LA MANCA DE TALENT TECNOLÒGIC A LA GRAN BARCELONA EN LIMITA EL CREIXEMENT ECONÒMIC

Per Josep Grau, consultor d’estrategia i tecnologia

Mario Draghi, en el seu recent informe sobre el futur de la competitivitat europea, traça un pla per assegurar el lideratge competitiu de la Unió Europea. Un pla que es basa en accelerar la innovació i reduir les dependències externes, ja que els canvis geopolítics i la creixent competència global ens porten a renovar l’estratègia europea. L’informe indica que el principal repte al qual s’enfronta Europa és la innovació tecnològica, especialment en comparació amb la situació als Estats Units. Draghi destaca un important dèficit en inversions en innovació i recerca (I+R) imprescindibles per tal de fomentar i aconseguir la sobirania tecnològica.

D’altra banda, la patronal sectorial DigitalES indica que la manca de talent amb competències tecnològiques frena el creixement i la innovació, limitant també la recuperació econòmica de forma sostenible. La manca de talent tecnològic és un obstacle per a l’economia i la competitivitat del país. Espanya necessita 1,4 milions d’especialistes tecnològics (TIC) per poder complir amb els objectius de la Dècada Digital de la Comissió Europea; actualment, hi ha un dèficit de 120.000 especialistes, cosa que ens situa per sota de la mitjana europea en termes de professionals TIC.

L’informe radiogràfic del sector detalla les solucions per pal·liar la manca de professionals, posant l’accent en la falta de professionals formats. Cal actuar en l’educació i la formació com a pilars perquè augmenti el nombre de professionals, una formació que també ha de considerar la població activa, és a dir, els treballadors que ja es troben al mercat laboral i han d’implicar-se en la formació tecnològica.

En els darrers deu anys, es van crear a Espanya 445.000 llocs de treball tecnològics, una xifra que duplica la mitjana d’altres sectors. Tanmateix, aquesta xifra és insuficient, considerant la necessitat de més llocs per afrontar la transformació digital, degut principalment a l’escassetat de perfils i també a la fugida de talent cap a altres països amb millors condicions laborals i salarials.

A Catalunya, el sector TIC és un dels motors de l’economia. El 2023, el sector TIC va representar el 10% del PIB català, per sobre de la indústria química, l’automoció i la construcció, amb una facturació que supera els 30.000 M€ i que dona feina a gairebé un 4% de la població ocupada a Catalunya. El 88% de les empreses TIC estan ubicades a l’àrea de la gran Barcelona, que representa el 91,6% de la facturació total del sector.

Però l’any passat hi va haver una mitjana de gairebé 10.000 vacants no cobertes, que, d’haver-les cobert, haurien representat més d’un punt del PIB, una mitjana de 1.900 milions d’euros més.
La manca de talent limita notablement el potencial de creixement. Aquesta mancança és causada per un doble efecte: el dinamisme de la demanda de professionals de les empreses TIC i la rigidesa de l’oferta de professionals sortits del sistema educatiu. És una evidència que l’ecosistema educatiu no està cobrint la demanda de professionals. Segons l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, tres de cada quatre empreses reporten dificultats per contractar les persones adequades per als llocs de treball vacants. El sector TIC és el segon sector econòmic amb més obstacles per contractar professionals qualificats.

“Necessitem enfortir l’educació STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts & Mathematics), sobretot des de les primeres etapes educatives”

Ens cal una aposta ferma per a la formació “dual”, tant en l’àmbit universitari com en la FP, ja que pot ser clau. Pensem que el percentatge d’alumnes que retenen les empreses després d’un programa de formació dual és més gran que el que retenen amb un programa de pràctiques.

Necessitem enfortir l’educació STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts & Mathematics), sobretot des de les primeres etapes educatives, així com la inversió en formació contínua per a treballadors i desocupats, fomentant la col·laboració públicoprivada entre empreses, universitats i centres de formació. Els problemes de motivació i abandonament d’estudis STEAM apunten a la necessitat d’una orientació acadèmica i professional diferent, més completa i realista.

El 2023, les places d’estudi en graus TIC creades per les universitats públiques i privades van ser unes 3.000, un terç de les vacants demandades. Les dades il·lustren un context en què l’oferta de places en graus TIC no segueix el ritme de demanda de professionals. Cal abordar amb l’Acadèmia un canvi estructural i transformar el model de relació entre les empreses i les universitats en aquest sentit. La universitat és determinant en el disseny de cursos intensius dissenyats per adquirir les competències necessàries per mantenir-se i per entrar immediatament al mercat laboral.

En definitiva, la solució de les tres “iii”:
• Impulsar processos de capacitació per adaptar-se a les competències digitals de les persones que ja són treballadores a les noves necessitats que demanda el mercat.
• Impulsar polítiques d’atracció de talent femení, ja que la bretxa de gènere provoca una escassa presència de dones en el sector, tant en l’ocupació com en les matriculacions en estudis superiors de l’àmbit TIC o formacions STEAM.
• Impulsar la informació i la formació a les primeres etapes educatives a les escoles, perquè els nens i nenes, els nois i noies, descobreixin, amb referents i casos, què és la tecnologia i, sobretot, la seva aplicació, trencant l’estigma que els tecnòlegs són uns “frikis” que innoven en un aparcament.

Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen una notable projecció internacional en el sector, fonamentada per la indústria TIC. La falta de connexió entre oferta i demanda de professionals és evident en àrees com Barcelona, que disposa d’empreses punteres i posicionades internacionalment com a referents del sector. Importants multinacionals de referència multisectorial han ubicat les seves seus destinades a desenvolupaments tecnològics globals a Barcelona, i l’oferta de posicions tecnològiques no para de créixer.

Des de les entitats públiques es recolza el sector TIC per la seva importància en termes de generació de riquesa, impacte i transformació social. La plataforma de col·laboració públicoprivada Barcelona Digital Talent, impulsada per la Fundació Mobile World Capital, en és un destacat exemple.

Barcelona és un pol de captació i generació d’activitats econòmiques vinculades a les TIC, molt consolidada pels seus fluxos de mobilitat internacional, i no ha esgotat aquest potencial. La gran Barcelona està situada entre les 10 primeres ciutats/regions globals més desitjades per a treballar per part dels professionals digitals.

Encara que hi ha una gran consciència social sobre la importància clau del sector TIC pel creixement econòmic sostenible i de com la bretxa digital pot esdevenir una font d’exclusió social, és necessari conjurar-se per afrontar aquests desafiaments i reptes per la manca de talent. Cal establir una aliança entre els centres de coneixement i recerca, els LABs, les universitats, siguin privades o públiques, i l’administració, així com recuperar la confiança amb l’Acadèmia.

Per Josep Grau, consultor d’estrategia i tecnologia

Mario Draghi, en el seu recent informe sobre el futur de la competitivitat europea, traça un pla per assegurar el lideratge competitiu de la Unió Europea. Un pla que es basa en accelerar la innovació i reduir les dependències externes, ja que els canvis geopolítics i la creixent competència global ens porten a renovar l’estratègia europea. L’informe indica que el principal repte al qual s’enfronta Europa és la innovació tecnològica, especialment en comparació amb la situació als Estats Units. Draghi destaca un important dèficit en inversions en innovació i recerca (I+R) imprescindibles per tal de fomentar i aconseguir la sobirania tecnològica.

D’altra banda, la patronal sectorial DigitalES indica que la manca de talent amb competències tecnològiques frena el creixement i la innovació, limitant també la recuperació econòmica de forma sostenible. La manca de talent tecnològic és un obstacle per a l’economia i la competitivitat del país. Espanya necessita 1,4 milions d’especialistes tecnològics (TIC) per poder complir amb els objectius de la Dècada Digital de la Comissió Europea; actualment, hi ha un dèficit de 120.000 especialistes, cosa que ens situa per sota de la mitjana europea en termes de professionals TIC.

L’informe radiogràfic del sector detalla les solucions per pal·liar la manca de professionals, posant l’accent en la falta de professionals formats. Cal actuar en l’educació i la formació com a pilars perquè augmenti el nombre de professionals, una formació que també ha de considerar la població activa, és a dir, els treballadors que ja es troben al mercat laboral i han d’implicar-se en la formació tecnològica.

En els darrers deu anys, es van crear a Espanya 445.000 llocs de treball tecnològics, una xifra que duplica la mitjana d’altres sectors. Tanmateix, aquesta xifra és insuficient, considerant la necessitat de més llocs per afrontar la transformació digital, degut principalment a l’escassetat de perfils i també a la fugida de talent cap a altres països amb millors condicions laborals i salarials.

A Catalunya, el sector TIC és un dels motors de l’economia. El 2023, el sector TIC va representar el 10% del PIB català, per sobre de la indústria química, l’automoció i la construcció, amb una facturació que supera els 30.000 M€ i que dona feina a gairebé un 4% de la població ocupada a Catalunya. El 88% de les empreses TIC estan ubicades a l’àrea de la gran Barcelona, que representa el 91,6% de la facturació total del sector.

Però l’any passat hi va haver una mitjana de gairebé 10.000 vacants no cobertes, que, d’haver-les cobert, haurien representat més d’un punt del PIB, una mitjana de 1.900 milions d’euros més.
La manca de talent limita notablement el potencial de creixement. Aquesta mancança és causada per un doble efecte: el dinamisme de la demanda de professionals de les empreses TIC i la rigidesa de l’oferta de professionals sortits del sistema educatiu. És una evidència que l’ecosistema educatiu no està cobrint la demanda de professionals. Segons l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, tres de cada quatre empreses reporten dificultats per contractar les persones adequades per als llocs de treball vacants. El sector TIC és el segon sector econòmic amb més obstacles per contractar professionals qualificats.

“Necessitem enfortir l’educació STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts & Mathematics), sobretot des de les primeres etapes educatives.”

 

 

Ens cal una aposta ferma per a la formació “dual”, tant en l’àmbit universitari com en la FP, ja que pot ser clau. Pensem que el percentatge d’alumnes que retenen les empreses després d’un programa de formació dual és més gran que el que retenen amb un programa de pràctiques.

Necessitem enfortir l’educació STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts & Mathematics), sobretot des de les primeres etapes educatives, així com la inversió en formació contínua per a treballadors i desocupats, fomentant la col·laboració públicoprivada entre empreses, universitats i centres de formació. Els problemes de motivació i abandonament d’estudis STEAM apunten a la necessitat d’una orientació acadèmica i professional diferent, més completa i realista.

El 2023, les places d’estudi en graus TIC creades per les universitats públiques i privades van ser unes 3.000, un terç de les vacants demandades. Les dades il·lustren un context en què l’oferta de places en graus TIC no segueix el ritme de demanda de professionals. Cal abordar amb l’Acadèmia un canvi estructural i transformar el model de relació entre les empreses i les universitats en aquest sentit. La universitat és determinant en el disseny de cursos intensius dissenyats per adquirir les competències necessàries per mantenir-se i per entrar immediatament al mercat laboral.

En definitiva, la solució de les tres “iii”:
• Impulsar processos de capacitació per adaptar-se a les competències digitals de les persones que ja són treballadores a les noves necessitats que demanda el mercat.
• Impulsar polítiques d’atracció de talent femení, ja que la bretxa de gènere provoca una escassa presència de dones en el sector, tant en l’ocupació com en les matriculacions en estudis superiors de l’àmbit TIC o formacions STEAM.
• Impulsar la informació i la formació a les primeres etapes educatives a les escoles, perquè els nens i nenes, els nois i noies, descobreixin, amb referents i casos, què és la tecnologia i, sobretot, la seva aplicació, trencant l’estigma que els tecnòlegs són uns “frikis” que innoven en un aparcament.

Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen una notable projecció internacional en el sector, fonamentada per la indústria TIC. La falta de connexió entre oferta i demanda de professionals és evident en àrees com Barcelona, que disposa d’empreses punteres i posicionades internacionalment com a referents del sector. Importants multinacionals de referència multisectorial han ubicat les seves seus destinades a desenvolupaments tecnològics globals a Barcelona, i l’oferta de posicions tecnològiques no para de créixer.

Des de les entitats públiques es recolza el sector TIC per la seva importància en termes de generació de riquesa, impacte i transformació social. La plataforma de col·laboració públicoprivada Barcelona Digital Talent, impulsada per la Fundació Mobile World Capital, en és un destacat exemple.

Barcelona és un pol de captació i generació d’activitats econòmiques vinculades a les TIC, molt consolidada pels seus fluxos de mobilitat internacional, i no ha esgotat aquest potencial. La gran Barcelona està situada entre les 10 primeres ciutats/regions globals més desitjades per a treballar per part dels professionals digitals.

Encara que hi ha una gran consciència social sobre la importància clau del sector TIC pel creixement econòmic sostenible i de com la bretxa digital pot esdevenir una font d’exclusió social, és necessari conjurar-se per afrontar aquests desafiaments i reptes per la manca de talent. Cal establir una aliança entre els centres de coneixement i recerca, els LABs, les universitats, siguin privades o públiques, i l’administració, així com recuperar la confiança amb l’Acadèmia.

ALTRES ARTICLES