BRAFA I EL PODER SOCIAL DE L’ESPORT

Per Josep Adolf Martí i Bouis, filòsof i teòleg

Per a bé o per a mal, l’esport base ofereix un retrat nítid de la Barcelona actual.
D’una banda, viu contagiat de la neurosi del món adult. Així ho demostren les vergonyoses imatges de pares escridassant-se a la grada, o insultant àrbitres voluntaris. En molts casos, els nens són tractats com a prematurs projectes d’elit, i la victòria és l’única mètrica vàlida.
No obstant això, en la seva essència més pura, l’esport juvenil és una eina potent per transformar realitats socials complexes i avivar somnis. Un espai on s’aprèn a viure, a fracassar (i triomfar!) amb dignitat.
Segons l’Ajuntament de Barcelona, més d’un 80% dels barcelonins en edat escolar practiquen algun esport. És un fenomen únic des del qual abordar reptes més enllà del benestar físic o la salut.
I això és el que fa la Fundació Brafa a Nou Barris, en un entorn on el 49,5% de la població viu en risc de pobresa o exclusió social.
Però, què és exactament Brafa avui? És una escola esportiva i una fundació que mou milers d’usuaris regulars en unes instal·lacions de 40.000 metres quadrats. Un ecosistema on disciplines com el futbol o el bàsquet són, en realitat, l’excusa perfecta per modelar el caràcter i oferir oportunitats vitals.
I de fet, ho porta fent des de 1954. A finals dels seixanta, expulsats de les seves instal·lacions per la pressió immobiliària, van comprar un barranc escarpat ple de runa. Amb les seves pròpies mans van transformar aquell abocador en quatre hectàrees esportives, on encara hi són a dia d’avui.
Aquesta metamorfosi física és la metàfora exacta del que busquen: construir un paradís on d’altres veurien un erm.
Brafa no és un club que formi futbolistes, encara que la seva escola esportiva sigui l’epicentre de les seves activitats. Amb més de 600 alumnes i 129.000 € en beques aquest any, la fundació intenta que la formació esportiva pugui competir de tu a tu amb qualsevol altra entitat de futbol base. Però, al mateix temps, té la mirada posada més enllà, en la integritat de la persona.
La seva columna vertebral és el programa BChampion, un mètode pioner dissenyat juntament amb la Universitat Internacional de Catalunya que estructura l’entrenament al voltant de vint competències humanes. Cada quinze dies, al camp no només s’assaja el xut a porta, sinó que es rep formació ètica i personal.
En aquest engranatge, l’entrenador abandona el rol de mer tècnic per convertir-se en un mentor vital. És un model educatiu tan eficaç que ja ha estat exportat a través de més de 300 entrenadors arreu del món.
Però el repte més gran és aterrar aquesta filosofia a la dura realitat de Nou Barris.
A Brafa, dos de cada tres alumnes juguen becats. L’esport opera com un igualador absolut: a la gespa, la renda familiar desapareix. Una voluntat d’inclusió que s’estén també a altres exclusions socials. Ho demostra el seu programa per a nens amb Trastorn de l’Espectre Autista, o el seu equip de futbol inclusiu per a nens amb discapacitat intel·lectual.
Més enllà de la infància, la fundació acull també els adults que la centrifugadora social expulsa. A través del programa SPES, Brafa ofereix una segona oportunitat a persones en risc d’exclusió extrema, sempre a través de l’esport. Des d’immigrants que van arribar en pastera fins a aturats de llarga durada, els participants comparteixen la sensació que ja no tindran més oportunitats a la vida.
I per a tots ells, l’esport és el ganxo perfecte per oferir-los suport afectiu, material o fins i tot administratiu. Ajudar-los, en definitiva, a tornar a pujar al tren de la societat.
Aquesta vocació de no deixar ningú enrere abraça també l’altre extrem de la vida. Al migdia, quan els nens són a l’escola, les instal·lacions reben grups de persones grans que hi acudeixen per fer gimnàstica, combatre la soledat i teixir una xarxa d’amistats que els retorna la vitalitat.
Al seu torn, la influència de Brafa transcendeix els límits físics de Nou Barris. Conscients de la toxicitat que sovint envolta l’esport base, la fundació impulsa campanyes audiovisuals per combatre el fenomen dels “pares hooligans”.
Tot aquest desplegament compta amb el suport d’una inestimable xarxa de gairebé cent voluntaris i dinou treballadors. Al capdavant de la sala de màquines hi ha l’Ignasi Taló, exmigfondista; al motor, té l’ajuda fonamental d’entitats com la Fundació “la Caixa” o la Fundació Sagrada Família, que confien en la capil·laritat del projecte.
Al seu suport s’hi suma el programa de Patrons de Brafa, una xarxa de particulars i empreses que s’asseguren que a cap nen se li tanqui la porta per motius econòmics.
Aquell barranc ple de runa dels anys seixanta és avui un ecosistema educatiu de gran importància per a Barcelona i els seus barris més desfavorits.
Quan la pilota deixa de rodar i s’apaguen els focus a Nou Barris, què és el que queda al camp de la Fundació Brafa? Queden l’alleujament d’un aturat que està recuperant la seva confiança, l’orgull d’un nen becat que se sent part d’un equip i la redempció dels qui semblaven abocats a l’exclusió.
Al cap i a la fi, això mateix és Brafa. Utilitzar la bellesa de l’esport per trobar, o rescatar, la pròpia identitat. I retornar a cada persona la certesa que encara té molt de partit per jugar.

Per a bé o per a mal, l’esport base ofereix un retrat nítid de la Barcelona actual.
D’una banda, viu contagiat de la neurosi del món adult. Així ho demostren les vergonyoses imatges de pares escridassant-se a la grada, o insultant àrbitres voluntaris. En molts casos, els nens són tractats com a prematurs projectes d’elit, i la victòria és l’única mètrica vàlida.
No obstant això, en la seva essència més pura, l’esport juvenil és una eina potent per transformar realitats socials complexes i avivar somnis. Un espai on s’aprèn a viure, a fracassar (i triomfar!) amb dignitat.
Segons l’Ajuntament de Barcelona, més d’un 80% dels barcelonins en edat escolar practiquen algun esport. És un fenomen únic des del qual abordar reptes més enllà del benestar físic o la salut.
I això és el que fa la Fundació Brafa a Nou Barris, en un entorn on el 49,5% de la població viu en risc de pobresa o exclusió social.
Però, què és exactament Brafa avui? És una escola esportiva i una fundació que mou milers d’usuaris regulars en unes instal·lacions de 40.000 metres quadrats. Un ecosistema on disciplines com el futbol o el bàsquet són, en realitat, l’excusa perfecta per modelar el caràcter i oferir oportunitats vitals.
I de fet, ho porta fent des de 1954. A finals dels seixanta, expulsats de les seves instal·lacions per la pressió immobiliària, van comprar un barranc escarpat ple de runa. Amb les seves pròpies mans van transformar aquell abocador en quatre hectàrees esportives, on encara hi són a dia d’avui.
Aquesta metamorfosi física és la metàfora exacta del que busquen: construir un paradís on d’altres veurien un erm.
Brafa no és un club que formi futbolistes, encara que la seva escola esportiva sigui l’epicentre de les seves activitats. Amb més de 600 alumnes i 129.000 € en beques aquest any, la fundació intenta que la formació esportiva pugui competir de tu a tu amb qualsevol altra entitat de futbol base. Però, al mateix temps, té la mirada posada més enllà, en la integritat de la persona.
La seva columna vertebral és el programa BChampion, un mètode pioner dissenyat juntament amb la Universitat Internacional de Catalunya que estructura l’entrenament al voltant de vint competències humanes. Cada quinze dies, al camp no només s’assaja el xut a porta, sinó que es rep formació ètica i personal.
En aquest engranatge, l’entrenador abandona el rol de mer tècnic per convertir-se en un mentor vital. És un model educatiu tan eficaç que ja ha estat exportat a través de més de 300 entrenadors arreu del món.
Però el repte més gran és aterrar aquesta filosofia a la dura realitat de Nou Barris.
A Brafa, dos de cada tres alumnes juguen becats. L’esport opera com un igualador absolut: a la gespa, la renda familiar desapareix. Una voluntat d’inclusió que s’estén també a altres exclusions socials. Ho demostra el seu programa per a nens amb Trastorn de l’Espectre Autista, o el seu equip de futbol inclusiu per a nens amb discapacitat intel·lectual.
Més enllà de la infància, la fundació acull també els adults que la centrifugadora social expulsa. A través del programa SPES, Brafa ofereix una segona oportunitat a persones en risc d’exclusió extrema, sempre a través de l’esport. Des d’immigrants que van arribar en pastera fins a aturats de llarga durada, els participants comparteixen la sensació que ja no tindran més oportunitats a la vida.
I per a tots ells, l’esport és el ganxo perfecte per oferir-los suport afectiu, material o fins i tot administratiu. Ajudar-los, en definitiva, a tornar a pujar al tren de la societat.
Aquesta vocació de no deixar ningú enrere abraça també l’altre extrem de la vida. Al migdia, quan els nens són a l’escola, les instal·lacions reben grups de persones grans que hi acudeixen per fer gimnàstica, combatre la soledat i teixir una xarxa d’amistats que els retorna la vitalitat.
Al seu torn, la influència de Brafa transcendeix els límits físics de Nou Barris. Conscients de la toxicitat que sovint envolta l’esport base, la fundació impulsa campanyes audiovisuals per combatre el fenomen dels “pares hooligans”.
Tot aquest desplegament compta amb el suport d’una inestimable xarxa de gairebé cent voluntaris i dinou treballadors. Al capdavant de la sala de màquines hi ha l’Ignasi Taló, exmigfondista; al motor, té l’ajuda fonamental d’entitats com la Fundació “la Caixa” o la Fundació Sagrada Família, que confien en la capil·laritat del projecte.
Al seu suport s’hi suma el programa de Patrons de Brafa, una xarxa de particulars i empreses que s’asseguren que a cap nen se li tanqui la porta per motius econòmics.
Aquell barranc ple de runa dels anys seixanta és avui un ecosistema educatiu de gran importància per a Barcelona i els seus barris més desfavorits.
Quan la pilota deixa de rodar i s’apaguen els focus a Nou Barris, què és el que queda al camp de la Fundació Brafa? Queden l’alleujament d’un aturat que està recuperant la seva confiança, l’orgull d’un nen becat que se sent part d’un equip i la redempció dels qui semblaven abocats a l’exclusió.
Al cap i a la fi, això mateix és Brafa. Utilitzar la bellesa de l’esport per trobar, o rescatar, la pròpia identitat. I retornar a cada persona la certesa que encara té molt de partit per jugar.

ALTRES ARTICLES

L’HORA DE LES POLITÍQUES CULTURALS METROPOLITANES JOAN GUÀRDIA: “EL VINCLE ENTRE UNIVERSITAT I EMPRESA NECESSITA MÉS MECENATGE I PATROCINI”

 L’HORA DE LES POLITÍQUES CULTURALS METROPOLITANES

En la perspectiva de fixar-nos en les transformacions que viu Barcelona, a pocs anys de commemorar el centenari d’ un fet tan transcendental en la vida de la ciutat com va ser l’ Exposició Internacional de 1929, centrem la mirada en aquest nombre de RethinkBCN en l’ àmbit de la cultura que traspassa, no sense dificultats, els límits territorials de Barcelona per esdevenir progressivament una realitat metropolitana.
La celebració del festival Manifesta 15 amb escenaris en diversos àmbits metropolitans (Barcelona, el Prat de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Granollers, l’Hospitalet, Cornellà, Mataró, Terrassa, Sabadell, Sant Adrià de Besòs) amb les Tres Xemeneies com a imatge icònica ha servit per subratllar la dimensió metropolitana de la cultura, posant en valor la importància d’iniciatives pioneres, tot i que encara limitades, com la Nit dels Museus o el festival Dansa Metropolitana i que obren la porta a col·laboracions més àmplies, a la creació efectiva d’una comunitat cultural metropolitana.
Creació i consum defineixen la dualitat de la cultura de Barcelona
Més de 175.000 persones treballen, només en l’estricte terme municipal, en el sector de les indústries creatives que inclou un ampli ventall d’activitats tradicionals (de l’arquitectura a l’edició, les arts escèniques o la música) i altres més noves com les relacionades amb el programari, els videojocs, la realitat augmentada, la IA o l’edició electrònica. Caldria afegir el pes que aquestes activitats tenen a diferents ciutats metropolitanes (l’Hospitalet, Terrassa, Sabadell, el Prat de Llobregat, Granollers, etcètera).
Barcelona, amb una constel·lació de més de 325 centres culturals, ofereix dades espectaculars: museus i centres d’exposicions reben anualment més de 13 milions de visites, es venen 3 M d’entrades de teatre i 3,5 de cinema, es calcula que més de 3 milions de persones participen en activitats populars i les biblioteques reben 5,6 milions de visites.
Totes aquestes dades no s’ explicarien suficientment bé sense tenir en compte el pes del turisme i del públic procedent de l’ àrea, la regió metropolitana i del conjunt de Catalunya.
Tanmateix, encara hi ha importants sectors de població que queden fora, habitualment, del consum cultural. El nou full de ruta del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) de 2022 (“Compromís Metropolita 2030”) vol superar els límits de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Entre els reptes de “la ciutat dels 5 milions”, figura l’objectiu d’augmentar un 10 % la participació de la població en la vida cultural. Com? Reforçant el rol social de la cultura a través de l’ impuls dels drets culturals i de polítiques que promoguin l’ augment de la participació cultural: teixit associatiu i cultural de proximitat per poder actuar des de barris i municipis. En la mateixa línia, l’Enquesta de Drets Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona del 2022 assenyalava factors determinants a l’hora d’accedir a la cultura: el barri amb el seu conjunt d’institucions (teixit associatiu, centres cívics o ateneus, biblioteca, escola, institut…) i l’entorn familiar.
Una qüestió més: els principals partits polítics presents a Barcelona en el debat sobre polítiques culturals celebrat en vigílies de les eleccions municipals del 2023 van apostar per un consell metropolità de la cultura.
Ens interessa conèixer el posicionament de les administracions locals sobre la cultura amb perspectiva metropolitana a través de veus que representen la complexa realitat. Oferim en aquesta primera entrega l’opinió del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Xavier Marcé i de l’alcalde de Cornellà Antonio Balmon que és, alhora, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de Barcelona: La cultura traspassa les fronteres administratives
El regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé té una experiència de més de 30 anys en el sector tant en l’àmbit públic com en el privat.
En l’entrevista a Rethink BCN realitzada per Pep Martí i publicada el 7 de novembre de 2024 passava revista als reptes culturals de Barcelona tenint en compte l’escenari de 2029, centenari de l’Exposició Internacional de Barcelona. Aquests són els elements substancials relacionats amb els grans projectes municipals en matèria de cultura que tenen una clara dimensió metropolitana:
CENTENARI DE 1929, MONTJUÏC. Montjuïc és un lloc especial per a la ciutat: és una muntanya que és clarament un parc metropolità. I, per tant, és un espai que aglutina una mirada cap al Baix Llobregat, tal com la llera del Besòs ho fa cap al Maresme. A Montjuïc hi ha uns espais de la Fira que cal remodelar i cal afrontar l’ampliació del MNAC. Hi ha la idea, amb el Pavelló Alfons XII, d’un nou Palau de Congressos. Cal connectar millor Montjuïc i el Paral·lel, i obrir un espai que permeti pel carrer Lleida entrar d’una altra manera a Montjuïc. Hem de repensar tot el sistema de mobilitat de la muntanya per reforçar el seu paper com a gran espai de cultura, d’esports i de lleure.
EN AQUEST ENTORN, EL MNAC. Estem treballant en el projecte d’ampliació del MNAC. El MNAC està adscrit a la Generalitat, que és qui lidera el projecte, però ens implica com a Ajuntament en la mesura que formem part del museu, igual que el Ministeri de Cultura, i en la mesura que esdevé una peça central de la remodelació de Montjuïc.
SOBRE LA “COMUNITAT CULTURAL METROPOLITANA”. Més enllà de les fronteres administratives entre les ciutats, hi ha certs elements que les traspassen. La cultura és un d’ells. La circulació de públics és una evidència. Quin és el problema? Que els públics culturals tendeixen a anar de fora cap endins i poc d’endins cap a fora. És evident que molta gent de l’àrea metropolitana ve a consumir cultura a Barcelona i més difícilment la gent de Barcelona va a aquests altres llocs metropolitans. És una realitat injusta des del punt de vista cultural perquè ens perdem posar en valor propostes que són molt valuoses, encara que no tinguin una aparent centralitat.
INICIATIVES EN AQUEST SENTIT. Comencem fa sis anys amb el Festival de Dansa Metropolitana, que organitzen vuit o nou ajuntaments. La Nit dels Museus és una altra acció que s’escampa de manera coordinada per tota l’àrea metropolitana. I Manifesta és una altra proposta que ha tingut clarament aquesta vocació i es plasma en dotze ciutats.
BALANÇ DE MANIFESTA 15, A banda de visualitzar exposicions d’artistes importants, a Barcelona han vingut més de 300 crítics internacionals, hem estat presents a totes les revistes d’art del món, Barcelona és observada en aquests moments per la crítica internacional en termes artístics. Tot això és el curt termini. Ara, hem de pensar en el llarg termini. Quin és el llarg termini del Manifest? El més important és que ha permès posar en valor un conjunt d’espais que probablement no s’haguessin obert amb tanta rapidesa a la ciutadania. El cas de les Tres Xemeneies, per exemple. O la Casa Juncosa del Prat, o trencar les mirades estrictament locals sobre altres espais que tenen una lògica metropolitana, com Can Trinxet de l’Hospitalet, com la Presó de Mataró, posar en valor Ca n’Estruch a Sabadell, etcètera.
EL MACBA EN LA PERSPECTIVA 2029. El seu futur creixement està ben enfocat (…) El MACBA és una peça determinant per mantenir la vitalitat del Raval. El Raval, a diferència del que passa en altres ciutats, no és un espai que s’hagi desertitzat sinó que és un àmbit viscut pels ciutadans, amb ofertes culturals de primera magnitud: tenim la Universitat, el MACBA, el CCCB, molts teatres, la Filmoteca, el Taller de Musics i multitud d’associacions de tota mena.
LES TRES XEMENEIES. Les Tres Xemeneies és un lloc extraordinari. Quan parlem de les Tres Xemeneies no ho fem només d’un edifici, sinó d’un espai molt més gran, amb la possibilitat de fer un parc empresarial davant, i també una zona residencial. Per tant, és un nom que defineix un polígon molt extens. Hi ha una idea que ha agafat força, amb una dotació important de la Generalitat, que és la creació en el seu entorn del hub audiovisual de Catalunya. Pensem que, avui dia, quan parlem d’un hub audiovisual no ho fem tan sols en el camp del cinema o de les sèries de televisió; parlem de videojocs, d’art virtual, de tots els nous escenaris de l’audiovisual.
SITUACIÓ DEL TEATRE A BARCELONA I MADRID. A Barcelona hi ha gairebé 50 espais teatrals, però només hi ha dos públics. A Madrid n’hi ha onze o dotze. A Madrid hi ha deu teatres de mil places amb escenaris grans. Això fa que sigui molt difícil un cert tipus d’espectacles per a tothom o que portin a grans èxits. Té una virtut i és que el teatre alternatiu o d’investigació aquí ha estat més exitós que a Madrid. Però com que no és una capital d’estat, aquest pòsit patrimonial que el temps ha deixat en grans teatres a Barcelona no el tenim o s’ha anat perdent. Al Paral·lel n’hi havia alguns i també alguns cinemes havien estat teatres. Algun s’ha recuperat, com el Coliseum. Falten espais on la caixa escènica i el nombre de butaques permeti un tipus d’activitat teatral que probablement crearia molt més públic. L’interès pel teatre existeix. És l’any que s’han venut més entrades en tota la història: tres milions.

Antonio Balmon, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona

Alcalde de Cornellà de Llobregat des del 2004 és vicepresident executiu de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona des del 2010. La seva opinió associa sens dubte la doble dimensió local i territorial.
Amb més de 90.000 habitants, Cornellà de Llobregat ha jugat un paper determinant en la configuració de la realitat metropolitana per les seves característiques econòmiques, socials, sindicals i culturals alhora que ha esdevingut, de fet, en eix vertebrador d’ una comarca tan diversa i amb tanta personalitat com és el Baix Llobregat.
Li hem plantejat aquestes qüestions:
-¿Quins són els grans reptes del sector cultural en els pròxims anys?
Sentim que, a Cornellà, com a qualsevol ciutat de les seves característiques, es fa cultura. Contínuament, no només gràcies a l’impuls públic, sinó també, i en especial, gràcies al talent de les persones que hi viuen. Però sí que és possible fer-la més oberta, donar-li més difusió i capacitat de transmissió.
Per avançar en aquest àmbit de manera integrada i coordinada en la metròpoli s’ haurien de partir d’ unes polítiques conjuntes de públics i audiències; també serien útils eines de comunicació i difusió cultural metropolitanes; i plantejar polítiques econòmiques d’ajuts i subvencions culturals d’abast metropolità, que permetin una gestió horitzontal de les polítiques culturals seguint un model de cooperació i desenvolupament efectiu entre les administracions públiques i les entitats ciutadanes.

-¿Quin és el paper de les ciutats metropolitanes com a generadores i difusores de cultura?
La cultura ja està, ja s’està generant… el talent hi és, les persones hi són… Per tant, és obvi que les ciutats tenen un paper, no només com a plataforma de llançament per acompanyar els primers passos del talent creador, sinó també com a escenari de qualsevol proposta de gran abast.
Cal articular propostes que donin rellevància a les ciutats de l’entorn metropolità, no pel fet de sobresortir unes sobre les altres, sinó perquè la dimensió de l’AMB permet que hi hagi múltiples centralitats.
Entenem la cultura, a més, com un motor de creativitat i desenvolupament comunitari. En especial, ara i sempre, de cara al futur: la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits -i en la cultura també-, és el que ens permetrà avançar com a societat.

-¿Barcelona i la seva àrea es poden plantejar objectius compartits en matèria de cultura?
És evident i ja s’ha demostrat. Programes com Dansa Metropolitana, el recent Manifesta 15, o la Nit dels Museus, són exemples de com propostes culturals transversals, amb múltiples centres d’interès i localitzacions, poden atraure un gran nombre de persones i fer-les participar, fins i tot al voltant de temàtiques innovadores.
La riquesa és un paràmetre molt més important que la centralitat a l’hora de definir una cultura metropolitana, és totalment lògic. I que els objectius són compartits, també és una evidència: a més difusió cultural, una societat més rica, formada i participativa.
-¿Quina pot ser l’aportació específica de Cornellà de Llobregat i del Baix Llobregat?
A Cornellà som molt conscients de la importància de la cultura en la inclusió i la cohesió social. La ciutat es va desenvolupar ràpidament des d’ una realitat agrícola a una industrial, i el creixement demogràfic de mitjan segle XX va ser encara més ràpid, integrant noves formes d’ expressió cultural d’ acord amb els orígens de la població. Ara cal defugir els tòpics, aquestes expressions ja formen part de la realitat metropolitana; i no és necessària la mateixa precipitació a l’hora de plantejar què poden aportar les ciutats al món cultural.
Com a ciutat de persones treballadores, Cornellà s’ha caracteritzat per defensar un model que ens permetés democratitzar la cultura i portar-la a tots els racons de la ciutat. Tothom fa més seva una idea cultural si la té al seu barri, al seu carrer. En el cas de les propostes escèniques, també: hi ha d’haver equilibri amb el que es queda a les sales i el que es fa en espais oberts, com és el cas, per exemple, del Festival Internacional de Pallassos, que ha celebrat el seu 40è aniversari aquest passat 2024.
A Cornellà hem fet una aposta també per la lectura, creant una xarxa de cinc biblioteques que funcionen també com a espais de formació i difusió cultural, i treballem actualment en què Can Bagaria, una antiga fàbrica tèxtil, esdevingui un pol d’atracció cultural a escala metropolitana, ja que té els espais i les potencialitats perquè sigui així.

En la perspectiva de fixar-nos en les transformacions que viu Barcelona, a pocs anys de commemorar el centenari d’ un fet tan transcendental en la vida de la ciutat com va ser l’ Exposició Internacional de 1929, centrem la mirada en aquest nombre de RethinkBCN en l’ àmbit de la cultura que traspassa, no sense dificultats, els límits territorials de Barcelona per esdevenir progressivament una realitat metropolitana.
La celebració del festival Manifesta 15 amb escenaris en diversos àmbits metropolitans (Barcelona, el Prat de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Granollers, l’Hospitalet, Cornellà, Mataró, Terrassa, Sabadell, Sant Adrià de Besòs) amb les Tres Xemeneies com a imatge icònica ha servit per subratllar la dimensió metropolitana de la cultura, posant en valor la importància d’iniciatives pioneres, tot i que encara limitades, com la Nit dels Museus o el festival Dansa Metropolitana i que obren la porta a col·laboracions més àmplies, a la creació efectiva d’una comunitat cultural metropolitana.
Creació i consum defineixen la dualitat de la cultura de Barcelona
Més de 175.000 persones treballen, només en l’estricte terme municipal, en el sector de les indústries creatives que inclou un ampli ventall d’activitats tradicionals (de l’arquitectura a l’edició, les arts escèniques o la música) i altres més noves com les relacionades amb el programari, els videojocs, la realitat augmentada, la IA o l’edició electrònica. Caldria afegir el pes que aquestes activitats tenen a diferents ciutats metropolitanes (l’Hospitalet, Terrassa, Sabadell, el Prat de Llobregat, Granollers, etcètera).
Barcelona, amb una constel·lació de més de 325 centres culturals, ofereix dades espectaculars: museus i centres d’exposicions reben anualment més de 13 milions de visites, es venen 3 M d’entrades de teatre i 3,5 de cinema, es calcula que més de 3 milions de persones participen en activitats populars i les biblioteques reben 5,6 milions de visites.
Totes aquestes dades no s’ explicarien suficientment bé sense tenir en compte el pes del turisme i del públic procedent de l’ àrea, la regió metropolitana i del conjunt de Catalunya.
Tanmateix, encara hi ha importants sectors de població que queden fora, habitualment, del consum cultural. El nou full de ruta del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) de 2022 (“Compromís Metropolita 2030”) vol superar els límits de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Entre els reptes de “la ciutat dels 5 milions”, figura l’objectiu d’augmentar un 10 % la participació de la població en la vida cultural. Com? Reforçant el rol social de la cultura a través de l’ impuls dels drets culturals i de polítiques que promoguin l’ augment de la participació cultural: teixit associatiu i cultural de proximitat per poder actuar des de barris i municipis. En la mateixa línia, l’Enquesta de Drets Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona del 2022 assenyalava factors determinants a l’hora d’accedir a la cultura: el barri amb el seu conjunt d’institucions (teixit associatiu, centres cívics o ateneus, biblioteca, escola, institut…) i l’entorn familiar.
Una qüestió més: els principals partits polítics presents a Barcelona en el debat sobre polítiques culturals celebrat en vigílies de les eleccions municipals del 2023 van apostar per un consell metropolità de la cultura.
Ens interessa conèixer el posicionament de les administracions locals sobre la cultura amb perspectiva metropolitana a través de veus que representen la complexa realitat. Oferim en aquesta primera entrega l’opinió del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Xavier Marcé i de l’alcalde de Cornellà Antonio Balmon que és, alhora, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de Barcelona: La cultura traspassa les fronteres administratives
El regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé té una experiència de més de 30 anys en el sector tant en l’àmbit públic com en el privat.
En l’entrevista a Rethink BCN realitzada per Pep Martí i publicada el 7 de novembre de 2024 passava revista als reptes culturals de Barcelona tenint en compte l’escenari de 2029, centenari de l’Exposició Internacional de Barcelona. Aquests són els elements substancials relacionats amb els grans projectes municipals en matèria de cultura que tenen una clara dimensió metropolitana:
CENTENARI DE 1929, MONTJUÏC. Montjuïc és un lloc especial per a la ciutat: és una muntanya que és clarament un parc metropolità. I, per tant, és un espai que aglutina una mirada cap al Baix Llobregat, tal com la llera del Besòs ho fa cap al Maresme. A Montjuïc hi ha uns espais de la Fira que cal remodelar i cal afrontar l’ampliació del MNAC. Hi ha la idea, amb el Pavelló Alfons XII, d’un nou Palau de Congressos. Cal connectar millor Montjuïc i el Paral·lel, i obrir un espai que permeti pel carrer Lleida entrar d’una altra manera a Montjuïc. Hem de repensar tot el sistema de mobilitat de la muntanya per reforçar el seu paper com a gran espai de cultura, d’esports i de lleure.
EN AQUEST ENTORN, EL MNAC. Estem treballant en el projecte d’ampliació del MNAC. El MNAC està adscrit a la Generalitat, que és qui lidera el projecte, però ens implica com a Ajuntament en la mesura que formem part del museu, igual que el Ministeri de Cultura, i en la mesura que esdevé una peça central de la remodelació de Montjuïc.
SOBRE LA “COMUNITAT CULTURAL METROPOLITANA”. Més enllà de les fronteres administratives entre les ciutats, hi ha certs elements que les traspassen. La cultura és un d’ells. La circulació de públics és una evidència. Quin és el problema? Que els públics culturals tendeixen a anar de fora cap endins i poc d’endins cap a fora. És evident que molta gent de l’àrea metropolitana ve a consumir cultura a Barcelona i més difícilment la gent de Barcelona va a aquests altres llocs metropolitans. És una realitat injusta des del punt de vista cultural perquè ens perdem posar en valor propostes que són molt valuoses, encara que no tinguin una aparent centralitat.
INICIATIVES EN AQUEST SENTIT. Comencem fa sis anys amb el Festival de Dansa Metropolitana, que organitzen vuit o nou ajuntaments. La Nit dels Museus és una altra acció que s’escampa de manera coordinada per tota l’àrea metropolitana. I Manifesta és una altra proposta que ha tingut clarament aquesta vocació i es plasma en dotze ciutats.
BALANÇ DE MANIFESTA 15, A banda de visualitzar exposicions d’artistes importants, a Barcelona han vingut més de 300 crítics internacionals, hem estat presents a totes les revistes d’art del món, Barcelona és observada en aquests moments per la crítica internacional en termes artístics. Tot això és el curt termini. Ara, hem de pensar en el llarg termini. Quin és el llarg termini del Manifest? El més important és que ha permès posar en valor un conjunt d’espais que probablement no s’haguessin obert amb tanta rapidesa a la ciutadania. El cas de les Tres Xemeneies, per exemple. O la Casa Juncosa del Prat, o trencar les mirades estrictament locals sobre altres espais que tenen una lògica metropolitana, com Can Trinxet de l’Hospitalet, com la Presó de Mataró, posar en valor Ca n’Estruch a Sabadell, etcètera.
EL MACBA EN LA PERSPECTIVA 2029. El seu futur creixement està ben enfocat (…) El MACBA és una peça determinant per mantenir la vitalitat del Raval. El Raval, a diferència del que passa en altres ciutats, no és un espai que s’hagi desertitzat sinó que és un àmbit viscut pels ciutadans, amb ofertes culturals de primera magnitud: tenim la Universitat, el MACBA, el CCCB, molts teatres, la Filmoteca, el Taller de Musics i multitud d’associacions de tota mena.
LES TRES XEMENEIES. Les Tres Xemeneies és un lloc extraordinari. Quan parlem de les Tres Xemeneies no ho fem només d’un edifici, sinó d’un espai molt més gran, amb la possibilitat de fer un parc empresarial davant, i també una zona residencial. Per tant, és un nom que defineix un polígon molt extens. Hi ha una idea que ha agafat força, amb una dotació important de la Generalitat, que és la creació en el seu entorn del hub audiovisual de Catalunya. Pensem que, avui dia, quan parlem d’un hub audiovisual no ho fem tan sols en el camp del cinema o de les sèries de televisió; parlem de videojocs, d’art virtual, de tots els nous escenaris de l’audiovisual.
SITUACIÓ DEL TEATRE A BARCELONA I MADRID. A Barcelona hi ha gairebé 50 espais teatrals, però només hi ha dos públics. A Madrid n’hi ha onze o dotze. A Madrid hi ha deu teatres de mil places amb escenaris grans. Això fa que sigui molt difícil un cert tipus d’espectacles per a tothom o que portin a grans èxits. Té una virtut i és que el teatre alternatiu o d’investigació aquí ha estat més exitós que a Madrid. Però com que no és una capital d’estat, aquest pòsit patrimonial que el temps ha deixat en grans teatres a Barcelona no el tenim o s’ha anat perdent. Al Paral·lel n’hi havia alguns i també alguns cinemes havien estat teatres. Algun s’ha recuperat, com el Coliseum. Falten espais on la caixa escènica i el nombre de butaques permeti un tipus d’activitat teatral que probablement crearia molt més públic. L’interès pel teatre existeix. És l’any que s’han venut més entrades en tota la història: tres milions.

Antonio Balmon, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona

Alcalde de Cornellà de Llobregat des del 2004 és vicepresident executiu de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona des del 2010. La seva opinió associa sens dubte la doble dimensió local i territorial.
Amb més de 90.000 habitants, Cornellà de Llobregat ha jugat un paper determinant en la configuració de la realitat metropolitana per les seves característiques econòmiques, socials, sindicals i culturals alhora que ha esdevingut, de fet, en eix vertebrador d’ una comarca tan diversa i amb tanta personalitat com és el Baix Llobregat.
Li hem plantejat aquestes qüestions:
-¿Quins són els grans reptes del sector cultural en els pròxims anys?
Sentim que, a Cornellà, com a qualsevol ciutat de les seves característiques, es fa cultura. Contínuament, no només gràcies a l’impuls públic, sinó també, i en especial, gràcies al talent de les persones que hi viuen. Però sí que és possible fer-la més oberta, donar-li més difusió i capacitat de transmissió.
Per avançar en aquest àmbit de manera integrada i coordinada en la metròpoli s’ haurien de partir d’ unes polítiques conjuntes de públics i audiències; també serien útils eines de comunicació i difusió cultural metropolitanes; i plantejar polítiques econòmiques d’ajuts i subvencions culturals d’abast metropolità, que permetin una gestió horitzontal de les polítiques culturals seguint un model de cooperació i desenvolupament efectiu entre les administracions públiques i les entitats ciutadanes.

-¿Quin és el paper de les ciutats metropolitanes com a generadores i difusores de cultura?
La cultura ja està, ja s’està generant… el talent hi és, les persones hi són… Per tant, és obvi que les ciutats tenen un paper, no només com a plataforma de llançament per acompanyar els primers passos del talent creador, sinó també com a escenari de qualsevol proposta de gran abast.
Cal articular propostes que donin rellevància a les ciutats de l’entorn metropolità, no pel fet de sobresortir unes sobre les altres, sinó perquè la dimensió de l’AMB permet que hi hagi múltiples centralitats.
Entenem la cultura, a més, com un motor de creativitat i desenvolupament comunitari. En especial, ara i sempre, de cara al futur: la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits -i en la cultura també-, és el que ens permetrà avançar com a societat.

-¿Barcelona i la seva àrea es poden plantejar objectius compartits en matèria de cultura?
És evident i ja s’ha demostrat. Programes com Dansa Metropolitana, el recent Manifesta 15, o la Nit dels Museus, són exemples de com propostes culturals transversals, amb múltiples centres d’interès i localitzacions, poden atraure un gran nombre de persones i fer-les participar, fins i tot al voltant de temàtiques innovadores.
La riquesa és un paràmetre molt més important que la centralitat a l’hora de definir una cultura metropolitana, és totalment lògic. I que els objectius són compartits, també és una evidència: a més difusió cultural, una societat més rica, formada i participativa.
-¿Quina pot ser l’aportació específica de Cornellà de Llobregat i del Baix Llobregat?
A Cornellà som molt conscients de la importància de la cultura en la inclusió i la cohesió social. La ciutat es va desenvolupar ràpidament des d’ una realitat agrícola a una industrial, i el creixement demogràfic de mitjan segle XX va ser encara més ràpid, integrant noves formes d’ expressió cultural d’ acord amb els orígens de la població. Ara cal defugir els tòpics, aquestes expressions ja formen part de la realitat metropolitana; i no és necessària la mateixa precipitació a l’hora de plantejar què poden aportar les ciutats al món cultural.
Com a ciutat de persones treballadores, Cornellà s’ha caracteritzat per defensar un model que ens permetés democratitzar la cultura i portar-la a tots els racons de la ciutat. Tothom fa més seva una idea cultural si la té al seu barri, al seu carrer. En el cas de les propostes escèniques, també: hi ha d’haver equilibri amb el que es queda a les sales i el que es fa en espais oberts, com és el cas, per exemple, del Festival Internacional de Pallassos, que ha celebrat el seu 40è aniversari aquest passat 2024.
A Cornellà hem fet una aposta també per la lectura, creant una xarxa de cinc biblioteques que funcionen també com a espais de formació i difusió cultural, i treballem actualment en què Can Bagaria, una antiga fàbrica tèxtil, esdevingui un pol d’atracció cultural a escala metropolitana, ja que té els espais i les potencialitats perquè sigui així.

ALTRES ARTICLES

LA CIUTAT INTEL·LIGENT, PERSPECTIVES I ANÀLISIS XAVIER CASINOS: REIVINDICACIÓ DE L’URBANISME PLANIFICAT

LA CIUTAT INTEL·LIGENT, PERSPECTIVES I ANÀLISIS

‘SMART CITIES’, LA METRÒPOLI 4.0 AMB ROSTRE HUMÀ

Hèctor Santcovsky, sociòleg i politòleg, aprofundeix en el concepte de ciutat intel·ligent i estableix en el seu article els quatre reptes que al seu parer afronta la ciutat que vol avançar per convertir-se en una “smart city”.

Quan parlem de ciutats intel·ligents en què pensem? És la seva capacitat de generar coneixement, inventiva, en ser espavilada, llesta o molt astuta? De ser eficient en la prestació de serveis públics? O en respondre als grans reptes actuals com ara reduir les desigualtats, créixer de manera inclusiva, descarbonitzar-se? Ens passa una mica com amb la intel·ligència artificial. Són termes creats perquè segurament no comptem amb cap altra accepció, i es refereix al fet que, en determinats àmbits de la gestió de la ciutat –perquè és en aquest àmbit on s’utilitza aquesta accepció, atès que, en altres aspectes, no es titlla d'”intel·ligent” una ciutat puntera– com per exemple els serveis de neteja, de mobilitat, de l’espai públic, incloent el productiu del serveis públics, se la considera “smart” perquè està generant quelcom que en el context del qual prové resulta disruptiu, innovador, eficient, o molt novador.

Això vol dir, a la fi, que la construcció del concepte de “smart”, sabent que la ciutat “per se” no pensa, s’està definint pels dispositius que fan més fàcils, còmodes i útils els serveis que es presten als seus habitants amb un model de gestió de prestacions innovadors, moderns, pràctics i sobretot eficients. Però restarien també altres atributs, menys expressats com a ciutat “smart”, que podria fer referència al fet que sigui més solidària, justa, redistributiva, sostenible, equitativa, inclusiva i verda, i que potser és un dels debats actuals de com evolucionarà la ciutat, cap un model 4.0, i sobretot amb la gent com a epicentre d’aquest procés innovador, i d’aquí la idea d’una metròpoli amb rostre humà.

També restaria definir com s’avaluen els criteris que la defineixen com a “smart” una ciutat, i amb quins indicadors es podrien valorar. En síntesi, com haurà d’evolucionar un territori per esdevenir una ciutat/metròpoli amb rostre humà, on tot el que s’avalua té a veure en com s’inclou la variable “gent” per sobre la idea de “tecnologia”.

Recordant que les smarts cities van sorgir com a conseqüència d’un seguit de fires que portaven les innovacions més importants en els serveis a les ciutats: recollida selectiva de residus, semàfors amb so per a persones invidents, gestió automatitzada de la distribució de serveis de divers tipus, programes per monitoritzar el transport etc., que IBM va impulsar el terme per accelerar la “tecnologització” i automatització de molts serveis en base als seus productes i que a Barcelona, l’any 2008, al congrés de Smarts, va reorientar cap una visió més integral.

Si ens centrem en l’eficiència de la prestació de serveis estem fent un enorme pas endavant en la gestió de la ciutat, però la pregunta que ens sorgeix és la següent: estem responent als reptes o, millor dit, als reptes més significatius que té la ciutadania i la ciutat, en aquest sentit que Bennet parlava de la “ville” avui dia, o simplement estem fent processos més eficients en la gestió dels serveis ja establerts?

Normalment, quan ens referim a la ciutat intel·ligent hi ha molts exemples històrics que podrien ser indicatius de projectes d’aplicació de models intel·ligents de gestió urbana. Especialment ara, quan estem davant de la crisi del canvi climàtic o de la sequera no podem deixar de pensar en el Pla Cerdà o en els aqüeductes romans, per posar dos exemples concrets. Per tant, es fa molt necessari definir quins són els reptes que avui dia té la ciutat per intentar treballar sobre nous conceptes que contribueixen a fer-la més Smart i, segurament, en molts casos encara no tenim tecnologies implementables.

Hi ha quatre reptes que s’haurien d’introduir de manera fonamental en relació al destí de la metròpolis seguint un model de smart cities: la desigualtat, la descarbonització, l’habitatge i la innovació, aquesta darrera com una taca extensiva a tots els àmbits de la vida, i no com un tema de la “indústria” o la digitalització. Això no vol dir que els altres temes no siguin importants, però, per exemple, la indústria 4.0 té vida pròpia i “s’espavila”, i innova, però la pregunta és com innovem socialment, educativament, en les relacions socials, i sobretot com fem que una cultura de la innovació o de l’equitat i combat a les desigualtats penetri, impregni altres àmbits més enllà dels estrictament tecnològics. En aquest sentit, la indústria 4.0 podria aportar molts aspectes a un model de ciutat intel·ligent, ajudant a incorporar en temes com les IoT, o la IA elements importants per a la gestió de la ciutat. Però potser el més important i interessant és la inclusió de la visió del 4.0 com un vector tecnològic d’innovació que ha de penetrar en molts ordres de la ciutat i no limitar-se als temes productius. Segueix llegint l’article aquí.

L’APOSTA PER LES INFRAESTRUTURES TECNOLÒGIQUES

Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia, aborda en el seu article les estructures tecnològiques de Barcelona i el seu desenvolupament

En aquest espai sempre hem defensat el valor estratègic que tenen les infraestructures tecnològiques per a Barcelona. Les infraestructures de telecomunicacions es consideren infraestructures crítiques pel desenvolupament de la metròpoli.

El 98% del tràfic internacional d’Internet circula a través d’infraestructures de cables submarins de fibra òptica. Les connexions depenen de milers de kilòmetres de cables que, en profunditats d’uns 5.000 metres, creuen els mars i oceans del Planeta.

En el món existeixen uns 400 cables submarins. És un sector que les infraestructures de telecomunicacions que creix molt. Els nous desplegaments estan liderats per les grans empreses tecnològiques mundials, que incrementen la seva capacitat de transmissió i redueixen la latència del tràfic.

El sud d’Europa disposa de 45 cables submarins, 10 connecten amb Espanya i 9 a Portugal, i en procés de desplegament n’hi ha 6 més. La situació geoestratègica de la península fa que siguem un node estratègic de connexió entre Europa, Àfrica i Amèrica que permet augmentar la seva rellevància en l’economia digital global.

La posició geoestratègica que Barcelona en el Mediterrani li permet convertir-se en un centre neuràlgic per tal de ser un important punt d’interconnexió de cables submarins a Europa.
Barcelona Cable Landing Station (BCLS), liderat per l’empresa catalana AFR-IX Telecom, està construint a Sant Adrià de Besòs el més gran infraestructura de cable submarí de la Mediterrània, una estació d’aterratge d’alta capacitat a Barcelona.

Aquesta infraestructura serà la primera estació internacional d’aterratge de cables submarins construïda en Catalunya, la instal·lació operarà com a gestor independent en regiment de lloguer. El model neutral, que explotarà AFR-IX, és un model innovador d’accés obert, que facilita la lliure competència entre els grans operadors.

Barcelona CLS es la millor alternativa front altres alternatives, com la que vol oferir la nova estació a la ciutat de Gènova. La de Barcelona ens permetrà descongestionar el tràfic que passa per Marsella. La infraestructura francesa dona serveis a 10 cables submarins i en procés de obtenir els permisos d’aterratge de 12 més, per el que es estratègic disposar de l’estació de Barcelona.

El proper any està previst l’entrada en funcionament a Barcelona de la Medusa Submarine Station, una nova infraestructura de comunicació submarina que serà referent en la Mediterrània.

Un projecte liderat també per la companyia AFR-IX, que desplegarà des de la Barcelona Cable Landing Station, amb una inversió de 326 milions d’euros, finançat una part pel Banc Europeu de Inversions (BEI) amb 163 milions d’euros.

Medusa serà el cable submarí de fibra òptica més llarg de la Mediterrània. Són uns 8.700 kilòmetres, connectarà nou països d’Àfrica i Europa, amb punts d’aterratge a Portugal, Marroc, Espanya, França, Algèria, Tunísia, Itàlia, Grècia i Egipte. El primer tram d’aquesta infraestructura serà desplegada per a la companyia Alcatel Submarine Networks i començarà a funcionar el 2024 unint Barcelona amb Lisboa i Marsella. Continua llegint l’article aquí.

NOVES EXPERIÈNCIES DIGITALS IMMERSIVES (VR/AR) A L’ENTORN METROPOLITÀ

Carles Grau és enginyer industrial amb una destacada trajectòria professional en el àmbit de les TIC, i ha ocupat càrrecs en empreses multinacionals del sector i també ha estat el director general de la Mobil World Capital (MWC). Actualment és Fundador i CEO de Grau Innovation Consulting. En el seu article presenta les darreres novetats en matèria de tecnologies immersives, realitat virtual i realitat agumentada.

Des dels anys vuitanta estem experimentant amb tecnologies immersives, realitat virtual i realitat augmentada. Oculus VR l’any 2012 va suposar un salt important i avui, grans corporacions tecnològiques com Meta i Apple, estan fent aportacions molt rellevants en aquesta indústria, permetent-nos gaudir de casos d’ús cada cop de més impacte a l’entorn metropolità.

Fa més de catorze anys, treballant a la direcció de Microsoft, el nostre equip de visió de futur va dissenyar i ens va compartir un vídeo molt inspirador que encara és visible a Youtube: “Microsoft Future Vision Manufacturing”, (564) Microsoft Manufacturing Future Vision – YouTube. Al vídeo es pot veure com l’equip de disseny d’un fabricant de cotxes treballa en un nou model de seient per un vehicle i com comparteixen en una videoconferència aquest nou disseny amb els enginyers del proveïdor, fent que l’holograma del seient en 3D pugui rotar i es pugui ampliar de cara a prendre decisions conjuntes sobre el disseny i la fabricació.

Aquell somni de futur avui és una realitat gràcies a la capacitat d’amplada de banda que ofereixen les xarxes 5G i als nous usos d’hologrames que impulsen els equips d’innovació a moltes empreses, com la catalana Fluge Audiovisuals, Barcelona | Fluge Audiovisuales.

Fa uns anys, fora dels entorns industrials, vàrem experimentar com la realitat augmentada afavoria noves experiències molt enriquidores al món de la cultura i l’entreteniment. Aquest va ser el cas del Festival Cruïlla que, gràcies a la feina de Cellnex, Acciona i l’equip de 5GBarcelona, va desplegar càmeres 360 d’alta resolució a l’escenari i va disposar un espai proper amb ulleres de realitat augmentada i comunicacions 5G per tal que els fans gaudissin de l’experiència “màgica” de cantar i ballar a l’escenari al costat dels seus artistes favorits, lluny de la platea des d’on veiem sempre els concerts: 5G Cruïlla | 5g Barcelona, 5G el hub del sur de Europa.

També al món de l’art, la cultura i la construcció, aquestes noves experiències de realitat augmentada ens permeten gaudir d’escenaris com, per exemple, la imatge de la Sagrada Família un cop estigui finalitzada, que podem trobar visible a la web del temple, Visita irtual – Sagrada Família – Sagrada Familia o les experiències immersives que es poden gaudir a la Casa Batlló.

Al món de l’arquitectura i la construcció cada dia podem veure simulacions de com quedarà un edifici en un terreny. D’aquesta manera, abans de construir, podem explorar diferents opcions de disseny i acabats que facilitaran la venda i el desplegament del projecte, tal com ens mostra l’innovador Marc Vidal a un dels seus recents posts a LinkedIn https://www.linkedin.com/posts/vidalmarc_ar-arquitectura-construcciaejn-activity-7088412400818806784-Jx1t?utm_source=share&utm_medium=member_desktop

I allà on les ulleres de realitat augmentada es poden percebre com un obstacle, és destacable l’impuls que estan generant nous dispositius com el de Broomx Technologies – Immersive solutions, l’startup catalana que va guanyar reconeixement a l’esdeveniment del 4YFN i que ha dissenyat un dispositiu de projecció 360 que genera experiències immersives a sales de tota mena i amb un àudio de qualitat.

És interessant l’ús que hospitals i centres de salut estan fent en aquest entorn: dispositius i nous continguts per sessions de “mindfulness”, exercicis de memòria o sessions terapèutiques per a pacients a centres com l’Institut Guttman, l’Hospital de Terrassa o la seu de la Cooperativa Suara, però també per generar formació d’impacte per treballadors, com fa servir Asepeyo a la seva unitat de formació en prevenció de riscos laborals.

En el marc de la salut, també és destacable la iniciativa de Serious Games, impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Peninsula Corporate Innovation – Agencia consultora de innovación, on hospitals com els de Bellvitge o Viladecans experimenten amb continguts en alimentació saludable, activitat física i salut mental per a joves i adults, demostrant que el món dels videojocs és un autèntic motor industrial que va molt més enllà de l’entreteniment. Continua llegint l’article aquí.

L’EMERGÈNCIA DIGITAL A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Cristina Colom, experta en humanisme tecnològic, analitza en el seu article els canvis que comportarà la digitalització de la societat.

Estem vivint una emergència digital…

La integració de la tecnologia en la nostra societat és cada vegada més evident i ha canviat quasi bé tots els aspectes de la nostra vida quotidiana.

Les tecnologies emergents, la disrupció tecnològica i tot allò que anomenem “digitalització” s’estan estenent a una velocitat vertiginosa; molt més accelerada del què s’hauria pogut calcular i aquestes tecnologies juguen cada cop més un rol essencial en àmbits clau com:

• l’accés a serveis públics
• a l’educació
• a les finances
• a la mobilitat
• al lleure
• a la cultura
• en els nostres hàbits de consum o de viatjar
• en la manera en que interactuem o participem en la societat i
• òbviament també en el mercat laboral, (tant pel què fa a elements clau com la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses, com en la creació de llocs de treball i l’aparició de nous llocs de treball).
•  

A més a més, els canvis que viurem els propers 5 o 10 anys associats a la disrupció tecnològica seran més rellevants que els que hem viscut com a societat en el darrer segle.

Vivim en un món cada cop més globalitzat, que està començant a sortir d’una pandèmia global, en un escenari on estem posant en risc la pròpia sostenibilitat del planeta (en la que denominem dècada del clima i en la que hem d’assolir els ODS de l’Agenda 2030). A aquest panorama hi afegim problemàtiques socio-econòmiques molt rellevants com la guerra en terres europees, el nivell d’inflació actual, l’augment de visibilitat i incorporació en institucions democràtiques de partits o moviments molt extremistes, però també garantir aigua potable, lluitar contra malalties emergents, la proliferació de terrorisme en certes zones del món però que també ens afecten, el desarmament o el fet de l’envelliment i el nombre de refugiats… i enmig de tot aquest escenari… estem també en una emergència digital.

L’emergència digital és una situació generada per una transformació digital asimètrica i accelerada que requereix mesures urgents per garantir l’equitat i la protecció dels drets humans ara més que mai en tots els entorns, tant els presencials com els digitals, així com garantir la sostenibilitat del planeta. Continua llegint l’article aquí.

‘SMART CITIES’, LA METRÒPOLI 4.0 AMB ROSTRE HUMÀ

Hèctor Santcovsky, sociòleg i politòleg, aprofundeix en el concepte de ciutat intel·ligent i estableix en el seu article els quatre reptes que al seu parer afronta la ciutat que vol avançar per convertir-se en una “smart city”.

Quan parlem de ciutats intel·ligents en què pensem? És la seva capacitat de generar coneixement, inventiva, en ser espavilada, llesta o molt astuta? De ser eficient en la prestació de serveis públics? O en respondre als grans reptes actuals com ara reduir les desigualtats, créixer de manera inclusiva, descarbonitzar-se? Ens passa una mica com amb la intel·ligència artificial. Són termes creats perquè segurament no comptem amb cap altra accepció, i es refereix al fet que, en determinats àmbits de la gestió de la ciutat –perquè és en aquest àmbit on s’utilitza aquesta accepció, atès que, en altres aspectes, no es titlla d'”intel·ligent” una ciutat puntera– com per exemple els serveis de neteja, de mobilitat, de l’espai públic, incloent el productiu del serveis públics, se la considera “smart” perquè està generant quelcom que en el context del qual prové resulta disruptiu, innovador, eficient, o molt novador.

Això vol dir, a la fi, que la construcció del concepte de “smart”, sabent que la ciutat “per se” no pensa, s’està definint pels dispositius que fan més fàcils, còmodes i útils els serveis que es presten als seus habitants amb un model de gestió de prestacions innovadors, moderns, pràctics i sobretot eficients. Però restarien també altres atributs, menys expressats com a ciutat “smart”, que podria fer referència al fet que sigui més solidària, justa, redistributiva, sostenible, equitativa, inclusiva i verda, i que potser és un dels debats actuals de com evolucionarà la ciutat, cap un model 4.0, i sobretot amb la gent com a epicentre d’aquest procés innovador, i d’aquí la idea d’una metròpoli amb rostre humà.

També restaria definir com s’avaluen els criteris que la defineixen com a “smart” una ciutat, i amb quins indicadors es podrien valorar. En síntesi, com haurà d’evolucionar un territori per esdevenir una ciutat/metròpoli amb rostre humà, on tot el que s’avalua té a veure en com s’inclou la variable “gent” per sobre la idea de “tecnologia”.

Recordant que les smarts cities van sorgir com a conseqüència d’un seguit de fires que portaven les innovacions més importants en els serveis a les ciutats: recollida selectiva de residus, semàfors amb so per a persones invidents, gestió automatitzada de la distribució de serveis de divers tipus, programes per monitoritzar el transport etc., que IBM va impulsar el terme per accelerar la “tecnologització” i automatització de molts serveis en base als seus productes i que a Barcelona, l’any 2008, al congrés de Smarts, va reorientar cap una visió més integral.

Si ens centrem en l’eficiència de la prestació de serveis estem fent un enorme pas endavant en la gestió de la ciutat, però la pregunta que ens sorgeix és la següent: estem responent als reptes o, millor dit, als reptes més significatius que té la ciutadania i la ciutat, en aquest sentit que Bennet parlava de la “ville” avui dia, o simplement estem fent processos més eficients en la gestió dels serveis ja establerts?

Normalment, quan ens referim a la ciutat intel·ligent hi ha molts exemples històrics que podrien ser indicatius de projectes d’aplicació de models intel·ligents de gestió urbana. Especialment ara, quan estem davant de la crisi del canvi climàtic o de la sequera no podem deixar de pensar en el Pla Cerdà o en els aqüeductes romans, per posar dos exemples concrets. Per tant, es fa molt necessari definir quins són els reptes que avui dia té la ciutat per intentar treballar sobre nous conceptes que contribueixen a fer-la més Smart i, segurament, en molts casos encara no tenim tecnologies implementables.

Hi ha quatre reptes que s’haurien d’introduir de manera fonamental en relació al destí de la metròpolis seguint un model de smart cities: la desigualtat, la descarbonització, l’habitatge i la innovació, aquesta darrera com una taca extensiva a tots els àmbits de la vida, i no com un tema de la “indústria” o la digitalització. Això no vol dir que els altres temes no siguin importants, però, per exemple, la indústria 4.0 té vida pròpia i “s’espavila”, i innova, però la pregunta és com innovem socialment, educativament, en les relacions socials, i sobretot com fem que una cultura de la innovació o de l’equitat i combat a les desigualtats penetri, impregni altres àmbits més enllà dels estrictament tecnològics. En aquest sentit, la indústria 4.0 podria aportar molts aspectes a un model de ciutat intel·ligent, ajudant a incorporar en temes com les IoT, o la IA elements importants per a la gestió de la ciutat. Però potser el més important i interessant és la inclusió de la visió del 4.0 com un vector tecnològic d’innovació que ha de penetrar en molts ordres de la ciutat i no limitar-se als temes productius. Segueix llegint l’article aquí.

L’APOSTA PER LES INFRAESTRUTURES TECNOLÒGIQUES

Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia, aborda en el seu article les estructures tecnològiques de Barcelona i el seu desenvolupament

En aquest espai sempre hem defensat el valor estratègic que tenen les infraestructures tecnològiques per a Barcelona. Les infraestructures de telecomunicacions es consideren infraestructures crítiques pel desenvolupament de la metròpoli.

El 98% del tràfic internacional d’Internet circula a través d’infraestructures de cables submarins de fibra òptica. Les connexions depenen de milers de kilòmetres de cables que, en profunditats d’uns 5.000 metres, creuen els mars i oceans del Planeta.

En el món existeixen uns 400 cables submarins. És un sector que les infraestructures de telecomunicacions que creix molt. Els nous desplegaments estan liderats per les grans empreses tecnològiques mundials, que incrementen la seva capacitat de transmissió i redueixen la latència del tràfic.

El sud d’Europa disposa de 45 cables submarins, 10 connecten amb Espanya i 9 a Portugal, i en procés de desplegament n’hi ha 6 més. La situació geoestratègica de la península fa que siguem un node estratègic de connexió entre Europa, Àfrica i Amèrica que permet augmentar la seva rellevància en l’economia digital global.

La posició geoestratègica que Barcelona en el Mediterrani li permet convertir-se en un centre neuràlgic per tal de ser un important punt d’interconnexió de cables submarins a Europa.
Barcelona Cable Landing Station (BCLS), liderat per l’empresa catalana AFR-IX Telecom, està construint a Sant Adrià de Besòs el més gran infraestructura de cable submarí de la Mediterrània, una estació d’aterratge d’alta capacitat a Barcelona.

Aquesta infraestructura serà la primera estació internacional d’aterratge de cables submarins construïda en Catalunya, la instal·lació operarà com a gestor independent en regiment de lloguer. El model neutral, que explotarà AFR-IX, és un model innovador d’accés obert, que facilita la lliure competència entre els grans operadors.

Barcelona CLS es la millor alternativa front altres alternatives, com la que vol oferir la nova estació a la ciutat de Gènova. La de Barcelona ens permetrà descongestionar el tràfic que passa per Marsella. La infraestructura francesa dona serveis a 10 cables submarins i en procés de obtenir els permisos d’aterratge de 12 més, per el que es estratègic disposar de l’estació de Barcelona.

El proper any està previst l’entrada en funcionament a Barcelona de la Medusa Submarine Station, una nova infraestructura de comunicació submarina que serà referent en la Mediterrània.

Un projecte liderat també per la companyia AFR-IX, que desplegarà des de la Barcelona Cable Landing Station, amb una inversió de 326 milions d’euros, finançat una part pel Banc Europeu de Inversions (BEI) amb 163 milions d’euros.

Medusa serà el cable submarí de fibra òptica més llarg de la Mediterrània. Són uns 8.700 kilòmetres, connectarà nou països d’Àfrica i Europa, amb punts d’aterratge a Portugal, Marroc, Espanya, França, Algèria, Tunísia, Itàlia, Grècia i Egipte. El primer tram d’aquesta infraestructura serà desplegada per a la companyia Alcatel Submarine Networks i començarà a funcionar el 2024 unint Barcelona amb Lisboa i Marsella. Continua llegint l’article aquí.

NOVES EXPERIÈNCIES DIGITALS IMMERSIVES (VR/AR) A L’ENTORN METROPOLITÀ

Carles Grau és enginyer industrial amb una destacada trajectòria professional en el àmbit de les TIC, i ha ocupat càrrecs en empreses multinacionals del sector i també ha estat el director general de la Mobil World Capital (MWC). Actualment és Fundador i CEO de Grau Innovation Consulting. En el seu article presenta les darreres novetats en matèria de tecnologies immersives, realitat virtual i realitat agumentada.

Des dels anys vuitanta estem experimentant amb tecnologies immersives, realitat virtual i realitat augmentada. Oculus VR l’any 2012 va suposar un salt important i avui, grans corporacions tecnològiques com Meta i Apple, estan fent aportacions molt rellevants en aquesta indústria, permetent-nos gaudir de casos d’ús cada cop de més impacte a l’entorn metropolità.

Fa més de catorze anys, treballant a la direcció de Microsoft, el nostre equip de visió de futur va dissenyar i ens va compartir un vídeo molt inspirador que encara és visible a Youtube: “Microsoft Future Vision Manufacturing”, (564) Microsoft Manufacturing Future Vision – YouTube. Al vídeo es pot veure com l’equip de disseny d’un fabricant de cotxes treballa en un nou model de seient per un vehicle i com comparteixen en una videoconferència aquest nou disseny amb els enginyers del proveïdor, fent que l’holograma del seient en 3D pugui rotar i es pugui ampliar de cara a prendre decisions conjuntes sobre el disseny i la fabricació.

Aquell somni de futur avui és una realitat gràcies a la capacitat d’amplada de banda que ofereixen les xarxes 5G i als nous usos d’hologrames que impulsen els equips d’innovació a moltes empreses, com la catalana Fluge Audiovisuals, Barcelona | Fluge Audiovisuales.

Fa uns anys, fora dels entorns industrials, vàrem experimentar com la realitat augmentada afavoria noves experiències molt enriquidores al món de la cultura i l’entreteniment. Aquest va ser el cas del Festival Cruïlla que, gràcies a la feina de Cellnex, Acciona i l’equip de 5GBarcelona, va desplegar càmeres 360 d’alta resolució a l’escenari i va disposar un espai proper amb ulleres de realitat augmentada i comunicacions 5G per tal que els fans gaudissin de l’experiència “màgica” de cantar i ballar a l’escenari al costat dels seus artistes favorits, lluny de la platea des d’on veiem sempre els concerts: 5G Cruïlla | 5g Barcelona, 5G el hub del sur de Europa.

També al món de l’art, la cultura i la construcció, aquestes noves experiències de realitat augmentada ens permeten gaudir d’escenaris com, per exemple, la imatge de la Sagrada Família un cop estigui finalitzada, que podem trobar visible a la web del temple, Visita irtual – Sagrada Família – Sagrada Familia o les experiències immersives que es poden gaudir a la Casa Batlló.

Al món de l’arquitectura i la construcció cada dia podem veure simulacions de com quedarà un edifici en un terreny. D’aquesta manera, abans de construir, podem explorar diferents opcions de disseny i acabats que facilitaran la venda i el desplegament del projecte, tal com ens mostra l’innovador Marc Vidal a un dels seus recents posts a LinkedIn https://www.linkedin.com/posts/vidalmarc_ar-arquitectura-construcciaejn-activity-7088412400818806784-Jx1t?utm_source=share&utm_medium=member_desktop

I allà on les ulleres de realitat augmentada es poden percebre com un obstacle, és destacable l’impuls que estan generant nous dispositius com el de Broomx Technologies – Immersive solutions, l’startup catalana que va guanyar reconeixement a l’esdeveniment del 4YFN i que ha dissenyat un dispositiu de projecció 360 que genera experiències immersives a sales de tota mena i amb un àudio de qualitat.

És interessant l’ús que hospitals i centres de salut estan fent en aquest entorn: dispositius i nous continguts per sessions de “mindfulness”, exercicis de memòria o sessions terapèutiques per a pacients a centres com l’Institut Guttman, l’Hospital de Terrassa o la seu de la Cooperativa Suara, però també per generar formació d’impacte per treballadors, com fa servir Asepeyo a la seva unitat de formació en prevenció de riscos laborals.

En el marc de la salut, també és destacable la iniciativa de Serious Games, impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Peninsula Corporate Innovation – Agencia consultora de innovación, on hospitals com els de Bellvitge o Viladecans experimenten amb continguts en alimentació saludable, activitat física i salut mental per a joves i adults, demostrant que el món dels videojocs és un autèntic motor industrial que va molt més enllà de l’entreteniment. Continua llegint l’article aquí.

L’EMERGÈNCIA DIGITAL A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Cristina Colom, experta en humanisme tecnològic, analitza en el seu article els canvis que comportarà la digitalització de la societat.

Estem vivint una emergència digital…

La integració de la tecnologia en la nostra societat és cada vegada més evident i ha canviat quasi bé tots els aspectes de la nostra vida quotidiana.

Les tecnologies emergents, la disrupció tecnològica i tot allò que anomenem “digitalització” s’estan estenent a una velocitat vertiginosa; molt més accelerada del què s’hauria pogut calcular i aquestes tecnologies juguen cada cop més un rol essencial en àmbits clau com:

• l’accés a serveis públics
• a l’educació
• a les finances
• a la mobilitat
• al lleure
• a la cultura
• en els nostres hàbits de consum o de viatjar
• en la manera en que interactuem o participem en la societat i
• òbviament també en el mercat laboral, (tant pel què fa a elements clau com la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses, com en la creació de llocs de treball i l’aparició de nous llocs de treball).
• A més a més, els canvis que viurem els propers 5 o 10 anys associats a la disrupció tecnològica seran més rellevants que els que hem viscut com a societat en el darrer segle.

Vivim en un món cada cop més globalitzat, que està començant a sortir d’una pandèmia global, en un escenari on estem posant en risc la pròpia sostenibilitat del planeta (en la que denominem dècada del clima i en la que hem d’assolir els ODS de l’Agenda 2030). A aquest panorama hi afegim problemàtiques socio-econòmiques molt rellevants com la guerra en terres europees, el nivell d’inflació actual, l’augment de visibilitat i incorporació en institucions democràtiques de partits o moviments molt extremistes, però també garantir aigua potable, lluitar contra malalties emergents, la proliferació de terrorisme en certes zones del món però que també ens afecten, el desarmament o el fet de l’envelliment i el nombre de refugiats… i enmig de tot aquest escenari… estem també en una emergència digital.

L’emergència digital és una situació generada per una transformació digital asimètrica i accelerada que requereix mesures urgents per garantir l’equitat i la protecció dels drets humans ara més que mai en tots els entorns, tant els presencials com els digitals, així com garantir la sostenibilitat del planeta. Continua llegint l’article aquí.

ALTRES ARTICLES

PLANTEJAMENTS SOBRE EL FUTUR DE LA URBS JOSEP MARIA URETA: DECIDIR ABANS DEL PERQUÈ ALBERT MILIÁN: UNA MIRADA MIL·LENNISTA A LA BARCELONA DE DEMÀ LLUÍS BOADA: ESCALA TERRITORIAL I GESTIÓ MEDIAMBIENTAL

JOAN GUÀRDIA: “EL VINCLE ENTRE UNIVERSITAT I EMPRESA NECESSITA MÉS MECENATGE I PATROCINI”

El nou rector de la Universitat de Barcelona pensa que la millor garantia d’una societat per prendre decisions és escoltar la ciència.

Per Pep Martí

Per Pep Martí

ALTRES ARTICLES