LA CIUTAT INTEL·LIGENT, PERSPECTIVES I ANÀLISIS

‘SMART CITIES’, LA METRÒPOLI 4.0 AMB ROSTRE HUMÀ

Hèctor Santcovsky, sociòleg i politòleg, aprofundeix en el concepte de ciutat intel·ligent i estableix en el seu article els quatre reptes que al seu parer afronta la ciutat que vol avançar per convertir-se en una “smart city”.

Quan parlem de ciutats intel·ligents en què pensem? És la seva capacitat de generar coneixement, inventiva, en ser espavilada, llesta o molt astuta? De ser eficient en la prestació de serveis públics? O en respondre als grans reptes actuals com ara reduir les desigualtats, créixer de manera inclusiva, descarbonitzar-se? Ens passa una mica com amb la intel·ligència artificial. Són termes creats perquè segurament no comptem amb cap altra accepció, i es refereix al fet que, en determinats àmbits de la gestió de la ciutat –perquè és en aquest àmbit on s’utilitza aquesta accepció, atès que, en altres aspectes, no es titlla d'”intel·ligent” una ciutat puntera– com per exemple els serveis de neteja, de mobilitat, de l’espai públic, incloent el productiu del serveis públics, se la considera “smart” perquè està generant quelcom que en el context del qual prové resulta disruptiu, innovador, eficient, o molt novador.

Això vol dir, a la fi, que la construcció del concepte de “smart”, sabent que la ciutat “per se” no pensa, s’està definint pels dispositius que fan més fàcils, còmodes i útils els serveis que es presten als seus habitants amb un model de gestió de prestacions innovadors, moderns, pràctics i sobretot eficients. Però restarien també altres atributs, menys expressats com a ciutat “smart”, que podria fer referència al fet que sigui més solidària, justa, redistributiva, sostenible, equitativa, inclusiva i verda, i que potser és un dels debats actuals de com evolucionarà la ciutat, cap un model 4.0, i sobretot amb la gent com a epicentre d’aquest procés innovador, i d’aquí la idea d’una metròpoli amb rostre humà.

També restaria definir com s’avaluen els criteris que la defineixen com a “smart” una ciutat, i amb quins indicadors es podrien valorar. En síntesi, com haurà d’evolucionar un territori per esdevenir una ciutat/metròpoli amb rostre humà, on tot el que s’avalua té a veure en com s’inclou la variable “gent” per sobre la idea de “tecnologia”.

Recordant que les smarts cities van sorgir com a conseqüència d’un seguit de fires que portaven les innovacions més importants en els serveis a les ciutats: recollida selectiva de residus, semàfors amb so per a persones invidents, gestió automatitzada de la distribució de serveis de divers tipus, programes per monitoritzar el transport etc., que IBM va impulsar el terme per accelerar la “tecnologització” i automatització de molts serveis en base als seus productes i que a Barcelona, l’any 2008, al congrés de Smarts, va reorientar cap una visió més integral.

Si ens centrem en l’eficiència de la prestació de serveis estem fent un enorme pas endavant en la gestió de la ciutat, però la pregunta que ens sorgeix és la següent: estem responent als reptes o, millor dit, als reptes més significatius que té la ciutadania i la ciutat, en aquest sentit que Bennet parlava de la “ville” avui dia, o simplement estem fent processos més eficients en la gestió dels serveis ja establerts?

Normalment, quan ens referim a la ciutat intel·ligent hi ha molts exemples històrics que podrien ser indicatius de projectes d’aplicació de models intel·ligents de gestió urbana. Especialment ara, quan estem davant de la crisi del canvi climàtic o de la sequera no podem deixar de pensar en el Pla Cerdà o en els aqüeductes romans, per posar dos exemples concrets. Per tant, es fa molt necessari definir quins són els reptes que avui dia té la ciutat per intentar treballar sobre nous conceptes que contribueixen a fer-la més Smart i, segurament, en molts casos encara no tenim tecnologies implementables.

Hi ha quatre reptes que s’haurien d’introduir de manera fonamental en relació al destí de la metròpolis seguint un model de smart cities: la desigualtat, la descarbonització, l’habitatge i la innovació, aquesta darrera com una taca extensiva a tots els àmbits de la vida, i no com un tema de la “indústria” o la digitalització. Això no vol dir que els altres temes no siguin importants, però, per exemple, la indústria 4.0 té vida pròpia i “s’espavila”, i innova, però la pregunta és com innovem socialment, educativament, en les relacions socials, i sobretot com fem que una cultura de la innovació o de l’equitat i combat a les desigualtats penetri, impregni altres àmbits més enllà dels estrictament tecnològics. En aquest sentit, la indústria 4.0 podria aportar molts aspectes a un model de ciutat intel·ligent, ajudant a incorporar en temes com les IoT, o la IA elements importants per a la gestió de la ciutat. Però potser el més important i interessant és la inclusió de la visió del 4.0 com un vector tecnològic d’innovació que ha de penetrar en molts ordres de la ciutat i no limitar-se als temes productius. Segueix llegint l’article aquí.

 

L’APOSTA PER LES INFRAESTRUTURES TECNOLÒGIQUES

Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia, aborda en el seu article les estructures tecnològiques de Barcelona i el seu desenvolupament

En aquest espai sempre hem defensat el valor estratègic que tenen les infraestructures tecnològiques per a Barcelona. Les infraestructures de telecomunicacions es consideren infraestructures crítiques pel desenvolupament de la metròpoli.

El 98% del tràfic internacional d’Internet circula a través d’infraestructures de cables submarins de fibra òptica. Les connexions depenen de milers de kilòmetres de cables que, en profunditats d’uns 5.000 metres, creuen els mars i oceans del Planeta.

En el món existeixen uns 400 cables submarins. És un sector que les infraestructures de telecomunicacions que creix molt. Els nous desplegaments estan liderats per les grans empreses tecnològiques mundials, que incrementen la seva capacitat de transmissió i redueixen la latència del tràfic.

El sud d’Europa disposa de 45 cables submarins, 10 connecten amb Espanya i 9 a Portugal, i en procés de desplegament n’hi ha 6 més. La situació geoestratègica de la península fa que siguem un node estratègic de connexió entre Europa, Àfrica i Amèrica que permet augmentar la seva rellevància en l’economia digital global.

La posició geoestratègica que Barcelona en el Mediterrani li permet convertir-se en un centre neuràlgic per tal de ser un important punt d’interconnexió de cables submarins a Europa.
Barcelona Cable Landing Station (BCLS), liderat per l’empresa catalana AFR-IX Telecom, està construint a Sant Adrià de Besòs el més gran infraestructura de cable submarí de la Mediterrània, una estació d’aterratge d’alta capacitat a Barcelona.

Aquesta infraestructura serà la primera estació internacional d’aterratge de cables submarins construïda en Catalunya, la instal·lació operarà com a gestor independent en regiment de lloguer. El model neutral, que explotarà AFR-IX, és un model innovador d’accés obert, que facilita la lliure competència entre els grans operadors.

Barcelona CLS es la millor alternativa front altres alternatives, com la que vol oferir la nova estació a la ciutat de Gènova. La de Barcelona ens permetrà descongestionar el tràfic que passa per Marsella. La infraestructura francesa dona serveis a 10 cables submarins i en procés de obtenir els permisos d’aterratge de 12 més, per el que es estratègic disposar de l’estació de Barcelona.

El proper any està previst l’entrada en funcionament a Barcelona de la Medusa Submarine Station, una nova infraestructura de comunicació submarina que serà referent en la Mediterrània.

Un projecte liderat també per la companyia AFR-IX, que desplegarà des de la Barcelona Cable Landing Station, amb una inversió de 326 milions d’euros, finançat una part pel Banc Europeu de Inversions (BEI) amb 163 milions d’euros.

Medusa serà el cable submarí de fibra òptica més llarg de la Mediterrània. Són uns 8.700 kilòmetres, connectarà nou països d’Àfrica i Europa, amb punts d’aterratge a Portugal, Marroc, Espanya, França, Algèria, Tunísia, Itàlia, Grècia i Egipte. El primer tram d’aquesta infraestructura serà desplegada per a la companyia Alcatel Submarine Networks i començarà a funcionar el 2024 unint Barcelona amb Lisboa i Marsella. Continua llegint l’article aquí.

 

NOVES EXPERIÈNCIES DIGITALS IMMERSIVES (VR/AR) A L’ENTORN METROPOLITÀ

Carles Grau és enginyer industrial amb una destacada trajectòria professional en el àmbit de les TIC, i ha ocupat càrrecs en empreses multinacionals del sector i també ha estat el director general de la Mobil World Capital (MWC). Actualment és Fundador i CEO de Grau Innovation Consulting. En el seu article presenta les darreres novetats en matèria de tecnologies immersives, realitat virtual i realitat agumentada.

Des dels anys vuitanta estem experimentant amb tecnologies immersives, realitat virtual i realitat augmentada. Oculus VR l’any 2012 va suposar un salt important i avui, grans corporacions tecnològiques com Meta i Apple, estan fent aportacions molt rellevants en aquesta indústria, permetent-nos gaudir de casos d’ús cada cop de més impacte a l’entorn metropolità.

Fa més de catorze anys, treballant a la direcció de Microsoft, el nostre equip de visió de futur va dissenyar i ens va compartir un vídeo molt inspirador que encara és visible a Youtube: “Microsoft Future Vision Manufacturing”, (564) Microsoft Manufacturing Future Vision – YouTube. Al vídeo es pot veure com l’equip de disseny d’un fabricant de cotxes treballa en un nou model de seient per un vehicle i com comparteixen en una videoconferència aquest nou disseny amb els enginyers del proveïdor, fent que l’holograma del seient en 3D pugui rotar i es pugui ampliar de cara a prendre decisions conjuntes sobre el disseny i la fabricació.

Aquell somni de futur avui és una realitat gràcies a la capacitat d’amplada de banda que ofereixen les xarxes 5G i als nous usos d’hologrames que impulsen els equips d’innovació a moltes empreses, com la catalana Fluge Audiovisuals, Barcelona | Fluge Audiovisuales.

Fa uns anys, fora dels entorns industrials, vàrem experimentar com la realitat augmentada afavoria noves experiències molt enriquidores al món de la cultura i l’entreteniment. Aquest va ser el cas del Festival Cruïlla que, gràcies a la feina de Cellnex, Acciona i l’equip de 5GBarcelona, va desplegar càmeres 360 d’alta resolució a l’escenari i va disposar un espai proper amb ulleres de realitat augmentada i comunicacions 5G per tal que els fans gaudissin de l’experiència “màgica” de cantar i ballar a l’escenari al costat dels seus artistes favorits, lluny de la platea des d’on veiem sempre els concerts: 5G Cruïlla | 5g Barcelona, 5G el hub del sur de Europa.

També al món de l’art, la cultura i la construcció, aquestes noves experiències de realitat augmentada ens permeten gaudir d’escenaris com, per exemple, la imatge de la Sagrada Família un cop estigui finalitzada, que podem trobar visible a la web del temple, Visita irtual – Sagrada Família – Sagrada Familia o les experiències immersives que es poden gaudir a la Casa Batlló.

Al món de l’arquitectura i la construcció cada dia podem veure simulacions de com quedarà un edifici en un terreny. D’aquesta manera, abans de construir, podem explorar diferents opcions de disseny i acabats que facilitaran la venda i el desplegament del projecte, tal com ens mostra l’innovador Marc Vidal a un dels seus recents posts a LinkedIn https://www.linkedin.com/posts/vidalmarc_ar-arquitectura-construcciaejn-activity-7088412400818806784-Jx1t?utm_source=share&utm_medium=member_desktop

I allà on les ulleres de realitat augmentada es poden percebre com un obstacle, és destacable l’impuls que estan generant nous dispositius com el de Broomx Technologies – Immersive solutions, l’startup catalana que va guanyar reconeixement a l’esdeveniment del 4YFN i que ha dissenyat un dispositiu de projecció 360 que genera experiències immersives a sales de tota mena i amb un àudio de qualitat.

És interessant l’ús que hospitals i centres de salut estan fent en aquest entorn: dispositius i nous continguts per sessions de “mindfulness”, exercicis de memòria o sessions terapèutiques per a pacients a centres com l’Institut Guttman, l’Hospital de Terrassa o la seu de la Cooperativa Suara, però també per generar formació d’impacte per treballadors, com fa servir Asepeyo a la seva unitat de formació en prevenció de riscos laborals.

En el marc de la salut, també és destacable la iniciativa de Serious Games, impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Peninsula Corporate Innovation – Agencia consultora de innovación, on hospitals com els de Bellvitge o Viladecans experimenten amb continguts en alimentació saludable, activitat física i salut mental per a joves i adults, demostrant que el món dels videojocs és un autèntic motor industrial que va molt més enllà de l’entreteniment. Continua llegint l’article aquí.

 

L’EMERGÈNCIA DIGITAL A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Cristina Colom, experta en humanisme tecnològic, analitza en el seu article els canvis que comportarà la digitalització de la societat.

Estem vivint una emergència digital…

La integració de la tecnologia en la nostra societat és cada vegada més evident i ha canviat quasi bé tots els aspectes de la nostra vida quotidiana.

Les tecnologies emergents, la disrupció tecnològica i tot allò que anomenem “digitalització” s’estan estenent a una velocitat vertiginosa; molt més accelerada del què s’hauria pogut calcular i aquestes tecnologies juguen cada cop més un rol essencial en àmbits clau com:

• l’accés a serveis públics
• a l’educació
• a les finances
• a la mobilitat
• al lleure
• a la cultura
• en els nostres hàbits de consum o de viatjar
• en la manera en que interactuem o participem en la societat i
• òbviament també en el mercat laboral, (tant pel què fa a elements clau com la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses, com en la creació de llocs de treball i l’aparició de nous llocs de treball).
•  

A més a més, els canvis que viurem els propers 5 o 10 anys associats a la disrupció tecnològica seran més rellevants que els que hem viscut com a societat en el darrer segle.

Vivim en un món cada cop més globalitzat, que està començant a sortir d’una pandèmia global, en un escenari on estem posant en risc la pròpia sostenibilitat del planeta (en la que denominem dècada del clima i en la que hem d’assolir els ODS de l’Agenda 2030). A aquest panorama hi afegim problemàtiques socio-econòmiques molt rellevants com la guerra en terres europees, el nivell d’inflació actual, l’augment de visibilitat i incorporació en institucions democràtiques de partits o moviments molt extremistes, però també garantir aigua potable, lluitar contra malalties emergents, la proliferació de terrorisme en certes zones del món però que també ens afecten, el desarmament o el fet de l’envelliment i el nombre de refugiats… i enmig de tot aquest escenari… estem també en una emergència digital.

L’emergència digital és una situació generada per una transformació digital asimètrica i accelerada que requereix mesures urgents per garantir l’equitat i la protecció dels drets humans ara més que mai en tots els entorns, tant els presencials com els digitals, així com garantir la sostenibilitat del planeta. Continua llegint l’article aquí.

‘SMART CITIES’, LA METRÒPOLI 4.0 AMB ROSTRE HUMÀ

Hèctor Santcovsky, sociòleg i politòleg, aprofundeix en el concepte de ciutat intel·ligent i estableix en el seu article els quatre reptes que al seu parer afronta la ciutat que vol avançar per convertir-se en una “smart city”.

Quan parlem de ciutats intel·ligents en què pensem? És la seva capacitat de generar coneixement, inventiva, en ser espavilada, llesta o molt astuta? De ser eficient en la prestació de serveis públics? O en respondre als grans reptes actuals com ara reduir les desigualtats, créixer de manera inclusiva, descarbonitzar-se? Ens passa una mica com amb la intel·ligència artificial. Són termes creats perquè segurament no comptem amb cap altra accepció, i es refereix al fet que, en determinats àmbits de la gestió de la ciutat –perquè és en aquest àmbit on s’utilitza aquesta accepció, atès que, en altres aspectes, no es titlla d'”intel·ligent” una ciutat puntera– com per exemple els serveis de neteja, de mobilitat, de l’espai públic, incloent el productiu del serveis públics, se la considera “smart” perquè està generant quelcom que en el context del qual prové resulta disruptiu, innovador, eficient, o molt novador.

Això vol dir, a la fi, que la construcció del concepte de “smart”, sabent que la ciutat “per se” no pensa, s’està definint pels dispositius que fan més fàcils, còmodes i útils els serveis que es presten als seus habitants amb un model de gestió de prestacions innovadors, moderns, pràctics i sobretot eficients. Però restarien també altres atributs, menys expressats com a ciutat “smart”, que podria fer referència al fet que sigui més solidària, justa, redistributiva, sostenible, equitativa, inclusiva i verda, i que potser és un dels debats actuals de com evolucionarà la ciutat, cap un model 4.0, i sobretot amb la gent com a epicentre d’aquest procés innovador, i d’aquí la idea d’una metròpoli amb rostre humà.

També restaria definir com s’avaluen els criteris que la defineixen com a “smart” una ciutat, i amb quins indicadors es podrien valorar. En síntesi, com haurà d’evolucionar un territori per esdevenir una ciutat/metròpoli amb rostre humà, on tot el que s’avalua té a veure en com s’inclou la variable “gent” per sobre la idea de “tecnologia”.

Recordant que les smarts cities van sorgir com a conseqüència d’un seguit de fires que portaven les innovacions més importants en els serveis a les ciutats: recollida selectiva de residus, semàfors amb so per a persones invidents, gestió automatitzada de la distribució de serveis de divers tipus, programes per monitoritzar el transport etc., que IBM va impulsar el terme per accelerar la “tecnologització” i automatització de molts serveis en base als seus productes i que a Barcelona, l’any 2008, al congrés de Smarts, va reorientar cap una visió més integral.

Si ens centrem en l’eficiència de la prestació de serveis estem fent un enorme pas endavant en la gestió de la ciutat, però la pregunta que ens sorgeix és la següent: estem responent als reptes o, millor dit, als reptes més significatius que té la ciutadania i la ciutat, en aquest sentit que Bennet parlava de la “ville” avui dia, o simplement estem fent processos més eficients en la gestió dels serveis ja establerts?

Normalment, quan ens referim a la ciutat intel·ligent hi ha molts exemples històrics que podrien ser indicatius de projectes d’aplicació de models intel·ligents de gestió urbana. Especialment ara, quan estem davant de la crisi del canvi climàtic o de la sequera no podem deixar de pensar en el Pla Cerdà o en els aqüeductes romans, per posar dos exemples concrets. Per tant, es fa molt necessari definir quins són els reptes que avui dia té la ciutat per intentar treballar sobre nous conceptes que contribueixen a fer-la més Smart i, segurament, en molts casos encara no tenim tecnologies implementables.

Hi ha quatre reptes que s’haurien d’introduir de manera fonamental en relació al destí de la metròpolis seguint un model de smart cities: la desigualtat, la descarbonització, l’habitatge i la innovació, aquesta darrera com una taca extensiva a tots els àmbits de la vida, i no com un tema de la “indústria” o la digitalització. Això no vol dir que els altres temes no siguin importants, però, per exemple, la indústria 4.0 té vida pròpia i “s’espavila”, i innova, però la pregunta és com innovem socialment, educativament, en les relacions socials, i sobretot com fem que una cultura de la innovació o de l’equitat i combat a les desigualtats penetri, impregni altres àmbits més enllà dels estrictament tecnològics. En aquest sentit, la indústria 4.0 podria aportar molts aspectes a un model de ciutat intel·ligent, ajudant a incorporar en temes com les IoT, o la IA elements importants per a la gestió de la ciutat. Però potser el més important i interessant és la inclusió de la visió del 4.0 com un vector tecnològic d’innovació que ha de penetrar en molts ordres de la ciutat i no limitar-se als temes productius. Segueix llegint l’article aquí.

 

L’APOSTA PER LES INFRAESTRUTURES TECNOLÒGIQUES

Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia, aborda en el seu article les estructures tecnològiques de Barcelona i el seu desenvolupament

En aquest espai sempre hem defensat el valor estratègic que tenen les infraestructures tecnològiques per a Barcelona. Les infraestructures de telecomunicacions es consideren infraestructures crítiques pel desenvolupament de la metròpoli.

El 98% del tràfic internacional d’Internet circula a través d’infraestructures de cables submarins de fibra òptica. Les connexions depenen de milers de kilòmetres de cables que, en profunditats d’uns 5.000 metres, creuen els mars i oceans del Planeta.

En el món existeixen uns 400 cables submarins. És un sector que les infraestructures de telecomunicacions que creix molt. Els nous desplegaments estan liderats per les grans empreses tecnològiques mundials, que incrementen la seva capacitat de transmissió i redueixen la latència del tràfic.

El sud d’Europa disposa de 45 cables submarins, 10 connecten amb Espanya i 9 a Portugal, i en procés de desplegament n’hi ha 6 més. La situació geoestratègica de la península fa que siguem un node estratègic de connexió entre Europa, Àfrica i Amèrica que permet augmentar la seva rellevància en l’economia digital global.

La posició geoestratègica que Barcelona en el Mediterrani li permet convertir-se en un centre neuràlgic per tal de ser un important punt d’interconnexió de cables submarins a Europa.
Barcelona Cable Landing Station (BCLS), liderat per l’empresa catalana AFR-IX Telecom, està construint a Sant Adrià de Besòs el més gran infraestructura de cable submarí de la Mediterrània, una estació d’aterratge d’alta capacitat a Barcelona.

Aquesta infraestructura serà la primera estació internacional d’aterratge de cables submarins construïda en Catalunya, la instal·lació operarà com a gestor independent en regiment de lloguer. El model neutral, que explotarà AFR-IX, és un model innovador d’accés obert, que facilita la lliure competència entre els grans operadors.

Barcelona CLS es la millor alternativa front altres alternatives, com la que vol oferir la nova estació a la ciutat de Gènova. La de Barcelona ens permetrà descongestionar el tràfic que passa per Marsella. La infraestructura francesa dona serveis a 10 cables submarins i en procés de obtenir els permisos d’aterratge de 12 més, per el que es estratègic disposar de l’estació de Barcelona.

El proper any està previst l’entrada en funcionament a Barcelona de la Medusa Submarine Station, una nova infraestructura de comunicació submarina que serà referent en la Mediterrània.

Un projecte liderat també per la companyia AFR-IX, que desplegarà des de la Barcelona Cable Landing Station, amb una inversió de 326 milions d’euros, finançat una part pel Banc Europeu de Inversions (BEI) amb 163 milions d’euros.

Medusa serà el cable submarí de fibra òptica més llarg de la Mediterrània. Són uns 8.700 kilòmetres, connectarà nou països d’Àfrica i Europa, amb punts d’aterratge a Portugal, Marroc, Espanya, França, Algèria, Tunísia, Itàlia, Grècia i Egipte. El primer tram d’aquesta infraestructura serà desplegada per a la companyia Alcatel Submarine Networks i començarà a funcionar el 2024 unint Barcelona amb Lisboa i Marsella. Continua llegint l’article aquí.

 

NOVES EXPERIÈNCIES DIGITALS IMMERSIVES (VR/AR) A L’ENTORN METROPOLITÀ

Carles Grau és enginyer industrial amb una destacada trajectòria professional en el àmbit de les TIC, i ha ocupat càrrecs en empreses multinacionals del sector i també ha estat el director general de la Mobil World Capital (MWC). Actualment és Fundador i CEO de Grau Innovation Consulting. En el seu article presenta les darreres novetats en matèria de tecnologies immersives, realitat virtual i realitat agumentada.

Des dels anys vuitanta estem experimentant amb tecnologies immersives, realitat virtual i realitat augmentada. Oculus VR l’any 2012 va suposar un salt important i avui, grans corporacions tecnològiques com Meta i Apple, estan fent aportacions molt rellevants en aquesta indústria, permetent-nos gaudir de casos d’ús cada cop de més impacte a l’entorn metropolità.

Fa més de catorze anys, treballant a la direcció de Microsoft, el nostre equip de visió de futur va dissenyar i ens va compartir un vídeo molt inspirador que encara és visible a Youtube: “Microsoft Future Vision Manufacturing”, (564) Microsoft Manufacturing Future Vision – YouTube. Al vídeo es pot veure com l’equip de disseny d’un fabricant de cotxes treballa en un nou model de seient per un vehicle i com comparteixen en una videoconferència aquest nou disseny amb els enginyers del proveïdor, fent que l’holograma del seient en 3D pugui rotar i es pugui ampliar de cara a prendre decisions conjuntes sobre el disseny i la fabricació.

Aquell somni de futur avui és una realitat gràcies a la capacitat d’amplada de banda que ofereixen les xarxes 5G i als nous usos d’hologrames que impulsen els equips d’innovació a moltes empreses, com la catalana Fluge Audiovisuals, Barcelona | Fluge Audiovisuales.

Fa uns anys, fora dels entorns industrials, vàrem experimentar com la realitat augmentada afavoria noves experiències molt enriquidores al món de la cultura i l’entreteniment. Aquest va ser el cas del Festival Cruïlla que, gràcies a la feina de Cellnex, Acciona i l’equip de 5GBarcelona, va desplegar càmeres 360 d’alta resolució a l’escenari i va disposar un espai proper amb ulleres de realitat augmentada i comunicacions 5G per tal que els fans gaudissin de l’experiència “màgica” de cantar i ballar a l’escenari al costat dels seus artistes favorits, lluny de la platea des d’on veiem sempre els concerts: 5G Cruïlla | 5g Barcelona, 5G el hub del sur de Europa.

També al món de l’art, la cultura i la construcció, aquestes noves experiències de realitat augmentada ens permeten gaudir d’escenaris com, per exemple, la imatge de la Sagrada Família un cop estigui finalitzada, que podem trobar visible a la web del temple, Visita irtual – Sagrada Família – Sagrada Familia o les experiències immersives que es poden gaudir a la Casa Batlló.

Al món de l’arquitectura i la construcció cada dia podem veure simulacions de com quedarà un edifici en un terreny. D’aquesta manera, abans de construir, podem explorar diferents opcions de disseny i acabats que facilitaran la venda i el desplegament del projecte, tal com ens mostra l’innovador Marc Vidal a un dels seus recents posts a LinkedIn https://www.linkedin.com/posts/vidalmarc_ar-arquitectura-construcciaejn-activity-7088412400818806784-Jx1t?utm_source=share&utm_medium=member_desktop

I allà on les ulleres de realitat augmentada es poden percebre com un obstacle, és destacable l’impuls que estan generant nous dispositius com el de Broomx Technologies – Immersive solutions, l’startup catalana que va guanyar reconeixement a l’esdeveniment del 4YFN i que ha dissenyat un dispositiu de projecció 360 que genera experiències immersives a sales de tota mena i amb un àudio de qualitat.

És interessant l’ús que hospitals i centres de salut estan fent en aquest entorn: dispositius i nous continguts per sessions de “mindfulness”, exercicis de memòria o sessions terapèutiques per a pacients a centres com l’Institut Guttman, l’Hospital de Terrassa o la seu de la Cooperativa Suara, però també per generar formació d’impacte per treballadors, com fa servir Asepeyo a la seva unitat de formació en prevenció de riscos laborals.

En el marc de la salut, també és destacable la iniciativa de Serious Games, impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Peninsula Corporate Innovation – Agencia consultora de innovación, on hospitals com els de Bellvitge o Viladecans experimenten amb continguts en alimentació saludable, activitat física i salut mental per a joves i adults, demostrant que el món dels videojocs és un autèntic motor industrial que va molt més enllà de l’entreteniment. Continua llegint l’article aquí.

 

L’EMERGÈNCIA DIGITAL A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Cristina Colom, experta en humanisme tecnològic, analitza en el seu article els canvis que comportarà la digitalització de la societat.

Estem vivint una emergència digital…

La integració de la tecnologia en la nostra societat és cada vegada més evident i ha canviat quasi bé tots els aspectes de la nostra vida quotidiana.

Les tecnologies emergents, la disrupció tecnològica i tot allò que anomenem “digitalització” s’estan estenent a una velocitat vertiginosa; molt més accelerada del què s’hauria pogut calcular i aquestes tecnologies juguen cada cop més un rol essencial en àmbits clau com:

• l’accés a serveis públics
• a l’educació
• a les finances
• a la mobilitat
• al lleure
• a la cultura
• en els nostres hàbits de consum o de viatjar
• en la manera en que interactuem o participem en la societat i
• òbviament també en el mercat laboral, (tant pel què fa a elements clau com la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses, com en la creació de llocs de treball i l’aparició de nous llocs de treball).
• A més a més, els canvis que viurem els propers 5 o 10 anys associats a la disrupció tecnològica seran més rellevants que els que hem viscut com a societat en el darrer segle.

Vivim en un món cada cop més globalitzat, que està començant a sortir d’una pandèmia global, en un escenari on estem posant en risc la pròpia sostenibilitat del planeta (en la que denominem dècada del clima i en la que hem d’assolir els ODS de l’Agenda 2030). A aquest panorama hi afegim problemàtiques socio-econòmiques molt rellevants com la guerra en terres europees, el nivell d’inflació actual, l’augment de visibilitat i incorporació en institucions democràtiques de partits o moviments molt extremistes, però també garantir aigua potable, lluitar contra malalties emergents, la proliferació de terrorisme en certes zones del món però que també ens afecten, el desarmament o el fet de l’envelliment i el nombre de refugiats… i enmig de tot aquest escenari… estem també en una emergència digital.

L’emergència digital és una situació generada per una transformació digital asimètrica i accelerada que requereix mesures urgents per garantir l’equitat i la protecció dels drets humans ara més que mai en tots els entorns, tant els presencials com els digitals, així com garantir la sostenibilitat del planeta. Continua llegint l’article aquí.

ALTRES ARTICLES