EL PROJECTE METROPOLITÀ. UNA REFLEXIÓ
Per Ramon García-Bragado Acín, advocat i urbanista
Qüestions prèvies
Tots estem d’acord que bona part dels problemes que cal entomar a la nostra ciutat només tenen solució en un entorn metropolità, entenent per metropolità l’àmbit actual de l’AMB (36 municipis). Cal també una reflexió sobre l’àmbit regional per l’orientació de les perspectives i estratègies a construir en diàleg amb el territori més proper.
El mercat laboral, el de l’habitatge, el del comerç, el de l’oci, el de la sanitat, el de la cultura, etc. tenen com a referent més “la ciutat del metro” que el de pertànyer a un o un altre municipi. Aquests sectors ja treballen sobre una realitat de 3,2 milions de persones amb independència del municipi en el que es troben.
Tanmateix, cal reconèixer que aquesta “urgència metropolitana” no és en absolut percebuda com a tal pel conjunt de la ciutadania, ni de la de Barcelona, ni la de la resta dels municipis. Aquesta manca de “tensió metropolitana” dificulta les relacions, solidaritat i responsabilitat metropolitana. En definitiva, encara que no sigui vist per la ciutadania com una prioritat, cal està clar que assolir una major “integració” metropolitana.
Entenc que aquesta “integració” s’hauria de produir sense sacrificar la pròpia existència i reconeixement dels municipis que en formen part i fonamentar-se en pactes i compromisos pels quals l’exercici de les competències pròpies de cada ajuntament s’exerceixin d’una manera determinada i en un sentit “metropolità”.
Polítiques metropolitanes
És difícil considerar com a “polítiques metropolitanes” cap altra cosa que no sigui el tractament dels residus i alguns aspectes del cicle de l’aigua, únics àmbits en els que s’han exercit algunes competències. La supressió de la CMB en aquell llunyà 1.987 va fer forat i va reforçar de manera clara les actituds “individualistes” per part del conjunt dels municipis. Actituds que han arribat incòlumes i reforçades a l’actualitat.
Un efecte pervers d’aquesta actitud “individualista” és la consolidació de les desigualtats econòmiques entre els diferents municipis que es concreten en les inversions per habitant, la pressió fiscal, les diferències incomprensibles en alguns impostos bàsics com ara l’IBI, la despesa en serveis per habitant, els diferents nivells de serveis oferts i prestats, etc.
Crec que la lluita contra les desigualtats en el si de l’AMB és la política metropolitana per antonomàsia i el que dona sentit al concepte d’integració metropolitana.
“Crec que la lluita contra les desigualtats en el si de l’AMB és la política metropolitana per antonomàsia i el que dona sentit al concepte d’integració metropolitana” |
L’AMB: més que una suma de municipis
Les Institucions són avaluades regularment des d’un punt de vista econòmic per determinar la seva capacitat real i la seva solvència per mantenir un determinat nivell de despesa associat a unes polítiques determinades. El resultat d’aquestes avaluacions són determinants per establir les possibilitats d’endeutament. En el cas de Barcelona, la situació econòmica de l’Ajuntament, era un reflex de la situació econòmica de la ciutat i determinava la seva independència política.
En aquests moments és impossible fer una avaluació d’aquestes característiques de l’AMB com a organisme aglutinador de l’activitat de 36 municipis, 3,2 milions d’habitants, on es produeix el 52% del PIB de Catalunya. Aquestes avaluacions requereixen un nivell de consolidació i d’agregació de les dades econòmiques del conjunt de municipis impossible d’assolir amb la dispersió actual. No es tracta únicament de conèixer les dades de cada municipi i posar-les en un full d’Excel, sinó de valorar el recorregut que poden tenir els ingressos fiscals, la despesa corrent, els ingressos patrimonials, el deute, etc.. En altres paraules, sense un determinat grau d’integració econòmica entre el conjunt de municipis, serà impossible considerar l’AMB com un actor rellevant en l’esdevenir del nostre territori.
Integració metropolitana: harmonització de les polítiques econòmiques municipals
L’harmonització que proposem comporta l’acord per a la creació d’un Fons de Desenvolupament Metropolità, nodrit amb aportacions de l’Estat i la Generalitat, així com del rendiment de determinats impostos municipals (IAE) i d’una fracció de la participació en els ingressos de l’estat.
Els acords municipals que pensem que podrien donar accés al Fons de Desenvolupament Metropolità s’haurien de referir als següents aspectes:
– Implantar una única ponència de valoracions cadastrals, de tal manera que la convergència en la determinació de les bases fiscals permeti una convergència gradual dels tipus de l’IBI.
– Unificar gradualment els criteris d’aplicació dels principals impostos locals (ICIO, IMIVTU, circulació, etc.)
– Inversió pública per habitant
– Despesa corrent per habitant
– Esforç fiscal
Integració i governança
Una part del debat metropolità i el seu futur s’ha enfocat exclusivament cap a la seva governança, i més concretament a determinar la relació havia d’existir entre la Presidència de l’AMB i l’Alcaldia de Barcelona, la qual cosa ha bloquejat en bona mesura qualsevol avenç efectiu.
Una proposta com la d’avançar en la integració econòmica del conjunt dels municipis té l’avantatge que no requereix canvis radicals ni transcendentals en l’actual estructura política de l’AMB. Nomes cal voluntat política.
Per Ramon García-Bragado Acín, advocat i urbanista
Qüestions prèvies
Tots estem d’acord que bona part dels problemes que cal entomar a la nostra ciutat només tenen solució en un entorn metropolità, entenent per metropolità l’àmbit actual de l’AMB (36 municipis). Cal també una reflexió sobre l’àmbit regional per l’orientació de les perspectives i estratègies a construir en diàleg amb el territori més proper.
El mercat laboral, el de l’habitatge, el del comerç, el de l’oci, el de la sanitat, el de la cultura, etc. tenen com a referent més “la ciutat del metro” que el de pertànyer a un o un altre municipi. Aquests sectors ja treballen sobre una realitat de 3,2 milions de persones amb independència del municipi en el que es troben.
Tanmateix, cal reconèixer que aquesta “urgència metropolitana” no és en absolut percebuda com a tal pel conjunt de la ciutadania, ni de la de Barcelona, ni la de la resta dels municipis. Aquesta manca de “tensió metropolitana” dificulta les relacions, solidaritat i responsabilitat metropolitana. En definitiva, encara que no sigui vist per la ciutadania com una prioritat, cal està clar que assolir una major “integració” metropolitana.
Entenc que aquesta “integració” s’hauria de produir sense sacrificar la pròpia existència i reconeixement dels municipis que en formen part i fonamentar-se en pactes i compromisos pels quals l’exercici de les competències pròpies de cada ajuntament s’exerceixin d’una manera determinada i en un sentit “metropolità”.
Polítiques metropolitanes
És difícil considerar com a “polítiques metropolitanes” cap altra cosa que no sigui el tractament dels residus i alguns aspectes del cicle de l’aigua, únics àmbits en els que s’han exercit algunes competències. La supressió de la CMB en aquell llunyà 1.987 va fer forat i va reforçar de manera clara les actituds “individualistes” per part del conjunt dels municipis. Actituds que han arribat incòlumes i reforçades a l’actualitat.
Un efecte pervers d’aquesta actitud “individualista” és la consolidació de les desigualtats econòmiques entre els diferents municipis que es concreten en les inversions per habitant, la pressió fiscal, les diferències incomprensibles en alguns impostos bàsics com ara l’IBI, la despesa en serveis per habitant, els diferents nivells de serveis oferts i prestats, etc.
Crec que la lluita contra les desigualtats en el si de l’AMB és la política metropolitana per antonomàsia i el que dona sentit al concepte d’integració metropolitana.
“Crec que la lluita contra les desigualtats en el si de l’AMB és la política metropolitana per antonomàsia i el que dona sentit al concepte d’integració metropolitana” |
L’AMB: més que una suma de municipis
Les Institucions són avaluades regularment des d’un punt de vista econòmic per determinar la seva capacitat real i la seva solvència per mantenir un determinat nivell de despesa associat a unes polítiques determinades. El resultat d’aquestes avaluacions són determinants per establir les possibilitats d’endeutament. En el cas de Barcelona, la situació econòmica de l’Ajuntament, era un reflex de la situació econòmica de la ciutat i determinava la seva independència política.
En aquests moments és impossible fer una avaluació d’aquestes característiques de l’AMB com a organisme aglutinador de l’activitat de 36 municipis, 3,2 milions d’habitants, on es produeix el 52% del PIB de Catalunya. Aquestes avaluacions requereixen un nivell de consolidació i d’agregació de les dades econòmiques del conjunt de municipis impossible d’assolir amb la dispersió actual. No es tracta únicament de conèixer les dades de cada municipi i posar-les en un full d’Excel, sinó de valorar el recorregut que poden tenir els ingressos fiscals, la despesa corrent, els ingressos patrimonials, el deute, etc.. En altres paraules, sense un determinat grau d’integració econòmica entre el conjunt de municipis, serà impossible considerar l’AMB com un actor rellevant en l’esdevenir del nostre territori.
Integració metropolitana: harmonització de les polítiques econòmiques municipals
L’harmonització que proposem comporta l’acord per a la creació d’un Fons de Desenvolupament Metropolità, nodrit amb aportacions de l’Estat i la Generalitat, així com del rendiment de determinats impostos municipals (IAE) i d’una fracció de la participació en els ingressos de l’estat.
Els acords municipals que pensem que podrien donar accés al Fons de Desenvolupament Metropolità s’haurien de referir als següents aspectes:
– Implantar una única ponència de valoracions cadastrals, de tal manera que la convergència en la determinació de les bases fiscals permeti una convergència gradual dels tipus de l’IBI.
– Unificar gradualment els criteris d’aplicació dels principals impostos locals (ICIO, IMIVTU, circulació, etc.)
– Inversió pública per habitant
– Despesa corrent per habitant
– Esforç fiscal
Integració i governança
Una part del debat metropolità i el seu futur s’ha enfocat exclusivament cap a la seva governança, i més concretament a determinar la relació havia d’existir entre la Presidència de l’AMB i l’Alcaldia de Barcelona, la qual cosa ha bloquejat en bona mesura qualsevol avenç efectiu.
Una proposta com la d’avançar en la integració econòmica del conjunt dels municipis té l’avantatge que no requereix canvis radicals ni transcendentals en l’actual estructura política de l’AMB. Nomes cal voluntat política.
| share: |       |
