“EL SENTIT DE L’OLFACTE ÉS EL MILLOR SENTIT DE DEFENSA”
Per Manel Manchón, periodista
Curiosa per naturalesa, amant de les matemàtiques i de la química. Sempre hi pot haver alguna cosa més. No n’hi ha prou amb la primera resposta que es rep. Cal indagar, preguntar, investigar. Rosa Arias transmet entusiasme. Encomana l’interlocutor, i li fa saber que queda molt per davant, però, alhora, assenyala que tot el que s’ha realitzat és enorme, i també a la seva ciutat, L’Hospitalet, que “ha fet un salt de gegant, ara amb l’alcalde Quirós, que vol una cosa molt necessària: la unió de tots els barris de la ciutat”.
Arias és la fundadora i CEO de Science for Change, una empresa que s’ha marcat un objectiu clar: abordar els reptes ambientals, socials i de salut que afecten la ciutadania. Enginyera química de L’Hospitalet, amb una família d’orígens gallecs, Rosa Arias defensa la participació ciutadana. I ha aconseguit que els mateixos ciutadans s’impliquin en les investigacions científiques. Com?
És la creadora d’OdourCollect, una aplicació gratuïta amb la qual es pot construir un mapa d’olors a través de la col·laboració ciutadana. Amb això es pretén monitorar la contaminació en determinats llocs de l’àrea metropolitana. Ho assenyala amb humor, però convençuda del que diu: “El sentit de l’olfacte és el millor sentit de defensa”. És a dir, pot alertar de greus problemes ambientals, de fuites de substàncies químiques que poden perjudicar la salut dels habitants d’una zona determinada.
“Hi havia poques dades sobre contaminació. L’objectiu és avisar els emissors i mirar de reduir l’impacte. Vaig aconseguir per a aquest propòsit un projecte europeu, amb la validació d’una metodologia concreta”, assegura Rosa Arias, que col·labora amb administracions públiques, com l’AMB, per tirar endavant iniciatives relacionades amb l’economia circular o la gestió de residus.
Sempre activa, amb mil idees, Arias va crear l’app OdourCollect el 2016 i després va buscar finançament perquè agafés dimensió. El 2017 va organitzar un consorci de 14 socis europeus i va redactar el projecte D-NOSES, amb la idea de validar una metodologia basada en ciència ciutadana. “Calia introduir aquesta qüestió en l’agenda pública, perquè es tracta d’un tipus de contaminació no regulada, encara que sigui la segona causa de queixa mediambiental després del soroll”, assenyala.
Posteriorment, es va posar en marxa Science for Change, el 2019. Uns pocs anys després, la iniciativa de Rosa Arias s’ha posicionat a escala europea. Es tracta d’un projecte expert en ciència ciutadana i en investigació col·laborativa amb nou investigacions europees aprovades i un equip de prop de 20 persones, la majoria dones.
Rosa Arias afirma que el treball està enfocat per als ajuntaments, i perquè aquests pressionin les empreses emissores en el moment en què es detecten aquestes males olors. Per a això serveixen les llicències mediambientals, amb l’objectiu que no se superi el llindar d’olors que puguin ser perjudicials per a la salut dels ciutadans.
La idea que la ciència pugui ser col·laborativa, amb l’empenta de qualsevol ciutadà, és per a Rosa Arias una cosa essencial que fomenta el sentiment de comunitat. “En qüestions com aquestes és molt important aquesta connexió, saber que es treballa de forma conjunta”, incideix.
I com és aquesta comunitat? Arias se sent involucrada en l’àrea metropolitana, des de L’Hospitalet. Considera que hi ha grans projectes de ciutat en marxa i també en el sector de la salut, com el nou Hospital Clínic. “Es pot dir que és un bon moment, que la dinàmica és positiva, des d’iniciatives més petites a més grans”. En aquest sentit, Arias considera que Catalunya porta un marge gran respecte a altres zones d’Espanya, amb una idea més avançada sobre com investigar a partir d’una bona col·laboració entre empreses, professionals, ajuntaments i organismes supramunicipals com l’AMB.
Un altre dels seus objectius és que la dona pugui tenir referents i que les nenes apostin per carreres científiques. “A les nenes se les ha de felicitar quan avancen en matemàtiques, oferir-los referents, amb la idea que no hi ha res que hagi d’encaixar amb un sexe determinat. La meitat del meu equip, per exemple, està format per dones”.
Defensora del model de ciutat dels 15 minuts, perquè el ciutadà de l’àrea metropolitana pugui disposar de tots els serveis en un radi petit, Rosa Arias entén que queda molt per fer i que, precisament, a l’AMB “no s’entén que hi hagi diferents serveis de bicing quan passem d’una ciutat a l’altra sense adonar-nos-en”.
Per Manel Manchón, periodista
Curiosa per naturalesa, amant de les matemàtiques i de la química. Sempre hi pot haver alguna cosa més. No n’hi ha prou amb la primera resposta que es rep. Cal indagar, preguntar, investigar. Rosa Arias transmet entusiasme. Encomana l’interlocutor, i li fa saber que queda molt per davant, però, alhora, assenyala que tot el que s’ha realitzat és enorme, i també a la seva ciutat, L’Hospitalet, que “ha fet un salt de gegant, ara amb l’alcalde Quirós, que vol una cosa molt necessària: la unió de tots els barris de la ciutat”.
Arias és la fundadora i CEO de Science for Change, una empresa que s’ha marcat un objectiu clar: abordar els reptes ambientals, socials i de salut que afecten la ciutadania. Enginyera química de L’Hospitalet, amb una família d’orígens gallecs, Rosa Arias defensa la participació ciutadana. I ha aconseguit que els mateixos ciutadans s’impliquin en les investigacions científiques. Com?
És la creadora d’OdourCollect, una aplicació gratuïta amb la qual es pot construir un mapa d’olors a través de la col·laboració ciutadana. Amb això es pretén monitorar la contaminació en determinats llocs de l’àrea metropolitana. Ho assenyala amb humor, però convençuda del que diu: “El sentit de l’olfacte és el millor sentit de defensa”. És a dir, pot alertar de greus problemes ambientals, de fuites de substàncies químiques que poden perjudicar la salut dels habitants d’una zona determinada.
“Hi havia poques dades sobre contaminació. L’objectiu és avisar els emissors i mirar de reduir l’impacte. Vaig aconseguir per a aquest propòsit un projecte europeu, amb la validació d’una metodologia concreta”, assegura Rosa Arias, que col·labora amb administracions públiques, com l’AMB, per tirar endavant iniciatives relacionades amb l’economia circular o la gestió de residus.
Sempre activa, amb mil idees, Arias va crear l’app OdourCollect el 2016 i després va buscar finançament perquè agafés dimensió. El 2017 va organitzar un consorci de 14 socis europeus i va redactar el projecte D-NOSES, amb la idea de validar una metodologia basada en ciència ciutadana. “Calia introduir aquesta qüestió en l’agenda pública, perquè es tracta d’un tipus de contaminació no regulada, encara que sigui la segona causa de queixa mediambiental després del soroll”, assenyala.
Posteriorment, es va posar en marxa Science for Change, el 2019. Uns pocs anys després, la iniciativa de Rosa Arias s’ha posicionat a escala europea. Es tracta d’un projecte expert en ciència ciutadana i en investigació col·laborativa amb nou investigacions europees aprovades i un equip de prop de 20 persones, la majoria dones.
Rosa Arias afirma que el treball està enfocat per als ajuntaments, i perquè aquests pressionin les empreses emissores en el moment en què es detecten aquestes males olors. Per a això serveixen les llicències mediambientals, amb l’objectiu que no se superi el llindar d’olors que puguin ser perjudicials per a la salut dels ciutadans.
La idea que la ciència pugui ser col·laborativa, amb l’empenta de qualsevol ciutadà, és per a Rosa Arias una cosa essencial que fomenta el sentiment de comunitat. “En qüestions com aquestes és molt important aquesta connexió, saber que es treballa de forma conjunta”, incideix.
I com és aquesta comunitat? Arias se sent involucrada en l’àrea metropolitana, des de L’Hospitalet. Considera que hi ha grans projectes de ciutat en marxa i també en el sector de la salut, com el nou Hospital Clínic. “Es pot dir que és un bon moment, que la dinàmica és positiva, des d’iniciatives més petites a més grans”. En aquest sentit, Arias considera que Catalunya porta un marge gran respecte a altres zones d’Espanya, amb una idea més avançada sobre com investigar a partir d’una bona col·laboració entre empreses, professionals, ajuntaments i organismes supramunicipals com l’AMB.
Un altre dels seus objectius és que la dona pugui tenir referents i que les nenes apostin per carreres científiques. “A les nenes se les ha de felicitar quan avancen en matemàtiques, oferir-los referents, amb la idea que no hi ha res que hagi d’encaixar amb un sexe determinat. La meitat del meu equip, per exemple, està format per dones”.
Defensora del model de ciutat dels 15 minuts, perquè el ciutadà de l’àrea metropolitana pugui disposar de tots els serveis en un radi petit, Rosa Arias entén que queda molt per fer i que, precisament, a l’AMB “no s’entén que hi hagi diferents serveis de bicing quan passem d’una ciutat a l’altra sense adonar-nos-en”.
| share: |       |
