LA CIUTAT SEGURA ÉS LA QUE S’ANTICIPA
Vicenç Guillèn defensa que els millors aliats a l’hora d’aconseguir una ciutat segura, tant per als habitants com per als turistes, és anticipar-se mitjançant un diàleg continuat entre societat civil i les autoritats
Per Vicenç Guillèn, Ceo de Mārs Intelligence.
La sensació d’inseguretat és una percepció subjectiva. Que sempre es basa en una sèrie de fets negatius i en la intensitat dels mateixos. O com s’expliquen. Una sensació d’inseguretat sovint es produeix sense un increment significatiu del nombre absolut de delictes. Però la responsabilitat de governants -i societat civil- no hauria de ser refugiar-se en les estadístiques: la missió hauria de focalitzar-se en que els ciutadans i visitants d’una ciutat estiguin tranquils i en gaudeixin en el seu temps laboral, d’oci i consum.
Existeixen unes evidències -pràcticament universals- en les ciutats occidentals. Uns carrers amb activitat són uns carrers més segurs. Uns espais públics nets i ben il·luminats són aliats amb fer una ciutat menys insegura. I la comunicació entre les institucions i els ciutadans i els seus representants veïnals si és fàcil i ràpida també aplaca la sensació d’abandonament dels responsables públics.
Aquestes evidències descrites resulten òbvies. Però sovint oblidem els bàsics. El primer d’aquests també seria que la millor manera d’evitar la delinqüència és evitar la desigualtat. A més pobresa, més delinqüència. Aquest, òbviament, es tracta d’un tema estructural i estratègic i que no està en relació directa amb els gestors de la seguretat pública. Però no per això s’ha de perdre de vista.
Sense els bàsics de neteja, il·luminació i activitat als carrers no serà possible passar a estadis superiors on podríem introduir elements tecnològics predictius que ajudin a ser més efectius a l’hora d’abordar la prevenció de delictes per part dels diferents cossos policials.
Així, cal que la societat civil acompanyi les autoritats i els representants veïnals o associatius a que se’n parli de manera continuada i periòdica. Sempre proactius. En la constància de les relacions és on es construeix confiança i el diàleg sincer. Un diàleg que és imprescindible.
“Es planteja la necessitat de canvis normatius i legals; un exemple seria l’enduriment de les penes per la reiteració de petits furts” |
A partir d’aquest diàleg continuat es poden observar tendències que ens permetran anticipar-nos a que la sensació d’inseguretat arribi i arreli entre ciutadans o turistes. Anticipació com la major presència policial en un espai de temps concret, un plus important de neteja en una zona o el suport institucional a activitats als carrers són el millor element preventiu.
A mitjà i llarg termini també s’ha de preveure i anticipar la necessitat de canvis normatius i legals. L’exemple paradigmàtic seria, per exemple, l’enduriment de les penes per la reiteració de petits furts que creen una sensació d’impunitat molt extensa i que exaspera les víctimes i dificulta la tasca dels efectius policials.
En definitiva, el paper de les ciutats és imprescindible. Les regulacions normatives i les tendències del benestar del futur es configuren a les urbs. La concentració de població i visitants, i el seu grau de convivència, fa que sigui el millor espai per indicar com evoluciona la societat d’un país. Sense desmerèixer ni menystenir l’àmbit rural i la seva casuística concreta. És en les ciutats i els seus entorns on s’han d’analitzar i implementar les polítiques marc de seguretat de les regions i els estats.
I els millors aliats per fer-ho són el diàleg continuat que faci possible la detecció dels problemes que permetin l’anticipació abans que l’actuació reactiva. Una ciutat segura és una ciutat que s’anticipa.
Per Vicenç Guillèn, Ceo de Mārs Intelligence.
La sensació d’inseguretat és una percepció subjectiva. Que sempre es basa en una sèrie de fets negatius i en la intensitat dels mateixos. O com s’expliquen. Una sensació d’inseguretat sovint es produeix sense un increment significatiu del nombre absolut de delictes. Però la responsabilitat de governants -i societat civil- no hauria de ser refugiar-se en les estadístiques: la missió hauria de focalitzar-se en que els ciutadans i visitants d’una ciutat estiguin tranquils i en gaudeixin en el seu temps laboral, d’oci i consum.
Existeixen unes evidències -pràcticament universals- en les ciutats occidentals. Uns carrers amb activitat són uns carrers més segurs. Uns espais públics nets i ben il·luminats són aliats amb fer una ciutat menys insegura. I la comunicació entre les institucions i els ciutadans i els seus representants veïnals si és fàcil i ràpida també aplaca la sensació d’abandonament dels responsables públics.
Aquestes evidències descrites resulten òbvies. Però sovint oblidem els bàsics. El primer d’aquests també seria que la millor manera d’evitar la delinqüència és evitar la desigualtat. A més pobresa, més delinqüència. Aquest, òbviament, es tracta d’un tema estructural i estratègic i que no està en relació directa amb els gestors de la seguretat pública. Però no per això s’ha de perdre de vista.
Sense els bàsics de neteja, il·luminació i activitat als carrers no serà possible passar a estadis superiors on podríem introduir elements tecnològics predictius que ajudin a ser més efectius a l’hora d’abordar la prevenció de delictes per part dels diferents cossos policials.
Així, cal que la societat civil acompanyi les autoritats i els representants veïnals o associatius a que se’n parli de manera continuada i periòdica. Sempre proactius. En la constància de les relacions és on es construeix confiança i el diàleg sincer. Un diàleg que és imprescindible.
“Es planteja la necessitat de canvis normatius i legals; un exemple seria l’enduriment de les penes per la reiteració de petits furts” |
A partir d’aquest diàleg continuat es poden observar tendències que ens permetran anticipar-nos a que la sensació d’inseguretat arribi i arreli entre ciutadans o turistes. Anticipació com la major presència policial en un espai de temps concret, un plus important de neteja en una zona o el suport institucional a activitats als carrers són el millor element preventiu.
A mitjà i llarg termini també s’ha de preveure i anticipar la necessitat de canvis normatius i legals. L’exemple paradigmàtic seria, per exemple, l’enduriment de les penes per la reiteració de petits furts que creen una sensació d’impunitat molt extensa i que exaspera les víctimes i dificulta la tasca dels efectius policials.
En definitiva, el paper de les ciutats és imprescindible. Les regulacions normatives i les tendències del benestar del futur es configuren a les urbs. La concentració de població i visitants, i el seu grau de convivència, fa que sigui el millor espai per indicar com evoluciona la societat d’un país. Sense desmerèixer ni menystenir l’àmbit rural i la seva casuística concreta. És en les ciutats i els seus entorns on s’han d’analitzar i implementar les polítiques marc de seguretat de les regions i els estats.
I els millors aliats per fer-ho són el diàleg continuat que faci possible la detecció dels problemes que permetin l’anticipació abans que l’actuació reactiva. Una ciutat segura és una ciutat que s’anticipa.
| share: |       |
