LA LLUITA CONTRA L’ABANDONAMENT ESCOLAR: FUNDACIÓ ÈXIT I EL LLINDAR
Per Josep Adolf Martí i Bouis, filòsof i teòleg
Hannah Arendt deia que l’educació era “el punt en què decidim si estimem el món prou com per assumir-ne la responsabilitat”. Per a ella, la formació dels joves era la mostra més clara de la confiança que una societat tenia en si mateixa. Una mena d’examen sobre l’estat de l’ànima d’un poble.
Barcelona, per la seva banda, ha intentat posar sempre l’educació al centre de la seva identitat. S’enorgulleix de ser una de les capitals culturals del món, o de comptar amb centres d’investigació capdavanters. Des de l’impuls, a principis del segle XX, de l’Escola Industrial, fins a la creació de la primera universitat íntegrament en línia al món, la ciutat ha donat resposta als canvis globals des de la formació i l’adaptabilitat.
Aquesta és, si més no, una de les cares de la moneda. L’altra cara, fruit de les complexitats del teixit urbà i de l’exclusió social, és menys bonica, però no menys important.
A la Catalunya del 2026, al voltant d’un 14% dels joves abandonen els estudis de manera prematura. La taxa d’atur juvenil, un llast històric al nostre país, continua castigant de manera persistent més d’un 20% dels menors de vint-i-cinc anys. I les xifres es disparen encara més entre persones d’origen extracomunitari.
En molts casos parlem d’adolescents despenjats que viuen al marge del sistema. Nois als quals se’ls adhereix ràpidament l’etiqueta de “cas perdut”, que arriben als vint anys desconnectats de la idea fonamental que la feina dignifica, i per a qui l’ombra de la precarietat cronificada és una amenaça molt real.
Aquesta sagnia de talent i motivació és la raó de ser de dues institucions, diferents en els seus mètodes però idèntiques en el seu propòsit: la Fundació Èxit i El Llindar.
La Fundació Èxit va néixer a Barcelona l’any 2000, de la mà de l’enginyer i directiu Salvador Mas de Xaxás, amb una premissa revolucionària: les empreses no només han de donar diners per complir amb la seva Responsabilitat Social Corporativa. El seu temps, el seu savoir-faire i els seus recursos humans poden tenir el mateix impacte social, o més i tot.
Avui, la fundació es dedica a connectar joves en situació de vulnerabilitat amb el món corporatiu i professional, just en l’instant en què estan a punt de caure del sistema educatiu. Amb el suport d’una xarxa històrica de més de 1.000 empreses i 8.100 voluntaris, centenars de nois i noies recuperen cada any les ganes d’estudiar i es reenganxen al tren de la vida.
La seva eina més potent és el Projecte Coach. El mecanisme és tan senzill com efectiu: Professionals i directius en actiu es converteixen en mentors vitals d’adolescents en situacions de risc social.
Fidels a la seva missió de reduir l’abandonament educatiu, aquests programes de mentoria, orientació i desenvolupament de competències aporten claredat personal i professional a joves plens de dubtes. Des de la confiança que dona el format conversacional i l’acompanyament personal, la Fundació Èxit ha aconseguit que milers de nois i noies que volien deixar els estudis reprenguin el control de les seves vides.
Però, què passa quan la prevenció no arriba a temps i la desconnexió ja s’ha produït?
Aquí emergeix El Llindar, un projecte educatiu de segones oportunitats ubicat al cor de l’Hospitalet de Llobregat. Nascuda el 2004, l’entitat acull persones d’entre 12 i 25 anys que ja han estat expulsats del circuit acadèmic “oficial”, i que arriben carregant motxilles vitals molt pesades.
Fundada per la psicopedagoga Begonya Gasch i presidida per Carmen de la Maza, El Llindar entén que la millor manera d’ajudar els seus pupils no és l’assistencialisme. Ni molt menys donar-los per perduts. El camí és posar als alumnes el més a prop possible de la vida real, de les feines que volen tenir algun dia. Equipar-los, educar-los, i anar-los fent confiança, de manera que, des de projectes empresarials seriosos, puguin retrobar la il·lusió de formar-se.
El restaurant-escola El Repartidor és un dels seus vaixells insígnia. En col·laboració amb el Grup Tragaluz, els alumnes hi aprenen a portar el dia a dia d’un negoci hostaler al centre de l’Hospitalet. A les ordres de xefs i caps de sala de reconeguda professionalitat, els futurs hostalers es formen “des de baix” i surten preparats per aportar valor a un mercat necessitat de perfils amb experiència.
Un segon restaurant, La Pau, ubicat en ple cor del barri Gòtic de Barcelona, fa d’escola d’alta cuina, de la mà del grup familiar Enjoy BCN. Un model de col·laboració amb empreses que repliquen al seu Atelier d’Imatge Personal, impulsat juntament amb titans del sector com Cebado o Raffel Pagès.
El Llindar, juntament amb altres institucions, ha fundat recentment l’Associació Catalana d’Escoles i Centres de Noves Oportunitats. L’objectiu és clar: exportar la seva manera de fer arreu del territori, i treballar per establir un marc jurídic que permeti que iniciatives semblants ho tinguin fàcil per créixer.
Davant el gran repte que suposa l’abandonament escolar i la falta d’oportunitats, la Fundació Èxit i El Llindar ofereixen un camí novador, basat en l’autonomia, la feina i la col·laboració público-privada.
Ensenyen que el veritable impacte social no s’aconsegueix únicament dissenyant estratègies des de la rigidesa d’un model central. Sol passar més aviat per la implicació directa i capil·lar de milers de persones: empreses i institucions actuant en xarxa, “empastifant-se”, obrint les portes dels seus despatxos, tallers i cuines. Una implicació que és alhora individual i col·lectiva, i que depèn tant del mentoratge d’una executiva d’empresa cotitzada com de l’esforç d’un professor vocacional.
Perquè, el que tots dos volen, és el mateix: demostrar a un adolescent amb problemes que el seu esforç compta. Que la seva vida té un valor infinit. I que, amb ofici i amb molta suor, és capaç de construir-se un lloc al món i a la seva ciutat.
Per Josep Adolf Martí i Bouis, filòsof i teòleg
Hannah Arendt deia que l’educació era “el punt en què decidim si estimem el món prou com per assumir-ne la responsabilitat”. Per a ella, la formació dels joves era la mostra més clara de la confiança que una societat tenia en si mateixa. Una mena d’examen sobre l’estat de l’ànima d’un poble.
Barcelona, per la seva banda, ha intentat posar sempre l’educació al centre de la seva identitat. S’enorgulleix de ser una de les capitals culturals del món, o de comptar amb centres d’investigació capdavanters. Des de l’impuls, a principis del segle XX, de l’Escola Industrial, fins a la creació de la primera universitat íntegrament en línia al món, la ciutat ha donat resposta als canvis globals des de la formació i l’adaptabilitat.
Aquesta és, si més no, una de les cares de la moneda. L’altra cara, fruit de les complexitats del teixit urbà i de l’exclusió social, és menys bonica, però no menys important.
A la Catalunya del 2026, al voltant d’un 14% dels joves abandonen els estudis de manera prematura. La taxa d’atur juvenil, un llast històric al nostre país, continua castigant de manera persistent més d’un 20% dels menors de vint-i-cinc anys. I les xifres es disparen encara més entre persones d’origen extracomunitari.
En molts casos parlem d’adolescents despenjats que viuen al marge del sistema. Nois als quals se’ls adhereix ràpidament l’etiqueta de “cas perdut”, que arriben als vint anys desconnectats de la idea fonamental que la feina dignifica, i per a qui l’ombra de la precarietat cronificada és una amenaça molt real.
Aquesta sagnia de talent i motivació és la raó de ser de dues institucions, diferents en els seus mètodes però idèntiques en el seu propòsit: la Fundació Èxit i El Llindar.
La Fundació Èxit va néixer a Barcelona l’any 2000, de la mà de l’enginyer i directiu Salvador Mas de Xaxás, amb una premissa revolucionària: les empreses no només han de donar diners per complir amb la seva Responsabilitat Social Corporativa. El seu temps, el seu savoir-faire i els seus recursos humans poden tenir el mateix impacte social, o més i tot.
Avui, la fundació es dedica a connectar joves en situació de vulnerabilitat amb el món corporatiu i professional, just en l’instant en què estan a punt de caure del sistema educatiu. Amb el suport d’una xarxa històrica de més de 1.000 empreses i 8.100 voluntaris, centenars de nois i noies recuperen cada any les ganes d’estudiar i es reenganxen al tren de la vida.
La seva eina més potent és el Projecte Coach. El mecanisme és tan senzill com efectiu: Professionals i directius en actiu es converteixen en mentors vitals d’adolescents en situacions de risc social.
Fidels a la seva missió de reduir l’abandonament educatiu, aquests programes de mentoria, orientació i desenvolupament de competències aporten claredat personal i professional a joves plens de dubtes. Des de la confiança que dona el format conversacional i l’acompanyament personal, la Fundació Èxit ha aconseguit que milers de nois i noies que volien deixar els estudis reprenguin el control de les seves vides.
Però, què passa quan la prevenció no arriba a temps i la desconnexió ja s’ha produït?
Aquí emergeix El Llindar, un projecte educatiu de segones oportunitats ubicat al cor de l’Hospitalet de Llobregat. Nascuda el 2004, l’entitat acull persones d’entre 12 i 25 anys que ja han estat expulsats del circuit acadèmic “oficial”, i que arriben carregant motxilles vitals molt pesades.
Fundada per la psicopedagoga Begonya Gasch i presidida per Carmen de la Maza, El Llindar entén que la millor manera d’ajudar els seus pupils no és l’assistencialisme. Ni molt menys donar-los per perduts. El camí és posar als alumnes el més a prop possible de la vida real, de les feines que volen tenir algun dia. Equipar-los, educar-los, i anar-los fent confiança, de manera que, des de projectes empresarials seriosos, puguin retrobar la il·lusió de formar-se.
El restaurant-escola El Repartidor és un dels seus vaixells insígnia. En col·laboració amb el Grup Tragaluz, els alumnes hi aprenen a portar el dia a dia d’un negoci hostaler al centre de l’Hospitalet. A les ordres de xefs i caps de sala de reconeguda professionalitat, els futurs hostalers es formen “des de baix” i surten preparats per aportar valor a un mercat necessitat de perfils amb experiència.
Un segon restaurant, La Pau, ubicat en ple cor del barri Gòtic de Barcelona, fa d’escola d’alta cuina, de la mà del grup familiar Enjoy BCN. Un model de col·laboració amb empreses que repliquen al seu Atelier d’Imatge Personal, impulsat juntament amb titans del sector com Cebado o Raffel Pagès.
El Llindar, juntament amb altres institucions, ha fundat recentment l’Associació Catalana d’Escoles i Centres de Noves Oportunitats. L’objectiu és clar: exportar la seva manera de fer arreu del territori, i treballar per establir un marc jurídic que permeti que iniciatives semblants ho tinguin fàcil per créixer.
Davant el gran repte que suposa l’abandonament escolar i la falta d’oportunitats, la Fundació Èxit i El Llindar ofereixen un camí novador, basat en l’autonomia, la feina i la col·laboració público-privada.
Ensenyen que el veritable impacte social no s’aconsegueix únicament dissenyant estratègies des de la rigidesa d’un model central. Sol passar més aviat per la implicació directa i capil·lar de milers de persones: empreses i institucions actuant en xarxa, “empastifant-se”, obrint les portes dels seus despatxos, tallers i cuines. Una implicació que és alhora individual i col·lectiva, i que depèn tant del mentoratge d’una executiva d’empresa cotitzada com de l’esforç d’un professor vocacional.
Perquè, el que tots dos volen, és el mateix: demostrar a un adolescent amb problemes que el seu esforç compta. Que la seva vida té un valor infinit. I que, amb ofici i amb molta suor, és capaç de construir-se un lloc al món i a la seva ciutat.
| share: |       |
