‘COM VEU VOSTÈ EL FUTUR DE L’ÀMBIT METROPOLITÀ (ÀREA I REGIÓ) DE BARCELONA?’

Comencem el nou cicle de BCN Diàlegs amb les respostes de Pere Navarro, Isabela de Renteria i Pere Macias

Per Rafael Pradas

Com veu vostè el futur de l’àmbit metropolità (àrea i regió) de Barcelona?

Pere Navarro: “Podem ser una capital de progrés i doportunitats”
Llicenciat en Biologia. Delegat especial de lEstat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Ha estat alcalde de Terrassa.

Avui hem de pensar més en termes de regió que d’àrea. La regió metropolitana de Barcelona ja té la mida adequada per tal d’exercir moltes capitalitats en l’àmbit europeu, però també en el món global en el que vivim.
Cinc milions d’habitants que conviuen en 324.500 hectàrees de les quals 188.000 són espais naturals protegits i 59.000 és sòl agrícola. Això vol dir que les activitats que s’hi desenvolupen també preserven l’entorn físic.
Quan parlem de moltes capitalitats ho fem en referència a tots els aspectes en les quals destaquem, com ara la cultura, l’educació a tots els nivells, la seguretat, l’impuls de la nova economia i de la indústria 4.0, la presència d’infraestructures viàries, portuàries, ferroviàries i aeroportuàries. Aquestes segurament millorables, però ja hi són.
Per tant, si ens ho creiem i anem junts, podem ser una capital de progrés, oportunitats i qualitat de vida.

Isabela de Renteria Cano: “Relacionar llocs, connectar individus”
Arquitecta i Professora de l’Escola de Arquitectura la Salle-Universitat Ramon Llull

L’àrea metropolitana ha de continuar relacionant llocs i connectant individus, fomentant l’intercanvi i alimentant una economia diversa, amb una àmplia oferta de possibilitats vitals. A l’ADN de la Metròpoli, doncs, hi ha l’oportunitat, i com diu Jane Jacobs al seu llibre Dark age ahead (Temps foscos per venir), una eficiència més gran a l’hora de donar oportunitats produeix guanys culturals. Per contra, tota cultura que rebutja els valors que l’han feta competent i adaptable es debilita.
A més, cada dia, els problemes que ens afecten són d’un àmbit més gran: estan relacionats amb serveis i infraestructures, amb el medi ambient, la protecció del territori, la salut i una infinitat de temes a abordar, que van entreteixint més i més la nostra mútua dependència dins de la regió metropolitana.

Pere Macias: “La mobilitat és la clau del futur metropolità”
Enginyer de camins. Coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya. Ha estat alcalde d’Olot i conseller de Medi Ambient i de Política Territorial i Obres Públiques.

La mobilitat constitueix avui el gran repte que tenen les metròpolis. En el model actual d’ocupació del territori qui sàpiga resoldre l’accessibilitat en termes d’eficiència i sostenibilitat té la partida guanyada.
A Barcelona li cal un augment substancial de la capacitat del transport públic per disminuir la xifra de més d’un milió de desplaçaments de connexió al dia, que provoquen congestió i contaminació a la ciutat. Per sort, compta amb quatre grans projectes que entraran en servei els propers anys: L9 del Metro, prolongació dels FGC de plaça d’Espanya a Gràcia, connexió tramviària per la Diagonal i les grans inversions del Pla de Rodalies, aportant una oferta superior als 600.000 viatges diaris. En comptades ocasions una ciutat gaudeix d’una oportunitat com aquesta, capaç de garantir la mobilitat sostenible, alhora que permet recuperar espai públic i contribueix a dinamitzar el teixit productiu. Podem, per tant, ser optimistes!

Per Rafael Pradas

Com veu vostè el futur de l’àmbit metropolità (àrea i regió) de Barcelona?

Pere Navarro: “Podem ser una capital de progrés i doportunitats”
Llicenciat en Biologia. Delegat especial de lEstat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Ha estat alcalde de Terrassa.

Avui hem de pensar més en termes de regió que d’àrea. La regió metropolitana de Barcelona ja té la mida adequada per tal d’exercir moltes capitalitats en l’àmbit europeu, però també en el món global en el que vivim.
Cinc milions d’habitants que conviuen en 324.500 hectàrees de les quals 188.000 són espais naturals protegits i 59.000 és sòl agrícola. Això vol dir que les activitats que s’hi desenvolupen també preserven l’entorn físic.
Quan parlem de moltes capitalitats ho fem en referència a tots els aspectes en les quals destaquem, com ara la cultura, l’educació a tots els nivells, la seguretat, l’impuls de la nova economia i de la indústria 4.0, la presència d’infraestructures viàries, portuàries, ferroviàries i aeroportuàries. Aquestes segurament millorables, però ja hi són.
Per tant, si ens ho creiem i anem junts, podem ser una capital de progrés, oportunitats i qualitat de vida.

Isabela de Renteria Cano: “Relacionar llocs, connectar individus”
Arquitecta i Professora de l’Escola de Arquitectura la Salle-Universitat Ramon Llull

L’àrea metropolitana ha de continuar relacionant llocs i connectant individus, fomentant l’intercanvi i alimentant una economia diversa, amb una àmplia oferta de possibilitats vitals. A l’ADN de la Metròpoli, doncs, hi ha l’oportunitat, i com diu Jane Jacobs al seu llibre Dark age ahead (Temps foscos per venir), una eficiència més gran a l’hora de donar oportunitats produeix guanys culturals. Per contra, tota cultura que rebutja els valors que l’han feta competent i adaptable es debilita.
A més, cada dia, els problemes que ens afecten són d’un àmbit més gran: estan relacionats amb serveis i infraestructures, amb el medi ambient, la protecció del territori, la salut i una infinitat de temes a abordar, que van entreteixint més i més la nostra mútua dependència dins de la regió metropolitana.

Pere Macias: “La mobilitat és la clau del futur metropolità”
Enginyer de camins. Coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya. Ha estat alcalde d’Olot i conseller de Medi Ambient i de Política Territorial i Obres Públiques.

La mobilitat constitueix avui el gran repte que tenen les metròpolis. En el model actual d’ocupació del territori qui sàpiga resoldre l’accessibilitat en termes d’eficiència i sostenibilitat té la partida guanyada.
A Barcelona li cal un augment substancial de la capacitat del transport públic per disminuir la xifra de més d’un milió de desplaçaments de connexió al dia, que provoquen congestió i contaminació a la ciutat. Per sort, compta amb quatre grans projectes que entraran en servei els propers anys: L9 del Metro, prolongació dels FGC de plaça d’Espanya a Gràcia, connexió tramviària per la Diagonal i les grans inversions del Pla de Rodalies, aportant una oferta superior als 600.000 viatges diaris. En comptades ocasions una ciutat gaudeix d’una oportunitat com aquesta, capaç de garantir la mobilitat sostenible, alhora que permet recuperar espai públic i contribueix a dinamitzar el teixit productiu. Podem, per tant, ser optimistes!

share: