QUINZE PROJECTES REGIONALS METROPOLITANS
Aquestes propostes suposen noves polaritats, millors comunicacions, estratègia productiva, millora ambiental i articulació a escala catalana.
Per Antoni Abad, president de FEM Vallès i de la patronal Cecot
La Barcelona-Regió de la gran escala que inclou el Maresme, el Vallès i el Baix Llobregat, demana alguns projectes estratègics. Aquests projectes suposen noves polaritats, millors comunicacions, estratègia productiva, millora ambiental i articulació a escala catalana. En síntesi, cal completar la ciutat global amb un potent rere país, sense perifèries. Volem passar del concepte a la concreció, talment com ha fet històricament la ciutat de Barcelona en els seus salts històrics. Aquests són els quinze projectes que proposem:
1. Serveis ferroviaris regionals en Alta Velocitat, una nova estructuració urbana de Catalunya. Amb noves estacions sobre la línia actual, per a fer una Catalunya de 7 milions a una hora de Barcelona. Significaria un salt endavant en l’estructuració urbana del país igual que ho foren les autopistes de fa 50 anys (AP7 o del mediterrani i AP2a Lleida i l’interior peninsular).
2. Martorell assumit dins la regió de Barcelona. Un extrem del Baix Llobregat manca d’integració metropolitana i de cura en l’ordenació, senyalant un dèficit del programa metropolità.
3. El 22@ ha d’entrar i recórrer el Maresme. Barcelona ha de vessar enfora de manera positiva, en aquest cas amb una millora essencial d’un espai de valor, el Maresme, avui massa especialitzat residencialment.
4. El Vallès és el centre productiu del país, no una simple perifèria. Es requereix una ordenació de l’espai industrial: Un 27% del VAB productiu i 1,3 milions d’habitants demanen atenció.
5. Calen serveis ferroviaris als finals de les línies actuals. De Vic a Puigcerdà, de Manresa a Lleida, de Girona a Port-bou, de Reus a Lleida i Riba-roja, per tal d’articular els sistemes urbans finals, tal com s’ha aconseguit a Lleida – La Pobla.
6. Barcelona ha de connectar-se amb el corredor prelitoral, o eix mediterrani, el Vallès. D’una relació d’esquena cal evolucionar cap a un nou vincle. Imprescindible un nou túnel de FGC del centre de Barcelona a Sant Cugat. Lligam entre FGC de Vallès i del Baix dins Barcelona, fent la línia passant, no en culs de sac. Barcelona ha de mirar en paral·lel al mar: de Sants a Sagrera, del Llobregat al Besos… i ha de mirar també en perpendicular cap a l’interior, talment com fa un segle (1917) es va fer amb els ferrocarrils de Pearson al Vallès. Una relació que va molt més enllà de Sant Cugat.
7. Un país de regions ambientals i econòmiques. El potencial regional del país és una expressió de natura i humanitat, de regions especialitzades que sumen. La base econòmica del país és regional.
8. La institucionalització de Catalunya ha de ser general, no nomes del fet metropolità barceloní. Un seguit de fets institucional singulars: llei de capital, AMB, possible regió BCN, província i Diputació, ATM-Barcelona… no són una forma regular de país, perquè genera perifèries sense governança ni representació.
“Barcelona ha de connectar-se amb el corredor prelitoral, o eix mediterrani, el Vallès. D’una relació d’esquena cal anar a un nou vincle.” |
9. Calen noves estacions en les línies de Rodalies i serveis semidirectes de salt per arribar més ràpidament a les capitals i nodes principals. Nodes de la R8 per a fer malla a la vall interior. Es tracta de servir millor l’interior regional, també d’accedir als nuclis principals o capitals interiors (Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, però també a Vic, Manresa, Vilafranca i Vilanova).
10. Estació intermodal ferroviària de la Llagosta, a l’eix de mercaderies o del mediterrani. Suposaria un complement del node del Port de Barcelona, però a l’interior, al centre de l’espai manufacturer.
11. Xarxes metropolitanes de bus, especialitzades territorialment, no solament al Pla de Barcelona i el Delta (TMB), sinó al Maresme, al Vallès, al canal del Llobregat. Xarxes que alimentarien els serveis de rodalies com a estructura principal de la mobilitat pública. La demanda de mobilitat de la perifèria de l’espai TMB és molt gran i no queda ordenada. La complexitat territorial demanda una acció local coordinada amb els grans serveis radials de Rodalies i alguns busos exprés.
12. Consorci de formació professional a l’escala del Vallès, tal com pot ser a l’entorn de Martorell o del Maresme. La dimensió de l’activitat productiva a la perifèria o la seva especialització demana consorcis entre Generalitat, món local i agents econòmics.
13. Localitzar la conselleria d’Indústria al Vallès i la conselleria d’agricultura a Lleida. Una Catalunya a l’alemanya comporta una distribució de serveis i alguns fets simbòlics.
14. Segona línia de transport públic fix al Maresme, complement de la línia R1 de Rodalies, al llarg de la C32. Com a bus, transformable en fix (tramvia). La perifèria regional en termes de transport públic és de segona categoria en oferta al Vallès Occidental i el Baix Llobregat, però de tercera al Maresme i al Vallès Oriental.
15. Allargaments del FGC al Vallès, línia a Castellar, línia per a la plana a Granollers. Ferrocarril Orbital amb prioritat en el tram Mataró-Granollers. La xarxa ferroviària ha de créixer també a la perifèria regional, no només hi ha demanda en les xarxes de metro central.
Per Antoni Abad, president de FEM Vallès i també de la patronal Cecot
La Barcelona-Regió de la gran escala que inclou el Maresme, el Vallès i el Baix Llobregat, demana alguns projectes estratègics. Aquests projectes suposen noves polaritats, millors comunicacions, estratègia productiva, millora ambiental i articulació a escala catalana. En síntesi, cal completar la ciutat global amb un potent rere país, sense perifèries. Volem passar del concepte a la concreció, talment com ha fet històricament la ciutat de Barcelona en els seus salts històrics. Aquests són els quinze projectes que proposem:
1. Serveis ferroviaris regionals en Alta Velocitat, una nova estructuració urbana de Catalunya. Amb noves estacions sobre la línia actual, per a fer una Catalunya de 7 milions a una hora de Barcelona. Significaria un salt endavant en l’estructuració urbana del país igual que ho foren les autopistes de fa 50 anys (AP7 o del mediterrani i AP2a Lleida i l’interior peninsular).
2. Martorell assumit dins la regió de Barcelona. Un extrem del Baix Llobregat manca d’integració metropolitana i de cura en l’ordenació, senyalant un dèficit del programa metropolità.
3. El 22@ ha d’entrar i recórrer el Maresme. Barcelona ha de vessar enfora de manera positiva, en aquest cas amb una millora essencial d’un espai de valor, el Maresme, avui massa especialitzat residencialment.
4. El Vallès és el centre productiu del país, no una simple perifèria. Es requereix una ordenació de l’espai industrial: Un 27% del VAB productiu i 1,3 milions d’habitants demanen atenció.
5. Calen serveis ferroviaris als finals de les línies actuals. De Vic a Puigcerdà, de Manresa a Lleida, de Girona a Port-bou, de Reus a Lleida i Riba-roja, per tal d’articular els sistemes urbans finals, tal com s’ha aconseguit a Lleida – La Pobla.
6. Barcelona ha de connectar-se amb el corredor prelitoral, o eix mediterrani, el Vallès. D’una relació d’esquena cal evolucionar cap a un nou vincle. Imprescindible un nou túnel de FGC del centre de Barcelona a Sant Cugat. Lligam entre FGC de Vallès i del Baix dins Barcelona, fent la línia passant, no en culs de sac. Barcelona ha de mirar en paral·lel al mar: de Sants a Sagrera, del Llobregat al Besos… i ha de mirar també en perpendicular cap a l’interior, talment com fa un segle (1917) es va fer amb els ferrocarrils de Pearson al Vallès. Una relació que va molt més enllà de Sant Cugat.
7. Un país de regions ambientals i econòmiques. El potencial regional del país és una expressió de natura i humanitat, de regions especialitzades que sumen. La base econòmica del país és regional.
8. La institucionalització de Catalunya ha de ser general, no nomes del fet metropolità barceloní. Un seguit de fets institucional singulars: llei de capital, AMB, possible regió BCN, província i Diputació, ATM-Barcelona… no són una forma regular de país, perquè genera perifèries sense governança ni representació.
“Barcelona ha de connectar-se amb el corredor prelitoral, o eix mediterrani, el Vallès. D’una relació d’esquena cal anar a un nou vincle” |
9. Calen noves estacions en les línies de Rodalies i serveis semidirectes de salt per arribar més ràpidament a les capitals i nodes principals. Nodes de la R8 per a fer malla a la vall interior. Es tracta de servir millor l’interior regional, també d’accedir als nuclis principals o capitals interiors (Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, però també a Vic, Manresa, Vilafranca i Vilanova).
10. Estació intermodal ferroviària de la Llagosta, a l’eix de mercaderies o del mediterrani. Suposaria un complement del node del Port de Barcelona, però a l’interior, al centre de l’espai manufacturer.
11. Xarxes metropolitanes de bus, especialitzades territorialment, no solament al Pla de Barcelona i el Delta (TMB), sinó al Maresme, al Vallès, al canal del Llobregat. Xarxes que alimentarien els serveis de rodalies com a estructura principal de la mobilitat pública. La demanda de mobilitat de la perifèria de l’espai TMB és molt gran i no queda ordenada. La complexitat territorial demanda una acció local coordinada amb els grans serveis radials de Rodalies i alguns busos exprés.
12. Consorci de formació professional a l’escala del Vallès, tal com pot ser a l’entorn de Martorell o del Maresme. La dimensió de l’activitat productiva a la perifèria o la seva especialització demana consorcis entre Generalitat, món local i agents econòmics.
13. Localitzar la conselleria d’Indústria al Vallès i la conselleria d’agricultura a Lleida. Una Catalunya a l’alemanya comporta una distribució de serveis i alguns fets simbòlics.
14. Segona línia de transport públic fix al Maresme, complement de la línia R1 de Rodalies, al llarg de la C32. Com a bus, transformable en fix (tramvia). La perifèria regional en termes de transport públic és de segona categoria en oferta al Vallès Occidental i el Baix Llobregat, però de tercera al Maresme i al Vallès Oriental.
15. Allargaments del FGC al Vallès, línia a Castellar, línia per a la plana a Granollers. Ferrocarril Orbital amb prioritat en el tram Mataró-Granollers. La xarxa ferroviària ha de créixer també a la perifèria regional, no només hi ha demanda en les xarxes de metro central.
| share: |       |
