ANA REYES: “EL VALOR DE LES DADES DEPÈN DE LA NOSTRA CAPACITAT PER CONVERTIR-LES EN DECISIONS”
La Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball i Fundació “la Caixa” va organitzar el passat 23 d’octubre a Madrid un nou diàleg dins del cicle de conferències “El dividend de la col·laboració”, en què ha tractat el valor de les dades, i que ha tingut com a protagonista la professora de Màrqueting i Investigació de Mercats de la Universitat Rey Juan Carlos, Ana Reyes. Durant la introducció al Diàleg, el periodista i redactor adjunt de La Vanguardia, Manel Pérez, ha fet un paral·lelisme entre dades i matèries primeres.”Avui dia, les dades són la matèria primera fonamental de la nova economia i una matèria primera no té valor fins que no hi ha el salt qualitatiu que permet convertir-la en quelcom útil, el mateix passa avui amb les dades”, va subratllar. “El veritable valor econòmic de les dades sorgeix de la capacitat de transformar aquesta informació en decisions útils mitjançant algorismes”, com va explicar Ana Reyes.
L’experta analitza com l’anomenada economia de la volumetria està canviant la manera com les empreses i les organitzacions generen valor. “La volumetria de dades no és, per si mateixa, la font del valor econòmic. El valor neix a la intersecció del volum de dades disponibles i la capacitat algorítmica de transformar-lo en decisions útils’, va dir Reyes. Cada cerca a Internet, compra, moviment, interacció amb una plataforma digital o senyal recollida per un dispositiu connectat genera informació, però no totes les dades tenen el mateix valor ni una quantitat més gran implica necessàriament millors resultats. La clau rau cada vegada més en la qualitat i rellevància de la informació, en la pregunta que es fa, i en la capacitat dels algorismes per identificar patrons i convertir-los en coneixements accionables, va explicar. Aquesta transformació ja té conseqüències directes en molts àmbits de l’activitat econòmica. Els algorismes ara estan implicats en decisions com ara per a quins productes es recomana un consumidor, quin contingut apareix per primera vegada en una plataforma, que ofereix un usuari que rep o quines sol·licituds passen determinats processos automatitzats.
“El repte no és frenar l’economia de les dades, sinó assegurar-nos que la informació que generem es tradueixi en algorismes transparents i audibles que puguin generar valor compartit”. |
Des de l’acumulació d’informació fins a la generació de coneixement
L’economia de dades opera a través d’una cadena que comença amb la captura d’informació i continua amb el seu emmagatzematge, processament i modelització fins a arribar a la seva aplicació final. Els algoritmes s’estan convertint en un actiu estratègic per a les organitzacions i estan ajudant a explicar la importància creixent dels actius intangibles dins del valor empresarial, va explicar Ana Reyes. La investigació biomètrica n’ofereix un exemple especialment significatiu. Una quantitat relativament petita d’informació, si prové de dades d’alta qualitat i respon a una pregunta específica, pot generar més coneixement que quantitats molt més grans de registres genèrics” Les dades biomètriques prediuen amb més precisió què farà una persona, els seus estímuls i les seves reaccions”.
Exemples de projectes basats en la recollida i mesura de dades biomètriques
Un dels projectes liderats per Ana Reyes juntament amb el Museu Thyssen-Bornemisza i Quirónsalud va permetre analitzar les emocions generades per 125 obres d’art combinant tècniques com la resposta galvànica de la pell, la codificació facial i el seguiment ocular. L’estudi va generar 12.700 mètriques i va permetre convertir aquesta informació en aplicacions concretes, com una col·lecció digital organitzada segons les emocions provocades per les obres o la selecció de peces amb càrrega emocional positiva per als espais hospitalaris.
Un altre projecte desenvolupat amb la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), la Universitat Rei Joan Carles i IKEA va estudiar les emocions associades a la cuina i l’alimentació i l’impacte de factors com l’ús de l’empresa o del telèfon mòbil. Entre les seves troballes, la investigació va descobrir que la cuina va acompanyar una alegria significativament augmentada, mentre que menjar amb un telèfon mòbil mostrava un perfil emocional més desfavorable que fer-ho en companyia. Tots dos casos mostren que el valor econòmic de les dades depèn menys del seu volum absolut que de la seva capacitat per generar un senyal rellevant i facilitar decisions concretes, afirma Ana Reyes.
Un nou Avantatge Competitiu per a les Empreses
Aquest desenvolupament també obre oportunitats per a empreses més petites. En comparació amb les grans plataformes tecnològiques, l’avantatge tradicional de les quals s’ha basat en el maneig de grans quantitats d’informació, les organitzacions mitjanes poden competir amb dades patentades d’alta qualitat, coneixements especialitzats del vostre sector i un ús més precís dels algorismes. “El terreny de joc pot estar parcialment equilibrat. Una mostra ben dissenyada i dirigida d’una pregunta empresarial específica pot ser molt més valuosa que milions de registres sense un objectiu clar”, va assenyalar el professor durant l’esdeveniment organitzat per SBEES.
A això se li afegeix un altre actiu cada vegada més rellevant: la confiança. En un entorn de creixent preocupació pel tractament de dades personals i biomètriques, les organitzacions que expliquen clarament quina informació recullen, per a què la utilitzen i quines garanties ofereixen poden convertir la transparència i l’ús responsable de la intel·ligència artificial en un avantatge competitiu.
Ana Reyes també es va referir durant el diàleg a l’estat de regulació de l’ús de les dades i va dir que “Europa està intentant respondre a aquests reptes mitjançant un marc regulador que inclou el Reglament General de Protecció de Dades, la Llei de Dades i el Reglament d’Intel·ligència Artificial, amb l’objectiu de conciliar la innovació amb la protecció dels drets dels ciutadans i dels consumidors”. Per a Ana Reyes, el següent pas no és limitar el desenvolupament d’aquesta economia, sinó aprendre a governar-la. “El repte no és frenar l’economia de les dades, sinó assegurar-nos que la informació que generem es tradueixi en algorismes transparents i audibles que puguin generar valor compartit. Com construïm aquesta economia algorítmica determinarà una part important de la competitivitat en les properes dècades”, va concloure la professora Ana Reyes.
En aquest escenari, l’economia digital passa d’una primera etapa marcada per l’acumulació massiva d’informació a una altra en la qual la qualitat de les dades, el coneixement algorítmic, la transparència i la capacitat de convertir la informació en decisions estan emergint com els veritables diferenciadors per a empreses i institucions.
La sessió va ser pesentada per Félix Riera, directora de la Societat Barcelona d’Estudis Econòmics i Socials del Foment del Treball, i el diàleg va estar liderat pel periodista, escriptor i expert en informació econòmica, Manel Pérez.
La Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball i Fundació “la Caixa” va organitzar el passat 23 d’octubre a Madrid un nou diàleg dins del cicle de conferències “El dividend de la col·laboració”, en què ha tractat el valor de les dades, i que ha tingut com a protagonista la professora de Màrqueting i Investigació de Mercats de la Universitat Rey Juan Carlos, Ana Reyes. Durant la introducció al Diàleg, el periodista i redactor adjunt de La Vanguardia, Manel Pérez, ha fet un paral·lelisme entre dades i matèries primeres.”Avui dia, les dades són la matèria primera fonamental de la nova economia i una matèria primera no té valor fins que no hi ha el salt qualitatiu que permet convertir-la en quelcom útil, el mateix passa avui amb les dades”, va subratllar. “El veritable valor econòmic de les dades sorgeix de la capacitat de transformar aquesta informació en decisions útils mitjançant algorismes”, com va explicar Ana Reyes.
L’experta analitza com l’anomenada economia de la volumetria està canviant la manera com les empreses i les organitzacions generen valor. “La volumetria de dades no és, per si mateixa, la font del valor econòmic. El valor neix a la intersecció del volum de dades disponibles i la capacitat algorítmica de transformar-lo en decisions útils’, va dir Reyes. Cada cerca a Internet, compra, moviment, interacció amb una plataforma digital o senyal recollida per un dispositiu connectat genera informació, però no totes les dades tenen el mateix valor ni una quantitat més gran implica necessàriament millors resultats. La clau rau cada vegada més en la qualitat i rellevància de la informació, en la pregunta que es fa, i en la capacitat dels algorismes per identificar patrons i convertir-los en coneixements accionables, va explicar. Aquesta transformació ja té conseqüències directes en molts àmbits de l’activitat econòmica. Els algorismes ara estan implicats en decisions com ara per a quins productes es recomana un consumidor, quin contingut apareix per primera vegada en una plataforma, que ofereix un usuari que rep o quines sol·licituds passen determinats processos automatitzats.
“El repte no és frenar l’economia de les dades, sinó assegurar-nos que la informació que generem es tradueixi en algorismes transparents i audibles que puguin generar valor compartit”. |
Des de l’acumulació d’informació fins a la generació de coneixement
L’economia de dades opera a través d’una cadena que comença amb la captura d’informació i continua amb el seu emmagatzematge, processament i modelització fins a arribar a la seva aplicació final. Els algoritmes s’estan convertint en un actiu estratègic per a les organitzacions i estan ajudant a explicar la importància creixent dels actius intangibles dins del valor empresarial, va explicar Ana Reyes. La investigació biomètrica n’ofereix un exemple especialment significatiu. Una quantitat relativament petita d’informació, si prové de dades d’alta qualitat i respon a una pregunta específica, pot generar més coneixement que quantitats molt més grans de registres genèrics” Les dades biomètriques prediuen amb més precisió què farà una persona, els seus estímuls i les seves reaccions”.
Exemples de projectes basats en la recollida i mesura de dades biomètriques
Un dels projectes liderats per Ana Reyes juntament amb el Museu Thyssen-Bornemisza i Quirónsalud va permetre analitzar les emocions generades per 125 obres d’art combinant tècniques com la resposta galvànica de la pell, la codificació facial i el seguiment ocular. L’estudi va generar 12.700 mètriques i va permetre convertir aquesta informació en aplicacions concretes, com una col·lecció digital organitzada segons les emocions provocades per les obres o la selecció de peces amb càrrega emocional positiva per als espais hospitalaris.
Un altre projecte desenvolupat amb la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), la Universitat Rei Joan Carles i IKEA va estudiar les emocions associades a la cuina i l’alimentació i l’impacte de factors com l’ús de l’empresa o del telèfon mòbil. Entre les seves troballes, la investigació va descobrir que la cuina va acompanyar una alegria significativament augmentada, mentre que menjar amb un telèfon mòbil mostrava un perfil emocional més desfavorable que fer-ho en companyia. Tots dos casos mostren que el valor econòmic de les dades depèn menys del seu volum absolut que de la seva capacitat per generar un senyal rellevant i facilitar decisions concretes, afirma Ana Reyes.
Un nou Avantatge Competitiu per a les Empreses
Aquest desenvolupament també obre oportunitats per a empreses més petites. En comparació amb les grans plataformes tecnològiques, l’avantatge tradicional de les quals s’ha basat en el maneig de grans quantitats d’informació, les organitzacions mitjanes poden competir amb dades patentades d’alta qualitat, coneixements especialitzats del vostre sector i un ús més precís dels algorismes. “El terreny de joc pot estar parcialment equilibrat. Una mostra ben dissenyada i dirigida d’una pregunta empresarial específica pot ser molt més valuosa que milions de registres sense un objectiu clar”, va assenyalar el professor durant l’esdeveniment organitzat per SBEES.
A això se li afegeix un altre actiu cada vegada més rellevant: la confiança. En un entorn de creixent preocupació pel tractament de dades personals i biomètriques, les organitzacions que expliquen clarament quina informació recullen, per a què la utilitzen i quines garanties ofereixen poden convertir la transparència i l’ús responsable de la intel·ligència artificial en un avantatge competitiu.
Ana Reyes també es va referir durant el diàleg a l’estat de regulació de l’ús de les dades i va dir que “Europa està intentant respondre a aquests reptes mitjançant un marc regulador que inclou el Reglament General de Protecció de Dades, la Llei de Dades i el Reglament d’Intel·ligència Artificial, amb l’objectiu de conciliar la innovació amb la protecció dels drets dels ciutadans i dels consumidors”. Per a Ana Reyes, el següent pas no és limitar el desenvolupament d’aquesta economia, sinó aprendre a governar-la. “El repte no és frenar l’economia de les dades, sinó assegurar-nos que la informació que generem es tradueixi en algorismes transparents i audibles que puguin generar valor compartit. Com construïm aquesta economia algorítmica determinarà una part important de la competitivitat en les properes dècades”, va concloure la professora Ana Reyes.
En aquest escenari, l’economia digital passa d’una primera etapa marcada per l’acumulació massiva d’informació a una altra en la qual la qualitat de les dades, el coneixement algorítmic, la transparència i la capacitat de convertir la informació en decisions estan emergint com els veritables diferenciadors per a empreses i institucions.
La sessió va ser pesentada per Félix Riera, directora de la Societat Barcelona d’Estudis Econòmics i Socials del Foment del Treball, i el diàleg va estar liderat pel periodista, escriptor i expert en informació econòmica, Manel Pérez.
| share: |       |
