L’IMPACTE DE LA IA I DE LA LEGALITZACIÓ DE LA MARIHUANA A EUROPA: TEMES A DEBAT
Selecció dels darrers articles de Josep Grau sobre l’impacte de la intel·ligència artificial, Esperanza García sobre les transformacions d’Andalusia i Carles Vivancos, que fa el punt sobre el tema de la legalització de la marihuana a Europa
LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL NO ÉS FUTUR, ÉS UNA REALITAT, UNA TECNOLOGIA TRANSFORMADORA DE LES CIUTATS
Josep Grau argumenta que una metròpoli que usa intel·ligència artificial està més preparada per millorar en molt àmbits com ara l’eficiència i la mobilitat
En anteriors articles del Rethink Barcelona, hem tractat el valor estratègic de les infraestructures tecnològiques per a la Metròpoli. En aquest revisarem les aportacions de la intel·ligència artificial en la gestió de les Ciutats.
L’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) està a debat. Missatges catastrofistes afirmen que ens portarà a l’extinció humana, més desinformació i manca d’autonomia, que ens afectarà la privacitat, els drets, i la propietat intel·lectual.
La IA és una forma artificial, augmentada de la intel·ligència, no és una alternativa a l’ésser humà.
La intel·ligència artificial és una tecnologia que pot revolucionar la Societat, com ha passat amb altres canvis, com Internet, els mòbils intel·ligents o la robòtica. Qualsevol revolució tecnològica ens ha portat una transformació dels sistemes; la qüestió és determinar fins a quin punt s’ha de controlar. Les grans tecnològiques creen i desenvolupen la IA, però són els reguladors els que han de vetllar per defensar i fomentar la competència en benefici de la societat.
Però, que és intel·ligència artificial exactament? La IA és l’habilitat que una màquina tingui les mateixes capacitats que els éssers humans, com ara el raonament, l’aprenentatge, la creativitat i l’adaptació del comportament, mitjançant l’analítica de dades, revisant els efectes i fer tot plegat de manera autònoma.
Continua llegint l’article aquí.
ANDALUSIA, LA CALIFÒRNIA EUROPEA
Esperanza García, delegada de la Junta d’Andalusia a Catalunya, explica les transformacions econòmiques d’aquesta regió plena d’avantatges i oportunitats, candidata ferma a ser la “Califòrnia europea”
Fa un temps que s’ha qualificat el repunt econòmic d’Andalusia com el “miracle andalús”, però les casualitats no existeixen i el dinamisme econòmic actual té molt a veure amb la creació de bases que faciliten aquesta tendència. Dit això, què ha succeït en els últims anys perquè partint de dades econòmiques i socials discretes Andalusia sigui avui la tercera potència econòmica espanyola i una de les regions europees més atractives per invertir?
“La clau del canvi ha estat apostar per la planificació, el desenvolupament i la innovació en sectors estratègics: tecnologies de la informació i comunicacions” |
La clau del canvi ha estat apostar per la planificació, el desenvolupament i la innovació en sectors estratègics: tecnologies de la informació i comunicacions, indústria aeroespacial, construcció sostenible, biotecnologia i salut, indústria metall-mecànica i química, mineria, logística, turisme, energies renovables i agroindústria. Això es tradueix en què l’Administració pública ha generat un clima favorable per a l’activitat econòmica: s’han facilitat i simplificat tràmits (“Unitat Acceleradora de Projectes”); realitzat tasques d’acompanyament i assessoria que inclouen accés al finançament (“Invest in Andalucía”); creat zones franques amb avantatges fiscals (“Xarxa de municipis industrials” amb un visor cartogràfic de 2400 polígons industrials i empreses per tota la regió) i facilitat l’ocupabilitat local en col·laboració amb universitats (“Gestió i seguiment de diplomats”). L’estabilitat política, jurídica i una fiscalitat atractiva han fet la resta. Els indicadors que han resultat atractius per a les multinacionals també ho han estat per a les nacionals: Andalusia és la primera regió en població d’Espanya i segona en extensió; té un mercat estable d’empreses (més de 620.000); té una situació geogràfica estratègica (enllaç entre Europa i Àfrica, porta d’enllaç amb Llatinoamèrica i via de connexió marítima del mediterrani amb Àsia); magnífiques connexions per carretera, tren d’alta velocitat, 5 aeroports internacionals i 10 ports comercials; i presència de més de 2.500 empreses estrangeres.
Continua llegint l’article aquí.
L’ENTORN ECONÒMIC DE LA MARIHUANA
Carles Vivancos analitza l’evolució de la legalització de la marihuana en el marc europeu i adverteix que és necessari reflexionar sobre la necessitat d’adaptar el teixit econòmic de la metròpolis als canvis previsibles polítics i legislatius
Carles Vivancos és analista de política independent i publica en diversos mitjans de comunicació. A RethinkBCN ha publicat dos articles anterior sobre la temàtica de l’evolució del mercat de la marihuana a nivell internacional i el seu impacte a nivell nacional. El primer el poden llegir clicant aquí. El segon, on fa el punt sobre l’actualitat europea en referència a la legalització del mercat del cànnabis i analitza diferents vies adoptades arreu del món, com ara la tailandesa i l’holandesa, aquí.
El consell de ministres de la República Federal d’Alemanya va aprovar, el passat 16 d’agost, el seu esperat projecte de llei per regular l’auto-cultiu i el consum recreatiu de la marihuana. En paral·lel, la premsa catalana es feia ressò, gairebé a diari, de nombroses noticies al voltant de la marihuana i el seu consum a casa nostra. Hem llegit sobre la descoberta de milers de plantes cultivades il·legalment, tant en cultius interiors (amb sistemes d’il·luminació connectats il·legalment a la xarxa elèctrica), com exteriors (en molts casos, regats amb aigua extreta sense permís de la xarxa hídrica). També ens han explicat la nova doctrina del Tribunal Suprem, molt més restrictiva sobre el paper, sobre el funcionament dels clubs cannàbics perquè aquests puguin ser considerats legals. I hem conegut l’important paper que l’autopista A-7, actualment lliure de peatges, juga en la distribució il·legal de la marihuana, cultivada a Catalunya, en els països veïns.
També hem assistit, al llarg dels darrers mesos, a la veloç proliferació de botigues dedicades a la venta de productes basats en el CBD (o cannabidiol, el segon principi actiu present en les plantes de marihuana) que avui podem trobar en molts dels carrers principals de la majoria de ciutats que integren l’àrea metropolitana de Barcelona. El CBD només es pot obtenir de les plantes de cànem. Un tipus de cultiu sotmès a controls, restriccions i permisos, històricament, en tota la UE.
Continua llegint l’article aquí.
LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL NO ÉS FUTUR, ÉS UNA REALITAT, UNA TECNOLOGIA TRANSFORMADORA DE LES CIUTATS
Josep Grau argumenta que una metròpoli que usa intel·ligència artificial està més preparada per millorar en molt àmbits com ara l’eficiència i la mobilitat
En anteriors articles del Rethink Barcelona, hem tractat el valor estratègic de les infraestructures tecnològiques per a la Metròpoli. En aquest revisarem les aportacions de la intel·ligència artificial en la gestió de les Ciutats.
L’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) està a debat. Missatges catastrofistes afirmen que ens portarà a l’extinció humana, més desinformació i manca d’autonomia, que ens afectarà la privacitat, els drets, i la propietat intel·lectual.
La IA és una forma artificial, augmentada de la intel·ligència, no és una alternativa a l’ésser humà.
La intel·ligència artificial és una tecnologia que pot revolucionar la Societat, com ha passat amb altres canvis, com Internet, els mòbils intel·ligents o la robòtica. Qualsevol revolució tecnològica ens ha portat una transformació dels sistemes; la qüestió és determinar fins a quin punt s’ha de controlar. Les grans tecnològiques creen i desenvolupen la IA, però són els reguladors els que han de vetllar per defensar i fomentar la competència en benefici de la societat.
Però, que és intel·ligència artificial exactament? La IA és l’habilitat que una màquina tingui les mateixes capacitats que els éssers humans, com ara el raonament, l’aprenentatge, la creativitat i l’adaptació del comportament, mitjançant l’analítica de dades, revisant els efectes i fer tot plegat de manera autònoma.
Continua llegint l’article aquí.
ANDALUSIA, LA CALIFÒRNIA EUROPEA
Esperanza García, delegada de la Junta d’Andalusia a Catalunya, explica les transformacions econòmiques d’aquesta regió plena d’avantatges i oportunitats, candidata ferma a ser la “Califòrnia europea”
Fa un temps que s’ha qualificat el repunt econòmic d’Andalusia com el “miracle andalús”, però les casualitats no existeixen i el dinamisme econòmic actual té molt a veure amb la creació de bases que faciliten aquesta tendència. Dit això, què ha succeït en els últims anys perquè partint de dades econòmiques i socials discretes Andalusia sigui avui la tercera potència econòmica espanyola i una de les regions europees més atractives per invertir?
“La clau del canvi ha estat apostar per la planificació, el desenvolupament i la innovació en sectors estratègics: tecnologies de la informació i comunicacions” |
La clau del canvi ha estat apostar per la planificació, el desenvolupament i la innovació en sectors estratègics: tecnologies de la informació i comunicacions, indústria aeroespacial, construcció sostenible, biotecnologia i salut, indústria metall-mecànica i química, mineria, logística, turisme, energies renovables i agroindústria. Això es tradueix en què l’Administració pública ha generat un clima favorable per a l’activitat econòmica: s’han facilitat i simplificat tràmits (“Unitat Acceleradora de Projectes”); realitzat tasques d’acompanyament i assessoria que inclouen accés al finançament (“Invest in Andalucía”); creat zones franques amb avantatges fiscals (“Xarxa de municipis industrials” amb un visor cartogràfic de 2400 polígons industrials i empreses per tota la regió) i facilitat l’ocupabilitat local en col·laboració amb universitats (“Gestió i seguiment de diplomats”). L’estabilitat política, jurídica i una fiscalitat atractiva han fet la resta. Els indicadors que han resultat atractius per a les multinacionals també ho han estat per a les nacionals: Andalusia és la primera regió en població d’Espanya i segona en extensió; té un mercat estable d’empreses (més de 620.000); té una situació geogràfica estratègica (enllaç entre Europa i Àfrica, porta d’enllaç amb Llatinoamèrica i via de connexió marítima del mediterrani amb Àsia); magnífiques connexions per carretera, tren d’alta velocitat, 5 aeroports internacionals i 10 ports comercials; i presència de més de 2.500 empreses estrangeres.
Continua llegint l’article aquí.
L’ENTORN ECONÒMIC DE LA MARIHUANA
Carles Vivancos analitza l’evolució de la legalització de la marihuana en el marc europeu i adverteix que és necessari reflexionar sobre la necessitat d’adaptar el teixit econòmic de la metròpolis als canvis previsibles polítics i legislatius
Carles Vivancos és analista de política independent i publica en diversos mitjans de comunicació. A RethinkBCN ha publicat dos articles anterior sobre la temàtica de l’evolució del mercat de la marihuana a nivell internacional i el seu impacte a nivell nacional. El primer el poden llegir clicant aquí. El segon, on fa el punt sobre l’actualitat europea en referència a la legalització del mercat del cànnabis i analitza diferents vies adoptades arreu del món, com ara la tailandesa i l’holandesa, aquí.
El consell de ministres de la República Federal d’Alemanya va aprovar, el passat 16 d’agost, el seu esperat projecte de llei per regular l’auto-cultiu i el consum recreatiu de la marihuana. En paral·lel, la premsa catalana es feia ressò, gairebé a diari, de nombroses noticies al voltant de la marihuana i el seu consum a casa nostra. Hem llegit sobre la descoberta de milers de plantes cultivades il·legalment, tant en cultius interiors (amb sistemes d’il·luminació connectats il·legalment a la xarxa elèctrica), com exteriors (en molts casos, regats amb aigua extreta sense permís de la xarxa hídrica). També ens han explicat la nova doctrina del Tribunal Suprem, molt més restrictiva sobre el paper, sobre el funcionament dels clubs cannàbics perquè aquests puguin ser considerats legals. I hem conegut l’important paper que l’autopista A-7, actualment lliure de peatges, juga en la distribució il·legal de la marihuana, cultivada a Catalunya, en els països veïns.
També hem assistit, al llarg dels darrers mesos, a la veloç proliferació de botigues dedicades a la venta de productes basats en el CBD (o cannabidiol, el segon principi actiu present en les plantes de marihuana) que avui podem trobar en molts dels carrers principals de la majoria de ciutats que integren l’àrea metropolitana de Barcelona. El CBD només es pot obtenir de les plantes de cànem. Un tipus de cultiu sotmès a controls, restriccions i permisos, històricament, en tota la UE.
Continua llegint l’article aquí.
| share: |       |
