Jaume Collboni i Cuadrado analitza les necessitats de la Regió Metropolitana de Barcelona, una de les regions amb més potencial d’Europa, capaç de liderar econòmicament, científicament i culturalment el Sud d’Europa i el conjunt del Mediterrani
–
Jaume Collboni i Cuadrado analitza les necessitats de la Regió Metropolitana de Barcelona, una de les regions amb més potencial d’Europa, capaç de liderar econòmicament, científicament i culturalment el Sud d’Europa i el conjunt del Mediterrani
–
Síntesi de quatre articles de Núria Aymerich, Carlos Cabrera, Joan Puigcercós i Josep Acebillo sobre temes com ara infraestructures, l’impuls de grans projectes com els Jocs Olímpics d’hivern o la implantació de la Regió Urbana Glocal
Resumim quatre articles de Josep Grau, Lluís Boada, Vicenç Guillèn i David Ferrer
–
L’advocat i urbanista Ramon Garcia-Bragado Acín defensa que cal pensar sobre l’àmbit regional per analitzar les noves orientacions i perspectives que s’han de construir sempre en diàleg amb el territori més proper
–
Coincidint amb la Diada de Sant Jordi us recomanem el llibre ‘Proyecto Barcelona. Ideas para impedir la decadencia’ (Libros de Vanguardia) de Miquel Molina, del qual us en compartim el primer capítol.
–
Josep Acebillo, ex-arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, ens presenta el concepte de Regió Urbana Glocal en un article extret de la ponència que, el mes de març passat, va oferir en el cicle Fer Metròpolis de Rethink BCN, a Foment del Treball
–
Joan Puigcercós, president d’ERC entre els anys 2008 i 2011, advoca per construir debats fonamentats conduïts per especialistes en grans temes com l’ampliació de l’Aeroport o els Jocs Olímpics d’hivern.
–
El director general de l’Institut Cerdà, Carlos Cabrera, opina que les actuacions pensades per Barcelona han de buscar el benefici més enllà de la seva pròpia trama urbana, de la mateixa forma que en l’àmbit metropolità s’han de buscar solucions difícils d’implementar en una ciutat on les decisions que s’adopten estan cada vegada més condicionades per l’espai vital disponible.
–
Núria Aymerich, Secretaria General del Gremi de Fabricants de Sabadell, assenyala el repte de consolidar la innovació i la formació professional, així com el d’executar infraestructures com la del Corredor Mediterrani i modernitzar els polígons
–
El Secretari de Polítiques Digitals del Govern de Catalunya repassa els principals reptes que aborda Catalunya i Barcelona en matèria tecnològica
–
Vicenç Guillèn defensa que els millors aliats a l’hora d’aconseguir una ciutat segura, tant per als habitants com per als turistes, és anticipar-se mitjançant un diàleg continuat entre societat civil i les autoritats
–
Lluís Boada reflexiona sobre la 26ena Conferencia de las Partes de la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre Cambio Climático (COP) y la continuidad de los retos que ha planteado
–
Josep Grau assenyala que afavoriran les inversions en infraestructures digitals i que la col·laboració públic-privada és clau i tindrà un efecte multiplicador
–
Proposem un resum de quatre articles on es tracta de qüestions com ara la necessitat d’enfortir el comerç i el turisme, les possibilitats de modernitzar l’aeroport o com abordar, des del federalisme, els gran reptes de futur de la Barcelona Metropolitana
–
La pandèmia ha provocat un replantejament del model econòmic, productiu i sociosanitari que ha d’obrir, però, una finestra d’oportunitats per a l’acció política i el diàleg social
–
Aquestes propostes suposen noves polaritats, millors comunicacions, estratègia productiva, millora ambiental i articulació a escala catalana.
–
L’arquitecte Josep Acebillo analitza la polèmica al voltant del projecte d’ampliació de l’aeroport i defensa que es pot modernitzar la infraestructura sense afectar la reserva de la Ricarda
–
Francesc Trillas reflexiona sobre com el federalisme pot combinar innovació experimental i cooperació per abordar els grans problemes del present i el futur.
–
Josep Grau defensa que cal incorporar les infraestructures tecnològiques com a elements estratègics bàsics de la ciutat.
–
La manca d’identitat comuna i l’equilibri entre municipis són alguns dels problemes que detecten Jordi Cabré, Rafael Pradas i Rafael Ridao dels quals oferim un resum dels seus articles.
–
Xavier Casinos, Josep Acebillo i Xavier Bru de Sala opinen sobre la reforma urbanística de les superilles i les seves implicacions en el terreny.
–
A l’Autoritat Metropolitana de Barcelona li passa com a la Unió Europea: que gestiona molts interessos i serveis comuns, però una quasi nul·la identitat comuna.
–
El periodista Rafael Pradas, el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern Joan Ridao i l’escriptor Bru de Sala analitzen diferents aspectes que es posen sobre la taula a l’hora de fer ciutat.
–
Des de les eleccions municipals de 1979, s’ha anat articulant tot un sistema metropolità de ciutats que ha actuat per controlar i combatre les seves pròpies perifèries urbanes i socials.
–
L’AMB mereix un impuls i una revisió que –superant velles i antagòniques inèrcies polítiques– contribueixi a articular millor Barcelona amb la seva àrea i la doti d’una renovada governança.
–
L’escriptor critica la manera com s’ha planificat aquesta reforma urbanística i assenyala inconvenients com ara la dificultat per al comerç de centralitat o la discriminació que genera entre veïns.
–
Us proposem un extracte d’alguns dels darrers articles publicats a la secció Fer Ciutat, que reflexionen al voltant dels fonaments que constitueixen l’urbs avui dia i la seva projecció de futur.
–
Cal apostar per un nou Ens Metropolità que no només ha de millorar aspectes de gestió sinó també garantir als ciutadans un tracte més equitatiu, fruit d’un plantejament racional i no de l’atzar administratiu.
–
Cal revisar a fons el model caduc de la ciutat industria/serveis que encara fixa Barcelona i impulsar el concepte de Districte Innovador, que no respon als límits administratius de l’Àrea Metropolitana.
–
La idea d’una ciutat magnificada, no centralitzada, no contaminada i proveïda amb una bona xarxa de transport, podria ser el motor del “miracle català”, que tant necessitem.
–
Rethink Barcelona engega una nova sèrie per analitzar la proposta urbanística de les superilles a la ciutat.
–
Hem d’aspirar a convertir-nos en una ciutat de referència per a ser atractiva per als seus joves formats a casa, però, a més, que propiciï el desembarcament del talent estranger i empreses de la nova economia que generi ocupació de qualitat.
–
Josep M. Cardellach, Emma Riverola, Héctor Santcovsky i Eugènia Carreres aporten les seves reflexions sobre com s’ha de plantejar la ciutat a partir d’ara.
–
BARCELONA DISTRICTE FEDERAL (BDF) va realitzar la seva presentació pública a principis de febrer de 2019, en un moment en què la visió d’una Barcelona Metropolitana oberta a la primera i segona corones començava a guanyar terreny entre els teòrics de “la ciutat” i també entre les seves administracions.
–
El repte més important per a la població metropolitana és el mateix que té plantejat el conjunt de la humanitat: mantenir l’escalfament global, el canvi climàtic, dins els límits compatibles amb l’estabilitat social, la supervivència humana i l’equilibri dels ecosistemes.
–
La transformació és inevitable. A partir del pensament, la creativitat, el reconeixement i els espais compartits, es pot construir un nou Gran Barcelona que superi els seus termes, els límits del conformisme.
–
El fet que existeixi una àrea metropolitana institucionalitzada que no abasta tot el que podríem anomenar espai/regió metropolitana provoca debats i interrogants. Si, a més, és un gran concentrador de recursos i oportunitats, el debat guanya força.
–
En l’actual context de crisi resulta més que mai necessari pensar bé la nova configuració de l’àrea metropolitana a partir d’un ampli consens i una cooperació intel·ligent entre les diferents municipalitats.
–