S’INAUGURA LA SEU DE LA SBEES A MADRID AMB LA TAULA RODONA “LA CIUTAT EN EL SEGLE XXI”

Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES), presenta la setmana entrant, dimarts 20 de febrer, la nova seu de l’entitat barcelonina a Madrid. Al matí exposarà en roda de premsa per als mitjans de comunicació madrilenys la presencia que l’entitat tindrà a Madrid en un acte que també comptarà amb les intervencions d’Antonio Garamendi Lecanda, president de la CEOE; Gerardo Cuerva Valdivia, president de CEPYME; i Miguel Garrido de la Cierva, president de la Confederación Empresarial de Madrid.
A la tarda s’ha organitzat la taula “La ciudad del siglo XXI” al Palacio de Miraflores a les 19h, que obrirà Àngel Simón Grimaldos, President del Consell de Patronicadors de la Sociedad Barcelonesa de Estudios Económicos y Sociales de Foment del Treball i Conseller Delegat de Criteria Caixa. Presentarà la taula la periodista Susanna Griso Raventós i hi participaran l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida Navasqüés; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni Cuadrado; i l’alcaldessa de València, María José Català Verdet. L’esdeveniment estarà moderat per l’exministre Alberto Ruiz-Gallardón i clausurarà l’acte Jordi Hereu Boher, Ministre d’Indústria i Turisme.

Pensant la metròpoli del futur

En la taula rodona es debatrà sobre una de les qüestions fonamentals relacionades amb l’avenir de la societat: la ciutat i la seva nova configuració. Efectivament, en els propers anys, les ciutats, l’espai més determinant de la vida de les persones i on es desenvolupen i es vertebren les societats modernes, hauran de respondre a la següent pregunta: Quin ha de ser el model de les ciutats del segle XXI per donar resposta als reptes que tenen davant seu els ciutadans que hi habiten?

A principis del segle XIX, les ciutats, encara en procés de construcció, eren les que condicionaven la vida dels ciutadans, fins a l’extrem que les persones que hi vivien eren passives davant el seu imparable creixement, perquè havien d’adaptar-se i acceptar els problemes de salubritat, il·luminació, canalització de l’aigua, escolarització dels infants o de la fam. El govern de les ciutats d’avui està condicionat pels ciutadans, que han passat de ser actors passius davant la construcció de la ciutat a ser actius, i això fins a l’extrem de ser ells mateixos qui, amb els seus modes i pautes de vida, estan transformat els usos de la ciutat.

”Els ciutadans han passat de ser actors passius davant la construcció de la ciutat a ser actius, i això fins a l’extrem de ser ells mateixos els que estan transformat els usos de la ciutat.”

Els ciutadans consideren necessari que s’afrontin i resolguin qüestions com la competència entre ciutats a tots els nivells, però especialment el tracte fiscal, la millora de la qualitat de vida, afrontar la crisi de model de l’habitatge, aconseguir una major eficiència en els serveis públics com la sanitat, l’educació i el transport, afrontar els efectes del turisme de masses, defensar la seguretat pública, apostar per l’impacte transformador de la cultura, definir un model de mobilitat, desenvolupar les infraestructures, la lluita contra les desigualtats i beneficiar-se de la innovació tecnològica, regular l’ús de les dades per gestionar els usos de l’espai públic, o afavorir les dinàmiques metropolitanes per guanyar eficiència i qualitat dels serveis. Els ciutadans esperen que la ciutat respongui a totes aquestes qüestions, entre tantes d’altres.

Si les necessitats, els desitjos i les il·lusions dels ciutadans defineixen la ciutat del 2023, els grans reptes globals també influeixen decisivament en el seu desenvolupament. El canvi climàtic, la crisi migratòria, el descens demogràfic, l’impacte de la intel·ligència artificial, l’avenç imparable de la robòtica que afecta la preservació dels actuals llocs de treball, la cada vegada més gran relació i interdependència entre països i ciutats que fa que qualsevol guerra tingui efecte a tot el planeta, tot plegat són grans reptes que obliguen totes les ciutats a haver de definir, a través de les seves iniciatives públiques i governança de les institucions, a establir estratègies per respondre davant les prioritats dels ciutadans i els problemes que s’ avisen a curt i mitjà termini.

Avui les ciutats descansen sobre uns fonaments que, en gran mesura, són encara de final del segle XIX. Aquests fonaments han de ser consolidats i se n’ han de sumar d’ altres per resistir l’ empenta dels grans problemes i reptes globals i donar respostes a les necessitats dels ciutadans.

Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES), presenta la setmana entrant, dimarts 20 de febrer, la nova seu de l’entitat barcelonina a Madrid. Al matí exposarà en roda de premsa per als mitjans de comunicació madrilenys la presencia que l’entitat tindrà a Madrid en un acte que també comptarà amb les intervencions d’Antonio Garamendi Lecanda, president de la CEOE; Gerardo Cuerva Valdivia, president de CEPYME; i Miguel Garrido de la Cierva, president de la Confederación Empresarial de Madrid.
A la tarda s’ha organitzat la taula “La ciudad del siglo XXI” al Palacio de Miraflores a les 19h, que obrirà Àngel Simón Grimaldos, President del Consell de Patronicadors de la Sociedad Barcelonesa de Estudios Económicos y Sociales de Foment del Treball i Conseller Delegat de Criteria Caixa. Presentarà la taula la periodista Susanna Griso Raventós i hi participaran l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida Navasqüés; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni Cuadrado; i l’alcaldessa de València, María José Català Verdet. L’esdeveniment estarà moderat per l’exministre Alberto Ruiz-Gallardón i clausurarà l’acte Jordi Hereu Boher, Ministre d’Indústria i Turisme.

Pensant la metròpoli del futur

En la taula rodona es debatrà sobre una de les qüestions fonamentals relacionades amb l’avenir de la societat: la ciutat i la seva nova configuració. Efectivament, en els propers anys, les ciutats, l’espai més determinant de la vida de les persones i on es desenvolupen i es vertebren les societats modernes, hauran de respondre a la següent pregunta: Quin ha de ser el model de les ciutats del segle XXI per donar resposta als reptes que tenen davant seu els ciutadans que hi habiten?

A principis del segle XIX, les ciutats, encara en procés de construcció, eren les que condicionaven la vida dels ciutadans, fins a l’extrem que les persones que hi vivien eren passives davant el seu imparable creixement, perquè havien d’adaptar-se i acceptar els problemes de salubritat, il·luminació, canalització de l’aigua, escolarització dels infants o de la fam. El govern de les ciutats d’avui està condicionat pels ciutadans, que han passat de ser actors passius davant la construcció de la ciutat a ser actius, i això fins a l’extrem de ser ells mateixos qui, amb els seus modes i pautes de vida, estan transformat els usos de la ciutat.

”Els ciutadans han passat de ser actors passius davant la construcció de la ciutat a ser actius, i això fins a l’extrem de ser ells mateixos els que estan transformat els usos de la ciutat.”

 

 

 

Els ciutadans consideren necessari que s’afrontin i resolguin qüestions com la competència entre ciutats a tots els nivells, però especialment el tracte fiscal, la millora de la qualitat de vida, afrontar la crisi de model de l’habitatge, aconseguir una major eficiència en els serveis públics com la sanitat, l’educació i el transport, afrontar els efectes del turisme de masses, defensar la seguretat pública, apostar per l’impacte transformador de la cultura, definir un model de mobilitat, desenvolupar les infraestructures, la lluita contra les desigualtats i beneficiar-se de la innovació tecnològica, regular l’ús de les dades per gestionar els usos de l’espai públic, o afavorir les dinàmiques metropolitanes per guanyar eficiència i qualitat dels serveis. Els ciutadans esperen que la ciutat respongui a totes aquestes qüestions, entre tantes d’altres.

Si les necessitats, els desitjos i les il·lusions dels ciutadans defineixen la ciutat del 2023, els grans reptes globals també influeixen decisivament en el seu desenvolupament. El canvi climàtic, la crisi migratòria, el descens demogràfic, l’impacte de la intel·ligència artificial, l’avenç imparable de la robòtica que afecta la preservació dels actuals llocs de treball, la cada vegada més gran relació i interdependència entre països i ciutats que fa que qualsevol guerra tingui efecte a tot el planeta, tot plegat són grans reptes que obliguen totes les ciutats a haver de definir, a través de les seves iniciatives públiques i governança de les institucions, a establir estratègies per respondre davant les prioritats dels ciutadans i els problemes que s’ avisen a curt i mitjà termini.

Avui les ciutats descansen sobre uns fonaments que, en gran mesura, són encara de final del segle XIX. Aquests fonaments han de ser consolidats i se n’ han de sumar d’ altres per resistir l’ empenta dels grans problemes i reptes globals i donar respostes a les necessitats dels ciutadans.

ALTRES ARTICLES