LA RECERCA D’UN NOU MODEL URBÀ: EL MODEL DE LES SUPERILLES S’ESCRIU EN PLURAL
Salvador Rueda, director de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial, analitza el model plural de les superilles i el seu impacte en l’etil de vida de la població de Barcelona
Per Salvador Rueda, director de la Fundació Ecologia Urbana i territorial.
És ben segur que els reptes principals que hem d’abordar en aquest principi del segle xxi estan relacionats, per una banda, amb la sostenibilitat en el sentit ampli; i, pel l’altra, amb el fet d’haver entrat en una nova era, l’era de la informació, el coneixement i la hiperconnectivitat.
La major part de la població en el planeta viu a les ciutats. L’increment de la població urbana és exponencial i s’espera que a mitjan segle més del 70% dels pobladors de la Terra viuran a les ciutats i les metròpolis. En alguns continents, en especial Àsia i Àfrica, s’espera una explosió de població generadora d’un escenari d’emergència demogràfica, que no comptarà ni amb l’organització ni amb els recursos ni amb les ciutats necesàries per acollir-la. A Àfrica, per exemple, s’espera, segons UN-Habitat, un creixement de quasi 2.000 milions de persones en sols 20 anys. Aquest procés demogràfic, combinat amb la producció urbana de la societat industrial, ha creat i segueix creant immensos territoris urbans simplificats, insalubres i, en molts dels casos, inhabitables (en l’actualitat viuen en àrees marginals, dins del marc de la supervivència més crua, més de 800 milions d’éssers humans, la qual cosa suposa una veritable emergència social). El nivell de deteriorament de la qualitat urbana i de la qualitat de vida en la majoria de les ciutats de tot el món reclama una profunda regeneració dels sistemes urbans a totes les escales i la creació de nous models de planificació per als desenvolupaments urbans.
Continua llegint l’article aquí.
Per Salvador Rueda, director de la Fundació Ecologia Urbana i territorial.
És ben segur que els reptes principals que hem d’abordar en aquest principi del segle xxi estan relacionats, per una banda, amb la sostenibilitat en el sentit ampli; i, pel l’altra, amb el fet d’haver entrat en una nova era, l’era de la informació, el coneixement i la hiperconnectivitat.
La major part de la població en el planeta viu a les ciutats. L’increment de la població urbana és exponencial i s’espera que a mitjan segle més del 70% dels pobladors de la Terra viuran a les ciutats i les metròpolis. En alguns continents, en especial Àsia i Àfrica, s’espera una explosió de població generadora d’un escenari d’emergència demogràfica, que no comptarà ni amb l’organització ni amb els recursos ni amb les ciutats necesàries per acollir-la. A Àfrica, per exemple, s’espera, segons UN-Habitat, un creixement de quasi 2.000 milions de persones en sols 20 anys. Aquest procés demogràfic, combinat amb la producció urbana de la societat industrial, ha creat i segueix creant immensos territoris urbans simplificats, insalubres i, en molts dels casos, inhabitables (en l’actualitat viuen en àrees marginals, dins del marc de la supervivència més crua, més de 800 milions d’éssers humans, la qual cosa suposa una veritable emergència social). El nivell de deteriorament de la qualitat urbana i de la qualitat de vida en la majoria de les ciutats de tot el món reclama una profunda regeneració dels sistemes urbans a totes les escales i la creació de nous models de planificació per als desenvolupaments urbans.
Continua llegint l’article aquí.
| share: |       |
