala de concerts, de cinema o de teatre, o a qui obre una galeria per exposar obra plàstica.

Però hi ha algunes empreses que, després d’uns anys de creixement, assoleixen un nivell de solidesa i de volum que els permet decidir, voluntàriament i per aquesta responsabilitat que comentava, que han d’intercedir en el sector per procurar la millora legítima de les seves condicions de creixement però també la millora del creixement i viabilitat de la resta d’empreses culturals. I que consideren que per desenvolupar una activitat sòlida de caire cultural és necessari arbitrar un sistema organitzat i coordinat amb l’administració i amb el sector públic, on per exemple, es puguin desenvolupar convenis sectorials o normatives de respecte de la competència o mesures per incrementar el consum cultural. És a dir, treballen per posar les condicions perquè aquell aire cultural imperceptible que circula pel canal, es visibilitzi davant de l’administració, posant l’accent en allò que funciona bé perquè esdevingui motor, i rectificant allò que no funciona.

I així aquestes empreses adquireixen una doble responsabilitat: la inherent a la seva condició d’empreses culturals, i la corresponent al seu paper preponderant en el sector, per tirar-lo endavant.

En aquest sentit, cada sector d’activitat te un parell o tres d’empreses d’aquesta significació que treballen el dia a dia com la resta, però que estan mirant de posar les bases dels propers anys.

Si vols veure la conferència sencera, clica aquí.

LES INFRAESTRUCTURES METROPOLITANES, EL CREIXEMENT ECONÒMIC I LA INCLUSIÓ SOCIAL

Per Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i responsable de les àrees d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda.

Els reptes que viuen les ciutats, i que viu la Regió Barcelonina en particular tenen permanentment associats infraestructures que poden ser un element clau per la seva superació. Així doncs, resoldre els dèficits en relació a les infraestructures ha de permetre garantir una societat més justa i una economia més forta.

I per identificar les infraestructures necessàries per superar els reptes, cal recordar quins són aquests: el canvi climàtic, la transició energètica, la transició digital, la competitivitat urbana i la recuperació econòmica. Per tal de superar aquests reptes, s’identifiquen infraestructures claus com són les infraestructures lligades a la mobilitat, l’energia, les telecomunicacions, el medi ambient i les infraestructures productives.

1. Les infraestructures de mobilitat.
2. Les infraestructures energètiques.
3. Les infraestructures de telecomunicacions.
4. Les infraestructures productives.

Aquestes són les necessitats de la Regió Metropolitana de Barcelona, una de les regions amb més potencial d’Europa, capaç de liderar econòmicament, científicament i culturalment el Sud d’Europa i el conjunt del Mediterrani. Cal fer un esforç i cercar un lideratge compartit, un lideratge inclusiu, que no busqui protagonismes, sinó resoldre, conjuntament problemes que tenen afectació a les administracions, les empreses i els ciutadans. I aquesta afectació col·lectiva és part de la solució, cal incloure en el debat i en el lideratge al conjunt d’actors metropolitans, les administracions, sense cap mena de dubte, però també el teixit empresarial, i els col·lectius ciutadans. Només treballant conjuntament es podrà fer un debat serè, profund i allunyat d’aforismes i de demagògia, que ha d’acabar posant solucions a les necessitats urgents que té la regió metropolitana de Barcelona. Ens cal un Pacte que compleixi els següents punts:

– Un horitzó compartit de quin és el futur de la regió

– Una visió de les polítiques a escala d’aquesta regió metropolitana

– Una coordinació clara de les polítiques públiques a desplegar

– Una harmonització de les ordenances municipals que regulen les activitats

– Un acord respecte al futur de les infraestructures estratègiques

Aquest Pacte per les infraestructures metropolitanes, a ulls del ciutadà, ha de permetre que la metròpolis sigui un continu en termes de polítiques. Que la Barcelona dels 15, dels 30 i dels 45 minuts no vegi una diferència en els serveis que es despleguen per fer front als reptes que com a societat estem vivint.

Per veure la conferència sencera, clica aquí

UNA NOVA MANERA D’ENTENDRE LA CIUTAT I LA SEVA METRÒPOLIS

Ernest Maragall, President del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona

Actualment, a Barcelona però també a l’AMB i al país, massa gent no decideix com viu sinó més aviat com sobreviu, i això és inassumible. Creixement mai hauria de poder implicar desigualtat. Tenim una ciutat i un país que avança a dues velocitats, amb una desigualtat interna cada cop més creixent. Hi ha una pregunta clara: Com assolim la convergència de la Renda disponible al conjunt de l’espai metropolità?

Hi ha qui enarbora la bandera del creixement sense límits, ara bé, ho fa habitualment lligat i amb claríssima dependència amb Madrid. A aquests els dic: Quan més hem avançat, quan més grans ens hem fet, és quan hem potenciat la nostra sobirania front al sucursalisme que pregonen alguns.

Creixement sostenible i just, amb Barcelona com a motor del país, traient profit de les economies d’escala i aglomeració. No podem dependre del turisme, soc clar en això; igual que soc clar quan dic que no hi veig grues i això em preocupa.

Aquí hi ha espais de cohesió que cal treballar molt més des de tots aquests punts de vista ja que ens poden fer grans com a metròpolis i també com a país. Sagrera-22@-Zona Franca. Aquí cal generar nova indústria, habitatge, re-connectar barris i generar vida més enllà de l’activitat econòmica.

El Besòs és clau, el nord de la ciutat i l’eix de la metròpolis. Aquí cal més verd, més habitatge —i si el construeixen amb fusta ja seria perfecte!— en alçada i nova activitat econòmica en plantes baixes. Innovació urbana, econòmica i social, que sigui territori d’avantguarda, d’experimentació.

Hem de passar de la bipolaritat desigual a l’eficiència compartida amb un model econòmic explícitament diversificat. A les més clàssiques economia del talent, recerca i innovació, i turisme —ben governat— cal afegir dues novetats significatives: la nova indústria de la construcció —fusta, estalvi energètic, renovables— i la més profunda transformació econòmica i tecnològica dels sectors de serveis personals –l’educació i la cultura, i l’economia de la salut i dels serveis socials—.

Si vols veure la conferència sencera clica aquí.

BARCELONA BIOCIUTAT

Per Vicente Guallart, arquitecte. Director de Guallart Architects. Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya.

Barcelona és una de les capitals mundials de l’ arquitectura i de l’ urbanisme perquè sempre ha estat capaç de materialitzar en la seva estructura urbana la resposta als grans reptes de cada època, per tal de millorar la vida dels seus ciutadans i d’ inspirar el món. I ho ha fet a partir de grans acords on els diversos governs, la societat civil i els col·lectius socials han participat de forma activa.

En aquest context, el gran repte al qual s’ enfronta Barcelona, la seva àrea metropolitana i Catalunya és desenvolupar respostes urbanes que impulsin l’economia i que abordi els grans reptes actuals. Perquè si a Europa, després dels acords de París de 2015 s’ha fixat com a gran repte convertir-nos en un continent d’emissions zero per a l’any 2050, aquest hauria de ser l’objectiu a assolir, garantint un progrés social i econòmic col·lectiu.

Hi ha un model que pot permetre afrontar de forma propositiva i inclusiva la resposta a aquests reptes, des del punt de vista econòmic i urbà. La Bieconomia Circular proposa utilitzar ecosistemes saludables, biodiversos i resilients per tal de proporcionar benestar a través de la provisió de serveis ecosistèmics i la gestió sostenible dels recursos biològics, que es transformen de manera circular en aliments, energia i biomaterials, dins dels límits ecològics dels ecosistemes dels quals depèn. Barcelona i Catalunya haurien de ser capaços d’ implementar aquest nou model de forma exemplar que en el cas dels entorns es materialitzen a partir de la idea de Biociutats.

Per veure la conferència en el canal de RETHINKBCN clicar aquí.

L’EMERGÈNCIA DIGITAL A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Cristina Colom, experta en humanisme tecnològic

Vivim en un món cada cop més globalitzat, que està començant a sortir d’una pandèmia global, en un escenari on estem posant en risc la pròpia sostenibilitat del planeta (en la que denominem dècada del clima i en la que hem d’assolir els ODS de l’Agenda 2030). A aquest panorama hi afegim problemàtiques socio-econòmiques molt rellevants com la guerra en terres europees, el nivell d’inflació actual, l’augment de visibilitat i incorporació en institucions democràtiques de partits o moviments molt extremistes, però també garantir aigua potable, lluitar contra malalties emergents, la proliferació de terrorisme en certes zones del món però que també ens afecten, el desarmament o el fet de l’envelliment i el nombre de refugiats… i enmig de tot aquest escenari… estem també en una emergència digital.

L’emergència digital és una situació generada per una transformació digital asimètrica i accelerada que requereix mesures urgents per garantir l’equitat i la protecció dels drets humans ara més que mai en tots els entorns, tant els presencials com els digitals, així com garantir la sostenibilitat del planeta.

La solució es troba en aplicar l’humanisme tecnològic, entès com una perspectiva que posa la tecnologia al servei de les persones i de les seves necessitats, de les seves inquietuds. Ho definim posant a la ciutadania al centre, prioritzant a les persones en el desenvolupament tecnològic i empoderant-la.

Hem d’aplicar una visió social, humanista, inclusiva i sostenible que garanteixi que aquesta transició digital en cap cas vulneri, sinó ans el contrari, protegeixi i fomenti els nostres drets més essencials i en la que s’impulsin valors com coneixement, confiança i transparència.

Per veure la conferència completa, clica aquí.

EL PAPER DE L’EMPRESA CULTURAL EN EL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA EN LA METRÒPOLI

Per Isabel Vidal, Directora General del Grup Focus i Presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA)

 L’empresa cultural de Barcelona neix i es desenvolupa en un terreny sembrat per a la seva potencial viabilitat i en un entorn de concurrència competitiva gràcies, entre d’altres, a la densitat de potencials consumidors culturals; la configuració absorbent de mitjans i infraestructures de la capital de Catalunya; la història cultural i de mecenatge que durant anys ha contribuït a incrementar la importància cultural de la ciutat i a la successió de polítiques culturals públiques protectores i impulsores d’aquesta activitat.

Des d’aquest prisma, les empreses culturals pel fet de desenvolupar-se al voltant del producte cultural (ho dic amb tota la intenció) ja ofereixen una activitat de servei públic a la societat. I no caldria exigir res més a l’empresari que obre una llibreria, o al que condiciona un espai com a sala de concerts, de cinema o de teatre, o a qui obre una galeria per exposar obra plàstica.

Però hi ha algunes empreses que, després d’uns anys de creixement, assoleixen un nivell de solidesa i de volum que els permet decidir, voluntàriament i per aquesta responsabilitat que comentava, que han d’intercedir en el sector per procurar la millora legítima de les seves condicions de creixement però també la millora del creixement i viabilitat de la resta d’empreses culturals. I que consideren que per desenvolupar una activitat sòlida de caire cultural és necessari arbitrar un sistema organitzat i coordinat amb l’administració i amb el sector públic, on per exemple, es puguin desenvolupar convenis sectorials o normatives de respecte de la competència o mesures per incrementar el consum cultural. És a dir, treballen per posar les condicions perquè aquell aire cultural imperceptible que circula pel canal, es visibilitzi davant de l’administració, posant l’accent en allò que funciona bé perquè esdevingui motor, i rectificant allò que no funciona.

I així aquestes empreses adquireixen una doble responsabilitat: la inherent a la seva condició d’empreses culturals, i la corresponent al seu paper preponderant en el sector, per tirar-lo endavant.

En aquest sentit, cada sector d’activitat te un parell o tres d’empreses d’aquesta significació que treballen el dia a dia com la resta, però que estan mirant de posar les bases dels propers anys.

Si vols veure la conferència sencera, clica aquí.

ALTRES ARTICLES

LES INFRAESTUCTURES TECNOLÒGIQUES, EL TURISME I LA INDÚSTRIA, AL COR DEL DEBAT SOBRE EL FUTUR DE BARCELONA METRÒPOLIS MARIO ROMEO: LA METRÒPOLIS BARCELONA, REPTE NACIONAL ALGUNS DELS INTERROGANTS DE LA METRÒPOLIS POSTPANDÈMIA ROSER FERNÁNDEZ: LA PLANIFICACIÓ DELS SERVEIS DE SALUT I EL TERRITORI

CICLES ANTERIORS