JAUME COLLBONI: “EL MODEL DE CIUTAT QUE IMPULSEM ÉS EL DEL DRET A QUEDAR-SE A BARCELONA”

RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES), ha impulsat un nou diàleg amb l’alcalde de Barcelona i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jaume Collboni, durant el qual ha reivindicat el model de ciutat que impulsa el seu govern i que és “el del dret a quedar-se a Barcelona”.

Durant l’acte, celebrat el 8 d’abril a la seu de Foment, Jaume Collboni ha dit que “la ciutat és la gent, i la gent ha de ser el centre de l’actuació de l’Ajuntament. El gran repte és garantir que la ciutat sigui un lloc habitable, un lloc on viure, i el final del camí és garantir que un ciutadà vulgui quedar-se, i per això “cal resoldre problemàtiques com la de l’habitatge i el turisme”. Per a l’alcalde aquest model és però, “compatible amb tornar a tenir projectes de transformació i per afrontar reptes de futur”.

“Barcelona és un valor segur i amb projecte de futur”

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha destacat la solidesa de Barcelona en  un context internacional ple d’incerteses i dificultats. “Barcelona és un valor segur i amb projecte de futur”, ha destacat, al recordar les grans transformacions en marxa com són la construcció de la futura estació de la Sagrera o bé l’ampliació de la Fira Montjuïc i el Hall Zero. Tot plegat situa l’horitzó del 2035 com un futur pròsper i de progrés “compatible amb l’escala humana i el dret a quedar-se a la ciutat”, ha subratllat Collboni.

“Els grans esdeveniments serveixen per projectar la ciutat al món, però també per diversificar la nostra economia i crear noves oportunitats per a la població de Barcelona”, ha afegit Collboni, citant el Mobile World Congress i el 22@ com a exemples d’aquesta “simbiosi virtuosa”. “No és la quantitat, és tot el llegat que deixa un esdeveniment internacional. Aquest és el fet diferencial de Barcelona”, ha reblat l’alcalde, citant els exemples de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura o bé la sortida del Tour de França.

En aquest sentit, l’alcalde ha assenyalat que el 2025 ha estat un dels millors a nivell d’atracció d’inversions internacionals, però la tendència continua aquest 2026, amb un increment del 20% en el mateix període de l’any anterior. I tot plegat mantenint la ciutat com “la capital de l’Estat que més inverteix en serveis socials”, ha defensat Collboni.

Sobre la Barcelona social, Collboni ha dit que “la meva primera preocupació és reduir desigualtats i fer possible que les famílies arribin a final de mes, per això tot el progrés econòmic que facilitem l’hem de posar també al servei de l’evolució de la ciutat”. “Ara mateix som la ciutat d’Espanya que més inverteix en despesa social i ho fem en col·laboració amb moltes entitats, també privades, que ajuden a fer una ciutat millor des del punt de vista de la igualtat. Això és tan o més important que els grans projectes de projecció de la ciutat”, ha dit.

Sobre la mobilitat, Collboni ha dit que el problema està en la “mobilitat metropolitana, no en la urbana, i en els 400.000 vehicles que entren cada dia a la ciutat”. “Hem d’aconseguir que aquest transport privat canviï per transport públic”. “Les tuneladores del Metro no s’haurien d’aturar mai”, ha dit a tall d’exemple, i ha afegit que “el Metro hauria d’arribar a Mataró i a Castelldefels”. “Aquesta és la forma de fer metròpolis de veritat”, ha remarcat l’alcalde.

Sobre la  idea de la Barcelona metropolitana, Jaume Collboni creu que “els grans reptes que té Barcelona i totes les grans ciutats es poden resoldre fent una zona metropolitana de veritat”, i ha recordat que “ja estem treballant el nou pla metropolità del segle XXI”.

Per la serva part, el president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha explicat durant la benvinguda de la sessió que “és molt important que l’alcalde torni a compartir el seu projecte de ciutat com ha fet en altres ocasions” i ha afegit que “conèixer el present i futur de Barcelona ens ajuda a entendre com actuen els entorns públics i els privats, i com funcionen en benefici de la ciutat”. Sánchez Llibre ha estat crític amb “la situació de l’habitatge a Barcelona quan no s’ha pogut arribar a un acord polític per l’eliminació de la reserva del 30% d’habitatge protegit, així com a la rehabilitació”. A més, ha lamentat que no s’hagi arribat a acords en matèria fiscal, com en el cas de la taxa turística.

El diàleg ha estat presentat pel conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, qui ha recordat l’objectiu de RethinkBCN. “Avui la ciutat es troba davant canvis que ha d’afrontar. Parlar de Barcelona és parlar de ciutat que es redefineix constantment. Avui els reptes no són només de grans esdeveniments o de projecció, sinó també de la capacitat de construir metròpoli cohesionada, sostenible i integrada en entorn metropolità”, ha dit.

Per la seva part, la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, ha intervingut durant la cloenda de l’acte  i ha dit que “cal entendre la ciutat com una xarxa interconnectada de realitats. Una Barcelona que es transforma a través de les grans infraestructures, d’una nova mobilitat, d’una reconfiguració dels seus accessos i connexions. Una ciutat que només es pot entendre plenament si s’inscriu dins d’una veritable regió metropolitana”.

L’acte ha comptat amb l’assistència de nombrosos representants del món polític i social de la ciutat.

RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES), ha impulsat un nou diàleg amb l’alcalde de Barcelona i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jaume Collboni, durant el qual ha reivindicat el model de ciutat que impulsa el seu govern i que és “el del dret a quedar-se a Barcelona”.

Durant l’acte, celebrat el 8 d’abril a la seu de Foment, Jaume Collboni ha dit que “la ciutat és la gent, i la gent ha de ser el centre de l’actuació de l’Ajuntament. El gran repte és garantir que la ciutat sigui un lloc habitable, un lloc on viure, i el final del camí és garantir que un ciutadà vulgui quedar-se, i per això “cal resoldre problemàtiques com la de l’habitatge i el turisme”. Per a l’alcalde aquest model és però, “compatible amb tornar a tenir projectes de transformació i per afrontar reptes de futur”.

“Barcelona és un valor segur i amb projecte de futur”

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha destacat la solidesa de Barcelona en  un context internacional ple d’incerteses i dificultats. “Barcelona és un valor segur i amb projecte de futur”, ha destacat, al recordar les grans transformacions en marxa com són la construcció de la futura estació de la Sagrera o bé l’ampliació de la Fira Montjuïc i el Hall Zero. Tot plegat situa l’horitzó del 2035 com un futur pròsper i de progrés “compatible amb l’escala humana i el dret a quedar-se a la ciutat”, ha subratllat Collboni.

“Els grans esdeveniments serveixen per projectar la ciutat al món, però també per diversificar la nostra economia i crear noves oportunitats per a la població de Barcelona”, ha afegit Collboni, citant el Mobile World Congress i el 22@ com a exemples d’aquesta “simbiosi virtuosa”. “No és la quantitat, és tot el llegat que deixa un esdeveniment internacional. Aquest és el fet diferencial de Barcelona”, ha reblat l’alcalde, citant els exemples de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura o bé la sortida del Tour de França.

En aquest sentit, l’alcalde ha assenyalat que el 2025 ha estat un dels millors a nivell d’atracció d’inversions internacionals, però la tendència continua aquest 2026, amb un increment del 20% en el mateix període de l’any anterior. I tot plegat mantenint la ciutat com “la capital de l’Estat que més inverteix en serveis socials”, ha defensat Collboni.

Sobre la Barcelona social, Collboni ha dit que “la meva primera preocupació és reduir desigualtats i fer possible que les famílies arribin a final de mes, per això tot el progrés econòmic que facilitem l’hem de posar també al servei de l’evolució de la ciutat”. “Ara mateix som la ciutat d’Espanya que més inverteix en despesa social i ho fem en col·laboració amb moltes entitats, també privades, que ajuden a fer una ciutat millor des del punt de vista de la igualtat. Això és tan o més important que els grans projectes de projecció de la ciutat”, ha dit.

Sobre la mobilitat, Collboni ha dit que el problema està en la “mobilitat metropolitana, no en la urbana, i en els 400.000 vehicles que entren cada dia a la ciutat”. “Hem d’aconseguir que aquest transport privat canviï per transport públic”. “Les tuneladores del Metro no s’haurien d’aturar mai”, ha dit a tall d’exemple, i ha afegit que “el Metro hauria d’arribar a Mataró i a Castelldefels”. “Aquesta és la forma de fer metròpolis de veritat”, ha remarcat l’alcalde.

Sobre la  idea de la Barcelona metropolitana, Jaume Collboni creu que “els grans reptes que té Barcelona i totes les grans ciutats es poden resoldre fent una zona metropolitana de veritat”, i ha recordat que “ja estem treballant el nou pla metropolità del segle XXI”.

Per la serva part, el president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha explicat durant la benvinguda de la sessió que “és molt important que l’alcalde torni a compartir el seu projecte de ciutat com ha fet en altres ocasions” i ha afegit que “conèixer el present i futur de Barcelona ens ajuda a entendre com actuen els entorns públics i els privats, i com funcionen en benefici de la ciutat”. Sánchez Llibre ha estat crític amb “la situació de l’habitatge a Barcelona quan no s’ha pogut arribar a un acord polític per l’eliminació de la reserva del 30% d’habitatge protegit, així com a la rehabilitació”. A més, ha lamentat que no s’hagi arribat a acords en matèria fiscal, com en el cas de la taxa turística.

El diàleg ha estat presentat pel conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, qui ha recordat l’objectiu de RethinkBCN. “Avui la ciutat es troba davant canvis que ha d’afrontar. Parlar de Barcelona és parlar de ciutat que es redefineix constantment. Avui els reptes no són només de grans esdeveniments o de projecció, sinó també de la capacitat de construir metròpoli cohesionada, sostenible i integrada en entorn metropolità”, ha dit.

Per la seva part, la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, ha intervingut durant la cloenda de l’acte  i ha dit que “cal entendre la ciutat com una xarxa interconnectada de realitats. Una Barcelona que es transforma a través de les grans infraestructures, d’una nova mobilitat, d’una reconfiguració dels seus accessos i connexions. Una ciutat que només es pot entendre plenament si s’inscriu dins d’una veritable regió metropolitana”.

L’acte ha comptat amb l’assistència de nombrosos representants del món polític i social de la ciutat.

ALTRES ARTICLES

JOAN PUIGCERCÓS: DEBATRE BARCELONA LA BARCELONA METROPOLITANA EN EL FEDERALISME DEL SEGLE XXI L’ENCAIX ENTRE CIUTATS METROPOLITANES RAFAEL PRADAS: CENTRES I PERIFÈRIES METROPOLITANES

DIÀLEG AMB L’ALCALDE JAUME COLLBONI

Els presentem el proper diàleg organitzat per la Societat Barcelonesa d’Etudis Econòmics i Socials de Foment de Treball el proper 8 d’abril a la seu de l’entitat i que serà tot un esdeveniment, ja que entrevistarem l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La benvinguda de l’acte anirà a càrrec del Sr. Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diàleg serà presentat pel Sr. Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia. Conduirà la sessió la periodista Glòria Marin, mentre que la cloenda anirà a càrrec de la Sra. Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball.

En un moment decisiu de la història de la ciutat, en què s’estan definint i executant un gran nombre d’iniciatives, farem un seguit de preguntes a l’alcalde com ara pel model de ciutat, el concepte del “dret a quedar-se”, o sobre els principals reptes i amenaces que té avui la ciutat. Arran d’un seguit d’iniciatives que estan en marxa —el Mundiacult, la Copa Amèrica de Vela, el Congrés Internacional d’Arquitectura, la finalització de les obres de la Sagrada Família, la reforma de Montjuïc amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional de 1929, la sortida del Tour de França 2026 des de Barcelona, la Ryder Cup o el nou Camp Nou, entre d’altres— volem identificar quin és el model de Barcelona que Collboni i té en ment. Tot plegat, en un moment crític pel que fa a reptes com l’habitatge, les conseqüències del canvi climàtic, la crisi ferroviària, el turisme, el desenvolupament de l’àrea metropolitana, els canvis demogràfics o les desigualtats socials obliguen a compatibilitzar el dret a la ciutat amb una ciutat possible i prioritària per als seus ciutadans.

El diàleg serà presencial i s’oferirà en directe per via streaming a través del web del RethinkBCN.

Els presentem el proper diàleg organitzat per la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball el proper 8 d’abril a la seu de l’entitat i que serà tot un esdeveniment, ja que entrevistarem l’alcalde de Barcelona, l’Excm. Jaume Collboni, president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La benvinguda de l’acte anirà a càrrec del Sr. Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diàleg serà presentat pel Sr. Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia. Conduirà la sessió la periodista Glòria Marin, mentre que la cloenda anirà a càrrec de la Sra. Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball.

En un moment decisiu de la història de la ciutat, en què s’estan definint i executant un gran nombre d’iniciatives, farem un seguit de preguntes a l’alcalde al voltant del model de ciutat, del concepte del “dret a quedar-se”, o sobre els principals reptes i amenaces que té avui la ciutat. Arran d’un seguit d’iniciatives que estan en marxa —el Mundiacult, la Copa Amèrica de Vela, el Congrés Internacional d’Arquitectura, la finalització de les obres de la Sagrada Família, la reforma de Montjuïc amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional de 1929, la sortida del Tour de França 2026 des de Barcelona, la Ryder Cup o el nou Camp Nou, entre d’altres— volem identificar quin és el model de Barcelona que Collboni i té en ment. Tot plegat, en un moment crític pel que fa a reptes com l’habitatge, les conseqüències del canvi climàtic, la crisi ferroviària, el turisme, el desenvolupament de l’àrea metropolitana, els canvis demogràfics o les desigualtats socials obliguen a compatibilitzar el dret a la ciutat amb una ciutat possible i prioritària per als seus ciutadans.

El diàleg serà presencial i s’oferirà en directe per via streaming a través del web del RethinkBCN.

ALTRES ARTICLES

LA GRAN BARCELONA: UNA METRÒPOLI DIGITAL I INNOVADORA JOAN RIDAO: L’ESTRÉS TERRITORIAL I INSTITUCIONAL DE CATALUNYA I EL FET REGIONAL METROPOLITÀ DE BARCELONA XAVIER CASINOS: REIVINDICACIÓ DE L’URBANISME PLANIFICAT EUGÈNIA CARRERES: PENSANT LA MARCA BARCELONA EN GRAN

ENRIQUE TOMÁS: “BADALONA HA CANVIAT DE DALT A BAIX, HI HA ORGULL DE PERTINENÇA”

ALTRES ARTICLES

SALVADOR RUEDA: A LA RECERCA D’UN NOU MODEL URBÀ, EL MODEL DE LES SUPERILLES S’ESCRIU EN PLURAL JORDI WILLIAM CARNES: TURISME, NOUS TERRITORIS, MÉS GESTIÓ FER CIUTAT: UN FOCUS DE REFLEXIÓ JOAN PUIGCERCÓS: DEBATRE BARCELONA

HELENA TORRAS: “SENSE SECTOR PRIVAT NO HI HA CIUTAT QUE DESTAQUI”

ALTRES ARTICLES

LA GEOPOLÍTICA EN LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL LA CIUTAT INTEL·LIGENT, PERSPECTIVES I ANÀLISIS CIUTATS INTEL·LIGENTS, SOSTENIBLES I SOCIALMENT RESPONSABLES: LA RESPOSTA AL DESAFIAMENT DEMOGRÀFIC L’IMPACTE DE LA IA I DE LA LEGALITZACIÓ DE LA MARIHUANA A EUROPA: TEMES A DEBAT

BARCELONA I CATALUNYA: INTERDEPENDÈNCIA O ESTANCAMENT

Publiquem aquest article de l’historiador i polític Ferran Mascarell, ex Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en motiu de la sortida del seu llibre Barcelona: Una immersió ràpida (Editorial Tibidabo), una visió personal sobre els reptes de la capital catalana i el seu encaix en el marc de la regió metropolitana i del país.

Per Ferran Mascarell

Em permeto assenyalar-los una de les tesis que argumento en el llibre que acabo de publicar, Barcelona, una immersió ràpida. És un assaig interpretatiu de la ciutat. En els darrers capítols, parlo del present i del futur i em permeto indicar que, per fer-los solvents, hauríem de posar més interès a resoldre errors conceptuals que ens estan debilitant estructuralment com a ciutat i com a país.
Més enllà d’insistir que el principal problema que té avui són les polítiques públiques que practica l’Estat a Catalunya, poso l’accent en un segon problema que podríem considerar estrictament intern —vull dir que no depèn de Madrid— i que afecta una de les parets mestres que sostenen el país. Em refereixo al vincle entre Barcelona i la seva regió metropolitana, i al vincle de la regió amb el conjunt del país.

Penso que, malauradament, massa gent continua encallada en la dialèctica heretada dels anys vuitanta —capital contra rerepaís, món convergent contra món socialista, Barcelona contra Catalunya i viceversa. Penso que, a hores d’ara, això és mantenir-se en una confrontació més ideològica i artificial que no pas de política transformadora. Una confrontació esgotada i perjudicial.
Perjudicial perquè no és la millor manera d’aprofitar tots els actius econòmics, socials i culturals del país i la seva potencialitat de futur. Perjudicial perquè ens ancora en una idea de país que s’està transformant a ulls vista. Perjudicial perquè posa en relleu que el país no s’està repensant amb el ritme i la profunditat que requereixen els canvis globals. Molt perjudicial perquè molts altres problemes estructurals, com per exemple l’habitatge i la mobilitat, hi estan profundament interrelacionats.
Resoldre-ho depèn, essencialment, de nosaltres. D’acords i polítiques que haurien de desplegar-se trencant tabús i interessos partidistes.
La Catalunya dels vuit milions —i aviat dels deu— ja és un país metropolità. De fet, és un país-regió-món, un sistema interconnectat que funciona en xarxa física i virtual. Això exigeix una capital que pensi la seva interacció amb el conjunt del país, com ha de pensar la seva relació amb la regió metropolitana que l’envolta. I viceversa: exigeix que el conjunt del país pensi Barcelona com la seva capital còmplice, no com un agent aliè.
Alguns urbanistes assenyalen que Catalunya té una escala regional adequada per adaptar-se a un món cada cop més urbà i global, on el local i el global estan profundament empeltats. Catalunya ja és un sistema interconnectat en xarxa, compost per diversos nodes metropolitans distribuïts pel conjunt del territori, més o menys especialitzats, però inserits en un país que ja és global.
Aquesta escala és una oportunitat, però és clar: cal treballar-la i governar-la.
Cal que Barcelona s’entengui a si mateixa com alguna cosa més que una capital simbòlica o el centre d’una conurbació metropolitana; cal que sàpiga refer el seu paper com a capital estratègica del país-metròpoli que ja és Catalunya.
Catalunya ja és una sola urbanitat interconnectada, però amb angles obscurs de projecte i de gestió, formada per diverses centralitats metropolitanes. Barcelona n’és el node principal, però no l’únic. Girona-Figueres-Banyoles, Lleida-Pirineu, Tarragona-Reus o Tortosa-Ebre afronten reptes de governança territorial. Requereixen instruments adaptats al segle XXI.
Barcelona és el node principal. I la conurbació que l’envolta és clau per a tot Catalunya en termes econòmics i de cohesió social. Però el conjunt del país és essencial per a Barcelona. Tot el país té pendent reconèixer les noves centralitats urbanes i la renovació dels mecanismes de governança.
Si no assumim aquesta realitat, el país s’estancarà i Barcelona s’estrangularà. No per manca de talent, sinó per manca de visió.
L’AP-7 és avui el símbol més visible d’aquesta miopia. No és només una autopista saturada: és una infraestructura estratègica que connecta Barcelona amb Espanya i amb Europa i que està estrangulant la productivitat del conjunt de Catalunya. Recordo la resposta de l’alcaldessa de Barcelona quan, en un plenari, li vaig preguntar què pensava sobre la situació de l’autopista: «No és responsabilitat nostra», va dir. Sembla que l’única resposta és enyorar peatges.
Perquè l’AP-7, el port, l’aeroport, l’alta velocitat, Rodalies i el 6G configuren capitalitat i país, i incideixen en solucions reals per a l’habitatge, el turisme i la indústria. Tot està relligat. Tot són qüestions de país. Mentre nosaltres mantenim una mirada de reüll entre capital i país, Europa consolida un nou mapa de regions metropolitanes que competeixen en innovació, atractiu i qualitat de vida.
Si Barcelona hi vol ser, necessita Catalunya. I si Catalunya hi vol ser, necessita Barcelona. És així de simple.
Aquesta interdependència és estructural; negar-la és retòrica.
Els rànquings internacionals situen sovint Barcelona i Catalunya entre les millors ciutats-països del món per viure-hi i treballar-hi. Consolidar-ho exigeix repensar els vincles interns, reforçar la solidaritat territorial i establir una interactivitat real entre la capital, les altres ciutats i l’ideal de país.
I aconseguir-ho és responsabilitat de les administracions i també de la societat civil.
En el fons, tot es redueix a una qüestió de renovar la visió. Barcelona i Catalunya són parts inseparables d’un mateix projecte.
Ho ha expressat molt adequadament l’urbanista Josep Anton Acebillo: Barcelona ha de ser el servidor central de Catalunya. I ho ha afinat la filòsofa Marina Garcés: Barcelona ha d’estar a l’altura de la seva història, inseparable de la història col·lectiva d’un país que s’ha pensat des de la llibertat i la voluntat de ser.
La qüestió és clara: la interdependència existeix; la pregunta és si estem disposats a aprofitar-la i, per tant, a governar-la de manera intel·ligent.

Publiquem aquest article de l’historiador i polític Ferran Mascarell, ex Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en motiu de la sortida del seu llibre Barcelona: Una immersió ràpida (Editorial Tibidabo), una visió personal sobre els reptes de la capital catalana i el seu encaix en el marc de la regió metropolitana i del país.

Per Ferran Mascarell

Em permeto assenyalar-los una de les tesis que argumento en el llibre que acabo de publicar, Barcelona, una immersió ràpida. És un assaig interpretatiu de la ciutat. En els darrers capítols, parlo del present i del futur i em permeto indicar que, per fer-los solvents, hauríem de posar més interès a resoldre errors conceptuals que ens estan debilitant estructuralment com a ciutat i com a país.
Més enllà d’insistir que el principal problema que té avui són les polítiques públiques que practica l’Estat a Catalunya, poso l’accent en un segon problema que podríem considerar estrictament intern —vull dir que no depèn de Madrid— i que afecta una de les parets mestres que sostenen el país. Em refereixo al vincle entre Barcelona i la seva regió metropolitana, i al vincle de la regió amb el conjunt del país.
Penso que, malauradament, massa gent continua encallada en la dialèctica heretada dels anys vuitanta —capital contra rerepaís, món convergent contra món socialista, Barcelona contra Catalunya i viceversa. Penso que, a hores d’ara, això és mantenir-se en una confrontació més ideològica i artificial que no pas de política transformadora. Una confrontació esgotada i perjudicial.

Perjudicial perquè no és la millor manera d’aprofitar tots els actius econòmics, socials i culturals del país i la seva potencialitat de futur. Perjudicial perquè ens ancora en una idea de país que s’està transformant a ulls vista. Perjudicial perquè posa en relleu que el país no s’està repensant amb el ritme i la profunditat que requereixen els canvis globals. Molt perjudicial perquè molts altres problemes estructurals, com per exemple l’habitatge i la mobilitat, hi estan profundament interrelacionats.
Resoldre-ho depèn, essencialment, de nosaltres. D’acords i polítiques que haurien de desplegar-se trencant tabús i interessos partidistes.
La Catalunya dels vuit milions —i aviat dels deu— ja és un país metropolità. De fet, és un país-regió-món, un sistema interconnectat que funciona en xarxa física i virtual. Això exigeix una capital que pensi la seva interacció amb el conjunt del país, com ha de pensar la seva relació amb la regió metropolitana que l’envolta. I viceversa: exigeix que el conjunt del país pensi Barcelona com la seva capital còmplice, no com un agent aliè.
Alguns urbanistes assenyalen que Catalunya té una escala regional adequada per adaptar-se a un món cada cop més urbà i global, on el local i el global estan profundament empeltats. Catalunya ja és un sistema interconnectat en xarxa, compost per diversos nodes metropolitans distribuïts pel conjunt del territori, més o menys especialitzats, però inserits en un país que ja és global.

Aquesta escala és una oportunitat, però és clar: cal treballar-la i governar-la.
Cal que Barcelona s’entengui a si mateixa com alguna cosa més que una capital simbòlica o el centre d’una conurbació metropolitana; cal que sàpiga refer el seu paper com a capital estratègica del país-metròpoli que ja és Catalunya.
Catalunya ja és una sola urbanitat interconnectada, però amb angles obscurs de projecte i de gestió, formada per diverses centralitats metropolitanes. Barcelona n’és el node principal, però no l’únic. Girona-Figueres-Banyoles, Lleida-Pirineu, Tarragona-Reus o Tortosa-Ebre afronten reptes de governança territorial. Requereixen instruments adaptats al segle XXI.
Barcelona és el node principal. I la conurbació que l’envolta és clau per a tot Catalunya en termes econòmics i de cohesió social. Però el conjunt del país és essencial per a Barcelona. Tot el país té pendent reconèixer les noves centralitats urbanes i la renovació dels mecanismes de governança.
Si no assumim aquesta realitat, el país s’estancarà i Barcelona s’estrangularà. No per manca de talent, sinó per manca de visió.
L’AP-7 és avui el símbol més visible d’aquesta miopia. No és només una autopista saturada: és una infraestructura estratègica que connecta Barcelona amb Espanya i amb Europa i que està estrangulant la productivitat del conjunt de Catalunya. Recordo la resposta de l’alcaldessa de Barcelona quan, en un plenari, li vaig preguntar què pensava sobre la situació de l’autopista: «No és responsabilitat nostra», va dir. Sembla que l’única resposta és enyorar peatges.
Perquè l’AP-7, el port, l’aeroport, l’alta velocitat, Rodalies i el 6G configuren capitalitat i país, i incideixen en solucions reals per a l’habitatge, el turisme i la indústria. Tot està relligat. Tot són qüestions de país. Mentre nosaltres mantenim una mirada de reüll entre capital i país, Europa consolida un nou mapa de regions metropolitanes que competeixen en innovació, atractiu i qualitat de vida.
Si Barcelona hi vol ser, necessita Catalunya. I si Catalunya hi vol ser, necessita Barcelona. És així de simple.
Aquesta interdependència és estructural; negar-la és retòrica.
Els rànquings internacionals situen sovint Barcelona i Catalunya entre les millors ciutats-països del món per viure-hi i treballar-hi. Consolidar-ho exigeix repensar els vincles interns, reforçar la solidaritat territorial i establir una interactivitat real entre la capital, les altres ciutats i l’ideal de país.
I aconseguir-ho és responsabilitat de les administracions i també de la societat civil.
En el fons, tot es redueix a una qüestió de renovar la visió. Barcelona i Catalunya són parts inseparables d’un mateix projecte.
Ho ha expressat molt adequadament l’urbanista Josep Anton Acebillo: Barcelona ha de ser el servidor central de Catalunya. I ho ha afinat la filòsofa Marina Garcés: Barcelona ha d’estar a l’altura de la seva història, inseparable de la història col·lectiva d’un país que s’ha pensat des de la llibertat i la voluntat de ser.
La qüestió és clara: la interdependència existeix; la pregunta és si estem disposats a aprofitar-la i, per tant, a governar-la de manera intel·ligent.

ALTRES ARTICLES

RETHINKBCN US DESITJA BONES VACANCES I REPRENDRÀ LA PROGRAMACIÓ AL SETEMBRE SÈRIE RETHINK SOBRE EDUCACIÓ I CULTURA METRÒPOLIS I RODALIES: RAÏLS DEL SEGLE XX PER A UNA MOBILITAT DEL XXI L’HOSPITALET, GRANOLLERS I SANT ADRIÀ AMB LA CULTURA

“AMB L’EDIFICI DEL MUSEU THYSSEN JUGAREM EN LES GRANS LLIGUES INTERNACIONALS”

Per Manel Manchón, periodista

Una gran passió i convenciment en una feina que donarà als barcelonins i barcelonines una major autoestima, l’orgull per una època “prodigiosa”, seguint el títol de la novel·la d’Eduardo Mendoza, La ciudad de los prodigios. És el que transmet Joan Manuel Sevillano, Managing Director de Stoneweg Places and Experiences, la plataforma d’inversió fundada per Jaume Sabater i Joaquim Castellví que va adquirir l’edifici del Cinema Comèdia, al Palau Marcet, en la confluència de Gran Via i Passeig de Gràcia.
La previsió és que en el segon semestre de 2028 el Palau sigui l’edifici del Museu Carmen Thyssen, amb obra, fonamentalment, d’artistes catalans, els protagonistes dels grans moviments artístics del país, el Modernisme i el Noucentisme, entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.
Sevillano parla amb contundència. No vol deixar de banda els objectius de cadascú. “La raó de ser d’aquest projecte és estrictament cultural”, assegura, sense oblidar que una inversió gran s’ha de recuperar, i que la gestió de l’edifici haurà de ser diligent.
El que està en joc és que la ciutat sigui capaç de conjugar els interessos privats i els públics. “Aquesta ciutat s’ha construït amb una complicitat publicoprivada. Els darrers anys, el sector privat ha perdut pes. Si en guanya i el complementa amb el sector públic, Barcelona serà més robusta i guanyarà al llarg dels anys”, afirma Sevillano.

El gestor acumula anys d’experiència. Durant 25 anys va treballar en la Fundació Gala Dalí i ara vol aconseguir una fita que considera d’enorme importància per la capital catalana. “Amb l’edifici del Museu Thyssen jugarem en les grans lligues internacionals, estarem en condicions de portar grans exposicions de la mà de les institucions importants al món”, assegura, amb la idea d’aprofitar al màxim un espai que es calcula que tindrà uns 10.000 metres quadrats. El propòsit és connectar el museu amb els nexes internacionals, com Londres, París o Nova York.
Però, com serà rendible un projecte d’aquestes dimensions? Sevillano és conscient del que pot suposar. L’edifici, entre Gran Via i Passeig de Gràcia, amb diferències d’alçada, s’hauria de concentrar, segons ell, “en un 70% en la part cultural”.
Aquí hi haurà obra d’artistes catalans i del fons de Carmen Thyssen. La col·lecció permanent tindrà obres de Ramon Casas, Eliseu Meifrèn o Santiago Rusiñol, a més d’una selecció encara inèdita de la mateixa col·lecció de la Thyssen. Sevillano assegura que ja es compta amb “600 quadres”. Hi haurà sales, també, que combinaran art visual i música, i immersió artística.
I el 30% es destinarà a diferents usos: “Hi haurà una botiga, com tots els museus, que nosaltres volem que sigui important, i també una cafeteria i un restaurant, també seguint allò que han fet els grans museus internacionals”, assenyala Sevillano.
Un projecte cultural, però, que vol rendibilitzar l’enorme inversió que suposa habilitar un nou edifici, i sempre amb les coordenades d’edificació que marqui l’Ajuntament de Barcelona. Sevillano insisteix: “Volem gestionar amb una prioritat cultural, educativa i divulgativa, però sent econòmicament sostenible per compensar el capital invertit. I crec que s’ha de dir clarament. Altres inversions, però, es fan per especular. Nosaltres no estem en aquesta línia. Estem en la primera: una inversió amb un objectiu cultural que ha de ser rendible”.
El Palau Marcet és un patrimoni de la ciutat. Els canvis necessaris per transformar-lo en un museu, amb una volumetria determinada i un disseny que encara no estan decidits, i que Stoneweg Places and Experiences ha de pactar amb l’Ajuntament, passen també per reconstruir alguns elements originaris.
El cas és que l’edifici que va albergar el Cinema Comèdia ja s’havia modificat als anys cinquanta i vuitanta. “A dintre de l’edifici no va quedar res, després de diferents canvis, i quan es va transformar en multicines. El que volem és recuperar al màxim que es pugui les característiques originals, amb els colors i els elements de tombant de segle. Volem reconstruir el gran atri triangular, que tornaria a ser el cor de l’edifici i actuaria com una gran entrada oberta”, afegeix Sevillano.
El rostre d’aquest executiu, gestor cultural, invita a la il·lusió, a pensar que Barcelona comptarà amb un gran museu que pot ser un punt internacional d’alt nivell. Però, per començar, pel mateix públic local: “Crec que els mateixos artistes d’aquella època mereixen ser valorats de nou, perquè han caigut en un cert oblit. El que va passar en aquell moment a Barcelona és màgic, entre les dues exposicions internacionals, la de 1888 i 1929, amb un món empresarial d’enorme vigor, amb una vitalitat cultural increïble”.

El projecte, dintre del Cinema Comèdia, l’impulsa Stoneweg Places & Experiences mitjançant la Fundación Arte y Legado Barcelona, que presideix el conseller delegat i cofundador de la plataforma d’inversió Stoneweg, Jaume Sabater i on també participa la mateixa baronessa Carmen Thyssen Cervera, i la seva filla Carmen Thyssen-Bornemisza Cervera. Aquesta divisió cultural de Stoneweg ja ha gestionat altres iniciatives com la recuperació del Palau Martorell o la creació del centre d’interpretació de la Copa Amèrica.
Sevillano destaca que la transformació del Palau Marcet serà obra d’arquitectes locals. Hi participen en el projecte els estudis d’arquitectura Casper Mueller Kneer Architects i OUA Group, amb la voluntat de preservar, entre altres elements, la façana exterior neoclàssica i les cobertes originals.
Això sí, l’edifici creixerà per dalt, més a la part de Gran Via que a la part de Passeig de Gràcia. Les alçades, però, s’hauran d’ajustar al que marqui l’Ajuntament. Les dues parts treballen en l’adequació final.
El corol·lari de Sevillano és clar. Veu una ciutat de Barcelona en un horitzó de vint anys que haurà “trobat un equilibri entre la iniciativa privada i el sector públic, amb més densitat cultural, i que haurà aconseguit fer créixer la curiositat dels barcelonins en projectes culturals, i amb més autoconfiança”.
La cultura, de nou, en primer pla: “Hem de recuperar el llegat d’artistes que van canviar-ho tot, com Picasso, Miró o Dalí”.

Per Manel Manchón, periodista

Una gran passió i convenciment en una feina que donarà als barcelonins i barcelonines una major autoestima, l’orgull per una època “prodigiosa”, seguint el títol de la novel·la d’Eduardo Mendoza, La ciudad de los prodigios. És el que transmet Joan Manuel Sevillano, Managing Director de Stoneweg Places and Experiences, la plataforma d’inversió fundada per Jaume Sabater i Joaquim Castellví que va adquirir l’edifici del Cinema Comèdia, al Palau Marcet, en la confluència de Gran Via i Passeig de Gràcia.
La previsió és que en el segon semestre de 2028 el Palau sigui l’edifici del Museu Carmen Thyssen, amb obra, fonamentalment, d’artistes catalans, els protagonistes dels grans moviments artístics del país, el Modernisme i el Noucentisme, entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.
Sevillano parla amb contundència. No vol deixar de banda els objectius de cadascú. “La raó de ser d’aquest projecte és estrictament cultural”, assegura, sense oblidar que una inversió gran s’ha de recuperar, i que la gestió de l’edifici haurà de ser diligent.
El que està en joc és que la ciutat sigui capaç de conjugar els interessos privats i els públics. “Aquesta ciutat s’ha construït amb una complicitat publicoprivada. Els darrers anys, el sector privat ha perdut pes. Si en guanya i el complementa amb el sector públic, Barcelona serà més robusta i guanyarà al llarg dels anys”, afirma Sevillano.

El gestor acumula anys d’experiència. Durant 25 anys va treballar en la Fundació Gala Dalí i ara vol aconseguir una fita que considera d’enorme importància per la capital catalana. “Amb l’edifici del Museu Thyssen jugarem en les grans lligues internacionals, estarem en condicions de portar grans exposicions de la mà de les institucions importants al món”, assegura, amb la idea d’aprofitar al màxim un espai que es calcula que tindrà uns 10.000 metres quadrats. El propòsit és connectar el museu amb els nexes internacionals, com Londres, París o Nova York.
Però, com serà rendible un projecte d’aquestes dimensions? Sevillano és conscient del que pot suposar. L’edifici, entre Gran Via i Passeig de Gràcia, amb diferències d’alçada, s’hauria de concentrar, segons ell, “en un 70% en la part cultural”.
Aquí hi haurà obra d’artistes catalans i del fons de Carmen Thyssen. La col·lecció permanent tindrà obres de Ramon Casas, Eliseu Meifrèn o Santiago Rusiñol, a més d’una selecció encara inèdita de la mateixa col·lecció de la Thyssen. Sevillano assegura que ja es compta amb “600 quadres”. Hi haurà sales, també, que combinaran art visual i música, i immersió artística.
I el 30% es destinarà a diferents usos: “Hi haurà una botiga, com tots els museus, que nosaltres volem que sigui important, i també una cafeteria i un restaurant, també seguint allò que han fet els grans museus internacionals”, assenyala Sevillano.
Un projecte cultural, però, que vol rendibilitzar l’enorme inversió que suposa habilitar un nou edifici, i sempre amb les coordenades d’edificació que marqui l’Ajuntament de Barcelona. Sevillano insisteix: “Volem gestionar amb una prioritat cultural, educativa i divulgativa, però sent econòmicament sostenible per compensar el capital invertit. I crec que s’ha de dir clarament. Altres inversions, però, es fan per especular. Nosaltres no estem en aquesta línia. Estem en la primera: una inversió amb un objectiu cultural que ha de ser rendible”.
El Palau Marcet és un patrimoni de la ciutat. Els canvis necessaris per transformar-lo en un museu, amb una volumetria determinada i un disseny que encara no estan decidits, i que Stoneweg Places and Experiences ha de pactar amb l’Ajuntament, passen també per reconstruir alguns elements originaris.
El cas és que l’edifici que va albergar el Cinema Comèdia ja s’havia modificat als anys cinquanta i vuitanta. “A dintre de l’edifici no va quedar res, després de diferents canvis, i quan es va transformar en multicines. El que volem és recuperar al màxim que es pugui les característiques originals, amb els colors i els elements de tombant de segle. Volem reconstruir el gran atri triangular, que tornaria a ser el cor de l’edifici i actuaria com una gran entrada oberta”, afegeix Sevillano.
El rostre d’aquest executiu, gestor cultural, invita a la il·lusió, a pensar que Barcelona comptarà amb un gran museu que pot ser un punt internacional d’alt nivell. Però, per començar, pel mateix públic local: “Crec que els mateixos artistes d’aquella època mereixen ser valorats de nou, perquè han caigut en un cert oblit. El que va passar en aquell moment a Barcelona és màgic, entre les dues exposicions internacionals, la de 1888 i 1929, amb un món empresarial d’enorme vigor, amb una vitalitat cultural increïble”.

El projecte, dintre del Cinema Comèdia, l’impulsa Stoneweg Places & Experiences mitjançant la Fundación Arte y Legado Barcelona, que presideix el conseller delegat i cofundador de la plataforma d’inversió Stoneweg, Jaume Sabater i on també participa la mateixa baronessa Carmen Thyssen Cervera, i la seva filla Carmen Thyssen-Bornemisza Cervera. Aquesta divisió cultural de Stoneweg ja ha gestionat altres iniciatives com la recuperació del Palau Martorell o la creació del centre d’interpretació de la Copa Amèrica.
Sevillano destaca que la transformació del Palau Marcet serà obra d’arquitectes locals. Hi participen en el projecte els estudis d’arquitectura Casper Mueller Kneer Architects i OUA Group, amb la voluntat de preservar, entre altres elements, la façana exterior neoclàssica i les cobertes originals.
Això sí, l’edifici creixerà per dalt, més a la part de Gran Via que a la part de Passeig de Gràcia. Les alçades, però, s’hauran d’ajustar al que marqui l’Ajuntament. Les dues parts treballen en l’adequació final.
El corol·lari de Sevillano és clar. Veu una ciutat de Barcelona en un horitzó de vint anys que haurà “trobat un equilibri entre la iniciativa privada i el sector públic, amb més densitat cultural, i que haurà aconseguit fer créixer la curiositat dels barcelonins en projectes culturals, i amb més autoconfiança”.
La cultura, de nou, en primer pla: “Hem de recuperar el llegat d’artistes que van canviar-ho tot, com Picasso, Miró o Dalí”.

ALTRES ARTICLES

METRÒPOLIS I SALUT PRESENTACIÓ DEL DIÀLEG “BARCELONA I MOBILITAT” L’HOSPITALET, 100 ANYS D’UNA CIUTAT QUE APOSTA PER LA CULTURA EL SECTOR TEATRAL I LES INDÚSTRIES CULTURALS

ROSA RIBAS: “A BARCELONA HI HA UNA BARRERA MENTAL QUE DIFICULTA SABER QUÈ PASSA A LES CIUTATS METROPOLITANES”

Per Manel Manchón, periodista

Els protagonistes de la Gran Barcelona

La gran ciutat, la taca urbana que s’agrupa entorn de Barcelona, té una enorme capacitat d’atracció. L’Àrea Metropolitana de Barcelona, (AMB) amb 36 municipis, està en plena transformació, amb plans urbanístics, amb projectes per construir nou habitatge i amb iniciatives econòmiques que mostren l’activitat d’una part fonamental de Catalunya. Hi ha institucions, ajuntaments, entitats i moltes persones al darrere. Són els protagonistes de la Gran Barcelona. Rethink Barcelona ha volgut destacar, des d’àmbits molt diferents i en representació de municipis del territori metropolità, quinze persones que destaquen per la seva ambició i dedicació.

Es tracta de persones com Rosa Ribas, escriptora del Prat de Llobregat, que ha fet carrera des d’Alemanya i a que ara ha tornat al seu municipi. O com Enrique Tomás, un empresari que ha conquerit el món des de Badalona. Els plans per projectar noves iniciatives els representen persones com Joan Manuel Sevillano, managing director de Stoneweg, l’empresa que transformarà el cinema Comèdia en el museu Thyssen de Barcelona.

Rethink Barcelona ha cercat l’equilibri entre els diferents municipis i els àmbits professionals i econòmics que fan créixer la Gran Barcelona. Entre els escollits també figuren Helena Torras, gerent de PaoCapital; o l’agricultor Germán Domínguez, des de Sant Boi. I hi ha representants del món econòmic de Molins de Rei o emprenedors des de Castelldefels com Marta Gimeno. Són els protagonistes de la Gran Barcelona, la que es fa cada dia amb esforç i dedicació.

Conversa amb Rosa Ribas

La perifèria. Existeix. Perdura. S’instal·la en les mentalitats de moltes persones que, de fet, valoren aquesta realitat. Créixer a El Prat de Llobregat al llarg dels anys seixanta i setanta dona una visió que permet, avui, gaudir el present.

Ho té molt clar Rosa Ribas (El Prat, 1963), una escriptora que atresora una obra extensa i de gran qualitat. Ribas ha portat sempre el nom de la seva ciutat, també quan vivia a Alemanya, on ha passat trenta anys de la seva vida. L’experiència, avui des de Barcelona, porta a Rosa Ribas a assegurar que la capital catalana té un problema per admetre els grans canvis en positiu que s’han produït: “A Barcelona hi ha una barrera mental que dificulta saber què passa a les ciutats metropolitanes”.
Rosa Ribas parla de forma pausada, però sense silencis. Lliga totes les seves reflexions amb experiències pròpies. Del seu sogre, un editor alemany fascinat per la literatura espanyola del segle d’or, va desenvolupar una idea que va donar lloc a una de les seves novel·les més valorades: El pintor de Flandes.
I de la vida a Frankfurt va entendre el que suposava, a la pràctica, el federalisme: “A Alemanya el poder està repartit, hi ha vida econòmica i cultural a ciutats petites i mitjanes. I és una característica que podríem tenir aquí”, assegura, encara que afegeix que, en part, comença a succeir si es té una mirada àmplia sobre la Gran Barcelona.

“Vaig créixer al Prat quan encara estava tot per fer, i Barcelona ho era tot. Ara ja no és així. Passen moltes coses a l’àrea metropolitana, hi ha vida, hi ha espais culturals, hi ha serveis. Es pot fer de tot a ciutats com El Prat, que disposa, per exemple, d’una biblioteca pública fantàstica, amb molts clubs de lectura”, afirma Ribas.
El problema és just el contrari. El parer de Rosa Ribas és que Barcelona encara té l’autopercepció que és el centre de tot: “Anar de Barcelona a altres ciutats metropolitanes és més complicat. Hi ha una mena de barrera mental que impedeix saber què passa a les ciutats metropolitanes, al Prat, per exemple. Avui hi ha una agenda cultural molt bona a ciutats com El Prat, Viladecans o L’Hospitalet, que està a un carrer de Barcelona. Però costa atreure a barcelonins i barcelonines”.
La qüestió central per aquesta escriptora, que ha rebut molt bones crítiques per la seva saga sobre ‘els detectius Hernández’ –molts lectors i crítics consideren Rosa Ribas com la millor escriptora de novel·la negra a Espanya—és que l’oferta cultural “ha de ser de qualitat, el que ofereixin aquestes ciutats metropolitanes ha de ser d’alt nivell, rebutjant, per tant, un cert paternalisme, que es vulgui prestar atenció com si fos una mena de favor”.
Però, què porta en la seva motxilla un ciutadà ‘perifèric’? Rosa Ribas assegura que mai s’acaba de formar part de Barcelona. Hi ha entrades i sortides, és el lloc de feina, o el lloc per gaudir amb els amics. Ser perifèric, però, dona personalitat, en un món on uns dels grans problemes és el desarrelament. “El fet de pertànyer a una ciutat perifèrica ajuda, perquè ja estàs preparat per una vida en una gran ciutat on ningú està pendent del que succeeix al seu voltant”.
Rosa Ribas pot dir amb orgull que ha estat pregonera a casa seva. El seu pregó, a les festes majors de 2025, va rebre una gran acollida. Ribas va destacar la pluralitat que caracteritza la ciutat, amb nouvinguts de totes les nacionalitats. La màxima que va defensar l’escriptora va ser contundent: “Sense educació ens tornem animalons manipuladors i cridaners”, convençuda que El Prat ha de mostrar sense complexos el que és una “ciutat valenta, dinàmica i de barreja, com a marca d’identitat”.
La pregunta que sorgeix és clara: com millorar la convivència entre els que arriben i els que hi són, però que, en realitat, també van arribar des de diferents punts geogràfics? “El que cal és facilitar la participació, que més persones sentin que formen part de la comunitat, que a les ciutats hi tinguin veu col·lectius i persones diferents”, reclama.
Ella ho ha vist de primera mà. Vivint dècades a Alemanya, a Berlín i Frankfurt, Rosa Ribas va conèixer persones que havien emigrat des d’Espanya. I també joves que buscaven nous horitzons, amb millors eines educatives.
Els primers vivien en el seu món, amb idees ja caducades sobre el que havia estat el seu país de procedència. L’escriptora ho ha reflectit en les seves novel·les, en especial a Caída libre (2011). I del lligam entre diferents cultures, amb una doble ànima alemanya i espanyola, surt el gran personatge de Rosa Ribas, la Cornelia Weber-Tejedor, la comissaria protagonista de diferents novel·les, que es van iniciar amb Entre dos aguas (2007) i La Detective miope (2010), la història amb la qual més s’identifica l’escriptora del Prat.
Fa quatre anys va tornar d’Alemanya per instal·lar-se a Barcelona, amb la seva parella, un alemany germà de la seva amiga. Rosa Ribas, que havia estudiat Filologia Espanyola a la UB, i que ja feia de professora a un institut, va tenir una pensada angoixant. Es veia per sempre com a professora, i va voler, abans de fer els trenta anys, provar la carta de Berlín, on l’esperava l’amiga alemanya, que havia conegut estudiant també Filologia a Barcelona.
L’any previst en terres germàniques es van convertir en trenta anys, lligada ja a la família Reichenberger, propietària d’una editorial centrada en el segle d’or espanyol, amb més de 500 títols editats.
L’editorial, després de la mort dels seus sogres, Kurt i Roswita Reichenberger, la dirigeix la filla, l’amiga de Rosa Ribas, l’Eva Reichenberger.
De les converses surten moltes històries. Les històries que s’expliquen a les “perruqueries, als centres de salut, als bars”, com va destacar Rosa Ribas al pregó de la seva ciutat. I el seu sogre, una nit, mentre sopaven, en va explicar una: una teoria personal sobre el quadre La degollación de Juan Bautista y banquete de Herodes, que es troba al Museu del Prado. La nora va demanar permís al sogre per aprofitar de forma literària aquella teoria sobre el significat del quadre i qui l’havia encarregat. El resultat és la novel·la El pintor de Flandes (2006) que continua acumulant reedicions.
Rosa Ribas participa en grups de lectura, es mou per tota l’àrea metropolitana. Investiga i no para d’escriure. El que vol són històries, converses, raons i arguments.
Es queda pensativa quan es parla del terme “normal”, les vides de les generacions més grans, que desitjaven una feina, una casa i una família, esperant una bona jubilació. Ara, les noves generacions viuen més al dia, perquè, potser, ja no poden aspirar a aquells somnis dels seus pares o avis.
“Entenc aquesta nova mentalitat, que actua, en part, perquè tot és més complicat ara, perquè no hi ha la percepció que el futur pugui ser millor. Però, en tot cas, què vol dir ‘normal’? De fet, no n’hi ha cap persona normal. Quan apropes la lupa, tots som molt estranys, o poc normals”.

Per Manel Manchón, periodista

Els protagonistes de la Gran Barcelona

La gran ciutat, la taca urbana que s’agrupa entorn de Barcelona, té una enorme capacitat d’atracció. L’Àrea Metropolitana de Barcelona, (AMB) amb 36 municipis, està en plena transformació, amb plans urbanístics, amb projectes per construir nou habitatge i amb iniciatives econòmiques que mostren l’activitat d’una part fonamental de Catalunya. Hi ha institucions, ajuntaments, entitats i moltes persones al darrere. Són els protagonistes de la Gran Barcelona. Rethink Barcelona ha volgut destacar, des d’àmbits molt diferents i en representació de municipis del territori metropolità, quinze persones que destaquen per la seva ambició i dedicació.

Es tracta de persones com Rosa Ribas, escriptora del Prat de Llobregat, que ha fet carrera des d’Alemanya i a que ara ha tornat al seu municipi. O com Enrique Tomás, un empresari que ha conquerit el món des de Badalona. Els plans per projectar noves iniciatives els representen persones com Joan Manuel Sevillano, managing director de Stoneweg, l’empresa que transformarà el cinema Comèdia en el museu Thyssen de Barcelona.

Rethink Barcelona ha cercat l’equilibri entre els diferents municipis i els àmbits professionals i econòmics que fan créixer la Gran Barcelona. Entre els escollits també figuren Helena Torras, gerent de PaoCapital; o l’agricultor Germán Domínguez, des de Sant Boi. I hi ha representants del món econòmic de Molins de Rei o emprenedors des de Castelldefels com Marta Gimeno. Són els protagonistes de la Gran Barcelona, la que es fa cada dia amb esforç i dedicació.

Conversa amb Rosa Ribas

La perifèria. Existeix. Perdura. S’instal·la en les mentalitats de moltes persones que, de fet, valoren aquesta realitat. Créixer a El Prat de Llobregat al llarg dels anys seixanta i setanta dona una visió que permet, avui, gaudir el present.
Ho té molt clar Rosa Ribas (El Prat, 1963), una escriptora que atresora una obra extensa i de gran qualitat. Ribas ha portat sempre el nom de la seva ciutat, també quan vivia a Alemanya, on ha passat trenta anys de la seva vida. L’experiència, avui des de Barcelona, porta a Rosa Ribas a assegurar que la capital catalana té un problema per admetre els grans canvis en positiu que s’han produït: “A Barcelona hi ha una barrera mental que dificulta saber què passa a les ciutats metropolitanes”.
Rosa Ribas parla de forma pausada, però sense silencis. Lliga totes les seves reflexions amb experiències pròpies. Del seu sogre, un editor alemany fascinat per la literatura espanyola del segle d’or, va desenvolupar una idea que va donar lloc a una de les seves novel·les més valorades: El pintor de Flandes.
I de la vida a Frankfurt va entendre el que suposava, a la pràctica, el federalisme: “A Alemanya el poder està repartit, hi ha vida econòmica i cultural a ciutats petites i mitjanes. I és una característica que podríem tenir aquí”, assegura, encara que afegeix que, en part, comença a succeir si es té una mirada àmplia sobre la Gran Barcelona.
“Vaig créixer al Prat quan encara estava tot per fer, i Barcelona ho era tot. Ara ja no és així. Passen moltes coses a l’àrea metropolitana, hi ha vida, hi ha espais culturals, hi ha serveis. Es pot fer de tot a ciutats com El Prat, que disposa, per exemple, d’una biblioteca pública fantàstica, amb molts clubs de lectura”, afirma Ribas.

El problema és just el contrari. El parer de Rosa Ribas és que Barcelona encara té l’autopercepció que és el centre de tot: “Anar de Barcelona a altres ciutats metropolitanes és més complicat. Hi ha una mena de barrera mental que impedeix saber què passa a les ciutats metropolitanes, al Prat, per exemple. Avui hi ha una agenda cultural molt bona a ciutats com El Prat, Viladecans o L’Hospitalet, que està a un carrer de Barcelona. Però costa atreure a barcelonins i barcelonines”.
La qüestió central per aquesta escriptora, que ha rebut molt bones crítiques per la seva saga sobre ‘els detectius Hernández’ –molts lectors i crítics consideren Rosa Ribas com la millor escriptora de novel·la negra a Espanya—és que l’oferta cultural “ha de ser de qualitat, el que ofereixin aquestes ciutats metropolitanes ha de ser d’alt nivell, rebutjant, per tant, un cert paternalisme, que es vulgui prestar atenció com si fos una mena de favor”.
Però, què porta en la seva motxilla un ciutadà ‘perifèric’? Rosa Ribas assegura que mai s’acaba de formar part de Barcelona. Hi ha entrades i sortides, és el lloc de feina, o el lloc per gaudir amb els amics. Ser perifèric, però, dona personalitat, en un món on uns dels grans problemes és el desarrelament. “El fet de pertànyer a una ciutat perifèrica ajuda, perquè ja estàs preparat per una vida en una gran ciutat on ningú està pendent del que succeeix al seu voltant”.
Rosa Ribas pot dir amb orgull que ha estat pregonera a casa seva. El seu pregó, a les festes majors de 2025, va rebre una gran acollida. Ribas va destacar la pluralitat que caracteritza la ciutat, amb nouvinguts de totes les nacionalitats. La màxima que va defensar l’escriptora va ser contundent: “Sense educació ens tornem animalons manipuladors i cridaners”, convençuda que El Prat ha de mostrar sense complexos el que és una “ciutat valenta, dinàmica i de barreja, com a marca d’identitat”.
La pregunta que sorgeix és clara: com millorar la convivència entre els que arriben i els que hi són, però que, en realitat, també van arribar des de diferents punts geogràfics? “El que cal és facilitar la participació, que més persones sentin que formen part de la comunitat, que a les ciutats hi tinguin veu col·lectius i persones diferents”, reclama.
Ella ho ha vist de primera mà. Vivint dècades a Alemanya, a Berlín i Frankfurt, Rosa Ribas va conèixer persones que havien emigrat des d’Espanya. I també joves que buscaven nous horitzons, amb millors eines educatives.
Els primers vivien en el seu món, amb idees ja caducades sobre el que havia estat el seu país de procedència. L’escriptora ho ha reflectit en les seves novel·les, en especial a Caída libre (2011). I del lligam entre diferents cultures, amb una doble ànima alemanya i espanyola, surt el gran personatge de Rosa Ribas, la Cornelia Weber-Tejedor, la comissaria protagonista de diferents novel·les, que es van iniciar amb Entre dos aguas (2007) i La Detective miope (2010), la història amb la qual més s’identifica l’escriptora del Prat.
Fa quatre anys va tornar d’Alemanya per instal·lar-se a Barcelona, amb la seva parella, un alemany germà de la seva amiga. Rosa Ribas, que havia estudiat Filologia Espanyola a la UB, i que ja feia de professora a un institut, va tenir una pensada angoixant. Es veia per sempre com a professora, i va voler, abans de fer els trenta anys, provar la carta de Berlín, on l’esperava l’amiga alemanya, que havia conegut estudiant també Filologia a Barcelona.
L’any previst en terres germàniques es van convertir en trenta anys, lligada ja a la família Reichenberger, propietària d’una editorial centrada en el segle d’or espanyol, amb més de 500 títols editats.
L’editorial, després de la mort dels seus sogres, Kurt i Roswita Reichenberger, la dirigeix la filla, l’amiga de Rosa Ribas, l’Eva Reichenberger.
De les converses surten moltes històries. Les històries que s’expliquen a les “perruqueries, als centres de salut, als bars”, com va destacar Rosa Ribas al pregó de la seva ciutat. I el seu sogre, una nit, mentre sopaven, en va explicar una: una teoria personal sobre el quadre La degollación de Juan Bautista y banquete de Herodes, que es troba al Museu del Prado. La nora va demanar permís al sogre per aprofitar de forma literària aquella teoria sobre el significat del quadre i qui l’havia encarregat. El resultat és la novel·la El pintor de Flandes (2006) que continua acumulant reedicions.
Rosa Ribas participa en grups de lectura, es mou per tota l’àrea metropolitana. Investiga i no para d’escriure. El que vol són històries, converses, raons i arguments.
Es queda pensativa quan es parla del terme “normal”, les vides de les generacions més grans, que desitjaven una feina, una casa i una família, esperant una bona jubilació. Ara, les noves generacions viuen més al dia, perquè, potser, ja no poden aspirar a aquells somnis dels seus pares o avis.
“Entenc aquesta nova mentalitat, que actua, en part, perquè tot és més complicat ara, perquè no hi ha la percepció que el futur pugui ser millor. Però, en tot cas, què vol dir ‘normal’? De fet, no n’hi ha cap persona normal. Quan apropes la lupa, tots som molt estranys, o poc normals”.

ALTRES ARTICLES

RESUM DELS DARRERS ARTICLES DE L’ANY L’HABITATGE I L’ÀREA METROPOLITANA DAVID ESCUDÉ: “BARCELONA APOSTA PER MANTENIR ENCESA LA FLAMA OLÍMPICA”

EL NOU INFORME RETHINK REPASSA ELS 15 ANYS DE L’AMB

Aquest mati es presenta el cinquè informe Rethink que porta per títol «Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l ’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya».

Accedeix a l’Informe complet

La benvinguda de l’acte anirà a càrrec del Sr. Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials Foment del Treball, i el diàleg serà presentat pel Sr. Felipe Campos, conseller delegat d ’Aigües de Barcelona i director d ’Acció Social de Veolia.

L’acte inclourà un diàleg sobre quina ha estat l’evolució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i quin n’ha de ser el seu futur, entre el Sr. Joan Clos, exalcalde de Barcelona i expresident de l’AMB i la Sra. Glòria Marín, periodista.

La presentació de l’informe “Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya” anirà a càrrec del Sr. Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials. La cloenda anirà a càrrec de la Sra. Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball.

El cinquè informe, «Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya», té com a objectiu posar en relleu la importància que ha tingut, té i tindrà l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la seva evolució per al sistema de ciutats que la componen.

Una evolució que està determinada pels canvis demogràfics, els nous models i pautes de vida de la ciutadania, l’impacte del canvi climàtic, la crisi de l’habitatge, la seguretat, l’impacte del turisme i les desigualtats socials.

Tots aquests factors han posat sobre la taula la necessitat d’obrir el debat sobre si l’àrea metropolitana, que actualment incideix sobre 3,4 milions de persones, s’hauria d’estendre cap a la regió metropolitana, amb aproximadament 5 milions d ’habitants, per tal de donar-hi una resposta adequada.

Aquest diàleg, se celebrarà, en format presencial i s’oferirà en directe per via streaming a través del web del RethinkBCN.

Aquest mati es presenta el cinquè informe Rethink que porta per títol «Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l ’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya».

Accedeix a l’Informe complet

La benvinguda de l’acte anirà a càrrec del Sr. Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials Foment del Treball, i el diàleg serà presentat pel Sr. Felipe Campos, conseller delegat d ’Aigües de Barcelona i director d ’Acció Social de Veolia.

L’acte inclourà un diàleg sobre quina ha estat l’evolució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i quin n’ha de ser el seu futur, entre el Sr. Joan Clos, exalcalde de Barcelona i expresident de l’AMB i la Sra. Glòria Marín, periodista.

La presentació de l’informe “Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya” anirà a càrrec del Sr. Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials. La cloenda anirà a càrrec de la Sra. Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball.

El cinquè informe, «Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya», té com a objectiu posar en relleu la importància que ha tingut, té i tindrà l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la seva evolució per al sistema de ciutats que la componen.

Una evolució que està determinada pels canvis demogràfics, els nous models i pautes de vida de la ciutadania, l’impacte del canvi climàtic, la crisi de l’habitatge, la seguretat, l’impacte del turisme i les desigualtats socials.

Tots aquests factors han posat sobre la taula la necessitat d’obrir el debat sobre si l’àrea metropolitana, que actualment incideix sobre 3,4 milions de persones, s’hauria d’estendre cap a la regió metropolitana, amb aproximadament 5 milions d ’habitants, per tal de donar-hi una resposta adequada.

Aquest diàleg, se celebrarà, en format presencial i s’oferirà en directe per via streaming a través del web del RethinkBCN.

ALTRES ARTICLES

LA MANCA DE TALENT TECNOLÒGIC A LA GRAN BARCELONA EN LIMITA EL CREIXEMENT ECONÒMIC RESUM DELS DARRERS ARTICLES DE L’ANY: SEGON LLIURAMENT

PRESENTACIÓ DEL V INFORME RETHINK SOBRE ELS 15 ANYS DE L’AMB

Rethink BCN y la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES) presentaran el proper dijous, dia 19 de febrer, a les 9.00 hores, l’informe “Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya”.
L’acte tindrà lloc a la seu de Foment del Treball (Vila Laietana, 32 de Barcelona), i inclourà un diàleg amb l’exalcalde de Barcelona i expresident de l’AMB, Joan Clos, sobre quina ha estat l’evolució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i quin n’ha de ser el futur. L’acte serà presentat pel conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, i conduït per la periodista Glòria Marín.
La benvinguda de la sessió anirà a càrrec del president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre.

L’informe serà presentat pel director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Fèlix Riera, i la cloenda de l’acte anirà a càrrec de la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón.

Vè Informe Rethink BCN

El cinquè informe Rethink BCN, «Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya», té com a objectiu posar en relleu la importància que ha tingut, té i tindrà l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la seva evolució per al sistema de ciutats que la componen. Una evolució que està determinada pels canvis demogràfics, els nous models i pautes de vida de la ciutadania, l’impacte del canvi climàtic, la crisi de l’habitatge, la seguretat, l’impacte del turisme i les desigualtats socials.
Tots aquests factors han posat sobre la taula la necessitat d’obrir el debat sobre si l’àrea metropolitana, que actualment incideix sobre 3,4 milions de persones, s’hauria d’estendre cap a la regió metropolitana, amb aproximadament 5 milions d’habitants, per tal de donar-hi una resposta adequada.

Per accedir al IV Informe Rethink BCN poden clicar aquí. 

Rethink BCN y la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES) presentaran el proper dijous, dia 19 de febrer, a les 9.00 hores, l’informe “Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya”.
L’acte tindrà lloc a la seu de Foment del Treball (Vila Laietana, 32 de Barcelona), i inclourà un diàleg amb l’exalcalde de Barcelona i expresident de l’AMB, Joan Clos, sobre quina ha estat l’evolució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i quin n’ha de ser el futur. L’acte serà presentat pel conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, i conduït per la periodista Glòria Marín.
La benvinguda de la sessió anirà a càrrec del president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre.

L’informe serà presentat pel director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Fèlix Riera, i la cloenda de l’acte anirà a càrrec de la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón.

Vè Informe Rethink BCN

El cinquè informe Rethink BCN, «Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya», té com a objectiu posar en relleu la importància que ha tingut, té i tindrà l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la seva evolució per al sistema de ciutats que la componen. Una evolució que està determinada pels canvis demogràfics, els nous models i pautes de vida de la ciutadania, l’impacte del canvi climàtic, la crisi de l’habitatge, la seguretat, l’impacte del turisme i les desigualtats socials.
Tots aquests factors han posat sobre la taula la necessitat d’obrir el debat sobre si l’àrea metropolitana, que actualment incideix sobre 3,4 milions de persones, s’hauria d’estendre cap a la regió metropolitana, amb aproximadament 5 milions d’habitants, per tal de donar-hi una resposta adequada.

Per accedir al IV Informe Rethink BCN poden clicar aquí.

ALTRES ARTICLES

BARCELONA, VOCACIÓ DE METRÒPOLI FEDERAL

ESTEM DAVANT EL RISC QUE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA) SIGUI UNA NOVA BOMBOLLA?

Per Josep Grau, consultor en estratègia i tecnologia

L’eufòria borsària de les últimes setmanes, ¿ens està assenyalant la possibilitat d’una bombolla en el sector tecnològic?
Recordem la bombolla de les ‘Puntocom’, els mercats es van disparar; els fons d’inversió van inflar la bombolla que va explotar després. Companyies com Lycos, Terra, entre altres, van ser eliminades del mapa, encara que una, Amazon, van saber reinventar-se.
En l’actualitat, la hipotètica punxada és més complicat que es produeixi. La IA és una tecnologia que, indubtablement, ha vingut per a quedar-se i gaudeix d’una important penetració. Davant els projectes transformadors i les aplicacions reals i rendibles, les empreses han manifestat un clar interès per utilitzar-la.
La competència econòmica i geopolítica entre les grans companyies i els estats, impulsa un frenesí inversor a tot el món. La IA atreu cada vegada més diners, companyies tecnològiques com OpenAI, Microsoft, Nvidia, AWS, AMD, Oracle, mouen prop d’un bilió de dòlars, entre inversions i participacions creuades, prometent futurs beneficis. Les decisions no es basen en la demanda real del mercat, sinó que busquen reforçar les expectatives. Els inversors diuen que “és el moment d’apostar perquè ningú es vol quedar enrere”.

Jeff Bezzos, fundador d’Amazon, ha manifestat que “no estem davant una bombolla financera, sinó davant una bombolla industrial”. Bezzos afirma que “els inversors no distingeixen entre les idees bones i les dolentes, i la IA canviarà totes les indústries”.
Sam Altman, de OpenAI, recentment va sostenir que “quan es produeixen bombolles, les persones intel·ligents s’entusiasmen en excés, però en realitat és tan sols una part de la veritat, els inversors en general estan massa entusiasmats amb la IA”.
Sundar Pichai, director executiu de Alphabet, la matriu de Google, en declaracions a la BBC, ha assenyalat que “el creixement de la inversió en IA ha estat extraordinària, i existeix una certa irracionalitat en l’actual demanda de computació”.
L’Institut de McKinsey preveu que les inversions en IA superaran, enguany, els 3,5 bilions de dòlars. En la seva última enquesta global, conclou que les organitzacions comencen a prendre mesures que impulsen l’impacte final. La supervisió del CEO per a desenvolupar i desplegar sistemes de IA de manera responsable està relacionada amb l’impacte en els resultats declarats de l’ús generacional per part d’una organització, i del seu impacte en el EBIT. L’estudi, indica que les organitzacions estan començant a crear estructures i processos que condueixen a un valor significatiu de la IA generacional.
Des d’una altra perspectiva, l’estudi global “Trust, attitudes and usi of AI”, de KPMG, indica que, a pesar que el 66% de les persones ja usen la IA amb una certa regularitat, la majoria confien més en la capacitat tècnica que en resultats fiables; existeix una diferència entre confiança tècnica i desconfiança ètica.
És evident que el canvi transformador de la IA generativa i l’impacte creixent dels agents de IA prometen una productivitat inigualable, a pesar que algunes empreses estan gaudint d’alguns èxits, moltes pateixen dificultats per a monetitzar les seves inversions.
D’altra banda, la Unió Europea intenta recuperar el terreny perdut, anunciant programes per a situar-se a l’avantguarda de la IA, amb inversions de més de 300.000 milions d’euros. La CE enfoca les oportunitats en el desenvolupament de solucions ètiques i segures, pretenent enfortir el sobiranisme tecnològic sostenible i fer costat a la indústria europea.
Segons els inversors, les companyies europees cotitzades tenen un valor més baix amb perspectives similars, i tenen una composició i dinàmiques molt diferents. Encara que el mercat és global, en el cas d’una possible bombolla, els riscos per a Europa serien menors que per als EUA.
En aquest sentit, la Comissió Europea ha aprovat un paquet de mesures anomenat “Òmnibus Digital” amb l’objectiu de simplificar i flexibilitzar una sèrie de regulacions tecnològiques, així com reforçar la competitivitat de les empreses europees.
Les grans companyies tecnològiques de Silicon Valley i el president Trump han criticat amb força les normatives europees perquè consideren que posen massa obstacles per a fer negocis. L’“Òmnibus digital” podria comportar que les grans companyies tecnològiques mundials es vegin alleugerides els seus requisits en matèria d’Intel·ligència Artificial (IA).
Ara, la Comissió Europea proposa retardar l’entrada d’una sèrie de normes més estrictes sobre l’ús IA en àmbits considerats “d’alt risc” per a garantir que la seva introducció en el mercat no vulneri els drets fonamentals ni posi en risc vides humanes. La nova normativa havia d’entrar en vigor a l’agost del 2026, però finalment està previst que es faci al desembre del 2027.
Segons Bill Gates, cofundador de Microsoft, “el desenvolupament de la intel·ligència artificial està enfocat per ser una eina per a facilitar als éssers humans els seus treballs el màxim possible, i a reduir terminis”.
La qüestió és que el desenvolupament de la IA ens arriba tan ràpid, que no tenim temps d’adaptar-nos, tenim una necessitat de talent, aprenentatge i adaptació constant.
Però enguany, DeepSeek ha marcat una fita en la IA, una primera prova que la Xina havia aconseguit sortejar l’embargament de semiconductors dels EUA amb un sistema igual de potent que la de les tecnològiques americanes, però molt més barat d’entrenar.
Una nova IA anomenada Kimi-K2 Thinking desenvolupada per una companyia propietat del gegant tecnològic Alibaba; Kimi-K2 ja ha aconseguit superar-lo en raonament complex, ús d’eines externes i processament de grans volums de dades. La família Kimi és de “codi obert”, just el contrari que ChatGPT o Gemini, que són models privats i tancats. Ho ha aconseguit, per una fracció del cost dels d’OpenAI i Google. DeepSeek assegura que va invertir uns 300.000 dòlars en el R1, i en Kimi uns 4,6 milions. El llançament de Kimi-K ha comportat la major destrucció de valor borsari de la història, en què la tecnològica Nvidia perdés 600.000 milions de dòlars en una sola jornada borsària.
Jensen Huang, primer magnat de Nvidia ha manifestat: “la Xina guanyarà la carrera de la IA”.
En el nostre àmbit més domèstic, la Generalitat de Catalunya anuncia que mobilitzarà 1.000 M€ fins al 2030 per a situar la IA al servei de les persones, les empreses i els serveis públics. L’objectiu és que Catalunya lideri aquest canvi des d’una perspectiva industrial, social i democràtica, amb l’objectiu de maximitzar els oportunitats de la IA, reconeixent els riscos i, dotar empreses, administracions i societat en general de les eines necessàries per a enfrontar-se a la IA amb responsabilitat.
“Catalunya IA 2030” és l’aposta estratègica catalana per una IA inclusiva, sostenible i vertebradora del territori, connectant la recerca amb l’empresa, educació i el sector públic, per a poder construir un futur digital amb valors democràtics i d’equitat.

Per Josep Grau, consultor en estratègia i tecnologia

L’eufòria borsària de les últimes setmanes, ¿ens està assenyalant la possibilitat d’una bombolla en el sector tecnològic?
Recordem la bombolla de les ‘Puntocom’, els mercats es van disparar; els fons d’inversió van inflar la bombolla que va explotar després. Companyies com Lycos, Terra, entre altres, van ser eliminades del mapa, encara que una, Amazon, van saber reinventar-se.
En l’actualitat, la hipotètica punxada és més complicat que es produeixi. La IA és una tecnologia que, indubtablement, ha vingut per a quedar-se i gaudeix d’una important penetració. Davant els projectes transformadors i les aplicacions reals i rendibles, les empreses han manifestat un clar interès per utilitzar-la.
La competència econòmica i geopolítica entre les grans companyies i els estats, impulsa un frenesí inversor a tot el món. La IA atreu cada vegada més diners, companyies tecnològiques com OpenAI, Microsoft, Nvidia, AWS, AMD, Oracle, mouen prop d’un bilió de dòlars, entre inversions i participacions creuades, prometent futurs beneficis. Les decisions no es basen en la demanda real del mercat, sinó que busquen reforçar les expectatives. Els inversors diuen que “és el moment d’apostar perquè ningú es vol quedar enrere”.

Jeff Bezzos, fundador d’Amazon, ha manifestat que “no estem davant una bombolla financera, sinó davant una bombolla industrial”. Bezzos afirma que “els inversors no distingeixen entre les idees bones i les dolentes, i la IA canviarà totes les indústries”.
Sam Altman, de OpenAI, recentment va sostenir que “quan es produeixen bombolles, les persones intel·ligents s’entusiasmen en excés, però en realitat és tan sols una part de la veritat, els inversors en general estan massa entusiasmats amb la IA”.
Sundar Pichai, director executiu de Alphabet, la matriu de Google, en declaracions a la BBC, ha assenyalat que “el creixement de la inversió en IA ha estat extraordinària, i existeix una certa irracionalitat en l’actual demanda de computació”.
L’Institut de McKinsey preveu que les inversions en IA superaran, enguany, els 3,5 bilions de dòlars. En la seva última enquesta global, conclou que les organitzacions comencen a prendre mesures que impulsen l’impacte final. La supervisió del CEO per a desenvolupar i desplegar sistemes de IA de manera responsable està relacionada amb l’impacte en els resultats declarats de l’ús generacional per part d’una organització, i del seu impacte en el EBIT. L’estudi, indica que les organitzacions estan començant a crear estructures i processos que condueixen a un valor significatiu de la IA generacional.
Des d’una altra perspectiva, l’estudi global “Trust, attitudes and usi of AI”, de KPMG, indica que, a pesar que el 66% de les persones ja usen la IA amb una certa regularitat, la majoria confien més en la capacitat tècnica que en resultats fiables; existeix una diferència entre confiança tècnica i desconfiança ètica.
És evident que el canvi transformador de la IA generativa i l’impacte creixent dels agents de IA prometen una productivitat inigualable, a pesar que algunes empreses estan gaudint d’alguns èxits, moltes pateixen dificultats per a monetitzar les seves inversions.
D’altra banda, la Unió Europea intenta recuperar el terreny perdut, anunciant programes per a situar-se a l’avantguarda de la IA, amb inversions de més de 300.000 milions d’euros. La CE enfoca les oportunitats en el desenvolupament de solucions ètiques i segures, pretenent enfortir el sobiranisme tecnològic sostenible i fer costat a la indústria europea.
Segons els inversors, les companyies europees cotitzades tenen un valor més baix amb perspectives similars, i tenen una composició i dinàmiques molt diferents. Encara que el mercat és global, en el cas d’una possible bombolla, els riscos per a Europa serien menors que per als EUA.
En aquest sentit, la Comissió Europea ha aprovat un paquet de mesures anomenat “Òmnibus Digital” amb l’objectiu de simplificar i flexibilitzar una sèrie de regulacions tecnològiques, així com reforçar la competitivitat de les empreses europees.
Les grans companyies tecnològiques de Silicon Valley i el president Trump han criticat amb força les normatives europees perquè consideren que posen massa obstacles per a fer negocis. L’“Òmnibus digital” podria comportar que les grans companyies tecnològiques mundials es vegin alleugerides els seus requisits en matèria d’Intel·ligència Artificial (IA).
Ara, la Comissió Europea proposa retardar l’entrada d’una sèrie de normes més estrictes sobre l’ús IA en àmbits considerats “d’alt risc” per a garantir que la seva introducció en el mercat no vulneri els drets fonamentals ni posi en risc vides humanes. La nova normativa havia d’entrar en vigor a l’agost del 2026, però finalment està previst que es faci al desembre del 2027.
Segons Bill Gates, cofundador de Microsoft, “el desenvolupament de la intel·ligència artificial està enfocat per ser una eina per a facilitar als éssers humans els seus treballs el màxim possible, i a reduir terminis”.
La qüestió és que el desenvolupament de la IA ens arriba tan ràpid, que no tenim temps d’adaptar-nos, tenim una necessitat de talent, aprenentatge i adaptació constant.
Però enguany, DeepSeek ha marcat una fita en la IA, una primera prova que la Xina havia aconseguit sortejar l’embargament de semiconductors dels EUA amb un sistema igual de potent que la de les tecnològiques americanes, però molt més barat d’entrenar.
Una nova IA anomenada Kimi-K2 Thinking desenvolupada per una companyia propietat del gegant tecnològic Alibaba; Kimi-K2 ja ha aconseguit superar-lo en raonament complex, ús d’eines externes i processament de grans volums de dades. La família Kimi és de “codi obert”, just el contrari que ChatGPT o Gemini, que són models privats i tancats. Ho ha aconseguit, per una fracció del cost dels d’OpenAI i Google. DeepSeek assegura que va invertir uns 300.000 dòlars en el R1, i en Kimi uns 4,6 milions. El llançament de Kimi-K ha comportat la major destrucció de valor borsari de la història, en què la tecnològica Nvidia perdés 600.000 milions de dòlars en una sola jornada borsària.
Jensen Huang, primer magnat de Nvidia ha manifestat: “la Xina guanyarà la carrera de la IA”.
En el nostre àmbit més domèstic, la Generalitat de Catalunya anuncia que mobilitzarà 1.000 M€ fins al 2030 per a situar la IA al servei de les persones, les empreses i els serveis públics. L’objectiu és que Catalunya lideri aquest canvi des d’una perspectiva industrial, social i democràtica, amb l’objectiu de maximitzar els oportunitats de la IA, reconeixent els riscos i, dotar empreses, administracions i societat en general de les eines necessàries per a enfrontar-se a la IA amb responsabilitat.
“Catalunya IA 2030” és l’aposta estratègica catalana per una IA inclusiva, sostenible i vertebradora del territori, connectant la recerca amb l’empresa, educació i el sector públic, per a poder construir un futur digital amb valors democràtics i d’equitat.

ALTRES ARTICLES

JOSEP GRAU: L’APOSTA PER LES INFRAESTRUCTURES TECNOLÒGIQUES VICENÇ GUILLÈN: LA CIUTAT SEGURA ÉS LA QUE S’ANTICIPA JORDI CABRÉ: “ÀREA QUÈ”?