EL VALOR ESTRATÈGIC DE LES INFRAESTRUCTURES TECNOLÒGIQUES PER A LA METRÒPOLI

Resum dels dos últims articles publicats per Josep Grau a Rethink.

En aquest espai de Rethink Barcelona sempre hem defensat i transmès el valor estratègic que tenen les infraestructures tecnològiques per a la metròpoli. El sector tecnològic és un sector clau de creixement i de creació docupació de valor per a la regió metropolitana, un sector que representa gairebé l11% del PIB català i amb més de 130.000 professionals.

És evident que els pilars del desenvolupament de la societat digital són les infraestructures; on les infraestructures de telecomunicacions es consideren crítiques pel seu creixement. Aplicant la metodologia DESI, la regió metropolitana ocupa els primers llocs pel que fa a la connectivitat d’alta capacitat. Destaquem companyies com Barcelona Cable Landing Station (BCLS) permeten, des de Barcelona, ampliar i millorar les comunicacions internacionals, augmentant la seva capacitat a nivell mundial; Cellnex, el principal operador neutre de telecomunicacions d’Europa, amb més de 130.000 emplaçaments de telecomunicacions, un esforç inversor i d’internacionalització important, o el Mobile, com una plataforma estratègica a escala mundial per al Sector.

A més, comptem al Pipeline amb projectes com la Catalunya Mediana City (CMC), un projecte molt important per a la nostra metròpoli, la CMC es convertirà en el parc de referència del sud d’Europa, atraient inversions i empreses vinculades a la indústria audiovisual digital i del videojoc, amb un pes rellevant a la nostra regió; o la implantació del Centre de disseny de microprocessadors al districte 22@, per part de la nord-americana Cisco.

Barcelona i el seu potent ecosistema TMTiE

A l’article TMTyE, un ecosistema estratègic i un actiu de valor de la metròpoli Barcelona, Grau destaca l’alt valor estratègic i econòmic del macrosector conegut com a TMTyE (Telecom, Media, Technology & Entertainment). Assenyala com les noves tecnologies han sacsejat la indústria, com centenars de milions d’operadors digitals transmeten vídeos i com la indústria Media i Entreteniment ha invertit més de 750.000 milions de dòlars en compres i producció en els darrers cinc anys. «Catalunya és el motor de l’ecosistema estatal de videojocs i ja representa prop del 50% de tota la facturació. Barcelona està en la primera posició a l’Estat: més de 200 empreses entre pimes i multinacionals de referència mundial. Aquest sector ocupa uns 4.200 professionals i generarà aquest any prop d’uns 800 M€», escriu Grau, que destaca al seu article que el sector audiovisual català és avui un dels més forts a Europa gràcies a uns dels seus principals actius (talent, creativitat i innovació).

Barcelona, afegeix Grau, és la cinquena ciutat d’Europa en inversions en aquest àmbit, la vuitena millor ciutat del món en arts i entreteniment, i la segona ciutat europea, després de Londres, amb el millor enfocament d’ecosistema tecnològic. Destaca actius com el Barcelona Cable Landing Station (BCLS), liderat per l’empresa catalana AFR-IX Telecom, que ha construït a Sant Adrià de Besòs la infraestructura més gran de telecomunicacions per cable submarí del Mediterrani; Cellnex, un carrier estratègic a Barcelona a nivell europeu a l’àmbit telecom; o el Barcelona Supercomputing Center (BCS), un centre de recerca amb més de 500 científics pioner a l’Estat. I conclou: «Barcelona disposa d’un ampli i potent ecosistema TMTiE, és de les primeres ciutats d’Europa en aquest àmbit digital i és considerada com la cinquena ciutat del món més atractiva pels experts digitals. Un ecosistema TMTiE estratègic, doncs, que cal considerar i potenciar en les polítiques de creixement econòmic de qualitat».

Catalunya Media City, un projecte estratègic

En el segon article, Josep Grau parla amb Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, que assenyala el de Catalunya Media City (CMC), a les Tres Xemeneies, com un projecte “estratègic” per a la indústria audiovisual de Catalunya. Impulsat pel Departament de Cultura amb la participació dels ajuntaments de Sant Adrià i Badalona, i del Consorci del Besòs, el CMC vol atraure inversions i empreses vinculades a la indústria audiovisuals, del videojoc i del món digital, i esdevenir un parc de referència al sud d’Europa.

«El Catalunya Media City ha de tenir un model molt diferent dels models de fa vint anys com el Centre Imagina o com MediaPark, cal que sigui una infraestructura més transversal, grans platós sí, però també recerca, creació, formació i ecosistemes empresarials, instal·lacions industrials, amb Data Center, per a la computació dels continguts», proposa Grau, que també afirma: «Avui, el sector és molt més transversal en tots els àmbits i negocis de la producció, la postproducció, platós i parcs audiovisuals i tecnològics, distribució i exhibició, serveis a la producció, televisió i ràdio i podcast, les experiències immersives (VR, AR, XR i hologrames), videojoc, esdeveniments, tecnologia, i formació, i tot interconnectats. A Catalunya tenim les millors escoles i molt bon talent, que s’estava anant a l’estranger, sobretot a les empreses d’essència tecnològica, com ara els videojocs».

Josep Grau a Fer Ciutat

LA GRAN BARCELONA: UNA METRÒPOLI DIGITAL I INNOVADORA

LA GRAN BARCELONA: UNA METRÒPOLI DIGITAL I INNOVADORA

Josep Grau defensa que cal incorporar les infraestructures tecnològiques com a elements estratègics bàsics de la ciutat

Per Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia

Barcelona capital digital i innovadora, té una gran projecció internacional, és una ciutat motora en diversos àmbits; Barcelona és la capital mundial de mòbil (MWC), i recentment l’hem recuperat de nou. És capital en emprenedoria digital amb un lideratge a nivell d’Europa amb un potent ecosistema de start-ups de perfil tecnològic, ho és com a ciutat smart, ho és en recerca tecnològica en àmbits diversos com poder ser de la salut, l’automòbil, l’alimentació, l’audiovisual i games; i fins i tot, per la presencia d’Universitats i Escoles de negoci de prestigi mundial.
La metròpolis Barcelona captura interessants inversions per ubicar centres d’innovació globals que aporten a la ciutat d’especialistes des d’arreu del món, capital humà amb molt talent. Fets que la fan atractiva per a treballar i viure.
En aquest sentit les infraestructures tecnològiques són elements estratègics pel seu desenvolupament i els seus actius, com el Port, l’Aeroport, la mobilitat inter-modal supera els límits geogràfics de la mateixa ciutat.
Les infraestructures s’han d’analitzar des d’una perspectiva àmplia, com una regió de més de 5 milions d’habitants. Per aquest motiu, cal abordar les necessitats i les seves solucions amb una estratègia i visió metropolitana; com altres grans ciutats europees referents que són capaces de la pressa de decisions i la implementació.
Aquesta reflexió vol posar l’accent a les infraestructures tecnològiques, Després d’aquest darrer any i mig que hem viscut la crisis sanitària del Covid, s’ha demostrat la necessitat de disposar d’infraestructures tecnològiques segures i d’alta capacitat a tot el territori, però aquestes demanden d’un abast més ampli. La disposició d’infraestructures mitjançant xarxes de telecomunicacions d’alta velocitat són bàsiques per la digitalització de les economies i societats de les metròpolis.
La Comissió Europea defineix com a metròpolis intel·ligent aquella on es fa ús de les xarxes i els serveis digitals en benefici tant dels seus ciutadans com a les seves empreses. Alhora, per l’atracció d’inversions i els negocis, i ressalta aquelles infraestructures i xarxes de nova generació, i ens interpel·la als Estats a desenvolupar inversions en aquest àmbit. S’ha demostrat que les inversions en infraestructures digitals aporta importants taxes de creixement econòmic amb un clar impacte en la productivitat i l’ocupació, que ens permet desenvolupar l’economia i la societats digitals.

“La disposició d’infraestructures mitjançant xarxes de telecomunicacions d’alta velocitat són bàsiques per la digitalització de les economies i societats de les metròpolis.”

Contrastats estudis de la Unió Europea indiquen que el seu desplegament no només propicia i afavoreix el creixement econòmic, sinó que, els retorns del desplegament d’infraestructures superen el seu cost a l’entorn del 30%.
La coordinació dels sistemes d’una metròpoli com Barcelona, des de l’energètica, l’aigua, la mobilitat o la gestió dels residus, tenen l’oportunitat de transformació dels serveis que rebin els ciutadans.
En aquest sentit, els organismes europeus han acordat dotar als Estats dels fons de recuperació econòmica amb un pressupost de 750 M€, on una part es destinarà al desenvolupament d’infraestructures de telecomunicacions.
Les polítiques i les iniciatives públiques del Govern de Catalunya ha ubicat les infraestructures digitals com un element estratègic de país, amb dotacions en el pressupost per fer-ho possible.
Destaquem la posada en marxa de la Barcelona Cable Landing Station, la qual és un bon exemple de col·laboració publico-privat, que permetrà l’arribada dels cables submarins internacionals a Barcelona, i que posiciona a ciutat i la seva àrea metropolitana com un hub d’Interconnexió en el sud d’Europa i Mediterrani.

El Govern també ha impulsat l’estratègia NewSpace, que desplega un programa d’actuacions espacials per impulsar l’ecosistema a Catalunya i liderar la generació de coneixement, la seva aportació social i empresarial, amb l’objectiu de fomentar el creixement econòmic i millorar la vida de les persones.
D’altra banda, i no menys important, la implantació del 5G requereix el desplegament de noves infraestructures de xarxes de fibra òptica per a la cobertura de telefonia mòbil d’aquesta última generació.
El desplegament de 5G a l’àrea metropolitana de Barcelona està avançada respecte a altres metròpolis. Això beneficia clarament a sectors claus del seu eix industrial, que amb aquestes infraestructures es pot convertir en un referent de la indústria interconnectada.
La sensorització interconnectada a través de la tecnologia IoT (Internet de les coses) ens ajudaran a fre més eficients els processos i donar solucions a la sostenibilitat energètica i mediambiental.
En definitiva, cal incorporar les infraestructures tecnològiques com a elements estratègics i fer-ho amb una visió en gran, per tal de que la Barcelona metropolitana sigui realment una metròpolis digital capdavantera en aquest àmbit.

Més articles de Josep Grau a Fer Ciutat

Josep Grau a BCN Diàlegs

CARLES GRAU: “AMB LA TECNOLOGIA ES POT COMBATRE LA BRETXA DIGITAL”

CARLES GRAU: “AMB LA TECNOLOGIA ES POT COMBATRE LA BRETXA DIGITAL”

El director general de la fundació Mobile World Capital Barcelona considera que el sector tecnològic és estratègic per impulsar el creixement de la metròpoli

Fotografia: Josep Grau-Soldevila (esquerra) i Carles Grau (dreta)

Per Josep Grau-Soldevila

La MWC Barcelona és la fundació promoguda pel Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación digital, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Fira de Barcelona i el propi GSMA (organitzadora del Mobile). La MWC Capital BCN està presidida per l’alcaldessa de Barcelona, l’Ada Colau. Carles Grau n’és el Director General des del 2017. Enginyer Industrial amb una destacada trajectòria professional en el àmbit de les TIC, ha ocupat càrrecs en empreses multinacionals del sector.

Després d’aquest “annus horribilis”, tenim Mobile a Barcelona fins al 2024, com veu la continuïtat de l’esdeveniment?
L’acord amb la GSMA la tenim garantida fins al 2024, de fet era fins al 2023, però es va arribar a un acord per allargar un any més atesa la situació d’emergència sanitària. Ara cal iniciar un nou procés, el Mobile s’acorda per períodes de cinc anys, això ens permetria tenir Mobile a Barcelona fins al 2029, el procés s’iniciarà el 2023.

Han estat dos anys molt difícils per al Mobile a causa del COVID: el febrer del 2020 es va suspendre el Mobile i aquest 2021 s’ha celebrat amb moltes limitacions per l’emergència sanitària, amb un format d’assistència que barrejava el presencial i amb el virtual.
És evident que l’emergència sanitària ho ha complicat, tot i així aquest any hem tingut 20.500 assistents presencials i 100.000 assistents en línia. Els patrons de la Capital i GSMA s’han compromès i han fet un gran esforç per fer-ho amb la màxima seguretat. La Fira també ha fet un esforç extraordinari per desplegar totes les recomanacions sanitàries. De fet, el Mobile 2021 va ser el primer congrés firal a nivell mundial que va comptar amb més de 20.000 assistents.

Aquest serà el format per a futures edicions?
Tot apunta que aquest format híbrid es mantindrà, a mesura que els països vagin entrant en la normalitat de la crisis sanitària mundial i es millorarà la seva presencialitat. Aquest model ha arribat per quedar-se. La GSMA està treballant perquè al 2024 tinguem uns 150.000 assistents i un 1 milió en línia.

Els darrers anys el Mobile ha aportat a l’economia de la regió metropolitana a l’entorn de 350-400M€ en 4 dies. Com pot afectar la crisi del COVID aquest nou format?
El Mobile de Barcelona és quatre vegades més gran que el de Los Angeles i dues vegades més que el de Shanghai. La MWC Barcelona és l’única entitat al món de llegat del Mobile, no ni ha cap altra entitat jurídica com “la capital”. És més un esdeveniment tecnològic que una fira de dispositius, a banda que situa a Barcelona com la seva capital mundial. La Capital desenvolupa activitats tot l’any, 360 dies, abans i després de la festa de quatre dies”, a Barcelona, a Catalunya i també a España.

El sector tecnològic és estratègic per a impulsar el creixement de Barcelona en creixement i a l’hora de crear ocupació a tota la regió metropolitana.
Barcelona és la ciutat més innovadora d’Europa: té el primer observatori ON5G mundial, és la tercera més emprenedora d’Europa i la 3 o 4ª en rondes d’inversió en tecnològiques.

Barcelona Digital Talent és una iniciativa de la Capital per posicionar-la com a capital de talent digital i respondre a l’escletxa digital en la gran metròpoli.
Ara mateix, per impulsar projectes de gran impacte es desenvolupen amb el model col·laboració publico-privada, la influència i pes de les tres Administracions Públiques de la Fundació, dels operadors de telecomunicacions, i altres empreses com LKXA o Damm, configuren amb la Capital una potent plataforma d’aterratge, on molts agents ens veuen com un agent clau per liderar aliances complexes.
Barcelona Digital Talent (BDT) és una gran aliança Público-Privada, la demanda de talent digital supera àmpliament l’oferta, existeix una demanda de 15.000 nous llocs digitals, i s’estan cobrint un 50%. Els sectors econòmics i industrials estan en processos de transformació digital, com el propi sector tecnològic.
BDT es la plataforma de coordinació amb l’objectiu de reduir aquest dèficit i l’escletxa digital. Una estratègia clara que ens permet atreure, retenir i desenvolupar més talent digital, ras i curt, fem realitat que Barcelona sigui un referent en talent digital. De les 1.500 start-up’s de la regió metropolitana, el 17% del seus directius-fundadors ens venen de fora i desenvolupen la seva carrera empresarial a Barcelona.
Una iniciativa interessant del Digital Talent és el fet de desenvolupar, amb les empreses, un procés de “Reskilling”, que vol dir permetre als professionals l’adquisició de noves competències digitals per canviar a un altre lloc dins l’empresa; aquesta aliança està funcionant molt bé.

Aquest dies hem vist que Microsoft ha anunciat la creació d’un centre europeu de recerca d’intel·ligència artificial (AI) a Barcelona. Una companyia de la qual vostè va ser-ne el Director General.
Microsoft fa temps que desenvolupa programes col·laboratius per centres de recerca arreu del món. Actualment, el Vicepresident de la Companyia en aquest àmbit és Jordi Ribas, un manresà que porta més de deu anys en centres col.laboratius distribuïts fora de Richmond (EEUU) i a Cambridge. Microsoft ha pres aquesta decisió d’apostar per Barcelona, dotant aquest centre de recursos, amb la previsió de dotar-lo de 120 professional en dos anys. En definitiva, és una molt bona notícia per Barcelona. És un fet que multinacionals com Nestlé, Novartis, Zurich, Amazon, i ara Microsoft, instal·len un centre de recerca a la metròpoli. Els directius sovint comenten que van prendre la decisió després d’un Mobile. Van venir a un Mobile, aprofitaren per fer convencions internacionals amb Directius, i van descobrir el seu clima, la seguretat, la connectivitat, la qualitat de vida, la cultura.. i la seva capacitació digital i el talent digital que té la ciutat. La decisió ha estat invertir en centres de recerca i desenvolupament digital a Barcelona, algunes d’ells amb més de 500 professionals que presten serveis corporatius al resta del món.

És evident que la tecnologia de generació 5G està en desplegament comercial, permet funcionalitats tècniques i aplicacions molt potents. Tot indica que hi ha dues grans tendències, fins i tot regulatòries: una a Amèrica, liderada per EEUU, i l’altre Asia-Pacífic, liderada per la Xina; Europa sembla pendent de quina posició pren…., i aquí la indústria juga fort, que són players del Mobile.
Quan analitzes las conclusions del World Economic Forum i d’altres organismes existeix una relació directa entre la societat del benestar, el desenvolupament econòmic i la recerca. EEUU lidera tot el que té a veure amb cloud i les xarxes socials, a través de grans multinacionals americanes; per l’altra part, la Xina lidera les tecnologies IoT i les infraestructures de xarxes de 5G, i Midel-Est per Israel en ciberseguretat.
Europa té totes les peces per obrir una política potent de recerca, i crec que té l’oportunitat de lideratge en tres línies, els estàndards de Indústria 4, on el model alemany està jugant un important paper referent global. L’altra, al voltant de l’humanisme tecnològic i governança de les dades. Les dades són un actiu, i la utilització de grans volums de dades amb tecnologies de intel·ligència artificial permet experiències per prendre decisions i activitat econòmica. Aquí hi dos models, el de les grans multinacionals, principalment americanes, que utilitzen les dades amb finalitats comercials, un altre que és la utilització de les dades amb el reconeixement facial per part del sector públic, que ho veiem de manera clara amb el govern Xinès, i veig el model europeu que és l’empoderar-nos per formar-nos per prendre decisions al voltant de les nostres dades, per temes de salut, per administració electrònica, etc. En definitiva, un model de governança que permeti la participació i que poden fer amb les nostres dades. Penso que Europa, en aquests aspectes més ètics i humanístics, més de governança, pot jugar un paper referent, per la pròpia estructura de societat del benestar, sostenibilitat, l’economia circular, pot ser un lideratge d’Europa, amb una política orquestrada de recerca i desenvolupament més integrada, on la tecnologia jugui un paper clau.
Precisament portem a Barcelona un dels primers esdeveniments mundials, un suggeriment també de John Hoffman, en nous materials de frontera, que vas més enllà del grafè o liti que afecta moltes indústries, com els dispositius mòbils o les bateries de gran consum com al automòbil. En aquesta línia, Europa té l’oportunitat de jugar un paper referent per liderar aquests espais a nivell global.

Tornem a parlar del 5G, una tecnologia aplicada i que aporta valor en la transformació digital de sectors productius com indústria, mobilitat, agro-alimentaria, logística, salut, i fins i tot Cultura-Media i Oci.
En aquest sentit, el reguladors d’alguns països han adjudicat espectre per a implantar xarxes privades en aquests sectors, EEUU, Alemanya o UK permeten bandes per a empreses de l’àmbit industrials. A Espanya, en procés de debat, sembla també que es podria disposar d’espectre per aquets sectors productius per la seva utilització de 5G en les seves plantes i recintes industrials.
Efectivament, hi ha projectes liderats pels operadors aplicats a sectors industrials, desplegant xarxes privades 5G tant com pel sector d’automoció com pel sector químic. A Alemanya, companyies com BASF i Siemens estan desplegant xarxes privades 5G, i alguna també a Catalunya. La tecnologia 5G permetre la connectivitat en temps real amb baixa latència i seguretat. Respecte al tema de l’espectre, la pròpia tecnologia permet fer realitat l’internet de les coses (IoT). Aquesta tecnologia permet la connectivitat de milers de sensors, el 5G es un gran accelerador del IoT, a més permet portar banda ampla a zones rurals i territoris amb problemes de connectivitat. De nou, aquí tenim la col·laboració publico-privat.
Estem veient que les administracions estan invertint ara en els fons NewGen per fer arribar connectivitat 5G a zones rurals i àrees d’activitat fora dels nuclis urbans. Aquí ho està impulsant el Departament de Polítiques Digitals de Catalunya i la capital hi participa activament.

Ha parlat vàries vegades de la participació publico-privat per les infraestructures tecnològiques. Creu que Barcelona i la seva metròpoli permet aquest model de col·laboració.
He estat treballant quatre anys a la MWC amb un pes públic important, i històricament també en el sector privat en companyies tecnològiques, en molts casos que treballaven per al sector públic, i puc dir que les complicitats efectives entre agents públic i privats han fet que es puguin fer coses de més impacte i més ràpid obtenint molts bons resultats si es genera un clima de confiança. Aquí tenim una gestió privada més àgil i orientada a la rendibilitat, el públic, amb les dificultats de contractació, però amb orientació social, veig que, quan s’identifiquen àrees de col·laboració aspiracionals i de futur, es conjuren amb compromisos, i s’arriben a aconseguir coses extraordinàries.
La nostre Fundació MWC és petita, jove i de pocs recursos; quan analitzes l’impacte econòmic de la setmana del Congres d’uns 470M€ i 16.000 lloc de treball, les actuacions de la Capital tot l’any es duplica la xifra de la setmana del Mobile, aquest col·laboració públic -privada està funcionant en tres eixos, un impuls de les Institucions de la ciutat de Barcelona, un acompanyament privat dels operadors i la indústria tecnològica del país, i desprès internacionalització que el Mobile ens dona. Aquesta estructura polièdrica basada en aquests eixos ens permet ser capaços de fer coses extraordinàries, superant els complexos històrics de que si som capaços de liderar-ho. Som els primers al món en utilitzar 5G en la salut per operacions de cirurgia, i això té un impacte social importantíssim, això arriba a la gent.

En aquest sentit, han analitzat l’impacte social que aporta el Mobile a Barcelona?
En aquest sentit vàrem impulsar des de la Capital durant uns quants anys el laboratori de innovació BeeLab amb resultants molt interessants i empreses innovadores, una d’elles de dispositius per detectar atacs epilèptics i gestionar la mobilitat dels afectats, aquest empresa està a nivell internacional.
La Fundació ha impulsat el “robot emocional”, un robot fabricat per una companyia catalana que, mitjançant intel·ligència artificial, dona teleassistència i acompanya a gent gran de risc i ajuda a millorar la qualitat de vida de gent que viu sola i a poder comunicar-se amb els seus familiars. Ara estem treballat amb la bretxa digital, ens hem adonat amb l’emergència sanitària que un part de la població no estava connectada, estava en emergència digital: hem desenvolupat un projecte a Nou Barris de Barcelona que ha permès dotar d’equipament, connectivitat i formació a més de 540 famílies en risc d’exclusió, això ha estat possible gràcies a la solidaritat i la generositat dels operadors.
L’èxit del programa de la MWC Barcelona ha fet palès com la tecnologia pot combatre la bretxa. Es va iniciar a la regió metropolitana i a quasi vint territoris de Catalunya, i ara a altres llocs d’Espanya.

Més articles de Josep Grau a BCN Diàlegs

En aquest espai de Rethink Barcelona sempre hem defensat i transmès el valor estratègic que tenen les infraestructures tecnològiques per a la metròpoli. El sector tecnològic és un sector clau de creixement i de creació docupació de valor per a la regió metropolitana, un sector que representa gairebé l11% del PIB català i amb més de 130.000 professionals.

És evident que els pilars del desenvolupament de la societat digital són les infraestructures; on les infraestructures de telecomunicacions es consideren crítiques pel seu creixement. Aplicant la metodologia DESI, la regió metropolitana ocupa els primers llocs pel que fa a la connectivitat d’alta capacitat. Destaquem companyies com Barcelona Cable Landing Station (BCLS) permeten, des de Barcelona, ampliar i millorar les comunicacions internacionals, augmentant la seva capacitat a nivell mundial; Cellnex, el principal operador neutre de telecomunicacions d’Europa, amb més de 130.000 emplaçaments de telecomunicacions, un esforç inversor i d’internacionalització important, o el Mobile, com una plataforma estratègica a escala mundial per al Sector.

A més, comptem al Pipeline amb projectes com la Catalunya Mediana City (CMC), un projecte molt important per a la nostra metròpoli, la CMC es convertirà en el parc de referència del sud d’Europa, atraient inversions i empreses vinculades a la indústria audiovisual digital i del videojoc, amb un pes rellevant a la nostra regió; o la implantació del Centre de disseny de microprocessadors al districte 22@, per part de la nord-americana Cisco.

Barcelona i el seu potent ecosistema TMTiE

A l’article TMTyE, un ecosistema estratègic i un actiu de valor de la metròpoli Barcelona, Grau destaca l’alt valor estratègic i econòmic del macrosector conegut com a TMTyE (Telecom, Media, Technology & Entertainment). Assenyala com les noves tecnologies han sacsejat la indústria, com centenars de milions d’operadors digitals transmeten vídeos i com la indústria Media i Entreteniment ha invertit més de 750.000 milions de dòlars en compres i producció en els darrers cinc anys. «Catalunya és el motor de l’ecosistema estatal de videojocs i ja representa prop del 50% de tota la facturació. Barcelona està en la primera posició a l’Estat: més de 200 empreses entre pimes i multinacionals de referència mundial. Aquest sector ocupa uns 4.200 professionals i generarà aquest any prop d’uns 800 M€», escriu Grau, que destaca al seu article que el sector audiovisual català és avui un dels més forts a Europa gràcies a uns dels seus principals actius (talent, creativitat i innovació).

Barcelona, afegeix Grau, és la cinquena ciutat d’Europa en inversions en aquest àmbit, la vuitena millor ciutat del món en arts i entreteniment, i la segona ciutat europea, després de Londres, amb el millor enfocament d’ecosistema tecnològic. Destaca actius com el Barcelona Cable Landing Station (BCLS), liderat per l’empresa catalana AFR-IX Telecom, que ha construït a Sant Adrià de Besòs la infraestructura més gran de telecomunicacions per cable submarí del Mediterrani; Cellnex, un carrier estratègic a Barcelona a nivell europeu a l’àmbit telecom; o el Barcelona Supercomputing Center (BCS), un centre de recerca amb més de 500 científics pioner a l’Estat. I conclou: «Barcelona disposa d’un ampli i potent ecosistema TMTiE, és de les primeres ciutats d’Europa en aquest àmbit digital i és considerada com la cinquena ciutat del món més atractiva pels experts digitals. Un ecosistema TMTiE estratègic, doncs, que cal considerar i potenciar en les polítiques de creixement econòmic de qualitat».

Catalunya Media City, un projecte estratègic

En el segon article, Josep Grau parla amb Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, que assenyala el de Catalunya Media City (CMC), a les Tres Xemeneies, com un projecte “estratègic” per a la indústria audiovisual de Catalunya. Impulsat pel Departament de Cultura amb la participació dels ajuntaments de Sant Adrià i Badalona, i del Consorci del Besòs, el CMC vol atraure inversions i empreses vinculades a la indústria audiovisuals, del videojoc i del món digital, i esdevenir un parc de referència al sud d’Europa.

«El Catalunya Media City ha de tenir un model molt diferent dels models de fa vint anys com el Centre Imagina o com MediaPark, cal que sigui una infraestructura més transversal, grans platós sí, però també recerca, creació, formació i ecosistemes empresarials, instal·lacions industrials, amb Data Center, per a la computació dels continguts», proposa Grau, que també afirma: «Avui, el sector és molt més transversal en tots els àmbits i negocis de la producció, la postproducció, platós i parcs audiovisuals i tecnològics, distribució i exhibició, serveis a la producció, televisió i ràdio i podcast, les experiències immersives (VR, AR, XR i hologrames), videojoc, esdeveniments, tecnologia, i formació, i tot interconnectats. A Catalunya tenim les millors escoles i molt bon talent, que s’estava anant a l’estranger, sobretot a les empreses d’essència tecnològica, com ara els videojocs».

Josep Grau a Fer Ciutat

LA GRAN BARCELONA: UNA METRÒPOLI DIGITAL I INNOVADORA

LA GRAN BARCELONA: UNA METRÒPOLI DIGITAL I INNOVADORA

Josep Grau defensa que cal incorporar les infraestructures tecnològiques com a elements estratègics bàsics de la ciutat

Per Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia

Barcelona capital digital i innovadora, té una gran projecció internacional, és una ciutat motora en diversos àmbits; Barcelona és la capital mundial de mòbil (MWC), i recentment l’hem recuperat de nou. És capital en emprenedoria digital amb un lideratge a nivell d’Europa amb un potent ecosistema de start-ups de perfil tecnològic, ho és com a ciutat smart, ho és en recerca tecnològica en àmbits diversos com poder ser de la salut, l’automòbil, l’alimentació, l’audiovisual i games; i fins i tot, per la presencia d’Universitats i Escoles de negoci de prestigi mundial.
La metròpolis Barcelona captura interessants inversions per ubicar centres d’innovació globals que aporten a la ciutat d’especialistes des d’arreu del món, capital humà amb molt talent. Fets que la fan atractiva per a treballar i viure.
En aquest sentit les infraestructures tecnològiques són elements estratègics pel seu desenvolupament i els seus actius, com el Port, l’Aeroport, la mobilitat inter-modal supera els límits geogràfics de la mateixa ciutat.
Les infraestructures s’han d’analitzar des d’una perspectiva àmplia, com una regió de més de 5 milions d’habitants. Per aquest motiu, cal abordar les necessitats i les seves solucions amb una estratègia i visió metropolitana; com altres grans ciutats europees referents que són capaces de la pressa de decisions i la implementació.
Aquesta reflexió vol posar l’accent a les infraestructures tecnològiques, Després d’aquest darrer any i mig que hem viscut la crisis sanitària del Covid, s’ha demostrat la necessitat de disposar d’infraestructures tecnològiques segures i d’alta capacitat a tot el territori, però aquestes demanden d’un abast més ampli. La disposició d’infraestructures mitjançant xarxes de telecomunicacions d’alta velocitat són bàsiques per la digitalització de les economies i societats de les metròpolis.
La Comissió Europea defineix com a metròpolis intel·ligent aquella on es fa ús de les xarxes i els serveis digitals en benefici tant dels seus ciutadans com a les seves empreses. Alhora, per l’atracció d’inversions i els negocis, i ressalta aquelles infraestructures i xarxes de nova generació, i ens interpel·la als Estats a desenvolupar inversions en aquest àmbit. S’ha demostrat que les inversions en infraestructures digitals aporta importants taxes de creixement econòmic amb un clar impacte en la productivitat i l’ocupació, que ens permet desenvolupar l’economia i la societats digitals.

“La disposició d’infraestructures mitjançant xarxes de telecomunicacions d’alta velocitat són bàsiques per la digitalització de les economies i societats de les metròpolis.”

Contrastats estudis de la Unió Europea indiquen que el seu desplegament no només propicia i afavoreix el creixement econòmic, sinó que, els retorns del desplegament d’infraestructures superen el seu cost a l’entorn del 30%.
La coordinació dels sistemes d’una metròpoli com Barcelona, des de l’energètica, l’aigua, la mobilitat o la gestió dels residus, tenen l’oportunitat de transformació dels serveis que rebin els ciutadans.
En aquest sentit, els organismes europeus han acordat dotar als Estats dels fons de recuperació econòmica amb un pressupost de 750 M€, on una part es destinarà al desenvolupament d’infraestructures de telecomunicacions.
Les polítiques i les iniciatives públiques del Govern de Catalunya ha ubicat les infraestructures digitals com un element estratègic de país, amb dotacions en el pressupost per fer-ho possible.
Destaquem la posada en marxa de la Barcelona Cable Landing Station, la qual és un bon exemple de col·laboració publico-privat, que permetrà l’arribada dels cables submarins internacionals a Barcelona, i que posiciona a ciutat i la seva àrea metropolitana com un hub d’Interconnexió en el sud d’Europa i Mediterrani.

El Govern també ha impulsat l’estratègia NewSpace, que desplega un programa d’actuacions espacials per impulsar l’ecosistema a Catalunya i liderar la generació de coneixement, la seva aportació social i empresarial, amb l’objectiu de fomentar el creixement econòmic i millorar la vida de les persones.
D’altra banda, i no menys important, la implantació del 5G requereix el desplegament de noves infraestructures de xarxes de fibra òptica per a la cobertura de telefonia mòbil d’aquesta última generació.
El desplegament de 5G a l’àrea metropolitana de Barcelona està avançada respecte a altres metròpolis. Això beneficia clarament a sectors claus del seu eix industrial, que amb aquestes infraestructures es pot convertir en un referent de la indústria interconnectada.
La sensorització interconnectada a través de la tecnologia IoT (Internet de les coses) ens ajudaran a fre més eficients els processos i donar solucions a la sostenibilitat energètica i mediambiental.
En definitiva, cal incorporar les infraestructures tecnològiques com a elements estratègics i fer-ho amb una visió en gran, per tal de que la Barcelona metropolitana sigui realment una metròpolis digital capdavantera en aquest àmbit.

Més articles de Josep Grau a Fer Ciutat

Josep Grau a BCN Diàlegs

CARLES GRAU: “AMB LA TECNOLOGIA ES POT COMBATRE LA BRETXA DIGITAL”