NÚRIA PARLON: “L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA HA DE MIRAR MÉS CAP AL BESÒS”

L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet repassa l’estat de la ciutat, explica els projectes engegats i com els fons europeus poden ser una oportunitat per al territori.

Per Pep Martí

Núria Parlon (Barcelona, 1974) porta dotze anys com a alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Va agafar el timó de la ciutat en moments difícils i va aconseguir recuperar el pols de la política municipal. Ara li ha tocat de gestionar sobre el terreny l’impacte de la COVID-19. Amb aquesta perspectiva, Parlon repassa l’estat de la ciutat, explica els projectes engegats i com els fons europeus poden ser una oportunitat per al territori. Alhora, l’alcaldessa reclama més lideratge metropolità a Barcelona. No amaga, en el seu discurs, la satisfacció —que comparteix amb molts actors— per la transformació d’una Santa Coloma que ha reforçat amb orgull la seva personalitat.

Porta 12 anys a l’alcaldia. És una etapa que es troba entre dues crisis: el cas Pretòria —que ja s’ha substanciat judicialment— i ara la crisi sanitària, que no va avisar. Com veu la Santa Coloma que surt de la pandèmia?
En aquests dotze anys, com diu, hem abordat diferents crisis. La pròpia de la ciutat, vinculada a l’acció de l’anterior alcalde, que va tenir derivades i conseqüències penals; la crisi econòmica, que s’hi va solapar gairebé en aquell moment; també la tensió entorn la crisi territorial, que l’hem viscuda de prop, i, finalment, perquè esperem que a partir d’ara tot sigui reeixit, la crisi pandèmica, que encara ara està afectant les nostres vides de manera radical. Davant d’això, Santa Coloma ha intentat treballar en la lògica de les polítiques de participació ciutadana, implicant la gent i dotant-nos d’instruments de gestió que ens permetin retre comptes, que això és clau.

Quin exemple posaria d’aquests instruments?
Com a exemple, tenim els plans d’actuació municipal, que sempre s’han revalidat i consensuat amb la ciutadania. Fins i tot en la situació de pandèmia, hem fet un procés participatiu utilitzant les noves tecnologies i els espais virtuals. Això ha estat reconegut com a bona pràctica per la Fundació Pi Sunyer, que fa un recull de totes les experiències innovadores del món local. Hem elaborat uns pressupostos que han incorporat innovació, com hem fet en l’informe de perspectiva de gènere que s’incorpora al propi pressupost. També destacaria el seguiment que es pot fer de tots els expedients administratius, a través del web, que és important des del punt de vista de la transparència. En les fórmules que després la llei de transparència i accés a la informació ha establert com a patró generalitzat, aquí nosaltres vam ser clarament innovadors. I hi ha tot un vessant relacionat amb la redistribució de recursos per compensar les situacions de vulnerabilitat, que estan molt associades al nostre perfil poblacional i de característiques de la ciutat. Hem abocat recursos a una política social, no des d’una perspectiva exclusivament assistencial, i també en aspectes relacionats a la reactivació econòmica. De fet, tot plegat respon a la lògica de treball que actualment hem de reforçar.

Una crisi així posa a prova el model de governança. Quins van ser els problemes més greus als quals l’Ajuntament va haver de donar una resposta ràpida?
Tot el que ha estat relacionat amb l’impacte de la COVID i amb les normes de restricció vinculades al propi estat d’alarma, que on s’acabaven donant compliment era en els ajuntaments, d’un dia per l’altre. I amb les mateixes plantilles de policies locals, les mateixes plantilles de treballadors i treballadores socials, i els mateixos equips humans. Una complexitat que en alguns moments ha estat de difícil equilibri. Perquè, per una banda, els treballadors i treballadores havien de fer teletreball, però tu no pots fer una atenció social a una persona vulnerable a través del teletreball. Això és molt complicat. Després, hem hagut d’afrontar les restriccions en la mobilitat i en l’ús de l’espai públic, que també eren difícils de fer-les complir. Sense anar més lluny, recordeu que hi va haver un moment en què la gent sortia per franges horàries, i això era molt difícil perquè hi havia gent que se saltava les restriccions. De fet, ara, amb el que ha succeït amb la sentència del Tribunal Constitucional, vam tenir una reunió amb el Procicat i abordàvem aquesta realitat. Hi havia l’element punitiu de la sanció, amb la possibilitat que un policia local podia sancionar algú que anés sense mascareta. Ara, si no pagues les multes, perquè t’estan avalant a no fer-ho, és encara més difícil. Això el que implica és que hem de ser capaços d’apel·lar a la coresponsabilitat, a una responsabilitat compartida que és part de la governança. Una governança que a vegades, en moments com els actuals, es pot tornar molt fràgil si no som capaços de reforçar i definir entre tots la idea de bé comú. Que, en aquest cas, és la salut i la vida. Perquè, malauradament, ha mort i encara mor molta gent.

L’abril passat, els ajuntaments de Santa Coloma, Sant Adrià de Besòs i Badalona van llançar el manifest “Aliança per a la recuperació de la comarca Barcelonès Nord-Besòs”. Quines són les principals reivindicacions?
Aquest compromís sorgia de la necessitat de pensar que el nostre territori té moltes oportunitats, que en part passen per aprofitar el talent de la pròpia població, però alhora també estem amenaçats per una sèrie de febleses que ens poden portar a cronificar determinades situacions de vulnerabilitat que no són admissibles. Això també s’ha aguditzat per la COVID. Davant d’això, necessitem lideratge que ha de venir en part de la capital, que ha de pensar en el Besòs, ha de passar pels instruments de gestió i de governança metropolitana, com és l’AMB, que també ha de pensar molt en com aquest territori deixa de ser un espai de vulnerabilitat, com a vegades se’ns ha anomenat, com el corredor de la pobresa. Perquè, més enllà d’això, hi ha moltes oportunitats relacionades amb el desenvolupament econòmic que no podem deixar passar. Qüestions positives que veiem en aquesta línia, serien els fons europeus Next Generetion, o projectes de futur com seran les Tres Xemeneies, el projecte de reactivació econòmica que Santa Coloma també està impulsant, o la possibilitat de jugar amb la capitalitat de l’alimentació que tindrà Barcelona. Aquí tenim el campus de l’alimentació de Tor Ribera, l’Escola de Restauració, que és municipal i també està oferint oportunitats d’un 90% d’inserció a les persones que segueixen la seva formació, les oportunitats que s’estan treballant en clau d’igualtat de gènere. Pensem que l’impacte de l’atur a la nostra ciutat està clarament feminitzat. Hi ha totes unes estratègies vinculades al talent i a la capacitació de la ciutadania en nous nínxols d’ocupació, mediambientals, de noves tecnologies, que la ciutat ha de saber aprofitar. I per poder-ho aprofitar tindrem l’instrument dels fons europeus, que han de jugar al nostre favor. Però també necessitem un impuls en clau metropolitana perquè les ciutats per separat, Badalona, Sant Adrià o Santa Coloma, no podran optimitzar-los per si soles.

És imprescindible un organisme supramunicipal per liderar el Barcelonès Nord? El Consorci del Besòs no pot fer aquest paper?
Hi ha dues realitats. Una és la pròpiament més pragmàtica, que té a veure amb la gestió de serveis mancomunats, que gestionava el Consell Comarcal. Però ens vam quedar sense el Consell Comarcal i això ens ha generat un seguit de dificultats en la gestió quotidiana de serveis. I, per altra banda, hi ha una versió més estratègica de governança que també és important. El Consorci del Besòs nosaltres valorem que pot jugar un paper en aquesta línia estratègica. I l’AMB també ha de mirar més cap al Besòs, més enllà de les inversions de les quals els municipis del Besòs ens beneficiem al formar part de l’AMB.

No ho fa de manera suficient?
Ho fa, perquè és veritat que hi ha projectes que són estratègics en clau de desenvolupament del territori, i que compten amb el suport de l’Àrea Metropolitana, però aquesta visió de lideratge, que és el que nosaltres exigíem, també a l’alcaldessa de Barcelona, en la seva doble condició d’alcaldessa i de presidenta de l’AMB, creiem que s’ha de reforçar. En aquesta línia, vam insistir, i hem tingut un seguit de reunions, tant amb l’alcaldessa com amb el vicepresident de l’AMB, per començar a treballar aquestes estratègies que estaran molt relacionades amb el desplegament d’aquests fons europeus. Santa Coloma ha estat referent en polítiques de rehabilitació utilitzant la llei d’habitatge catalana i hem engegat una experiència que ha estat extrapolada al funcionament propi de l’AMB i en la qual altres ciutats hi estan treballant. Volem que aquestes potencialitats dels fons europeus serveixin per rellançar aquest territori.

“En moments com els actuals, una governança es pot tornar molt fràgil si no som capaços de reforçar i definir entre tots la idea de bé comú”

La supressió del Consell Comarcal del Barcelonès va ser un error?
L’argument que es va donar per suprimir-lo era que tots els municipis que en formaven part ja estàvem en una altra estructura supramunicipal, que era l’AMB. Però és cert que en el procés de tancament i traspàs d’aquests serveis de gestió compartida, des del centre d’animals de companyia a la prestació de beques de menjador, el servei de transport escolar, que són serveis fonamentals en el funcionament d’aquestes ciutats, ens hem trobat amb serioses dificultats. Per altra banda, el que també ens preocupa és que hem deixat de tenir un òrgan que permetia articular estratègies de cogovernança. En clau metropolitana i comarcal. Per exemple, hi ha consells comarcals que han articulat pronunciaments de cara als fons europeus. Nosaltres aquest instrument no el tenim. Ha de ser a través de l’AMB. I, per tant, l’Àrea ha de tenir present quines són les vulnerabilitats d’aquest territori, que tindran un cost d’oportunitats molt elevat si no les abordem amb lideratge i amb recursos.

S’entén bé amb l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol?
Sí, tenim bona relació. Evidentment, pertanyem a partits molt diferents. Però en les grans qüestions ens entenem bé. Tant amb l’alcalde de Badalona com amb l’alcaldessa de Sant Adrià.

Les aliances de ciutat són fonamentals per assolir projectes d’abast supramunicipal.
Sí. Aquí, les fronteres entre municipis, els límits territorials, són irreals. Una vorera pot ser de Badalona i l’altra de Santa Coloma. Nosaltres fem reunions de coordinació entre regidors. Imagini’s que jo canvio l’enllumenat d’una vorera limítrofe amb Badalona o Sant Adrià. Ho podem fer alhora. O el sistema de recollida de residus. Ens hem de coordinar.
Durant la COVID, era importantíssim la presència de la policia local als carrers. Pel que dèiem abans, pel possible incompliment de les mesures de restricció. Els policies no es podien posar malalts de COVID. I vam fer un acord entre les tres policies per fer això possible i, en cas de baixes en el personal, coordinar les intervencions en les zones limítrofes de les ciutats.

Un exemple de projecte amb visió metropolitana seria Can Zam, on l’AMB hi ha tingut un paper destacat. Com evoluciona el projecte de Can Zam?
És un projecte complex perquè per poder executar el 100% de les zones verdes hem hagut de fer expropiacions molt importants. A dia d’avui, tot és zona verda i hem aconseguit que el parc tingui finançament per part de l’AMB per assumir les diverses fases acordades per la ciutadania, en el procés de participació que es va fer. Aquest és un parc metropolità que té molts usos, socials i familiars. Ens ha de donar molts tipus de cobertures, en la línia de l’esport, d’oci familiar, de trobades. Que ja és el que és avui el parc. A més, està al costat de la infraestructura verda del riu Besòs, que també és un espai de connectivitat i de relació d’aquesta realitat metropolitana que, de mica en mica i gràcies a la intervenció pública, hem anat guanyant en espai verd per a una ciutat tan densa com és la nostra. Ara, el novembre, comença la segona fase de transformació del parc. Dins d’aquí hi ha el que anomenem la clariana polivalent, que ha de permetre fer activitats variades, com concerts o activitats de diversos tipus. Darrera de tot això hi ha una història, la de la consolidació dels ajuntaments democràtics, el paper d’Europa en la transformació dels municipis, la cohesió en els barris i la transformació del riu amb fons europeus, el canvi del Parc del Besòs, la recuperació de la serralada de la Marina… Tot això forma part d’una transformació que ha beneficiat la ciutat de forma clara. Una cogovernança de molts actors ho ha fet possible. Nosaltres ens vam beneficiar, a cavall del mandat anterior, de l’estratègia de desenvolupament urbana i sostenible coneguda com a EDUSI, que vam fer les ciutats de Barcelona, Santa Coloma i altres municipis. Una altra clau de volta de tot això és la recuperació que farem de la masia de Can Zam com a patrimoni de les arrels vitícoles de la ciutat. Tenim vinya experimental, que també genera ocupació. I, el que per nosaltres serà cabdal, atreure aquest turisme familiar en clau de salut al costat de Barcelona, que permeti gaudir d’una passejada pel Besòs, fer rutes de tracking i de trade running per la part de la muntanya. Això també són oportunitats de petit negoci i d’autoocupació per a molta gent. Al voltant de l’observatori que volem fer en el marc del Parc del Besòs, on farem una renaturalització del riu, amb una llacuna didàctica i un projecte que serà molt interessant i es farà en aquest mandat, ens permetrà donar aquest pas.

Encara és poc coneguda Santa Coloma per la gent de Barcelona?
Ara comença a estar més referenciada. Però la nostra ciutat és una gran desconeguda perquè estem tocant a Barcelona i això ho eclipsa tot. Barcelona és gairebé una ciutat estat. Però això també és beneficiós si som capaços de trobar la nostra singularitat dins d’aquest projecte tan cosmopolita. Aquí hi ha un altre projecte molt interessant que és el balneari.

Un balneari a Santa Coloma?
Tenim aigües termals a la ciutat, que es van trobar quan es van fer les perforacions per a la línia 9 del metro. I això ho estem treballant. Són aigües que, a priori, tenen propietats químiques pròpies de les aigües termals. Pels estudis que s’han fet, amb la direcció de Mines de la Generalitat, es podria fer una part lúdica, que seria aquest balneari a la zona de Can Zam, i de l’altra, un aprofitament geotèrmic per a les instal·lacions municipals.

Té una opinió definida en el debat entorn de l’ampliació del Prat?
Penso que l’ampliació ha de ser compatible amb l’entorn natural i segur que hi ha fórmules que es poden trobar perquè sigui el menys lesiva possible.

Pel que fa al projecte de les Tres Xemeneies, quan s’observa la informació sembla que hi ha un projecte, però quan s’entra al detall, sembla que sigui encara molt general. Què opina sobre el que es vol implementar a la zona?
La ciutat de Santa Coloma hi pot estar vinculada, però hi ha molts actors que hi estan intervenint. Vaig conèixer el projecte inicial, que incloïa un aspecte entorn la pau i la diplomàcia, i el desplegament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, però també relacionada amb la reactivació econòmica del territori, i això es cabdal. Ara ha aparegut el tema del hub audiovisual. Aquí hi ha moltes oportunitats que un territori com el nostre hauria de saber aprofitar en clau de gestió de l’energia. Per un territori com el nostre, podria ser interessant un centre de segona oportunitat d’ocupació, que pugui posar en contacte mercat laboral i alta capacitació tecnològica. Caldrà veure l’encaix que es troba. És ben cert que qualsevol aposta seriosa que incideixi sobre aquestes oportunitats del territori serà benvinguda.

Creu que, seguint la seva anàlisi sobre la importància de Barcelona com a motor de tracció envers les ciutats que l’envolten, això hauria de plasmar-se en un projecte de regió metropolitana o de ciutat-regió que aplegui, a més dels quaranta municipis de l’AMB, els 144 municipis que apareixen en l’estudi que ha fet Jordi Martí sobre la regió metropolitana?
Aquí, el que cal és pensar en la importància de les grans àrees metropolitanes. És aquí on tindrem un percentatge elevadíssim de la població. El que hem de saber entendre és que, malgrat que som un contínuum urbà, hi ha un seguit de particularitats pròpies que no poden quedar fagocitades per aquesta capitalitat que té Barcelona. L’important és ser capaços que aquesta gran regió tingui en compte aquestes singularitats en clau d’oportunitats. I aquí és on tornen a aparèixer determinats eixos, com és el cas del Besòs, diferenciat del Baix Llobregat o dels Vallesos. Jo tinc els meus dubtes que hi hagi certa voluntat de lideratge per tenir-ho molt en compte. I penso que el cost d’oportunitat que pagarem en clau de cohesió territorial si això no es té en compte serà molt alt.

Com funciona la interlocució amb el govern espanyol? Coneix bé la nova ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez.
Ens coneixem molt. Som d’una mateixa generació de dones polítiques. Amb el govern espanyol hi tenim bona articulació. Les polítiques vinculades a l’agenda urbana seran cabdals, especialment pel que fa a polítiques de rehabilitació. Fa poc, vuit ajuntaments vam signar amb la ministra convenis d’agenda urbana que, en el cas de Santa Coloma, incidiran en un parc d’habitatge molt important.

Dotze anys després, aquesta ja no és la mateixa ciutat. De què està més orgullosa? I quina espina té encara clavada?
Crec que ens podem sentir orgullosos, i aquí parlo en primera persona del plural, de la transformació de l’espai públic. I més enllà de l’acció de govern i del paper d’un munt d’institucions que hem anat esmentant, gràcies a la participació de la ciutadania, que vol dir creure que aquesta ciutat té futur. Espina clavada? Potser és quan t’adones de la lentitud en què a a vegades es mou l’administració pública per poder endegar projectes de transformació. Ho fas, però necessites molt de temps. I ara vivim en moments d’immediatesa. La manera com un alcalde es relaciona amb la ciutadania és molt diferent a com ho feia els anys noranta. Ara les xarxes condicionen el dia a dia.