ReThink Barcelona

LA SAGRERA, EL NOU GRAN MOTOR METROPOLITÀ

Valèria Gaillard — Thu, 21 May 2026 07:00:29 +0000

LA SAGRERA, EL NOU GRAN MOTOR METROPOLITÀ

Xavi Casinos posa el focus en un nom, el de l’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana, que es troba a l’origen del projecte d’estació de la Sagrera

Per Xavi Casinos, escriptor i periodista

Inversió estructura ferroviària: 900 M€
Inversió amb entorns: 2.400 M€
Direcció obra estació: Adif Alta Velocidad
Direcció obres amb entorns: Barcelona-Sagrera Alta Velocidad
Inici d’obres: 2010
Superfície estació: 260.000 m2
Superfície Pla Sant Andreu-Sagrera: 3,7 km2

L’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana ha viscut gairebé tota la seva vida a la Sagrera, barri de Barcelona des d’on ha desenvolupat no només la seva activitat professional, sinó també una de social molt intensa, aportant idees urbanístiques per a tot el districte de Sant Andreu i promovent iniciatives culturals com la Nau Ivanow. No pot evitar aquests dies admirar amb orgull com l’estructura de la futura estació de la Sagrera comença a emergir. I no pot evitar-ho perquè ell va ser qui, a la dècada de 1980, es va inventar el projecte d’estació, que en aquells anys es pensava com destí de la futura alta velocitat procedent de França.
Han passat unes quantes dècades i el paper d’ideòleg de Basiana en el desenvolupament del Pla Sant Andreu-Sagrera ha quedat una mica en l’oblit i poc reconegut, o només per uns quants que vam viure el seu entusiasme en aquells temps pre i post-olímpics. Basiana es va associar amb l’arquitecte de fama mundial Norman Foster —coneixia Barcelona perquè va dissenyar la torre de comunicacions de Collserola—, i junts van donar forma a un projecte de desenvolupament urbanístic que abastava des de Glòries a la Trinitat al llarg dels quatre kilòmetres d’una gran ferida sobre la que corren els trens i que separa els districtes de Sant Andreu i Sant Martí. El seu projecte era molt ambiciós i preveia omplir d’habitatges, equipaments i activitat econòmica els voltants de l’estació i al llarg de la citada gran cicatriu urbanística.
Barcelona, però, tot just sortia aleshores de la gran transformació vinculada als Jocs del 92. Quedaven encara moltes obres pendents enmig de la conseqüent crisi post-olímpica. Van presentar la idea a l’Ajuntament i a la Generalitat, però en aquell moment ningú estava per dur a terme aquella gran inversió. Fins i tot, la van anar a buscar als Estats Units. Van trobar un potencial inversor a Chicago. Era Ware Travelstead, que estava construint l’hotel Arts a Barcelona. Però la seva promotora va fer fallida, motiu pel qual l’hotel no va estar llest per a l’Olimpíada.

“Sens dubte, el pla Sant Andreu-Sagrera és la transformació més important desprès de la dels Jocs Olímpics.”

En definitiva, el projecte de Basiana i Foster va quedar en un calaix, però el seu esperit es manté en l’actual, que l’alcalde Jaume Collboni va presentar fa unes setmanes en la tradicional i anual compareixença organitzada pel Col·legi de Periodistes. A més de l’estació, el pla que l’arquitecte de la Sagrera i el britànic havien dibuixat estava presidit per un gran parc lineal travessat al llarg de tot el seu recorregut per un llac en forma de riu que recordava el pas per la zona del Rec Comtal, l’antiga sèquia medieval que duia aigua des de Montcada a Barcelona.
Els dos arquitectes van plantar la llavor d’un ambiciós pla que, malgrat haver deixat enrere els seus promotors, ha anat avançant i avui és un dels grans projectes estratègics de la capital catalana, juntament amb d’altres com el futur Clínic i el hub audiovisual de les Tres Xemeneies. La Sagrera és molt més que una estació de tren. És el motor urbanístic per a tot el sector de Glòries a la Trinitat i té una transcendència i centralitat metropolitana, ja que hi pararan trens d’alta velocitat, mitja distància, Rodalies i tres línies de metro, a més d’una terminal d’autobusos. Serà un gran intercanviador i, amb Sants, consolidarà un sistema ferroviari de doble capçalera per a la ciutat.
En la seva conferència, Collboni va desplegar el que comportarà per a Barcelona l’estació, que hauria d’entrar en funcionament el 2032, i el desenvolupament urbanístic que farà possible. L’alcalde va anunciar que, d’entrada, s’invertiran 260 milions d’euros fins al 2031 i va destacar també que el parc lineal sumarà 36 hectàrees i serà el més gran de Barcelona, el doble que el de la Ciutadella.
Sens dubte, el pla Sant Andreu-Sagrera és la transformació més important desprès de la dels Jocs Olímpics. Suposarà, entre d’altres coses, la trobada de dos districtes que es donen l’esquena des de fa dècades. Ara es podran cosir els diferents barris de banda i banda d’aquesta immensa cicatriu. També s’aprofitarà per construir nous habitatges. Hi ha previstos 11.300, dels que quasi la meitat seran protegits per tal de contribuir a superar la crisi habitacional, avui la principal preocupació dels barcelonins. Aquestes nous pisos es distribuiran en tots els sectors inclosos en el desenvolupament urbanístic, com els entorns de l’estació i els àmbits de Prim, de les antigues fàbriques de La Maquinista, Colorants i Mercedes, i les casernes de Sant Andreu.
Els usos habitacionals es combinaran amb diversos equipaments educatius, sanitaris, esportius i socials. Està previst que aquesta nova àrea de centralitat tingui una alta activitat econòmica també. Seran uns 480.000 metres quadrats de sostre dedicats a usos comercials, terciaris i hotelers que proporcionaran 10.000 llocs de treball.
Quan ara Xavier Basiana veu les notícies que ho expliquen, recorda que aquest va ser un dia el seu somni. Li queda el consol que ell ho va començar tot.

Per Xavi Casinos, escriptor i periodista

”Sens dubte, el pla Sant Andreu-Sagrera és la transformació més important desprès de la dels Jocs Olímpics.”

“EL RETORN DE L’AMB ALS MUNICIPIS NO ÉS TANT D’INGRESSOS, SINÓ D’OPORTUNITATS, REEQUILIBRI TERRITORIAL I COORDINACIÓ”

Valèria Gaillard — Thu, 14 May 2026 07:00:43 +0000

“EL RETORN DE L’AMB ALS MUNICIPIS NO ÉS TANT D’INGRESSOS, SINÓ D’OPORTUNITATS, REEQUILIBRI TERRITORIAL I COORDINACIÓ”

Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, recorda la negociació de la llei de l’Àrea Metropolitana i opina sobre què aporta l’AMB als municipis que la integren

Per Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i professora de Ciència Política UPF

MP. Vostè, a més de ser alcaldessa de Sant Cugat, en va ser regidora d’Urbanisme i també consellera de l’AMB. Amb aquesta trajectòria institucional, com va viure la negociació de la llei de l’Àrea Metropolitana?

MC. Quan es negociava la llei de l’àrea metropolitana recordo que era molt important saber com els ajuntaments acceptarien el fet de la llei. Fins aleshores, el ajuntaments metropolitans s’havien organitzat per voluntat pròpia i en base a l’autonomia municipal en una mancomunitat de municipis per prestar conjuntament tres tipus de serveis molt concrets: servei del transport, de l’aigua i dels residus. Aquesta era l’organització prèvia a la llei metropolitana.

Era fonamental que tots els municipis hi estiguessin d’acord en l’aprovació de la Llei perquè, en certa manera, la Llei superava l’autonomia municipal i generava obligacions i drets. Per exemple, Sant Cugat, que només participava en l’àmbit metropolità en els residus i en l’aigua, entraria a participar també en el transport. Per tant, entrar de ple dret en un àmbit metropolità i en una àrea metropolitana constituïda per llei, volia dir també incorporar-nos en el transport metropolità amb els drets i deures assumint el dèficit que podia tenir el transport metropolità de forma prèvia. Calia entendre que entràvem a formar part d’aquella organització assumint també que després en podríem obtenir beneficis.

Un altre dels temes més discutits i més rellevants, va ser l’atorgament de competències urbanístiques a l’àmbit metropolità. Aquesta decisió tenia tota la lògica perquè tots els municipis que estàvem a l’àrea metropolitana ens regíem pel Pla General Metropolità de l’any 1978. Per tant, tenia lògica que aquells municipis que ens regíem per aquest instrument urbanístic després poguéssim també estructurar-nos sota una organització ja creada a través d’una llei del Parlament de Catalunya i que se li donessin aquestes competències urbanístiques.

MP. Quin seria el model de capitalitat que hauria de tenir Barcelona? Quina mirada hauria de tenir la ciutat sobre el fet metropolità, sobre Catalunya i sobre ella mateixa?
MC. Crec que tenim una organització territorial complexa amb una realitat metropolitana, la capitalitat de la qual s’exerceix des de Barcelona. Per tant, hauríem de veure quines són les funcions d’aquesta capitalitat tractora des de la perspectiva de la supramunicipalitat.

La globalització comporta que cada vegada més les ciutats comparteixin els problemes, que no es poden resoldre de manera aïllada dins del mateix terme municipal. Ho veiem clarament en el cas del transport, les infraestructures de serveis, o l’habitatge. O sigui, la ciutat de Barcelona, que té les seves pròpies problemàtiques, les seves necessitats i també les seves polítiques, necessita d’aquest entorn metropolità per desplegar la seva estratègia i alhora la resta de municipis metropolitans necessiten el lideratge de Barcelona.

Des de la meva perspectiva, crec que sense duplicar ni substituir cap altre institució, Barcelona pot liderar alguns projectes des d’una perspectiva de consens i de necessitat conjunta. És a dir, quan es fa el pacte per l’habitatge a nivell europeu, que és una molt bona iniciativa, s’ha de traslladar també a nivell metropolità permetent que la política d’habitatge a tota l’àrea metropolitana sigui molt més coherent, i incentivant la construcció de nou habitatge i millorant el transport i la connectivitat.

Hauríem d’identificar en quins temes cal el lideratge de Barcelona. Per exemple, la promoció internacional la pot liderar millor Barcelona, perquè és una marca coneguda al món. D’aquesta forma, Barcelona pot actuar de punt d’atracció, però després, aquella inversió que s’ha atret en base al nom de Barcelona, pot ser que s’acabi localitzant a l’Hospitalet de Llobregat, a Esplugues, a Cerdanyola o a una altra zona. Barcelona té aquesta capacitat d’establir aquest lideratge en què, de manera clara, es recolza en el territori metropolità, que la complementa perfectament.

MP. Històricament, el món convergent sempre ha mostrat reticències al model metropolità sovint percebut com un possible contrapoder. Aquesta visió canvia amb l’arribada de Xavier Trias i del seu equip, com és el cas de Toni Vives, que aposten clarament per tenir presència a l’AMB. Durant la seva experiència política va percebre aquesta visió o ja era una etapa superada?
MC. Ja era una etapa superada. En el moment en què vaig ser Alcaldessa i membre de l’AMB ja s’havia aprovat la Llei. Es va poder negociar la llei del 2010 perquè Convergència i Unió hi va donar suport. Els negociadors van ser en Lluís Corominas i en Lluís Recoder entre d’altres. Per tant, això significa que en aquell moment ja hi havia una idea clara des del món municipal de Convergència cap a quina direcció anar.

MP. És a dir, CiU no va acabar votant a favor de la llei per obligació, sinó per una aposta clara perquè s’aprovés la llei de l’AMB.
MC. Hi havia una idea clara per part de Convergència i Unió i això es demostra en les negociacions de la llei de l’àrea metropolitana. Sinó, s’hauria votat en contra de la llei. Per tant, la llei es va fer conjuntament amb Convergència i Unió i comptant amb la voluntat dels alcaldes metropolitans molt concretament.
De fet, CiU va fer uns resultats excepcionals a les eleccions municipals del 2011. Podem parlar de l’efecte Trias que, com a Alcalde de Barcelona i President de l’AMB, pot desplegar la seva convicció sobre l’àmbit metropolità.

A més a més, i ja en aquell moment es connecta amb les activitats de les altres regions metropolitanes del món, cosa molt important perquè no ens quedem enrere, hi ha una voluntat d’avançar en base a models metropolitans exitosos de la resta del món.

MP. Per tant, els alcaldes convergents van anar transitant cap a una visió més col·laborativa de l’àmbit metropolità, precisament també perquè el món ja anava en aquesta direcció?
MC. Exacte. És així. Del 2011 al 2015, ja aprovada la Llei de l’àmbit metropolità, CiU te més de 43 representants al plenari de l’AMB i 9 alcaldes de referència amb l’Alcalde Trias. Els alcaldes convergents formen part, doncs, del govern metropolità en coalició amb altres formacions polítiques i son partícips del desplegament de la Llei.

MP. Per una ciutat com Sant Cugat, quins creu que han estat els beneficis de ser present en aquesta fase d’institucionalització de l’AMB?

MC. Nosaltres vam fer un balanç positiu del què ens comportava entrar a formar part de ple dret de l’AMB. No tant en termes de retorn econòmic (En el cas de Sant Cugat, és un municipi que, per nombre d’habitants, per inversió i per renda per càpita, acaba aportant a l’AMB una quantitat i rebent-ne gairebé la mateixa) sinó en termes d’oportunitats, de reequilibri i de coordinació. L’AMB ens feia més eficients. L’Àrea Metropolitana vindria a ser un sistema també de reequilibri territorial d’un entorn molt dens en activitat econòmica, població, trànsit, transport i logística, i que té les principals infraestructures. Alguns dels municipis més ben dotats econòmicament, ho estan perquè tenen aquestes infraestructures estratègiques com ara el port o l’aeroport. Ara bé, aquestes infraestructures donen servei a un àmbit molt més ampli. Per això, l’AMB actua com un instrument de reequilibri.

És molt important entendre que formar part de l’AMB vol dir tenir veu i vot en aquelles decisions estratègiques metropolitanes. Permet que el teu municipi pugui opinar i decidir sobre el planejament, sobre els nodes econòmics, sobre quines inversions es prioritzaran, sobre la preservació de l’espai verd i dels parcs metropolitans com a infraestructures clau en l’equilibri bioclimàtic. El retorn de l’AMB per a un municipi no tant d’ingressos, com de reequilibri territorial i de coordinació màxima.

”Nosaltres vam fer un balanç positiu del què ens comportava entrar a formar part de ple dret de l’AMB. No tant en termes de retorn econòmic, sinó en termes d’oportunitats, de reequilibri i de coordinació.”

MP. Objectivament institucionalitza una realitat que existeix, però això implica haver d’anar ponderant i equilibrant molts factors de cada municipi. Interpreto, doncs, que hi ha municipis amb menys capacitat tècnica a nivell municipal i que l’accés a l’AMB els reforça molt en aquest aspecte?

MC. Exacte. Per exemple, l’Àrea Metropolitana disposa d’equips tècnics que poden elaborar informes, projectes o aportar cartografia municipal, una capacitat de què no tots els ajuntaments disposen. En el cas de l’Ajuntament de Sant Cugat, que ja comptava amb un servei propi de cartografia, amb sistemes GIS i amb serveis d’arquitectura propis, es treballava col.laborativament amb els serveis de l’AMB.

MP. En la seva experiència com a presidenta de la Diputació, com definiria la convivència institucional entre l’Àrea Metropolitana i la Diputació? Diria que és una relació fluida i ben integrada?

MC. Bé, No sempre és fàcil l’encaix. Però jo crec que hi ha hagut la intel·ligència de tothom per entendre’s i per actuar sobre un mateix territori en diferents plans. Es tracta que cadascuna de les administracions encaixin els seus plans per fer-los col·laboratius. Per exemple, l’AMB mai havia treballat els temes de cohesió social o d’atenció a les persones, en canvi, la Diputació de Barcelona sí i de manera molt intensa. Hi ha un moment que l’AMB s’ho planteja. Davant d’això, la qüestió no és entrar en competència, sinó parlar-ho, dialogar i fer compatibles les actuacions. Perquè, al capdavall, junts podem arribar més lluny i, a més, també podem posar més focus en els problemes. És a dir, imaginem que es decideix entrar en un àmbit de suport social als municipis. Bé, doncs potser l’AMB pot posar més focus en unes temàtiques concretes i la diputació orientar-se en unes altres. La Diputació té 311 municipis i un pla de concertació d’inversions molt ambiciós, l’AMB es concentra en 37 municipis i amb unes competències molt concretes. El meu concepte sempre ha estat que abans d’entrar en conflicte cal treballar la compatibilitat entre institucions.

MP. Moltes persones que hem entrevistat i que han tingut posicions de responsabilitat a l’AMB han descrit la institució gairebé com un oasi, on s’intentava no traslladar els grans debats polítics del país. Fins i tot, en moments complicats com el Procés. Hi està d’acord amb aquesta lectura o creu que aquesta visió és una mica massa idealitzada?

MC. Durant l’etapa del Procés ja no estava com a consellera a l’AMB, ja que a l’entrar de presidenta de la Diputació, vaig deixar de ser consellera de l’AMB. Per tant en aquesta etapa no hi era. Tot i així, crec que s’ha fet un esforç, i no només en el moment del Procés, sinó en general per abstraure’s dels grans debats polítics. Hi ha una voluntat de preservar l’Àrea Metropolitana de la batalla política del dia a dia i d’anar a consensuar i trobar punts en comú, aprovar i executar projectes. És a dir, una orientació molt clara a l’acció. Això és molt important.
L’AMB té encarregades unes competències concretes i ha d’actuar. Si es queda encallada en el debat, no transforma, no actua i no impacta. Jo diria que aquest esforç s’ha fet per part de tothom.

MP. L’assignatura pendent continua sent que el PP no vulgui entrar a l’equació. L’Alcalde Trias explica que, des d’un punt de vista d’acció, es posaven d’acord en pràcticament tot amb el PP, però hi pesaven altres factors. Les decisions del PP de l’Ajuntament de Barcelona estaven condicionades per Madrid, volien fer oposició al PSC i Convergència estava absorbint un vot tradicionalment del PP.

MC. Això jo crec que és l’assignatura pendent. I tant, estic molt d’acord amb això.

MP. De cara al futur, és més partidària d’avançar, com planteja l’alcalde Collboni, cap a una gran Regió Metropolitana d’un 5,2 milions d’habitants, amb més competències, i major capacitat d’acció? O bé aposta pel model més continuista, centrant-se a consolidar i millorar el model actual?

MC. Sumar i guanyar dimensió ens ajuda en el plànol global i internacional. Però si això no va acompanyat de mesures executives, és dir, sense mesures de poder i d’autoritat, és difícil avançar. Per a mi aquest és el gran debat. Perquè si contemplem una àrea metropolitana de Barcelona de cinc milions d’habitants i li atorguem més competències i més força, a qui li estem restant això? Quina és la voluntat dels municipis dels dos vallesos, el Garraf, el Maresme o el Baix Llobregat Nord? Com ho veuria la Generalitat? No és fàcil platejar un nou model organitzatiu. Potser seria més senzill fer evolucionar l’existent.

MP. Bé, en el fons s’està centrifugant a la resta del país d’una manera extraordinària i es qüestiona l’equilibri existent.

MC. Exacte. Aquest és el gran problema, o sigui, a nivell d’exposició exterior, crec que és un missatge potent que mostra que aquí hi ha musculatura i dimensió, però no ho podem fer si no hem arreglat i debatut coses prèvies. Per tant, aquí tenim aquest desequilibri. En paraules de la presidenta de l’ACM, la Meritxell Budó, “podem estar trencant un equilibri, que de per sí ja és fràgil”.

MP. Moltes gràcies

Per Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i professora de Ciència Política UPF

MP. Per una ciutat com Sant Cugat, quins creu que han estat els beneficis de ser present en aquesta fase d’institucionalització de l’AMB?

“Nosaltres vam fer un balanç positiu del què ens comportava entrar a formar part de ple dret de l’AMB. No tant en termes de retorn econòmic, sinó en termes d’oportunitats, de reequilibri i de coordinació”

MC. Això jo crec que és l’assignatura pendent. I tant, estic molt d’acord amb això.

MP. Bé, en el fons s’està centrifugant a la resta del país d’una manera extraordinària i es qüestiona l’equilibri existent.

MP. Moltes gràcies

“SI LA CULTURA POLÍTICA I TÈCNICA DE L’AMB ES PROTEGEIX, SERÀ IMPARABLE.”

Valèria Gaillard — Thu, 07 May 2026 07:00:08 +0000

“SI LA CULTURA POLÍTICA I TÈCNICA DE L’AMB ES PROTEGEIX, SERÀ IMPARABLE.”

Antoni Balmon, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, reflexiona en aquesta entrevista de Marta Pascal sobre la creació de l’AMB fa quinze anys i analitza quins són els reptes que té plantejats actualment aquesta institució transversal

Per Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i professora de Ciència Política UPF

MP. Què significa la capitalitat de Barcelona i què significa l’àrea metropolitana, des d’un punt de vista de zona geogràfica i d’impacte sobre el que és Catalunya. Quina mirada té, Antonio Balmón, sobre això?
AB. La capitalitat de Barcelona és un referent, és l’epicentre de molts comportaments, actituds, realitats socials i econòmiques. Crec que això s’ha de tenir present sempre. Però és veritat que sempre hi ha hagut tensió entre el centre i els altres centres. I aquesta tensió és una necessitat territorial que generava un espai, no tan sols amb veu, sinó espai de transformació, a un territori molt potent i que va més enllà de la ciutat de Barcelona.
De vegades la ciutat de Barcelona necessita tot aquest territori per poder afrontar les conseqüències de la vida diària de la ciutat, que no poden ni organitzar ni resoldre només amb els seus recursos com a municipi. Per tant, la capitalitat crec que és reconeguda i respectada. Però el llenguatge de com actuar ha de ser entre iguals. Perquè les coses han canviat. Jo sempre explico que la diferència que hi ha entre Barcelona i Madrid és molt fàcil d’entendre. En el model de Madrid, Lluís Tejedor hauria estat un regidor del districte del Prat, José Montilla, un regidor del districte de Cornellà, i podria continuar… i això voldria dir que la capacitat que hem tingut de transformar les nostres ciutats hauria estat impossible.
Pensar que només existeix un gran centre de construcció d’idees, i que a partir d’allà no hi ha vida és un error. Mai m’he plantejat aquesta diferència. Mai he tingut, en les meves decisions i la forma d’exercir l’acció política, una actitud de competitivitat, sinó que he cregut en la motivació de poder avançar i continuar, consolidant un projecte comú. Això és el més rellevant.
L’Àrea metropolitana és un espai ric. Si la reflexió fos només acadèmica, jo diria que una àrea metropolitana hauria de ser una col·laboració humana en 100 quilòmetres a la rodona. Perquè això vol dir que tindria tota una sèrie de serveis públics i una presència de tractors econòmics que podrien estar concentrats en una part del territori, i seriem capaços de redistribuir totes aquestes persones en poblacions i ciutats que tindrien un bon transport públic, per exemple.
MP. Entrant en la llei. Vostè, 15 anys després, quina valoració fa de la institució, del fet d’haver-la institucionalitzat i de la feina que s’ha fet?
AB: Bé, tan sols cal mirar el nostre trajecte, no? Primer, el polític. A partir de l’any 2011, a Catalunya han passat moltes coses. Fonamentalment, totes elles crítiques i marcades per la crisi. I aquí s’ha respectat la forma d’acordar. De consensuar. Per exemple, una part del mandat, del 2015 al 2019, que es va vetar el PDeCAT…. Però jo no compartia aquesta manera de fer, i per tant vaig obrir amb ells, com sempre, una via de relació i d’entesa, després de 4 anys de Xavier Trias que van ser molt positius, posant en marxa, amb moltes garanties, aquesta administració. I això ho he protegit molt.
MP. Xavier Trias ens deia en una conversa que l’única cosa que li sembla que li va quedar pendent és no aconseguir que el Partit Popular volgués sumar-se a aquesta lògica de consens.
AB. Sí, però, en canvi, van votar a favor de la llei. I va ser-ne un gran defensor. La llei es va aprovar per unanimitat.
MP. Potser és més per una lògica de política nacional, en aquest cas espanyola, de poder confrontar amb el PSC o no?
AB. No, crec que hem intentat evitar el partidisme estúpid. El partidisme es comporta algunes vegades a les institucions d’una forma massa estúpida. No, i a més ho dic amb veu alta. Perquè, si analitzem qui defensa a qui, i la possibilitat que hem tingut entre tots de coincidir en unes orientacions polítiques que han estat positives per un territori, crec que això dona un punt a favor de la gent que fem política. Més enllà de la formació política de la qual som membres.
Miri, respecte el que en diríem el desenvolupament de la institució, què vam fer? Cal recordar que nosaltres tenim més de 25, gairebé 23 anys ja d’experiència. És una casa molt preparada tècnicament. Sempre, i crec que en això també tots hem coincidit, hem volgut protegir aquest espai tècnic d’aquests corrents polítics. I això es va demostrar a partir del 2011, la potencialitat que tenia aquesta casa des del punt de vista de fer propostes, d’afrontar reptes i de fer molta política que s’ha vist en el dia a dia, que no ha ocupat massa pàgines, ni de diari, ni de ràdio, ni de televisió, però, en canvi, nosaltres hem passat de tenir el 2011 mil milions d’euros consolidats a estar treballant ara mateix amb un pressupost de tres mil milions d’euros consolidats. Ho deixo aquí.
MP. Pensant ben bé en el moment de la llei, si hagués de posar noms als artífexs que van permetre que aquesta llei tirés endavant, quins diria?
AB. L’articulació del contingut de la llei era molt senzilla. Evidentment érem conscients que la governança i l’urbanisme serien dos àmbits complexos d’articular. Jo entro d’alcalde l’any 2004, i al 2007 de vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis. En el període 2003-2007 el vicepresident era l’alcalde de Gavà, i va deixar de ser alcalde per dedicar-se a l’Àrea. En aquell període, es va fer una proposta de llei, durant el primer Govern Tripartit, però la resposta del Govern presidit per Maragall, va ser que no es tractés i que es “guardés” el projecte de llei. Això va ser així, ho he explicat públicament. Perquè a vegades ja n’acabo fart. Com li deia, jo entro el 2007, substitueixo a en Dídac Pestaña com a Vicepresident Primer a la Mancomunitat de municipis, estudiem la proposta del projecte de llei i comencem a analitzar pros i contres.
En aquell moment hi havia molts contres, fonamentalment el de garantir el finançament de l’entitat metropolitana de residus i d’aigua. La de transport aguantava en 18 municipis i la Mancomunitat estava estable, però tenia unes característiques que dificultaven molt pensar en el futur. No obstant això, vaig decidir intentar-ho.
La primera reunió és amb el conseller Toni Castells, i li explico, mira, aquí tenim un problema, i el problema és que, si a Cornellà deixa de funcionar el transport, o l’eliminació de residus, a priori a tu no et preocuparàs, però és que aquí estem gestionant la vida de 3 milions de persones, per tant, si jo faig un crack, això repercutirà al Govern de Catalunya. No podràs mirar cap a un altre costat, no podràs dir, bé, ja s’ho faran, és que tindrem un problema, que afectarà al 50% de la població de Catalunya, i el govern de Catalunya no pot dir, «i a mi què m’expliques?» Per tant, no demanava diners, defensava un plantejament de fer-lo, que passava per recuperar el projecte de llei, i fer la llei de l’Àrea Metropolitana.

“Ens queda molt per fer: tenim projectes com el sistema d’innovació comunitària, que està destinada a coordinar tecnològicament tota la política de convivència i seguretat”.

És evident que en aquell moment a la Presidència hi ha José Montilla, per tant, tampoc cal que li expliqui què vol dir l’Àrea Metropolitana i què caldria fer. El plantejament comença per aquí: explicar a tothom que, per primera vegada, constituirem una nova administració pública que n’integrarà a tres, i aquestes tres es convertiran en una, i serà l’única. No es tracta ni de crear una cosa nova, ni més diners, etc., sinó que el que volíem era integrar sobretot per millorar la gestió.
I, en aquest sentit, s’incorpora al camí una persona per a mi entranyable durant molts anys, que és en Toni Vives, que és qui parla amb en Xavier. En Trias i jo no ens coneixíem i vam fer una primera trobada. Tots dos vam parlar molt clar, del que preteníem, com veiem la situació i ens vam dir dues coses: la paraula i el respecte. Per mi són dues coses fonamentals, i a partir d’allà vam construir una gran confiança, perquè ell va veure que jo pretenia construir una administració potent, contraposada al partidisme, una articulació de la llei fonamentada en les competències locals, preparada per afrontar els perills exteriors i reptes a nivell supramunicipal, i aquest esquema ja eren coses que estàvem fent. No volíem res de nou.
A partir d’aquí, vaig parlar amb l’alcalde Jordi Hereu i vaig començar a fer una peregrinació. Aquesta peregrinació em va portar a anar a parlar amb tots els grups parlamentaris. Tots, vol dir tots. En aquell moment també la Conselleria de Governació, liderada per en Jordi Ausàs i el seu equip amb qui vam treballar tot el procés formal, de l’expedient i redacció dels articles de la llei. Vam trobar ràpidament l’empatia d’ERC i, a més, estàvem totalment d’acord que això ho tiraríem endavant. Posteriorment amb el conseller Quim Nadal, per la part més complicada, que era la d’urbanisme.
MP. Deia que es va veure amb tots els grups parlamentaris sense excepció…
Em vaig veure amb tots els grups, amb tothom. I després, dins de cada partit, tothom va fer la seva feina. En Lluis Tejedor, en Jordi Portabella, l’Alberto Fernández, en Toni Vives i en Xavier Trias, jo mateix en el meu partit. Totes aquestes persones van fer una gran feina.
MP. Per tant, en el fons, quan entra el projecte de llei al Parlament, ja és un projecte de llei molt treballat no?
AB. Totalment. Ens va quedar aturat en un moment determinat. El problema el teníem en les competències d’urbanisme. I per això és tan farragós, no? De fet en el seu moment, ja vaig dir que aquest tema (el PDU) tardaria anys. Barcelona no volia perdre les seves potestats. La Conselleria, que també ho volia mantenir… i tot això, al final, a mi que m’agrada pactar, doncs he de dir que el pacte va ser complicadot.
MP. Però se’n va en sortir.
AB. Una dècada després exercim algunes competències en urbanisme. Però realment encara no hem començat…perquè l’articulació va ser tan farragosa, que encara estem en el procés d’aprovació de l’instrument més potent en planificació urbanística, el PDU. També van incorporar una part d’innovació, una de convivència en sentit ampli, perquè és una de les coses que crec que podien ajudar molt en el tema de seguretat, no per tenir una policia, sinó per intervenir sobre la gestió del conflicte. I, per altra banda, tot el tema del finançament, que el que van fer és aplicar el que deien les lleis anteriors. A partir d’aquí, tothom va entrar ja i operar en un ampli consens.
MP. El tema de la governança també va ser crític, oi?
AB. Sempre he defensat que el president no havia de ser “perquè sí” l’alcalde de Barcelona. Quan et presentes a les eleccions, ho fas amb totes les competències que diu la llei de bases. Si després l’Ajuntament ho gestiona directament o a través d’una entitat a la qual forma part que és l’Àrea Metropolitana, doncs això ja és un altre tema. Necessitàvem ponderar i equilibrar la representativitat dels membres. No és com la Diputació que se n’ocupa la Junta Electoral. Aquí són els ajuntaments que, en funció de la llei, estan representats pel seu alcalde, i depenent del nombre dels habitants, aquesta representació s’amplia amb la presencia de regidors i regidores. Per tant, buscàvem compensar una representació qualificada i representativa, i que Barcelona no tingués una majoria que tampoc li corresponia.
Van preveure que el col·legi electoral fos el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, que la primera funció que té a l’inici del mandat és formular la proposta del president o presidenta en base a unes majories construïdes…però Barcelona per si sola, mai podria imposar la presidència. Cal el pacte i l’acord de govern des del primer moment.
També es va definir que hi hauria la figura del gerent i la d’un vicepresident executiu que tindria la facultat de coordinar, orientar i assumir la gestió del dia a dia. Em vaig dedicar a llimar amb paciència amb tots els interlocutors les dificultats que van anar sorgint.
MP. I el primer President fou Xavier Trias.
AB. Sí. I això a casa meva tothom ho va entendre, que en Trias hagués de ser president el 2011. Fins i tot la proposta va ser nostra. La vaig defensar jo, al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses. Li vaig dir que jo la volia defensar. I ell hi va estar d’acord. Aquesta casa sempre l’hem tingut protegida de les nebuloses polítiques, hem tingut moments complicats, però sempre m’he plantat si algú ha tingut la temptació de posar el partidisme per davant.
MP. Vostè, a nivell d’expectatives, creu que les han complert?
AB. Ens queda molt camí per endavant. L’AMB és desconeguda des del punt de vista del soroll paralitzant, però plenament coneguda des de la gestió perquè afecta a la vida diària de la gent. Hem fet molta feina, un trajecte importantíssim. Per exemple, nosaltres no hem deixat de fer habitatges. És l’única administració a Catalunya que ha fet habitatges sense parar. Fins i tot en l’època de Xavier Trias, que va ser l’època més dura econòmicament, es van obrir tota una sèrie d’actuacions destinades a polítiques socials. Es va fer el rescat de les empreses municipals destinades a fer habitatge. Es van prendre moltes decisions en mobilitat, en aquell moment van generar les condicions, per protegir allò que sabíem que, en el futur, hauria de continuar formant part de la nostra musculatura.
I, per altra banda, aquesta construcció de societats mixtes per fer habitatge, per gestionar l’aigua, i per algunes altres coses que pensem fer en el futur, tot plegat ha donat un valor afegit a la celeritat del que estem fent a les polítiques metropolitanes.
Les polítiques metropolitanes tenen molt a veure amb com aprofites allò que passa en la vida de la gent que no depèn de nosaltres i que és l’activitat econòmica, des del punt de vista d’ocupació, d’inversió, i també com afecta la part, diria, de cohesió social. La cohesió social ve determinada per la dignitat de l’habitatge, per garantir una mobilitat pública, per poder accedir a serveis i equipaments. Això s’ha fet i encara es fa des d’aquí.
Des d’aquí hem fet un tractament de l’espai públic impecable, d’inversions en equipaments públics destinats a la vida de la gent, esportius, culturals, socials, de protecció dels nostres mitjans naturals, del litoral, de les serralades que ens envolten, i, per una altra banda, un gran creixement en la proposta de mobilitat pública, no tan sols de creixement de l’oferta de l’autobús, sinó també vam ser la primera administració que va afrontar la mobilitat elèctrica i altres mobilitats paral·leles a la mobilitat de l’automòbil o diària. També hem millorat el tractament de residus, les polítiques de reciclatge, de gestió de l’aigua, vam poder afrontar la sequera amb confiança degut a una gestió prèvia basada en el que era la recuperació de l’aigua, l’aigua regenerada, la distribució social i equitativa sobre el conjunt de la població. Tot això s’ha fet des d’aquí. I això és determinant pel que volem fer en el futur.
MP. Parlem de futur, doncs. Què volen fer?
Fonamentalment, necessitem el PDU, el Pla Director Urbanístic, que ha de substituir el PGM actual i els PDUs municipals. En el moment que aquesta administració tingui aquesta autoritat sobre el territori, podrem influir molt més en la visió de conjunt de l’orientació de moltes polítiques metropolitanes. Ara, sempre s’haurà de portar a terme des del concurs i el consens amb els municipis, no amb els partits polítics, sinó amb els municipis. Si aquesta política es manté, l’autoritat continuarà sent potent.
Des del punt de vista de recursos econòmics, necessitem més diners, com tothom, però la nostra evolució demostra que, si tenim els diners, executem les polítiques públiques. La maquinària tècnica d’aquesta casa funciona molt bé, és una gran maquinària, ben orientada i aprofitada. I, a més a més, no té interrupció política. No canvia cada 4 anys d’orientació política i això dona garanties, la teva velocitat és més constant, no més ràpida, però sí constant.
MP. L’alcalde Collboni ens diu que el futur és la regió metropolitana i l’ex alcalde Trias proposa gestionar millor sense créixer en competències. On es posiciona vostè?
AB. No comparteixo obrir ara mateix un debat sobre el futur de la regió metropolitana. Catalunya té un instrument institucional que s’ha de preocupar de la planificació i de l’activació del territori que és el Govern de la Generalitat.
MP. Per tant la Generalitat ha de fer la feina que té encarregada…
AB. El problema és que no l’ha feta. I aquesta absència s’ha notat molt. Però l’absència no vol dir que això ho hagi d’entomar un altre, perquè aquest altre, per començar, no té competències. Hi va haver una època en què el Govern pensava, planificava, hi podies estar d’acord o en desacord, però ho feia. Infraestructures, activitat econòmica, captació d’interessos… Nosaltres podem acompanyar, però qui ha de fer aquesta feina és el Govern. Per tant, em nego a obrir un debat, que està molt bé des del punt de vista acadèmic. De fet, des d’un punt de vista acadèmic sé perfectament el que penso: Girona, Lleida, Tarragona. Si tu analitzes per exemple el cas de París o Nova York és molt clar. Tu i jo agafem aquesta tarda el tren, 100 quilòmetres, són 40 minuts, dormim allà i l’endemà tornem.
Crec que conec bastant bé la meva realitat, la d’aquests 36 municipis, i del que implica la regió metropolitana. Per tant, jo ara obriria aquest debat …miri a mi… em semblaria estèril. Perquè aquí encara hi ha molta feina per fer. I en aquest camí sí que podem incorporar, reflexionar, quines coses són les que hem de compartir, o fins i tot, jo sempre he vist l’àrea metropolitana com un element de lobby, de lobby local, que vas i et presentes a una administració i dius, escolta, jo represento 36 municipis, per tant, vostè no ha de buscar 36 interlocutors, busquin només un. Crec que això té un gran valor.
Ens queda molt per fer: tenim projectes com el sistema d’innovació comunitària, que està destinada a coordinar tecnològicament tota la política de convivència i seguretat. El PDU en si mateix, això serà un instrument que atorgarà molta personalitat a aquesta casa, perquè serà un element no tan sols de planificació, sinó d’intervenció. Per tant, no és menor. Per no parlar de la mobilitat, tot el camí que ens queda certament amb moltes dificultats.
Per tant, jo crec que el que has de concentrar tota la teva energia és a continuar dotant aquesta casa d’un futur. Jo, com a optimista que soc, penso que hi ha poques administracions que puguin tenir un horitzó tan clar i tan protegit com aquesta casa. Si la cultura política i tècnica de l’AMB es protegeix serà imparable.
MP. Però, a priori, la llei protegeix aquesta cultura política i tècnica de la casa, no?
AB. Sí, però si no la cuidem ens la podem carregar. A l’època 2015-2019 van estar a punt de trencar-se totes les costures. Ho vam evitar pels pèls. Però aquesta casa és una administració que ara mateix és la que pot concretar totes aquelles polítiques que vol impulsar el govern relacionades amb la qualitat de vida i la cohesió social. Aquesta casa té força suficient, no només per acompanyar, sinó per concretar i desenvolupar i aplicar al territori tot això.
MP. Finalment, si vostè hagués de pensar en un model internacional… quin diria?
AB. Dels que jo conec cap, perquè la majoria està pensat en termes de mobilitat. En el nostre cas el model és molt singular: la força política majoritària deixa governar i presidir a la força política minoritària; la ciutat gran no mana, comparteix responsabilitat, i a més fa una important contribució. Això no ho trobes enlloc i es pot fer pels 25 anys previs de treball conjunt abans de l’aprovació de la llei. Aquesta casa és molt sòlida. I la personalitat l’hi atorgarà l’urbanisme. Serà… serà molt potent.
MP. Moltes gràcies pel seu temps.

Per Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i professora de Ciència Política UPF

“Ens queda molt per fer: tenim projectes com el sistema d’innovació comunitària, que està destinada a coordinar tecnològicament tota la política de convivència i seguretat”.

També es va definir que hi hauria la figura del gerent i la d’un vicepresident executiu que tindria la facultat de coordinar, orientar i assumir la gestió del dia a dia. Em vaig dedicar a llimar amb paciència amb tots els interlocutors les dificultats que van anar sorgint.
MP. I el primer President fou Xavier Trias.
AB. Sí. I això a casa meva tothom ho va entendre, que en Trias hagués de ser president el 2011. Fins i tot la proposta va ser nostra. La vaig defensar jo, al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses. Li vaig dir que jo la volia defensar. I ell hi va estar d’acord. Aquesta casa sempre l’hem tingut protegida de les nebuloses polítiques, hem tingut moments complicats, però sempre m’he plantat si algú ha tingut la temptació de posar el partidisme per davant.
MP. Vostè, a nivell d’expectatives, creu que les han complert?
AB. Ens queda molt camí per endavant. L’AMB és desconeguda des del punt de vista del soroll paralitzant, però plenament coneguda des de la gestió perquè afecta a la vida diària de la gent. Hem fet molta feina, un trajecte importantíssim. Per exemple, nosaltres no hem deixat de fer habitatges. És l’única administració a Catalunya que ha fet habitatges sense parar. Fins i tot en l’època de Xavier Trias, que va ser l’època més dura econòmicament, es van obrir tota una sèrie d’actuacions destinades a polítiques socials. Es va fer el rescat de les empreses municipals destinades a fer habitatge. Es van prendre moltes decisions en mobilitat, en aquell moment van generar les condicions, per protegir allò que sabíem que, en el futur, hauria de continuar formant part de la nostra musculatura.
I, per altra banda, aquesta construcció de societats mixtes per fer habitatge, per gestionar l’aigua, i per algunes altres coses que pensem fer en el futur, tot plegat ha donat un valor afegit a la celeritat del que estem fent a les polítiques metropolitanes.
Les polítiques metropolitanes tenen molt a veure amb com aprofites allò que passa en la vida de la gent que no depèn de nosaltres i que és l’activitat econòmica, des del punt de vista d’ocupació, d’inversió, i també com afecta la part, diria, de cohesió social. La cohesió social ve determinada per la dignitat de l’habitatge, per garantir una mobilitat pública, per poder accedir a serveis i equipaments. Això s’ha fet i encara es fa des d’aquí.
Des d’aquí hem fet un tractament de l’espai públic impecable, d’inversions en equipaments públics destinats a la vida de la gent, esportius, culturals, socials, de protecció dels nostres mitjans naturals, del litoral, de les serralades que ens envolten, i, per una altra banda, un gran creixement en la proposta de mobilitat pública, no tan sols de creixement de l’oferta de l’autobús, sinó també vam ser la primera administració que va afrontar la mobilitat elèctrica i altres mobilitats paral·leles a la mobilitat de l’automòbil o diària. També hem millorat el tractament de residus, les polítiques de reciclatge, de gestió de l’aigua, vam poder afrontar la sequera amb confiança degut a una gestió prèvia basada en el que era la recuperació de l’aigua, l’aigua regenerada, la distribució social i equitativa sobre el conjunt de la població. Tot això s’ha fet des d’aquí. I això és determinant pel que volem fer en el futur.
MP. Parlem de futur, doncs. Què volen fer?
Fonamentalment, necessitem el PDU, el Pla Director Urbanístic, que ha de substituir el PGM actual i els PDUs municipals. En el moment que aquesta administració tingui aquesta autoritat sobre el territori, podrem influir molt més en la visió de conjunt de l’orientació de moltes polítiques metropolitanes. Ara, sempre s’haurà de portar a terme des del concurs i el consens amb els municipis, no amb els partits polítics, sinó amb els municipis. Si aquesta política es manté, l’autoritat continuarà sent potent.
Des del punt de vista de recursos econòmics, necessitem més diners, com tothom, però la nostra evolució demostra que, si tenim els diners, executem les polítiques públiques. La maquinària tècnica d’aquesta casa funciona molt bé, és una gran maquinària, ben orientada i aprofitada. I, a més a més, no té interrupció política. No canvia cada 4 anys d’orientació política i això dona garanties, la teva velocitat és més constant, no més ràpida, però sí constant.
MP. L’alcalde Collboni ens diu que el futur és la regió metropolitana i l’ex alcalde Trias proposa gestionar millor sense créixer en competències. On es posiciona vostè?
AB. No comparteixo obrir ara mateix un debat sobre el futur de la regió metropolitana. Catalunya té un instrument institucional que s’ha de preocupar de la planificació i de l’activació del territori que és el Govern de la Generalitat.
MP. Per tant la Generalitat ha de fer la feina que té encarregada…
AB. El problema és que no l’ha feta. I aquesta absència s’ha notat molt. Però l’absència no vol dir que això ho hagi d’entomar un altre, perquè aquest altre, per començar, no té competències. Hi va haver una època en què el Govern pensava, planificava, hi podies estar d’acord o en desacord, però ho feia. Infraestructures, activitat econòmica, captació d’interessos… Nosaltres podem acompanyar, però qui ha de fer aquesta feina és el Govern. Per tant, em nego a obrir un debat, que està molt bé des del punt de vista acadèmic. De fet, des d’un punt de vista acadèmic sé perfectament el que penso: Girona, Lleida, Tarragona. Si tu analitzes per exemple el cas de París o Nova York és molt clar. Tu i jo agafem aquesta tarda el tren, 100 quilòmetres, són 40 minuts, dormim allà i l’endemà tornem.
Crec que conec bastant bé la meva realitat, la d’aquests 36 municipis, i del que implica la regió metropolitana. Per tant, jo ara obriria aquest debat …miri a mi… em semblaria estèril. Perquè aquí encara hi ha molta feina per fer. I en aquest camí sí que podem incorporar, reflexionar, quines coses són les que hem de compartir, o fins i tot, jo sempre he vist l’àrea metropolitana com un element de lobby, de lobby local, que vas i et presentes a una administració i dius, escolta, jo represento 36 municipis, per tant, vostè no ha de buscar 36 interlocutors, busquin només un. Crec que això té un gran valor.
Ens queda molt per fer: tenim projectes com el sistema d’innovació comunitària, que està destinada a coordinar tecnològicament tota la política de convivència i seguretat. El PDU en si mateix, això serà un instrument que atorgarà molta personalitat a aquesta casa, perquè serà un element no tan sols de planificació, sinó d’intervenció. Per tant, no és menor. Per no parlar de la mobilitat, tot el camí que ens queda certament amb moltes dificultats.
Per tant, jo crec que el que has de concentrar tota la teva energia és a continuar dotant aquesta casa d’un futur. Jo, com a optimista que soc, penso que hi ha poques administracions que puguin tenir un horitzó tan clar i tan protegit com aquesta casa. Si la cultura política i tècnica de l’AMB es protegeix serà imparable.
MP. Però, a priori, la llei protegeix aquesta cultura política i tècnica de la casa, no?
AB. Sí, però si no la cuidem ens la podem carregar. A l’època 2015-2019 van estar a punt de trencar-se totes les costures. Ho vam evitar pels pèls. Però aquesta casa és una administració que ara mateix és la que pot concretar totes aquelles polítiques que vol impulsar el govern relacionades amb la qualitat de vida i la cohesió social. Aquesta casa té força suficient, no només per acompanyar, sinó per concretar i desenvolupar i aplicar al territori tot això.
MP. Finalment, si vostè hagués de pensar en un model internacional… quin diria?
AB. Dels que jo conec cap, perquè la majoria està pensat en termes de mobilitat. En el nostre cas el model és molt singular: la força política majoritària deixa governar i presidir a la força política minoritària; la ciutat gran no mana, comparteix responsabilitat, i a més fa una important contribució. Això no ho trobes enlloc i es pot fer pels 25 anys previs de treball conjunt abans de l’aprovació de la llei. Aquesta casa és molt sòlida. I la personalitat l’hi atorgarà l’urbanisme. Serà… serà molt potent.
MP. Moltes gràcies pel seu temps.

DEL REPTE DE LA IA A LA BARCELONA SOCIAL: CINC MESOS D’ANÀLISI METROPOLITÀ

Valèria Gaillard — Thu, 30 Apr 2026 07:00:15 +0000

DEL REPTE DE LA IA A LA BARCELONA SOCIAL: CINC MESOS D’ANÀLISI METROPOLITÀ

En aquest inici del mes de maig, recollim i revisem les principals línies tractades en aquesta primera meitat d’any a RethinkBCN

A les portes del mes de maig, fem un exercici de mirar enrere per resumir i revisar les principals línies que hem tractat al llarg d’aquests cinc mesos intensos marcats per la celebració dels 15 anys de la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

A principi d’any vam publicar la sèrie d’entrevistes de Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i Professora de Ciència Política UPF, a personalitats del món polític, començat per l’alcalde Jaume Collboni, i seguit de Núria Marín Martínez, Xavier Trias i Artur Mas. Poden recuperar-les clicant aquí.

D’altra banda, es va presentar el V Informe RethinkBCN amb un acte a Foment de Treball en què van participar Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials Foment del Treball, Felipe Campos, conseller delegat d ’Aigües de Barcelona i director d ’Acció Social de Veolia, Joan Clos, exalcalde de Barcelona i expresident de l’AMB, la periodista Glòria Marín, i Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball. La presentació de l’informe “Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya” va anar a càrrec del Sr. Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials. Aquest cinquè informe té com a objectiu posar en relleu la importància que ha tingut, té i tindrà l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la seva evolució per al sistema de ciutats que la componen. Una evolució que està determinada pels canvis demogràfics, els nous models i pautes de vida de la ciutadania, l’impacte del canvi climàtic, la crisi de l’habitatge, la seguretat, l’impacte del turisme i les desigualtats socials. Per accedir al IV Informe Rethink BCN poden clicar aquí. També poden recuperar el vídeo de la presentació aqui.

Alguns dels temes que s’han abordat han estat seguint el pols de l’actualitat, com per exemple l’article de Josep Grau, consultor en estratègia i tecnologia, al voltant de la Intel·ligència artifical i el seu impacte a Catalunya. Segons Grau, l’objectiu és que Catalunya lideri aquest canvi des d’una perspectiva industrial, social i democràtica, amb l’objectiu de maximitzar els oportunitats de la IA, reconeixent els riscos i dotant empreses, administracions i societat en general de les eines necessàries per a enfrontar-se a la IA amb responsabilitat. Respecte a la fita “Catalunya IA 2030”, considera que és l’aposta estratègica catalana per una IA inclusiva, sostenible i vertebradora del territori, connectant la recerca amb l’empresa, educació i el sector públic, per a poder construir un futur digital amb valors democràtics i d’equitat. Poden recuperar l’article sencer aquí.

Manel Manchón, de la seva banda, ha publicat una interessant conversa amb Rosa Ribas, l’escriptora que va créixer a El Prat del Llobregat i que ha tornat a viure-hi després d’haver viscut trenta anys a Alemany, una entrevista que poden tornar a llegir aquí. Ribas, que ha rebut molt bones crítiques per la seva saga sobre ‘els detectius Hernández’, subratlla la necessitat que l’oferta cultural “ha de ser de qualitat, el que ofereixin aquestes ciutats metropolitanes ha de ser d’alt nivell, rebutjant, per tant, un cert paternalisme, que es vulgui prestar atenció com si fos una mena de favor”.

Una altra conversa imperdible de Manchón és la que va tenir amb Joan Manuel Sevillano,Managing Director de Stoneweg Places and Experiences, que explica els principals aspectes del projecte de Museu Carmen Thyssen a l’antic cinema Comèdia de Barcelona. Un dels punts que ha destacat és la col·laboració entre la iniciativa privada i el sector públic en l’àmbit cultural. Podeu rellegir el text aquí. La importància del sector privat també ha estat un dels temes centrals de l’entrevista de Manchon amb l’emprenedora Helena Torras, que reivindica la suma d’esforços del sector públic i privat i la necessitat de continuar acollint talent estranger a Barcelona en una fructifera entrevista que poden recuperar aquí.

Finalment, Manel Manchón ha parlat amb Enrique Tomás, un “botiguer” badaloní que s’ha obert camí en el negoci dels pernils, i que repassa en aquesta entrevista els canvis profunds que han transformat Badalona els darrers anys. “Badalona ja no té res a veure a la ciutat que vaig viure de petit i jove”, afirma Tomás. Poden rellegir l’entrevista sencera aquí.

Pel que fa als actes més destacats, sobresurt el diàleg dins el cicle Fer Metròpoli a Foment del Treball amb l’alcalde Jaume Collboni celebrat el 8 d’abril i en el qual ha defensat la seva visió de Barcelona que posa en el centre als ciutadans, alhora que aposta per la projecció de futur gràcies als grans esdeveniments i als projectes transformadors. Poden accedir a la crònica de l’esdeveniment aquí.

Un altre moment àlgid ha estat la presentació que ha fet l’exregidor de Cultura de Barcelona i ex Conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell del seu assaig Barcelona: una immersió ràpida. Mascarell hi tracta, entre d’altres temes, sobre l’encaix entre la capital catalana i Catalunya. Poden revisar l’article aquí.

I finalment, farem menció al darrer acte celebrat a Foment el mes de maig: el diàleg sobre La Barcelona Social, amb el subdirector general d’Afers Socials de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet. Durant el diàleg s’ha aprofundit el paper clau que té “la Barcelona Social” a la ciutat i la seva àrea metropolitana, donat que atén més de dos milions de persones l’any i mobilitza més de mig milió de voluntaris, fet que representa entre l’1% i el 2,3% de l’ocupació total. Poden rellegir la crònica de l’acte aquí.

EL POTENCIAL HUMÀ, COHESIONADOR I ECONÒMIC DE LA BARCELONA SOCIAL

Valèria Gaillard — Thu, 23 Apr 2026 07:00:23 +0000

EL POTENCIAL HUMÀ, COHESIONADOR I ECONÒMIC DE LA BARCELONA SOCIAL

El subdirector general de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet, protagonitzen un nou debat metropolità a Foment del Treball

El darrer debat organitzat per RethinkBCN ha versat sobre “La Barcelona Social” i ha comptat amb la participació del subdirector general de la Fundació “La Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet. El debat ha servit per portar a la llum el gran potencial cohesionador, humà i econòmic de transformació que té l’ecosistema social de la ciutat i que emergeix com a tret diferenciador de Barcelona arrelat en la seva història recent.

El president de Foment del Treball i de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), Josep Sánchez Llibre, durant la benvinguda de l’acte, celebrat el 21 d’abril a la seu de Foment, s’ha referit a l’actiu “no tan visible” que té la ciutat i que és la “Barcelona Social”, i ha explicat que “és un ecosistema clau que atén més de 2 milions de persones cada any i que mobilitza mig milió de voluntaris, fet que suposa entre un 1% i un 2% de la població total”.

Consciència col·lectiva i cohesió social

Josep Sánchez Llibre ha dit que “hem de fer emergir amb més força la consciència col·lectiva”. “Si unim la capacitat de la inversió pública i privada, si reforcem les aliances entre empreses, entitats socials i administracions, i si situem les persones al centre de les decisions, Catalunya pot esdevenir una de les primeres regions d’Europa en basar el seu creixement i la seva prosperitat en el desenvolupament de polítiques i iniciatives socials amb impacte real”. “Perquè la cohesió social no és només una exigència moral. És també una condició indispensable per a una economia forta, una societat estable i un país amb futur”, ha remarcat.

El conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, qui ha obert la sessió, s’ha centrat en destacar que “la Barcelona social és una de les grans fortaleses del nostre model de ciutat”, i ha afegit que “aquest model no seria possible sense la suma de mirades que han d’anar de la mà”, referint-se a institucions, empreses i entitats socials. Per a Felipe Campos, “quan treballem junts som capaços de fer una ciutat més cohesionada i amb més futur”.

La lluita contra la desigualtat

En el posterior diàleg, conduït per la periodista Glòria Marín, hi han participat el subdirector general de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet, qui ha impulsat personalment la Fundació GetUP per facilitar la inserció laboral de persones vulnerables mitjançant un acompanyament integral.

Marc Simón ha destacat la tasca que duu a terme la Fundació “La Caixa”, i ha destacat “els esforços que fan en la lluita contra la pobresa infantil”. Simón ha dit que atenen cada any uns 8.000 nens i nenes, i també ha destacat la feina que fan en l’atenció a les persones grans, “amb més de 50.000 persones participant en els diferents programes i centres”. També ha posat èmfasi en el programa d’atenció a persones que pateixen malalties terminals “on estem donant servei a 3.500 pacients”, ha dit.

Guillermo Vallet: “Cal trobar l’equilibri entre ajudar per impulsar vides, però no donar per entès que rebre ajudes ha de ser un modus vivendi”.”

Per la seva part, Llum Delàs ha remarcat el valor del treball conjunt entre empresa i entitats sense ànim de lucre, i ha dit que “m’agrada veure l’empresa que contribueix a treure la gent de la fragilitat”. “Les fragilitats ens estan separant, i contribuir a ajuntar és el que m’impulsa a treballar per construir”, ha relatat.

La Fundació Roure és una entitat arrelada a Ciutat Vella, que atén necessitats bàsiques com l’alimentació, la inserció laboral, l’acompanyament a les persones grans o l’habitatge digne. Delàs ha explicat que “a través dels nostres projectes acompanyem les persones grans i famílies que pateixen una situació de vulnerabilitat i les ajudem a sortir-se’n donant eines perquè cadascú sigui el més autònom possible”.

Per la seva part, l’impulsor de la Fundació GetUP, Guillermo Vallet, ha reflexionat sobre “la importància de trobar l’equilibri entre ajuda per impulsar vides però no donar per entès que rebre ajudes ha de ser un modus vivendi”. Vallet ha dit que “cal aconseguir que la gent pugui sortir de la precarietat i pugui ser el més autònom possible”. La seva fundació dona suport a famílies en risc d’exclusió social a través de la feina i treballen també en la formació en temes com l’economia familiar, el benestar emocional i el suport també en temes d’habitatge, criança, papers, etc. tot plegat per “donar eines que permetin a les famílies ser autosuficients amb el temps”, ha explicat.

La tradició mutualista de Barcelona, de la qual “la Barcelona Social” actual n’és part, ha estat també recordada per Llum Delàs en citar la Sagrada Família com a cas d’èxit “arrelat a la nostra societat”, ja que ha estat construïda gràcies a “la fe i la caritat” i ara es manté gràcies al turisme.

Una crida a enfortir la col·laboració publicoprivada, conèixer la gent i els seus problemes des de la proximitat i des de l’acompanyament de les persones vulnerables, i l’impacte de la cohesió social en la salut han estat altres temes compartits pels participants en el diàleg.

La cloenda de l’acte l’ha realitzat el president de la Comissió d’Esports de Foment del Treball i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gerard Esteva, qui ha destacat el treball professional i exitós que duen a terme les entitats socials. A més, ha ressaltat el compromís social de les empreses, que acompanyen les entitats per fer una societat millor: “hem de tenir en compte el balanç econòmic i el balanç social”. I ha assegurat que “Barcelona serà social o no serà”.

La jornada ha comptat amb l’assistència de representants del món polític i social de la ciutat.

Cicle “Fer metròpoli”

Avui ha tingut lloc el segon acte de l’any del cicle, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, que desenvolupa les ponències per a contribuir a fer visible la importància del fet metropolità seguint la línia de la publicació ‘Repensar la metròpoli. Fer metròpoli’ de RethinkBCN. Aquest espai web, posat en marxa el març del 2021, ha publicat els punts de vista de més d’una cinquantena d’autors a través de ponències, entrevistes, articles i/o trobades, sobre quines haurien de ser les actuacions que s’han d’abordar per millorar el desenvolupament de la regió metropolitana i fer-la visible a la ciutadania. Tots ells consideren la metròpoli com l’espai per impulsar la recuperació econòmica, l’aposta tecnològica, el creixement econòmic i la millora dels serveis als ciutadans.

Consciència col·lectiva i cohesió social

La lluita contra la desigualtat

Guillermo Vallet: “Cal trobar l’equilibri entre ajudar per impulsar vides, però no donar per entès
que rebre ajudes ha de ser un modus vivendi”.

La jornada ha comptat amb l’assistència de representants del món polític i social de la ciutat.

Cicle “Fer metròpoli”

RETHINKBCN: DIÀLEG SOBRE LA BARCELONA SOCIAL

Valèria Gaillard — Thu, 16 Apr 2026 07:00:35 +0000

RETHINKBCN: DIÀLEG SOBRE LA BARCELONA SOCIAL

El subdirector general d’Afers Socials de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet, protagonitzen un nou debat metropolità a Foment del Treball

Rethink BCN i la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES) organitzen el proper dimarts, dia 21 d’abril, a les 9.30 hores, un diàleg sobre “La Barcelona Social” amb el subdirector general d’Afers Socials de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet. L’acte es farà a la seu de Foment del Treball (Vila Laietana, 32 de Barcelona).

La benvinguda de la sessió anirà a càrrec del president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. L’acte serà presentat pel conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, i el debat serà conduït per la periodista Glòria Marín. La cloenda de l’acte la farà el vicepresident de Foment del Treball i president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gerard Esteva.

Durant el diàleg es pretén aprofundir en el paper clau que té “la Barcelona Social” a la ciutat i la seva àrea metropolitana, donat que atén més de dos milions de persones l’any i mobilitza més de mig milió de voluntaris, fet que representa entre l’1% i el 2,3% de l’ocupació total.

En aquest context, destaca la Fundació Roure, situada al districte de Ciutat Vella de Barcelona, que combina atenció social, formació laboral i economia circular mitjançant la gestió de comerços solidaris, tallers d’inserció i programes d’acompanyament a persones grans o en situació vulnerable; l’Obra Social de la Fundació ”la Caixa”, que desenvolupa una funció clau a tot Catalunya a través d’accions socials orientades a millorar la qualitat de vida de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables; i també la Fundació GetUp, iniciativa social impulsada personalment per Guillermo Vallet, amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral de persones vulnerables mitjançant un acompanyament integral.

El debat es podrà seguir en streaming per la pàgina web de RethinkBCN.

JAUME COLLBONI: “EL MODEL DE CIUTAT QUE IMPULSEM ÉS EL DEL DRET A QUEDAR-SE A BARCELONA”

Valèria Gaillard — Thu, 09 Apr 2026 07:00:06 +0000

JAUME COLLBONI: “EL MODEL DE CIUTAT QUE IMPULSEM ÉS EL DEL DRET A QUEDAR-SE A BARCELONA”

L’alcalde recorda que la seva visió de Barcelona posa en el centre als ciutadans, però alhora aposta per la projecció de futur gràcies als grans esdeveniments i als projectes transformadors

RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES), ha impulsat un nou diàleg amb l’alcalde de Barcelona i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jaume Collboni, durant el qual ha reivindicat el model de ciutat que impulsa el seu govern i que és “el del dret a quedar-se a Barcelona”.

Durant l’acte, celebrat el 8 d’abril a la seu de Foment, Jaume Collboni ha dit que “la ciutat és la gent, i la gent ha de ser el centre de l’actuació de l’Ajuntament. El gran repte és garantir que la ciutat sigui un lloc habitable, un lloc on viure, i el final del camí és garantir que un ciutadà vulgui quedar-se, i per això “cal resoldre problemàtiques com la de l’habitatge i el turisme”. Per a l’alcalde aquest model és però, “compatible amb tornar a tenir projectes de transformació i per afrontar reptes de futur”.

“Barcelona és un valor segur i amb projecte de futur”

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha destacat la solidesa de Barcelona en un context internacional ple d’incerteses i dificultats. “Barcelona és un valor segur i amb projecte de futur”, ha destacat, al recordar les grans transformacions en marxa com són la construcció de la futura estació de la Sagrera o bé l’ampliació de la Fira Montjuïc i el Hall Zero. Tot plegat situa l’horitzó del 2035 com un futur pròsper i de progrés “compatible amb l’escala humana i el dret a quedar-se a la ciutat”, ha subratllat Collboni.

“Els grans esdeveniments serveixen per projectar la ciutat al món, però també per diversificar la nostra economia i crear noves oportunitats per a la població de Barcelona”, ha afegit Collboni, citant el Mobile World Congress i el 22@ com a exemples d’aquesta “simbiosi virtuosa”. “No és la quantitat, és tot el llegat que deixa un esdeveniment internacional. Aquest és el fet diferencial de Barcelona”, ha reblat l’alcalde, citant els exemples de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura o bé la sortida del Tour de França.

En aquest sentit, l’alcalde ha assenyalat que el 2025 ha estat un dels millors a nivell d’atracció d’inversions internacionals, però la tendència continua aquest 2026, amb un increment del 20% en el mateix període de l’any anterior. I tot plegat mantenint la ciutat com “la capital de l’Estat que més inverteix en serveis socials”, ha defensat Collboni.

Sobre la Barcelona social, Collboni ha dit que “la meva primera preocupació és reduir desigualtats i fer possible que les famílies arribin a final de mes, per això tot el progrés econòmic que facilitem l’hem de posar també al servei de l’evolució de la ciutat”. “Ara mateix som la ciutat d’Espanya que més inverteix en despesa social i ho fem en col·laboració amb moltes entitats, també privades, que ajuden a fer una ciutat millor des del punt de vista de la igualtat. Això és tan o més important que els grans projectes de projecció de la ciutat”, ha dit.

Sobre la mobilitat, Collboni ha dit que el problema està en la “mobilitat metropolitana, no en la urbana, i en els 400.000 vehicles que entren cada dia a la ciutat”. “Hem d’aconseguir que aquest transport privat canviï per transport públic”. “Les tuneladores del Metro no s’haurien d’aturar mai”, ha dit a tall d’exemple, i ha afegit que “el Metro hauria d’arribar a Mataró i a Castelldefels”. “Aquesta és la forma de fer metròpolis de veritat”, ha remarcat l’alcalde.

Sobre la idea de la Barcelona metropolitana, Jaume Collboni creu que “els grans reptes que té Barcelona i totes les grans ciutats es poden resoldre fent una zona metropolitana de veritat”, i ha recordat que “ja estem treballant el nou pla metropolità del segle XXI”.

Per la serva part, el president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha explicat durant la benvinguda de la sessió que “és molt important que l’alcalde torni a compartir el seu projecte de ciutat com ha fet en altres ocasions” i ha afegit que “conèixer el present i futur de Barcelona ens ajuda a entendre com actuen els entorns públics i els privats, i com funcionen en benefici de la ciutat”. Sánchez Llibre ha estat crític amb “la situació de l’habitatge a Barcelona quan no s’ha pogut arribar a un acord polític per l’eliminació de la reserva del 30% d’habitatge protegit, així com a la rehabilitació”. A més, ha lamentat que no s’hagi arribat a acords en matèria fiscal, com en el cas de la taxa turística.

El diàleg ha estat presentat pel conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, qui ha recordat l’objectiu de RethinkBCN. “Avui la ciutat es troba davant canvis que ha d’afrontar. Parlar de Barcelona és parlar de ciutat que es redefineix constantment. Avui els reptes no són només de grans esdeveniments o de projecció, sinó també de la capacitat de construir metròpoli cohesionada, sostenible i integrada en entorn metropolità”, ha dit.

Per la seva part, la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, ha intervingut durant la cloenda de l’acte i ha dit que “cal entendre la ciutat com una xarxa interconnectada de realitats. Una Barcelona que es transforma a través de les grans infraestructures, d’una nova mobilitat, d’una reconfiguració dels seus accessos i connexions. Una ciutat que només es pot entendre plenament si s’inscriu dins d’una veritable regió metropolitana”.

L’acte ha comptat amb l’assistència de nombrosos representants del món polític i social de la ciutat.

“Barcelona és un valor segur i amb projecte de futur”

L’acte ha comptat amb l’assistència de nombrosos representants del món polític i social de la ciutat.

DIÀLEG AMB L’ALCALDE JAUME COLLBONI

Valèria Gaillard — Thu, 02 Apr 2026 07:00:47 +0000

DIÀLEG AMB L’ALCALDE JAUME COLLBONI

La Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball entrevista l’alcalde de Barcelona i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en una sessió que serà conduïda per la periodista Glòria Marín

Els presentem el proper diàleg organitzat per la Societat Barcelonesa d’Etudis Econòmics i Socials de Foment de Treball el proper 8 d’abril a la seu de l’entitat i que serà tot un esdeveniment, ja que entrevistarem l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La benvinguda de l’acte anirà a càrrec del Sr. Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diàleg serà presentat pel Sr. Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia. Conduirà la sessió la periodista Glòria Marin, mentre que la cloenda anirà a càrrec de la Sra. Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball.

En un moment decisiu de la història de la ciutat, en què s’estan definint i executant un gran nombre d’iniciatives, farem un seguit de preguntes a l’alcalde com ara pel model de ciutat, el concepte del “dret a quedar-se”, o sobre els principals reptes i amenaces que té avui la ciutat. Arran d’un seguit d’iniciatives que estan en marxa —el Mundiacult, la Copa Amèrica de Vela, el Congrés Internacional d’Arquitectura, la finalització de les obres de la Sagrada Família, la reforma de Montjuïc amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional de 1929, la sortida del Tour de França 2026 des de Barcelona, la Ryder Cup o el nou Camp Nou, entre d’altres— volem identificar quin és el model de Barcelona que Collboni i té en ment. Tot plegat, en un moment crític pel que fa a reptes com l’habitatge, les conseqüències del canvi climàtic, la crisi ferroviària, el turisme, el desenvolupament de l’àrea metropolitana, els canvis demogràfics o les desigualtats socials obliguen a compatibilitzar el dret a la ciutat amb una ciutat possible i prioritària per als seus ciutadans.

El diàleg serà presencial i s’oferirà en directe per via streaming a través del web del RethinkBCN.

Els presentem el proper diàleg organitzat per la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball el proper 8 d’abril a la seu de l’entitat i que serà tot un esdeveniment, ja que entrevistarem l’alcalde de Barcelona, l’Excm. Jaume Collboni, president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La benvinguda de l’acte anirà a càrrec del Sr. Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diàleg serà presentat pel Sr. Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia. Conduirà la sessió la periodista Glòria Marin, mentre que la cloenda anirà a càrrec de la Sra. Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball.

En un moment decisiu de la història de la ciutat, en què s’estan definint i executant un gran nombre d’iniciatives, farem un seguit de preguntes a l’alcalde al voltant del model de ciutat, del concepte del “dret a quedar-se”, o sobre els principals reptes i amenaces que té avui la ciutat. Arran d’un seguit d’iniciatives que estan en marxa —el Mundiacult, la Copa Amèrica de Vela, el Congrés Internacional d’Arquitectura, la finalització de les obres de la Sagrada Família, la reforma de Montjuïc amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional de 1929, la sortida del Tour de França 2026 des de Barcelona, la Ryder Cup o el nou Camp Nou, entre d’altres— volem identificar quin és el model de Barcelona que Collboni i té en ment. Tot plegat, en un moment crític pel que fa a reptes com l’habitatge, les conseqüències del canvi climàtic, la crisi ferroviària, el turisme, el desenvolupament de l’àrea metropolitana, els canvis demogràfics o les desigualtats socials obliguen a compatibilitzar el dret a la ciutat amb una ciutat possible i prioritària per als seus ciutadans.

El diàleg serà presencial i s’oferirà en directe per via streaming a través del web del RethinkBCN.

ENRIQUE TOMÁS: “BADALONA HA CANVIAT DE DALT A BAIX, HI HA ORGULL DE PERTINENÇA”

Valèria Gaillard — Thu, 26 Mar 2026 07:00:44 +0000

ENRIQUE TOMÁS: “BADALONA HA CANVIAT DE DALT A BAIX, HI HA ORGULL DE PERTINENÇA”

Manel Manchón proposa el perfil d’Enrique Tomás, un “botiguer” badaloní que s’ha obert camí en el negoci dels pernils i repassa els canvis que han transformat Badalona

per Manel Manchón, periodista

Què fa un botiguer? Intentar tenir el millor i oferir-ho al client. I aquest “botiguer”, que no oblida el seu origen i exhibeix la passió pel seu treball és Enrique Tomás. Des de Badalona ha volgut conquistar el món. Ho ha aconseguit i persisteix en el seu somni. L’empresari que sempre s’identifica ell mateix com a botiguer, és taxatiu quan respon sobre la seva ciutat: “Badalona ha canviat de dalt a baix, hi ha orgull de pertinença”.

Tomás (Badalona, 1966) lluita pel poder metropolità, per la presència de la perifèria en els centres de comandament. La seva causa és el pernil, la seva voluntat la de servir al client, i sempre amb una obsessió, la de veure créixer i millorar a la seva ciutat, la Badalona que va rebre un al·luvió d’immigrants i avui és motiu d’orgull per als seus veïns i veïnes, malgrat tots els problemes i mancances.

“S’ha de dir amb convicció. Badalona ja no té res a veure a la ciutat que vaig viure de petit i jove. S’ha transformat com altres ciutats metropolitanes, com Sant Adrià, que té un pla de desenvolupament, amb l’arribada d’Inditex, meravellós, amb molt futur. I això és mèrit de molta gent, que ha treballat per aquesta realitat”, insisteix Tomás, que afegeix com ha aconsellat a moltes persones que vagin a viure a Badalona. “Em pregunten i jo aconsello. Hi ha habitatges de gran valor, en una gran ciutat que, malgrat tot, encara té un aire de poble”.

Al papa Francesc li agradava el seu pernil. No havia provat un igual. Enrique Tomás va mantenir una trobada amb ell, gràcies a la monja argentina Lucía Caram, amiga de l’empresari. El papa Bergoglio havia tastat el pernil argentí, és clar, però va entendre que el pernil de Tomás era “el millor del món”.

Tomás incideix en la relació amb Caram. “Faig moltes col·laboracions, amb Caram i amb altres persones que m’ho demanen, perquè crec que s’ha ajudar, que podem créixer amb la força de tots”.

L’ambició d’aquest empresari, sempre amb els peus a terra, és la que porta a Enrique Tomás a il·luminar el rostre del seu interlocutor. Parla amb precisió i detalla els seus plans. Mira als ulls i la seva empatia aconsegueix una cosa estranya i única. Tot el que expressa és tangible o hi ha il·lusió, o, fins i tot, il·lusionisme?

Tot el contrari. Hi ha realitats. Hi ha darrere d’Enrique Tomás un projecte empresarial sòlid. La facturació prevista per 2024 s’aproparà als 300 milions d’euros. Les seves botigues són conegudes, treballa amb el producte que més s’identifica amb Espanya, el pernil, l’ha introduït en els aeroports, l’associa amb la selecció espanyola de futbol i el ven arreu.

Les idees sorgeixen i es contrasten amb tots els membres del seu equip per a continuar creixent, i ara l’empresari té a les seves mans un projecte molt il·lusionant: la col·laboració amb Gallina Blanca per fer un segon caldo –ja vam fer un plegats– i un plat de verdures. Dues marques que treballen juntes. L’empresari, que es defineix com a botiguer, mostra tot el seu orgull: camina de la mà de Gallina Blanca, una icona del país.

Enrique és el menor d’onze germans. Sempre recorda que no va passar fam, perquè els seus pares s’esforçaven al màxim. Treball i més treball. I tots vivien en un pis de 50 metres, parells, fills i una àvia. En poc espai, en tres habitacions petites, vivien 14 persones.

Va començar com a “botiguer”, i aquesta figura és la que reivindica Tomás, amb el convenciment que qui coneix al seu client, el cuida i l’acarona acaba sent el seu millor còmplice. El que es preocupa per la família de la senyora o el senyor que entra a la botiga, pel fill que juga al futbol, per l’avi que ja té moltes molèsties, acabarà en el cor d’un amic.

Va ser el sogre efímer de Gerard Piqué, quan el futbolista del Barça sortia amb la seva filla Núria. I és el pare orgullós que aconsella a tots els seus interlocutors sobre la necessitat d’estar damunt, de tenir en compte el detall i de valorar el que es té, no el que queda lluny i s’associa, de forma equivocada, a un Edèn.

“Badalona ja no té res a veure a la ciutat que vaig viure de petit i jove”

Però, com aterra Tomás totes aquestes idees? Amb una defensa tancada de Badalona i Barcelona, que veu com un tot, com un poder metropolità, que inclou també a la seva estimada Santa Coloma de Gramenet i a Sant Adrià. Té clar que el millor de l’AVE a Madrid és que “pots tornar ràpidament a Barcelona”. I que, poc després, podrà admirar el cel i la mar de Badalona.

A la seva ciutat pensa en grans projectes. Es va posar a la disposició dels candidats amb possibilitats de guanyar l’alcaldia de Badalona, i ara amb Xavier García Albiol, ha prestat la seva imatge en la Fira Internacional de Turisme, (Fitur), a Madrid. Parla amb els polítics, i a tots els demana serietat. Ell, a canvi, s’esforçarà al màxim en projectes que “aportin valor”.

Tomás no vol ocultar una valoració sobre l’alcalde de Badalona. Ha tingut bones relacions amb els anteriors alcaldes, com Rubén Guijarro. Però ara veu alguna cosa extraordinària en la figura d’ Albiol. “El coneix tothom, gent molt jove, es preocupa per la gent, coneix els problemes, està a sobre”, destaca.

El moment s’ha de considerar bo, entén Tomás, que es felicita d’haver girat full, a Barcelona i al conjunt de Catalunya. “No hi ha soroll, es gestiona, pot haver-hi diferències, és clar, però el clima ha canviat de forma rotunda”, assenyala Tomás.

Això és perquè el primer que reclama Enrique Tomás és l’assumpció de la realitat. I això li porta a demanar als restauradors, ja centrat en el seu camp, que facin números, que pugin el preu dels menús, perquè això serà la garantia per poder prestar un bon servei. Això li serveix per a defensar l’aportació del turisme en ciutats com Barcelona. Que el turista gaudeixi de la ciutat, però des de la sostenibilitat i l’equitat.

El seu cap va a tota velocitat, però parla amb coneixement de causa. Amb silencis eloqüents, i un mig somriure quan convé. Les idees flueixen. Caminar és un bon consell, perquè en els passejos brollen els pensaments atrevits i assenyats alhora. Afrontava Enrique Tomás el camí de Sant Jaume i pensava en els aeroports, en el flux de negoci que es podia aconseguir.

Va considerar que, després de la pandèmia, el flux d’usuaris podria disminuir, però la seva idea va tenir més èxit que el que havia projectat. I la seva empresa es va adjudicar el contracte d’Aena de les màquines de venda automàtica (vending) de l’Aeroport del Prat per a gestionar fins a 170 màquines, entre la T1 i la T2. Entrepans de pernil, aigua o màscares quan es necessitin. Sense oblidar-se de les seves pròpies botigues en les terminals de l’aeroport.

Tomás no es veu com una persona única. Però el seu exemple és il·lustratiu. D’una Badalona humil, el botiguer va aprendre com alçar-se en la vida. Prestant servei al client-amic va saber que podia conquistar altres públics.

Li agrada viatjar pel sud d’Espanya, organitza tota mena d’esdeveniments. I podria viure en altres emplaçaments amb menys exigències en l’impost sobre les persones físiques. Però és “metropolità”, és de Badalona, d’un espai dens i gran, que per a ell és una Gran Barcelona.

Però, i el futur? Enrique Tomás està satisfet, perquè el seu fill, Albert Tomàs, va prenent més pes, ara ja com a CEO. Li agrada el negoci. I ell confia que l’empresa podrà tirar endavant. L’empresari es va retirant, de mica en mica, amb la satisfacció de comprovar l’enorme resposta que la seva proposta ha tingut.

per Manel Manchón, periodista

“Badalona ja no té res a veure a la ciutat que vaig viure de petit i jove”.

HELENA TORRAS: “SENSE SECTOR PRIVAT NO HI HA CIUTAT QUE DESTAQUI”

Valèria Gaillard — Thu, 19 Mar 2026 07:00:24 +0000

HELENA TORRAS: “SENSE SECTOR PRIVAT NO HI HA CIUTAT QUE DESTAQUI”

Manel Manchon proposa el perfil de l’emprenedora Helena Torras, que reivindica la suma d’esforços del sector públic i privat i la necessitat de continuar acollint talent estranger a Barcelona.

per Manel Manchon, periodista

Un somriure que convida a gaudir del que tenim, més enllà dels projectes de futur. Però que també incita a pensar com podem col·laborar amb els que tenim molt a prop, amb les persones amb les quals podem tenir afinitats. És el somriure generós d’Helena Torras, una emprenedora que s’ha posat com a gran fita la “connexió” entre persones i entre aquestes i les empreses, ja siguin startups o grans companyies.

“Cal un esforç per part de tots, sector públic i privat, però no podem respondre dient que no volem el talent estranger a Barcelona”

Torras s’ha convertit en una veu imprescindible a Barcelona, i en la garantia d’èxit de molts projectes, perquè la persistència és una de les seves grans característiques: es pot tenir un fracàs, o molts, però s’ha de continuar endavant, perquè d’altres tindran èxit. Es tracta de fer una cursa a llarg termini, gaudint molt del camí i sempre des de la convicció que desenvolupem tot el nostre potencial.

Torras és inversora i ‘business angel’, també la cofundadora i CEO de diverses companyies. I inverteix, personalment, des de PaoCapital i WERockCapital. Però té molts projectes en marxa, tots regits per un principi que per a ella és essencial: “Sense sector privat no hi ha ciutat que destaqui”.

La capital catalana atreu talent, i compta amb importants centres d’investigació i un ecosistema empresarial d’alt nivell.

Però, atenció. Torras, sempre amb el seu somriure i uns ulls que mostren una enorme empatia cap al seu interlocutor, veu també perills i mancances. “La inversió arriba, però pot desconnectar-se de la realitat física. Pots fer negoci a Barcelona sense ser-hi, sense persones físiques o jurídiques a la ciutat, per tant, cal facilitar algunes coses”, assegura Torras.

Quines? L’emprenedora assenyala que cal una fiscalitat més atractiva i que els poders públics han d’entendre el que està en joc. “Les empreses, cal no oblidar-ho, inverteixen per guanyar diners, per fer un retorn cap als seus accionistes, i la fiscalitat és un aspecte central per decidir instal·lar-se en un determinat territori, per ser-hi present físicament”.

El teixit empresarial és el món d’Helena Torras, que té en marxa un projecte per facilitar a empreses mitjanes i petites que comptin amb consells d’administració. La idea es diu ‘Board as a service’, i es tracta de buscar persones expertes en l’àmbit de l’empresa que es vulguin acollir amb la missió d’eixamplar el negoci i de millorar els processos interns.

El que cal, segons Helena Torras, és “connectar” les realitats d’empreses que poden ser familiars amb un context econòmic molt exigent. Una de les seves especialitats és, precisament, la de lligar empreses familiars amb entorns tecnològics.

I aquest fet és un dels seus motors vitals: el de visualitzar dones amb força, amb talent, amb idees. Ho ha fet a través de diferents iniciatives com la web talento.org, on destaca el paper de moltes dones dintre del teixit econòmic de la ciutat.

“Hi ha dones molt formades, que fan coses extraordinàries i que necessiten ser més reconegudes”, assenyala Torras, que organitza també reunions més privades, on busca aconseguir el seu principal objectiu: connectar persones, que parlin dels seus interessos personals i professionals, que pensin també com es pot gaudir de la ciutat, i que, entre tots, siguin capaços de trobar més talent, més força per a l’ecosistema econòmic de Barcelona.

“El que s’ha de tenir en compte és que les ciutats competeixen entre elles, a tot el món, i que el que tens avui potser ja no ho tindràs demà”, assegura Torras, que, malgrat tot, considera que Barcelona “realment ha tornat, encara que, de fet, mai ha claudicat”.

Hi ha hagut anys complicats, els darrers, però les idees i l’empenta de molts emprenedors mai han faltat. I ara les condicions són òptimes per tirar endavant tot el que vulguem”.

El talent arriba a Barcelona, però, podria ser negatiu? Helena Torras n’aborda una de les qüestions centrals, la dialèctica entre més turisme i la necessitat de construir més habitatges. “Tenim talent, arriba i es vol instal·lar. És bo, no podem considerar que és perjudicial. I és veritat que cal construir més habitatge, però en el conjunt de l’àrea metropolitana. Cal un esforç per part de tots, sector públic i privat, però no podem respondre dient que no volem el talent estranger a Barcelona”.

L’altre tema que obsessiona a aquesta emprenedora és com les empreses aborden el dia a dia i com es relaciona amb la mirada llarga. “Sempre dic als emprenedors i empresaris que s’han d’enamorar dels problemes, però no de les solucions. El cal és abordar el que tens, veure com te’n pots sortir. Ho dic especialment pensant en les startups”.

Torras relaciona persones, sempre que siguin diferents. “No convoco a una reunió a persones que siguin molt similars. Si fem un sopar per intercanviar visions, el que vull és que apareguin idees contrastades, amb gent amb perfils molts diferents. I d’aquesta barreja sempre surten projectes de futur. És el que té aquesta ciutat i el que necessita”, afegeix Helena Torres amb un somriure esclatant.

per Manel Manchon, periodista

Barcelona, per a Helena Torras, és una de les millors del món, per no dir la primera. Destaca la inversió d’AstraZeneca a la ciutat, i la rellevància que ha aconseguit la capital catalana entre molts professionals. La capital catalana atreu talent, i compta amb importants centres d’investigació i un ecosistema empresarial d’alt nivell.

“Cal un esforç per part de tots, sector públic i privat, però no podem respondre dient que no volem el talent estranger a Barcelona”.

Llicenciada en Direcció i administració d’Empreses i MBA a ESADE, Torras va començar la seva trajectòria laboral com a consultora a KPMG. I de forma gradual ha arribat a ser una de les dones més influents en l’àmbit de l’emprenedoria. I aquest fet és un dels seus motors vitals: el de visualitzar dones amb força, amb talent, amb idees. Ho ha fet a través de diferents iniciatives com la web talento.org, on destaca el paper de moltes dones dintre del teixit econòmic de la ciutat. “Hi ha dones molt formades, que fan coses extraordinàries i que necessiten ser més reconegudes”, assenyala Torras, que organitza també reunions més privades, on busca aconseguir el seu principal objectiu: connectar persones, que parlin dels seus interessos personals i professionals, que pensin també com es pot gaudir de la ciutat, i que, entre tots, siguin capaços de trobar més talent, més força per a l’ecosistema econòmic de Barcelona.

Per tant, la iniciativa privada ha de ser el gran motor de Barcelona, “sempre col·laborant amb el sector públic”. Per a Torras el que cal, però, és una mirada “optimista i potent” del mateix emprenedor i empresari. Plorar no va enlloc, exigir millores al sector públic, sí. I una d’elles és pensar en la fiscalitat, tant d’empreses com de persones físiques. “El que s’ha de tenir en compte és que les ciutats competeixen entre elles, a tot el món, i que el que tens avui potser ja no ho tindràs demà”, assegura Torras, que, malgrat tot, considera que Barcelona “realment ha tornat, encara que, de fet, mai ha claudicat”.

Hi ha hagut anys complicats, els darrers, però les idees i l’empenta de molts emprenedors mai han faltat. I ara les condicions són òptimes per tirar endavant tot el que vulguem”.

ReThink Barcelona

LA SAGRERA, EL NOU GRAN MOTOR METROPOLITÀ

LA SAGRERA, EL NOU GRAN MOTOR METROPOLITÀ

“Sens dubte, el pla Sant Andreu-Sagrera és la transformació més important desprès de la dels Jocs Olímpics.”

”Sens dubte, el pla Sant Andreu-Sagrera és la transformació més important desprès de la dels Jocs Olímpics.”

ALTRES ARTICLES

“EL RETORN DE L’AMB ALS MUNICIPIS NO ÉS TANT D’INGRESSOS, SINÓ D’OPORTUNITATS, REEQUILIBRI TERRITORIAL I COORDINACIÓ”

“EL RETORN DE L’AMB ALS MUNICIPIS NO ÉS TANT D’INGRESSOS, SINÓ D’OPORTUNITATS, REEQUILIBRI TERRITORIAL I COORDINACIÓ”

”Nosaltres vam fer un balanç positiu del què ens comportava entrar a formar part de ple dret de l’AMB. No tant en termes de retorn econòmic, sinó en termes d’oportunitats, de reequilibri i de coordinació.”

“Nosaltres vam fer un balanç positiu del què ens comportava entrar a formar part de ple dret de l’AMB. No tant en termes de retorn econòmic, sinó en termes d’oportunitats, de reequilibri i de coordinació”

ALTRES ARTICLES

“SI LA CULTURA POLÍTICA I TÈCNICA DE L’AMB ES PROTEGEIX, SERÀ IMPARABLE.”

“SI LA CULTURA POLÍTICA I TÈCNICA DE L’AMB ES PROTEGEIX, SERÀ IMPARABLE.”

“Ens queda molt per fer: tenim projectes com el sistema d’innovació comunitària, que està destinada a coordinar tecnològicament tota la política de convivència i seguretat”.

“Ens queda molt per fer: tenim projectes com el sistema d’innovació comunitària, que està destinada a coordinar tecnològicament tota la política de convivència i seguretat”.

ALTRES ARTICLES

DEL REPTE DE LA IA A LA BARCELONA SOCIAL: CINC MESOS D’ANÀLISI METROPOLITÀ

DEL REPTE DE LA IA A LA BARCELONA SOCIAL: CINC MESOS D’ANÀLISI METROPOLITÀ

ALTRES ARTICLES

EL POTENCIAL HUMÀ, COHESIONADOR I ECONÒMIC DE LA BARCELONA SOCIAL

EL POTENCIAL HUMÀ, COHESIONADOR I ECONÒMIC DE LA BARCELONA SOCIAL

Consciència col·lectiva i cohesió social

La lluita contra la desigualtat

Guillermo Vallet: “Cal trobar l’equilibri entre ajudar per impulsar vides, però no donar per entès que rebre ajudes ha de ser un modus vivendi”.”

Cicle “Fer metròpoli”

Consciència col·lectiva i cohesió social

La lluita contra la desigualtat

Guillermo Vallet: “Cal trobar l’equilibri entre ajudar per impulsar vides, però no donar per entèsque rebre ajudes ha de ser un modus vivendi”.

Cicle “Fer metròpoli”

ALTRES ARTICLES

RETHINKBCN: DIÀLEG SOBRE LA BARCELONA SOCIAL

RETHINKBCN: DIÀLEG SOBRE LA BARCELONA SOCIAL

ALTRES ARTICLES

JAUME COLLBONI: “EL MODEL DE CIUTAT QUE IMPULSEM ÉS EL DEL DRET A QUEDAR-SE A BARCELONA”

JAUME COLLBONI: “EL MODEL DE CIUTAT QUE IMPULSEM ÉS EL DEL DRET A QUEDAR-SE A BARCELONA”

ALTRES ARTICLES

DIÀLEG AMB L’ALCALDE JAUME COLLBONI

DIÀLEG AMB L’ALCALDE JAUME COLLBONI

ALTRES ARTICLES

ENRIQUE TOMÁS: “BADALONA HA CANVIAT DE DALT A BAIX, HI HA ORGULL DE PERTINENÇA”

ENRIQUE TOMÁS: “BADALONA HA CANVIAT DE DALT A BAIX, HI HA ORGULL DE PERTINENÇA”

“Badalona ja no té res a veure a la ciutat que vaig viure de petit i jove”

“Badalona ja no té res a veure a la ciutat que vaig viure de petit i jove”.

ALTRES ARTICLES

HELENA TORRAS: “SENSE SECTOR PRIVAT NO HI HA CIUTAT QUE DESTAQUI”

HELENA TORRAS: “SENSE SECTOR PRIVAT NO HI HA CIUTAT QUE DESTAQUI”

“Cal un esforç per part de tots, sector públic i privat, però no podem respondre dient que no volem el talent estranger a Barcelona”

“Cal un esforç per part de tots, sector públic i privat, però no podem respondre dient que no volem el talent estranger a Barcelona”.

ALTRES ARTICLES

Guillermo Vallet: “Cal trobar l’equilibri entre ajudar per impulsar vides, però no donar per entès
que rebre ajudes ha de ser un modus vivendi”.