L’EDUCACIÓ I LA SEVA PLASMACIÓ METROPOLITANA: L’EXEMPLE DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
Per Neus Pons, directora – gerent, Fundació BCN Formació Professional, i Àngel Tarriño, coordinador de l’Observatori de la Formació Professional, Fundació BCN Formació Professional.
Que Barcelona és una ciutat lligada estretament a les evolucions de la seva àrea metropolitana i viceversa és avui un consens en qualsevol àmbit abordat. La ciutat de Barcelona no es pot concebre sense tenir en compte el paper en la seva economia i en la seva transformació d’elements com el Port de Barcelona, Aeroport del Prat, Zona Franca, polígons que acullen l’activitat industrial i manufacturera, Parc Agrari del Llobregat així com les activitats industrials estratègiques que se situen a la perifèria de la gran ciutat (industria química, alimentaria, energètica..), per exemple. Per altra banda la ciutat de Barcelona és catalitzadora de l’activitat de la metròpolis i gran pol turístic, cultural, d’esdeveniments i de processos d’innovació de diversos tipus que repercuteix de manera transversal en la resta d’activitat metropolitana. Aquesta interacció es pot considerar com a win-win tant per a la ciutat com per a la seva metròpolis, i al seu torn genera lligams i una interdependència difícil de dissociar de les tendències de futur d’ambdós territoris. Es passa d’una escala local a una regional per tal de poder competir amb altres urbs. I un punt clau ha de ser el talent: educació, formació, recerca, innovació han de contribuir a consolidar una metròpolis referència en coneixement.
Els límits administratius han estat superats
Que els límits administratius es van superant n’és una mostra “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”, el primer Pla Estratègic per a la ciutat real, que en aquest cas “real” es defineix com la metròpoli dels 5 milions.
La crisi provocada per la covid19 ha impulsat des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) a recosir el futur del territori metropolità amb una mirada posada en l’any 2030; un any en el centre de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i els ODS. L’objectiu d’aquest procés és impulsar el progrés econòmic i social per reduir les dificultats i la segregació urbana en el conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Això implica que s’integra la mirada territorial amb un abast de 7 comarques i uns 5 milions d’habitants pensant en un futur de manera compartida.
A finals de 2019 el PEMB i l’AMB ja varen presentar un estudi sobre clústers industrials i districtes innovadors a la RMB, realitzat pels investigadors de la Universitat de Harvard, Jeremy Burke i Ramon Gras . Allí es desglossaven els cinc principals corredors industrials de la RMB en vint i cinc districtes d’innovació i clústers industrials. El 22@ és pràcticament l’ únic districte ja consolidat, juntament amb el clúster automobilístic de SEAT a Martorell.
Pensar en l’educació i la seva imbricació en el territori vol dir pensar encara més en l’ocupabilitat. I això vol dir que tot el sistema educatiu ha de tenir mes relació amb el seu entorn econòmic i social. També la integració de la recerca i la innovació en els sectors econòmics i les polítiques públiques.
El cas de la Formació Professional
Dita interacció també es dona en el cas de l’àmbit de la formació, evidentment. Barcelona centralitza en molta mesura l’oferta de formació concertada i privada de formació professional, a més d’una gran quantitat d’oferta pública. El fet que operadors d’FP de titularitat privada i concertada hagin optat per instal·lar els seus centres (un 78% de grups d’FP privats/concertats de l’AMB s’ubiquen a Barcelona front al 46% dels públics) es deu, entre altres factors, a la major concentració de població de la ciutat i a la centralitat del transport públic del que gaudeix la ciutat de Barcelona i que significa el pol d’interconnexió entre els diferents territoris metropolitans.
A través de l’experiència de més de 10 anys de la Fundació BCN Formació Professional abordant la relació entre teixit productiu i formació, observem diversos reptes pel que fa a l’ecosistema formatiu de la metròpolis que marquen el pressent i futur de les línies d’actuació en aquesta matèria .
“Un dels vectors de transformació de l’oferta formativa vinculada al sector industrial serà la hibridació de perfils professionals a cavall entre la indústria i les noves tecnologies. |
Reptes del sistema de formació metropolità. Orientació
Un dels principals reptes d’aquest sistema, i que genera més consens, és la necessitat de generar un millor i més potent sistema d’orientació i informació. En general les accions d’orientació, tot i incorporar de manera progressiva més continguts sobre FP, encara no donen una visió fidedigna i acurada del sistema en termes de itineraris, oferta formativa, sortides professionals, recursos i possibilitats del sistema a l’abast dels estudiants. En molts casos aquesta orientació es dona tard i incomplerta.
Altre aspecte a destacar i que té un impacte significatiu en posar a l’abast informació al voltant de l’FP són les campanyes de difusió al territori i mitjans de comunicació. Aquest és el cas per exemple de la campanya “FPro: amb l’FP aviat podràs volar”1 impulsada per l’AMB o la campanya “Un gir de 174 graus”2 impulsada per la Generalitat de Catalunya
En aquest sentit, més enllà del les accions locals que es puguin desenvolupar per fomentar la orientació acadèmica, el sistema d’orientació ha de tenir una òptica metropolitana, doncs els recursos formatius del territori són accessibles a qualsevol estudiant de l’àmbit metropolità i la planificació d’oferta formativa sovint segueix un criteri territorial més ampli que el local.
Impuls de les vocacions industrials
Un dels reptes més significatius i estratègics del sistema formatiu metropolità és ser capaç de generar vocacions industrials i atraure alumnat cap a aquest tipus de titulacions3. Actualment conflueixen dos factors que de manera conjunta generen una demanda insatisfeta d’aquest tipus de perfils al mercat laboral. D’una banda la implantació i la tendència vers la indústria 4.0 esta generant no només més demanda d’aquests professionals, sinó també de continguts formatius més especialitzats i constantment actualitzats. D’altra banda s’acosta un relleu generacional sense precedents del sector industrial a la AMB (gran volum de treballadors del sector al voltant dels 60 anys) que a dia sembla que no està resolt. Val a dir que el sector industrial és un dels sectors estratègics de Catalunya i AMB i aquesta posició es reforçarà amb totes les tendències vers l’automatització de processos i irrupció de les noves tecnologies aplicades a la producció industrial i el seu manteniment. De fet un dels vectors de transformació de l’oferta formativa vinculada al sector industrial serà la hibridació de perfils professionals a cavall entre la indústria i les noves tecnologies.
Noves tendències vinculades al sector industrial i TIC
Big data, Internet of Things (IOT), Impressió 3D, Realitat augmentada, Intel·ligència artificial, Robòtica, Big Data, Ciberseguetat.
Les titulacions de tipus industrial es caracteritzen al mercat laboral per presentar uns millors nivells salarials, major estabilitat i majors nivells d’inserció. Per contra es donen casos en que s’han de tancar línies d’oferta formativa per manca de demanda d’aquests estudis per part del potencial alumnat. Aquest fet s’associa a un desconeixement significatiu del sector i a la imatge col·lectiva d’aquest, desconeixement que es podria contrarestar amb un sistema i enfoc d’orientació que tingues en compte tot aquests elements, enfocat a sectors i oficis i que s’iniciés abans dintre del període formatiu dels estudiants.
Potenciació del talent femení a l’industria i les TIC
Les noies tenen un molt baix interès en cursar titulacions vinculades a la indústria i les TIC4. Les causes son vàries, com per exemple la manca d’orientació, la imatge col·lectiva del sector, poca visibilitat de la dona i de referents femenins en aquest àmbit, entre d’altres factors. Una bona resposta a la manca de vocacions industrials actual seria generar l’interès i atractiu necessari entre les noies per sumar el talent femení en aquests sectors, d’altra banda aquet tipus de titulacions són les que millors i més estables llocs de treball generaran, pel que també és una qüestió d’equitat i igualtat potenciar-les entre les dones.
En aquesta línia de treball hi ha una gran tasca a desenvolupar des de diversos fronts de visibilització, potenciació i orientació. Com a exemple d’iniciativa ressaltada en aquest àmbit són per exemple els premis Dona TIC5, organitzats pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, i que tenen el doble objectiu de reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de les noves tecnologies, i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se o no a les disciplines CTEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) en el futur.
Baixes taxes de matriculació femenina
La mitjana de matriculació femenina a titulacions industrials i TIC és del 8,8%.
Velocitat d’adaptació de continguts
Un dels factors que més preocupa en general del sistema formatiu és la velocitat d’adaptació dels continguts que s’imparteixen. La tecnologia, softwares, maquinaries, materials tècniques, normatives, tendències… evolucionen a una velocitat superior al que per norma general pot adaptar-se el sistema formatiu. Els cicles d’innovació del teixit productiu cada cop són més curts i cada cop és més important la inversió en I+D per a les empreses, fet que accelera la necessitat d’adaptació del sistema formatiu per garantir la utilitat dels coneixements que imparteix i així valoritzar i potenciar la inserció dels titulats.
Els sistema vigent d’actualització de continguts i generació de noves titulacions requereix de força etapes que sovint dilaten molt en el temps la implementació d’aquestes, i el contacte amb els agents del món productiu per saber de primera mà les noves tendències i necessitats sovint no són del tot complertes i àgils. En aquest sentit cal disposar de mecanismes efectius de prospectiva sectorial/territorial i accedir sempre que sigui necessari a mesures flexibilitzadores de l’oferta, entre d’altres mecanismes com, per exemple, fomentar estades formatives de professorat a les empreses per millorar les seves capacitats formatives en l’àmbit tècnic.
Potenciació la internacionalització i la dualització de l’FP
La Formació Professional presenta dos possibilitats molt interessants de cara a potenciar els coneixements i inserció del seu alumant: L’FP dual i la internacionalització dels seus estudiants (programes Erasmus i programes de Garantia juvenil). L’FP Dual és una modalitat de formació professional que es realitza en alternança entre el centre educatiu i l’empresa (amb salari/beca i donat d’alta a la seguretat social) i on l’empresa té un paper més rellevant en la formació dels estudiants. Dita modalitat incrementa la inserció dels estudiants del 56% al 68,5%6, principalment a l’empresa formadora, doncs aquesta ha fet una inversió en formar alumnat d’FP que rendibilitza principalment incorporant aquest a l’empresa. Per altra banda la internacionalització de l’alumnat d’FP (de grau mig i grau superior) és una altra possibilitat que tenen els alumnes d’FP per tal d’enriquir la seva etapa formativa que, a banda d’incrementar les competències lingüístiques i personals, també incrementa la inserció laboral fins el 70%7.
Millora de la inserció:
– L’FP dual incrementa la inserció dels titulats en FP del 56% al 68,5%
– La internacionalització de l’alumnat incrementa la inserció dels titulats d’FP del 56% al 90%.
Cap a una formació integrada; potenciació dels centres d’FP integrats
L’objectiu principal d’aquests centres és trencar amb la dinàmica dels centres que ofereixen només un sistema formatiu i que orienten l’alumnat cap a aquest. Aconseguir visualitzar la flexibilitat dels itineraris, orientar de manera equitativa entre tots els sistemes formatius i garantir les sinergies i vincules amb el sector de totes les modalitats del sector és la base d’aquests centres que ja s’implementen a altres països europeus i també a diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
Actualment l’FP inicial i l’FP per l’ocupació s’ubiquen a centres i sistemes d’FP diferents que no ajuda a fixar el conjunt de formació professionalitzadora com a part d’un mateix sistema i a més, moltes oportunitats de col·laboració i possibilitats d’especialització/actualització es perden. Els centres integrats, ara ja previstos en la nova Llei de Formació Professional, són doncs centres amb una diversitat d’itineraris formatius dintre d’un mateix sector i donen servei a diversos col·lectius que poden accedir des de diferents vies a la formació professionalitzadora.
Cal potenciar estratègies i vies de col·laboració de les diferents administracions pressents al territori metropolità per segui aquest camí que ja està potenciant el Departament d’Educació i el Consell Català de l’FP.
[3] Les famílies professionals vinculades directament al se tor industrial són: Electricitat i electrònica, Fabricació Mecànica, Instal·lació i Manteniment i Energia i aigua.
[4] La Família professional Informàtica i comunicacions és la relacionada directament amb l’àmbit TIC, tot i que altres famílies com Electricitat i electrònica, Imatge i So i Arts Plàstiques – Comunicació gràfica i audiovisual sovint convergeixen en aquest camp.
[5] http://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/premisdonatic/
[6] Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2019. Departament d’Educació i Consell de Cambres de Catalunya. Disponible a: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/estadistiques/insercio-laboral/estadistica-insercio-laboral/insercio-laboral-2019.pdf
[7] Estudi d’impacte de la internacionalització. Xarxa FP.
Per Neus Pons, directora – gerent, Fundació BCN Formació Professional, i Àngel Tarriño, coordinador de l’Observatori de la Formació Professional, Fundació BCN Formació Professional.
Que Barcelona és una ciutat lligada estretament a les evolucions de la seva àrea metropolitana i viceversa és avui un consens en qualsevol àmbit abordat. La ciutat de Barcelona no es pot concebre sense tenir en compte el paper en la seva economia i en la seva transformació d’elements com el Port de Barcelona, Aeroport del Prat, Zona Franca, polígons que acullen l’activitat industrial i manufacturera, Parc Agrari del Llobregat així com les activitats industrials estratègiques que se situen a la perifèria de la gran ciutat (industria química, alimentaria, energètica..), per exemple. Per altra banda la ciutat de Barcelona és catalitzadora de l’activitat de la metròpolis i gran pol turístic, cultural, d’esdeveniments i de processos d’innovació de diversos tipus que repercuteix de manera transversal en la resta d’activitat metropolitana. Aquesta interacció es pot considerar com a win-win tant per a la ciutat com per a la seva metròpolis, i al seu torn genera lligams i una interdependència difícil de dissociar de les tendències de futur d’ambdós territoris. Es passa d’una escala local a una regional per tal de poder competir amb altres urbs. I un punt clau ha de ser el talent: educació, formació, recerca, innovació han de contribuir a consolidar una metròpolis referència en coneixement.
Els límits administratius han estat superats
Que els límits administratius es van superant n’és una mostra “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”, el primer Pla Estratègic per a la ciutat real, que en aquest cas “real” es defineix com la metròpoli dels 5 milions.
La crisi provocada per la covid19 ha impulsat des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) a recosir el futur del territori metropolità amb una mirada posada en l’any 2030; un any en el centre de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i els ODS. L’objectiu d’aquest procés és impulsar el progrés econòmic i social per reduir les dificultats i la segregació urbana en el conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Això implica que s’integra la mirada territorial amb un abast de 7 comarques i uns 5 milions d’habitants pensant en un futur de manera compartida.
A finals de 2019 el PEMB i l’AMB ja varen presentar un estudi sobre clústers industrials i districtes innovadors a la RMB, realitzat pels investigadors de la Universitat de Harvard, Jeremy Burke i Ramon Gras . Allí es desglossaven els cinc principals corredors industrials de la RMB en vint i cinc districtes d’innovació i clústers industrials. El 22@ és pràcticament l’ únic districte ja consolidat, juntament amb el clúster automobilístic de SEAT a Martorell.
Pensar en l’educació i la seva imbricació en el territori vol dir pensar encara més en l’ocupabilitat. I això vol dir que tot el sistema educatiu ha de tenir mes relació amb el seu entorn econòmic i social. També la integració de la recerca i la innovació en els sectors econòmics i les polítiques públiques.
El cas de la Formació Professional
Dita interacció també es dona en el cas de l’àmbit de la formació, evidentment. Barcelona centralitza en molta mesura l’oferta de formació concertada i privada de formació professional, a més d’una gran quantitat d’oferta pública. El fet que operadors d’FP de titularitat privada i concertada hagin optat per instal·lar els seus centres (un 78% de grups d’FP privats/concertats de l’AMB s’ubiquen a Barcelona front al 46% dels públics) es deu, entre altres factors, a la major concentració de població de la ciutat i a la centralitat del transport públic del que gaudeix la ciutat de Barcelona i que significa el pol d’interconnexió entre els diferents territoris metropolitans.
A través de l’experiència de més de 10 anys de la Fundació BCN Formació Professional abordant la relació entre teixit productiu i formació, observem diversos reptes pel que fa a l’ecosistema formatiu de la metròpolis que marquen el pressent i futur de les línies d’actuació en aquesta matèria .
“Un dels vectors de transformació de l’oferta formativa vinculada al sector industrial serà la hibridació de perfils professionals a cavall entre la indústria i les noves tecnologies” |
Reptes del sistema de formació metropolità. Orientació
Un dels principals reptes d’aquest sistema, i que genera més consens, és la necessitat de generar un millor i més potent sistema d’orientació i informació. En general les accions d’orientació, tot i incorporar de manera progressiva més continguts sobre FP, encara no donen una visió fidedigna i acurada del sistema en termes de itineraris, oferta formativa, sortides professionals, recursos i possibilitats del sistema a l’abast dels estudiants. En molts casos aquesta orientació es dona tard i incomplerta.
Altre aspecte a destacar i que té un impacte significatiu en posar a l’abast informació al voltant de l’FP són les campanyes de difusió al territori i mitjans de comunicació. Aquest és el cas per exemple de la campanya “FPro: amb l’FP aviat podràs volar”1 impulsada per l’AMB o la campanya “Un gir de 174 graus”2 impulsada per la Generalitat de Catalunya
En aquest sentit, més enllà del les accions locals que es puguin desenvolupar per fomentar la orientació acadèmica, el sistema d’orientació ha de tenir una òptica metropolitana, doncs els recursos formatius del territori són accessibles a qualsevol estudiant de l’àmbit metropolità i la planificació d’oferta formativa sovint segueix un criteri territorial més ampli que el local.
Impuls de les vocacions industrials
Un dels reptes més significatius i estratègics del sistema formatiu metropolità és ser capaç de generar vocacions industrials i atraure alumnat cap a aquest tipus de titulacions3. Actualment conflueixen dos factors que de manera conjunta generen una demanda insatisfeta d’aquest tipus de perfils al mercat laboral. D’una banda la implantació i la tendència vers la indústria 4.0 esta generant no només més demanda d’aquests professionals, sinó també de continguts formatius més especialitzats i constantment actualitzats. D’altra banda s’acosta un relleu generacional sense precedents del sector industrial a la AMB (gran volum de treballadors del sector al voltant dels 60 anys) que a dia sembla que no està resolt. Val a dir que el sector industrial és un dels sectors estratègics de Catalunya i AMB i aquesta posició es reforçarà amb totes les tendències vers l’automatització de processos i irrupció de les noves tecnologies aplicades a la producció industrial i el seu manteniment. De fet un dels vectors de transformació de l’oferta formativa vinculada al sector industrial serà la hibridació de perfils professionals a cavall entre la indústria i les noves tecnologies.
Noves tendències vinculades al sector industrial i TIC
Big data, Internet of Things (IOT), Impressió 3D, Realitat augmentada, Intel·ligència artificial, Robòtica, Big Data, Ciberseguetat.
Les titulacions de tipus industrial es caracteritzen al mercat laboral per presentar uns millors nivells salarials, major estabilitat i majors nivells d’inserció. Per contra es donen casos en que s’han de tancar línies d’oferta formativa per manca de demanda d’aquests estudis per part del potencial alumnat. Aquest fet s’associa a un desconeixement significatiu del sector i a la imatge col·lectiva d’aquest, desconeixement que es podria contrarestar amb un sistema i enfoc d’orientació que tingues en compte tot aquests elements, enfocat a sectors i oficis i que s’iniciés abans dintre del període formatiu dels estudiants.
Potenciació del talent femení a l’industria i les TIC
Les noies tenen un molt baix interès en cursar titulacions vinculades a la indústria i les TIC4. Les causes son vàries, com per exemple la manca d’orientació, la imatge col·lectiva del sector, poca visibilitat de la dona i de referents femenins en aquest àmbit, entre d’altres factors. Una bona resposta a la manca de vocacions industrials actual seria generar l’interès i atractiu necessari entre les noies per sumar el talent femení en aquests sectors, d’altra banda aquet tipus de titulacions són les que millors i més estables llocs de treball generaran, pel que també és una qüestió d’equitat i igualtat potenciar-les entre les dones.
En aquesta línia de treball hi ha una gran tasca a desenvolupar des de diversos fronts de visibilització, potenciació i orientació. Com a exemple d’iniciativa ressaltada en aquest àmbit són per exemple els premis Dona TIC5, organitzats pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, i que tenen el doble objectiu de reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de les noves tecnologies, i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se o no a les disciplines CTEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) en el futur.
Baixes taxes de matriculació femenina
La mitjana de matriculació femenina a titulacions industrials i TIC és del 8,8%.
Velocitat d’adaptació de continguts
Un dels factors que més preocupa en general del sistema formatiu és la velocitat d’adaptació dels continguts que s’imparteixen. La tecnologia, softwares, maquinaries, materials tècniques, normatives, tendències… evolucionen a una velocitat superior al que per norma general pot adaptar-se el sistema formatiu. Els cicles d’innovació del teixit productiu cada cop són més curts i cada cop és més important la inversió en I+D per a les empreses, fet que accelera la necessitat d’adaptació del sistema formatiu per garantir la utilitat dels coneixements que imparteix i així valoritzar i potenciar la inserció dels titulats.
Els sistema vigent d’actualització de continguts i generació de noves titulacions requereix de força etapes que sovint dilaten molt en el temps la implementació d’aquestes, i el contacte amb els agents del món productiu per saber de primera mà les noves tendències i necessitats sovint no són del tot complertes i àgils. En aquest sentit cal disposar de mecanismes efectius de prospectiva sectorial/territorial i accedir sempre que sigui necessari a mesures flexibilitzadores de l’oferta, entre d’altres mecanismes com, per exemple, fomentar estades formatives de professorat a les empreses per millorar les seves capacitats formatives en l’àmbit tècnic.
Potenciació la internacionalització i la dualització de l’FP
La Formació Professional presenta dos possibilitats molt interessants de cara a potenciar els coneixements i inserció del seu alumant: L’FP dual i la internacionalització dels seus estudiants (programes Erasmus i programes de Garantia juvenil). L’FP Dual és una modalitat de formació professional que es realitza en alternança entre el centre educatiu i l’empresa (amb salari/beca i donat d’alta a la seguretat social) i on l’empresa té un paper més rellevant en la formació dels estudiants. Dita modalitat incrementa la inserció dels estudiants del 56% al 68,5%6, principalment a l’empresa formadora, doncs aquesta ha fet una inversió en formar alumnat d’FP que rendibilitza principalment incorporant aquest a l’empresa. Per altra banda la internacionalització de l’alumnat d’FP (de grau mig i grau superior) és una altra possibilitat que tenen els alumnes d’FP per tal d’enriquir la seva etapa formativa que, a banda d’incrementar les competències lingüístiques i personals, també incrementa la inserció laboral fins el 70%7.
Millora de la inserció:
– L’FP dual incrementa la inserció dels titulats en FP del 56% al 68,5%
– La internacionalització de l’alumnat incrementa la inserció dels titulats d’FP del 56% al 90%.
Cap a una formació integrada; potenciació dels centres d’FP integrats
L’objectiu principal d’aquests centres és trencar amb la dinàmica dels centres que ofereixen només un sistema formatiu i que orienten l’alumnat cap a aquest. Aconseguir visualitzar la flexibilitat dels itineraris, orientar de manera equitativa entre tots els sistemes formatius i garantir les sinergies i vincules amb el sector de totes les modalitats del sector és la base d’aquests centres que ja s’implementen a altres països europeus i també a diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
Actualment l’FP inicial i l’FP per l’ocupació s’ubiquen a centres i sistemes d’FP diferents que no ajuda a fixar el conjunt de formació professionalitzadora com a part d’un mateix sistema i a més, moltes oportunitats de col·laboració i possibilitats d’especialització/actualització es perden. Els centres integrats, ara ja previstos en la nova Llei de Formació Professional, són doncs centres amb una diversitat d’itineraris formatius dintre d’un mateix sector i donen servei a diversos col·lectius que poden accedir des de diferents vies a la formació professionalitzadora.
Cal potenciar estratègies i vies de col·laboració de les diferents administracions pressents al territori metropolità per segui aquest camí que ja està potenciant el Departament d’Educació i el Consell Català de l’FP.
[3] Les famílies professionals vinculades directament al se tor industrial són: Electricitat i electrònica, Fabricació Mecànica, Instal·lació i Manteniment i Energia i aigua.
[4] La Família professional Informàtica i comunicacions és la relacionada directament amb l’àmbit TIC, tot i que altres famílies com Electricitat i electrònica, Imatge i So i Arts Plàstiques – Comunicació gràfica i audiovisual sovint convergeixen en aquest camp.
[5] http://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/premisdonatic/
[6] Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2019. Departament d’Educació i Consell de Cambres de Catalunya. Disponible a: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/estadistiques/insercio-laboral/estadistica-insercio-laboral/insercio-laboral-2019.pdf
[7] Estudi d’impacte de la internacionalització. Xarxa FP.
| share: |       |
