ANDREU MAS-COLELL: “LES DEFICIÈNCIES DE L’AEROPORT I L’HABITATGE PODEN FRENAR EL DINAMISME DE CATALUNYA”

Per Rafael Pradas

Andreu Mas-Colell (Barcelona 1944) és reconegut arreu per la seva tasca com a professor i catedràtic d’economia i matemàtiques (UPF Barcelona, Harvard, UC Berkeley, Herbert… ) però també per la seva dimensió política. Conseller en dues ocasions (Universitats, Recerca i Societat de la Informació entre 2000 i 2003, i Economia i Coneixement entre 2010 i 2016) ha jugat i juga un paper rellevant en la promoció de la recerca, la innovació i el talent com a fundador de la Barcelona School of Economics. També a través d’empreses i institucions com ara La Caixa, Telefònica, el Cercle d’Economia o Barcelona Global. És president del BIST (Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona) que agrupa els set centres més avançats de recerca de Catalunya i és un dels impulsors d’una pista sobre el mar com a solució per ampliar la capacitat operativa de l’aeroport de Barcelona.

-En quin moment es troba Catalunya a nivell polític, econòmic i social?
-A nivell econòmic continuem tenint gran potencial, però és només potencial, és a dir, en els propers vint anys veurem si hem pres els camins que construeixen sobre aquest potencial i que ens permetin tenir una posició destacada a Europa. No la tenim consolidada, però no hem perdut l’oportunitat. Al segle XV, cap el 1450, el Consell de Cent de Barcelona reclamava al rei tenir una universitat amb els arguments, tal com es conserva en el Dietari del mateix Consell de Cent, que una universitat és molt important per a una ciutat perquè educa als seus fills i fa que tingui “profit i fama”. Fa poc, caminant pel passeig de Lluis Companys, vaig llegir la inscripció del monument a Rius i Taulat, impulsor de l’Exposició Universal de 1888 i que diu: “siendo alcalde de Barcelona alcanzó para la Ciudad prosperidad y renombre”. Jo vibro amb les mateixes dues coordenades: vull que aquesta ciutat tingui profit i fama o prosperitat i renom, que brilli a Europa, i per això també ha de ser pròspera. Crec que l’oportunitat la tenim si treballem ben fort i no ens descuidem.
-La Barcelona gran, metropolitana, sembla que despunta en termes de turisme, indústria agroalimentària, salut i, en bona mesura, també en tecnologia.
-Sí, efectivament. El districte 22@ va ser una decisió encertada que ha anat molt bé i que pot anar encara millor, però encara hi ha reptes que hem de superar. A casa nostra s’hi han instal·lat moltes companyies internacionals, però no sempre es troben les unitats corporatives de més valor afegit. Encara ens falta un camí per recórrer, però estem ben encarrilats en el camp tecnològic. Sempre prenc com a referència Europa, tot i que no està clar que Europa estigui ben encarrilada. Si parlem d’intel·ligència artificial, per exemple, Europa està per sota d’Estats Unida, de Canadà o de Xina i nosaltres encara ens trobem per sota de la mitjana europea.

Continua llegint l’entrevista aquí.

PILAR DÍAZ: “ÉS IMPORTANT QUE L’ALCALDE DE BARCELONA PENSI EN CLAU METROPOLITANA”

Per Xavier Casinos

Pilar Díaz és des de 2006 alcaldessa socialista d’Esplugues de Llobregat, una ciutat que, sota el seu lideratge, s’està consolidant com a nou motor de l’àrea metropolitana gràcies a la seva centralitat, que li permet atraure inversions. En aquest sentit, la ciutat està treballant en diversos eixos estratègics, entre els quals destaca la medicina avançada, un sector atret per la presència al municipi de l’Hospital Sant Joan de Déu i, properament, de l’ampliació de l’Hospital Clínic, que, tot i que es produirà al terme de Barcelona, el separaran molt pocs metres del centre pediàtric.

Com a alcaldessa d’Esplugues, què espera del desenvolupament de l’àrea metropolitana en els propers anys?
Bàsicament que es consolidi encara més el marc legal que ens va donar l’aprovació de la llei de l’àrea metropolitana, i, com a conseqüència, que s’implementin les polítiques que tenim comunes entre els diferents municipis. Pel que fa a Esplugues, poder reforçar la nova centralitat del municipi dins l’àrea, aprofitant la superconcentració d’activitats econòmiques, hospitals i empreses relacionades amb la medicina avançada i l’aplicació de la tecnologia i la intel·ligència artificial. I a tot això, cal sumar el baix índex de criminalitat i la molt bona ubicació de la ciutat. Per tant, esperem que Esplugues contribueixi en aquesta suma de voluntats que és l’àrea metropolitana de Barcelona.

Fa 50 anys, el Cercle d’Economia va publicar l’històric informe Gestión o caos, on per primer cop s’analitzava l’àrea metropolitana des d’un punt de vista econòmic i social, i es feien aflorar tots els dèficits i carències. Així mateix, s’apostava per una autoritat supramunicipal com a model de governança. Creu que cinc dècades després encara es produeix un cert caos?
No sé si dir-li caos, però, quan viatges, te’n adones que a qualsevol gran metròpoli hi ha, per dir-ho d’una altra manera, dificultats en la seva gestió. La nostra no és una de les àrees metropolitanes més grans i, comparada amb altres, està prou ordenada. De vegades el caos és vida, i en aquest sentit, el desordre o caos que podríem percebre a casa nostra és el que produeix la pròpia vida metropolitana, que, com l’energia, ni es crea ni es destrueix, sinó que ens hem d’anar adaptant als continus canvis urbans. Els darrers 15 anys hem fet —i els ajuntaments en especial—, un gran esforç per ordenar el territori i les coses que hi passen. I vull posar en valor que els responsables de cada municipi fa molts anys que treballem perquè l’àrea tingui un important pes específic en el sud d’Europa. I això passa per no competir entre nosaltres, perquè tot el bo que passa en una de les nostres ciutats té impacte positiu en la resta. En conclusió, i per tot el que he mencionat anteriorment, diria que la governança de la nostra àrea metropolitana és de les menys caòtiques, malgrat que encara ens queden aspectes per millorar i competències que desplegar. Però no sortim malament a la foto.

ANDREU MAS-COLELL: “LES DEFICIÈNCIES DE L’AEROPORT I L’HABITATGE PODEN FRENAR EL DINAMISME DE CATALUNYA”

Per Rafael Pradas

Andreu Mas-Colell (Barcelona 1944) és reconegut arreu per la seva tasca com a professor i catedràtic d’economia i matemàtiques (UPF Barcelona, Harvard, UC Berkeley, Herbert… ) però també per la seva dimensió política. Conseller en dues ocasions (Universitats, Recerca i Societat de la Informació entre 2000 i 2003, i Economia i Coneixement entre 2010 i 2016) ha jugat i juga un paper rellevant en la promoció de la recerca, la innovació i el talent com a fundador de la Barcelona School of Economics. També a través d’empreses i institucions com ara La Caixa, Telefònica, el Cercle d’Economia o Barcelona Global. És president del BIST (Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona) que agrupa els set centres més avançats de recerca de Catalunya i és un dels impulsors d’una pista sobre el mar com a solució per ampliar la capacitat operativa de l’aeroport de Barcelona.

-En quin moment es troba Catalunya a nivell polític, econòmic i social?
-A nivell econòmic continuem tenint gran potencial, però és només potencial, és a dir, en els propers vint anys veurem si hem pres els camins que construeixen sobre aquest potencial i que ens permetin tenir una posició destacada a Europa. No la tenim consolidada, però no hem perdut l’oportunitat. Al segle XV, cap el 1450, el Consell de Cent de Barcelona reclamava al rei tenir una universitat amb els arguments, tal com es conserva en el Dietari del mateix Consell de Cent, que una universitat és molt important per a una ciutat perquè educa als seus fills i fa que tingui “profit i fama”. Fa poc, caminant pel passeig de Lluis Companys, vaig llegir la inscripció del monument a Rius i Taulat, impulsor de l’Exposició Universal de 1888 i que diu: “siendo alcalde de Barcelona alcanzó para la Ciudad prosperidad y renombre”. Jo vibro amb les mateixes dues coordenades: vull que aquesta ciutat tingui profit i fama o prosperitat i renom, que brilli a Europa, i per això també ha de ser pròspera. Crec que l’oportunitat la tenim si treballem ben fort i no ens descuidem.
-La Barcelona gran, metropolitana, sembla que despunta en termes de turisme, indústria agroalimentària, salut i, en bona mesura, també en tecnologia.
-Sí, efectivament. El districte 22@ va ser una decisió encertada que ha anat molt bé i que pot anar encara millor, però encara hi ha reptes que hem de superar. A casa nostra s’hi han instal·lat moltes companyies internacionals, però no sempre es troben les unitats corporatives de més valor afegit. Encara ens falta un camí per recórrer, però estem ben encarrilats en el camp tecnològic. Sempre prenc com a referència Europa, tot i que no està clar que Europa estigui ben encarrilada. Si parlem d’intel·ligència artificial, per exemple, Europa està per sota d’Estats Unida, de Canadà o de Xina i nosaltres encara ens trobem per sota de la mitjana europea.

Continua llegint l’entrevista aquí.

PILAR DÍAZ: “ÉS IMPORTANT QUE L’ALCALDE DE BARCELONA PENSI EN CLAU METROPOLITANA”

Per Xavier Casinos

Pilar Díaz és des de 2006 alcaldessa socialista d’Esplugues de Llobregat, una ciutat que, sota el seu lideratge, s’està consolidant com a nou motor de l’àrea metropolitana gràcies a la seva centralitat, que li permet atraure inversions. En aquest sentit, la ciutat està treballant en diversos eixos estratègics, entre els quals destaca la medicina avançada, un sector atret per la presència al municipi de l’Hospital Sant Joan de Déu i, properament, de l’ampliació de l’Hospital Clínic, que, tot i que es produirà al terme de Barcelona, el separaran molt pocs metres del centre pediàtric.

Com a alcaldessa d’Esplugues, què espera del desenvolupament de l’àrea metropolitana en els propers anys?
Bàsicament que es consolidi encara més el marc legal que ens va donar l’aprovació de la llei de l’àrea metropolitana, i, com a conseqüència, que s’implementin les polítiques que tenim comunes entre els diferents municipis. Pel que fa a Esplugues, poder reforçar la nova centralitat del municipi dins l’àrea, aprofitant la superconcentració d’activitats econòmiques, hospitals i empreses relacionades amb la medicina avançada i l’aplicació de la tecnologia i la intel·ligència artificial. I a tot això, cal sumar el baix índex de criminalitat i la molt bona ubicació de la ciutat. Per tant, esperem que Esplugues contribueixi en aquesta suma de voluntats que és l’àrea metropolitana de Barcelona.

Fa 50 anys, el Cercle d’Economia va publicar l’històric informe Gestión o caos, on per primer cop s’analitzava l’àrea metropolitana des d’un punt de vista econòmic i social, i es feien aflorar tots els dèficits i carències. Així mateix, s’apostava per una autoritat supramunicipal com a model de governança. Creu que cinc dècades després encara es produeix un cert caos?
No sé si dir-li caos, però, quan viatges, te’n adones que a qualsevol gran metròpoli hi ha, per dir-ho d’una altra manera, dificultats en la seva gestió. La nostra no és una de les àrees metropolitanes més grans i, comparada amb altres, està prou ordenada. De vegades el caos és vida, i en aquest sentit, el desordre o caos que podríem percebre a casa nostra és el que produeix la pròpia vida metropolitana, que, com l’energia, ni es crea ni es destrueix, sinó que ens hem d’anar adaptant als continus canvis urbans. Els darrers 15 anys hem fet —i els ajuntaments en especial—, un gran esforç per ordenar el territori i les coses que hi passen. I vull posar en valor que els responsables de cada municipi fa molts anys que treballem perquè l’àrea tingui un important pes específic en el sud d’Europa. I això passa per no competir entre nosaltres, perquè tot el bo que passa en una de les nostres ciutats té impacte positiu en la resta. En conclusió, i per tot el que he mencionat anteriorment, diria que la governança de la nostra àrea metropolitana és de les menys caòtiques, malgrat que encara ens queden aspectes per millorar i competències que desplegar. Però no sortim malament a la foto.