L’ENTORN ECONÒMIC DE LA MARIHUANA
Carles Vivancos analitza l’evolució de la legalització de la marihuana en el marc europeu i adverteix que és necessari reflexionar sobre la necessitat d’adaptar el teixit econòmic de la metròpolis als canvis previsibles polítics i legislatius
per Carles Vivancos
Carles Vivancos és analista de política independent i publica en diversos mitjans de comunicació. A RethinkBCN ha publicat dos articles anterior sobre la temàtica de l’evolució del mercat de la marihuana a nivell internacional i el seu impacte a nivell nacional. El primer el poden llegir clicant aquí. El segon, on fa el punt sobre l’actualitat europea en referència a la legalització del mercat del cànnabis i analitza diferents vies adoptades arreu del món, com ara la tailandesa i l’holandesa, aquí.
El consell de ministres de la República Federal d’Alemanya va aprovar, el passat 16 d’agost, el seu esperat projecte de llei per regular l’auto-cultiu i el consum recreatiu de la marihuana. En paral·lel, la premsa catalana es feia ressò, gairebé a diari, de nombroses noticies al voltant de la marihuana i el seu consum a casa nostra. Hem llegit sobre la descoberta de milers de plantes cultivades il·legalment, tant en cultius interiors (amb sistemes d’il·luminació connectats il·legalment a la xarxa elèctrica), com exteriors (en molts casos, regats amb aigua extreta sense permís de la xarxa hídrica). També ens han explicat la nova doctrina del Tribunal Suprem, molt més restrictiva sobre el paper, sobre el funcionament dels clubs cannàbics perquè aquests puguin ser considerats legals. I hem conegut l’important paper que l’autopista A-7, actualment lliure de peatges, juga en la distribució il·legal de la marihuana, cultivada a Catalunya, en els països veïns.
També hem assistit, al llarg dels darrers mesos, a la veloç proliferació de botigues dedicades a la venta de productes basats en el CBD (o cannabidiol, el segon principi actiu present en les plantes de marihuana) que avui podem trobar en molts dels carrers principals de la majoria de ciutats que integren l’àrea metropolitana de Barcelona. El CBD només es pot obtenir de les plantes de cànem. Un tipus de cultiu sotmès a controls, restriccions i permisos, històricament, en tota la UE.
Serà interessant seguir de prop el recorregut parlamentari i el contingut final d’aquesta iniciativa legislativa alemanya pel seu impacte polític, social i econòmic en la resta de països de la UE. Sobretot a la llum de les dades econòmiques que ja coneixem de l’evolució del consum de marihuana (i els seus derivats) en aquells mercats on el seu consum ja compta amb un marc normatiu clar. Per raó del seu embalum econòmic, ens referirem principalment als mercats dels EUA i Canadà.
Abans de fer-ho, val la pena que donem un cop d’ull a dues tipologies de productes que, essent ambdós casos mercaderies de venda controlada, tenen alguna proximitat amb la marihuana per a consum recreatiu. Examinem les xifres dels mercats del tabac i de les begudes alcohòliques.
En el primer cas, ens trobem davant d’un mercat mundial estimat de 867.550 MUSD/any al 2022. Amb una taxa de creixement compost anual (CAGR) d’entre 1,6% i 2,3%, en funció dels analistes, fins a l’any 2030. Moment en que l’embalum mundial de la venda de tabac superaria els 1.130.000 MUSD/any, segons les fonts més pessimistes. L’OMS ens indicava, al 2020, que l’ús del tabac és prevalent en un 22,3% de la població mundial, i que el creixement previsible del seu consum es donarà, fonamentalment, en els països en vies de desenvolupament de l’Àfrica i d’Àsia.
”Convé reflexionar sobre la necessitat de preparar el nostre teixit econòmic perquè acompanyi els previsibles canvis, legislatius i polítics, que properament es generalitzaran en el consum recreatiu del cànnabis” |
Als EUA, es preveu que enguany l’embalum de negoci generat pel tabac superarà els 80.000 MUSD (és a dir, sobre un 11% del negoci mundial), amb un consum mig per càpita de 238 USD/any al 2022. Segons Phillip-Morris International (el principal operador del sector a 38 països), el tabac genera, anualment, uns ingressos fiscals de l’ordre de 329.000 MUSD, en impostos al consum, i de 70.000 MUSD, en IVA. Tot això malgrat l’estimació que entre un 11% i un 13% del total del negoci es fa per vies il·legals.
En el mercat de les begudes alcohòliques, les xifres —tot i ser més contundents—, contenen més disparitats. Les estimacions sobre el volum de negocis del sector, a escala mundial, varien entre els 1.624.000 MUSD i els 1.949.200 MUSD, per a l’any 2021. Les projeccions per al 2030 també son dispars: entre els 2.036.000 MUSD i els 4.102.300 MUSD, segons les fonts. I tot això derivat d’una CAGR que diversos autors estimen entre el 2,2% i el 9,78%. També en aquest segment de consum la major expectativa de creixement se situa en els països en vies de desenvolupament i amb una previsió, en la que coincideixen les diferents estimacions, de que les begudes alcohòliques de major graduació, amb un volum de negoci actual del 38% pot superar les vendes de cervesa (45% del total mundial actual) al final de la present dècada. Als EUA, les vendes anuals d’alcohol eren d’uns 250.000 MUSD a l’any 2021. És a dir, entre un 13% i un 15,4% (segons les estimacions) del total mundial.
Per raons òbvies, les dades disponibles sobre el mercat de la marihuana són molt menys congruents i complertes. Bàsicament, les que hi ha provenen de Canadà i dels EUA (on un 60% dels Estats ha legalitzat alguna forma del consum recreatiu dels derivats del cànnabis). El que sabem fins ara és que al 2021, el mercat nord-americà era de 27.500 MUSD/any, al 2022 les xifres varen ser de 35.760 MUSD i pel 2023 s’espera assolir un sostre de 51.270 MUSD. La CAGR prevista fins al 2028 és del 14,9% cosa que portaria el volum de negocis fins als 102.900 MUSD al final del període considerat (2021-2028). Per enguany, el consum mig per càpita als EUA s’estima als volts 100 USD/any. El consum mig per càpita estimat per a la UE, també per enguany, és de 77,13 USD (una xifra difícil de contrastar si no és per extrapolació: un usuari mig dels EUA tindria un consum anual superior als 3.000 USD. És a dir, uns 60 USD/setmanals. Una xifra superior a les conegudes de consum mig dels usuaris de la UE). De les dades d’Amèrica del Nord, sabem que el 66% de la despesa es fa en derivats del CBD, el 16% en productes amb THC i la resta en altres tipus de productes derivats del cànem.
Per acabar, la recent legalització del cultiu del kif al Marroc (al 2022) va portar a la creació d’una agència estatal (ANRAC). Segons les dades del seu primer any de funcionament, unes
400.000 persones estan directament relacionades amb el cultiu i processament dels derivats cannàbics al Marroc. La gran majoria d’elles es troben al Rif, als voltants de les poblacions de Chauen i Alhucemas. Malgrat les dificultats del canvi cultural —de passar de la marginalitat a la legalitat— l’Anrac explica que ha concedit ja 400 llicències de cultiu per al cànem rifeny i 75 llicències per a la seva manipulació i processament. El pas de legalitzar-se, els permetrà triplicar la participació en el volum final de les operacions econòmiques, passant del 4% al 12% el benefici obtingut pels cultivadors i operadors primaris sobre les vendes finals del producte, segons dades de l’agència estatal marroquí.
Malgrat la fragmentació de les dades presentades, convé reflexionar serenament sobre la necessitat de preparar el nostre teixit econòmic per que aquest acompanyi els previsibles canvis, legislatius i polítics, que properament es generalitzaran en el consum recreatiu, distribució i cultiu del cànnabis i dels seus derivats a la UE.
No sembla previsible que aquests canvis converteixin la marihuana i els seus derivats en productes de venda lliure. Més aviat hem de pensar que, com en el cas de l’alcohol i del tabac, es tractarà de substàncies de venda controlada. El major nombre de dades medico-
científiques disponibles actualment apunten a diferents riscos socials i sanitaris en l’ús i consum dels derivats cannàbics que continguin CBD i/o THC.
El canvi substancial que poden comportar, en l’embalum econòmic associat als derivats cannàbics, canvis en la situació legal del comerç de la marihuana els podem veure en el creixement dels mercats interiors dels EUA i Canadà dels darrers anys. No actuar a temps, dins de la UE, i amb concertació i enteniment publico-privat pot deixar en mans dels actuals (i poc escrupolosos) operadors una activitat econòmica que compta amb uns pronòstics de creixement excepcionals.
per Carles Vivancos
Carles Vivancos és analista de política independent i publica en diversos mitjans de comunicació. A RethinkBCN ha publicat dos articles anterior sobre la temàtica de l’evolució del mercat de la marihuana a nivell internacional i el seu impacte a nivell nacional. El primer el poden llegir clicant aquí. El segon, on fa el punt sobre l’actualitat europea en referència a la legalització del mercat del cànnabis i analitza diferents vies adoptades arreu del món, com ara la tailandesa i l’holandesa, aquí.
El consell de ministres de la República Federal d’Alemanya va aprovar, el passat 16 d’agost, el seu esperat projecte de llei per regular l’auto-cultiu i el consum recreatiu de la marihuana. En paral·lel, la premsa catalana es feia ressò, gairebé a diari, de nombroses noticies al voltant de la marihuana i el seu consum a casa nostra. Hem llegit sobre la descoberta de milers de plantes cultivades il·legalment, tant en cultius interiors (amb sistemes d’il·luminació connectats il·legalment a la xarxa elèctrica), com exteriors (en molts casos, regats amb aigua extreta sense permís de la xarxa hídrica). També ens han explicat la nova doctrina del Tribunal Suprem, molt més restrictiva sobre el paper, sobre el funcionament dels clubs cannàbics perquè aquests puguin ser considerats legals. I hem conegut l’important paper que l’autopista A-7, actualment lliure de peatges, juga en la distribució il·legal de la marihuana, cultivada a Catalunya, en els països veïns.
També hem assistit, al llarg dels darrers mesos, a la veloç proliferació de botigues dedicades a la venta de productes basats en el CBD (o cannabidiol, el segon principi actiu present en les plantes de marihuana) que avui podem trobar en molts dels carrers principals de la majoria de ciutats que integren l’àrea metropolitana de Barcelona. El CBD només es pot obtenir de les plantes de cànem. Un tipus de cultiu sotmès a controls, restriccions i permisos, històricament, en tota la UE.
Serà interessant seguir de prop el recorregut parlamentari i el contingut final d’aquesta iniciativa legislativa alemanya pel seu impacte polític, social i econòmic en la resta de països de la UE. Sobretot a la llum de les dades econòmiques que ja coneixem de l’evolució del consum de marihuana (i els seus derivats) en aquells mercats on el seu consum ja compta amb un marc normatiu clar. Per raó del seu embalum econòmic, ens referirem principalment als mercats dels EUA i Canadà.
Abans de fer-ho, val la pena que donem un cop d’ull a dues tipologies de productes que, essent ambdós casos mercaderies de venda controlada, tenen alguna proximitat amb la marihuana per a consum recreatiu. Examinem les xifres dels mercats del tabac i de les begudes alcohòliques.
En el primer cas, ens trobem davant d’un mercat mundial estimat de 867.550 MUSD/any al 2022. Amb una taxa de creixement compost anual (CAGR) d’entre 1,6% i 2,3%, en funció dels analistes, fins a l’any 2030. Moment en que l’embalum mundial de la venda de tabac superaria els 1.130.000 MUSD/any, segons les fonts més pessimistes. L’OMS ens indicava, al 2020, que l’ús del tabac és prevalent en un 22,3% de la població mundial, i que el creixement previsible del seu consum es donarà, fonamentalment, en els països en vies de desenvolupament de l’Àfrica i d’Àsia.
”Convé reflexionar sobre la necessitat de preparar el nostre teixit econòmic perquè acompanyi els previsibles canvis, legislatius i polítics, que properament es generalitzaran en el consum recreatiu del cànnabis” |
Als EUA, es preveu que enguany l’embalum de negoci generat pel tabac superarà els 80.000 MUSD (és a dir, sobre un 11% del negoci mundial), amb un consum mig per càpita de 238 USD/any al 2022. Segons Phillip-Morris International (el principal operador del sector a 38 països), el tabac genera, anualment, uns ingressos fiscals de l’ordre de 329.000 MUSD, en impostos al consum, i de 70.000 MUSD, en IVA. Tot això malgrat l’estimació que entre un 11% i un 13% del total del negoci es fa per vies il·legals.
En el mercat de les begudes alcohòliques, les xifres —tot i ser més contundents—, contenen més disparitats. Les estimacions sobre el volum de negocis del sector, a escala mundial, varien entre els 1.624.000 MUSD i els 1.949.200 MUSD, per a l’any 2021. Les projeccions per al 2030 també son dispars: entre els 2.036.000 MUSD i els 4.102.300 MUSD, segons les fonts. I tot això derivat d’una CAGR que diversos autors estimen entre el 2,2% i el 9,78%. També en aquest segment de consum la major expectativa de creixement se situa en els països en vies de desenvolupament i amb una previsió, en la que coincideixen les diferents estimacions, de que les begudes alcohòliques de major graduació, amb un volum de negoci actual del 38% pot superar les vendes de cervesa (45% del total mundial actual) al final de la present dècada. Als EUA, les vendes anuals d’alcohol eren d’uns 250.000 MUSD a l’any 2021. És a dir, entre un 13% i un 15,4% (segons les estimacions) del total mundial.
Per raons òbvies, les dades disponibles sobre el mercat de la marihuana són molt menys congruents i complertes. Bàsicament, les que hi ha provenen de Canadà i dels EUA (on un 60% dels Estats ha legalitzat alguna forma del consum recreatiu dels derivats del cànnabis). El que sabem fins ara és que al 2021, el mercat nord-americà era de 27.500 MUSD/any, al 2022 les xifres varen ser de 35.760 MUSD i pel 2023 s’espera assolir un sostre de 51.270 MUSD. La CAGR prevista fins al 2028 és del 14,9% cosa que portaria el volum de negocis fins als 102.900 MUSD al final del període considerat (2021-2028). Per enguany, el consum mig per càpita als EUA s’estima als volts 100 USD/any. El consum mig per càpita estimat per a la UE, també per enguany, és de 77,13 USD (una xifra difícil de contrastar si no és per extrapolació: un usuari mig dels EUA tindria un consum anual superior als 3.000 USD. És a dir, uns 60 USD/setmanals. Una xifra superior a les conegudes de consum mig dels usuaris de la UE). De les dades d’Amèrica del Nord, sabem que el 66% de la despesa es fa en derivats del CBD, el 16% en productes amb THC i la resta en altres tipus de productes derivats del cànem.
Per acabar, la recent legalització del cultiu del kif al Marroc (al 2022) va portar a la creació d’una agència estatal (ANRAC). Segons les dades del seu primer any de funcionament, unes
400.000 persones estan directament relacionades amb el cultiu i processament dels derivats cannàbics al Marroc. La gran majoria d’elles es troben al Rif, als voltants de les poblacions de Chauen i Alhucemas. Malgrat les dificultats del canvi cultural —de passar de la marginalitat a la legalitat— l’Anrac explica que ha concedit ja 400 llicències de cultiu per al cànem rifeny i 75 llicències per a la seva manipulació i processament. El pas de legalitzar-se, els permetrà triplicar la participació en el volum final de les operacions econòmiques, passant del 4% al 12% el benefici obtingut pels cultivadors i operadors primaris sobre les vendes finals del producte, segons dades de l’agència estatal marroquí.
Malgrat la fragmentació de les dades presentades, convé reflexionar serenament sobre la necessitat de preparar el nostre teixit econòmic per que aquest acompanyi els previsibles canvis, legislatius i polítics, que properament es generalitzaran en el consum recreatiu, distribució i cultiu del cànnabis i dels seus derivats a la UE.
No sembla previsible que aquests canvis converteixin la marihuana i els seus derivats en productes de venda lliure. Més aviat hem de pensar que, com en el cas de l’alcohol i del tabac, es tractarà de substàncies de venda controlada. El major nombre de dades medico-
científiques disponibles actualment apunten a diferents riscos socials i sanitaris en l’ús i consum dels derivats cannàbics que continguin CBD i/o THC.
El canvi substancial que poden comportar, en l’embalum econòmic associat als derivats cannàbics, canvis en la situació legal del comerç de la marihuana els podem veure en el creixement dels mercats interiors dels EUA i Canadà dels darrers anys. No actuar a temps, dins de la UE, i amb concertació i enteniment publico-privat pot deixar en mans dels actuals (i poc escrupolosos) operadors una activitat econòmica que compta amb uns pronòstics de creixement excepcionals.
| share: |       |
