UN CREIXEMENT SOSTENIBLE PER AVANÇAR CAP A UNA BARCELONA METROPOLITANA

Foment del Treball, el Cercle d’Economia i Barcelona Global impulsen el debat sobre el futur metropolità de Barcelona, una jornada que ha servit per analitzar els reptes als quals s’enfronta l’àrea metropolitana per fer realitat una gestió més eficient dels recursos, de l’habitatge i de la mobilitat
 

Foment del Treball, el Cercle d’Economia i Barcelona Global han coorganitzat el 23 de gener la jornada L’hora de la Barcelona Metropolitana, un espai de debat que ha reunit destacades figures institucionals, econòmiques i socials per analitzar els reptes i oportunitats de la metròpoli barcelonina.

L’acte ha comptat amb la participació del conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Albert Dalmau, qui ha destacat la importància de la col·laboració entre la regió metropolitana de Barcelona i la resta de Catalunya per superar desconfiances i avançar cap a una governança més integrada. El conseller ha subratllat el paper de la mobilitat, i ha esmentat algunes de les futures infraestructures de transport com la Ronda Nord, que connectarà Terrassa i Sabadell, el projecte de la L9 i la L10 del Metre, la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), l’ampliació del Port de Barcelona, així com la de l’Aeroport, de la qual ha dit: “Bona feina no vol soroll”.

“La jornada ha posat de manifest la importància de continuar avançant cap a una visió metropolitana més cohesionada, amb una governança adaptada als desafiaments de la regió, apostant per polítiques eficients i col·laboratives que impulsin el creixement econòmic i social del territori.”

En aquesta línia, el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, ha demanat desfer-se de les “muralles que, a diferència del segle XIX, no són físiques” i impulsar la unió dels municipis de la metròpolis de Barcelona per així competir en la lliga dels millors. Guardiola ha observat tres muralles que, al seu judici, separen els municipis de l’àrea metropolitana d’una futura unió administrativa: el “laberint institucional” que es presenta mitjançant els 115 instruments de coordinació com a consorcis o diputacions; les desigualtats socials i econòmiques existents en els diferents municipis metropolitans; i la falta de visió metropolitana de la qual, afirma, tothom es pot beneficiar.

L’alcalde de Barcelona i president de l’AMB, Jaume Collboni, ha afirmat que l’AMB de cinc milions d’habitants es farà realitat en el pròxim mandat, destacant la necessitat de col·laboració entre la ciutat i la Generalitat per assolir aquest objectiu. Sobre el procés de consolidació metropolità, considera que “fa falta que la Generalitat acompanyi”, i ha assegurat que com a alcalde està disposat al fet que la ciutat cedeixi competències si serveixen per a reforçar-ho.

Durant les diverses taules rodones, els representants municipals, entre els quals es trobaven Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB; Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga i presidenta de l’ACM; i Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell, han exposat la necessitat de consolidar polítiques metropolitanes coordinades en àmbits clau com l’habitatge i la mobilitat.

En l’àmbit econòmic, el secretari general de Foment del Treball, David Tornos; la directora general de Barcelona Global, Mercè Conesa; i el president de femVallès, Antoni Abad, han reclamat una major agilitat burocràtica per facilitar la implantació de projectes estratègics, a més de defensar la col·laboració publicoprivada com a eina per afrontar els reptes globals de la metròpoli. “Estem en un bon moment per poder repensar aspectes de la governança i també de la col·laboració publicoprivada, que està en el debat i que ha de formar part de la solució als reptes actuals”, ha subratllat Tornos.

Pel que fa a la perspectiva política, el vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB i quart tinent d’alcalde de Barcelona, Jordi Valls, ha posat en valor els serveis essencials que presta l’entitat supramunicipal, demanant-ne la consolidació abans de debatre sobre una eventual evolució de la seva governança. Sobre una eventual ampliació de l’àrea metropolitana, Valls ha assenyalat que la regió existeix i interessa que existeixi perquè li permet a la ciutat “competir en el marc d’Europa”, on hi té responsabilitats. Ho ha dit en la taula rodona ‘La visió dels partits polítics’ al costat del regidor de BComú i conseller de l’AMB, Guillermo López; el secretari d’Estratègia Metropolitana d’ERC, Jordi Coronas; el responsable de JuntsXCat a l’AMB i alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra, i el president president del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera.

Per la seva part, Guillermo López ha ressaltat que, més enllà del debat sobre la governança, un dels reptes més urgents que cal abordar són les desigualtats territorials. Ha posat èmfasi la diferència d’inversions entre els dos grans eixos metropolitans, assenyalant que l’Eix del Besòs pateix una mancança d’equipaments en comparació amb el del Llobregat. Segons López, l’AMB ha d’assumir la responsabilitat d’assegurar que el suport social sigui compartit de manera equitativa.

Jordi Coronas, en relació amb les competències metropolitanes, ha defensat la necessitat de dotar l’AMB d’una major especialització, a l’altura d’altres àrees metropolitanes a nivell internacional. Ha remarcat la importància d’infraestructures estratègiques, com el Corredor Mediterrani, essencials tant per a l’impuls econòmic com per a la mobilitat ciutadana, fent menció especial a la xarxa de Rodalies.

Per la seva banda, Daniel Sirera ha expressat la seva preocupació pel desconeixement ciutadà sobre les funcions de l’AMB, destacant que cal una millor comunicació per evitar la percepció de duplicitat de competències amb altres organismes com els Consells Comarcals o la Diputació. També ha denunciat l’ús ineficient de recursos i la necessitat de regular les despeses institucionals de manera més estricta.

Isidre Sierra ha reivindicat el paper fonamental de l’AMB en el territori, destacant que la major part del seu finançament prové de la contribució ciutadana mitjançant impostos especials metropolitans i el recàrrec de l’IBI. A més, ha defensat que Barcelona ha de liderar els grans projectes a Catalunya, sempre en col·laboració amb els municipis de la regió.

Foment del Treball, el Cercle d’Economia i Barcelona Global han coorganitzat el 23 de gener la jornada L’hora de la Barcelona Metropolitana, un espai de debat que ha reunit destacades figures institucionals, econòmiques i socials per analitzar els reptes i oportunitats de la metròpoli barcelonina.

L’acte ha comptat amb la participació del conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Albert Dalmau, qui ha destacat la importància de la col·laboració entre la regió metropolitana de Barcelona i la resta de Catalunya per superar desconfiances i avançar cap a una governança més integrada. El conseller ha subratllat el paper de la mobilitat, i ha esmentat algunes de les futures infraestructures de transport com la Ronda Nord, que connectarà Terrassa i Sabadell, el projecte de la L9 i la L10 del Metre, la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), l’ampliació del Port de Barcelona, així com la de l’Aeroport, de la qual ha dit: “Bona feina no vol soroll”.

En aquesta línia, el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, ha demanat desfer-se de les “muralles que, a diferència del segle XIX, no són físiques” i impulsar la unió dels municipis de la metròpolis de Barcelona per així competir en la lliga dels millors. Guardiola ha observat tres muralles que, al seu judici, separen els municipis de l’àrea metropolitana d’una futura unió administrativa: el “laberint institucional” que es presenta mitjançant els 115 instruments de coordinació com a consorcis o diputacions; les desigualtats socials i econòmiques existents en els diferents municipis metropolitans; i la falta de visió metropolitana de la qual, afirma, tothom es pot beneficiar.

L’alcalde de Barcelona i president de l’AMB, Jaume Collboni, ha afirmat que l’AMB de cinc milions d’habitants es farà realitat en el pròxim mandat, destacant la necessitat de col·laboració entre la ciutat i la Generalitat per assolir aquest objectiu. Sobre el procés de consolidació metropolità, considera que “fa falta que la Generalitat acompanyi”, i ha assegurat que com a alcalde està disposat al fet que la ciutat cedeixi competències si serveixen per a reforçar-ho.

Durant les diverses taules rodones, els representants municipals, entre els quals es trobaven Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB; Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga i presidenta de l’ACM; i Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell, han exposat la necessitat de consolidar polítiques metropolitanes coordinades en àmbits clau com l’habitatge i la mobilitat.

En l’àmbit econòmic, el secretari general de Foment del Treball, David Tornos; la directora general de Barcelona Global, Mercè Conesa; i el president de femVallès, Antoni Abad, han reclamat una major agilitat burocràtica per facilitar la implantació de projectes estratègics, a més de defensar la col·laboració publicoprivada com a eina per afrontar els reptes globals de la metròpoli. “Estem en un bon moment per poder repensar aspectes de la governança i també de la col·laboració publicoprivada, que està en el debat i que ha de formar part de la solució als reptes actuals”, ha subratllat Tornos.

“La jornada ha posat de manifest la importància de continuar avançant cap a una visió metropolitana més cohesionada, amb una governança adaptada als desafiaments de la regió, apostant per polítiques eficients i col·laboratives que impulsin el creixement econòmic i social del territori.”

 

 

Pel que fa a la perspectiva política, el vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB i quart tinent d’alcalde de Barcelona, Jordi Valls, ha posat en valor els serveis essencials que presta l’entitat supramunicipal, demanant-ne la consolidació abans de debatre sobre una eventual evolució de la seva governança. Sobre una eventual ampliació de l’àrea metropolitana, Valls ha assenyalat que la regió existeix i interessa que existeixi perquè li permet a la ciutat “competir en el marc d’Europa”, on hi té responsabilitats. Ho ha dit en la taula rodona ‘La visió dels partits polítics’ al costat del regidor de BComú i conseller de l’AMB, Guillermo López; el secretari d’Estratègia Metropolitana d’ERC, Jordi Coronas; el responsable de JuntsXCat a l’AMB i alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra, i el president president del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera.

Per la seva part, Guillermo López ha ressaltat que, més enllà del debat sobre la governança, un dels reptes més urgents que cal abordar són les desigualtats territorials. Ha posat èmfasi la diferència d’inversions entre els dos grans eixos metropolitans, assenyalant que l’Eix del Besòs pateix una mancança d’equipaments en comparació amb el del Llobregat. Segons López, l’AMB ha d’assumir la responsabilitat d’assegurar que el suport social sigui compartit de manera equitativa.

Jordi Coronas, en relació amb les competències metropolitanes, ha defensat la necessitat de dotar l’AMB d’una major especialització, a l’altura d’altres àrees metropolitanes a nivell internacional. Ha remarcat la importància d’infraestructures estratègiques, com el Corredor Mediterrani, essencials tant per a l’impuls econòmic com per a la mobilitat ciutadana, fent menció especial a la xarxa de Rodalies.

Per la seva banda, Daniel Sirera ha expressat la seva preocupació pel desconeixement ciutadà sobre les funcions de l’AMB, destacant que cal una millor comunicació per evitar la percepció de duplicitat de competències amb altres organismes com els Consells Comarcals o la Diputació. També ha denunciat l’ús ineficient de recursos i la necessitat de regular les despeses institucionals de manera més estricta.

Isidre Sierra ha reivindicat el paper fonamental de l’AMB en el territori, destacant que la major part del seu finançament prové de la contribució ciutadana mitjançant impostos especials metropolitans i el recàrrec de l’IBI. A més, ha defensat que Barcelona ha de liderar els grans projectes a Catalunya, sempre en col·laboració amb els municipis de la regió.

share: