EDITORIAL: REPENSAR LA METRÒPOLIS

Una societat defineix el seu futur pels reptes que prioritza afrontar. La Societat Barcelonina d’Estudis socials i econòmics de Foment del Treball vol contribuir, posant en marxa la publicació digital Rethink BCN, a fixar els reptes que han de definir la regió metropolitana que ajudarà a impulsar un conjunt / sistema de ciutats a continuar aprofundint en donar una resposta comuna per millorar la vida dels ciutadans. La millora de vida dels ciutadans no es podrà afrontar sense intensificar i fer compatibles valors com la cooperació, la col·laboració, la solidaritat, la fraternitat, l’educació, la cultura, el desenvolupament econòmic, l’impuls tecnològic, la innovació, la ciència, la sanitat, la lluita contra la desigualtat o combatre el canvi climàtic. Aquests valors són antics / nous materials de construcció amb els quals definir un nou espai d’identificació i identitat ciutadana basat en la plasmació de la regió metropolitana com a motor de futur.

Des de fa temps veiem com s’activen nodes, juxtaposicions i incorporacions urbanes per anar teixint una lògica metropolitana que necessita visualitzar-se per generar una nova àrea de desenvolupament social i econòmic. Aquest procés fa anys que està cristal·litzant lentament gràcies a l’esforç de municipis, entitats socials, àmbits acadèmics, mitjans de comunicació i entitats empresarials. Aquest treball permet comptar amb una àmplia diversitat d’estudis on el comú denominador és activar plans estratègics que permetin el desenvolupament metropolità. Un desenvolupament que és imprescindible quan es constata que la dinàmica metropolitana és una realitat en la vida dels ciutadans i ciutadanes.

 Avui l’àrea metropolitana es compon de 36 municipis, amb una superfície total de 628 km2 i aproximadament 3,3 milions d’habitants. Aquesta realitat administrativa i organitzativa eficient pot ser el punt de partida per donar sentit polític, econòmic i administratiu a la regió metropolitana, que s’estendria a 164 municipis, una superfície total de 3.234 km2 i més de 4,6 milions d’habitants. La regió metropolitana s’ha de poder delimitar amb el compromís i la col·laboració de totes les administracions perquè no es qüestioni la divisió territorial de Catalunya. Representa un esforç institucional col·lectiu que permet afrontar en les millors condicions possibles factors de desenvolupament com la innovació, la creativitat, la sostenibilitat, la salut, la mobilitat, l’energia, el medi ambient, la ciència, la cultura, l’urbanisme, l’habitatge, l’arquitectura, l’educació, la lluita contra les desigualtats, el turisme i els canvis tecnològics.

Barcelona és sens dubte un dels factors centrals per poder concretar l’abast de la regió metropolitana. La ciutat nova sempre ha estat un dels eixos del seu desenvolupament. L’Eixample, d’Ildefons Cerdà, és un clar exemple d’aquesta voluntat i vocació de Barcelona d’anar sempre a la recerca de la ciutat nova, oberta i optimista. Una vocació que avui també tenen la resta de municipis per crear un diàleg entre ciutats que promogui noves centralitats geogràfiques i afavorir-se d’aquestes. Quan arribem per mar a la ciutat de Barcelona, el litoral defineix la ciutat més enllà dels seus límits administratius. Quan arribem amb avió, els límits de la ciutat es confonen amb altres i Barcelona treu el cap com una continuïtat urbana que no està limitada per fronteres físiques. Si arribem amb el nostre vehicle o transport públic, no podem veure si estem entrant o sortint d’una ciutat o de diverses ciutats. Barcelona fa temps que està definint-se més enllà dels seus límits i la seva dinàmica de ciutat es basa en la relació i col·laboració amb altres ciutats que, com ella, es dilueixen en una continuïtat geogràfica nova. La pregunta “Fins a on arriba Barcelona?” És també aplicable a L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià del Besòs o Santa Coloma de Gramenet. Les ciutats, sense perdre la seva identitat i història, s’entrecreuen i dialoguen a la recerca d’un espai comú que permeti dotar els seus ciutadans de millors serveis, oportunitats i expectatives de futur.

La capacitat tècnica de governar les ciutats està directament relacionada amb identificar la dinàmica d’aquestes i com s’estableixen. En observar el desenvolupament demogràfic veiem com el municipi de Barcelona, que representava el 65% de la regió metropolitana el 1950 avui representa l’entorn de la tercera part. Veiem que la mobilitat s’ha intensificat entre ciutats, gràcies al transport públic i les millores urbanes. La necessitat de fer les ciutats més competitives i connectades al global obliga a pensar en nous centres de desenvolupament econòmic. El desenvolupament de la tecnologia 5G accelerarà una nova gestió de la mobilitat, la salut, els residus, el consum, la utilització de l’espai públic o la seguretat, i oferirà un coneixement més precís dels interessos i usos dels serveis de la ciutat per part dels ciutadans. Per afrontar aquestes realitats, cal aconseguir un gran capacitat d’acords entre municipis i institucions; cal reafirmar el valor de la col·laboració publicoprivada i seran necessaris nous instruments de governança que permetin arribar a consensos i activar polítiques. La regió metropolitana és un dels reptes que s’hauran d’abordar per relacionar-nos amb altres regions metropolitanes europees i per a mostrar la nostra potencialitat com a espai de desenvolupament econòmic.

Rethink BCN té la voluntat d’implicar-se en els processos de reflexió i anàlisi que han de culminar en un ampli consens polític, social i econòmic per ajudar a definir i materialitzar la regió metropolitana. El cicle Repensar la metròpolis que obre la nostra publicació és una invitació a pensar amb una nova mirada  la ciutat per a la seva plasmació, no només com a ideal sinó com un projecte que és possible aconseguir amb l’ajuda de totes les administracions. Obrim aquest cicle amb la col·laboració de:

L’àrea metropolitana de Barcelona, crònica d’un projecte inacabat
José Antonio Donaire, geògraf i professor de la Universitat de Girona

És la hora de ser metròpoli
Mar Alarcón, CEO de SocialCar i Vicepresidenta de Foment del Treball

Barcelona metropolis como biociudad
Vicent Guallart, arquitecte/ Institut d’arquitectura avançada de Catalunya

La planificació dels serveis de salut i el territori
Roser Fernández, Directora general de la Unió Catalana d’Hospitals i Presidenta de la Comissió d’atenció a les persones, de salut i social de Foment del Treball

La nova governança per a l’AMB
Joaquín Tornos, Catedràtic de Dret Administratiu

La metròpoli a la Unió Europea
Mariona Tomàs Fornés, professora agregada Serra Húnter, departament de Ciència Política de la Universitat de Barcelona

La marca Barcelona i més enllà d’ella
Àngel Díaz, CEO de Advanced Leisuere Services

La cultura com factor de desenvolupament de la metròpoli
Miquel Molina, periodista i escriptor i Llucià Homs, codirector la publicació cultural Hänsel i Gretel

Turisme a escala metropolitana
Xavier Marcé, regidor de turisme i indústries creatives

“El fet social”, per entendre la necessitat de la Metròpoli Barcelona
Felipe Campos, director general AE ITACA i Expert en el Tercer Sector

Barcelona, una gran àrea metropolitana connectada pel 5G
Eduard Martín, CIO i director de 5G de Mobile Capital Barcelona

Tots ells parlaran sobre mobilitat, arquitectura, cultura, relacions amb Europa, la dimensió de la marca metropolitana unida a Barcelona o la governança institucional. Les seves aportacions ens permetran connectar amb una mirada metropolitana de la realitat de la ciutat i les ciutats. Aquestes contribucions obren un cicle com una invitació a tots aquells que vulguin aportar una lectura metropolitana per la seva construcció i desenvolupament.

 Dèiem a l’inici que una societat defineix el seu futur amb els reptes que prioritza afrontar. A totes les ciutats que conformen la regió metropolitana, el futur depèn, en bona mesura, d’aprofundir, visibilitzar i activar el fet metropolità.

ARTICLES D’AQUEST CICLE