L’EMERGÈNCIA DIGITAL A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Us proposem llegir la ponència de Cristina Colom, experta en humanisme tecnològic, en el cicle de Foment del Treball del 27 d’octubre de 2022 en la que analitza els canvis que comportarà la digitalització de la societat

Estem vivint una emergència digital…

La integració de la tecnologia en la nostra societat és cada vegada més evident i ha canviat quasi bé tots els aspectes de la nostra vida quotidiana.

Les tecnologies emergents, la disrupció tecnològica i tot allò que anomenem “digitalització” s’estan estenent a una velocitat vertiginosa; molt més accelerada del què s’hauria pogut calcular i aquestes tecnologies juguen cada cop més un rol essencial en àmbits clau com:

• • l’accés a serveis públics
  • a l’educació
  • a les finances
  • a la mobilitat
  • al lleure
  • a la cultura
  • en els nostres hàbits de consum o de viatjar
  • en la manera en que interactuem o participem en la societat i
  • òbviament també en el mercat laboral, (tant pel què fa a elements clau com la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses, com en la creació de llocs de treball i l’aparició de nous llocs de treball).

A més a més, els canvis que viurem els propers 5 o 10 anys associats a la disrupció tecnològica seran més rellevants que els que hem viscut com a societat en el darrer segle.

Vivim en un món cada cop més globalitzat, que està començant a sortir d’una pandèmia global, en un escenari on estem posant en risc la pròpia sostenibilitat del planeta (en la que denominem dècada del clima i en la que hem d’assolir els ODS de l’Agenda 2030). A aquest panorama hi afegim problemàtiques socio-econòmiques molt rellevants com la guerra en terres europees, el nivell d’inflació actual, l’augment de visibilitat i incorporació en institucions democràtiques de partits o moviments molt extremistes, però també garantir aigua potable, lluitar contra malalties emergents, la proliferació de terrorisme en certes zones del món però que també ens afecten, el desarmament o el fet de l’envelliment i el nombre de refugiats… i enmig de tot aquest escenari… estem també en una emergència digital.

L’emergència digital és una situació generada per una transformació digital asimètrica i accelerada que requereix mesures urgents per garantir l’equitat i la protecció dels drets humans ara més que mai en tots els entorns, tant els presencials com els digitals, així com garantir la sostenibilitat del planeta.

Si bé és cert que aquesta disrupció tecnològica ens aporta molts beneficis, moltes oportunitats i avantatges, accés a serveis, a informació, a l’educació, a nous llocs de treball, a innovacions impensables, i crec que també s’ha de fer èmfasi a aquesta cara de la moneda, hem d’analitzar la cara dels reptes, dels dilemes, dels riscos o perills que la digitalització incorpora- alguns d’ells de sèrie, des de la seva configuració.

L’impacte negatiu de l’ús de les noves tecnologies està portant a una sèrie de riscos de caire econòmic, social, legal, ètic i fins i tot mediambiental que s’han de fer front.

I si bé és cert que la societat en el seu conjunt és cada cop més digital, també ho és que en aquesta societat s’estan o es poden vulnerar alguns dels drets fonamentals de la ciutadania:

• • Privacitat i ús de les nostres dades (recordem que hi ha la Llei de Protecció de Dades)
  • intimitat,
  • anonimat,
  • el dret a l’oblit,
  • dret a un treball digne;
  • a la igualtat,
  • a la no-discriminació,
  • a la llibertat d’expressió,
  • a la informació veraç
  • Protecció dels menors
  • Un dret que se’n parla poc: A no ser digital.

I també és cert que hem de posar atenció en alguns drets que fins a data d’avui no queden recollits en el marc normatiu o en la Constitució:

• El dret a l’accés universal a Internet,
• el dret del teletreball o
• el dret a protegir-se davant els avenços de la neurociència (neurotecnologies)

… junt al fenomen de creixement de les àrees urbanes…

Però hi ha un segon fenomen indissociable a la digitalització: i és del creixement de les ciutats. Segons el Banc Mundial, quasi bé el 55% de la població viu en zones urbanes i és una xifra que seguirà creixent, fins quasi bé el 70% el 2050.

I aquesta transformació digital – accelerada i asimètrica de la que parlava- té com a principal escenari les zones urbanes i està canviant radicalment la relació entre les administracions, les empreses i el ciutadà.

Les ciutats es converteixen en l’expressió de transformacions econòmiques, socials i polítiques, essent l’epicentre tant d’oportunitats, creativitat i innovació, enginy, talent com de com de reptes i tensions.

… i és en aquests entorns on es donen les oportunitats però sobretot on es produeixen una sèrie de reptes i riscos cabdals que estan provocant majors desigualtats en la societat…

Aquesta emergència digital es manifesta via una sèrie de reptes imminents que fan que la societat cada cop tingui major escletxes, majors diferències, diferents velocitats i per tant es palpin encara més les desigualtats. Estem parlant de bretxes digitals, de discriminació algorísmica, de ciberdelinqüència, de manca d’adaptació de les pimes a la digitalització, d’un us inadequat de les nostres dades… i també de reptes mediambientals de la tecnologia per aconseguir una transició digital sostenible.

… i incrementen els reptes urbans…

Els reptes urbans són actualment d’una envergadura colossal. Si de per se les ciutats havien de dissenyar accions per fer front a elements bàsics com la pobresa, l’habitatge assequible, l’educació, el transport públic, la qualitat de l’aire, aigua potable, l’atur o eines democràtiques participatives. Ara, més enllà de fer front a la pandèmia, aquestes zones urbanes han de ser:

• • Sostenibles
  • Resilients
  • Segures
  • Impulsores de l’economia circular; el turisme o la mobilitat sostenibles

i sobretot, sobretot ha dissenyar i implementar una digitalització inclusiva i equitativa per a tota la ciutadania

I la solució passa per l’Humanisme tecnològic

La solució es troba en aplicar l’humanisme tecnològic, entès com una perspectiva que posa la tecnologia al servei de les persones i de les seves necessitats, de les seves inquietuds. Ho definim posant a la ciutadania al centre, prioritzant a les persones en el desenvolupament tecnològic i empoderant-la.

Hem d’aplicar una visió social, humanista, inclusiva i sostenible que garanteixi que aquesta transició digital en cap cas vulneri, sinó ans el contrari, protegeixi i fomenti els nostres drets més essencials i en la que s’impulsin valors com coneixement, confiança, transparència.

Es evident però que quan parlem de fer un procés de digitalització inclusiva en les zones urbanes es tracta d’una tasca complexa ja que estem tractant d’un espai amb major densitat i diversitat. Això es pot traduir amb una major concentració de nivells d’atur, de pobresa i en general de desigualtats.

Barcelona, com a capital de l’Humanisme tecnològic

I Barcelona aposta per convertir-se en la capital d’aquest humanisme tecnològic. No només des de l’Ajuntament sinó des d’altres administracions, organismes, organitzacions… recolzen aquesta capitalitat que podríem engrandir-la si comptem amb tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Aquesta capitalitat la podrem assolir si ho fem de forma col·laborativa. Aquest procés de transformació digital inclusiva hauria de ser transversal entre tots aquells que tenen alguna cosa a dir en el disseny de l’agenda digital, sector privat, organitzacions multilaterals, organitzacions representants de la societat civil, comunitat científica i òbviament les diferents administracions, començant per les més locals però aprofitant el potencial de l’àrea metropolitana.

… aquest humanisme tecnològic es tradueix en avançar en un model inclusiu de societat digital…

• • Fer front a les bretxes digitals.

Existeix una multiplicitat i una complexitat de bretxes digitals que suposen barreres, limitacions per raons de gènere, raons generacionals, de nivell educatiu, d’assequibilitat, de competències i comprensió, geogràfiques, per discapacitat i un llarg etc però el que és rellevant és que aquestes barreres afecten a un mateix individu o a un mateix col·lectiu, exacerbant l’exclusió d’aquests grups socials.

S’està creant una dualitat en la societat entre aquells que estan connectats en el sentit ampli de la paraula (no només dispositiu i accés sinó que no té barreres per accedir a serveis, continguts, oportunitats…) i aquells per a qui les barreres cada vegada són més altres i més dificultoses i per tant poden quedar exclosos de: serveis públics bàsics, serveis financers, oportunitats laborals, educació, habitatge, fins i tot la seva participació política o relació amb la comunitat es pot veure afectada, se li redueix la seva autonomia…

• • Portar a terme actuacions de digitalització inclusiva. Alguns exemples en l’àrea metropolitana de Barcelona:

Projecte L’Hospitalet 6.0

L’Ajuntament de L’Hospitalet va endegar un projecte denominat 6.0 en consonància als sis districtes de la ciutat que per posar-ho de forma simple: era la configuració d’un full de ruta de digitalització inclusiva a la ciutat, partint de la idea que l’accés a la tecnologia i la connectivitat és un dret més de la ciutadania i, com a tal, cal garantir-ho.

És un projecte que està desplegant sempre de la mà d’aliances, en aquest cas amb la Fundació Mobile World Capital Barcelona com a partner estratègic però també amb l’Escola d’Organització Industrial i d’altres organitzacions i s’ha explorat la cerca de solucions digitals innovadores mitjançant concurs o convocatòries obertes, fins i tot internacionals.

Aquest projecte té diverses dimensions, començant per uns equipaments públics que s’estan construint a sobre del mercat de la Floresta però i sobretot unes dimensions estrictament socials i ètiques per tal de fer front a les bretxes digitals desplegant serveis d’assessorament, projectes per fomentar el talent digital, digitalitzant la pròpia administració i impulsant la digitalització també del teixit productiu de la ciutat.

I tot i que les mesures que es van implementant són per a tots els públics, s’ha posat especial atenció i focus a accions per a persones grans.

Projecte Connectem Barcelona

A la ciutat de Barcelona s’està desplegant el Connectem Barcelona amb l’objectiu d’arribar a llars en situació de més vulnerabilitat i no només proveir-los de dispositiu i wifi sinó i sobretot programes de capacitació digital (Trinitat Nova).

Servei de digitalització La Guaita- Aj Castelldefels amb DIBA-

Formació i assessorament a pimes i professionals autònoms

Plataforma e-learning per als comerciants locals- Ajuntament de Cornellà o accions de Citilab Cornellà, com

Digitalizap, que consisteix en una formació de digitalització per als comerços del municipi; i CoMecenes, que és una idea de micromecenatge per oferir ajuda a les botigues de venda al detall de Cornellà; iniciatives que busquen millorar el procés de transformació digital a les entitats del comerç de Cornellà de Llobregat.

Pla metropolità AMB => Pla ApropAMB

A partir de la crisi del coronavirus, l’Area Metropolitana de Barcelona va establir el Pla ApropAMB (dotat amb més de €16M) per finançar programes dels municipis per reconstruir el teixit social i econòmic més afectat per la pandèmia. I en aquest sentit es desplega el programa  Connectabit: inversió en formació i en material per apropar les noves tecnologies als sectors socials més vulnerables

Tots ells són projectes de recent creació, quasi bé a instàncies de la COVID o de l’impacte de la COVID. Estan encara en desenvolupament i no estan consolidats. I molts s’estan desplegant a la ciutat de Barcelona on es concentren la major part dels recursos. S’ha de treballar per amplificar l’impacte i que aquests projectes també arribin a la resta de l’àrea metropolitana o bé potenciar aquelles iniciatives que ja s’estan desplegant i que poden tenir èxit.

… i en la construcció d’aquest model inclusiu les administracions – sobretot les locals- hi ha de desenvolupar un rol clau…

Ara per ara les administracions han de repensar-se o redissenyar-se per tal de co-crear – junt amb l’ecosistema de la ciutat- models sostenibles; segurs, resilients i inclusius.

Les administracions locals han d’acompanyar als seus ciutadans i ciutadanes en aquest procés de transformació digital.

I la millor manera és fer-ho de forma holística. No només des de la centralitat sinó incorporant aquell territori que és natural com és el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona.

En el cas de Barcelona, es va fer un exercici més que necessari amb el Pla d’Actuacions Municipals 2020-2023 a partir de la pandèmia i on s’hi recull una sèrie de mesures que tenen en compte l’àrea metropolitana i és evident que es contempla com l’espai natural però s’hauria de profunditzar aquesta coordinació en l’àmbit de la digitalització. Es convenient reforçar aquesta voluntat de treballar plegats, de buscar sinèrgies, d’aprendre dels projectes i iniciatives que s’estan desplegant i tenir aquesta visió més holística.

… i en concret s’ha de treballar en tres dimensions…

1. Millorar les competències del personal de les administracions locals mitjançant plans d’alfabetització digital. No significa que l’equip de les administracions hagin de convertir-se en analistes de dades, programadors, desenvolupadors web i experts màxims en ciberatacs. Però han de poder copçar l’ús i l’impacte de les tecnologies que s’estan començant a emprar i poder diferenciar-se de la pròpia màquina amb el sentit crític, l’empatia o el sentit comú. Moltes ocasions parlem de la dificultat de retenir o atreure talent en les administracions públiques. La digitalització es pot veure com una oportunitat a la creativitat i a la innovació alhora que segueixi sent un instrument imprescindible per al servei a la ciutadania.
2. Plantejar mesures de govern vinculades en l’ús de tecnologies/supervisió de les mateixes/rendició de comptes que abarquin tota l’àrea metropolitana. Ara per ara cada ajuntament treballa de forma separada.
3. Extreure el valor estratègic de les dades obertes que a més a més farà aproximar l’administració amb la ciutadania. Aquesta pot posar una pressió positiva per identificar noves necessitats o nous serveis i les administracions han de saber escoltar. Les dades són imprescindibles per poder realitzar una bona gestió de la ciutat. Les dades obren moltes possibilitats que fa unes dècades semblaven utòpiques. Permetre el seguiment i anticipar els moviments (per exemple, la mobilitat del cotxe i la congestió), pot millorar eficiència i reduir els residus (per exemple, en la distribució d’aigua i energia), facilitar la logística urbana i pot donar suport al desenvolupament d’una gestió urbana més anticipada i basada en l’evidència i ampliant la base, és a dir no fer-ho de forma independent cada municipi sinó aprofitar la sinèrgia del conjunt de la zona metropolitana.

Estem vivint una emergència digital…

La integració de la tecnologia en la nostra societat és cada vegada més evident i ha canviat quasi bé tots els aspectes de la nostra vida quotidiana.

Les tecnologies emergents, la disrupció tecnològica i tot allò que anomenem “digitalització” s’estan estenent a una velocitat vertiginosa; molt més accelerada del què s’hauria pogut calcular i aquestes tecnologies juguen cada cop més un rol essencial en àmbits clau com:

• • l’accés a serveis públics
  • a l’educació
  • a les finances
  • a la mobilitat
  • al lleure
  • a la cultura
  • en els nostres hàbits de consum o de viatjar
  • en la manera en que interactuem o participem en la societat i
  • òbviament també en el mercat laboral, (tant pel què fa a elements clau com la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses, com en la creació de llocs de treball i l’aparició de nous llocs de treball).

A més a més, els canvis que viurem els propers 5 o 10 anys associats a la disrupció tecnològica seran més rellevants que els que hem viscut com a societat en el darrer segle.

Vivim en un món cada cop més globalitzat, que està començant a sortir d’una pandèmia global, en un escenari on estem posant en risc la pròpia sostenibilitat del planeta (en la que denominem dècada del clima i en la que hem d’assolir els ODS de l’Agenda 2030). A aquest panorama hi afegim problemàtiques socio-econòmiques molt rellevants com la guerra en terres europees, el nivell d’inflació actual, l’augment de visibilitat i incorporació en institucions democràtiques de partits o moviments molt extremistes, però també garantir aigua potable, lluitar contra malalties emergents, la proliferació de terrorisme en certes zones del món però que també ens afecten, el desarmament o el fet de l’envelliment i el nombre de refugiats… i enmig de tot aquest escenari… estem també en una emergència digital.

L’emergència digital és una situació generada per una transformació digital asimètrica i accelerada que requereix mesures urgents per garantir l’equitat i la protecció dels drets humans ara més que mai en tots els entorns, tant els presencials com els digitals, així com garantir la sostenibilitat del planeta.

Si bé és cert que aquesta disrupció tecnològica ens aporta molts beneficis, moltes oportunitats i avantatges, accés a serveis, a informació, a l’educació, a nous llocs de treball, a innovacions impensables, i crec que també s’ha de fer èmfasi a aquesta cara de la moneda, hem d’analitzar la cara dels reptes, dels dilemes, dels riscos o perills que la digitalització incorpora- alguns d’ells de sèrie, des de la seva configuració.

L’impacte negatiu de l’ús de les noves tecnologies està portant a una sèrie de riscos de caire econòmic, social, legal, ètic i fins i tot mediambiental que s’han de fer front.

I si bé és cert que la societat en el seu conjunt és cada cop més digital, també ho és que en aquesta societat s’estan o es poden vulnerar alguns dels drets fonamentals de la ciutadania:

• • Privacitat i ús de les nostres dades (recordem que hi ha la Llei de Protecció de Dades)
  • intimitat,
  • anonimat,
  • el dret a l’oblit,
  • dret a un treball digne;
  • a la igualtat,
  • a la no-discriminació,
  • a la llibertat d’expressió,
  • a la informació veraç
  • Protecció dels menors
  • Un dret que se’n parla poc: A no ser digital.

I també és cert que hem de posar atenció en alguns drets que fins a data d’avui no queden recollits en el marc normatiu o en la Constitució:

• El dret a l’accés universal a Internet,
• el dret del teletreball o
• el dret a protegir-se davant els avenços de la neurociència (neurotecnologies)

… junt al fenomen de creixement de les àrees urbanes…

Però hi ha un segon fenomen indissociable a la digitalització: i és del creixement de les ciutats. Segons el Banc Mundial, quasi bé el 55% de la població viu en zones urbanes i és una xifra que seguirà creixent, fins quasi bé el 70% el 2050.

I aquesta transformació digital – accelerada i asimètrica de la que parlava- té com a principal escenari les zones urbanes i està canviant radicalment la relació entre les administracions, les empreses i el ciutadà.

Les ciutats es converteixen en l’expressió de transformacions econòmiques, socials i polítiques, essent l’epicentre tant d’oportunitats, creativitat i innovació, enginy, talent com de com de reptes i tensions.

… i és en aquests entorns on es donen les oportunitats però sobretot on es produeixen una sèrie de reptes i riscos cabdals que estan provocant majors desigualtats en la societat…

Aquesta emergència digital es manifesta via una sèrie de reptes imminents que fan que la societat cada cop tingui major escletxes, majors diferències, diferents velocitats i per tant es palpin encara més les desigualtats. Estem parlant de bretxes digitals, de discriminació algorísmica, de ciberdelinqüència, de manca d’adaptació de les pimes a la digitalització, d’un us inadequat de les nostres dades… i també de reptes mediambientals de la tecnologia per aconseguir una transició digital sostenible.

… i incrementen els reptes urbans…

Els reptes urbans són actualment d’una envergadura colossal. Si de per se les ciutats havien de dissenyar accions per fer front a elements bàsics com la pobresa, l’habitatge assequible, l’educació, el transport públic, la qualitat de l’aire, aigua potable, l’atur o eines democràtiques participatives. Ara, més enllà de fer front a la pandèmia, aquestes zones urbanes han de ser:

• • Sostenibles
  • Resilients
  • Segures
  • Impulsores de l’economia circular; el turisme o la mobilitat sostenibles

i sobretot, sobretot ha dissenyar i implementar una digitalització inclusiva i equitativa per a tota la ciutadania

I la solució passa per l’Humanisme tecnològic

La solució es troba en aplicar l’humanisme tecnològic, entès com una perspectiva que posa la tecnologia al servei de les persones i de les seves necessitats, de les seves inquietuds. Ho definim posant a la ciutadania al centre, prioritzant a les persones en el desenvolupament tecnològic i empoderant-la.

Hem d’aplicar una visió social, humanista, inclusiva i sostenible que garanteixi que aquesta transició digital en cap cas vulneri, sinó ans el contrari, protegeixi i fomenti els nostres drets més essencials i en la que s’impulsin valors com coneixement, confiança, transparència.

Es evident però que quan parlem de fer un procés de digitalització inclusiva en les zones urbanes es tracta d’una tasca complexa ja que estem tractant d’un espai amb major densitat i diversitat. Això es pot traduir amb una major concentració de nivells d’atur, de pobresa i en general de desigualtats.

Barcelona, com a capital de l’Humanisme tecnològic

I Barcelona aposta per convertir-se en la capital d’aquest humanisme tecnològic. No només des de l’Ajuntament sinó des d’altres administracions, organismes, organitzacions… recolzen aquesta capitalitat que podríem engrandir-la si comptem amb tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Aquesta capitalitat la podrem assolir si ho fem de forma col·laborativa. Aquest procés de transformació digital inclusiva hauria de ser transversal entre tots aquells que tenen alguna cosa a dir en el disseny de l’agenda digital, sector privat, organitzacions multilaterals, organitzacions representants de la societat civil, comunitat científica i òbviament les diferents administracions, començant per les més locals però aprofitant el potencial de l’àrea metropolitana.

… aquest humanisme tecnològic es tradueix en avançar en un model inclusiu de societat digital…

• • Fer front a les bretxes digitals.

Existeix una multiplicitat i una complexitat de bretxes digitals que suposen barreres, limitacions per raons de gènere, raons generacionals, de nivell educatiu, d’assequibilitat, de competències i comprensió, geogràfiques, per discapacitat i un llarg etc però el que és rellevant és que aquestes barreres afecten a un mateix individu o a un mateix col·lectiu, exacerbant l’exclusió d’aquests grups socials.

S’està creant una dualitat en la societat entre aquells que estan connectats en el sentit ampli de la paraula (no només dispositiu i accés sinó que no té barreres per accedir a serveis, continguts, oportunitats…) i aquells per a qui les barreres cada vegada són més altres i més dificultoses i per tant poden quedar exclosos de: serveis públics bàsics, serveis financers, oportunitats laborals, educació, habitatge, fins i tot la seva participació política o relació amb la comunitat es pot veure afectada, se li redueix la seva autonomia…

• • Portar a terme actuacions de digitalització inclusiva. Alguns exemples en l’àrea metropolitana de Barcelona:

Projecte L’Hospitalet 6.0

L’Ajuntament de L’Hospitalet va endegar un projecte denominat 6.0 en consonància als sis districtes de la ciutat que per posar-ho de forma simple: era la configuració d’un full de ruta de digitalització inclusiva a la ciutat, partint de la idea que l’accés a la tecnologia i la connectivitat és un dret més de la ciutadania i, com a tal, cal garantir-ho.

És un projecte que està desplegant sempre de la mà d’aliances, en aquest cas amb la Fundació Mobile World Capital Barcelona com a partner estratègic però també amb l’Escola d’Organització Industrial i d’altres organitzacions i s’ha explorat la cerca de solucions digitals innovadores mitjançant concurs o convocatòries obertes, fins i tot internacionals.

Aquest projecte té diverses dimensions, començant per uns equipaments públics que s’estan construint a sobre del mercat de la Floresta però i sobretot unes dimensions estrictament socials i ètiques per tal de fer front a les bretxes digitals desplegant serveis d’assessorament, projectes per fomentar el talent digital, digitalitzant la pròpia administració i impulsant la digitalització també del teixit productiu de la ciutat.

I tot i que les mesures que es van implementant són per a tots els públics, s’ha posat especial atenció i focus a accions per a persones grans.

Projecte Connectem Barcelona

A la ciutat de Barcelona s’està desplegant el Connectem Barcelona amb l’objectiu d’arribar a llars en situació de més vulnerabilitat i no només proveir-los de dispositiu i wifi sinó i sobretot programes de capacitació digital (Trinitat Nova).

Servei de digitalització La Guaita- Aj Castelldefels amb DIBA-

Formació i assessorament a pimes i professionals autònoms

Plataforma e-learning per als comerciants locals- Ajuntament de Cornellà o accions de Citilab Cornellà, com

Digitalizap, que consisteix en una formació de digitalització per als comerços del municipi; i CoMecenes, que és una idea de micromecenatge per oferir ajuda a les botigues de venda al detall de Cornellà; iniciatives que busquen millorar el procés de transformació digital a les entitats del comerç de Cornellà de Llobregat.

Pla metropolità AMB => Pla ApropAMB

A partir de la crisi del coronavirus, l’Area Metropolitana de Barcelona va establir el Pla ApropAMB (dotat amb més de €16M) per finançar programes dels municipis per reconstruir el teixit social i econòmic més afectat per la pandèmia. I en aquest sentit es desplega el programa  Connectabit: inversió en formació i en material per apropar les noves tecnologies als sectors socials més vulnerables

Tots ells són projectes de recent creació, quasi bé a instàncies de la COVID o de l’impacte de la COVID. Estan encara en desenvolupament i no estan consolidats. I molts s’estan desplegant a la ciutat de Barcelona on es concentren la major part dels recursos. S’ha de treballar per amplificar l’impacte i que aquests projectes també arribin a la resta de l’àrea metropolitana o bé potenciar aquelles iniciatives que ja s’estan desplegant i que poden tenir èxit.

… i en la construcció d’aquest model inclusiu les administracions – sobretot les locals- hi ha de desenvolupar un rol clau…

Ara per ara les administracions han de repensar-se o redissenyar-se per tal de co-crear – junt amb l’ecosistema de la ciutat- models sostenibles; segurs, resilients i inclusius.

Les administracions locals han d’acompanyar als seus ciutadans i ciutadanes en aquest procés de transformació digital.

I la millor manera és fer-ho de forma holística. No només des de la centralitat sinó incorporant aquell territori que és natural com és el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona.

En el cas de Barcelona, es va fer un exercici més que necessari amb el Pla d’Actuacions Municipals 2020-2023 a partir de la pandèmia i on s’hi recull una sèrie de mesures que tenen en compte l’àrea metropolitana i és evident que es contempla com l’espai natural però s’hauria de profunditzar aquesta coordinació en l’àmbit de la digitalització. Es convenient reforçar aquesta voluntat de treballar plegats, de buscar sinèrgies, d’aprendre dels projectes i iniciatives que s’estan desplegant i tenir aquesta visió més holística.

… i en concret s’ha de treballar en tres dimensions…

1. Millorar les competències del personal de les administracions locals mitjançant plans d’alfabetització digital. No significa que l’equip de les administracions hagin de convertir-se en analistes de dades, programadors, desenvolupadors web i experts màxims en ciberatacs. Però han de poder copçar l’ús i l’impacte de les tecnologies que s’estan començant a emprar i poder diferenciar-se de la pròpia màquina amb el sentit crític, l’empatia o el sentit comú. Moltes ocasions parlem de la dificultat de retenir o atreure talent en les administracions públiques. La digitalització es pot veure com una oportunitat a la creativitat i a la innovació alhora que segueixi sent un instrument imprescindible per al servei a la ciutadania.
2. Plantejar mesures de govern vinculades en l’ús de tecnologies/supervisió de les mateixes/rendició de comptes que abarquin tota l’àrea metropolitana. Ara per ara cada ajuntament treballa de forma separada.
3. Extreure el valor estratègic de les dades obertes que a més a més farà aproximar l’administració amb la ciutadania. Aquesta pot posar una pressió positiva per identificar noves necessitats o nous serveis i les administracions han de saber escoltar. Les dades són imprescindibles per poder realitzar una bona gestió de la ciutat. Les dades obren moltes possibilitats que fa unes dècades semblaven utòpiques. Permetre el seguiment i anticipar els moviments (per exemple, la mobilitat del cotxe i la congestió), pot millorar eficiència i reduir els residus (per exemple, en la distribució d’aigua i energia), facilitar la logística urbana i pot donar suport al desenvolupament d’una gestió urbana més anticipada i basada en l’evidència i ampliant la base, és a dir no fer-ho de forma independent cada municipi sinó aprofitar la sinèrgia del conjunt de la zona metropolitana.

ALTRES ARTICLES