DIÀLEG SOBRE BARCELONA I L’HABITATGE
En aquest lliurament us proposem tres articles que aborden des de diferents perspectives un dels temes més centrals de l’actualitat com és el de l’habitatge. Recollim tres articles d’Héctor Santcovsky, Xavier Casinos i l’entrevista a Andreu Mas-Colell realitzada per Rafael Pradas
L’HABITATGE I L’ÀREA METROPOLITANA
Héctor Santcovsky analitza la crisi de l’habitatge i desenvolupa cinc consideracions a tenir presents a l’hora d’abordar el problema
per Héctor Santcovsky, sociòleg i politòleg
En el cas de l’habitatge cal aplicar la màxima: més idees i menys ideologia. És necessari passar del relat de les carències a l’oportunitat de noves polítiques, un canvi d’escala imprescindible per a una política proactiva.
És observable que arreu del món l’habitatge s’ha tornat el tema central de l’agenda pública. A tot arreu es parla d’aquest tema, des de Xina a San Francisco, des d’Estocolm a Ciutat del Cap. Gairebé totes les grans metròpolis manifesten veritables problemàtiques per poder resoldre el problema que es presenta.
Les causes són diverses, que es comprenen entre diversos factors, ja sigui el creixement de la població, la desertització del medi rural vers les grans ciutats, l’augment del preu del sòl (arran de la tibantor del mercat per la pressió immobiliària) i el baix nivell econòmic i capacitat inversora de la ciutadania més necessitada de solucions en aquest àmbit (joves, gent vulnerable) en el moment actual. Aquesta combinació de factors condiciona de manera preponderant l’evolució del sector de l’habitatge i ha de ser el referent principal per entendre les causes i intentar abordar les actuacions necessàries.
Continua llegint l’article aquí.
EL TERCER SECTOR DAVANT LA CRISI DE L’HABITATGE
Xavi Casinos analitza la crisi de l’habitatge i recull declaracions de Susanna Roig, vicepresidenta de la Taula del Tercer sector que reclama un Pacte Nacional per l’Habitatge
Per Xavi Casinos, periodista i escriptor.
La darrera enquesta de GESOP sobre Barcelona consolida l’habitatge com el principal problema de la ciutat, molt per sobre de la seguretat, la neteja i el turisme. Així, el 83% dels barcelonins —8 de cada 10— consideren que el problema s’ha agreujat. Superar la crisi del preu desorbitat de l’habitatge, tant de compra però, sobretot, de lloguer, requereix molts esforços coordinats des de bastants fronts. Ni les administracions, ni el sector privat, ni la societat civil en són aliens, cadascú amb les seves possibilitats. La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya és un d’aquests operadors, petit, però fonamental. I cal reconèixer que està fent els deures que els pertoca, modestos però rellevants.
La Taula del Tercer Sector agrupa 37 federacions que apleguen més 3.000 entitats socials a Catalunya. Susanna Roig n’és la seva vicepresidenta i coordinadora de les tasques que tenen a veure amb habitatge i energia. A través de Cohabitac, la coordinadora de fundacions per l’habitatge social, el sector ha promogut 10.000 pisos en els darrers anys. Roig assegura que el tercer sector podria contribuir amb 1.000 cada any. Això sí, sempre i quan es garanteixi el seu finançament públic.
Continua llegint l’article aquí.
ANDREU MAS-COLELL: “LES DEFICIÈNCIES DE L’AEROPORT I L’HABITATGE PODEN FRENAR EL DINAMISME DE CATALUNYA”
Per Rafael Pradas
Andreu Mas-Colell (Barcelona 1944) és reconegut arreu per la seva tasca com a professor i catedràtic d’economia i matemàtiques (UPF Barcelona, Harvard, UC Berkeley, Herbert… ) però també per la seva dimensió política. Conseller en dues ocasions (Universitats, Recerca i Societat de la Informació entre 2000 i 2003, i Economia i Coneixement entre 2010 i 2016) ha jugat i juga un paper rellevant en la promoció de la recerca, la innovació i el talent com a fundador de la Barcelona School of Economics. També a través d’empreses i institucions com ara La Caixa, Telefònica, el Cercle d’Economia o Barcelona Global. És president del BIST (Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona) que agrupa els set centres més avançats de recerca de Catalunya i és un dels impulsors d’una pista sobre el mar com a solució per ampliar la capacitat operativa de l’aeroport de Barcelona.
-En quin moment es troba Catalunya a nivell polític, econòmic i social?
-A nivell econòmic continuem tenint gran potencial, però és només potencial, és a dir, en els propers vint anys veurem si hem pres els camins que construeixen sobre aquest potencial i que ens permetin tenir una posició destacada a Europa. No la tenim consolidada, però no hem perdut l’oportunitat. Al segle XV, cap el 1450, el Consell de Cent de Barcelona reclamava al rei tenir una universitat amb els arguments, tal com es conserva en el Dietari del mateix Consell de Cent, que una universitat és molt important per a una ciutat perquè educa als seus fills i fa que tingui “profit i fama”. Fa poc, caminant pel passeig de Lluis Companys, vaig llegir la inscripció del monument a Rius i Taulat, impulsor de l’Exposició Universal de 1888 i que diu: “siendo alcalde de Barcelona alcanzó para la Ciudad prosperidad y renombre”. Jo vibro amb les mateixes dues coordenades: vull que aquesta ciutat tingui profit i fama o prosperitat i renom, que brilli a Europa, i per això també ha de ser pròspera. Crec que l’oportunitat la tenim si treballem ben fort i no ens descuidem.
Continua llegint l’entrevista aquí.
L’HABITATGE I L’ÀREA METROPOLITANA
Héctor Santcovsky analitza la crisi de l’habitatge i desenvolupa cinc consideracions a tenir presents a l’hora d’abordar el problema
per Héctor Santcovsky, sociòleg i politòleg
En el cas de l’habitatge cal aplicar la màxima: més idees i menys ideologia. És necessari passar del relat de les carències a l’oportunitat de noves polítiques, un canvi d’escala imprescindible per a una política proactiva.
És observable que arreu del món l’habitatge s’ha tornat el tema central de l’agenda pública. A tot arreu es parla d’aquest tema, des de Xina a San Francisco, des d’Estocolm a Ciutat del Cap. Gairebé totes les grans metròpolis manifesten veritables problemàtiques per poder resoldre el problema que es presenta.
Les causes són diverses, que es comprenen entre diversos factors, ja sigui el creixement de la població, la desertització del medi rural vers les grans ciutats, l’augment del preu del sòl (arran de la tibantor del mercat per la pressió immobiliària) i el baix nivell econòmic i capacitat inversora de la ciutadania més necessitada de solucions en aquest àmbit (joves, gent vulnerable) en el moment actual. Aquesta combinació de factors condiciona de manera preponderant l’evolució del sector de l’habitatge i ha de ser el referent principal per entendre les causes i intentar abordar les actuacions necessàries.
Continua llegint l’article aquí.
EL TERCER SECTOR DAVANT LA CRISI DE L’HABITATGE
Xavi Casinos analitza la crisi de l’habitatge i recull declaracions de Susanna Roig, vicepresidenta de la Taula del Tercer sector que reclama un Pacte Nacional per l’Habitatge
Per Xavi Casinos, periodista i escriptor.
La darrera enquesta de GESOP sobre Barcelona consolida l’habitatge com el principal problema de la ciutat, molt per sobre de la seguretat, la neteja i el turisme. Així, el 83% dels barcelonins —8 de cada 10— consideren que el problema s’ha agreujat. Superar la crisi del preu desorbitat de l’habitatge, tant de compra però, sobretot, de lloguer, requereix molts esforços coordinats des de bastants fronts. Ni les administracions, ni el sector privat, ni la societat civil en són aliens, cadascú amb les seves possibilitats. La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya és un d’aquests operadors, petit, però fonamental. I cal reconèixer que està fent els deures que els pertoca, modestos però rellevants.
La Taula del Tercer Sector agrupa 37 federacions que apleguen més 3.000 entitats socials a Catalunya. Susanna Roig n’és la seva vicepresidenta i coordinadora de les tasques que tenen a veure amb habitatge i energia. A través de Cohabitac, la coordinadora de fundacions per l’habitatge social, el sector ha promogut 10.000 pisos en els darrers anys. Roig assegura que el tercer sector podria contribuir amb 1.000 cada any. Això sí, sempre i quan es garanteixi el seu finançament públic.
Continua llegint l’article aquí.
ANDREU MAS-COLELL: “LES DEFICIÈNCIES DE L’AEROPORT I L’HABITATGE PODEN FRENAR EL DINAMISME DE CATALUNYA”
Per Rafael Pradas
Andreu Mas-Colell (Barcelona 1944) és reconegut arreu per la seva tasca com a professor i catedràtic d’economia i matemàtiques (UPF Barcelona, Harvard, UC Berkeley, Herbert… ) però també per la seva dimensió política. Conseller en dues ocasions (Universitats, Recerca i Societat de la Informació entre 2000 i 2003, i Economia i Coneixement entre 2010 i 2016) ha jugat i juga un paper rellevant en la promoció de la recerca, la innovació i el talent com a fundador de la Barcelona School of Economics. També a través d’empreses i institucions com ara La Caixa, Telefònica, el Cercle d’Economia o Barcelona Global. És president del BIST (Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona) que agrupa els set centres més avançats de recerca de Catalunya i és un dels impulsors d’una pista sobre el mar com a solució per ampliar la capacitat operativa de l’aeroport de Barcelona.
-En quin moment es troba Catalunya a nivell polític, econòmic i social?
-A nivell econòmic continuem tenint gran potencial, però és només potencial, és a dir, en els propers vint anys veurem si hem pres els camins que construeixen sobre aquest potencial i que ens permetin tenir una posició destacada a Europa. No la tenim consolidada, però no hem perdut l’oportunitat. Al segle XV, cap el 1450, el Consell de Cent de Barcelona reclamava al rei tenir una universitat amb els arguments, tal com es conserva en el Dietari del mateix Consell de Cent, que una universitat és molt important per a una ciutat perquè educa als seus fills i fa que tingui “profit i fama”. Fa poc, caminant pel passeig de Lluis Companys, vaig llegir la inscripció del monument a Rius i Taulat, impulsor de l’Exposició Universal de 1888 i que diu: “siendo alcalde de Barcelona alcanzó para la Ciudad prosperidad y renombre”. Jo vibro amb les mateixes dues coordenades: vull que aquesta ciutat tingui profit i fama o prosperitat i renom, que brilli a Europa, i per això també ha de ser pròspera. Crec que l’oportunitat la tenim si treballem ben fort i no ens descuidem.
Continua llegint l’entrevista aquí.
| share: |       |
