LA SAGRERA, EL NOU GRAN MOTOR METROPOLITÀ
Per Xavi Casinos, escriptor i periodista
Inversió estructura ferroviària: 900 M€
Inversió amb entorns: 2.400 M€
Direcció obra estació: Adif Alta Velocidad
Direcció obres amb entorns: Barcelona-Sagrera Alta Velocidad
Inici d’obres: 2010
Superfície estació: 260.000 m2
Superfície Pla Sant Andreu-Sagrera: 3,7 km2
L’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana ha viscut gairebé tota la seva vida a la Sagrera, barri de Barcelona des d’on ha desenvolupat no només la seva activitat professional, sinó també una de social molt intensa, aportant idees urbanístiques per a tot el districte de Sant Andreu i promovent iniciatives culturals com la Nau Ivanow. No pot evitar aquests dies admirar amb orgull com l’estructura de la futura estació de la Sagrera comença a emergir. I no pot evitar-ho perquè ell va ser qui, a la dècada de 1980, es va inventar el projecte d’estació, que en aquells anys es pensava com destí de la futura alta velocitat procedent de França.
Han passat unes quantes dècades i el paper d’ideòleg de Basiana en el desenvolupament del Pla Sant Andreu-Sagrera ha quedat una mica en l’oblit i poc reconegut, o només per uns quants que vam viure el seu entusiasme en aquells temps pre i post-olímpics. Basiana es va associar amb l’arquitecte de fama mundial Norman Foster —coneixia Barcelona perquè va dissenyar la torre de comunicacions de Collserola—, i junts van donar forma a un projecte de desenvolupament urbanístic que abastava des de Glòries a la Trinitat al llarg dels quatre kilòmetres d’una gran ferida sobre la que corren els trens i que separa els districtes de Sant Andreu i Sant Martí. El seu projecte era molt ambiciós i preveia omplir d’habitatges, equipaments i activitat econòmica els voltants de l’estació i al llarg de la citada gran cicatriu urbanística.
Barcelona, però, tot just sortia aleshores de la gran transformació vinculada als Jocs del 92. Quedaven encara moltes obres pendents enmig de la conseqüent crisi post-olímpica. Van presentar la idea a l’Ajuntament i a la Generalitat, però en aquell moment ningú estava per dur a terme aquella gran inversió. Fins i tot, la van anar a buscar als Estats Units. Van trobar un potencial inversor a Chicago. Era Ware Travelstead, que estava construint l’hotel Arts a Barcelona. Però la seva promotora va fer fallida, motiu pel qual l’hotel no va estar llest per a l’Olimpíada.
“Sens dubte, el pla Sant Andreu-Sagrera és la transformació més important desprès de la dels Jocs Olímpics.” |
En definitiva, el projecte de Basiana i Foster va quedar en un calaix, però el seu esperit es manté en l’actual, que l’alcalde Jaume Collboni va presentar fa unes setmanes en la tradicional i anual compareixença organitzada pel Col·legi de Periodistes. A més de l’estació, el pla que l’arquitecte de la Sagrera i el britànic havien dibuixat estava presidit per un gran parc lineal travessat al llarg de tot el seu recorregut per un llac en forma de riu que recordava el pas per la zona del Rec Comtal, l’antiga sèquia medieval que duia aigua des de Montcada a Barcelona.
Els dos arquitectes van plantar la llavor d’un ambiciós pla que, malgrat haver deixat enrere els seus promotors, ha anat avançant i avui és un dels grans projectes estratègics de la capital catalana, juntament amb d’altres com el futur Clínic i el hub audiovisual de les Tres Xemeneies. La Sagrera és molt més que una estació de tren. És el motor urbanístic per a tot el sector de Glòries a la Trinitat i té una transcendència i centralitat metropolitana, ja que hi pararan trens d’alta velocitat, mitja distància, Rodalies i tres línies de metro, a més d’una terminal d’autobusos. Serà un gran intercanviador i, amb Sants, consolidarà un sistema ferroviari de doble capçalera per a la ciutat.
En la seva conferència, Collboni va desplegar el que comportarà per a Barcelona l’estació, que hauria d’entrar en funcionament el 2032, i el desenvolupament urbanístic que farà possible. L’alcalde va anunciar que, d’entrada, s’invertiran 260 milions d’euros fins al 2031 i va destacar també que el parc lineal sumarà 36 hectàrees i serà el més gran de Barcelona, el doble que el de la Ciutadella.
Sens dubte, el pla Sant Andreu-Sagrera és la transformació més important desprès de la dels Jocs Olímpics. Suposarà, entre d’altres coses, la trobada de dos districtes que es donen l’esquena des de fa dècades. Ara es podran cosir els diferents barris de banda i banda d’aquesta immensa cicatriu. També s’aprofitarà per construir nous habitatges. Hi ha previstos 11.300, dels que quasi la meitat seran protegits per tal de contribuir a superar la crisi habitacional, avui la principal preocupació dels barcelonins. Aquestes nous pisos es distribuiran en tots els sectors inclosos en el desenvolupament urbanístic, com els entorns de l’estació i els àmbits de Prim, de les antigues fàbriques de La Maquinista, Colorants i Mercedes, i les casernes de Sant Andreu.
Els usos habitacionals es combinaran amb diversos equipaments educatius, sanitaris, esportius i socials. Està previst que aquesta nova àrea de centralitat tingui una alta activitat econòmica també. Seran uns 480.000 metres quadrats de sostre dedicats a usos comercials, terciaris i hotelers que proporcionaran 10.000 llocs de treball.
Quan ara Xavier Basiana veu les notícies que ho expliquen, recorda que aquest va ser un dia el seu somni. Li queda el consol que ell ho va començar tot.
Per Xavi Casinos, escriptor i periodista
Inversió estructura ferroviària: 900 M€
Inversió amb entorns: 2.400 M€
Direcció obra estació: Adif Alta Velocidad
Direcció obres amb entorns: Barcelona-Sagrera Alta Velocidad
Inici d’obres: 2010
Superfície estació: 260.000 m2
Superfície Pla Sant Andreu-Sagrera: 3,7 km2
L’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana ha viscut gairebé tota la seva vida a la Sagrera, barri de Barcelona des d’on ha desenvolupat no només la seva activitat professional, sinó també una de social molt intensa, aportant idees urbanístiques per a tot el districte de Sant Andreu i promovent iniciatives culturals com la Nau Ivanow. No pot evitar aquests dies admirar amb orgull com l’estructura de la futura estació de la Sagrera comença a emergir. I no pot evitar-ho perquè ell va ser qui, a la dècada de 1980, es va inventar el projecte d’estació, que en aquells anys es pensava com destí de la futura alta velocitat procedent de França.
Han passat unes quantes dècades i el paper d’ideòleg de Basiana en el desenvolupament del Pla Sant Andreu-Sagrera ha quedat una mica en l’oblit i poc reconegut, o només per uns quants que vam viure el seu entusiasme en aquells temps pre i post-olímpics. Basiana es va associar amb l’arquitecte de fama mundial Norman Foster —coneixia Barcelona perquè va dissenyar la torre de comunicacions de Collserola—, i junts van donar forma a un projecte de desenvolupament urbanístic que abastava des de Glòries a la Trinitat al llarg dels quatre kilòmetres d’una gran ferida sobre la que corren els trens i que separa els districtes de Sant Andreu i Sant Martí. El seu projecte era molt ambiciós i preveia omplir d’habitatges, equipaments i activitat econòmica els voltants de l’estació i al llarg de la citada gran cicatriu urbanística.
Barcelona, però, tot just sortia aleshores de la gran transformació vinculada als Jocs del 92. Quedaven encara moltes obres pendents enmig de la conseqüent crisi post-olímpica. Van presentar la idea a l’Ajuntament i a la Generalitat, però en aquell moment ningú estava per dur a terme aquella gran inversió. Fins i tot, la van anar a buscar als Estats Units. Van trobar un potencial inversor a Chicago. Era Ware Travelstead, que estava construint l’hotel Arts a Barcelona. Però la seva promotora va fer fallida, motiu pel qual l’hotel no va estar llest per a l’Olimpíada.
”Sens dubte, el pla Sant Andreu-Sagrera és la transformació més important desprès de la dels Jocs Olímpics.” |
En definitiva, el projecte de Basiana i Foster va quedar en un calaix, però el seu esperit es manté en l’actual, que l’alcalde Jaume Collboni va presentar fa unes setmanes en la tradicional i anual compareixença organitzada pel Col·legi de Periodistes. A més de l’estació, el pla que l’arquitecte de la Sagrera i el britànic havien dibuixat estava presidit per un gran parc lineal travessat al llarg de tot el seu recorregut per un llac en forma de riu que recordava el pas per la zona del Rec Comtal, l’antiga sèquia medieval que duia aigua des de Montcada a Barcelona.
Els dos arquitectes van plantar la llavor d’un ambiciós pla que, malgrat haver deixat enrere els seus promotors, ha anat avançant i avui és un dels grans projectes estratègics de la capital catalana, juntament amb d’altres com el futur Clínic i el hub audiovisual de les Tres Xemeneies. La Sagrera és molt més que una estació de tren. És el motor urbanístic per a tot el sector de Glòries a la Trinitat i té una transcendència i centralitat metropolitana, ja que hi pararan trens d’alta velocitat, mitja distància, Rodalies i tres línies de metro, a més d’una terminal d’autobusos. Serà un gran intercanviador i, amb Sants, consolidarà un sistema ferroviari de doble capçalera per a la ciutat.
En la seva conferència, Collboni va desplegar el que comportarà per a Barcelona l’estació, que hauria d’entrar en funcionament el 2032, i el desenvolupament urbanístic que farà possible. L’alcalde va anunciar que, d’entrada, s’invertiran 260 milions d’euros fins al 2031 i va destacar també que el parc lineal sumarà 36 hectàrees i serà el més gran de Barcelona, el doble que el de la Ciutadella.
Sens dubte, el pla Sant Andreu-Sagrera és la transformació més important desprès de la dels Jocs Olímpics. Suposarà, entre d’altres coses, la trobada de dos districtes que es donen l’esquena des de fa dècades. Ara es podran cosir els diferents barris de banda i banda d’aquesta immensa cicatriu. També s’aprofitarà per construir nous habitatges. Hi ha previstos 11.300, dels que quasi la meitat seran protegits per tal de contribuir a superar la crisi habitacional, avui la principal preocupació dels barcelonins. Aquestes nous pisos es distribuiran en tots els sectors inclosos en el desenvolupament urbanístic, com els entorns de l’estació i els àmbits de Prim, de les antigues fàbriques de La Maquinista, Colorants i Mercedes, i les casernes de Sant Andreu.
Els usos habitacionals es combinaran amb diversos equipaments educatius, sanitaris, esportius i socials. Està previst que aquesta nova àrea de centralitat tingui una alta activitat econòmica també. Seran uns 480.000 metres quadrats de sostre dedicats a usos comercials, terciaris i hotelers que proporcionaran 10.000 llocs de treball.
Quan ara Xavier Basiana veu les notícies que ho expliquen, recorda que aquest va ser un dia el seu somni. Li queda el consol que ell ho va començar tot.
| share: |       |
