EL MOMENT DEL BESÒS
Per Rafael Pradas, periodista
El riu Besòs és una frontera natural de Barcelona. També bona part del que convenim en dir-ne àrea o eix del Besòs és territori de frontera d’una ciutat més abocada al Baix Llobregat.
Durant el franquisme –però no només- el Besòs es va convertir sovint en receptor de serveis que la ciutat necessita i no pot assumir en un territori escàs, com ara nusos de comunicacions, centrals tèrmiques o polígons per allotjar el barraquisme (provinent del Camp de la Bota, Pequin, la Perona, Can Tunis, Somorrostro…). L’herència més punyent és el Polígon de la Mina, iniciat el 1969, amb més de 10.000 habitants, un terç del total de Sant Adrià del Besòs, fronterer amb barris barcelonins també d’alta densitat social. Però separat del nucli central de Sant Adrià pel riu, les rondes i les vies del tren aquest barri exemplifica les dificultats socials. Està estigmatitzat per la droga i castigat per l’aluminosi i la deixadesa col·lectiva, tal com posa de manifest el llarg i difícil viacrucis dels habitants del “Bloc Venus” que s’havia d’enderrocar el 2004. Els darrers anys, a la llera del Besòs ha sorgit un nou barraquisme que semblava eradicat, expressió de nombrosos problemes personals i col·lectius i que interpel·len les administracions: ajuntaments, Consorci del Besòs, AMB, Diputació i Generalitat.
Cal que no ens deixem enganyar pel riu. Hi ha una part del que coneixem com a Besòs que forma part de l’estricte terme municipal de Barcelona: Vallbona, Trinitat Nova, Baró de Viver i Bon Pastor son barris estrictament barcelonins i lligats a la dinàmica de la zona. Potser cal afegir-hi el barri del Besòs i el Maresme, crescut amb l’empenta del polígon del SO del Besòs. Amb Badalona, Montcada, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet apleguen més de 450.000 persones en 60 quilometres quadrats. En aquest àmbit, s’hi troben algunes de les rendes mes baixes de Catalunya.
“Hi ha actuacions necessàriament urgents com acabar amb barraques i infrahabitatges” |
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, vol que el Besòs sigui una prioritat del seu mandat municipal i metropolità, fent efectiu l’acord de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de gener de 2023 d’invertir 500 milions d’euros en 10 anys, a partir de 27 projectes que apunten a la cohesió social i la dinamització econòmica i territorial. Habitatge, ocupació, seguretat, lluita contra les desigualtats són les grans assignatures pendents. Hi va posar èmfasi en la seva participació al cicle Fer Metròpoli de RethinkBCN el passat octubre a Foment del Treball.
De manera estricta, cap de les mesures que s’han d’implementar podria esperar deu anys. Hi ha actuacions necessàriament urgents com acabar amb barraques i infrahabitatges, rehabilitar les edificacions malmeses, construir pisos públics, millorar els polígons industrials a les dues bandes del riu i regenerar les platges contaminades de Badalona i Sant Adrià. “Hi ha una Barcelona que cau a trossos” escrivia fa poc la subdirectora de El Periódico Carol Álvarez per referir-se a l’àrea del Besòs. És en aquest entorn on la metròpolis ha de treure múscul.
Per sortir del cul-de-sac calen mesures socials i, en paral·lel, donar també noves oportunitats al teixit econòmic, als polígons industrials i de serveis (logística, metal·lúrgia, farmacèutica) que cal modernitzar. Les previsions dels tècnics avancen que la franja al costat de la ronda litoral, paral·lela al riu, tindrà un paper estratègic com espai d’economia circular i industria 4.0. Un avantatge hauria de ser la proximitat al Districte 22@, hub d’emprenedoria i innovació tecnològica immers en un procés de creixement al nord de la Diagonal. És cert també que l’àrea del Besòs té moltes realitats i potencialitats amb iniciatives en sectors diversos que cal potenciar a fons: campus universitaris (Diagonal-Besòs de la UPC; Campus d’alimentació de Torribera de Santa Coloma, UB; Hospital Trias i Pujol o Can Ruti UAB…), activitats culturals, lúdiques, firals com el Parc del Fòrum i altres espais, el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), Museu de Ciències Naturals, ports esportius i litoral… Val la pena ressaltar la importància del Campus de l’Alimentació i del Campus Sanitari de Can Ruti (referent en àmbits com ara l’oncologia, la Sida, o la leucèmia) que són peces molt importants en dos camps –alimentació i salut- en els que Barcelona té posicions de lideratge.
En aquest entorn social i econòmic adquireixen un paper rutilant les Tres Xemeneies, un dels elements arquitectònics industrials més característics de la costa de Barcelona, vestigi del passat que apunta al futur. Amb 180 metres d’alçada s’han convertit en símbol de Sant Adrià i de la Barcelona que mira cap a l’altra banda del territori. La central tèrmica va deixar de funcionar el 2011 però més del 80% dels veïns de Sant Adrià van decidir, en referèndum, que volien mantenir les xemeneies/torres en peu. A La Vanguardia, Miquel Molina les ha qualificat de “catedral laica” en competició visual amb la Sagrada Família, catedral dels pobres i element de marca de primera magnitud per a Barcelona.
Les Tres Xemeneies de Sant Adrià són futur. Són el centre del Pla de Desenvolupament Urbanístic, PDU, que porta el seu nom, amb més de trenta hectàrees destinades a equipaments, espais verds, nous habitatges i millores urbanístiques i on s’expressen potents interessos immobiliaris. A l’antic edifici de la nau de turbines està previst que s’hi desenvolupi finalment, després de moltes indecisions, el projecte Catalunya Media City, amb vocació de ser ‘hub’ de la indústria audiovisual, digital i de videojocs.
Però mentre el futur no acaba d’arribar del tot, aquest 2024 les Tres Xemeneies adquiriran nou protagonisme en convertir-se en un dels escenaris de “Manifesta”, esdeveniment amb seu central a Amsterdam que es defineix com a “biennal nòmada europea”, festival itinerant de pensament, art i cultura que replanteja la relació entre cultura i societat civil i que celebrarà a diverses ciutats de la regió metropolitana de Barcelona la seva quinzena edició. A les Tres Xemeneies hi tindrà lloc en concret el clúster “Imaginant futurs”.
La Biennal es proposa debatre a Barcelona temes punyents. Des de la sobirania fins a les crisis econòmiques i ecològiques. En un àmbit com és el Besòs, encara que sigui de manera efímera, té sentit parlar de transformacions i d’imaginar el que vindrà. Raonablement el futur del Besòs ha de passar per millorar la qualitat de vida de les persones en tots els sentits, aplicant polítiques públiques i privades que generin noves oportunitats individuals i col·lectives. A l’ombra de les Tres Xemeneies té molt sentit pensar en estratègies metropolitanes potents i transformadores: socials, econòmiques i mediambientals.
Per Rafael Pradas, periodista
El riu Besòs és una frontera natural de Barcelona. També bona part del que convenim en dir-ne àrea o eix del Besòs és territori de frontera d’una ciutat més abocada al Baix Llobregat.
Durant el franquisme –però no només- el Besòs es va convertir sovint en receptor de serveis que la ciutat necessita i no pot assumir en un territori escàs, com ara nusos de comunicacions, centrals tèrmiques o polígons per allotjar el barraquisme (provinent del Camp de la Bota, Pequin, la Perona, Can Tunis, Somorrostro…). L’herència més punyent és el Polígon de la Mina, iniciat el 1969, amb més de 10.000 habitants, un terç del total de Sant Adrià del Besòs, fronterer amb barris barcelonins també d’alta densitat social. Però separat del nucli central de Sant Adrià pel riu, les rondes i les vies del tren aquest barri exemplifica les dificultats socials. Està estigmatitzat per la droga i castigat per l’aluminosi i la deixadesa col·lectiva, tal com posa de manifest el llarg i difícil viacrucis dels habitants del “Bloc Venus” que s’havia d’enderrocar el 2004. Els darrers anys, a la llera del Besòs ha sorgit un nou barraquisme que semblava eradicat, expressió de nombrosos problemes personals i col·lectius i que interpel·len les administracions: ajuntaments, Consorci del Besòs, AMB, Diputació i Generalitat.
Cal que no ens deixem enganyar pel riu. Hi ha una part del que coneixem com a Besòs que forma part de l’estricte terme municipal de Barcelona: Vallbona, Trinitat Nova, Baró de Viver i Bon Pastor son barris estrictament barcelonins i lligats a la dinàmica de la zona. Potser cal afegir-hi el barri del Besòs i el Maresme, crescut amb l’empenta del polígon del SO del Besòs. Amb Badalona, Montcada, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet apleguen més de 450.000 persones en 60 quilometres quadrats. En aquest àmbit, s’hi troben algunes de les rendes mes baixes de Catalunya.
“Hi ha actuacions necessàriament urgents com acabar amb barraques i infrahabitatges” |
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, vol que el Besòs sigui una prioritat del seu mandat municipal i metropolità, fent efectiu l’acord de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de gener de 2023 d’invertir 500 milions d’euros en 10 anys, a partir de 27 projectes que apunten a la cohesió social i la dinamització econòmica i territorial. Habitatge, ocupació, seguretat, lluita contra les desigualtats són les grans assignatures pendents. Hi va posar èmfasi en la seva participació al cicle Fer Metròpoli de RethinkBCN el passat octubre a Foment del Treball.
De manera estricta, cap de les mesures que s’han d’implementar podria esperar deu anys. Hi ha actuacions necessàriament urgents com acabar amb barraques i infrahabitatges, rehabilitar les edificacions malmeses, construir pisos públics, millorar els polígons industrials a les dues bandes del riu i regenerar les platges contaminades de Badalona i Sant Adrià. “Hi ha una Barcelona que cau a trossos” escrivia fa poc la subdirectora de El Periódico Carol Álvarez per referir-se a l’àrea del Besòs. És en aquest entorn on la metròpolis ha de treure múscul.
Per sortir del cul-de-sac calen mesures socials i, en paral·lel, donar també noves oportunitats al teixit econòmic, als polígons industrials i de serveis (logística, metal·lúrgia, farmacèutica) que cal modernitzar. Les previsions dels tècnics avancen que la franja al costat de la ronda litoral, paral·lela al riu, tindrà un paper estratègic com espai d’economia circular i industria 4.0. Un avantatge hauria de ser la proximitat al Districte 22@, hub d’emprenedoria i innovació tecnològica immers en un procés de creixement al nord de la Diagonal. És cert també que l’àrea del Besòs té moltes realitats i potencialitats amb iniciatives en sectors diversos que cal potenciar a fons: campus universitaris (Diagonal-Besòs de la UPC; Campus d’alimentació de Torribera de Santa Coloma, UB; Hospital Trias i Pujol o Can Ruti UAB…), activitats culturals, lúdiques, firals com el Parc del Fòrum i altres espais, el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), Museu de Ciències Naturals, ports esportius i litoral… Val la pena ressaltar la importància del Campus de l’Alimentació i del Campus Sanitari de Can Ruti (referent en àmbits com ara l’oncologia, la Sida, o la leucèmia) que són peces molt importants en dos camps –alimentació i salut- en els que Barcelona té posicions de lideratge.
En aquest entorn social i econòmic adquireixen un paper rutilant les Tres Xemeneies, un dels elements arquitectònics industrials més característics de la costa de Barcelona, vestigi del passat que apunta al futur. Amb 180 metres d’alçada s’han convertit en símbol de Sant Adrià i de la Barcelona que mira cap a l’altra banda del territori. La central tèrmica va deixar de funcionar el 2011 però més del 80% dels veïns de Sant Adrià van decidir, en referèndum, que volien mantenir les xemeneies/torres en peu. A La Vanguardia, Miquel Molina les ha qualificat de “catedral laica” en competició visual amb la Sagrada Família, catedral dels pobres i element de marca de primera magnitud per a Barcelona.
Les Tres Xemeneies de Sant Adrià són futur. Són el centre del Pla de Desenvolupament Urbanístic, PDU, que porta el seu nom, amb més de trenta hectàrees destinades a equipaments, espais verds, nous habitatges i millores urbanístiques i on s’expressen potents interessos immobiliaris. A l’antic edifici de la nau de turbines està previst que s’hi desenvolupi finalment, després de moltes indecisions, el projecte Catalunya Media City, amb vocació de ser ‘hub’ de la indústria audiovisual, digital i de videojocs.
Però mentre el futur no acaba d’arribar del tot, aquest 2024 les Tres Xemeneies adquiriran nou protagonisme en convertir-se en un dels escenaris de “Manifesta”, esdeveniment amb seu central a Amsterdam que es defineix com a “biennal nòmada europea”, festival itinerant de pensament, art i cultura que replanteja la relació entre cultura i societat civil i que celebrarà a diverses ciutats de la regió metropolitana de Barcelona la seva quinzena edició. A les Tres Xemeneies hi tindrà lloc en concret el clúster “Imaginant futurs”.
La Biennal es proposa debatre a Barcelona temes punyents. Des de la sobirania fins a les crisis econòmiques i ecològiques. En un àmbit com és el Besòs, encara que sigui de manera efímera, té sentit parlar de transformacions i d’imaginar el que vindrà. Raonablement el futur del Besòs ha de passar per millorar la qualitat de vida de les persones en tots els sentits, aplicant polítiques públiques i privades que generin noves oportunitats individuals i col·lectives. A l’ombra de les Tres Xemeneies té molt sentit pensar en estratègies metropolitanes potents i transformadores: socials, econòmiques i mediambientals.
| share: |       |
