INVENTARI DE PROJECTES ESTRATÈGICS DE LA BARCELONA METROPOLITANA
Josep Borràs i Miquel Pybus analitzen en aquest article sis grans projectes, uns ja realitzats i d’altres en marxa, que poden ser una oportunitat per reposicionar l’àrea metropolitana a escala internacional
Josep Borràs, Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB
Miquel Pybus, Barcelona Regional
Després de les primeres eleccions municipals en democràcia, Pasqual Maragall escrivia: “El futur de la ciutat amb majúscules, es juga tant més fora de la ciutat central (que) dins dels seus estrets límits (…) Barcelona ciutat és avui gairebé una ficció” (La Vanguardia 19/08/1979). Més de 40 anys després, aquesta frase premonitòria es fa, fins i tot, més rellevant en l’actual context social, econòmic i estratègic de la gran metròpolis. Avui dia, no s’entén la ciutat sense la seva àrea metropolitana, al igual que el desenvolupament de nous projectes de ciutat, que no tinguin impacte ni rellevància a nivell metropolità.
A quin impacte ens referim? A l’impacte de les noves infraestructures que modelen un nou sistema de mobilitat urbana, a nivell ciutadà i empresarial; a l’impacte de projectes estratègics en el desenvolupament d’una nova economia metropolitana, més sostenible, competitiva i socialment equitativa; a l’impacte d’equipaments en la construcció d’un ecosistema més innovador i empresarialment més competitiu; però especialment, a l’impacte de projectes que influeixen directament, alguns millor que altres, en les dinàmiques de la ciutadania metropolitana.
La Barcelona real, la ciutat de ciutats, la capital del sud del Mediterrani, s’articula, en primera instància a través d’un sistema de 36 municipis que formen l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i que arriba als 636 km2, amb 3,3 milions d’habitants i representa més del 52% del PIB català. Però aquesta metròpolis, en conjunt, té un major abast a nivell regional, que engloba 164 municipis i més de 5 milions de persones. En aquest territori heterogeni, considerat la setena àrea urbana a nivell mundial, receptora de projectes d’inversió estrangera, s’han desenvolupat i es desenvoluparan en els pròxims anys, projectes de caràcter estratègic que poden generar un gran impacte a nivell regional, en diferents dimensions: mobilitat sostenible, innovació, atracció d’inversions, nous models econòmics, reformulació dels Polígons d’Activitat Econòmica, cohesió social i millora de la qualitat de vida.
L’objectiu d’aquest article és presentar un primer llistat de projectes estratègics que hagin tingut, tinguin o tindran impacte a nivell metropolità. Una mirada enfocada a representar actius que són una oportunitat de creixement en diferents àmbits territorials. Però, sobretot, és un llistat de projectes en permanent construcció, els quals poden servir per redefinir el paper de la metròpolis en l’economia global del futur.
Districte 22@
La recent modificació del planejament urbanístic del 22@ obre una nova etapa en la consolidació d’un dels principals motors econòmics de la Barcelona Metropolitana. Gràcies al 22@ Barcelona s’ha posicionat com un pol d’innovació i d’atracció d’empreses de sectors estratègics de l’economia del coneixement i fins i tot en temps de crisi ha continuat creant ocupació en sectors vinculats a la tecnologia i a la transformació digital, així com les indústries creatives. Actualment hi treballen més de 90.000 persones al barri, existeixen 8.800 empreses, el 30% de les quals es dediquen a activitats tecnològiques o de recerca intensiva. Amb el nou impuls al districte, es preveu generar 60.000 nous llocs de treball i alliberar més d’1 milió de m2 de sòl productiu en els pròxims anys.
La Sagrera
La Sagrera és un dels projectes de major envergadura realitzats a Barcelona en les últimes dècades. Contempla la transformació d’un àmbit de més de 160 hectàrees i suposa la cobertura de la fractura històrica ferroviària que separa els barris dels districtes de Sant Andreu i Sant Martí. El Parc del Camí Comptal estructurarà tot el futur àmbit configurant un parc lineal de 3,7 quilòmetres i emplaçant noves àrees residencials i terciàries a ambdós costats del seu riu/les seves vores. Un cop finalitzada, l’estació de la Sagrera serà la principal estació central de Barcelona albergant serveis ferroviaris d’Alta Velocitat, trens regionals, Rodalies i Metro (L4, L9, L10) i una estació d’autobusos urbans i interurbans. Aquest gran nòdul intermodal convertirà tot aquest àmbit en una nova centralitat urbana, generant un nou teixit residencial i d’activitat econòmica, amb una previsió de crear més de 30.000 nous llocs de treball i un nou parc de 10.300 habitatges de caràcter protegit.
Tres Xemeneies-Besòs
La transformació de l’àmbit de les Tres Xemeneies, situat al litoral dels municipis de Sant Adrià de Besòs i Badalona, suposa la transformació de la gran última peça del litoral metropolità de Barcelona. Les Tres Xemeneies es convertirà en un nou barri on es projecten un total de 1.700 habitatges i pràcticament 100.000 m2 de sostre d’activitat econòmica. La seva envejable ubicació i accessibilitat, posicionen l’àmbit de les Tres Xemeneies i els seus voltants com una de les àrees de major potencial per atraure empreses i activitat econòmica de tota la regió de Barcelona. A més, la recent posada en funcionament del Barcelona Cable Landing Station, el port digital neutre de cables submarins més important d’Espanya, afegeix un valor competitiu a tot aquest entorn. La transformació de les Tres Xemeneies generarà sinèrgies que han d’impulsar la millora dels polígons industrials de El Sot, a Sant Adrià de Besòs, i Badalona Sud, a Badalona, donant impuls a l’estratègia de reindustrialització del territori metropolità. Un àmbit de pràcticament 100 hectàrees de sòl productiu, que queda integrat en la planificació urbanística de les Tres Xemeneies, amb el potencial d’albergar noves activitats productives, oficines, zones verdes i equipaments. Seu del futur Hub digital, de l’Audiovisual i el Videojoc de Catalunya, la voluntat és que l’entorn de les Tres Xemeneies es converteixi en un centre de referència a escala mundial en producció, investigació, capacitació i especialització professional i de serveis per a sectors audiovisuals i de continguts digitals.
Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès
El parc està creant un dels pols científics, tecnològics i empresarials més avançats del sud d’Europa. Un gran desenvolupament urbanístic de més de 400 ha de superfície, destinades a crear un nou parc empresarial i residencial, en un entorn natural. El 17% del sòl està centrat en atraure activitat econòmica relacionada amb els sectors de l’economia del coneixement, la innovació, la investigació científica i la tecnologia més puntera. Infraestructures tan importants i pioneres en la investigació científica, com el Sincrotró Alba, tenen seu al parc científic, igual que empreses multinacionals de reconegut prestigi. Ja està en marxa el projecte reservat per a albergar un clúster de Centres de Processament de Dades (CPD) i zones d’activitat comercial. Un avançat districte intel·ligent que, a més, inclourà la construcció d’un nou barri residencial, amb 5.377 nous habitatges (47% protegida) per a més de 15.000 habitants, basat en les premisses d’eficiència energètica, sostenibilitat ambiental i equitat social.
Biopol-Granvia de L’Hospitalet
La primera fase d’aquesta transformació urbana -Gran Via i Plaça Europa- va generar una nova centralitat i un nou districte econòmic. Amb aquesta segona fase, es constituirà una nova transformació urbana de més de 550.000 m2 de sostre edificable, destinats a implantar un nou pol d’activitat del sector biotecnològic i de la salut, centres de recerca i equipaments públics, generant un nou dinamisme a nivell metropolità i una nova centralitat territorial. En l’horitzó d’aquesta segona fase, es preveu crear més de 40.000 llocs de treball directes, amb un impacte econòmic de més de 4.400 milions d’euros. Aquest ambiciós projecte ajudarà a acabar de cosir el teixit urbà a la zona, impulsant un nou nus d’entrada a la ciutat i un bioclúster d’innovació i salut, destinat a convertir-se en un referent internacional.
Ròtula Martorell – Abrera
L’àmbit d’Abrera – Martorell (municipis d’Abrera, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Castellví de Rosanes i Castellbisbal) constitueix un dels principals nusos d’activitat econòmica de la regió metropolitana de Barcelona. La localització d’empreses com Solvay, el clúster de l’automoció al voltant de la SEAT, i la gran quantitat d’infraestructures viàries i ferroviàries fan d’aquest territori una àrea funcional estratègica per a la regió. Aquest àmbit té vocació de configurar-se com una ròtula territorial que potenciï el desenvolupament urbà, econòmic i ambiental entre el Baix Llobregat i el Vallès, porta d’entrada a Barcelona. Així ho estableix el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) aprovat l’any 2011, i així ho concreten el Pla director d’infraestructures (PDI) de la ròtula Martorell-Abrera i el Pla Director Urbanístic de l’activitat econòmica del Baix Llobregat Nord, aprovats recentment. Les actuacions previstes per ambdós instruments tenen l’objectiu, justament, de reforçar el desenvolupament nodal de les activitats econòmiques, consolidant, equipant i diversificant les àrees industrials existents i potenciant el desenvolupament de noves. Alhora, millorarà la connectivitat territorial projectant noves infraestructures, reduint l’impacte ambiental de la mobilitat i garantint la connectivitat ecològica dels diferents elements naturals de l’àmbit. Concretament, el PDU delimita tres nous sectors amb un sostre edificable màxim d’aproximadament 690.000 m2 adaptant-se als nous usos industrials, logístics i terciaris.
Des d’una perspectiva econòmica, aquests projectes representen una aposta estratègica per impulsar la innovació, la competitivitat empresarial, la reindustrialització i la creativitat. Des d’un punt de vista social, aquest llistat presenta projectes que puguin servir per integrar i cohesionar el territori metropolità. A nivell urbanístic, en canvi, s’ha prioritzat la dimensió relacionada amb la mobilitat sostenible, la connectivitat i l’eficiència mediambiental. I finalment, ens hem permès la llicència de prendre prestats alguns projectes referents, que han ajudat o ajudaran al territori metropolità a posicionar-se com a àrea receptora de grans inversions econòmiques.
Aquesta Barcelona Metropolitana té grans potencialitats, nous projectes estratègics, uns ja realitzats i altres que representen una oportunitat definitiva per reposicionar la metròpoli a nivell internacional. Aquest primer inventari, com hem avançat, està en permanent construcció, i és només un primer pas per identificar les grans oportunitats de la solució metropolitana. Uns actius que ajuden a construir dia a dia una narrativa metropolitana que té vocació tant a nivell local com a nivell internacional.
Miquel Pybus, Barcelona Regional
Després de les primeres eleccions municipals en democràcia, Pasqual Maragall escrivia: “El futur de la ciutat amb majúscules, es juga tant més fora de la ciutat central (que) dins dels seus estrets límits (…) Barcelona ciutat és avui gairebé una ficció” (La Vanguardia 19/08/1979). Més de 40 anys després, aquesta frase premonitòria es fa, fins i tot, més rellevant en l’actual context social, econòmic i estratègic de la gran metròpolis. Avui dia, no s’entén la ciutat sense la seva àrea metropolitana, al igual que el desenvolupament de nous projectes de ciutat, que no tinguin impacte ni rellevància a nivell metropolità.
A quin impacte ens referim? A l’impacte de les noves infraestructures que modelen un nou sistema de mobilitat urbana, a nivell ciutadà i empresarial; a l’impacte de projectes estratègics en el desenvolupament d’una nova economia metropolitana, més sostenible, competitiva i socialment equitativa; a l’impacte d’equipaments en la construcció d’un ecosistema més innovador i empresarialment més competitiu; però especialment, a l’impacte de projectes que influeixen directament, alguns millor que altres, en les dinàmiques de la ciutadania metropolitana.
La Barcelona real, la ciutat de ciutats, la capital del sud del Mediterrani, s’articula, en primera instància a través d’un sistema de 36 municipis que formen l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i que arriba als 636 km2, amb 3,3 milions d’habitants i representa més del 52% del PIB català. Però aquesta metròpolis, en conjunt, té un major abast a nivell regional, que engloba 164 municipis i més de 5 milions de persones. En aquest territori heterogeni, considerat la setena àrea urbana a nivell mundial, receptora de projectes d’inversió estrangera, s’han desenvolupat i es desenvoluparan en els pròxims anys, projectes de caràcter estratègic que poden generar un gran impacte a nivell regional, en diferents dimensions: mobilitat sostenible, innovació, atracció d’inversions, nous models econòmics, reformulació dels Polígons d’Activitat Econòmica, cohesió social i millora de la qualitat de vida.
L’objectiu d’aquest article és presentar un primer llistat de projectes estratègics que hagin tingut, tinguin o tindran impacte a nivell metropolità. Una mirada enfocada a representar actius que són una oportunitat de creixement en diferents àmbits territorials. Però, sobretot, és un llistat de projectes en permanent construcció, els quals poden servir per redefinir el paper de la metròpolis en l’economia global del futur.
Districte 22@
La recent modificació del planejament urbanístic del 22@ obre una nova etapa en la consolidació d’un dels principals motors econòmics de la Barcelona Metropolitana. Gràcies al 22@ Barcelona s’ha posicionat com un pol d’innovació i d’atracció d’empreses de sectors estratègics de l’economia del coneixement i fins i tot en temps de crisi ha continuat creant ocupació en sectors vinculats a la tecnologia i a la transformació digital, així com les indústries creatives. Actualment hi treballen més de 90.000 persones al barri, existeixen 8.800 empreses, el 30% de les quals es dediquen a activitats tecnològiques o de recerca intensiva. Amb el nou impuls al districte, es preveu generar 60.000 nous llocs de treball i alliberar més d’1 milió de m2 de sòl productiu en els pròxims anys.
La Sagrera
La Sagrera és un dels projectes de major envergadura realitzats a Barcelona en les últimes dècades. Contempla la transformació d’un àmbit de més de 160 hectàrees i suposa la cobertura de la fractura històrica ferroviària que separa els barris dels districtes de Sant Andreu i Sant Martí. El Parc del Camí Comptal estructurarà tot el futur àmbit configurant un parc lineal de 3,7 quilòmetres i emplaçant noves àrees residencials i terciàries a ambdós costats del seu riu/les seves vores. Un cop finalitzada, l’estació de la Sagrera serà la principal estació central de Barcelona albergant serveis ferroviaris d’Alta Velocitat, trens regionals, Rodalies i Metro (L4, L9, L10) i una estació d’autobusos urbans i interurbans. Aquest gran nòdul intermodal convertirà tot aquest àmbit en una nova centralitat urbana, generant un nou teixit residencial i d’activitat econòmica, amb una previsió de crear més de 30.000 nous llocs de treball i un nou parc de 10.300 habitatges de caràcter protegit.
Tres Xemeneies-Besòs
La transformació de l’àmbit de les Tres Xemeneies, situat al litoral dels municipis de Sant Adrià de Besòs i Badalona, suposa la transformació de la gran última peça del litoral metropolità de Barcelona. Les Tres Xemeneies es convertirà en un nou barri on es projecten un total de 1.700 habitatges i pràcticament 100.000 m2 de sostre d’activitat econòmica. La seva envejable ubicació i accessibilitat, posicionen l’àmbit de les Tres Xemeneies i els seus voltants com una de les àrees de major potencial per atraure empreses i activitat econòmica de tota la regió de Barcelona. A més, la recent posada en funcionament del Barcelona Cable Landing Station, el port digital neutre de cables submarins més important d’Espanya, afegeix un valor competitiu a tot aquest entorn. La transformació de les Tres Xemeneies generarà sinèrgies que han d’impulsar la millora dels polígons industrials de El Sot, a Sant Adrià de Besòs, i Badalona Sud, a Badalona, donant impuls a l’estratègia de reindustrialització del territori metropolità. Un àmbit de pràcticament 100 hectàrees de sòl productiu, que queda integrat en la planificació urbanística de les Tres Xemeneies, amb el potencial d’albergar noves activitats productives, oficines, zones verdes i equipaments. Seu del futur Hub digital, de l’Audiovisual i el Videojoc de Catalunya, la voluntat és que l’entorn de les Tres Xemeneies es converteixi en un centre de referència a escala mundial en producció, investigació, capacitació i especialització professional i de serveis per a sectors audiovisuals i de continguts digitals.
Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès
El parc està creant un dels pols científics, tecnològics i empresarials més avançats del sud d’Europa. Un gran desenvolupament urbanístic de més de 400 ha de superfície, destinades a crear un nou parc empresarial i residencial, en un entorn natural. El 17% del sòl està centrat en atraure activitat econòmica relacionada amb els sectors de l’economia del coneixement, la innovació, la investigació científica i la tecnologia més puntera. Infraestructures tan importants i pioneres en la investigació científica, com el Sincrotró Alba, tenen seu al parc científic, igual que empreses multinacionals de reconegut prestigi. Ja està en marxa el projecte reservat per a albergar un clúster de Centres de Processament de Dades (CPD) i zones d’activitat comercial. Un avançat districte intel·ligent que, a més, inclourà la construcció d’un nou barri residencial, amb 5.377 nous habitatges (47% protegida) per a més de 15.000 habitants, basat en les premisses d’eficiència energètica, sostenibilitat ambiental i equitat social.
Biopol-Granvia de L’Hospitalet
La primera fase d’aquesta transformació urbana -Gran Via i Plaça Europa- va generar una nova centralitat i un nou districte econòmic. Amb aquesta segona fase, es constituirà una nova transformació urbana de més de 550.000 m2 de sostre edificable, destinats a implantar un nou pol d’activitat del sector biotecnològic i de la salut, centres de recerca i equipaments públics, generant un nou dinamisme a nivell metropolità i una nova centralitat territorial. En l’horitzó d’aquesta segona fase, es preveu crear més de 40.000 llocs de treball directes, amb un impacte econòmic de més de 4.400 milions d’euros. Aquest ambiciós projecte ajudarà a acabar de cosir el teixit urbà a la zona, impulsant un nou nus d’entrada a la ciutat i un bioclúster d’innovació i salut, destinat a convertir-se en un referent internacional.
Ròtula Martorell – Abrera
L’àmbit d’Abrera – Martorell (municipis d’Abrera, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Castellví de Rosanes i Castellbisbal) constitueix un dels principals nusos d’activitat econòmica de la regió metropolitana de Barcelona. La localització d’empreses com Solvay, el clúster de l’automoció al voltant de la SEAT, i la gran quantitat d’infraestructures viàries i ferroviàries fan d’aquest territori una àrea funcional estratègica per a la regió. Aquest àmbit té vocació de configurar-se com una ròtula territorial que potenciï el desenvolupament urbà, econòmic i ambiental entre el Baix Llobregat i el Vallès, porta d’entrada a Barcelona. Així ho estableix el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) aprovat l’any 2011, i així ho concreten el Pla director d’infraestructures (PDI) de la ròtula Martorell-Abrera i el Pla Director Urbanístic de l’activitat econòmica del Baix Llobregat Nord, aprovats recentment. Les actuacions previstes per ambdós instruments tenen l’objectiu, justament, de reforçar el desenvolupament nodal de les activitats econòmiques, consolidant, equipant i diversificant les àrees industrials existents i potenciant el desenvolupament de noves. Alhora, millorarà la connectivitat territorial projectant noves infraestructures, reduint l’impacte ambiental de la mobilitat i garantint la connectivitat ecològica dels diferents elements naturals de l’àmbit. Concretament, el PDU delimita tres nous sectors amb un sostre edificable màxim d’aproximadament 690.000 m2 adaptant-se als nous usos industrials, logístics i terciaris.
Des d’una perspectiva econòmica, aquests projectes representen una aposta estratègica per impulsar la innovació, la competitivitat empresarial, la reindustrialització i la creativitat. Des d’un punt de vista social, aquest llistat presenta projectes que puguin servir per integrar i cohesionar el territori metropolità. A nivell urbanístic, en canvi, s’ha prioritzat la dimensió relacionada amb la mobilitat sostenible, la connectivitat i l’eficiència mediambiental. I finalment, ens hem permès la llicència de prendre prestats alguns projectes referents, que han ajudat o ajudaran al territori metropolità a posicionar-se com a àrea receptora de grans inversions econòmiques.
Aquesta Barcelona Metropolitana té grans potencialitats, nous projectes estratègics, uns ja realitzats i altres que representen una oportunitat definitiva per reposicionar la metròpoli a nivell internacional. Aquest primer inventari, com hem avançat, està en permanent construcció, i és només un primer pas per identificar les grans oportunitats de la solució metropolitana. Uns actius que ajuden a construir dia a dia una narrativa metropolitana que té vocació tant a nivell local com a nivell internacional.
| share: |       |
