DEL CANVI CLIMÀTIC AL NOU ENCAIX METROPOLITÀ
Selecció dels darrers articles del sociòleg i politòleg Hector Santcovsky, i els periodistes Rafael Pradas i Manel Manchón a mode de balanç per cloure l’any
Quina serà la nova configuració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i com hi encaixarà la ciutat de Barcelona? Com ha d’afrontar la metròpolis el repte del canvi climàtic? Aquestes són algunes de les qüestions que analitzen el sociòleg i politòleg Hector Santcovsky, i els periodistes Rafael Pradas i Manel Manchón en una selecció d’articles que els proposem rellegir aquesta setmana a RethinkBCN a mode de balanç per cloure l’any.
EL REPTE DEL CANVI CLIMÀTIC EN LES METRÒPOLIS
El sociòleg i politòleg Hector Santcovsky reflexiona sobre l’òptica estratègica i la perspectiva global que han d’assumir les metròpolis per contribuir decisivament a la transició cap a un nou model energètic
Des de les primeres COOP fins a les diverses conferències d’Hàbitat, l’agenda específica de la sostenibilitat ha entrat en la reflexió i proposició de mesures per mitigar els efectes del canvi climàtic en el medi urbà, especialment als territoris més densament poblats com les àrees metropolitanes.
Aquests espais són veritables bombes productores de factors que incideixen en el canvi climàtic i, per tant, requereixen una forta actuació. Sempre seran un factor de molta importància i uns grans concentradors i consumidors de recursos amb impacte directe en el canvi climàtic.
Durant els últims anys les polítiques ambientals de mobilitat, urbanístiques i de projectes constructius han evolucionat en el camp de la sostenibilitat. La incorporació de tecnologies noves o les avaluacions ambientals han reconfigurat l’aproximació al territori, especialment en les grans aglomeracions urbanes. No obstant això, els últims temps han demostrat que estem lluny de resoldre els problemes, riscos i reptes en termes de polítiques ambientals.
Tenim els fets al davant. L’ona de calor aquest estiu ha batut tots els registres anteriors. El panorama és desolador amb inundacions internes i en territoris propers al mar, ones de calor, sequeres, incendis, precipitacions fora de tota predicibilitat, ciclons i tempestes més freqüents i forts fenòmens meteorològics extrems amb impactes dramàtics en les vides humanes que produeixen danys greus en les economies, el medi ambient i el benestar de la població.
La situació ha arribat a tal punt dramàtic que el propi secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, ha denunciat en una de les seves intervencions que estem davant d’un col·lapse climàtic.
Continua llegint l’article aquí.
BARCELONA, VOCACIÓ DE METRÒPOLI FEDERAL
El periodista Rafael Pradas analitza el nou escenari que s’obre arran de l’afirmació del nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ‘serem metropolitans o no serem’
L’alcalde de Barcelona i president de l’ÀMB, Jaume Collboni, ha fet públicament una afirmació que és tot un programa polític i institucional: serem metropolitans o no serem. Es refereix òbviament –en línia amb el que experts i representants de sectors econòmics i socials venen dient des de fa temps- al reconeixement de la Barcelona gran, la regió metropolitana de 5,5 milions d’habitants, una de les principals aglomeracions urbanes d’Europa. També planteja un gran repte: que l’any 2030 hi hagi un organisme que assumeixi institucionalment la complexitat d’aquesta regió metropolitana.
”Collboni planteja que l’any 2030 hi hagi un organisme que assumeixi institucionalment la complexitat de la nova regió metropolitana.” |
Jaume Collboni va anunciar en públic aquesta línia programàtica en la seva presa de possessió com a president de l’AMB a finals del mes de juliol i la va explicitar de nou, més recentment, a Foment de Treball, dins del cicle Fer metròpoli organitzat per Rethink Barcelona on va desgranar el seu ideari davant un públic amb un fort component empresarial, institucional i mediàtic: si no avança pels camins de l’acord, la concertació i el pacte, Barcelona difícilment podrà ser una ciutat global que competeixi internacionalment i difícilment podrà abordar els grans reptes plantejats: mobilitat, habitatge, transició energètica, infraestructures, seguretat, ocupació de qualitat, millora dels nivells d’equitat. I, siguem clars, tampoc podrà desenvolupar plenament el seus actius i ambicions en tecnologia, innovació o industria. Competitivitat digital, atracció de talent, posicionament en ciència o tecnologia son valors reconeguts internacionalment a Barcelona. Però res és permanent sense esforç, compromís i bases sòlides.
Continua llegint l’article aquí.
EL ‘SACRIFICI’ DE BARCELONA EN BENEFICI DE L’ÀREA METROPOLITANA
Manel Manchón analitza els reptes que planteja la proposta del nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d’estendre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a altres municipis per cobrir un territori d’uns 5,2 milions d’habitants
Les polítiques metropolitanes tornen a ser al centre del debat polític. La proposta de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d’estendre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a altres municipis per cobrir un territori d’uns 5,2 milions d’habitants, ha obligat els mateixos alcaldes a posicionar-se. Hi ha recels i qüestions que s’han d’aclarir en els pròxims mesos. En tot cas, el fet que obligarà el principal actor a Catalunya, el Govern de la Generalitat, a posicionar-se, sigui per iniciar algun tipus de col·laboració més estreta que l’actual, sigui per rebutjar per complet la idea de Collboni. I assenyala un model per al futur, amb el possible ‘sacrifici’ de Barcelona en benefici de l’àrea metropolitana.
Com? Les ciutats s’entenen com una barreja d’ usos, com la integració de persones molt diferents, com l’intercanvi cultural, com un lloc per al lleure i l’aprenentatge. Però el model econòmic que ha imperat ha obligat a una especialització, dins d’una dura competència internacional. Ja no competeixen els països, sinó les ciutats i les seves àrees territorials d’influència. Alguns economistes sostenen que la veritable lluita s’establirà entre les zones urbanes més dinàmiques. Totes elles busquen atraure un talent internacional, un turisme de qualitat, amb inversors que valorin la qualitat de vida i l’accés a la tecnologia i l’educació superior d’elevat valor afegit. I Barcelona intenta surfejar en aquesta batalla. Està ben posicionada, però haurà de treballar amb intensitat amb una col·laboració clara, ferma i honesta entre l’administració pública i el sector privat.
Continua llegint l’article aquí.
Quina serà la nova configuració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i com hi encaixarà la ciutat de Barcelona? Com ha d’afrontar la metròpolis el repte del canvi climàtic? Aquestes són algunes de les qüestions que analitzen el sociòleg i politòleg Hector Santcovsky, i els periodistes Rafael Pradas i Manel Manchón en una selecció d’articles que els proposem rellegir aquesta setmana a RethinkBCN a mode de balanç per cloure l’any.
EL REPTE DEL CANVI CLIMÀTIC EN LES METRÒPOLIS
El sociòleg i politòleg Hector Santcovsky reflexiona sobre l’òptica estratègica i la perspectiva global que han d’assumir les metròpolis per contribuir decisivament a la transició cap a un nou model energètic
Des de les primeres COOP fins a les diverses conferències d’Hàbitat, l’agenda específica de la sostenibilitat ha entrat en la reflexió i proposició de mesures per mitigar els efectes del canvi climàtic en el medi urbà, especialment als territoris més densament poblats com les àrees metropolitanes.
Aquests espais són veritables bombes productores de factors que incideixen en el canvi climàtic i, per tant, requereixen una forta actuació. Sempre seran un factor de molta importància i uns grans concentradors i consumidors de recursos amb impacte directe en el canvi climàtic.
Durant els últims anys les polítiques ambientals de mobilitat, urbanístiques i de projectes constructius han evolucionat en el camp de la sostenibilitat. La incorporació de tecnologies noves o les avaluacions ambientals han reconfigurat l’aproximació al territori, especialment en les grans aglomeracions urbanes. No obstant això, els últims temps han demostrat que estem lluny de resoldre els problemes, riscos i reptes en termes de polítiques ambientals.
Tenim els fets al davant. L’ona de calor aquest estiu ha batut tots els registres anteriors. El panorama és desolador amb inundacions internes i en territoris propers al mar, ones de calor, sequeres, incendis, precipitacions fora de tota predicibilitat, ciclons i tempestes més freqüents i forts fenòmens meteorològics extrems amb impactes dramàtics en les vides humanes que produeixen danys greus en les economies, el medi ambient i el benestar de la població.
La situació ha arribat a tal punt dramàtic que el propi secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, ha denunciat en una de les seves intervencions que estem davant d’un col·lapse climàtic.
Continua llegint l’article aquí.
BARCELONA, VOCACIÓ DE METRÒPOLI FEDERAL
El periodista Rafael Pradas analitza el nou escenari que s’obre arran de l’afirmació del nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ‘serem metropolitans o no serem’
L’alcalde de Barcelona i president de l’ÀMB, Jaume Collboni, ha fet públicament una afirmació que és tot un programa polític i institucional: serem metropolitans o no serem. Es refereix òbviament –en línia amb el que experts i representants de sectors econòmics i socials venen dient des de fa temps- al reconeixement de la Barcelona gran, la regió metropolitana de 5,5 milions d’habitants, una de les principals aglomeracions urbanes d’Europa. També planteja un gran repte: que l’any 2030 hi hagi un organisme que assumeixi institucionalment la complexitat d’aquesta regió metropolitana.
”Collboni planteja que l’any 2030 hi hagi un organisme que assumeixi institucionalment la complexitat de la nova regió metropolitana.” |
Jaume Collboni va anunciar en públic aquesta línia programàtica en la seva presa de possessió com a president de l’AMB a finals del mes de juliol i la va explicitar de nou, més recentment, a Foment de Treball, dins del cicle Fer metròpoli organitzat per Rethink Barcelona on va desgranar el seu ideari davant un públic amb un fort component empresarial, institucional i mediàtic: si no avança pels camins de l’acord, la concertació i el pacte, Barcelona difícilment podrà ser una ciutat global que competeixi internacionalment i difícilment podrà abordar els grans reptes plantejats: mobilitat, habitatge, transició energètica, infraestructures, seguretat, ocupació de qualitat, millora dels nivells d’equitat. I, siguem clars, tampoc podrà desenvolupar plenament el seus actius i ambicions en tecnologia, innovació o industria. Competitivitat digital, atracció de talent, posicionament en ciència o tecnologia son valors reconeguts internacionalment a Barcelona. Però res és permanent sense esforç, compromís i bases sòlides.
Continua llegint l’article aquí.
EL ‘SACRIFICI’ DE BARCELONA EN BENEFICI DE L’ÀREA METROPOLITANA
Manel Manchón analitza els reptes que planteja la proposta del nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d’estendre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a altres municipis per cobrir un territori d’uns 5,2 milions d’habitants
Les polítiques metropolitanes tornen a ser al centre del debat polític. La proposta de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d’estendre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a altres municipis per cobrir un territori d’uns 5,2 milions d’habitants, ha obligat els mateixos alcaldes a posicionar-se. Hi ha recels i qüestions que s’han d’aclarir en els pròxims mesos. En tot cas, el fet que obligarà el principal actor a Catalunya, el Govern de la Generalitat, a posicionar-se, sigui per iniciar algun tipus de col·laboració més estreta que l’actual, sigui per rebutjar per complet la idea de Collboni. I assenyala un model per al futur, amb el possible ‘sacrifici’ de Barcelona en benefici de l’àrea metropolitana.
Com? Les ciutats s’entenen com una barreja d’ usos, com la integració de persones molt diferents, com l’intercanvi cultural, com un lloc per al lleure i l’aprenentatge. Però el model econòmic que ha imperat ha obligat a una especialització, dins d’una dura competència internacional. Ja no competeixen els països, sinó les ciutats i les seves àrees territorials d’influència. Alguns economistes sostenen que la veritable lluita s’establirà entre les zones urbanes més dinàmiques. Totes elles busquen atraure un talent internacional, un turisme de qualitat, amb inversors que valorin la qualitat de vida i l’accés a la tecnologia i l’educació superior d’elevat valor afegit. I Barcelona intenta surfejar en aquesta batalla. Està ben posicionada, però haurà de treballar amb intensitat amb una col·laboració clara, ferma i honesta entre l’administració pública i el sector privat.
Continua llegint l’article aquí.
| share: |       |
