<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>ReThink Barcelona</title>
	<atom:link href="https://rethinkbcn.cat/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://rethinkbcn.cat</link>
	<description>Sociedad barcelonesa de estudios económicos y sociales</description>
	<lastBuildDate>Mon, 16 Nov 2026 08:33:40 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.0.2</generator>

<image>
	<url>https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/cropped-logo-32x32.jpg</url>
	<title>ReThink Barcelona</title>
	<link>https://rethinkbcn.cat</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>L&#8217;IMPACTE POSITIU DELS CENTRES DE CULTE A LA METRÒPOLI</title>
		<link>https://rethinkbcn.cat/limpacte-positiu-dels-centres-de-culte-a-la-metropoli/</link>
					<comments>https://rethinkbcn.cat/limpacte-positiu-dels-centres-de-culte-a-la-metropoli/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Valèria Gaillard]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 19 Nov 2026 07:00:33 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Fer ciutat]]></category>
		<category><![CDATA[Fer Ciutat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://rethinkbcn.cat/?p=20631</guid>

					<description><![CDATA[Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, defensa l'impacte beneficiós d'aquests establiments davant de Jaume Angelats, president de la Fundació Joan Maragall, i Rosa Martínez-Cuadros, investigadora a la Universitat d’OsloMet, en un nou diàleg de RethinkBCN]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><div class="et_pb_section et_pb_section_0 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_0">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_0  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_0  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_1  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h1 style="text-align: center;"><b> </b>“AL VOLTANT DELS CENTRES DE CULTE BAIXA LA CONFLICTIVITAT DELICTIVA”</h1>
<div style="text-align: center;"><span data-fbad701b-99ae-4dab-b17b-83ef28b6f44b-7="true">Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, defensa l&#8217;impacte beneficiós d&#8217;aquests establiments davant de Jaume Angelats, president de la Fundació Joan Maragall, i Rosa Martínez-Cuadros, investigadora a la Universitat d’OsloMet, en un nou diàleg de RethinkBCN</span></div></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_image et_pb_image_0">
				
				
				<span class="et_pb_image_wrap "></span>
			</div><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_2  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="font-weight: 400; text-align: justify;"><strong>RethinkBCN</strong>, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, ha impulsat un debat sobre “Fet religiós i metròpoli” que ha permès constatar el paper vertebrador de la religió en la societat. El director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, <strong>Ramon Bassas</strong>, ha dit que “diferents estudis constaten que els centres de culte fan baixar la conflictivitat delictiva a les ciutats”.<br />El president de Foment del Treball i de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), <strong>Josep Sánchez Llibre</strong>, durant la benvinguda de l’acte, celebrat aquest 6 de novembre, ha “assenyalat que “la construcció de la metròpoli també depèn de les persones, les seves relacions, les conviccions i els valors compartits”. En aquest sentit, ha situat com a repte col·lectiu “transformar la diversitat d’orígens, cultures i creences en un factor de convivència, cohesió social i progrés”.<br />“Quan semblava que ineluctablement, la religió quedaria com a curiositat arqueològica, com a un tret característic de societats poc desenvolupades o reduïda a l’àmbit privat, ens trobem davant un cert ressorgiment de la demanda espiritual i d’una àmplia oferta de possibilitats, en teoria, per satisfer-la”, ha explicat Josep Sánchez Llibre en la seva intervenció. A més, l’impacte social, cultural i de convivència d’aquest fet és evident en la societat, ha destacat.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;"><strong>Un fet religiós en transformació<br /></strong>El diàleg, moderat per la periodista Glòria Marin, ha permès aprofundir en un dels fets més visibles dels canvis socials i culturals de l’època on vivim i que és el fet religiós. A banda del director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, hi ha participat <strong>Jaume Angelats</strong>, president de la Fundació Joan Maragall, i <strong>Rosa Martínez-Cuadros</strong>, investigadora a la Universitat d’OsloMet i vinculada al grup de recerca ISOR de la UAB. Tots tres han deixat clar que la religió no és una qüestió privada, sinó que “te relació amb la vida pública de manera directa i indirecta” com bé ha assenyalat <strong>Jaume Angelats</strong>, qui ha dit que “la religió no es pot separar de la política i és un element fonamental per a la convivència”. “Totes les religions han de jugar un paper en la construcció metropolitana i en la dinàmica urbana”, ha dit.</p>
<table class=" alignright" style="height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;">
<h3>Jaume Angelats: “La religió no es pot separar de la política i és un element fonamental per a la convivència”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>Angelats també s’ha referit al diàleg interreligiós com a “element indispensable al servei de la cohesió i de l’harmonia de trobada i intercanvi, enriquiment i reciprocitat de les diverses tradicions religioses estrictament lligades a tradicions cultures profundes”.<br />Per a <strong>Ramon Bassas</strong> “una de les conseqüències de la secularització de la formació a les escoles és que “es deixa d’estudiar i conèixer l’origen de la nostra religió quan a la nostra civilització hi ha incrustades coses que venen de la religió i per tant ajudarien a entendre-les”.<br />Per la seva part, <strong>Rosa Martinez-Cuadros</strong>, qui ha aportat la dada de que &#8220;la meitat de la població de Catalunya reconeix tenir algun tipus de creença”, també ha posat de relleu el paper dels llocs de culte en la construcció de la ciutat, ja que “és allà on les comunitats poden tenir un vincle” i per tant, ha dit “cal fixar-nos en la relació entre aquests llocs de culte i la resta de la ciutat”.</p>
<p>En aquest sentit, <strong>Ramon Bassas </strong>també ha recordat que les parròquies van ser fonamentals per vertebrar la població als anys 50 del segle passat al nostre país: “coneixem molts barris que van néixer a partir de parròquies gràcies a què els centres de culte fan aquesta tasca de vertebració”. Per tant, ha dit “en el moment actual un tema que s’ha de plantejar la ciutat de Barcelona és que fem amb els centres de culte”, “si resulta que els centres de culte poden vertebrar els barris de Catalunya doncs ho hem de potenciar clarament”, ha destacat.<br />En la presentació de la jornada, el conseller delegat d’aigües de Barcelona i director d’Acció Social i Sostenibilitat de Veolia a Espanya, <strong>Felipe Campos</strong>, ha destacat la contribució de les comunitats religioses a l’acollida de les persones nouvingudes, l’acompanyament davant la soledat i el suport a les famílies. També Ha defensat que “la construcció de relacions de confiança és compatible amb el manteniment de les diferències, dins d’un marc de llibertat religiosa i de consciència, igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i respecte a la dignitat de totes les persones”.<br />En la cloenda, la vicepresidenta de Foment del Treball, <strong>Mar Alarcón</strong>, ha remarcat que “les empreses formen part d’una societat plural i poden contribuir a la cohesió social des del respecte a aquesta diversitat”. També ha convidat a traslladar la reflexió de la jornada a la vida quotidiana, “coneixent millor els veïns, els companys de feina i les comunitats amb qui compartim la ciutat”.<br />La jornada ha comptat amb l’assistència de representants del món empresarial, social i religiós de la ciutat.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_3  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="font-weight: 400; text-align: justify;"><strong>RethinkBCN</strong>, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, ha impulsat un debat sobre “Fet religiós i metròpoli” que ha permès constatar el paper vertebrador de la religió en la societat. El director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, <strong>Ramon Bassas</strong>, ha dit que “diferents estudis constaten que els centres de culte fan baixar la conflictivitat delictiva a les ciutats”.<br />El president de Foment del Treball i de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), <strong>Josep Sánchez Llibre</strong>, durant la benvinguda de l’acte, celebrat aquest 6 de novembre, ha “assenyalat que “la construcció de la metròpoli també depèn de les persones, les seves relacions, les conviccions i els valors compartits”. En aquest sentit, ha situat com a repte col·lectiu “transformar la diversitat d’orígens, cultures i creences en un factor de convivència, cohesió social i progrés”.<br />“Quan semblava que ineluctablement, la religió quedaria com a curiositat arqueològica, com a un tret característic de societats poc desenvolupades o reduïda a l’àmbit privat, ens trobem davant un cert ressorgiment de la demanda espiritual i d’una àmplia oferta de possibilitats, en teoria, per satisfer-la”, ha explicat Josep Sánchez Llibre en la seva intervenció. A més, l’impacte social, cultural i de convivència d’aquest fet és evident en la societat, ha destacat.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;"><strong>Un fet religiós en transformació<br /></strong>El diàleg, moderat per la periodista Glòria Marin, ha permès aprofundir en un dels fets més visibles dels canvis socials i culturals de l’època on vivim i que és el fet religiós. A banda del director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, hi ha participat <strong>Jaume Angelats</strong>, president de la Fundació Joan Maragall, i <strong>Rosa Martínez-Cuadros</strong>, investigadora a la Universitat d’OsloMet i vinculada al grup de recerca ISOR de la UAB. Tots tres han deixat clar que la religió no és una qüestió privada, sinó que “te relació amb la vida pública de manera directa i indirecta” com bé ha assenyalat <strong>Jaume Angelats</strong>, qui ha dit que “la religió no es pot separar de la política i és un element fonamental per a la convivència”. “Totes les religions han de jugar un paper en la construcció metropolitana i en la dinàmica urbana”, ha dit.</p>
<table class=" alignright" style="height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;">
<h3>Jaume Angelats: “la religió no es pot separar de la política i és un element fonamental per a la convivència”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">Angelats també s’ha referit al diàleg interreligiós com a “element indispensable al servei de la cohesió i de l’harmonia de trobada i intercanvi, enriquiment i reciprocitat de les diverses tradicions religioses estrictament lligades a tradicions cultures profundes”.<br />Per a <strong>Ramon Bassas</strong> “una de les conseqüències de la secularització de la formació a les escoles és que “es deixa d’estudiar i conèixer l’origen de la nostra religió quan a la nostra civilització hi ha incrustades coses que venen de la religió i per tant ajudarien a entendre-les”.<br />Per la seva part, <strong>Rosa Martinez-Cuadros</strong>, qui ha aportat la dada de que &#8220;la meitat de la població de Catalunya reconeix tenir algun tipus de creença”, també ha posat de relleu el paper dels llocs de culte en la construcció de la ciutat, ja que “és allà on les comunitats poden tenir un vincle” i per tant, ha dit “cal fixar-nos en la relació entre aquests llocs de culte i la resta de la ciutat”.</p>
<p style="text-align: justify;">En aquest sentit, <strong>Ramon Bassas </strong>també ha recordat que les parròquies van ser fonamentals per vertebrar la població als anys 50 del segle passat al nostre país: “coneixem molts barris que van néixer a partir de parròquies gràcies a què els centres de culte fan aquesta tasca de vertebració”. Per tant, ha dit “en el moment actual un tema que s’ha de plantejar la ciutat de Barcelona és que fem amb els centres de culte”, “si resulta que els centres de culte poden vertebrar els barris de Catalunya doncs ho hem de potenciar clarament”, ha destacat.<br />En la presentació de la jornada, el conseller delegat d’aigües de Barcelona i director d’Acció Social i Sostenibilitat de Veolia a Espanya, <strong>Felipe Campos</strong>, ha destacat la contribució de les comunitats religioses a l’acollida de les persones nouvingudes, l’acompanyament davant la soledat i el suport a les famílies. També Ha defensat que “la construcció de relacions de confiança és compatible amb el manteniment de les diferències, dins d’un marc de llibertat religiosa i de consciència, igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i respecte a la dignitat de totes les persones”.<br />En la cloenda, la vicepresidenta de Foment del Treball, <strong>Mar Alarcón</strong>, ha remarcat que “les empreses formen part d’una societat plural i poden contribuir a la cohesió social des del respecte a aquesta diversitat”. També ha convidat a traslladar la reflexió de la jornada a la vida quotidiana, “coneixent millor els veïns, els companys de feina i les comunitats amb qui compartim la ciutat”.<br />La jornada ha comptat amb l’assistència de representants del món empresarial, social i religiós de la ciutat.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_with_border et_pb_module et_pb_text et_pb_text_4  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><table style="border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;">
<tbody>
<tr style="height: 22px;">
<td style="width: 11.5332%; height: 22px;">share:</td>
<td style="width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;"><div class="sfsi_widget sfsi_shortcode_container"><div class="norm_row sfsi_wDiv "  style="width:200px;text-align:left;"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_twitter"><span class="bot_arow bot_twt_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>
						<a target='_blank' href='https://twitter.com/intent/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https://rethinkbcn.cat/feed' style='display:inline-block' >
							<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Twitter_Tweet/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >
						</a>
					</div></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_linkedin"><span class="bot_arow bot_linkedin_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><a target='_blank' href="https://www.linkedin.com/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Ffeed"><img class="sfsi_wicon" data-pin-nopin= true alt="Share" title="Share" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Linkedin_Share/en_US_share.svg" /></a></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.whatsapp.com/send?text=https://rethinkbcn.cat/limpacte-positiu-dels-centres-de-culte-a-la-metropoli/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.follow.it/widgets/icon/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=/OA==/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div></div ><div id="sfsi_holder" class="sfsi_holders" style="position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;"></div ><script>window.addEventListener("sfsi_functions_loaded", function() 
			{
				if (typeof sfsi_widget_set == "function") {
					sfsi_widget_set();
				}
			}); </script><div style="clear: both;"></div></div></td>
</tr>
</tbody>
</table></div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_with_border et_pb_section et_pb_section_1 et_pb_fullwidth_section et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_module et_pb_fullwidth_code et_pb_fullwidth_code_0">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_fullwidth_code -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_section et_pb_section_2 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_1">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_1  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_5  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h3>ALTRES ARTICLES</h3>
<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>
<!-- YARPP Thumbnails -->
<h3></h3>
<div class="yarpp-thumbnails-horizontal">
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/una-nova-manera-dentendre-la-ciutat-i-la-seva-metropolis/' title='UNA NOVA MANERA D&#8217;ENTENDRE LA CIUTAT I LA METRÒPOLIS'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">UNA NOVA MANERA D&#8217;ENTENDRE LA CIUTAT I LA METRÒPOLIS</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/josep-grau-laposta-per-les-infraestructures-tecnologiques-2/' title='JOSEP GRAU: L&#8217;APOSTA PER LES INFRAESTRUCTURES TECNOLÒGIQUES'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">JOSEP GRAU: L&#8217;APOSTA PER LES INFRAESTRUCTURES TECNOLÒGIQUES</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/josep-acebillo-barcelona-regio-urbana-i-glocal-2/' title='JOSEP ACEBILLO: BARCELONA, REGIÓ URBANA I GLOCAL'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/barcelona-metropolism.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">JOSEP ACEBILLO: BARCELONA, REGIÓ URBANA I GLOCAL</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/vicente-guallart-barcelona-biociutat/' title='VICENTE GUALLART: BARCELONA BIOCIUTAT'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">VICENTE GUALLART: BARCELONA BIOCIUTAT</span></a>
</div>
</div>
</div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --></p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://rethinkbcn.cat/limpacte-positiu-dels-centres-de-culte-a-la-metropoli/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>UN PACTE NECESSARI PER A LA SEGURETAT JURÍDICA TRIBUTÀRIA</title>
		<link>https://rethinkbcn.cat/un-pacte-necessari-per-a-la-seguretat-juridica-fiscal/</link>
					<comments>https://rethinkbcn.cat/un-pacte-necessari-per-a-la-seguretat-juridica-fiscal/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Valèria Gaillard]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 12 Nov 2026 07:00:42 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Fer ciutat]]></category>
		<category><![CDATA[Fer Ciutat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://rethinkbcn.cat/?p=20602</guid>

					<description><![CDATA[Josep Sánchez Llibre proposa impulsar un pacte per la certesa i la reducció de la complexitat fiscal per avançar cap a un sistema fiscal més clar amb la participació d'empreses, professionals, govern i parlament]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><div class="et_pb_section et_pb_section_3 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_2">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_2  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_6  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_7  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h1 style="text-align: center;"><b> </b>UN PACTE NECESSARI PER A LA SEGURETAT JURÍDICA TRIBUTÀRIA</h1>
<div style="text-align: center;">Josep Sánchez Llibre proposa impulsar un pacte per la certesa i la reducció de la complexitat fiscal per avançar cap a un sistema fiscal més clar amb la participació d&#8217;empreses, professionals, govern i parlament</div></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_image et_pb_image_1">
				
				
				<span class="et_pb_image_wrap "></span>
			</div><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_8  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">La Societat d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES) de Barcelona ha demanat l’aplicació d’un pacte per a la seguretat jurídica fiscal i la reducció de la complexitat, amb la participació d’empreses, professionals, govern i parlament, per avançar cap a un sistema fiscal més clar, estable i previsible i contribuir a reforçar la competitivitat de l’economia espanyola.</p>
<p style="text-align: justify;">La proposta és una de les principals conclusions de l&#8217;informe &#8220;Complexitat fiscal i competitivitat a Espanya&#8221;, presentat el 5 de novembre a Madrid pel president de SBEES i Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, acompanyat del director de SBEES, Félix Riera, i de Juan Costa Climent, membre del Círculo de Innovación i coordinador de l&#8217;estudi.<br />Josep Sánchez Llibre ha explicat que &#8220;a Espanya hi ha un excés de complexitat i conflictivitat fiscal molt per sobre de la mitjana dels 27 països de la Unió Europea&#8221; Espanya ocupa el lloc 24 de 27 països europeus en termes de complexitat i agitació fiscal i, per tant, com mostra aquest estudi, estem al darrere d&#8217;Europa en aquest àmbit&#8221; Per tant, Sánchez Llibre ha expressat la &#8220;necessitat de promoure un gran pacte de certesa fiscal i reducció de la complexitat fiscal&#8221;.<br />&#8220;L&#8217;objectiu que perseguim amb aquest estudi és garantir que les administracions públiques, l&#8217;administració tributària, el govern, les formacions polítiques i les organitzacions empresarials puguin treballar conjuntament per corregir aquest excés de complexitat i conflictivitat fiscal que afecta la competitivitat de la nostra economia&#8221;, ha argumentat. També ha dit que un cop presentat l&#8217;informe &#8220;la voluntat de SBEES és fer-lo arribar a les diferents formacions polítiques i també a organitzacions empresarials, i que la CEOE ja té l&#8217;estudi i participarà un dia després i &#8220;podrem analitzar-ne les conclusions en més profunditat&#8221;, ha conclòs.</p>
<p style="text-align: justify;">L&#8217;estudi parteix d&#8217;una qüestió central: fins a quin punt la complexitat de l&#8217;impost espanyol és més gran que la d&#8217;altres països europeus i quines conseqüències econòmiques pot tenir aquesta diferència per a les empreses. Per a això, analitza tant la complexitat estructural de les normes com la seva aplicació, així com els temps dedicats al compliment, la durada dels procediments tributaris i els seus possibles efectes sobre la inversió.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>Espanya, entre els països de la UE amb més complexitat fiscal</strong></p>
<p style="text-align: justify;">Segons l&#8217;Índex de complexitat fiscal 2024, Espanya ocupa el lloc 24 de 27 països de la Unió Europea amb un índex de 0,426 en comparació amb la mitjana de la UE de 0,374. Reduir la complexitat a la mitjana europea suposaria una millora del 14%, mentre que apropar-se als set països amb sistemes menys complexos suposaria una reducció del 37%.</p>
<table class=" alignright" style="height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;">
<h3>Juan Costa estima que convergir amb les referències europees alliberaria 11.450 milions d&#8217;euros anuals</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p style="text-align: justify;">Entre les deu economies més grans de la UE, només Polònia és més complexa. L’índex espanyol és un 5,7% superior al d’Alemanya, un 9% superior al de França i un 3,1% superior al d’Itàlia. Aquesta situació també té un impacte operatiu. Les empreses espanyoles dediquen unes 150 hores a l&#8217;any al compliment fiscal, enfront de les 114,3 hores del referent europeu. Una revisió representativa dura 12 setmanes, enfront de les 4,71, i la revisió inicial d&#8217;una disputa arriba als 365 dies, enfront de les 107,9.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>Més d&#8217;11.000 milions anuals de recursos potencialment alliberables</strong></p>
<p style="text-align: justify;">L&#8217;estudi estima que convergir amb els punts de referència europeus estalviaria 4.970 milions d&#8217;euros anuals en costos de compliment i 6.480 milions en costos de fricció. En conjunt, es podrien alliberar uns 11.450 milions anuals, equivalent al 0,68% del PIB. En un escenari més ambiciós, la xifra arribaria als 18.970 milions, o l&#8217;1,12% del PIB. Aquestes magnituds representen recursos empresarials que es podrien desviar dels costos fiscals, no un augment directe del PIB o del benefici corporatiu.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>La seguretat jurídica, clau per impulsar la inversió</strong></p>
<p style="text-align: justify;">L’informe assenyala que el principal dèficit d’inversió d’Espanya no és en volum agregat, sinó en la seva composició, especialment en I+D i actius intangibles. En I+D empresarial, la bretxa és d&#8217;uns 10.400 milions des del punt de referència europeu i supera els 21.000 milions en comparació amb els països líders. En actius intangibles, supera els 40.000 milions de dòlars i s&#8217;acosta als 90.000 milions de dòlars, respectivament.</p>
<p style="text-align: justify;">Una major seguretat jurídica, criteris fiscals més clars i un accés més previsible als incentius podrien conduir a 10.440 milions 15.660 milions en inversió empresarial addicional per any.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>Certesa prèvia, defensa i reparació<br /></strong><br />L&#8217;estudi proposa reforçar els drets i les garanties dels contribuents per reduir la incertesa empresarial. A Espanya, les consultes vinculants van durar una mitjana de 185 dies el 2024, en comparació amb models com el francès, on el termini global és de tres mesos. També demana una millora dels mecanismes de defensa i una compensació pels costos dels procediments llargs, inclosos els recursos legals, financers i domèstics.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>Quatre línies d’actuació per reduir la complexitat</strong></p>
<p style="text-align: justify;">El pacte proposat per SBEES s&#8217;articula en quatre eixos: revisar les fonts de complexitat, donar una major predictibilitat a la política fiscal, reforçar els drets dels contribuents i millorar la informació i l&#8217;avaluació del sistema.</p>
<p style="text-align: justify;">Entre les mesures proposades es troben revisar àrees com l&#8217;IVA, reorganitzacions, preus de transferència o I+D; reduir els terminis de consulta; estudiar el silenci positiu en determinats escenaris; facilitar mecanismes de suspensió sense costos ni garanties; i compensar les despeses raonables quan el contribuent tingui motius.</p>
<p style="text-align: justify;">L&#8217;objectiu és avançar cap a un sistema fiscal més clar, estable i previsible que mantingui la seva capacitat de recollida i control, però permeti a les empreses dedicar més recursos a invertir, innovar i ser més competitives.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_9  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">La Societat d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES) de Barcelona ha demanat l’aplicació d’un pacte per a la seguretat jurídica fiscal i la reducció de la complexitat, amb la participació d’empreses, professionals, govern i parlament, per avançar cap a un sistema fiscal més clar, estable i previsible i contribuir a reforçar la competitivitat de l’economia espanyola.</p>
<p style="text-align: justify;">La proposta és una de les principals conclusions de l&#8217;informe &#8220;Complexitat fiscal i competitivitat a Espanya&#8221;, presentat el 5 de novembre a Madrid pel president de SBEES i Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, acompanyat del director de SBEES, Félix Riera, i de Juan Costa Climent, membre del Círculo de Innovación i coordinador de l&#8217;estudi.<br />
Josep Sánchez Llibre ha explicat que &#8220;a Espanya hi ha un excés de complexitat i conflictivitat fiscal molt per sobre de la mitjana dels 27 països de la Unió Europea&#8221; Espanya ocupa el lloc 24 de 27 països europeus en termes de complexitat i agitació fiscal i, per tant, com mostra aquest estudi, estem al darrere d&#8217;Europa en aquest àmbit&#8221; Per tant, Sánchez Llibre ha expressat la &#8220;necessitat de promoure un gran pacte de certesa fiscal i reducció de la complexitat fiscal&#8221;.<br />
&#8220;L&#8217;objectiu que perseguim amb aquest estudi és garantir que les administracions públiques, l&#8217;administració tributària, el govern, les formacions polítiques i les organitzacions empresarials puguin treballar conjuntament per corregir aquest excés de complexitat i conflictivitat fiscal que afecta la competitivitat de la nostra economia&#8221;, ha argumentat. També ha dit que un cop presentat l&#8217;informe &#8220;la voluntat de SBEES és fer-lo arribar a les diferents formacions polítiques i també a organitzacions empresarials, i que la CEOE ja té l&#8217;estudi i participarà un dia després i &#8220;podrem analitzar-ne les conclusions en més profunditat&#8221;, ha conclòs.</p>
<p style="text-align: justify;">L&#8217;estudi parteix d&#8217;una qüestió central: fins a quin punt la complexitat de l&#8217;impost espanyol és més gran que la d&#8217;altres països europeus i quines conseqüències econòmiques pot tenir aquesta diferència per a les empreses. Per a això, analitza tant la complexitat estructural de les normes com la seva aplicació, així com els temps dedicats al compliment, la durada dels procediments tributaris i els seus possibles efectes sobre la inversió.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>Espanya, entre els països de la UE amb més complexitat fiscal</strong></p>
<p style="text-align: justify;">Segons l&#8217;Índex de complexitat fiscal 2024, Espanya ocupa el lloc 24 de 27 països de la Unió Europea amb un índex de 0,426 en comparació amb la mitjana de la UE de 0,374. Reduir la complexitat a la mitjana europea suposaria una millora del 14%, mentre que apropar-se als set països amb sistemes menys complexos suposaria una reducció del 37%.</p>
<table class=" alignright" style="height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;">
<h3>Juan Costa, estima que convergir amb les referències europees alliberaria 11.450 milions d&#8217;euros anuals</p>
<h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">Entre les deu economies més grans de la UE, només Polònia és més complexa. L’índex espanyol és un 5,7% superior al d’Alemanya, un 9% superior al de França i un 3,1% superior al d’Itàlia. Aquesta situació també té un impacte operatiu. Les empreses espanyoles dediquen unes 150 hores a l&#8217;any al compliment fiscal, enfront de les 114,3 hores del referent europeu. Una revisió representativa dura 12 setmanes, enfront de les 4,71, i la revisió inicial d&#8217;una disputa arriba als 365 dies, enfront de les 107,9.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>Més d&#8217;11.000 milions anuals de recursos potencialment alliberables</strong></p>
<p style="text-align: justify;">L&#8217;estudi estima que convergir amb els punts de referència europeus estalviaria 4.970 milions d&#8217;euros anuals en costos de compliment i 6.480 milions en costos de fricció. En conjunt, es podrien alliberar uns 11.450 milions anuals, equivalent al 0,68% del PIB. En un escenari més ambiciós, la xifra arribaria als 18.970 milions, o l&#8217;1,12% del PIB. Aquestes magnituds representen recursos empresarials que es podrien desviar dels costos fiscals, no un augment directe del PIB o del benefici corporatiu.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>La seguretat jurídica, clau per impulsar la inversió</strong></p>
<p style="text-align: justify;">L’informe assenyala que el principal dèficit d’inversió d’Espanya no és en volum agregat, sinó en la seva composició, especialment en I+D i actius intangibles. En I+D empresarial, la bretxa és d&#8217;uns 10.400 milions des del punt de referència europeu i supera els 21.000 milions en comparació amb els països líders. En actius intangibles, supera els 40.000 milions de dòlars i s&#8217;acosta als 90.000 milions de dòlars, respectivament.</p>
<p style="text-align: justify;">Una major seguretat jurídica, criteris fiscals més clars i un accés més previsible als incentius podrien conduir a 10.440 milions 15.660 milions en inversió empresarial addicional per any.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>Certesa prèvia, defensa i reparació<br />
</strong><br />
L&#8217;estudi proposa reforçar els drets i les garanties dels contribuents per reduir la incertesa empresarial. A Espanya, les consultes vinculants van durar una mitjana de 185 dies el 2024, en comparació amb models com el francès, on el termini global és de tres mesos. També demana una millora dels mecanismes de defensa i una compensació pels costos dels procediments llargs, inclosos els recursos legals, financers i domèstics.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>Quatre línies d’actuació per reduir la complexitat</strong></p>
<p style="text-align: justify;">El pacte proposat per SBEES s&#8217;articula en quatre eixos: revisar les fonts de complexitat, donar una major predictibilitat a la política fiscal, reforçar els drets dels contribuents i millorar la informació i l&#8217;avaluació del sistema.</p>
<p style="text-align: justify;">Entre les mesures proposades es troben revisar àrees com l&#8217;IVA, reorganitzacions, preus de transferència o I+D; reduir els terminis de consulta; estudiar el silenci positiu en determinats escenaris; facilitar mecanismes de suspensió sense costos ni garanties; i compensar les despeses raonables quan el contribuent tingui motius.</p>
<p style="text-align: justify;">L&#8217;objectiu és avançar cap a un sistema fiscal més clar, estable i previsible que mantingui la seva capacitat de recollida i control, però permeti a les empreses dedicar més recursos a invertir, innovar i ser més competitives.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_with_border et_pb_module et_pb_text et_pb_text_10  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><table style="border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;">
<tbody>
<tr style="height: 22px;">
<td style="width: 11.5332%; height: 22px;">share:</td>
<td style="width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;"><div class="sfsi_widget sfsi_shortcode_container"><div class="norm_row sfsi_wDiv "  style="width:200px;text-align:left;"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_twitter"><span class="bot_arow bot_twt_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>
						<a target='_blank' href='https://twitter.com/intent/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https://rethinkbcn.cat/feed' style='display:inline-block' >
							<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Twitter_Tweet/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >
						</a>
					</div></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_linkedin"><span class="bot_arow bot_linkedin_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><a target='_blank' href="https://www.linkedin.com/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Ffeed"><img class="sfsi_wicon" data-pin-nopin= true alt="Share" title="Share" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Linkedin_Share/en_US_share.svg" /></a></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.whatsapp.com/send?text=https://rethinkbcn.cat/un-pacte-necessari-per-a-la-seguretat-juridica-fiscal/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.follow.it/widgets/icon/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=/OA==/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div></div ><div id="sfsi_holder" class="sfsi_holders" style="position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;"></div ><script>window.addEventListener("sfsi_functions_loaded", function() 
			{
				if (typeof sfsi_widget_set == "function") {
					sfsi_widget_set();
				}
			}); </script><div style="clear: both;"></div></div></td>
</tr>
</tbody>
</table></div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_with_border et_pb_section et_pb_section_4 et_pb_fullwidth_section et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_module et_pb_fullwidth_code et_pb_fullwidth_code_1">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_fullwidth_code -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_section et_pb_section_5 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_3">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_3  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_11  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h3>ALTRES ARTICLES</h3>
<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>
<!-- YARPP Thumbnails -->
<h3></h3>
<div class="yarpp-thumbnails-horizontal">
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/josep-grau-loportunitat-dels-fons-europeus-new-generation/' title='JOSEP GRAU: L&#8217;OPORTUNITAT DELS FONS EUROPEUS NEW GENERATION'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/barcelona-metropolism.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">JOSEP GRAU: L&#8217;OPORTUNITAT DELS FONS EUROPEUS NEW GENERATION</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/josep-acebillo-tendencies-aeroportuaries/' title='JOSEP ACEBILLO: TENDÈNCIES AEROPORTUÀRIES'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/barcelona-metropolism.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">JOSEP ACEBILLO: TENDÈNCIES AEROPORTUÀRIES</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/lluis-bassat-la-gran-barcelona/' title='LLUÍS BASSAT: LA GRAN BARCELONA'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">LLUÍS BASSAT: LA GRAN BARCELONA</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/emmariverolaunacasasensereixes/' title='EMMA RIVEROLA: UNA CASA SENSE REIXES'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">EMMA RIVEROLA: UNA CASA SENSE REIXES</span></a>
</div>
</div>
</div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --></p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://rethinkbcn.cat/un-pacte-necessari-per-a-la-seguretat-juridica-fiscal/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>FET RELIGIÓS I METRÒPOLI</title>
		<link>https://rethinkbcn.cat/fet-religios-i-metropoli/</link>
					<comments>https://rethinkbcn.cat/fet-religios-i-metropoli/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Valèria Gaillard]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 05 Nov 2026 07:00:12 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Fer ciutat]]></category>
		<category><![CDATA[Fer Ciutat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://rethinkbcn.cat/?p=20558</guid>

					<description><![CDATA[Ramon Bassas, el Dr. Jaume Angelats i la Dra. Rosa Martinez-Cuadros dialogaran en un nou acte a Foment del Treball dedicat a la religiositat en el context metropolità]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><div class="et_pb_section et_pb_section_6 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_4">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_4  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_12  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_13  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h1 style="text-align: center;"><b> </b>FET RELIGIÓS I METRÒPOLI</h1>
<div style="text-align: center;"><span data-fbad701b-99ae-4dab-b17b-83ef28b6f44b-7="true">Ramon Bassas, e</span>l Dr. Jaume Angelats  i la Dra. Rosa Martinez-Cuadros dialogaran en un nou acte a Foment del Treball dedicat a la religiositat en el context metropolità</div></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_image et_pb_image_2">
				
				
				<span class="et_pb_image_wrap "></span>
			</div><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_14  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">Divendres 6 de novembres se celebra un nou diàleg a la seu de Foment del Treball. La benvinguda anirà a càrrec del Sr. Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diàleg serà presentat pel Sr. Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social i Sostenibilitat de Veolia a Espanya. L’acte gira al voltant del diàleg sobre el valor del fet religiós en la construcció metropolitana amb <span data-fbad701b-99ae-4dab-b17b-83ef28b6f44b-7="true">Ramon Bassas, director general d&#8217;Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, </span>el Dr. Jaume Angelats, President de la Fundación Joan Maragall i la Dra. Rosa Martinez-Cuadros, investigadora en la universitat d’OsloMet i vinculada al grup de recerca ISOR (UAB). La sessió serà conduïda per la periodista Glòria Marín. La cloenda anirà a càrrec de la Sra. Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball.<br />L&#8217;esdeveniment serà presencial a la seu de Foment del Treball, Via Laietana, 32 de Barcelona, i s&#8217;oferirà en directe per via streaming a través del web del RethinkBCN.</p>
<p style="text-align: justify;">Per a inscriure&#8217;s, clicar <a href="https://www.foment.com/inscripcions-events/?idevento=E20A25F4-47F3-4158-99ED-6EABE763C645">aquí.</a></p>
<p><strong>En el diàleg s&#8217;aprofundirà en els següents temes:</strong><br />Un dels fets més visibles dels canvis socials i culturals de l&#8217;època en què vivim es troba en el fet religiós. Quan semblava la religió quedaria ineluctablement com una curiositat arqueològica, com un tret característic de societats poc desenvolupades o simplement es reclouria a l&#8217;àmbit privat, ens trobem un cert ressorgiment de la demanda espiritual i una àmplia oferta de possibilitats, en teoria per satisfer-la. I l&#8217;impacte social, cultural i convivencial d&#8217;aquest fet entre nosaltres és evident.<br />La Generalitat de Catalunya disposa d’una estructura específica per gestionar la diversitat religiosa i promoure el diàleg interreligiós, integrada principalment per la Direcció General d’Afers Religiosos, dependent del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Aquest organisme manté les relacions institucionals amb les diferents confessions religioses, impulsa polítiques de convivència i llibertat religiosa i desenvolupa iniciatives de formació, recerca i divulgació. La seva tasca es complementa amb el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, òrgan consultiu encarregat d’assessorar el Govern en matèria de pluralisme religiós i interreligiositat, així com amb eines com el Mapa Religiós de Catalunya, que permet conèixer i analitzar la realitat religiosa del territori per afavorir la cohesió social i l’entesa entre comunitats.<br />El Mapa Religiós de Catalunya reflecteix les dinàmiques socials sorgides dels diferents àmbits religiosos i espirituals presents al país, com el catolicisme, les esglésies evangèliques, l’islam, l’ortodòxia cristiana, els testimonis de Jehovà, el budisme, l’hinduisme, el judaisme, el sikhisme, la fe bahà’í i diversos corrents espirituals i humanistes. Qüestions com la llibertat religiosa i de consciència, el diàleg interreligiós, la convivència en una societat plural, la presència de les religions en l’espai públic, la diversitat religiosa en els serveis públics, la igualtat de gènere, l’impacte creixent de la immigració i la prevenció de la discriminació són àmbits que, de manera directa o indirecta, són abordats per les diferents confessions i tradicions religioses. Es tracta d’espais d’acció que contribueixen positivament al reforçament de la cohesió social i dels valors democràtics.<br />Així doncs, la interreligiositat permet establir un espai de diàleg entre diverses religions, creences i opcions de consciència que reflecteix la composició social de la metròpoli i la seva relació amb l’espai públic. És un àmbit de trobada entre diferents conviccions que promou la diversitat, la llibertat religiosa i la convivència, i que contribueix, de manera directa o indirecta, a preservar la cohesió social i a reforçar el sentiment de comunitat.<br />Així, les creences, les religions, els credos i les diferents expressions espirituals operen en l’espai metropolità construint comunitat i generant espais de diàleg i de mediació que enforteixen els vincles socials, afavoreixen el desenvolupament cultural i contribueixen a la dimensió espiritual de la societat.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_15  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">Divendres 6 de novembres se celebra un nou diàleg a la seu de Foment del Treball. La benvinguda anirà a càrrec del Sr. Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diàleg serà presentat pel Sr. Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social i Sostenibilitat de Veolia a Espanya. L’acte gira al voltant del diàleg sobre el valor del fet religiós en la construcció metropolitana amb <span data-fbad701b-99ae-4dab-b17b-83ef28b6f44b-7="true">Ramon Bassas, director general d&#8217;Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, </span>el Dr. Jaume Angelats, President de la Fundación Joan Maragall i la Dra. Rosa Martinez-Cuadros, investigadora en la universitat d’OsloMet i vinculada al grup de recerca ISOR (UAB). La sessió serà conduïda per la periodista Glòria Marín. La cloenda anirà a càrrec de la Sra. Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball.<br />L&#8217;esdeveniment serà presencial a la seu de Foment del Treball, Via Laietana, 32 de Barcelona, i s&#8217;oferirà en directe per via streaming a través del web del RethinkBCN.</p>
<p style="text-align: justify;">Per a inscriure&#8217;s, clicar <a href="https://www.foment.com/inscripcions-events/?idevento=E20A25F4-47F3-4158-99ED-6EABE763C645">aquí.</a></p>
<p><strong>En el diàleg s&#8217;aprofundirà en els següents temes:</strong><br />Un dels fets més visibles dels canvis socials i culturals de l&#8217;època en què vivim es troba en el fet religiós. Quan semblava la religió quedaria ineluctablement com una curiositat arqueològica, com un tret característic de societats poc desenvolupades o simplement es reclouria a l&#8217;àmbit privat, ens trobem un cert ressorgiment de la demanda espiritual i una àmplia oferta de possibilitats, en teoria per satisfer-la. I l&#8217;impacte social, cultural i convivencial d&#8217;aquest fet entre nosaltres és evident.<br />La Generalitat de Catalunya disposa d’una estructura específica per gestionar la diversitat religiosa i promoure el diàleg interreligiós, integrada principalment per la Direcció General d’Afers Religiosos, dependent del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Aquest organisme manté les relacions institucionals amb les diferents confessions religioses, impulsa polítiques de convivència i llibertat religiosa i desenvolupa iniciatives de formació, recerca i divulgació. La seva tasca es complementa amb el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, òrgan consultiu encarregat d’assessorar el Govern en matèria de pluralisme religiós i interreligiositat, així com amb eines com el Mapa Religiós de Catalunya, que permet conèixer i analitzar la realitat religiosa del territori per afavorir la cohesió social i l’entesa entre comunitats.<br />El Mapa Religiós de Catalunya reflecteix les dinàmiques socials sorgides dels diferents àmbits religiosos i espirituals presents al país, com el catolicisme, les esglésies evangèliques, l’islam, l’ortodòxia cristiana, els testimonis de Jehovà, el budisme, l’hinduisme, el judaisme, el sikhisme, la fe bahà’í i diversos corrents espirituals i humanistes. Qüestions com la llibertat religiosa i de consciència, el diàleg interreligiós, la convivència en una societat plural, la presència de les religions en l’espai públic, la diversitat religiosa en els serveis públics, la igualtat de gènere, l’impacte creixent de la immigració i la prevenció de la discriminació són àmbits que, de manera directa o indirecta, són abordats per les diferents confessions i tradicions religioses. Es tracta d’espais d’acció que contribueixen positivament al reforçament de la cohesió social i dels valors democràtics.<br />Així doncs, la interreligiositat permet establir un espai de diàleg entre diverses religions, creences i opcions de consciència que reflecteix la composició social de la metròpoli i la seva relació amb l’espai públic. És un àmbit de trobada entre diferents conviccions que promou la diversitat, la llibertat religiosa i la convivència, i que contribueix, de manera directa o indirecta, a preservar la cohesió social i a reforçar el sentiment de comunitat.<br />Així, les creences, les religions, els credos i les diferents expressions espirituals operen en l’espai metropolità construint comunitat i generant espais de diàleg i de mediació que enforteixen els vincles socials, afavoreixen el desenvolupament cultural i contribueixen a la dimensió espiritual de la societat.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_with_border et_pb_module et_pb_text et_pb_text_16  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><table style="border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;">
<tbody>
<tr style="height: 22px;">
<td style="width: 11.5332%; height: 22px;">share:</td>
<td style="width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;"><div class="sfsi_widget sfsi_shortcode_container"><div class="norm_row sfsi_wDiv "  style="width:200px;text-align:left;"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_twitter"><span class="bot_arow bot_twt_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>
						<a target='_blank' href='https://twitter.com/intent/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https://rethinkbcn.cat/feed' style='display:inline-block' >
							<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Twitter_Tweet/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >
						</a>
					</div></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_linkedin"><span class="bot_arow bot_linkedin_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><a target='_blank' href="https://www.linkedin.com/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Ffeed"><img class="sfsi_wicon" data-pin-nopin= true alt="Share" title="Share" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Linkedin_Share/en_US_share.svg" /></a></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.whatsapp.com/send?text=https://rethinkbcn.cat/fet-religios-i-metropoli/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.follow.it/widgets/icon/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=/OA==/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div></div ><div id="sfsi_holder" class="sfsi_holders" style="position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;"></div ><script>window.addEventListener("sfsi_functions_loaded", function() 
			{
				if (typeof sfsi_widget_set == "function") {
					sfsi_widget_set();
				}
			}); </script><div style="clear: both;"></div></div></td>
</tr>
</tbody>
</table></div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_with_border et_pb_section et_pb_section_7 et_pb_fullwidth_section et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_module et_pb_fullwidth_code et_pb_fullwidth_code_2">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_fullwidth_code -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_section et_pb_section_8 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_5">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_5  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_17  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h3>ALTRES ARTICLES</h3>
<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>
<!-- YARPP Thumbnails -->
<h3></h3>
<div class="yarpp-thumbnails-horizontal">
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/la-intel%c2%b7ligencia-artificial-no-es-futur-es-una-realitat-una-tecnologia-transformadora-de-les-ciutats/' title='LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL NO ÉS FUTUR, ÉS UNA REALITAT, UNA TECNOLOGIA TRANSFORMADORA DE LES CIUTATS'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL NO ÉS FUTUR, ÉS UNA REALITAT, UNA TECNOLOGIA TRANSFORMADORA DE LES CIUTATS</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/conclusions-dels-dos-informes-rethinkbcn/' title='CONCLUSIONS DELS DOS INFORMES RETHINKBCN'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">CONCLUSIONS DELS DOS INFORMES RETHINKBCN</span></a>
</div>
</div>
</div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --></p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://rethinkbcn.cat/fet-religios-i-metropoli/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>ANA REYES: &#8220;EL VALOR DE LES DADES DEPÈN DE LA NOSTRA CAPACITAT PER CONVERTIR-LES EN DECISIONS&#8221;</title>
		<link>https://rethinkbcn.cat/ana-reyes-el-valor-de-les-dades-depen-de-la-nostra-capacitat-per-convertir-les-en-decisions/</link>
					<comments>https://rethinkbcn.cat/ana-reyes-el-valor-de-les-dades-depen-de-la-nostra-capacitat-per-convertir-les-en-decisions/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Valèria Gaillard]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 29 Oct 2026 07:00:17 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Fer ciutat]]></category>
		<category><![CDATA[Fer Ciutat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://rethinkbcn.cat/?p=20528</guid>

					<description><![CDATA[La SBEES i la Fundació "la Caixa" han organitzat un diàleg entre la professora de Màrqueting i Investigació de Mercats de la Universitat Rey Juan Carlos, Ana Reyes, i el periodista i escriptor, Manel Pérez, sobre "Economia de la volumetria de dades i algorismes"]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><div class="et_pb_section et_pb_section_9 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_6">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_6  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_18  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_19  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h1 style="text-align: center;"><b> </b>ANA REYES: &#8220;EL VALOR DE LES DADES DEPÈN DE LA NOSTRA CAPACITAT PER CONVERTIR-LES EN DECISIONS&#8221;</h1>
<div style="text-align: center;">La SBEES i la Fundació &#8220;la Caixa&#8221; han organitzat un diàleg entre la professora de Màrqueting i Investigació de Mercats de la Universitat Rey Juan Carlos, Ana Reyes, i el periodista i escriptor, Manel Pérez, sobre &#8220;Economia de la volumetria de dades i algorismes&#8221;</div></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_image et_pb_image_3">
				
				
				<span class="et_pb_image_wrap "></span>
			</div><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_20  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p><img loading="lazy" class="aligncenter wp-image-20536 size-full" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.50.jpeg" alt="" width="1280" height="780" srcset="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.50.jpeg 1280w, https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.50-980x597.jpeg 980w, https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.50-480x293.jpeg 480w" sizes="(min-width: 0px) and (max-width: 480px) 480px, (min-width: 481px) and (max-width: 980px) 980px, (min-width: 981px) 1280px, 100vw" /></p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">La Societat Barcelonesa d&#8217;Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball i Fundació &#8220;la Caixa&#8221; va organitzar el passat 23 d&#8217;octubre a Madrid un nou diàleg dins del cicle de conferències &#8220;El dividend de la col·laboració&#8221;, en què ha tractat el valor de les dades, i que ha tingut com a protagonista la professora de Màrqueting i Investigació de Mercats de la Universitat Rey Juan Carlos, Ana Reyes. Durant la introducció al Diàleg, el periodista i redactor adjunt de La Vanguardia, Manel Pérez, ha fet un paral·lelisme entre dades i matèries primeres.&#8221;Avui dia, les dades són la matèria primera fonamental de la nova economia i una matèria primera no té valor fins que no hi ha el salt qualitatiu que permet convertir-la en quelcom útil, el mateix passa avui amb les dades&#8221;, va subratllar. &#8220;El veritable valor econòmic de les dades sorgeix de la capacitat de transformar aquesta informació en decisions útils mitjançant algorismes&#8221;, com va explicar Ana Reyes.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">L&#8217;experta analitza com l&#8217;anomenada economia de la volumetria està canviant la manera com les empreses i les organitzacions generen valor. &#8220;La volumetria de dades no és, per si mateixa, la font del valor econòmic. El valor neix a la intersecció del volum de dades disponibles i la capacitat algorítmica de transformar-lo en decisions útils&#8217;, va dir Reyes. Cada cerca a Internet, compra, moviment, interacció amb una plataforma digital o senyal recollida per un dispositiu connectat genera informació, però no totes les dades tenen el mateix valor ni una quantitat més gran implica necessàriament millors resultats. La clau rau cada vegada més en la qualitat i rellevància de la informació, en la pregunta que es fa, i en la capacitat dels algorismes per identificar patrons i convertir-los en coneixements accionables, va explicar. Aquesta transformació ja té conseqüències directes en molts àmbits de l&#8217;activitat econòmica. Els algorismes ara estan implicats en decisions com ara per a quins productes es recomana un consumidor, quin contingut apareix per primera vegada en una plataforma, que ofereix un usuari que rep o quines sol·licituds passen determinats processos automatitzats.</p>
<table class=" alignright" style="height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;">
<h3>&#8220;El repte no és frenar l&#8217;economia de les dades, sinó assegurar-nos que la informació que generem es tradueixi en algorismes transparents i audibles que puguin generar valor compartit”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<h3 style="font-weight: 400; text-align: justify;">Des de l’acumulació d’informació fins a la generació de coneixement</h3>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">L&#8217;economia de dades opera a través d&#8217;una cadena que comença amb la captura d&#8217;informació i continua amb el seu emmagatzematge, processament i modelització fins a arribar a la seva aplicació final. Els algoritmes s&#8217;estan convertint en un actiu estratègic per a les organitzacions i estan ajudant a explicar la importància creixent dels actius intangibles dins del valor empresarial, va explicar Ana Reyes. La investigació biomètrica n&#8217;ofereix un exemple especialment significatiu. Una quantitat relativament petita d&#8217;informació, si prové de dades d&#8217;alta qualitat i respon a una pregunta específica, pot generar més coneixement que quantitats molt més grans de registres genèrics&#8221; Les dades biomètriques prediuen amb més precisió què farà una persona, els seus estímuls i les seves reaccions&#8221;.</p>
<h3 style="font-weight: 400; text-align: justify;">Exemples de projectes basats en la recollida i mesura de dades biomètriques</h3>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Un dels projectes liderats per Ana Reyes juntament amb el Museu Thyssen-Bornemisza i Quirónsalud va permetre analitzar les emocions generades per 125 obres d&#8217;art combinant tècniques com la resposta galvànica de la pell, la codificació facial i el seguiment ocular. L’estudi va generar 12.700 mètriques i va permetre convertir aquesta informació en aplicacions concretes, com una col·lecció digital organitzada segons les emocions provocades per les obres o la selecció de peces amb càrrega emocional positiva per als espais hospitalaris.<br />Un altre projecte desenvolupat amb la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), la Universitat Rei Joan Carles i IKEA va estudiar les emocions associades a la cuina i l&#8217;alimentació i l&#8217;impacte de factors com l&#8217;ús de l&#8217;empresa o del telèfon mòbil. Entre les seves troballes, la investigació va descobrir que la cuina va acompanyar una alegria significativament augmentada, mentre que menjar amb un telèfon mòbil mostrava un perfil emocional més desfavorable que fer-ho en companyia. Tots dos casos mostren que el valor econòmic de les dades depèn menys del seu volum absolut que de la seva capacitat per generar un senyal rellevant i facilitar decisions concretes, afirma Ana Reyes.</p>
<p><img loading="lazy" class="aligncenter wp-image-20538 size-full" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.37.jpeg" alt="" width="1200" height="1600" srcset="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.37.jpeg 1200w, https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.37-980x1307.jpeg 980w, https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.37-480x640.jpeg 480w" sizes="(min-width: 0px) and (max-width: 480px) 480px, (min-width: 481px) and (max-width: 980px) 980px, (min-width: 981px) 1200px, 100vw" /></p>
<h3 style="font-weight: 400; text-align: justify;">Un nou Avantatge Competitiu per a les Empreses</h3>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Aquest desenvolupament també obre oportunitats per a empreses més petites. En comparació amb les grans plataformes tecnològiques, l&#8217;avantatge tradicional de les quals s&#8217;ha basat en el maneig de grans quantitats d&#8217;informació, les organitzacions mitjanes poden competir amb dades patentades d&#8217;alta qualitat, coneixements especialitzats del vostre sector i un ús més precís dels algorismes. &#8220;El terreny de joc pot estar parcialment equilibrat. Una mostra ben dissenyada i dirigida d&#8217;una pregunta empresarial específica pot ser molt més valuosa que milions de registres sense un objectiu clar&#8221;, va assenyalar el professor durant l&#8217;esdeveniment organitzat per SBEES.<br />A això se li afegeix un altre actiu cada vegada més rellevant: la confiança. En un entorn de creixent preocupació pel tractament de dades personals i biomètriques, les organitzacions que expliquen clarament quina informació recullen, per a què la utilitzen i quines garanties ofereixen poden convertir la transparència i l&#8217;ús responsable de la intel·ligència artificial en un avantatge competitiu.<br />Ana Reyes també es va referir durant el diàleg a l&#8217;estat de regulació de l&#8217;ús de les dades i va dir que &#8220;Europa està intentant respondre a aquests reptes mitjançant un marc regulador que inclou el Reglament General de Protecció de Dades, la Llei de Dades i el Reglament d&#8217;Intel·ligència Artificial, amb l&#8217;objectiu de conciliar la innovació amb la protecció dels drets dels ciutadans i dels consumidors&#8221;. Per a Ana Reyes, el següent pas no és limitar el desenvolupament d&#8217;aquesta economia, sinó aprendre a governar-la. &#8220;El repte no és frenar l&#8217;economia de les dades, sinó assegurar-nos que la informació que generem es tradueixi en algorismes transparents i audibles que puguin generar valor compartit. Com construïm aquesta economia algorítmica determinarà una part important de la competitivitat en les properes dècades&#8221;, va concloure la professora Ana Reyes.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">En aquest escenari, l’economia digital passa d’una primera etapa marcada per l’acumulació massiva d’informació a una altra en la qual la qualitat de les dades, el coneixement algorítmic, la transparència i la capacitat de convertir la informació en decisions estan emergint com els veritables diferenciadors per a empreses i institucions.<br />La sessió va ser pesentada per Félix Riera, directora de la Societat Barcelona d’Estudis Econòmics i Socials del Foment del Treball, i el diàleg va estar liderat pel periodista, escriptor i expert en informació econòmica, Manel Pérez.</p>
<p>&nbsp;</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_21  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p><img loading="lazy" class="aligncenter wp-image-20536 size-full" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.50.jpeg" alt="" width="1280" height="780" srcset="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.50.jpeg 1280w, https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.50-980x597.jpeg 980w, https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.50-480x293.jpeg 480w" sizes="(min-width: 0px) and (max-width: 480px) 480px, (min-width: 481px) and (max-width: 980px) 980px, (min-width: 981px) 1280px, 100vw" /></p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">La Societat Barcelonesa d&#8217;Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball i Fundació &#8220;la Caixa&#8221; va organitzar el passat 23 d&#8217;octubre a Madrid un nou diàleg dins del cicle de conferències &#8220;El dividend de la col·laboració&#8221;, en què ha tractat el valor de les dades, i que ha tingut com a protagonista la professora de Màrqueting i Investigació de Mercats de la Universitat Rey Juan Carlos, Ana Reyes. Durant la introducció al Diàleg, el periodista i redactor adjunt de La Vanguardia, Manel Pérez, ha fet un paral·lelisme entre dades i matèries primeres.&#8221;Avui dia, les dades són la matèria primera fonamental de la nova economia i una matèria primera no té valor fins que no hi ha el salt qualitatiu que permet convertir-la en quelcom útil, el mateix passa avui amb les dades&#8221;, va subratllar. &#8220;El veritable valor econòmic de les dades sorgeix de la capacitat de transformar aquesta informació en decisions útils mitjançant algorismes&#8221;, com va explicar Ana Reyes.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">L&#8217;experta analitza com l&#8217;anomenada economia de la volumetria està canviant la manera com les empreses i les organitzacions generen valor. &#8220;La volumetria de dades no és, per si mateixa, la font del valor econòmic. El valor neix a la intersecció del volum de dades disponibles i la capacitat algorítmica de transformar-lo en decisions útils&#8217;, va dir Reyes. Cada cerca a Internet, compra, moviment, interacció amb una plataforma digital o senyal recollida per un dispositiu connectat genera informació, però no totes les dades tenen el mateix valor ni una quantitat més gran implica necessàriament millors resultats. La clau rau cada vegada més en la qualitat i rellevància de la informació, en la pregunta que es fa, i en la capacitat dels algorismes per identificar patrons i convertir-los en coneixements accionables, va explicar. Aquesta transformació ja té conseqüències directes en molts àmbits de l&#8217;activitat econòmica. Els algorismes ara estan implicats en decisions com ara per a quins productes es recomana un consumidor, quin contingut apareix per primera vegada en una plataforma, que ofereix un usuari que rep o quines sol·licituds passen determinats processos automatitzats.</p>
<table class=" alignright" style="height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;">
<h3>&#8220;El repte no és frenar l&#8217;economia de les dades, sinó assegurar-nos que la informació que generem es tradueixi en algorismes transparents i audibles que puguin generar valor compartit”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<h3 style="font-weight: 400; text-align: justify;">Des de l’acumulació d’informació fins a la generació de coneixement</h3>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">L&#8217;economia de dades opera a través d&#8217;una cadena que comença amb la captura d&#8217;informació i continua amb el seu emmagatzematge, processament i modelització fins a arribar a la seva aplicació final. Els algoritmes s&#8217;estan convertint en un actiu estratègic per a les organitzacions i estan ajudant a explicar la importància creixent dels actius intangibles dins del valor empresarial, va explicar Ana Reyes. La investigació biomètrica n&#8217;ofereix un exemple especialment significatiu. Una quantitat relativament petita d&#8217;informació, si prové de dades d&#8217;alta qualitat i respon a una pregunta específica, pot generar més coneixement que quantitats molt més grans de registres genèrics&#8221; Les dades biomètriques prediuen amb més precisió què farà una persona, els seus estímuls i les seves reaccions&#8221;.</p>
<h3 style="font-weight: 400; text-align: justify;">Exemples de projectes basats en la recollida i mesura de dades biomètriques</h3>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Un dels projectes liderats per Ana Reyes juntament amb el Museu Thyssen-Bornemisza i Quirónsalud va permetre analitzar les emocions generades per 125 obres d&#8217;art combinant tècniques com la resposta galvànica de la pell, la codificació facial i el seguiment ocular. L’estudi va generar 12.700 mètriques i va permetre convertir aquesta informació en aplicacions concretes, com una col·lecció digital organitzada segons les emocions provocades per les obres o la selecció de peces amb càrrega emocional positiva per als espais hospitalaris.<br />Un altre projecte desenvolupat amb la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), la Universitat Rei Joan Carles i IKEA va estudiar les emocions associades a la cuina i l&#8217;alimentació i l&#8217;impacte de factors com l&#8217;ús de l&#8217;empresa o del telèfon mòbil. Entre les seves troballes, la investigació va descobrir que la cuina va acompanyar una alegria significativament augmentada, mentre que menjar amb un telèfon mòbil mostrava un perfil emocional més desfavorable que fer-ho en companyia. Tots dos casos mostren que el valor econòmic de les dades depèn menys del seu volum absolut que de la seva capacitat per generar un senyal rellevant i facilitar decisions concretes, afirma Ana Reyes.</p>
<p><img loading="lazy" class="aligncenter wp-image-20538 size-full" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.37.jpeg" alt="" width="1200" height="1600" srcset="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.37.jpeg 1200w, https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.37-980x1307.jpeg 980w, https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2026/10/WhatsApp-Image-2026-10-23-at-09.35.37-480x640.jpeg 480w" sizes="(min-width: 0px) and (max-width: 480px) 480px, (min-width: 481px) and (max-width: 980px) 980px, (min-width: 981px) 1200px, 100vw" /></p>
<h3 style="font-weight: 400; text-align: justify;">Un nou Avantatge Competitiu per a les Empreses</h3>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Aquest desenvolupament també obre oportunitats per a empreses més petites. En comparació amb les grans plataformes tecnològiques, l&#8217;avantatge tradicional de les quals s&#8217;ha basat en el maneig de grans quantitats d&#8217;informació, les organitzacions mitjanes poden competir amb dades patentades d&#8217;alta qualitat, coneixements especialitzats del vostre sector i un ús més precís dels algorismes. &#8220;El terreny de joc pot estar parcialment equilibrat. Una mostra ben dissenyada i dirigida d&#8217;una pregunta empresarial específica pot ser molt més valuosa que milions de registres sense un objectiu clar&#8221;, va assenyalar el professor durant l&#8217;esdeveniment organitzat per SBEES.<br />A això se li afegeix un altre actiu cada vegada més rellevant: la confiança. En un entorn de creixent preocupació pel tractament de dades personals i biomètriques, les organitzacions que expliquen clarament quina informació recullen, per a què la utilitzen i quines garanties ofereixen poden convertir la transparència i l&#8217;ús responsable de la intel·ligència artificial en un avantatge competitiu.<br />Ana Reyes també es va referir durant el diàleg a l&#8217;estat de regulació de l&#8217;ús de les dades i va dir que &#8220;Europa està intentant respondre a aquests reptes mitjançant un marc regulador que inclou el Reglament General de Protecció de Dades, la Llei de Dades i el Reglament d&#8217;Intel·ligència Artificial, amb l&#8217;objectiu de conciliar la innovació amb la protecció dels drets dels ciutadans i dels consumidors&#8221;. Per a Ana Reyes, el següent pas no és limitar el desenvolupament d&#8217;aquesta economia, sinó aprendre a governar-la. &#8220;El repte no és frenar l&#8217;economia de les dades, sinó assegurar-nos que la informació que generem es tradueixi en algorismes transparents i audibles que puguin generar valor compartit. Com construïm aquesta economia algorítmica determinarà una part important de la competitivitat en les properes dècades&#8221;, va concloure la professora Ana Reyes.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">En aquest escenari, l’economia digital passa d’una primera etapa marcada per l’acumulació massiva d’informació a una altra en la qual la qualitat de les dades, el coneixement algorítmic, la transparència i la capacitat de convertir la informació en decisions estan emergint com els veritables diferenciadors per a empreses i institucions.<br />La sessió va ser pesentada per Félix Riera, directora de la Societat Barcelona d’Estudis Econòmics i Socials del Foment del Treball, i el diàleg va estar liderat pel periodista, escriptor i expert en informació econòmica, Manel Pérez.</p>
<p>&nbsp;</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_with_border et_pb_module et_pb_text et_pb_text_22  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><table style="border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;">
<tbody>
<tr style="height: 22px;">
<td style="width: 11.5332%; height: 22px;">share:</td>
<td style="width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;"><div class="sfsi_widget sfsi_shortcode_container"><div class="norm_row sfsi_wDiv "  style="width:200px;text-align:left;"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_twitter"><span class="bot_arow bot_twt_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>
						<a target='_blank' href='https://twitter.com/intent/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https://rethinkbcn.cat/feed' style='display:inline-block' >
							<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Twitter_Tweet/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >
						</a>
					</div></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_linkedin"><span class="bot_arow bot_linkedin_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><a target='_blank' href="https://www.linkedin.com/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Ffeed"><img class="sfsi_wicon" data-pin-nopin= true alt="Share" title="Share" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Linkedin_Share/en_US_share.svg" /></a></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.whatsapp.com/send?text=https://rethinkbcn.cat/ana-reyes-el-valor-de-les-dades-depen-de-la-nostra-capacitat-per-convertir-les-en-decisions/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.follow.it/widgets/icon/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=/OA==/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div></div ><div id="sfsi_holder" class="sfsi_holders" style="position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;"></div ><script>window.addEventListener("sfsi_functions_loaded", function() 
			{
				if (typeof sfsi_widget_set == "function") {
					sfsi_widget_set();
				}
			}); </script><div style="clear: both;"></div></div></td>
</tr>
</tbody>
</table></div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_with_border et_pb_section et_pb_section_10 et_pb_fullwidth_section et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_module et_pb_fullwidth_code et_pb_fullwidth_code_3">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_fullwidth_code -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_section et_pb_section_11 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_7">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_7  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_23  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h3>ALTRES ARTICLES</h3>
<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>
<!-- YARPP Thumbnails -->
<h3></h3>
<div class="yarpp-thumbnails-horizontal">
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/joan-puigcercos-debatre-barcelona/' title='JOAN PUIGCERCÓS: DEBATRE BARCELONA'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/barcelona-metropolism.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">JOAN PUIGCERCÓS: DEBATRE BARCELONA</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/la-barcelona-metropolitana-en-el-federalisme-del-segle-xxi/' title='LA BARCELONA METROPOLITANA EN EL FEDERALISME DEL SEGLE XXI'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">LA BARCELONA METROPOLITANA EN EL FEDERALISME DEL SEGLE XXI</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/lencaix-entre-ciutats-metropolitanes/' title='L&#8217;ENCAIX ENTRE CIUTATS METROPOLITANES'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">L&#8217;ENCAIX ENTRE CIUTATS METROPOLITANES</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/rafael-pradas-centres-i-periferies-metropolitanes/' title='RAFAEL PRADAS: CENTRES I PERIFÈRIES METROPOLITANES'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">RAFAEL PRADAS: CENTRES I PERIFÈRIES METROPOLITANES</span></a>
</div>
</div>
</div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --></p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://rethinkbcn.cat/ana-reyes-el-valor-de-les-dades-depen-de-la-nostra-capacitat-per-convertir-les-en-decisions/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>CLARA MUÑOZ: “SENSE SÒL I SENSE AGILITAT ADMINISTRATIVA, EL DRET A L’HABITATGE ÉS PAPER MULLAT”</title>
		<link>https://rethinkbcn.cat/clara-munoz-sense-sol-i-sense-agilitat-administrativa-el-dret-a-lhabitatge-es-paper-mullat/</link>
					<comments>https://rethinkbcn.cat/clara-munoz-sense-sol-i-sense-agilitat-administrativa-el-dret-a-lhabitatge-es-paper-mullat/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Valèria Gaillard]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 22 Oct 2026 07:00:02 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Fer ciutat]]></category>
		<category><![CDATA[Fer Ciutat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://rethinkbcn.cat/?p=20500</guid>

					<description><![CDATA[Manel Manchon entrevista la responsable de la Fundació Salas, que té per objectiu proporcionar habitatge assequible]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><div class="et_pb_section et_pb_section_12 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_8">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_8  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_24  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_25  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h1 style="text-align: center;"><b> </b>CLARA MUÑOZ: “SENSE SÒL I SENSE AGILITAT ADMINISTRATIVA, EL DRET A L’HABITATGE ÉS PAPER MULLAT”</h1>
<div style="text-align: center;">Manel Manchon entrevista la responsable de la Fundació Salas, que té per objectiu proporcionar habitatge assequible</div></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_image et_pb_image_4">
				
				
				<span class="et_pb_image_wrap "></span>
			</div><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_26  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">Per <strong>Manel Manchon, </strong>periodista<br />Un actor imprescindible a Catalunya, de forma especial a tot el territori metropolità de Barcelona. L’objectiu és proporcionar habitatge assequible, entenent que una llar és el que garanteix la dignitat de la persona. Es tracta de la Fundació Salas, a Sabadell, que dirigeix Clara Muñoz i que transmet un enorme entusiasme per una tasca que avui es considera més necessària que mai.<br />Muñoz és llicenciada en Ciències Físiques, i disposa d’un Màster en Project Management en Edificació i Urbanisme. Des de la seva predisposició per tot allò que s’emmarca en el servei social, va arribar a la Fundació Salas on ha après tot el que està relacionat amb la promoció d’habitatges. De la Física a la construcció d’habitatges, però uns habitatges que puguin ser assequibles, i amb la idea que hi ha d’haver un acompanyament de les famílies.</p>
<table class=" alignright" style="height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;">
<h3>Clara Muñoz rebla el clau: “No construïm pisos, creem llars on la gent pugui desenvolupar el seu projecte de vida sense l’asfíxia de no arribar a final de mes”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>Però, com es pot aconseguir aquest objectiu? Clara Muñoz entén que tot ha d’estar relacionat, des del rigor, l’ètica i la funció social.<br />El que s’ha de proporcionar és un habitatge a aquelles persones i col·lectius que el mercat lliure ha deixat de banda. És a dir, l’habitatge com a dret, i “no com un luxe”.<br />Hi ha, per tant, tres grans principis que Muñoz defensa al capdavant de la Fundació Salas: El de no entendre l’habitatge com un luxe; la força de la col·laboració publico-privada i la gestió sense ànim de lucre.<br />En el primer punt, Clara Muñoz considera que l’emergència de l’habitatge actual no es pot resoldre “només construint més, sinó construint amb sentit”. L’objectiu és oferir habitatges de qualitat a preus significativament per sota del preu de mercat.<br />Muñoz és contundent respecte a la necessària col·laboració entre les administracions i les empreses privades. “El sector públic no pot anar sol, i el privat tampoc”. El que fa la Fundació Salas és actuar com un pont, col·laborant amb administracions públiques per gestionar sòl oficial i convertir-lo en llars assequibles.<br />Després està la qüestió de la gestió sense ànim de lucre. Muñoz subratlla que ser una fundació permet reinvertir tots els excedents en la mateixa finalitat social. I que això garanteix que el focus estigui sempre en el benefici de l’usuari final i no en la rendibilitat financera d’accionistes.<br />Però, on s’acaba la feina? Clara Muñoz incideix en una de les tasques més importants: “És important gestionar les comunitats per garantir una convivència sana i un suport continuat a les famílies”. Una altre cosa de vital importància és la mateixa construcció amb materials eficients i energies renovables que redueixen la pobresa energètica dels llogaters o compradors.</p>
<p style="text-align: justify;">Malgrat tot, el problema arriba des d’un altre costat: la manca de sòl disponible i la lentitud burocràtica. “S’han d’agilitzar les gestions administratives per poder donar respostes a la llista d’espera creixent de famílies que necessiten un habitatge protegit”, insisteix.<br />La Fundació Salas –nascuda l’any 2004 i homologada per la Generalitat com a promotora social&#8211; recorda Clara Muñoz, ja ha entregat centenars d’habitatges i en té milers més en fase de promoció, tant en règim de venda com de lloguer assequible.<br />Muñoz, que ja fa 14 anys que està vinculada a la Fundació Salas, incideix que tot passa per una col·laboració estreta amb els ajuntaments i la Generalitat. Es treballa sota el model de dret de superfície.<br />Això permet construir habitatges assequibles sense que l’administració perdi la titularitat del sòl, el qual retorna al sector públic al cap d’uns anys, generalment setanta-cinc anys. El sector privat, per la seva banda, aporta l’expertesa tècnica i la celeritat en l’execució, mentre que el sector públic garanteix l’interès general i la cessió dels actius.<br />L&#8217;entusiasme i l’ànim positiu de Clara Muñoz deixa pas, però, a la preocupació i el neguit. Hi ha a tot el territori metropolità de Barcelona una gran demanda d’habitatge, però la celeritat en la construcció no és, precisament, l’adequada.<br />Les administracions són lentes. Els terminis per obtenir llicències i aprovar planejaments sovint no s’ajusten a la urgència de la demanda. I, després, hi ha falta de sòl finalista. Sense sòl per preparat per construir, els objectius del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH) seran difícils d’assolir. “Sense sòl i sense agilitat administrativa, el dret a l’habitatge és paper mullat”, assegura Clara Muñoz.<br />Amb un somriure, amb la convicció que l’àrea metropolitana de Barcelona té un gran futur si aborda de forma conjunta els seus reptes, Clara Muñoz entén que no s’han dedicat tots els esforços necessaris en la qüestió de l’habitatge, i, en concret, de l’habitatge social. “L’habitatge és la clau de volta de l’estat del benestar, i ara mateix està en risc”, assenyala.<br />Després, i la Fundació Salas s’ha trobat alguns casos, està la mateixa dinàmica dels municipis, dels alcaldes que atenen els mateixos interessos dels seus veïns, que, per tant, són també els votants que els mantindran o no en el poder. I no tots volen construir habitatge quan disposen d’un determinat sòl. Hi ha protestes dels mateixos veïns, que voldrien altres equipaments.<br />Per això, Clara Muñoz entén que caldria una gestió més comuna, més general, d’àmbit metropolità, un dibuix més ampli de les necessitats de tots els habitants metropolitans. I dissenyar polítiques “metropolitanes”.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_27  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">Per <strong>Manel Manchon, </strong>periodista<br />Un actor imprescindible a Catalunya, de forma especial a tot el territori metropolità de Barcelona. L’objectiu és proporcionar habitatge assequible, entenent que una llar és el que garanteix la dignitat de la persona. Es tracta de la Fundació Salas, a Sabadell, que dirigeix Clara Muñoz i que transmet un enorme entusiasme per una tasca que avui es considera més necessària que mai.<br />Muñoz és llicenciada en Ciències Físiques, i disposa d’un Màster en Project Management en Edificació i Urbanisme. Des de la seva predisposició per tot allò que s’emmarca en el servei social, va arribar a la Fundació Salas on ha après tot el que està relacionat amb la promoció d’habitatges. De la Física a la construcció d’habitatges, però uns habitatges que puguin ser assequibles, i amb la idea que hi ha d’haver un acompanyament de les famílies.</p>
<p>Però, com es pot aconseguir aquest objectiu? Clara Muñoz entén que tot ha d’estar relacionat, des del rigor, l’ètica i la funció social.<br />El que s’ha de proporcionar és un habitatge a aquelles persones i col·lectius que el mercat lliure ha deixat de banda. És a dir, l’habitatge com a dret, i “no com un luxe”.<br />Hi ha, per tant, tres grans principis que Muñoz defensa al capdavant de la Fundació Salas: El de no entendre l’habitatge com un luxe; la força de la col·laboració publico-privada i la gestió sense ànim de lucre.<br />En el primer punt, Clara Muñoz considera que l’emergència de l’habitatge actual no es pot resoldre “només construint més, sinó construint amb sentit”. L’objectiu és oferir habitatges de qualitat a preus significativament per sota del preu de mercat.</p>
<table class=" alignright" style="height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;">
<h3>Clara Muñoz rebla el clau: “No construïm pisos, creem llars on la gent pugui desenvolupar el seu projecte de vida sense l’asfíxia de no arribar a final de mes”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>Muñoz és contundent respecte a la necessària col·laboració entre les administracions i les empreses privades. “El sector públic no pot anar sol, i el privat tampoc”. El que fa la Fundació Salas és actuar com un pont, col·laborant amb administracions públiques per gestionar sòl oficial i convertir-lo en llars assequibles.<br />Després està la qüestió de la gestió sense ànim de lucre. Muñoz subratlla que ser una fundació permet reinvertir tots els excedents en la mateixa finalitat social. I que això garanteix que el focus estigui sempre en el benefici de l’usuari final i no en la rendibilitat financera d’accionistes.<br />Però, on s’acaba la feina? Clara Muñoz incideix en una de les tasques més importants: “És important gestionar les comunitats per garantir una convivència sana i un suport continuat a les famílies”. Una altre cosa de vital importància és la mateixa construcció amb materials eficients i energies renovables que redueixen la pobresa energètica dels llogaters o compradors.</p>
<p style="text-align: justify;">Malgrat tot, el problema arriba des d’un altre costat: la manca de sòl disponible i la lentitud burocràtica. “S’han d’agilitzar les gestions administratives per poder donar respostes a la llista d’espera creixent de famílies que necessiten un habitatge protegit”, insisteix.<br />La Fundació Salas –nascuda l’any 2004 i homologada per la Generalitat com a promotora social&#8211; recorda Clara Muñoz, ja ha entregat centenars d’habitatges i en té milers més en fase de promoció, tant en règim de venda com de lloguer assequible.<br />Muñoz, que ja fa 14 anys que està vinculada a la Fundació Salas, incideix que tot passa per una col·laboració estreta amb els ajuntaments i la Generalitat. Es treballa sota el model de dret de superfície.<br />Això permet construir habitatges assequibles sense que l’administració perdi la titularitat del sòl, el qual retorna al sector públic al cap d’uns anys, generalment setanta-cinc anys. El sector privat, per la seva banda, aporta l’expertesa tècnica i la celeritat en l’execució, mentre que el sector públic garanteix l’interès general i la cessió dels actius.<br />L&#8217;entusiasme i l’ànim positiu de Clara Muñoz deixa pas, però, a la preocupació i el neguit. Hi ha a tot el territori metropolità de Barcelona una gran demanda d’habitatge, però la celeritat en la construcció no és, precisament, l’adequada.<br />Les administracions són lentes. Els terminis per obtenir llicències i aprovar planejaments sovint no s’ajusten a la urgència de la demanda. I, després, hi ha falta de sòl finalista. Sense sòl per preparat per construir, els objectius del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH) seran difícils d’assolir. “Sense sòl i sense agilitat administrativa, el dret a l’habitatge és paper mullat”, assegura Clara Muñoz.<br />Amb un somriure, amb la convicció que l’àrea metropolitana de Barcelona té un gran futur si aborda de forma conjunta els seus reptes, Clara Muñoz entén que no s’han dedicat tots els esforços necessaris en la qüestió de l’habitatge, i, en concret, de l’habitatge social. “L’habitatge és la clau de volta de l’estat del benestar, i ara mateix està en risc”, assenyala.<br />Després, i la Fundació Salas s’ha trobat alguns casos, està la mateixa dinàmica dels municipis, dels alcaldes que atenen els mateixos interessos dels seus veïns, que, per tant, són també els votants que els mantindran o no en el poder. I no tots volen construir habitatge quan disposen d’un determinat sòl. Hi ha protestes dels mateixos veïns, que voldrien altres equipaments.<br />Per això, Clara Muñoz entén que caldria una gestió més comuna, més general, d’àmbit metropolità, un dibuix més ampli de les necessitats de tots els habitants metropolitans. I dissenyar polítiques “metropolitanes”.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_with_border et_pb_module et_pb_text et_pb_text_28  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><table style="border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;">
<tbody>
<tr style="height: 22px;">
<td style="width: 11.5332%; height: 22px;">share:</td>
<td style="width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;"><div class="sfsi_widget sfsi_shortcode_container"><div class="norm_row sfsi_wDiv "  style="width:200px;text-align:left;"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_twitter"><span class="bot_arow bot_twt_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>
						<a target='_blank' href='https://twitter.com/intent/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https://rethinkbcn.cat/feed' style='display:inline-block' >
							<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Twitter_Tweet/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >
						</a>
					</div></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_linkedin"><span class="bot_arow bot_linkedin_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><a target='_blank' href="https://www.linkedin.com/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Ffeed"><img class="sfsi_wicon" data-pin-nopin= true alt="Share" title="Share" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Linkedin_Share/en_US_share.svg" /></a></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.whatsapp.com/send?text=https://rethinkbcn.cat/clara-munoz-sense-sol-i-sense-agilitat-administrativa-el-dret-a-lhabitatge-es-paper-mullat/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.follow.it/widgets/icon/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=/OA==/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div></div ><div id="sfsi_holder" class="sfsi_holders" style="position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;"></div ><script>window.addEventListener("sfsi_functions_loaded", function() 
			{
				if (typeof sfsi_widget_set == "function") {
					sfsi_widget_set();
				}
			}); </script><div style="clear: both;"></div></div></td>
</tr>
</tbody>
</table></div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_with_border et_pb_section et_pb_section_13 et_pb_fullwidth_section et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_module et_pb_fullwidth_code et_pb_fullwidth_code_4">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_fullwidth_code -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_section et_pb_section_14 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_9">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_9  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_29  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h3>ALTRES ARTICLES</h3>
<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>
<!-- YARPP Thumbnails -->
<h3></h3>
<div class="yarpp-thumbnails-horizontal">
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/espanya-i-el-lideratge-de-les-terres-rares/' title='ESPANYA I EL LIDERATGE DE LES TERRES RARES'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">ESPANYA I EL LIDERATGE DE LES TERRES RARES</span></a>
</div>
</div>
</div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --></p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://rethinkbcn.cat/clara-munoz-sense-sol-i-sense-agilitat-administrativa-el-dret-a-lhabitatge-es-paper-mullat/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>15 ANYS DE LA LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA: INTEGRAL</title>
		<link>https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-integral/</link>
					<comments>https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-integral/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Valèria Gaillard]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 15 Oct 2026 07:00:24 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Fer ciutat]]></category>
		<category><![CDATA[Fer Ciutat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://rethinkbcn.cat/?p=20446</guid>

					<description><![CDATA[Apleguem en un sol article la sèrie de Rafael Pradas sobre la implantació de la llei de l’AMB, que es va aprovar l'any 2010]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><div class="et_pb_section et_pb_section_15 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_10">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_10  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_30  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_31  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h1 style="text-align: center;"><b> </b>15 ANYS DE LA LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA: INTEGRAL</h1>
<div style="text-align: center;">Apleguem en un sol article la sèrie de Rafael Pradas sobre la implantació de la llei de l’AMB, que es va aprovar l&#8217;any 2010</div></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_image et_pb_image_5">
				
				
				<span class="et_pb_image_wrap "></span>
			</div><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_32  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">El periodista <b>Rafael Pradas </b>ha publicat els darrers mesos una sèrie al voltant dels 15 anys de l&#8217;aprovació de l&#8217;Àrea Metropolitana de Barcelona en la qual ha donat la veu precisament als artífex de l&#8217;entitat i les personalitats polítiques que la van veure néixer. L&#8217;objectiu de la sèrie és recordar aquesta efemèride al temps que es plantegen els reptes de futur que encara la institució metropolitana.</p>
<p style="text-align: justify;">La sèrie ha comptat amb tres lliuraments, cadascun dels quals oferia l&#8217;opinió de dues personalitats de l&#8217;àmbit metropolità que, amb les seves pròpies paraules, evoquen la fita assenyalada. En el primer article, Pradas va convesar amb José Montilla, President de la Generalitat en el moment d’aprovació de la llei i Lluís Recoder, conseller de Territori del govern català entre els anys 2010 i 2012, i que va contribuir decisivament a la seva implementació.</p>
<p style="text-align: justify;">Poden llegir l&#8217;article sencer <a href="https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-i/">aquí.</a></p>
<p style="text-align: justify;">En el segon lliurament, Rafael Pradas va recollir les paraules d&#8217;Artur Mas, escollit president de la Generalitat el mateix any 2010, i amb un paper clar en l’aplicació de la llei el següent any 2011, i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona durant el procés de discussió i aprovació al Parlament de Catalunya.</p>
<p style="text-align: justify;">Poden llegir l&#8217;article sencer <a href="https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-2/">aquí</a>.</p>
<p style="text-align: justify;">Finalment, el tercer lliurament, Pradas aporta el parer de Xavier Trias, primer president de la institució metropolitana el 2011, que considera que l&#8217;AMB és é&#8221;capital&#8221;, i Antonio Balmon, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB des del mateix any 2011, gran defensor de l&#8217;estructura metropolitana.</p>
<p style="text-align: justify;">Poden llegir l&#8217;article sencer <a href="https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-3/">aquí</a>.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_33  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">El periodista <b>Rafael Pradas </b>ha publicat els darrers mesos una sèrie al voltant dels 15 anys de l&#8217;aprovació de l&#8217;Àrea Metropolitana de Barcelona en la qual ha donat la veu precisament als artífex de l&#8217;entitat i les personalitats polítiques que la van veure néixer. L&#8217;objectiu de la sèrie és recordar aquesta efemèride al temps que es plantegen els reptes de futur que encara la institució metropolitana.</p>
<p style="text-align: justify;">La sèrie ha comptat amb tres lliuraments, cadascun dels quals oferia l&#8217;opinió de dues personalitats de l&#8217;àmbit metropolità que, amb les seves pròpies paraules, evoquen la fita assenyalada. En el primer article, Pradas va convesar amb José Montilla, President de la Generalitat en el moment d’aprovació de la llei i Lluís Recoder, conseller de Territori del govern català entre els anys 2010 i 2012, i que va contribuir decisivament a la seva implementació.</p>
<p style="text-align: justify;">Poden llegir l&#8217;article sencer <a href="https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-i/">aquí.</a></p>
<p style="text-align: justify;">En el segon lliurament, Rafael Pradas va recollir les paraules d&#8217;Artur Mas, escollit president de la Generalitat el mateix any 2010, i amb un paper clar en l’aplicació de la llei el següent any 2011, i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona durant el procés de discussió i aprovació al Parlament de Catalunya.</p>
<p style="text-align: justify;">Poden llegir l&#8217;article sencer <a href="https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-2/">aquí</a>.</p>
<p style="text-align: justify;">Finalment, el tercer lliurament, Pradas aporta el parer de Xavier Trias, primer president de la institució metropolitana el 2011, que considera que l&#8217;AMB és é&#8221;capital&#8221;, i Antonio Balmon, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB des del mateix any 2011, gran defensor de l&#8217;estructura metropolitana.</p>
<p style="text-align: justify;">Poden llegir l&#8217;article sencer <a href="https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-3/">aquí</a>.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_with_border et_pb_module et_pb_text et_pb_text_34  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><table style="border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;">
<tbody>
<tr style="height: 22px;">
<td style="width: 11.5332%; height: 22px;">share:</td>
<td style="width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;"><div class="sfsi_widget sfsi_shortcode_container"><div class="norm_row sfsi_wDiv "  style="width:200px;text-align:left;"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_twitter"><span class="bot_arow bot_twt_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>
						<a target='_blank' href='https://twitter.com/intent/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https://rethinkbcn.cat/feed' style='display:inline-block' >
							<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Twitter_Tweet/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >
						</a>
					</div></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_linkedin"><span class="bot_arow bot_linkedin_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><a target='_blank' href="https://www.linkedin.com/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Ffeed"><img class="sfsi_wicon" data-pin-nopin= true alt="Share" title="Share" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Linkedin_Share/en_US_share.svg" /></a></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.whatsapp.com/send?text=https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-integral/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.follow.it/widgets/icon/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=/OA==/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div></div ><div id="sfsi_holder" class="sfsi_holders" style="position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;"></div ><script>window.addEventListener("sfsi_functions_loaded", function() 
			{
				if (typeof sfsi_widget_set == "function") {
					sfsi_widget_set();
				}
			}); </script><div style="clear: both;"></div></div></td>
</tr>
</tbody>
</table></div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_with_border et_pb_section et_pb_section_16 et_pb_fullwidth_section et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_module et_pb_fullwidth_code et_pb_fullwidth_code_5">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_fullwidth_code -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_section et_pb_section_17 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_11">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_11  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_35  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h3>ALTRES ARTICLES</h3>
<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>
<!-- YARPP Thumbnails -->
<h3></h3>
<div class="yarpp-thumbnails-horizontal">
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/el-projecte-metropolita-una-reflexio/' title='EL PROJECTE METROPOLITÀ. UNA REFLEXIÓ'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/barcelona-metropolism.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">EL PROJECTE METROPOLITÀ. UNA REFLEXIÓ</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/estrategies-per-a-una-economia-metropolitana-post-covid-19/' title='ESTRATÈGIES PER A UNA ECONOMIA METROPOLITANA POST-COVID-19'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">ESTRATÈGIES PER A UNA ECONOMIA METROPOLITANA POST-COVID-19</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/la-proposta-de-les-superilles-a-analisi/' title='LA PROPOSTA DE LES SUPERILLES A ANÀLISI'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">LA PROPOSTA DE LES SUPERILLES A ANÀLISI</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/carlos-ferrater-decaleg-per-a-una-gestio-sostenible/' title='CARLOS FERRATER: DECÀLEG PER A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">CARLOS FERRATER: DECÀLEG PER A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE</span></a>
</div>
</div>
</div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --></p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-integral/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>15 ANYS DE LA LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 3</title>
		<link>https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-3/</link>
					<comments>https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-3/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Valèria Gaillard]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 08 Oct 2026 07:00:56 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Fer ciutat]]></category>
		<category><![CDATA[Fer Ciutat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://rethinkbcn.cat/?p=20419</guid>

					<description><![CDATA[Rafael Pradas conversa amb Xavier Trias i Antonio Balmon sobre la implantació de la llei de l’AMB que es va aprovar l'any 2010]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><div class="et_pb_section et_pb_section_18 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_12">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_12  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_36  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_37  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h1 style="text-align: center;"><b> </b>15 ANYS DE LA LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 3</h1>
<div style="text-align: center;">Rafael Pradas conversa amb Xavier Trias i Antonio Balmon sobre la implantació de la llei de l’AMB que es va aprovar l&#8217;any 2010</div></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_image et_pb_image_6">
				
				
				<span class="et_pb_image_wrap "></span>
			</div><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_38  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">per <b>Rafael Pradas, </b>periodista<br />En aquest nou lliurament d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB aprovada el 2010 i sobre els reptes actuals i de futur del territori metropolità aportem el parer de Xavier Trias, primer president de la nova institució metropolitana el 2011, i Antonio Balmon, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB des del mateix any 2011.</p>
<h3>Xavier Trias. L’àrea metropolitana és capital</h3>
<p>Al món de finals del segle XX i principis del XXI les institucions estaven ja molt estructurades: l’Estat, la Generalitat i una administració local amb ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Tanmateix, on el territori es fa més dens i la societat més diversa, és a dir, on apareix la metròpolis, hi teníem una gran mancança. Es prestaven serveis mancomunats de transport públic, gestió dels residus o aigua, però faltava una visió metropolitana de conjunt per generar i compartir més prosperitat, per liderar i per projectar-nos al món. La metròpolis ja hi era; la institució, no. I d’aquí va sorgir la idea de la configuració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: de la realitat física a la teoria, i d’ambdues al pacte polític per fer-ho possible. No va ser fàcil.<br />El lideratge territorial que s’intuïa que generaria la creació de l’Àrea no podia provocar velocitats diferents en el seu entorn més proper ni en la resta del país. Barcelona és la capital i el món ho reconeix en gran mesura gràcies a la seva dimensió social, econòmica, cultural i esportiva, però aquesta mateixa dimensió podia acabar ofegant l’enorme riquesa i pluralitat del país sencer. En el debat, rigorós i pausat, es va constatar que, de la mateixa manera que la metròpolis no se’n podia sortir sola, el país necessitava tota la capacitat de la qual fos capaç la metròpolis.</p>
<table class=" alignright" style="height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;">
<h3>Xavier Trias: “L’ÀMB és conscient del seu paper de súper node per la seva concentració social i econòmica, la seva posició central en la xarxa viària, ferroviària, port i aeroport”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p style="text-align: justify;">L’any 2010, per unanimitat del Parlament de Catalunya, es va aprovar la llei que va permetre la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la qual en vaig tenir l’honor de ser-ne el president en el període 2011-2015, sent alcalde de Barcelona. Vaig entendre que, efectivament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona és capital i que està obligada a liderar, acompanyant i projectant el país sencer i la seva gent.<br />L’Àrea Metropolitana de Barcelona és conscient del seu paper de súper node, per la seva concentració social i econòmica, la seva posició central en la xarxa viària i ferroviària i per disposar, en el seu territori, de les dues principals infraestructures d’interès general del país, el Port de Barcelona i l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. En paral·lel, l’Àrea ha anat assumint i incrementant les seves capacitats sobre polítiques urbanístiques i d’espais naturals, habitatge, transició ecològica o promoció econòmica.<br />Els objectius polítics i la agenda de l’Àrea són un exemple arreu del món. Més enllà del debat sobre la seva governança o sobre la seva articulació amb la regió que l’envolta, serà el desenvolupament tranquil però persistent de les competències pròpies el que farà que l’àrea metropolitana de Barcelona sigui una capital al servei del país i de la seva gent.<br />Xavier Trias i Vidal de Llobatera (CiU, Junts) alcalde de Barcelona de entre 2011 i 2015. Ha estat conseller de Sanitat i Presidència i portaveu de CiU al Congrés dels Diputats.</p>
<h3 style="text-align: justify;">Antoni Balmon. El futur es decidirà a les metròpolis</h3>
<p style="text-align: justify;">L‘ any 2050, segons les previsions de les Nacions Unides, el 75% de la població del planeta viurà en àrees metropolitanes. La concentració en grans continus urbans és imparable, i amb aquesta, s’accentuaran els reptes que, ja avui, constitueixen els desafiaments principals que afrontem com a societat.</p>
<p style="text-align: justify;">El futur es decidirà i concretarà a les grans metròpolis. És per això que és essencial comptar amb governs locals forts, preparats, amb capacitat de decisió i amb recursos adequats. La gestió de les conseqüències dels grans canvis socials i econòmics, forma part de la gènesi de la política local, per això cal conèixer de primera mà els barris, els espais públics, les persones que els habiten i les seves necessitats.</p>
<p style="text-align: justify;">Reduir les desigualtats és, i ha de ser, la nostra principal motivació. Amb l’arribada de treballadors i treballadores d’altres cultures, per una banda, i l’envelliment generalitzat de la població per l’altra, cal trobar vies per garantir l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació i els serveis bàsics. Les ciutats treballen per mantenir la cohesió social davant la pressió demogràfica, afrontant alhora la crisi climàtica.</p>
<table class=" alignright" style="height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;">
<h3>Antoni Balmon: “La llei de l’AMB va néixer de la vocació de servei públic, i del convenciment que, més enllà dels colors polítics, es poden afrontar les necessitats ciutadanes”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p style="text-align: justify;">L’Àrea Metropolitana de Barcelona creu en aquesta responsabilitat. Tots aquells que defensem el seu paper pensem que és un actor clau a l’hora de fer més resilient el territori i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.<br />Ha transcorregut una dècada i mitja des de l’aprovació de la llei que va legitimar una administració amb una història intermitent, però sempre necessària, i que ha fet del consens la seva fortalesa. Una llei que va néixer de la vocació de servei públic i del convenciment que, més enllà dels colors polítics, es poden afrontar, des de l’acord ampli, les necessitats de millora del dia a dia dels ciutadans. En la creació d’aquesta eina imprescindible, persones amb visions polítiques notablement diferents vam entendre la seva raó de ser: un instrument que permetia combinar i conciliar l’acció pràctica amb la ideològica; per vies tècniques més que per trajectes teòrics.</p>
<p style="text-align: justify;">Celebrem els 15 anys, però no volem caure en la nostàlgia. Preferim l’estratègia. Entenem que optimitzar uns recursos sempre escassos, posant sempre en primer lloc la qualitat dels serveis públics ens dona impuls per mirar cap un futur on el respecte i la convivència segueixin fent de la Barcelona Metropolitana un lloc on dur a terme un projecte de vida.</p>
<p style="text-align: justify;">Antonio Balmon, (PSC) alcalde de Cornellà des de 2004, és vicepresident executiu de l’AMB des de 2011. Havia estat també vicepresident de la Mancomunitat metropolitana de municipis.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_39  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">per <b>Rafael Pradas, </b>periodista</p>
<p>En aquest nou lliurament d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB aprovada el 2010 i sobre els reptes actuals i de futur del territori metropolità aportem el parer de Xavier Trias, primer president de la nova institució metropolitana el 2011, i Antonio Balmon, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB des del mateix any 2011.</p>
<h3>Xavier Trias. L’àrea metropolitana és capital</h3>
<p>Al món de finals del segle XX i principis del XXI les institucions estaven ja molt estructurades: l’Estat, la Generalitat i una administració local amb ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Tanmateix, on el territori es fa més dens i la societat més diversa, és a dir, on apareix la metròpolis, hi teníem una gran mancança. Es prestaven serveis mancomunats de transport públic, gestió dels residus o aigua, però faltava una visió metropolitana de conjunt per generar i compartir més prosperitat, per liderar i per projectar-nos al món. La metròpolis ja hi era; la institució, no. I d’aquí va sorgir la idea de la configuració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: de la realitat física a la teoria, i d’ambdues al pacte polític per fer-ho possible. No va ser fàcil.<br />El lideratge territorial que s’intuïa que generaria la creació de l’Àrea no podia provocar velocitats diferents en el seu entorn més proper ni en la resta del país. Barcelona és la capital i el món ho reconeix en gran mesura gràcies a la seva dimensió social, econòmica, cultural i esportiva, però aquesta mateixa dimensió podia acabar ofegant l’enorme riquesa i pluralitat del país sencer. En el debat, rigorós i pausat, es va constatar que, de la mateixa manera que la metròpolis no se’n podia sortir sola, el país necessitava tota la capacitat de la qual fos capaç la metròpolis.</p>
<table class=" alignright" style="height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;">
<h3>Xavier Trias: “L’ÀMB és conscient del seu paper de súper node per la seva concentració social i econòmica, la seva posició central en la xarxa viària, ferroviària, port i aeroport”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">L’any 2010, per unanimitat del Parlament de Catalunya, es va aprovar la llei que va permetre la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la qual en vaig tenir l’honor de ser-ne el president en el període 2011-2015, sent alcalde de Barcelona. Vaig entendre que, efectivament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona és capital i que està obligada a liderar, acompanyant i projectant el país sencer i la seva gent.<br />L’Àrea Metropolitana de Barcelona és conscient del seu paper de súper node, per la seva concentració social i econòmica, la seva posició central en la xarxa viària i ferroviària i per disposar, en el seu territori, de les dues principals infraestructures d’interès general del país, el Port de Barcelona i l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. En paral·lel, l’Àrea ha anat assumint i incrementant les seves capacitats sobre polítiques urbanístiques i d’espais naturals, habitatge, transició ecològica o promoció econòmica.<br />Els objectius polítics i la agenda de l’Àrea són un exemple arreu del món. Més enllà del debat sobre la seva governança o sobre la seva articulació amb la regió que l’envolta, serà el desenvolupament tranquil però persistent de les competències pròpies el que farà que l’àrea metropolitana de Barcelona sigui una capital al servei del país i de la seva gent.<br />Xavier Trias i Vidal de Llobatera (CiU, Junts) alcalde de Barcelona de entre 2011 i 2015. Ha estat conseller de Sanitat i Presidència i portaveu de CiU al Congrés dels Diputats.</p>
<h3 style="text-align: justify;">Antoni Balmon. El futur es decidirà a les metròpolis</h3>
<p style="text-align: justify;">L‘ any 2050, segons les previsions de les Nacions Unides, el 75% de la població del planeta viurà en àrees metropolitanes. La concentració en grans continus urbans és imparable, i amb aquesta, s’accentuaran els reptes que, ja avui, constitueixen els desafiaments principals que afrontem com a societat.</p>
<p style="text-align: justify;">El futur es decidirà i concretarà a les grans metròpolis. És per això que és essencial comptar amb governs locals forts, preparats, amb capacitat de decisió i amb recursos adequats. La gestió de les conseqüències dels grans canvis socials i econòmics, forma part de la gènesi de la política local, per això cal conèixer de primera mà els barris, els espais públics, les persones que els habiten i les seves necessitats.</p>
<p style="text-align: justify;">Reduir les desigualtats és, i ha de ser, la nostra principal motivació. Amb l’arribada de treballadors i treballadores d’altres cultures, per una banda, i l’envelliment generalitzat de la població per l’altra, cal trobar vies per garantir l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació i els serveis bàsics. Les ciutats treballen per mantenir la cohesió social davant la pressió demogràfica, afrontant alhora la crisi climàtica.</p>
<table class=" alignright" style="height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;">
<h3>Antoni Balmon: “La llei de l’AMB va néixer de la vocació de servei públic, i del convenciment que, més enllà dels colors polítics, es poden afrontar les necessitats ciutadanes”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;">L’Àrea Metropolitana de Barcelona creu en aquesta responsabilitat. Tots aquells que defensem el seu paper pensem que és un actor clau a l’hora de fer més resilient el territori i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.<br />Ha transcorregut una dècada i mitja des de l’aprovació de la llei que va legitimar una administració amb una història intermitent, però sempre necessària, i que ha fet del consens la seva fortalesa. Una llei que va néixer de la vocació de servei públic i del convenciment que, més enllà dels colors polítics, es poden afrontar, des de l’acord ampli, les necessitats de millora del dia a dia dels ciutadans. En la creació d’aquesta eina imprescindible, persones amb visions polítiques notablement diferents vam entendre la seva raó de ser: un instrument que permetia combinar i conciliar l’acció pràctica amb la ideològica; per vies tècniques més que per trajectes teòrics.</p>
<p style="text-align: justify;">Celebrem els 15 anys, però no volem caure en la nostàlgia. Preferim l’estratègia. Entenem que optimitzar uns recursos sempre escassos, posant sempre en primer lloc la qualitat dels serveis públics ens dona impuls per mirar cap un futur on el respecte i la convivència segueixin fent de la Barcelona Metropolitana un lloc on dur a terme un projecte de vida.</p>
<p style="text-align: justify;">Antonio Balmon, (PSC) alcalde de Cornellà des de 2004, és vicepresident executiu de l’AMB des de 2011. Havia estat també vicepresident de la Mancomunitat metropolitana de municipis.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_with_border et_pb_module et_pb_text et_pb_text_40  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><table style="border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;">
<tbody>
<tr style="height: 22px;">
<td style="width: 11.5332%; height: 22px;">share:</td>
<td style="width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;"><div class="sfsi_widget sfsi_shortcode_container"><div class="norm_row sfsi_wDiv "  style="width:200px;text-align:left;"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_twitter"><span class="bot_arow bot_twt_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>
						<a target='_blank' href='https://twitter.com/intent/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https://rethinkbcn.cat/feed' style='display:inline-block' >
							<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Twitter_Tweet/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >
						</a>
					</div></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_linkedin"><span class="bot_arow bot_linkedin_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><a target='_blank' href="https://www.linkedin.com/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Ffeed"><img class="sfsi_wicon" data-pin-nopin= true alt="Share" title="Share" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Linkedin_Share/en_US_share.svg" /></a></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.whatsapp.com/send?text=https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-3/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.follow.it/widgets/icon/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=/OA==/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div></div ><div id="sfsi_holder" class="sfsi_holders" style="position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;"></div ><script>window.addEventListener("sfsi_functions_loaded", function() 
			{
				if (typeof sfsi_widget_set == "function") {
					sfsi_widget_set();
				}
			}); </script><div style="clear: both;"></div></div></td>
</tr>
</tbody>
</table></div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_with_border et_pb_section et_pb_section_19 et_pb_fullwidth_section et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_module et_pb_fullwidth_code et_pb_fullwidth_code_6">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_fullwidth_code -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_section et_pb_section_20 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_13">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_13  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_41  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h3>ALTRES ARTICLES</h3>
<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>
<!-- YARPP Thumbnails -->
<h3></h3>
<div class="yarpp-thumbnails-horizontal">
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/joan-puigcercos-debatre-barcelona/' title='JOAN PUIGCERCÓS: DEBATRE BARCELONA'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/barcelona-metropolism.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">JOAN PUIGCERCÓS: DEBATRE BARCELONA</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/la-barcelona-metropolitana-en-el-federalisme-del-segle-xxi/' title='LA BARCELONA METROPOLITANA EN EL FEDERALISME DEL SEGLE XXI'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">LA BARCELONA METROPOLITANA EN EL FEDERALISME DEL SEGLE XXI</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/lencaix-entre-ciutats-metropolitanes/' title='L&#8217;ENCAIX ENTRE CIUTATS METROPOLITANES'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">L&#8217;ENCAIX ENTRE CIUTATS METROPOLITANES</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/rafael-pradas-centres-i-periferies-metropolitanes/' title='RAFAEL PRADAS: CENTRES I PERIFÈRIES METROPOLITANES'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">RAFAEL PRADAS: CENTRES I PERIFÈRIES METROPOLITANES</span></a>
</div>
</div>
</div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --></p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-3/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>15 ANYS DE LA LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2</title>
		<link>https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-2/</link>
					<comments>https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Valèria Gaillard]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Oct 2026 07:00:30 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Fer ciutat]]></category>
		<category><![CDATA[Fer Ciutat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://rethinkbcn.cat/?p=20395</guid>

					<description><![CDATA[Rafael Pradas conversa amb Artur Mas i Jordi Hereu sobre la significació de la llei de l’AMB que va es va aprovar l'any 2010]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><div class="et_pb_section et_pb_section_21 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_14">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_14  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_42  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_43  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h1 style="text-align: center;"><b> </b>15 ANYS DE LA LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2</h1>
<div style="text-align: center;">Rafael Pradas conversa amb Artur Mas i Jordi Hereu sobre la significació de la llei de l’AMB que es va aprovar l&#8217;any 2010</div></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_image et_pb_image_7">
				
				
				<span class="et_pb_image_wrap "></span>
			</div><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_44  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">per <b>Rafael Pradas, </b>periodista</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Continuem amb la publicació de la sèrie d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB que va es va aprovar el 2010 i va entrar vigor el 2011 així com sobre els reptes actuals i de futur del territori metropolita. Ho fem amb Artur Mas, escollit president de la Generalitat el mateix any 2010, i amb un paper clar en l’aplicació de la llei el següent any 2011 i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona durant el procés de discussió i aprovació al Parlament de Catalunya.</p>
<h3 style="font-weight: 400; text-align: justify;"><strong>Artur Mas. Una aposta de país </strong></h3>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Fa quinze anys, el Parlament de Catalunya dotava la metròpoli de Barcelona d’un instrument de governança capaç de gestionar serveis essencials que, per la seva complexitat i escala, transcendien les capacitats dels municipis individualment. Aquesta aprovació, amb el suport  de totes les forces polítiques i dels ajuntaments metropolitans, va consolidar un projecte amb una força política i institucional sense precedents. Avui, el balanç és inequívocament positiu. Aquella decisió va ser un pas estratègic per modernitzar l’administració i reforçar Catalunya i la metròpoli de Barcelona.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">L’AMB ha demostrat que la cooperació institucional no és només possible, sinó imprescindible per garantir benestar col·lectiu. La gestió integral del cicle de l’aigua ha assegurat qualitat i seguretat; el tractament i la valorització dels residus ha avançat cap a criteris de sostenibilitat i economia circular; i el sistema de transport públic metropolità ha estat clau per cohesionar la societat, garantir mobilitat quotidiana i reforçar la competitivitat econòmica. Tot això s’ha desenvolupat sota principis d’eficiència, equitat territorial i una vocació inequívoca de servei públic.</p>
<table class=" alignright" style="height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;">
<h3>Artur Mas: “Barcelona i àrea han de continuar exercint un paper motor com a node d’un sistema policèntric que connecti territoris, talent i oportunitats arreu de Catalunya”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">La Llei tenia un objectiu clar: superar la fragmentació administrativa, ordenar competències disperses i establir una autoritat metropolitana sòlida en aquells àmbits on la dimensió local era insuficient. En cap cas es tractava de diluir el paper dels municipis; al contrari, buscava reforçar-lo, creant un espai de decisió, planificació i gestió compartida, capaç d’afrontar reptes comuns amb visió estratègica i de llarg termini.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Mirant cap al futur, el repte és consolidar una metròpoli plena, integrada en una lògica de país en xarxa. Barcelona i la seva àrea metropolitana han de continuar exercint un paper motor, no com a centre únic, sinó com a node d’un sistema policèntric que connecti territoris, talent i oportunitats arreu de Catalunya. La metròpoli del futur no es definirà només per la seva dimensió o densitat, sinó per la seva capacitat de cooperar, connectar i contribuir a un desenvolupament territorial equilibrat per a tots els ciutadans de Catalunya que posi en valor totes les “metropolinitats” del país.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;"><em>Artur Mas (CDC, PDEC), economista de formació, ha estat President de la Generalitat (2010-2016), conseller de  Política Territorial i Obres  i d’Economia i Finances a més de diputat i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per CiU</em></p>
<h3 style="font-weight: 400; text-align: justify;"><strong>Jordi Hereu. Èxit de 15 anys de gestió mancomunada </strong></h3>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Quinze anys després de l&#8217;aprovació de la Llei de l&#8217;Àrea Metropolitana de Barcelona, val la pena fer la mirada enrere i repassar el transcorregut des d&#8217;aleshores. El 2010 vam crear l&#8217;AMB com una eina capaç d&#8217;afrontar amb garanties i amb força els reptes del moment i les oportunitats de futur. Hi va haver un important consens que va donar a llum aquesta llei al Parlament que comportava una governança policèntrica per a 36 municipis interconnectats. I aquest consens és el que més recordo avui i el que més reivindico.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Com sol passar en tot acord, la creació de l&#8217;AMB va significar que tots van cedir en alguna cosa. En uns casos, en l&#8217;acceptació d&#8217;una institució metropolitana; en d&#8217;altres, en el grau d&#8217;ambició d&#8217;un govern metropolità. Feliçment, va pesar la nostra responsabilitat col·lectiva com a representants de la ciutadania de dotar-nos d&#8217;un instrument que ens ajudés a abordar els problemes i plantejar solucions per a un col·lectiu de més de tres milions i mig d&#8217;habitants. Un instrument imprescindible per vertebrar els serveis públics amb eficiència.</p>
<table class=" alignright" style="height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;">
<h3>Jordi Hereu: “En la creació de l&#8217;AMB tots van cedir. En uns casos, en l&#8217;acceptació d&#8217;una institució metropolitana; en d&#8217;altres, en el grau d&#8217;ambició del govern metropolità”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Quinze anys després, les àrees metropolitanes continuen sent un debat viu. D&#8217;una banda, s&#8217;han convertit en epicentres de desenvolupament econòmic. De l&#8217;altra, plantegen reptes creixents que des de la classe política hem de gestionar: com fer-les més humanes, més sostenibles i, també, més digitals.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Aquesta tasca ha de marcar el futur de l&#8217;AMB, i crec que hi ha tots els ingredients  per dur-la a terme amb èxit. El govern metropolità, que té competències en pràcticament tots els aspectes de la gestió urbana, ha de posar-se com a objectiu aquest equilibri entre el desenvolupament econòmic i la cohesió social. En saber trobar en aquest equilibri, i resoldre els reptes de la transició ecològica i digital, les oportunitats de creixement. Estic convençut que serà així. En l&#8217;origen consensuat de l&#8217;AMB hi ha l&#8217;exemple.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;"><em>Jordi Hereu (PSC), llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, ha estat Alcalde de Barcelona entre 2006 i 2011, president d’Hispasat entre altres càrrecs. Des de novembre de 2023 és ministre d’Indústria del govern espanyol.</em></p>
<p>Per llegir el primer lliurament de la sèrie cliqueu <a href="https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-i/">aquí</a>.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_45  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">per <b>Rafael Pradas, </b>periodista</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Continuem amb la publicació de la sèrie d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB que va es va aprovar el 2010 i va entrar vigor el 2011 així com sobre els reptes actuals i de futur del territori metropolita. Ho fem amb Artur Mas, escollit president de la Generalitat el mateix any 2010, i amb un paper clar en l’aplicació de la llei el següent any 2011 i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona durant el procés de discussió i aprovació al Parlament de Catalunya.</p>
<h3 style="font-weight: 400; text-align: justify;"><strong>Artur Mas. Una aposta de país </strong></h3>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Fa quinze anys, el Parlament de Catalunya dotava la metròpoli de Barcelona d’un instrument de governança capaç de gestionar serveis essencials que, per la seva complexitat i escala, transcendien les capacitats dels municipis individualment. Aquesta aprovació, amb el suport  de totes les forces polítiques i dels ajuntaments metropolitans, va consolidar un projecte amb una força política i institucional sense precedents. Avui, el balanç és inequívocament positiu. Aquella decisió va ser un pas estratègic per modernitzar l’administració i reforçar Catalunya i la metròpoli de Barcelona.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">L’AMB ha demostrat que la cooperació institucional no és només possible, sinó imprescindible per garantir benestar col·lectiu. La gestió integral del cicle de l’aigua ha assegurat qualitat i seguretat; el tractament i la valorització dels residus ha avançat cap a criteris de sostenibilitat i economia circular; i el sistema de transport públic metropolità ha estat clau per cohesionar la societat, garantir mobilitat quotidiana i reforçar la competitivitat econòmica. Tot això s’ha desenvolupat sota principis d’eficiència, equitat territorial i una vocació inequívoca de servei públic.</p>
<table class=" alignright" style="height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;">
<h3>Artur Mas: “Barcelona i àrea han de continuar exercint un paper motor com a node d’un sistema policèntric que connecti territoris, talent i oportunitats arreu de Catalunya”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">La Llei tenia un objectiu clar: superar la fragmentació administrativa, ordenar competències disperses i establir una autoritat metropolitana sòlida en aquells àmbits on la dimensió local era insuficient. En cap cas es tractava de diluir el paper dels municipis; al contrari, buscava reforçar-lo, creant un espai de decisió, planificació i gestió compartida, capaç d’afrontar reptes comuns amb visió estratègica i de llarg termini.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Mirant cap al futur, el repte és consolidar una metròpoli plena, integrada en una lògica de país en xarxa. Barcelona i la seva àrea metropolitana han de continuar exercint un paper motor, no com a centre únic, sinó com a node d’un sistema policèntric que connecti territoris, talent i oportunitats arreu de Catalunya. La metròpoli del futur no es definirà només per la seva dimensió o densitat, sinó per la seva capacitat de cooperar, connectar i contribuir a un desenvolupament territorial equilibrat per a tots els ciutadans de Catalunya que posi en valor totes les “metropolinitats” del país.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;"><em>Artur Mas (CDC, PDEC), economista de formació, ha estat President de la Generalitat (2010-2016), conseller de  Política Territorial i Obres  i d’Economia i Finances a més de diputat i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per CiU</em></p>
<h3 style="font-weight: 400; text-align: justify;"><strong>Jordi Hereu. Èxit de 15 anys de gestió mancomunada </strong></h3>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Quinze anys després de l&#8217;aprovació de la Llei de l&#8217;Àrea Metropolitana de Barcelona, val la pena fer la mirada enrere i repassar el transcorregut des d&#8217;aleshores. El 2010 vam crear l&#8217;AMB com una eina capaç d&#8217;afrontar amb garanties i amb força els reptes del moment i les oportunitats de futur. Hi va haver un important consens que va donar a llum aquesta llei al Parlament que comportava una governança policèntrica per a 36 municipis interconnectats. I aquest consens és el que més recordo avui i el que més reivindico.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Com sol passar en tot acord, la creació de l&#8217;AMB va significar que tots van cedir en alguna cosa. En uns casos, en l&#8217;acceptació d&#8217;una institució metropolitana; en d&#8217;altres, en el grau d&#8217;ambició d&#8217;un govern metropolità. Feliçment, va pesar la nostra responsabilitat col·lectiva com a representants de la ciutadania de dotar-nos d&#8217;un instrument que ens ajudés a abordar els problemes i plantejar solucions per a un col·lectiu de més de tres milions i mig d&#8217;habitants. Un instrument imprescindible per vertebrar els serveis públics amb eficiència.</p>
<table class=" alignright" style="height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;">
<h3>Jordi Hereu: “En la creació de l&#8217;AMB tots van cedir. En uns casos, en l&#8217;acceptació d&#8217;una institució metropolitana; en d&#8217;altres, en el grau d&#8217;ambició del govern metropolità”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Quinze anys després, les àrees metropolitanes continuen sent un debat viu. D&#8217;una banda, s&#8217;han convertit en epicentres de desenvolupament econòmic. De l&#8217;altra, plantegen reptes creixents que des de la classe política hem de gestionar: com fer-les més humanes, més sostenibles i, també, més digitals.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;">Aquesta tasca ha de marcar el futur de l&#8217;AMB, i crec que hi ha tots els ingredients  per dur-la a terme amb èxit. El govern metropolità, que té competències en pràcticament tots els aspectes de la gestió urbana, ha de posar-se com a objectiu aquest equilibri entre el desenvolupament econòmic i la cohesió social. En saber trobar en aquest equilibri, i resoldre els reptes de la transició ecològica i digital, les oportunitats de creixement. Estic convençut que serà així. En l&#8217;origen consensuat de l&#8217;AMB hi ha l&#8217;exemple.</p>
<p style="font-weight: 400; text-align: justify;"><em>Jordi Hereu (PSC), llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, ha estat Alcalde de Barcelona entre 2006 i 2011, president d’Hispasat entre altres càrrecs. Des de novembre de 2023 és ministre d’Indústria del govern espanyol. </em></p>
<p>Per llegir el primer lliurament de la sèrie cliqueu <a href="https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-i/">aquí</a>.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_with_border et_pb_module et_pb_text et_pb_text_46  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><table style="border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;">
<tbody>
<tr style="height: 22px;">
<td style="width: 11.5332%; height: 22px;">share:</td>
<td style="width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;"><div class="sfsi_widget sfsi_shortcode_container"><div class="norm_row sfsi_wDiv "  style="width:200px;text-align:left;"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_twitter"><span class="bot_arow bot_twt_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>
						<a target='_blank' href='https://twitter.com/intent/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https://rethinkbcn.cat/feed' style='display:inline-block' >
							<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Twitter_Tweet/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >
						</a>
					</div></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_linkedin"><span class="bot_arow bot_linkedin_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><a target='_blank' href="https://www.linkedin.com/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Ffeed"><img class="sfsi_wicon" data-pin-nopin= true alt="Share" title="Share" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Linkedin_Share/en_US_share.svg" /></a></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.whatsapp.com/send?text=https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-2/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.follow.it/widgets/icon/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=/OA==/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div></div ><div id="sfsi_holder" class="sfsi_holders" style="position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;"></div ><script>window.addEventListener("sfsi_functions_loaded", function() 
			{
				if (typeof sfsi_widget_set == "function") {
					sfsi_widget_set();
				}
			}); </script><div style="clear: both;"></div></div></td>
</tr>
</tbody>
</table></div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_with_border et_pb_section et_pb_section_22 et_pb_fullwidth_section et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_module et_pb_fullwidth_code et_pb_fullwidth_code_7">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_fullwidth_code -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_section et_pb_section_23 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_15">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_15  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_47  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h3>ALTRES ARTICLES</h3>
<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>
<!-- YARPP Thumbnails -->
<h3></h3>
<div class="yarpp-thumbnails-horizontal">
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/barcelona-vocacio-de-metropolis-federal/' title='BARCELONA, VOCACIÓ DE METRÒPOLI FEDERAL'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">BARCELONA, VOCACIÓ DE METRÒPOLI FEDERAL</span></a>
</div>
</div>
</div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --></p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>XAVIER GARCÍA ALBIOL: &#8220;L’AMB FUNCIONA MOLT BÉ PERQUÈ LA VOLUNTAT DE GESTIONAR PASSA PER SOBRE DEL DEBAT POLÍTIC&#8221;</title>
		<link>https://rethinkbcn.cat/xavier-garcia-albiol-lamb-funciona-molt-be-perque-la-voluntat-de-gestionar-passa-per-sobre-del-debat-politic/</link>
					<comments>https://rethinkbcn.cat/xavier-garcia-albiol-lamb-funciona-molt-be-perque-la-voluntat-de-gestionar-passa-per-sobre-del-debat-politic/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Valèria Gaillard]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 24 Sep 2026 07:00:04 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Fer ciutat]]></category>
		<category><![CDATA[Fer Ciutat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://rethinkbcn.cat/?p=20371</guid>

					<description><![CDATA[L'alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol tracta de l'AMB en una nova entrevista realitzada per Marta Pascal dins del seu cicle de converses amb personalitats relacionades amb l'àmbit metropolità]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><div class="et_pb_section et_pb_section_24 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_16">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_16  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_48  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_49  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h1 style="text-align: center;"><b> </b>&#8220;L’AMB FUNCIONA MOLT BÉ PERQUÈ LA VOLUNTAT DE GESTIONAR PASSA PER SOBRE DEL DEBAT POLÍTIC&#8221;</h1>
<div style="text-align: center;">
<p>L&#8217;alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol tracta de l&#8217;AMB en una nova entrevista realitzada per Marta Pascal dins del seu cicle de converses amb personalitats relacionades amb l&#8217;àmbit metropolità</p>
</div></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_image et_pb_image_8">
				
				
				<span class="et_pb_image_wrap "></span>
			</div><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_50  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p>per <strong>Marta Pascal</strong>, CEO de Pascal&amp;Partners i Professora de Ciència Política UPF</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Quina és la seva mirada sobre el que suposa Barcelona com a capital per Badalona? I sobre les grans ciutats del país?</strong><br />Barcelona com a capital és un avantatge. Tenir una gran metròpoli a només nou quilòmetres ens aporta oportunitats, tot i que també té alguns inconvenients. Si saps aprofitar els elements positius de formar part d’aquest espai metropolità, el balanç és favorable. Per exemple, el fet que Barcelona sigui una ciutat de referència turística a nivell europeu i mundial beneficia també Badalona. Cada cop més persones que visiten Barcelona s’allotgen en hotels de la nostra ciutat o venen a gaudir de la platja de Badalona buscant un entorn més tranquil que la Barceloneta.<br />També hi ha aspectes negatius. Quan una empresa vol invertir, sovint prefereix instal·lar-se directament a Barcelona abans que en un municipi metropolità. Per això nosaltres hem de posar en valor els avantatges de Badalona, estem a 25 minuts de plaça Catalunya, tenim molt bones comunicacions i els costos són més assequibles.<br />A més, el Barcelonès Nord, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià, ha viscut durant molts anys d’esquena als beneficis de tenir Barcelona al costat, a diferència del Baix Llobregat, que també ha tingut més espai per créixer i més prioritat política dels governs de Catalunya. Tot i això, aquests últims anys els municipis del Barcelonès Nord estem treballant de manera coordinada per atraure oportunitats i guanyar més pes polític, una situació que fins ara no havíem tingut.</p>
<p><strong>MP: Creu que l’AMB és un oasi on hi ha poca política de partits i molt sentit pràctic?</strong><br />XG: Sí, totalment. El fet que l’Àrea Metropolitana estigui formada majoritàriament per regidors que governen als seus municipis fa que hi hagi una dinàmica molt pràctica. Jo crec que aproximadament un 70% dels membres governen i això té avantatges, no hi ha un gran debat polític, sinó voluntat de gestionar i anar per feina.<br />Com a alcalde de Badalona, amb un color polític diferent de la majoria de l’AMB, estic molt satisfet de la col·laboració entre AMB i l’Ajuntament de Badalona. Crec que treballem amb lleialtat per les dues bandes. La meva valoració és positiva tant des del punt de vista de les inversions com de la capacitat de l’AMB d’assumir serveis que individualment molts ajuntaments no podríem oferir amb la mateixa qualitat. Crec que ha estat un molt bon invent en termes de qualitat dels serveis que reben els ciutadans.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Si hagués de destacar els serveis més forts de l’AMB, quins diria?</strong><br />XG: Transport, platges i inversions.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: I on creu que encara hi ha recorregut?</strong><br />XG: Polítiques socials i també habitatge. Crec que hem d’entrar en una nova etapa. L’AMB presta molt bé els serveis històrics que té assumits, però hi ha noves inquietuds municipals que només es poden afrontar amb una visió metropolitana. Si no abordem qüestions com l’habitatge o certes polítiques socials amb una mirada que superi les fronteres municipals, serà impossible donar-hi resposta.</p>
<table class=" alignright" style="height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;">
<h3>Garcia Albiol: “Si no abordem qüestions com l’habitatge o certes polítiques socials amb una mirada que superi les fronteres municipals, serà impossible donar-hi resposta”</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: L’AMB a vegades és una institució desconeguda per una part de la població. Aquest desconeixement és positiu?</strong><br />XG: No crec que sigui ni positiu ni negatiu. És una institució i el seu govern ha de fer esforços perquè la ciutadania conegui la feina que fa. Si jo governés l’AMB, intentaria que fos més coneguda.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Respecte el debat sobre el futur model metropolità: avançar cap a una regió metropolitana amb més competències o continuar aprofundint en el model actual, en quina línia es troba vostè?</strong><br />XG: Crec que hi ha d’haver un punt d’equilibri. L’actual model encara té molta capacitat per fer més coses i fer-les bé. Però també és cert que, si volem competir amb grans metròpolis europees i mundials, necessitem més capacitat i més responsabilitats compartides. Jo no em tancaria a fer créixer l’àrea metropolitana, sempre que aquest creixement no desmunti el que ja funciona bé. Per tant, créixer sí, però amb intel·ligència, garantint bones alternatives als municipis que s’hi incorporin i sense desmuntar el model actual.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Hi ha algun element de governança o presa de decisions que creu millorable?</strong><br />XG: No especialment. Crec que l’AMB, en termes generals, va per feina. No crec que el principal problema sigui el model de governança.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Respecte a la relació entre l’AMB i la Diputació, hi veu marge de millora?</strong><br />XG: Crec que totes dues institucions tenen clar el seu paper. Jo estic a les dues i penso que la Diputació està molt enfocada als municipis petits i mitjans de Catalunya, mentre que l’AMB té una lògica més metropolitana, de ciutats intermèdies i grans. No crec que hi hagi solapaments, cadascuna té un paper molt definit.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Alguns alcaldes han expressat que si l’AMB creix en polítiques socials podria generar friccions amb la Diputació. Què n’opina?</strong><br />XG: Jo crec que no. Les dues institucions són compatibles perquè tenen prioritats i perfils diferents.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Sobre el fet que el president de l’AMB sigui l’alcalde de Barcelona, creu que Barcelona ha interpretat bé aquest lideratge institucional?</strong><br />XG: Jo crec que la prioritat dels alcaldes de Barcelona és Barcelona. L’Àrea Metropolitana els interessa, però sobretot perquè els dona dimensió institucional. No crec que fins ara la prioritat hagi estat el que passa als altres municipis metropolitans, més enllà d’algunes qüestions concretes. Això no vol dir que no ens vulguin el millor, però la seva prioritat és la ciutat de Barcelona.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Vostè ha aconseguit un suport electoral molt transversal al mateix temps que coneix també la polarització política. Creu que això pot afectar el funcionament de l’AMB?</strong><br />XG: Jo crec que a les eleccions municipals la gent cada vegada vota amb més pragmatisme. Els ciutadans separen més el debat polític general de la realitat local i voten qui consideren que pot ser el millor alcalde per a la seva ciutat. Badalona és un bon exemple: a les municipals del maig de 2023 vam obtenir 50.000 vots i a les generals, un mes i mig després, 18.000. Hi ha una diferència de 32.000 vots.<br />Això demostra una maduresa de l’electorat. Històricament hi havia gent que era d’un partit tota la vida, gairebé com ser d’un equip de futbol. Però la gent jove ja no té aquest sentiment de fidelitat absoluta a un partit. És molt més pragmàtica i pot votar opcions diferents segons l’elecció. Probablement sí que mantenen una proximitat ideològica, però no una fidelitat permanent a unes sigles. I això es nota especialment en les eleccions municipals, cada vegada més.</p>
<p><strong>MP: Moltes gràcies.</strong></p>
<p>Per llegir les anteriors revistes de la sèrie cliqueu <a href="https://rethinkbcn.cat/la-serie-dentrevistes-de-marta-pascal/">aquí.</a></p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_51  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p>per <strong>Marta Pascal</strong>, CEO de Pascal&amp;Partners i Professora de Ciència Política UPF</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Quina és la seva mirada sobre el que suposa Barcelona com a capital per Badalona? I sobre les grans ciutats del país?</strong><br />Barcelona com a capital és un avantatge. Tenir una gran metròpoli a només nou quilòmetres ens aporta oportunitats, tot i que també té alguns inconvenients. Si saps aprofitar els elements positius de formar part d’aquest espai metropolità, el balanç és favorable. Per exemple, el fet que Barcelona sigui una ciutat de referència turística a nivell europeu i mundial beneficia també Badalona. Cada cop més persones que visiten Barcelona s’allotgen en hotels de la nostra ciutat o venen a gaudir de la platja de Badalona buscant un entorn més tranquil que la Barceloneta.<br />També hi ha aspectes negatius. Quan una empresa vol invertir, sovint prefereix instal·lar-se directament a Barcelona abans que en un municipi metropolità. Per això nosaltres hem de posar en valor els avantatges de Badalona, estem a 25 minuts de plaça Catalunya, tenim molt bones comunicacions i els costos són més assequibles.<br />A més, el Barcelonès Nord, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià, ha viscut durant molts anys d’esquena als beneficis de tenir Barcelona al costat, a diferència del Baix Llobregat, que també ha tingut més espai per créixer i més prioritat política dels governs de Catalunya. Tot i això, aquests últims anys els municipis del Barcelonès Nord estem treballant de manera coordinada per atraure oportunitats i guanyar més pes polític, una situació que fins ara no havíem tingut.</p>
<p><strong>MP: Creu que l’AMB és un oasi on hi ha poca política de partits i molt sentit pràctic?</strong><br />XG: Sí, totalment. El fet que l’Àrea Metropolitana estigui formada majoritàriament per regidors que governen als seus municipis fa que hi hagi una dinàmica molt pràctica. Jo crec que aproximadament un 70% dels membres governen i això té avantatges, no hi ha un gran debat polític, sinó voluntat de gestionar i anar per feina.<br />Com a alcalde de Badalona, amb un color polític diferent de la majoria de l’AMB, estic molt satisfet de la col·laboració entre AMB i l’Ajuntament de Badalona. Crec que treballem amb lleialtat per les dues bandes. La meva valoració és positiva tant des del punt de vista de les inversions com de la capacitat de l’AMB d’assumir serveis que individualment molts ajuntaments no podríem oferir amb la mateixa qualitat. Crec que ha estat un molt bon invent en termes de qualitat dels serveis que reben els ciutadans.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Si hagués de destacar els serveis més forts de l’AMB, quins diria?</strong><br />XG: Transport, platges i inversions.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: I on creu que encara hi ha recorregut?</strong><br />XG: Polítiques socials i també habitatge. Crec que hem d’entrar en una nova etapa. L’AMB presta molt bé els serveis històrics que té assumits, però hi ha noves inquietuds municipals que només es poden afrontar amb una visió metropolitana. Si no abordem qüestions com l’habitatge o certes polítiques socials amb una mirada que superi les fronteres municipals, serà impossible donar-hi resposta.</p>
<table class=" alignright" style="height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;">
<h3>Garcia Albiol: “Si no abordem qüestions com l’habitatge o certes polítiques socials amb una mirada que superi les fronteres municipals, serà impossible donar-hi resposta”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: L’AMB a vegades és una institució desconeguda per una part de la població. Aquest desconeixement és positiu?</strong><br />XG: No crec que sigui ni positiu ni negatiu. És una institució i el seu govern ha de fer esforços perquè la ciutadania conegui la feina que fa. Si jo governés l’AMB, intentaria que fos més coneguda.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Respecte el debat sobre el futur model metropolità: avançar cap a una regió metropolitana amb més competències o continuar aprofundint en el model actual, en quina línia es troba vostè?</strong><br />XG: Crec que hi ha d’haver un punt d’equilibri. L’actual model encara té molta capacitat per fer més coses i fer-les bé. Però també és cert que, si volem competir amb grans metròpolis europees i mundials, necessitem més capacitat i més responsabilitats compartides. Jo no em tancaria a fer créixer l’àrea metropolitana, sempre que aquest creixement no desmunti el que ja funciona bé. Per tant, créixer sí, però amb intel·ligència, garantint bones alternatives als municipis que s’hi incorporin i sense desmuntar el model actual.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Hi ha algun element de governança o presa de decisions que creu millorable?</strong><br />XG: No especialment. Crec que l’AMB, en termes generals, va per feina. No crec que el principal problema sigui el model de governança.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Respecte a la relació entre l’AMB i la Diputació, hi veu marge de millora?</strong><br />XG: Crec que totes dues institucions tenen clar el seu paper. Jo estic a les dues i penso que la Diputació està molt enfocada als municipis petits i mitjans de Catalunya, mentre que l’AMB té una lògica més metropolitana, de ciutats intermèdies i grans. No crec que hi hagi solapaments, cadascuna té un paper molt definit.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Alguns alcaldes han expressat que si l’AMB creix en polítiques socials podria generar friccions amb la Diputació. Què n’opina?</strong><br />XG: Jo crec que no. Les dues institucions són compatibles perquè tenen prioritats i perfils diferents.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Sobre el fet que el president de l’AMB sigui l’alcalde de Barcelona, creu que Barcelona ha interpretat bé aquest lideratge institucional?</strong><br />XG: Jo crec que la prioritat dels alcaldes de Barcelona és Barcelona. L’Àrea Metropolitana els interessa, però sobretot perquè els dona dimensió institucional. No crec que fins ara la prioritat hagi estat el que passa als altres municipis metropolitans, més enllà d’algunes qüestions concretes. Això no vol dir que no ens vulguin el millor, però la seva prioritat és la ciutat de Barcelona.</p>
<p style="text-align: justify;"><strong>MP: Vostè ha aconseguit un suport electoral molt transversal al mateix temps que coneix també la polarització política. Creu que això pot afectar el funcionament de l’AMB?</strong><br />XG: Jo crec que a les eleccions municipals la gent cada vegada vota amb més pragmatisme. Els ciutadans separen més el debat polític general de la realitat local i voten qui consideren que pot ser el millor alcalde per a la seva ciutat. Badalona és un bon exemple: a les municipals del maig de 2023 vam obtenir 50.000 vots i a les generals, un mes i mig després, 18.000. Hi ha una diferència de 32.000 vots.<br />Això demostra una maduresa de l’electorat. Històricament hi havia gent que era d’un partit tota la vida, gairebé com ser d’un equip de futbol. Però la gent jove ja no té aquest sentiment de fidelitat absoluta a un partit. És molt més pragmàtica i pot votar opcions diferents segons l’elecció. Probablement sí que mantenen una proximitat ideològica, però no una fidelitat permanent a unes sigles. I això es nota especialment en les eleccions municipals, cada vegada més.</p>
<p><strong>MP: Moltes gràcies.</strong></p>
<p>Per llegir les anteriors revistes de la sèrie cliqueu <a href="https://rethinkbcn.cat/la-serie-dentrevistes-de-marta-pascal/">aquí.</a></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_with_border et_pb_module et_pb_text et_pb_text_52  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><table style="border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;">
<tbody>
<tr style="height: 22px;">
<td style="width: 11.5332%; height: 22px;">share:</td>
<td style="width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;"><div class="sfsi_widget sfsi_shortcode_container"><div class="norm_row sfsi_wDiv "  style="width:200px;text-align:left;"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_twitter"><span class="bot_arow bot_twt_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>
						<a target='_blank' href='https://twitter.com/intent/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https://rethinkbcn.cat/feed' style='display:inline-block' >
							<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Twitter_Tweet/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >
						</a>
					</div></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_linkedin"><span class="bot_arow bot_linkedin_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><a target='_blank' href="https://www.linkedin.com/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Ffeed"><img class="sfsi_wicon" data-pin-nopin= true alt="Share" title="Share" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Linkedin_Share/en_US_share.svg" /></a></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.whatsapp.com/send?text=https://rethinkbcn.cat/xavier-garcia-albiol-lamb-funciona-molt-be-perque-la-voluntat-de-gestionar-passa-per-sobre-del-debat-politic/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.follow.it/widgets/icon/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=/OA==/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div></div ><div id="sfsi_holder" class="sfsi_holders" style="position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;"></div ><script>window.addEventListener("sfsi_functions_loaded", function() 
			{
				if (typeof sfsi_widget_set == "function") {
					sfsi_widget_set();
				}
			}); </script><div style="clear: both;"></div></div></td>
</tr>
</tbody>
</table></div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_with_border et_pb_section et_pb_section_25 et_pb_fullwidth_section et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_module et_pb_fullwidth_code et_pb_fullwidth_code_8">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_fullwidth_code -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_section et_pb_section_26 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_17">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_17  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_53  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h3>ALTRES ARTICLES</h3>
<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>
<!-- YARPP Thumbnails -->
<h3></h3>
<div class="yarpp-thumbnails-horizontal">
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/fer-ciutat-resum/' title='PLANTEJAMENTS SOBRE EL FUTUR DE LA URBS'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">PLANTEJAMENTS SOBRE EL FUTUR DE LA URBS</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/josep-maria-ureta-decidir-abans-del-perque/' title='JOSEP MARIA URETA: DECIDIR ABANS DEL PERQUÈ'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">JOSEP MARIA URETA: DECIDIR ABANS DEL PERQUÈ</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/albert-milian-una-mirada-mil%c2%b7lennista-a-la-barcelona-de-dema/' title='ALBERT MILIÁN: UNA MIRADA MIL·LENNISTA A LA BARCELONA DE DEMÀ'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">ALBERT MILIÁN: UNA MIRADA MIL·LENNISTA A LA BARCELONA DE DEMÀ</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/lluis-boada-escala-territorial-i-gestio-mediambiental/' title='LLUÍS BOADA: ESCALA TERRITORIAL I GESTIÓ MEDIAMBIENTAL'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">LLUÍS BOADA: ESCALA TERRITORIAL I GESTIÓ MEDIAMBIENTAL</span></a>
</div>
</div>
</div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --></p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://rethinkbcn.cat/xavier-garcia-albiol-lamb-funciona-molt-be-perque-la-voluntat-de-gestionar-passa-per-sobre-del-debat-politic/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>15 ANYS DE LA LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA I</title>
		<link>https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-i/</link>
					<comments>https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-i/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Valèria Gaillard]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 17 Sep 2026 07:00:25 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Fer ciutat]]></category>
		<category><![CDATA[Fer Ciutat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://rethinkbcn.cat/?p=20344</guid>

					<description><![CDATA[Rafael Pradas inicia una sèrie d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB aprovada el 2010 amb José Montilla i Lluís Recoder]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p><div class="et_pb_section et_pb_section_27 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_18">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_18  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_54  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_55  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h1 style="text-align: center;"><b>15 ANYS DE LA LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA I </b></h1>
<div style="text-align: center;">Rafael Pradas inicia una sèrie d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB aprovada el 2010 amb José Montilla i Lluís Recoder</div></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_56  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p style="text-align: justify;">per <strong>Rafael Pradas, </strong>periodista</p>
<p>Iniciem la publicació de la sèrie d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB aprovada el 2010, que va entrar en vigor el 2011, així com sobre els reptes actuals i de futur del territori metropolità.<br />Ho fem amb José Montilla, President de la Generalitat en el moment d’aprovació de la llei i Lluís Recoder, conseller de Territori del govern català entre 2010 i 2012, amb el President Artur Mas, i que va contribuir decisivament a la seva implementació.</p>
<h3>Un balanç molt positiu</h3>
<p>per <strong>José Montilla</strong><br />Per entendre el valor i el significat d’aquesta Llei, cal recordar les fites anteriors: la dissolució de la Corporació Metropolitana l’any 1987 per decisió del govern Pujol en un context de confrontació política i institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i el govern de la Generalitat i la creació subsegüent de les entitats metropolitanes i de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB.<br />Sobre la taula hi va haver la tensió política derivada de l’hegemonia progressista a la conurbació de Barcelona i de l’hegemonia nacionalista a la resta del territori, dit això de manera molt simplificada.<br />Més enllà d’aquesta discussió sobre la “concepció hanseàtica de Catalunya”, que els nacionalistes atribuïen normalment als defensors de la corporació metropolitana, i la vocació modernitzadora i funcional, que des del món municipal progressista es relacionava amb les polítiques metropolitanes, el cert era una realitat física, humana i institucional formada per un conjunt de municipis, en molts casos un continu urbà, que requerien serveis, infraestructures i polítiques públiques molt concretes per assegurar el benestar de la ciutadania.</p>
<table class=" alignright" style="height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;">
<h3>Montilla: “El balanç d’aquests quinze anys ha estat molt positiu, especialment per la cultura política de col·laboració i consens de la institució”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p style="text-align: justify;">L’aprovació de la llei de l’AMB, que es va produir durant la meva presidència de la Generalitat i amb un ampli acord parlamentari, ha significat:<br />-Crear una institució per atendre un territori més ampli que el de la Corporació Metropolitana preexistent, amb les seves atribucions, competències, recursos fiscals i estructura democràtica de govern.<br />-Que en la seva governança es garanteix el paper de tots els seus municipis, sense subordinació a la ciutat de Barcelona, però assegurant que l’Ajuntament de Barcelona hi té un paper fonamental, lògic pel seu pes poblacional.<br />-Que la presidència de l’Àrea recau normalment en l’alcalde o alcaldessa de Barcelona, però no de forma automàtica sinó com expressió del consell d’alcaldes que proposa el candidat que representi com a mínim dues terceres parts de la població metropolitana.<br />-Que l’exercici de les competències metropolitanes s’inscriu en el marc institucional de l’autogovern del país.<br />Des del meu punt de vista, el balanç d’aquests quinze anys ha estat molt positiu, especialment per la cultura política de col·laboració i consens amb el qual funciona la institució, la solvència tècnica de la seva administració i, la potència i abast de les funcions que exerceix en matèries com el planejament, la mobilitat, les infraestructures, l’habitatge o el medi ambient.<br />José Montilla (PSC) ha estat President de la Generalitat 2006-2010, alcalde de Cornellà de Llobregat (1985-2004), president de la Diputació de Barcelona (2003-2004) i també ministre d’Industria, i senador</p>
<h3 style="text-align: justify;">Més gestió i menys recels</h3>
<p style="text-align: justify;">Per <strong>Lluís Recoder</strong><br />Quinze anys després de la seva aprovació, la Llei de l&#8217;Àrea Metropolitana de Barcelona ha demostrat que la governança metropolitana no era una aspiració retòrica, sinó una necessitat estructural. La creació de l&#8217;Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va permetre ordenar competències, guanyar eficiència i consolidar una cultura de cooperació entre municipis històricament marcada per la desconfiança.<br />El balanç és raonablement positiu. La integració tarifària impulsada per l&#8217;Autoritat del Transport Metropolità amb l’imprescindible concurs de la Generalitat de Catalunya és un exemple tangible de com una mirada supramunicipal millora la vida quotidiana. També ho és la gestió coordinada de residus, aigua o planificació urbana. Tanmateix, l&#8217;AMB va néixer amb límits: territorials, competencials i polítics. I aquests límits avui resulten més visibles.<br />El gran debat pendent continua sent el lideratge. Durant dècades, l&#8217;ombra de Barcelona ha condicionat qualsevol intent d&#8217;articulació metropolitana. Hi ha el risc que el fet metropolità s&#8217;interpreti com una extensió natural de la capital i no com un projecte compartit entre iguals. Sense generositat —especialment de qui més pes té— no hi ha confiança possible.</p>
<table class=" alignright" style="height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;">
<h3>Recoder: “La governança metropolitana no ha de ser un contrapoder ni una bandera, sinó una eina eficaç al servei de l&#8217;interès comú”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p style="text-align: justify;">La revisió del model obre dos camins: reforçar l&#8217;AMB ampliant municipis i competències, o explorar fórmules com la vegueria prevista en la llei del 2010. Però qualsevol reforma haurà de respectar principis clars: simplificació administrativa, flexibilitat territorial, transparència en la presa de decisions, solidaritat entre municipis amb recursos desiguals i els principis de la organització territorial de Catalunya.<br />El repte no és institucionalitzar per institucionalitzar, sinó gestionar millor una realitat que ja existeix. La ciutadania viu, treballa i es mou en clau metropolitana. La política no pot continuar llegint el territori amb ulleres estrictament municipals.<br />Quinze anys després, el missatge és clar: la governança metropolitana no ha de ser un contrapoder ni una bandera, sinó una eina eficaç al servei de l&#8217;interès comú. I això exigeix altura de mires, visió de país i autèntica generositat metropolitana.<br />Lluis Recoder (CiU). Advocat. Ha estat alcalde de Sant Cugat del Vallès (1999-2010), conseller de Territori i Sostenibilitat (2010-2012) amb el govern d’Artur Mas, a mes de diputat al Parlament i al Congrés.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_57  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><p>per <strong>Rafael Pradas, </strong>periodista</p>
<p style="text-align: justify;">Iniciem la publicació de la sèrie d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB aprovada el 2010, que va entrar en vigor el 2011, així com sobre els reptes actuals i de futur del territori metropolità.<br />Ho fem amb José Montilla, President de la Generalitat en el moment d’aprovació de la llei i Lluís Recoder, conseller de Territori del govern català entre 2010 i 2012, amb el President Artur Mas, i que va contribuir decisivament a la seva implementació.</p>
<h3 style="text-align: justify;">Un balanç molt positiu</h3>
<p style="text-align: justify;">per <strong>José Montilla</strong><br />Per entendre el valor i el significat d’aquesta Llei, cal recordar les fites anteriors: la dissolució de la Corporació Metropolitana l’any 1987 per decisió del govern Pujol en un context de confrontació política i institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i el govern de la Generalitat i la creació subsegüent de les entitats metropolitanes i de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB.<br />Sobre la taula hi va haver la tensió política derivada de l’hegemonia progressista a la conurbació de Barcelona i de l’hegemonia nacionalista a la resta del territori, dit això de manera molt simplificada.<br />Més enllà d’aquesta discussió sobre la “concepció hanseàtica de Catalunya”, que els nacionalistes atribuïen normalment als defensors de la corporació metropolitana, i la vocació modernitzadora i funcional, que des del món municipal progressista es relacionava amb les polítiques metropolitanes, el cert era una realitat física, humana i institucional formada per un conjunt de municipis, en molts casos un continu urbà, que requerien serveis, infraestructures i polítiques públiques molt concretes per assegurar el benestar de la ciutadania.</p>
<table class=" alignright" style="height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;">
<h3>Montilla: “El balanç d’aquests quinze anys ha estat molt positiu, especialment per la cultura política <br />de col·laboració i consens de la institució”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">
<p style="text-align: justify;">L’aprovació de la llei de l’AMB, que es va produir durant la meva presidència de la Generalitat i amb un ampli acord parlamentari, ha significat:<br />-Crear una institució per atendre un territori més ampli que el de la Corporació Metropolitana preexistent, amb les seves atribucions, competències, recursos fiscals i estructura democràtica de govern.<br />-Que en la seva governança es garanteix el paper de tots els seus municipis, sense subordinació a la ciutat de Barcelona, però assegurant que l’Ajuntament de Barcelona hi té un paper fonamental, lògic pel seu pes poblacional.<br />-Que la presidència de l’Àrea recau normalment en l’alcalde o alcaldessa de Barcelona, però no de forma automàtica sinó com expressió del consell d’alcaldes que proposa el candidat que representi com a mínim dues terceres parts de la població metropolitana.<br />-Que l’exercici de les competències metropolitanes s’inscriu en el marc institucional de l’autogovern del país.<br />Des del meu punt de vista, el balanç d’aquests quinze anys ha estat molt positiu, especialment per la cultura política de col·laboració i consens amb el qual funciona la institució, la solvència tècnica de la seva administració i, la potència i abast de les funcions que exerceix en matèries com el planejament, la mobilitat, les infraestructures, l’habitatge o el medi ambient.<br />José Montilla (PSC) ha estat President de la Generalitat 2006-2010, alcalde de Cornellà de Llobregat (1985-2004), president de la Diputació de Barcelona (2003-2004) i també ministre d’Industria, i senador</p>
<h3 style="text-align: justify;">Més gestió i menys recels</h3>
<p style="text-align: justify;">Per <strong>Lluís Recoder</strong><br />Quinze anys després de la seva aprovació, la Llei de l&#8217;Àrea Metropolitana de Barcelona ha demostrat que la governança metropolitana no era una aspiració retòrica, sinó una necessitat estructural. La creació de l&#8217;Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va permetre ordenar competències, guanyar eficiència i consolidar una cultura de cooperació entre municipis històricament marcada per la desconfiança.<br />El balanç és raonablement positiu. La integració tarifària impulsada per l&#8217;Autoritat del Transport Metropolità amb l’imprescindible concurs de la Generalitat de Catalunya és un exemple tangible de com una mirada supramunicipal millora la vida quotidiana. També ho és la gestió coordinada de residus, aigua o planificació urbana. Tanmateix, l&#8217;AMB va néixer amb límits: territorials, competencials i polítics. I aquests límits avui resulten més visibles.<br />El gran debat pendent continua sent el lideratge. Durant dècades, l&#8217;ombra de Barcelona ha condicionat qualsevol intent d&#8217;articulació metropolitana. Hi ha el risc que el fet metropolità s&#8217;interpreti com una extensió natural de la capital i no com un projecte compartit entre iguals. Sense generositat —especialment de qui més pes té— no hi ha confiança possible.</p>
<table class=" alignright" style="height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;" cellspacing="15" cellpadding="2">
<tbody>
<tr style="height: 23px;">
<td style="width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;">
<h3>Recoder: “La governança metropolitana no ha de ser un contrapoder ni una bandera,<br />sinó una eina eficaç al servei de l&#8217;interès comú”.</h3>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p style="text-align: justify;">La revisió del model obre dos camins: reforçar l&#8217;AMB ampliant municipis i competències, o explorar fórmules com la vegueria prevista en la llei del 2010. Però qualsevol reforma haurà de respectar principis clars: simplificació administrativa, flexibilitat territorial, transparència en la presa de decisions, solidaritat entre municipis amb recursos desiguals i els principis de la organització territorial de Catalunya.<br />El repte no és institucionalitzar per institucionalitzar, sinó gestionar millor una realitat que ja existeix. La ciutadania viu, treballa i es mou en clau metropolitana. La política no pot continuar llegint el territori amb ulleres estrictament municipals.<br />Quinze anys després, el missatge és clar: la governança metropolitana no ha de ser un contrapoder ni una bandera, sinó una eina eficaç al servei de l&#8217;interès comú. I això exigeix altura de mires, visió de país i autèntica generositat metropolitana.<br />Lluis Recoder (CiU). Advocat. Ha estat alcalde de Sant Cugat del Vallès (1999-2010), conseller de Territori i Sostenibilitat (2010-2012) amb el govern d’Artur Mas, a mes de diputat al Parlament i al Congrés.</p></div>
			</div> <!-- .et_pb_text --><div class="et_pb_with_border et_pb_module et_pb_text et_pb_text_58  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><table style="border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;">
<tbody>
<tr style="height: 22px;">
<td style="width: 11.5332%; height: 22px;">share:</td>
<td style="width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;"><div class="sfsi_widget sfsi_shortcode_container"><div class="norm_row sfsi_wDiv "  style="width:200px;text-align:left;"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_twitter"><span class="bot_arow bot_twt_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>
						<a target='_blank' href='https://twitter.com/intent/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https://rethinkbcn.cat/feed' style='display:inline-block' >
							<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Twitter_Tweet/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >
						</a>
					</div></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a><div class="sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft" style="opacity:0;z-index:-1;" id="sfsiid_linkedin"><span class="bot_arow bot_linkedin_arow"></span><div class="sfsi_inside"><div  class='icon2'><a target='_blank' href="https://www.linkedin.com/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Ffeed"><img class="sfsi_wicon" data-pin-nopin= true alt="Share" title="Share" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/share_icons/Linkedin_Share/en_US_share.svg" /></a></div></div></div></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.whatsapp.com/send?text=https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-i/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https://api.follow.it/widgets/icon/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=/OA==/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https://rethinkbcn.cat/wp-content/plugins/ultimate-social-media-icons/images/icons_theme/transparent/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   /></a></div></div></div ><div id="sfsi_holder" class="sfsi_holders" style="position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;"></div ><script>window.addEventListener("sfsi_functions_loaded", function() 
			{
				if (typeof sfsi_widget_set == "function") {
					sfsi_widget_set();
				}
			}); </script><div style="clear: both;"></div></div></td>
</tr>
</tbody>
</table></div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_with_border et_pb_section et_pb_section_28 et_pb_fullwidth_section et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_module et_pb_fullwidth_code et_pb_fullwidth_code_9">
				
				
				
			</div> <!-- .et_pb_fullwidth_code -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --><div class="et_pb_section et_pb_section_29 et_section_regular" >
				
				
				
				
					<div class="et_pb_row et_pb_row_19">
				<div class="et_pb_column et_pb_column_4_4 et_pb_column_19  et_pb_css_mix_blend_mode_passthrough et-last-child">
				
				
				<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_59  et_pb_text_align_left et_pb_bg_layout_light">
				
				
				<div class="et_pb_text_inner"><h3>ALTRES ARTICLES</h3>
<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>
<!-- YARPP Thumbnails -->
<h3></h3>
<div class="yarpp-thumbnails-horizontal">
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/la-gran-barcelona-una-metropoli-digital-i-innovadora/' title='LA GRAN BARCELONA: UNA METRÒPOLI DIGITAL I INNOVADORA'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">LA GRAN BARCELONA: UNA METRÒPOLI DIGITAL I INNOVADORA</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/joan-ridao-lestres-territorial-i-institucional-de-catalunya-i-el-fet-regional-metropolita-de-barcelona/' title='JOAN RIDAO: L’ESTRÉS TERRITORIAL I INSTITUCIONAL DE CATALUNYA I EL FET REGIONAL METROPOLITÀ DE BARCELONA'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">JOAN RIDAO: L’ESTRÉS TERRITORIAL I INSTITUCIONAL DE CATALUNYA I EL FET REGIONAL METROPOLITÀ DE BARCELONA</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/xavier-casinos-reivindicacio-de-lurbanisme-planificat/' title='XAVIER CASINOS: REIVINDICACIÓ DE L&#8217;URBANISME PLANIFICAT'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">XAVIER CASINOS: REIVINDICACIÓ DE L&#8217;URBANISME PLANIFICAT</span></a>
<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https://rethinkbcn.cat/pensantlamarcabarcelonaengran/' title='EUGÈNIA CARRERES: PENSANT LA MARCA BARCELONA EN GRAN'>
<img width="117" height="120" src="https://rethinkbcn.cat/wp-content/uploads/2021/01/confiancam.jpg" class="attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image" alt="" loading="lazy" data-pin-nopin="true" /><span class="yarpp-thumbnail-title">EUGÈNIA CARRERES: PENSANT LA MARCA BARCELONA EN GRAN</span></a>
</div>
</div>
</div>
			</div> <!-- .et_pb_text -->
			</div> <!-- .et_pb_column -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_row -->
				
				
			</div> <!-- .et_pb_section --></p>
]]></content:encoded>
					
					<wfw:commentRss>https://rethinkbcn.cat/15-anys-de-la-llei-de-larea-metropolitana-de-barcelona-i/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
