LAIA BONET, ANDREU MAS-COLELL I PILAR DÍAZ, TRES VISIONS DE LA METRÒPOLI

Us proposem rellegir les tres darreres entrevistes del cicle BCN Diàlegs a aquestes tres personalitats que aporten llum a la qüestió metropolitana cadascuna des del seu àmbit

L’ÀREA DEL BESÒS ÉS UN DELS DEUTES MÉS GRANS QUE BARCELONA TÉ AMB EL SEU ENTORN

Per Rafael Pradas

Llicenciada en Dret, Laia Bonet ha sigut professora a les universitats Pompeu Fabra i Ramon Llull. Va ser secretaria del Govern de la Generalitat entre 2007 i 2010, també diputada al Parlament, i des de 2019 és regidora de l’Ajuntament de Barcelona, però ja s’havia presentat a les primàries obertes del PSC per a escollir el cap de llista de Barcelona de les eleccions municipals de 2015, designació que va guanyar Jaume Collboni. Va ser tercera tinenta d’alcalde en el govern de coalició entre Barcelona en Comú i PSC el 2019 i des de les eleccions de 2023 és primera tinenta d’alcaldia de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures, Mobilitat, Espai Públic i Habitatge. Presideix també Transports Metropolitans de Barcelona.

-Barcelona és una ciutat de consensos?
-Crec que ho ha estat històricament. El consens forma part d’una manera de ser en què Barcelona s’hi ha sentit còmode; ha sabut construir consensos al llarg de la història. Parlo de la política municipal, però també d’altres àmbits i actors. Crec que l’última dècada, no obstant, no ha estat especialment bona per als acords, ni a nivell de país ni de ciutat, i probablement la dinàmica d’un nou espai polític que arribava amb voluntat d’afirmació, de voler fer les coses d’una altra manera, va canviar una mica aquesta dimensió. Moltes persones acostumades a buscar consensos s’havien sentit fora de la taula a l’hora de generar-los. Des del juny passat estem intentant reconstruir ponts i estem trobant molt bona sintonia arreu, en col·lectius molt diferents.

-Com s’expressen aquestes ganes de trobar consensos?
-Penso que hi ha ganes de fer valdre Barcelona i sempre em trobo la mateixa actitud a l’altra banda de la taula, la idea que hem d’aconseguir que Barcelona se’n surti, que l’orgull de ser barceloní torni a estar molt més present. Estic segura que hi ha consens sobre la necessitat de polítiques que impactin sobre Barcelona en positiu; una altra cosa és com aconseguir-les perquè, sens dubte, hi ha mirades diferents, i per tant propostes polítiques també diferents. Crec que existeix certa sensació que durant uns anys s’ha estat més preocupat, diguem-ho així, perquè la imatge de Barcelona a fora fos positiva, més que no pas perquè ho fos la pròpia dinàmica de la ciutat en el seu dia a dia. En el “com fer” es on probablement hi ha divergències, però diria que un dels grans consensos rau en fer valdre Barcelona com un àmbit que és més que la ciutat. Hi ha acord en què Barcelona torni a ser, a lluir, en que la gent se’n senti orgullosa.

-Ja no es parla gaire de la marca Barcelona i se’n havia parlat molt…
-Crec que se’n parla menys i probablement està bé. Hi ha qui ha treballat més potser per parlar de “model Barcelona” enlloc de “marca Barcelona”, però tampoc sé ben bé què és el model Barcelona. Crec que el model Barcelona és el que està en l’ADN de la ciutat, i segurament té molt més a veure amb els intangibles que comentàvem d’avançar generant consensos i, per tant, buscar grans espais d’acord més que no pas polaritzant i imposant.

-Un àmbit sempre controvertit és el de la mobilitat…
-Com que en els darrers temps s’ha anat polaritzant el debat a nivell de país i de ciutat s’han vist afectades també polítiques que probablement no ho estaven tant vuit anys enrere com és el cas de la mobilitat. Si s’observa la realitat es veurà que en les discussions s’ha divergit, però s’ha avançat segurament d’una manera molt més consensuada del que es podria pensar fixant-se en la pròpia discussió.

-Funciona la mobilitat a Barcelona?
-S’ha incrementat força la mobilitat a peu i el transport públic i ha decrescut molt el cotxe, però acompanyant aquesta evolució de com ens movem han aparegut la bicicleta i els patinets elèctrics. Hem estat molt clars al dir que si no tenim endreçada la mobilitat de la ciutat no hi podem afegir els patinets compartits. Barcelona és una ciutat molt compacta, molt densa i no ens podem permetre el que hem vist a tantes altres llocs: patinets llençats al mig de la vorera. Necessitem repensar bé l’espai per fer més senzilla la convivència entre els usos de la mobilitat tradicional i els nous usos.

Contiua llegint l’entrevista aquí.

ANDREU MAS-COLELL: “LES DEFICIÈNCIES DE L’AEROPORT I L’HABITATGE PODEN FRENAR EL DINAMISME DE CATALUNYA”

El catedràtic i ex-conseller d’Economia creu que és fonamental que els governs siguin accessibles i que no hi hagi reserves a la col·laboració publicoprivada

Per Rafael Pradas

Andreu Mas-Colell (Barcelona 1944) és reconegut arreu per la seva tasca com a professor i catedràtic d’economia i matemàtiques (UPF Barcelona, Harvard, UC Berkeley, Herbert… ) però també per la seva dimensió política. Conseller en dues ocasions (Universitats, Recerca i Societat de la Informació entre 2000 i 2003, i Economia i Coneixement entre 2010 i 2016) ha jugat i juga un paper rellevant en la promoció de la recerca, la innovació i el talent com a fundador de la Barcelona School of Economics. També a través d’empreses i institucions com ara La Caixa, Telefònica, el Cercle d’Economia o Barcelona Global. És president del BIST (Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona) que agrupa els set centres més avançats de recerca de Catalunya i és un dels impulsors d’una pista sobre el mar com a solució per ampliar la capacitat operativa de l’aeroport de Barcelona.

-En quin moment es troba Catalunya a nivell polític, econòmic i social?
-A nivell econòmic continuem tenint gran potencial, però és només potencial, és a dir, en els propers vint anys veurem si hem pres els camins que construeixen sobre aquest potencial i que ens permetin tenir una posició destacada a Europa. No la tenim consolidada, però no hem perdut l’oportunitat. Al segle XV, cap el 1450, el Consell de Cent de Barcelona reclamava al rei tenir una universitat amb els arguments, tal com es conserva en el Dietari del mateix Consell de Cent, que una universitat és molt important per a una ciutat perquè educa als seus fills i fa que tingui “profit i fama”. Fa poc, caminant pel passeig de Lluis Companys, vaig llegir la inscripció del monument a Rius i Taulat, impulsor de l’Exposició Universal de 1888 i que diu: “siendo alcalde de Barcelona alcanzó para la Ciudad prosperidad y renombre”. Jo vibro amb les mateixes dues coordenades: vull que aquesta ciutat tingui profit i fama o prosperitat i renom, que brilli a Europa, i per això també ha de ser pròspera. Crec que l’oportunitat la tenim si treballem ben fort i no ens descuidem.
-La Barcelona gran, metropolitana, sembla que despunta en termes de turisme, indústria agroalimentària, salut i, en bona mesura, també en tecnologia.
-Sí, efectivament. El districte 22@ va ser una decisió encertada que ha anat molt bé i que pot anar encara millor, però encara hi ha reptes que hem de superar. A casa nostra s’hi han instal·lat moltes companyies internacionals, però no sempre es troben les unitats corporatives de més valor afegit. Encara ens falta un camí per recórrer, però estem ben encarrilats en el camp tecnològic. Sempre prenc com a referència Europa, tot i que no està clar que Europa estigui ben encarrilada. Si parlem d’intel·ligència artificial, per exemple, Europa està per sota d’Estats Unida, de Canadà o de Xina i nosaltres encara ens trobem per sota de la mitjana europea.

Continua llegint l’entrevista aquí.

PILAR DÍAZ: “ÉS IMPORTANT QUE L’ALCALDE DE BARCELONA PENSI EN CLAU METROPOLITANA”

L’alcaldessa socialista d’Esplugues del Llobregat repassa alguns dels temes municipals més candents, com ara l’ampliació de l’àrea metropolitana, i assenyala entre els que més li preocupen el preu desorbitat de l’habitatge

Per Xavier Casinos

Pilar Díaz és des de 2006 alcaldessa socialista d’Esplugues de Llobregat, una ciutat que, sota el seu lideratge, s’està consolidant com a nou motor de l’àrea metropolitana gràcies a la seva centralitat, que li permet atraure inversions. En aquest sentit, la ciutat està treballant en diversos eixos estratègics, entre els quals destaca la medicina avançada, un sector atret per la presència al municipi de l’Hospital Sant Joan de Déu i, properament, de l’ampliació de l’Hospital Clínic, que, tot i que es produirà al terme de Barcelona, el separaran molt pocs metres del centre pediàtric.

Com a alcaldessa d’Esplugues, què espera del desenvolupament de l’àrea metropolitana en els propers anys?
Bàsicament que es consolidi encara més el marc legal que ens va donar l’aprovació de la llei de l’àrea metropolitana, i, com a conseqüència, que s’implementin les polítiques que tenim comunes entre els diferents municipis. Pel que fa a Esplugues, poder reforçar la nova centralitat del municipi dins l’àrea, aprofitant la superconcentració d’activitats econòmiques, hospitals i empreses relacionades amb la medicina avançada i l’aplicació de la tecnologia i la intel·ligència artificial. I a tot això, cal sumar el baix índex de criminalitat i la molt bona ubicació de la ciutat. Per tant, esperem que Esplugues contribueixi en aquesta suma de voluntats que és l’àrea metropolitana de Barcelona.

Fa 50 anys, el Cercle d’Economia va publicar l’històric informe Gestión o caos, on per primer cop s’analitzava l’àrea metropolitana des d’un punt de vista econòmic i social, i es feien aflorar tots els dèficits i carències. Així mateix, s’apostava per una autoritat supramunicipal com a model de governança. Creu que cinc dècades després encara es produeix un cert caos?
No sé si dir-li caos, però, quan viatges, te’n adones que a qualsevol gran metròpoli hi ha, per dir-ho d’una altra manera, dificultats en la seva gestió. La nostra no és una de les àrees metropolitanes més grans i, comparada amb altres, està prou ordenada. De vegades el caos és vida, i en aquest sentit, el desordre o caos que podríem percebre a casa nostra és el que produeix la pròpia vida metropolitana, que, com l’energia, ni es crea ni es destrueix, sinó que ens hem d’anar adaptant als continus canvis urbans. Els darrers 15 anys hem fet —i els ajuntaments en especial—, un gran esforç per ordenar el territori i les coses que hi passen. I vull posar en valor que els responsables de cada municipi fa molts anys que treballem perquè l’àrea tingui un important pes específic en el sud d’Europa. I això passa per no competir entre nosaltres, perquè tot el bo que passa en una de les nostres ciutats té impacte positiu en la resta. En conclusió, i per tot el que he mencionat anteriorment, diria que la governança de la nostra àrea metropolitana és de les menys caòtiques, malgrat que encara ens queden aspectes per millorar i competències que desplegar. Però no sortim malament a la foto.

Continua llegint l’entrevista aquí.

 

 

L’ÀREA DEL BESÒS ÉS UN DELS DEUTES MÉS GRANS QUE BARCELONA TÉ AMB EL SEU ENTORN

Per Rafael Pradas

Llicenciada en Dret, Laia Bonet ha sigut professora a les universitats Pompeu Fabra i Ramon Llull. Va ser secretaria del Govern de la Generalitat entre 2007 i 2010, també diputada al Parlament, i des de 2019 és regidora de l’Ajuntament de Barcelona, però ja s’havia presentat a les primàries obertes del PSC per a escollir el cap de llista de Barcelona de les eleccions municipals de 2015, designació que va guanyar Jaume Collboni. Va ser tercera tinenta d’alcalde en el govern de coalició entre Barcelona en Comú i PSC el 2019 i des de les eleccions de 2023 és primera tinenta d’alcaldia de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures, Mobilitat, Espai Públic i Habitatge. Presideix també Transports Metropolitans de Barcelona.

-Barcelona és una ciutat de consensos?
-Crec que ho ha estat històricament. El consens forma part d’una manera de ser en què Barcelona s’hi ha sentit còmode; ha sabut construir consensos al llarg de la història. Parlo de la política municipal, però també d’altres àmbits i actors. Crec que l’última dècada, no obstant, no ha estat especialment bona per als acords, ni a nivell de país ni de ciutat, i probablement la dinàmica d’un nou espai polític que arribava amb voluntat d’afirmació, de voler fer les coses d’una altra manera, va canviar una mica aquesta dimensió. Moltes persones acostumades a buscar consensos s’havien sentit fora de la taula a l’hora de generar-los. Des del juny passat estem intentant reconstruir ponts i estem trobant molt bona sintonia arreu, en col·lectius molt diferents.

-Com s’expressen aquestes ganes de trobar consensos?
-Penso que hi ha ganes de fer valdre Barcelona i sempre em trobo la mateixa actitud a l’altra banda de la taula, la idea que hem d’aconseguir que Barcelona se’n surti, que l’orgull de ser barceloní torni a estar molt més present. Estic segura que hi ha consens sobre la necessitat de polítiques que impactin sobre Barcelona en positiu; una altra cosa és com aconseguir-les perquè, sens dubte, hi ha mirades diferents, i per tant propostes polítiques també diferents. Crec que existeix certa sensació que durant uns anys s’ha estat més preocupat, diguem-ho així, perquè la imatge de Barcelona a fora fos positiva, més que no pas perquè ho fos la pròpia dinàmica de la ciutat en el seu dia a dia. En el “com fer” es on probablement hi ha divergències, però diria que un dels grans consensos rau en fer valdre Barcelona com un àmbit que és més que la ciutat. Hi ha acord en què Barcelona torni a ser, a lluir, en que la gent se’n senti orgullosa.

-Ja no es parla gaire de la marca Barcelona i se’n havia parlat molt…
-Crec que se’n parla menys i probablement està bé. Hi ha qui ha treballat més potser per parlar de “model Barcelona” enlloc de “marca Barcelona”, però tampoc sé ben bé què és el model Barcelona. Crec que el model Barcelona és el que està en l’ADN de la ciutat, i segurament té molt més a veure amb els intangibles que comentàvem d’avançar generant consensos i, per tant, buscar grans espais d’acord més que no pas polaritzant i imposant.

-Un àmbit sempre controvertit és el de la mobilitat…
-Com que en els darrers temps s’ha anat polaritzant el debat a nivell de país i de ciutat s’han vist afectades també polítiques que probablement no ho estaven tant vuit anys enrere com és el cas de la mobilitat. Si s’observa la realitat es veurà que en les discussions s’ha divergit, però s’ha avançat segurament d’una manera molt més consensuada del que es podria pensar fixant-se en la pròpia discussió.

-Funciona la mobilitat a Barcelona?
-S’ha incrementat força la mobilitat a peu i el transport públic i ha decrescut molt el cotxe, però acompanyant aquesta evolució de com ens movem han aparegut la bicicleta i els patinets elèctrics. Hem estat molt clars al dir que si no tenim endreçada la mobilitat de la ciutat no hi podem afegir els patinets compartits. Barcelona és una ciutat molt compacta, molt densa i no ens podem permetre el que hem vist a tantes altres llocs: patinets llençats al mig de la vorera. Necessitem repensar bé l’espai per fer més senzilla la convivència entre els usos de la mobilitat tradicional i els nous usos.

Contiua llegint l’entrevista aquí.

ANDREU MAS-COLELL: “LES DEFICIÈNCIES DE L’AEROPORT I L’HABITATGE PODEN FRENAR EL DINAMISME DE CATALUNYA”

El catedràtic i ex-conseller d’Economia creu que és fonamental que els governs siguin accessibles i que no hi hagi reserves a la col·laboració publicoprivada

Per Rafael Pradas

Andreu Mas-Colell (Barcelona 1944) és reconegut arreu per la seva tasca com a professor i catedràtic d’economia i matemàtiques (UPF Barcelona, Harvard, UC Berkeley, Herbert… ) però també per la seva dimensió política. Conseller en dues ocasions (Universitats, Recerca i Societat de la Informació entre 2000 i 2003, i Economia i Coneixement entre 2010 i 2016) ha jugat i juga un paper rellevant en la promoció de la recerca, la innovació i el talent com a fundador de la Barcelona School of Economics. També a través d’empreses i institucions com ara La Caixa, Telefònica, el Cercle d’Economia o Barcelona Global. És president del BIST (Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona) que agrupa els set centres més avançats de recerca de Catalunya i és un dels impulsors d’una pista sobre el mar com a solució per ampliar la capacitat operativa de l’aeroport de Barcelona.

-En quin moment es troba Catalunya a nivell polític, econòmic i social?
-A nivell econòmic continuem tenint gran potencial, però és només potencial, és a dir, en els propers vint anys veurem si hem pres els camins que construeixen sobre aquest potencial i que ens permetin tenir una posició destacada a Europa. No la tenim consolidada, però no hem perdut l’oportunitat. Al segle XV, cap el 1450, el Consell de Cent de Barcelona reclamava al rei tenir una universitat amb els arguments, tal com es conserva en el Dietari del mateix Consell de Cent, que una universitat és molt important per a una ciutat perquè educa als seus fills i fa que tingui “profit i fama”. Fa poc, caminant pel passeig de Lluis Companys, vaig llegir la inscripció del monument a Rius i Taulat, impulsor de l’Exposició Universal de 1888 i que diu: “siendo alcalde de Barcelona alcanzó para la Ciudad prosperidad y renombre”. Jo vibro amb les mateixes dues coordenades: vull que aquesta ciutat tingui profit i fama o prosperitat i renom, que brilli a Europa, i per això també ha de ser pròspera. Crec que l’oportunitat la tenim si treballem ben fort i no ens descuidem.
-La Barcelona gran, metropolitana, sembla que despunta en termes de turisme, indústria agroalimentària, salut i, en bona mesura, també en tecnologia.
-Sí, efectivament. El districte 22@ va ser una decisió encertada que ha anat molt bé i que pot anar encara millor, però encara hi ha reptes que hem de superar. A casa nostra s’hi han instal·lat moltes companyies internacionals, però no sempre es troben les unitats corporatives de més valor afegit. Encara ens falta un camí per recórrer, però estem ben encarrilats en el camp tecnològic. Sempre prenc com a referència Europa, tot i que no està clar que Europa estigui ben encarrilada. Si parlem d’intel·ligència artificial, per exemple, Europa està per sota d’Estats Unida, de Canadà o de Xina i nosaltres encara ens trobem per sota de la mitjana europea.

Continua llegint l’entrevista aquí.

PILAR DÍAZ: “ÉS IMPORTANT QUE L’ALCALDE DE BARCELONA PENSI EN CLAU METROPOLITANA”

L’alcaldessa socialista d’Esplugues del Llobregat repassa alguns dels temes municipals més candents, com ara l’ampliació de l’àrea metropolitana, i assenyala entre els que més li preocupen el preu desorbitat de l’habitatge

Per Xavier Casinos

Pilar Díaz és des de 2006 alcaldessa socialista d’Esplugues de Llobregat, una ciutat que, sota el seu lideratge, s’està consolidant com a nou motor de l’àrea metropolitana gràcies a la seva centralitat, que li permet atraure inversions. En aquest sentit, la ciutat està treballant en diversos eixos estratègics, entre els quals destaca la medicina avançada, un sector atret per la presència al municipi de l’Hospital Sant Joan de Déu i, properament, de l’ampliació de l’Hospital Clínic, que, tot i que es produirà al terme de Barcelona, el separaran molt pocs metres del centre pediàtric.

Com a alcaldessa d’Esplugues, què espera del desenvolupament de l’àrea metropolitana en els propers anys?
Bàsicament que es consolidi encara més el marc legal que ens va donar l’aprovació de la llei de l’àrea metropolitana, i, com a conseqüència, que s’implementin les polítiques que tenim comunes entre els diferents municipis. Pel que fa a Esplugues, poder reforçar la nova centralitat del municipi dins l’àrea, aprofitant la superconcentració d’activitats econòmiques, hospitals i empreses relacionades amb la medicina avançada i l’aplicació de la tecnologia i la intel·ligència artificial. I a tot això, cal sumar el baix índex de criminalitat i la molt bona ubicació de la ciutat. Per tant, esperem que Esplugues contribueixi en aquesta suma de voluntats que és l’àrea metropolitana de Barcelona.

Fa 50 anys, el Cercle d’Economia va publicar l’històric informe Gestión o caos, on per primer cop s’analitzava l’àrea metropolitana des d’un punt de vista econòmic i social, i es feien aflorar tots els dèficits i carències. Així mateix, s’apostava per una autoritat supramunicipal com a model de governança. Creu que cinc dècades després encara es produeix un cert caos?
No sé si dir-li caos, però, quan viatges, te’n adones que a qualsevol gran metròpoli hi ha, per dir-ho d’una altra manera, dificultats en la seva gestió. La nostra no és una de les àrees metropolitanes més grans i, comparada amb altres, està prou ordenada. De vegades el caos és vida, i en aquest sentit, el desordre o caos que podríem percebre a casa nostra és el que produeix la pròpia vida metropolitana, que, com l’energia, ni es crea ni es destrueix, sinó que ens hem d’anar adaptant als continus canvis urbans. Els darrers 15 anys hem fet —i els ajuntaments en especial—, un gran esforç per ordenar el territori i les coses que hi passen. I vull posar en valor que els responsables de cada municipi fa molts anys que treballem perquè l’àrea tingui un important pes específic en el sud d’Europa. I això passa per no competir entre nosaltres, perquè tot el bo que passa en una de les nostres ciutats té impacte positiu en la resta. En conclusió, i per tot el que he mencionat anteriorment, diria que la governança de la nostra àrea metropolitana és de les menys caòtiques, malgrat que encara ens queden aspectes per millorar i competències que desplegar. Però no sortim malament a la foto.

Continua llegint l’entrevista aquí.

 

 

share: