Cal apostar per un nou Ens Metropolità que no només ha de millorar aspectes de gestió sinó també garantir als ciutadans un tracte més equitatiu, fruit d’un plantejament racional i no de l’atzar administratiu.
–
JOSEP MARIA URETA: DECIDIR ABANS DEL PERQUÈ
Cal revisar a fons el model caduc de la ciutat industria/serveis que encara fixa Barcelona i impulsar el concepte de Districte Innovador, que no respon als límits administratius de l’Àrea Metropolitana.
–
LLUÍS BASSAT: LA GRAN BARCELONA
La idea d’una ciutat magnificada, no centralitzada, no contaminada i proveïda amb una bona xarxa de transport, podria ser el motor del “miracle català”, que tant necessitem.
–
XAVIER CASINOS: REIVINDICACIÓ DE L’URBANISME PLANIFICAT
Rethink Barcelona engega una nova sèrie per analitzar la proposta urbanística de les superilles a la ciutat.
–
ALBERT MILIÁN: UNA MIRADA MIL·LENNISTA A LA BARCELONA DE DEMÀ
Hem d’aspirar a convertir-nos en una ciutat de referència per a ser atractiva per als seus joves formats a casa, però, a més, que propiciï el desembarcament del talent estranger i empreses de la nova economia que generi ocupació de qualitat.
–
COM ES CONSTRUEIX LA BARCELONA DEL FUTUR? QUATRE VISIONS COMPLEMENTÀRIES
Josep M. Cardellach, Emma Riverola, Héctor Santcovsky i Eugènia Carreres aporten les seves reflexions sobre com s’ha de plantejar la ciutat a partir d’ara.
–
JOSEP Mª CARDELLACH: UNA NOVA GOVERNANÇA PER A LA BARCELONA METROPOLITANA.
BARCELONA DISTRICTE FEDERAL (BDF) va realitzar la seva presentació pública a principis de febrer de 2019, en un moment en què la visió d’una Barcelona Metropolitana oberta a la primera i segona corones començava a guanyar terreny entre els teòrics de “la ciutat” i també entre les seves administracions.
–
LLUÍS BOADA: ESCALA TERRITORIAL I GESTIÓ MEDIAMBIENTAL
El repte més important per a la població metropolitana és el mateix que té plantejat el conjunt de la humanitat: mantenir l’escalfament global, el canvi climàtic, dins els límits compatibles amb l’estabilitat social, la supervivència humana i l’equilibri dels ecosistemes.
–
EMMA RIVEROLA: UNA CASA SENSE REIXES
La transformació és inevitable. A partir del pensament, la creativitat, el reconeixement i els espais compartits, es pot construir un nou Gran Barcelona que superi els seus termes, els límits del conformisme.
–
HÉCTOR SANTCOVSKY: METRÒPOLIS BARCELONA, EL VALOR DEL TERRITORI
El fet que existeixi una àrea metropolitana institucionalitzada que no abasta tot el que podríem anomenar espai/regió metropolitana provoca debats i interrogants. Si, a més, és un gran concentrador de recursos i oportunitats, el debat guanya força.
–
EUGÈNIA CARRERES: PENSANT LA MARCA BARCELONA EN GRAN
En l’actual context de crisi resulta més que mai necessari pensar bé la nova configuració de l’àrea metropolitana a partir d’un ampli consens i una cooperació intel·ligent entre les diferents municipalitats.
–