HELENA TORRAS: “SENSE SECTOR PRIVAT NO HI HA CIUTAT QUE DESTAQUI”
per Manel Manchon, periodista
Un somriure que convida a gaudir del que tenim, més enllà dels projectes de futur. Però que també incita a pensar com podem col·laborar amb els que tenim molt a prop, amb les persones amb les quals podem tenir afinitats. És el somriure generós d’Helena Torras, una emprenedora que s’ha posat com a gran fita la “connexió” entre persones i entre aquestes i les empreses, ja siguin startups o grans companyies.
“Cal un esforç per part de tots, sector públic i privat, però no podem respondre dient que no volem el talent estranger a Barcelona” |
Torras s’ha convertit en una veu imprescindible a Barcelona, i en la garantia d’èxit de molts projectes, perquè la persistència és una de les seves grans característiques: es pot tenir un fracàs, o molts, però s’ha de continuar endavant, perquè d’altres tindran èxit. Es tracta de fer una cursa a llarg termini, gaudint molt del camí i sempre des de la convicció que desenvolupem tot el nostre potencial.
Torras és inversora i ‘business angel’, també la cofundadora i CEO de diverses companyies. I inverteix, personalment, des de PaoCapital i WERockCapital. Però té molts projectes en marxa, tots regits per un principi que per a ella és essencial: “Sense sector privat no hi ha ciutat que destaqui”.
Barcelona, per a Helena Torras, és una de les millors del món, per no dir la primera. Destaca la inversió d’AstraZeneca a la ciutat, i la rellevància que ha aconseguit la capital catalana entre molts professionals.
La capital catalana atreu talent, i compta amb importants centres d’investigació i un ecosistema empresarial d’alt nivell.
Però, atenció. Torras, sempre amb el seu somriure i uns ulls que mostren una enorme empatia cap al seu interlocutor, veu també perills i mancances. “La inversió arriba, però pot desconnectar-se de la realitat física. Pots fer negoci a Barcelona sense ser-hi, sense persones físiques o jurídiques a la ciutat, per tant, cal facilitar algunes coses”, assegura Torras.
Quines? L’emprenedora assenyala que cal una fiscalitat més atractiva i que els poders públics han d’entendre el que està en joc. “Les empreses, cal no oblidar-ho, inverteixen per guanyar diners, per fer un retorn cap als seus accionistes, i la fiscalitat és un aspecte central per decidir instal·lar-se en un determinat territori, per ser-hi present físicament”.
El teixit empresarial és el món d’Helena Torras, que té en marxa un projecte per facilitar a empreses mitjanes i petites que comptin amb consells d’administració. La idea es diu ‘Board as a service’, i es tracta de buscar persones expertes en l’àmbit de l’empresa que es vulguin acollir amb la missió d’eixamplar el negoci i de millorar els processos interns.
El que cal, segons Helena Torras, és “connectar” les realitats d’empreses que poden ser familiars amb un context econòmic molt exigent. Una de les seves especialitats és, precisament, la de lligar empreses familiars amb entorns tecnològics.
Llicenciada en Direcció i administració d’Empreses i MBA a ESADE, Torras va començar la seva trajectòria laboral com a consultora a KPMG. I de forma gradual ha arribat a ser una de les dones més influents en l’àmbit de l’emprenedoria.
I aquest fet és un dels seus motors vitals: el de visualitzar dones amb força, amb talent, amb idees. Ho ha fet a través de diferents iniciatives com la web talento.org, on destaca el paper de moltes dones dintre del teixit econòmic de la ciutat.
“Hi ha dones molt formades, que fan coses extraordinàries i que necessiten ser més reconegudes”, assenyala Torras, que organitza també reunions més privades, on busca aconseguir el seu principal objectiu: connectar persones, que parlin dels seus interessos personals i professionals, que pensin també com es pot gaudir de la ciutat, i que, entre tots, siguin capaços de trobar més talent, més força per a l’ecosistema econòmic de Barcelona.
Per tant, la iniciativa privada ha de ser el gran motor de Barcelona, “sempre col·laborant amb el sector públic”. Per a Torras el que cal, però, és una mirada “optimista i potent” del mateix emprenedor i empresari. Plorar no va enlloc, exigir millores al sector públic, sí. I una d’elles és pensar en la fiscalitat, tant d’empreses com de persones físiques.
“El que s’ha de tenir en compte és que les ciutats competeixen entre elles, a tot el món, i que el que tens avui potser ja no ho tindràs demà”, assegura Torras, que, malgrat tot, considera que Barcelona “realment ha tornat, encara que, de fet, mai ha claudicat”.
Hi ha hagut anys complicats, els darrers, però les idees i l’empenta de molts emprenedors mai han faltat. I ara les condicions són òptimes per tirar endavant tot el que vulguem”.
El talent arriba a Barcelona, però, podria ser negatiu? Helena Torras n’aborda una de les qüestions centrals, la dialèctica entre més turisme i la necessitat de construir més habitatges. “Tenim talent, arriba i es vol instal·lar. És bo, no podem considerar que és perjudicial. I és veritat que cal construir més habitatge, però en el conjunt de l’àrea metropolitana. Cal un esforç per part de tots, sector públic i privat, però no podem respondre dient que no volem el talent estranger a Barcelona”.
L’altre tema que obsessiona a aquesta emprenedora és com les empreses aborden el dia a dia i com es relaciona amb la mirada llarga. “Sempre dic als emprenedors i empresaris que s’han d’enamorar dels problemes, però no de les solucions. El cal és abordar el que tens, veure com te’n pots sortir. Ho dic especialment pensant en les startups”.
Torras relaciona persones, sempre que siguin diferents. “No convoco a una reunió a persones que siguin molt similars. Si fem un sopar per intercanviar visions, el que vull és que apareguin idees contrastades, amb gent amb perfils molts diferents. I d’aquesta barreja sempre surten projectes de futur. És el que té aquesta ciutat i el que necessita”, afegeix Helena Torres amb un somriure esclatant.
per Manel Manchon, periodista
Un somriure que convida a gaudir del que tenim, més enllà dels projectes de futur. Però que també incita a pensar com podem col·laborar amb els que tenim molt a prop, amb les persones amb les quals podem tenir afinitats. És el somriure generós d’Helena Torras, una emprenedora que s’ha posat com a gran fita la “connexió” entre persones i entre aquestes i les empreses, ja siguin startups o grans companyies.
Torras s’ha convertit en una veu imprescindible a Barcelona, i en la garantia d’èxit de molts projectes, perquè la persistència és una de les seves grans característiques: es pot tenir un fracàs, o molts, però s’ha de continuar endavant, perquè d’altres tindran èxit. Es tracta de fer una cursa a llarg termini, gaudint molt del camí i sempre des de la convicció que desenvolupem tot el nostre potencial.
Torras és inversora i ‘business angel’, també la cofundadora i CEO de diverses companyies. I inverteix, personalment, des de PaoCapital i WERockCapital. Però té molts projectes en marxa, tots regits per un principi que per a ella és essencial: “Sense sector privat no hi ha ciutat que destaqui”.
Barcelona, per a Helena Torras, és una de les millors del món, per no dir la primera. Destaca la inversió d’AstraZeneca a la ciutat, i la rellevància que ha aconseguit la capital catalana entre molts professionals. La capital catalana atreu talent, i compta amb importants centres d’investigació i un ecosistema empresarial d’alt nivell.
Però, atenció. Torras, sempre amb el seu somriure i uns ulls que mostren una enorme empatia cap al seu interlocutor, veu també perills i mancances. “La inversió arriba, però pot desconnectar-se de la realitat física. Pots fer negoci a Barcelona sense ser-hi, sense persones físiques o jurídiques a la ciutat, per tant, cal facilitar algunes coses”, assegura Torras.
Quines? L’emprenedora assenyala que cal una fiscalitat més atractiva i que els poders públics han d’entendre el que està en joc. “Les empreses, cal no oblidar-ho, inverteixen per guanyar diners, per fer un retorn cap als seus accionistes, i la fiscalitat és un aspecte central per decidir instal·lar-se en un determinat territori, per ser-hi present físicament”.
“Cal un esforç per part de tots, sector públic i privat, però no podem respondre dient que no volem el talent estranger a Barcelona”. |
El teixit empresarial és el món d’Helena Torras, que té en marxa un projecte per facilitar a empreses mitjanes i petites que comptin amb consells d’administració. La idea es diu ‘Board as a service’, i es tracta de buscar persones expertes en l’àmbit de l’empresa que es vulguin acollir amb la missió d’eixamplar el negoci i de millorar els processos interns.
El que cal, segons Helena Torras, és “connectar” les realitats d’empreses que poden ser familiars amb un context econòmic molt exigent. Una de les seves especialitats és, precisament, la de lligar empreses familiars amb entorns tecnològics.
Llicenciada en Direcció i administració d’Empreses i MBA a ESADE, Torras va començar la seva trajectòria laboral com a consultora a KPMG. I de forma gradual ha arribat a ser una de les dones més influents en l’àmbit de l’emprenedoria. I aquest fet és un dels seus motors vitals: el de visualitzar dones amb força, amb talent, amb idees. Ho ha fet a través de diferents iniciatives com la web talento.org, on destaca el paper de moltes dones dintre del teixit econòmic de la ciutat. “Hi ha dones molt formades, que fan coses extraordinàries i que necessiten ser més reconegudes”, assenyala Torras, que organitza també reunions més privades, on busca aconseguir el seu principal objectiu: connectar persones, que parlin dels seus interessos personals i professionals, que pensin també com es pot gaudir de la ciutat, i que, entre tots, siguin capaços de trobar més talent, més força per a l’ecosistema econòmic de Barcelona.
Per tant, la iniciativa privada ha de ser el gran motor de Barcelona, “sempre col·laborant amb el sector públic”. Per a Torras el que cal, però, és una mirada “optimista i potent” del mateix emprenedor i empresari. Plorar no va enlloc, exigir millores al sector públic, sí. I una d’elles és pensar en la fiscalitat, tant d’empreses com de persones físiques. “El que s’ha de tenir en compte és que les ciutats competeixen entre elles, a tot el món, i que el que tens avui potser ja no ho tindràs demà”, assegura Torras, que, malgrat tot, considera que Barcelona “realment ha tornat, encara que, de fet, mai ha claudicat”.
Hi ha hagut anys complicats, els darrers, però les idees i l’empenta de molts emprenedors mai han faltat. I ara les condicions són òptimes per tirar endavant tot el que vulguem”.
El talent arriba a Barcelona, però, podria ser negatiu? Helena Torras n’aborda una de les qüestions centrals, la dialèctica entre més turisme i la necessitat de construir més habitatges. “Tenim talent, arriba i es vol instal·lar. És bo, no podem considerar que és perjudicial. I és veritat que cal construir més habitatge, però en el conjunt de l’àrea metropolitana. Cal un esforç per part de tots, sector públic i privat, però no podem respondre dient que no volem el talent estranger a Barcelona”.
L’altre tema que obsessiona a aquesta emprenedora és com les empreses aborden el dia a dia i com es relaciona amb la mirada llarga. “Sempre dic als emprenedors i empresaris que s’han d’enamorar dels problemes, però no de les solucions. El cal és abordar el que tens, veure com te’n pots sortir. Ho dic especialment pensant en les startups”.
Torras relaciona persones, sempre que siguin diferents. “No convoco a una reunió a persones que siguin molt similars. Si fem un sopar per intercanviar visions, el que vull és que apareguin idees contrastades, amb gent amb perfils molts diferents. I d’aquesta barreja sempre surten projectes de futur. És el que té aquesta ciutat i el que necessita”, afegeix Helena Torres amb un somriure esclatant.
| share: |       |
