“L’AMB FUNCIONA MOLT BÉ PERQUÈ LA VOLUNTAT DE GESTIONAR PASSA PER SOBRE DEL DEBAT POLÍTIC”

per Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i Professora de Ciència Política UPF

MP: Quina és la seva mirada sobre el que suposa Barcelona com a capital per Badalona? I sobre les grans ciutats del país?
Barcelona com a capital és un avantatge. Tenir una gran metròpoli a només nou quilòmetres ens aporta oportunitats, tot i que també té alguns inconvenients. Si saps aprofitar els elements positius de formar part d’aquest espai metropolità, el balanç és favorable. Per exemple, el fet que Barcelona sigui una ciutat de referència turística a nivell europeu i mundial beneficia també Badalona. Cada cop més persones que visiten Barcelona s’allotgen en hotels de la nostra ciutat o venen a gaudir de la platja de Badalona buscant un entorn més tranquil que la Barceloneta.
També hi ha aspectes negatius. Quan una empresa vol invertir, sovint prefereix instal·lar-se directament a Barcelona abans que en un municipi metropolità. Per això nosaltres hem de posar en valor els avantatges de Badalona, estem a 25 minuts de plaça Catalunya, tenim molt bones comunicacions i els costos són més assequibles.
A més, el Barcelonès Nord, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià, ha viscut durant molts anys d’esquena als beneficis de tenir Barcelona al costat, a diferència del Baix Llobregat, que també ha tingut més espai per créixer i més prioritat política dels governs de Catalunya. Tot i això, aquests últims anys els municipis del Barcelonès Nord estem treballant de manera coordinada per atraure oportunitats i guanyar més pes polític, una situació que fins ara no havíem tingut.

MP: Creu que l’AMB és un oasi on hi ha poca política de partits i molt sentit pràctic?
XG: Sí, totalment. El fet que l’Àrea Metropolitana estigui formada majoritàriament per regidors que governen als seus municipis fa que hi hagi una dinàmica molt pràctica. Jo crec que aproximadament un 70% dels membres governen i això té avantatges, no hi ha un gran debat polític, sinó voluntat de gestionar i anar per feina.
Com a alcalde de Badalona, amb un color polític diferent de la majoria de l’AMB, estic molt satisfet de la col·laboració entre AMB i l’Ajuntament de Badalona. Crec que treballem amb lleialtat per les dues bandes. La meva valoració és positiva tant des del punt de vista de les inversions com de la capacitat de l’AMB d’assumir serveis que individualment molts ajuntaments no podríem oferir amb la mateixa qualitat. Crec que ha estat un molt bon invent en termes de qualitat dels serveis que reben els ciutadans.

MP: Si hagués de destacar els serveis més forts de l’AMB, quins diria?
XG: Transport, platges i inversions.

MP: I on creu que encara hi ha recorregut?
XG: Polítiques socials i també habitatge. Crec que hem d’entrar en una nova etapa. L’AMB presta molt bé els serveis històrics que té assumits, però hi ha noves inquietuds municipals que només es poden afrontar amb una visió metropolitana. Si no abordem qüestions com l’habitatge o certes polítiques socials amb una mirada que superi les fronteres municipals, serà impossible donar-hi resposta.

Garcia Albiol: “Si no abordem qüestions com l’habitatge o certes polítiques socials amb una mirada que superi les fronteres municipals, serà impossible donar-hi resposta”

MP: L’AMB a vegades és una institució desconeguda per una part de la població. Aquest desconeixement és positiu?
XG: No crec que sigui ni positiu ni negatiu. És una institució i el seu govern ha de fer esforços perquè la ciutadania conegui la feina que fa. Si jo governés l’AMB, intentaria que fos més coneguda.

MP: Respecte el debat sobre el futur model metropolità: avançar cap a una regió metropolitana amb més competències o continuar aprofundint en el model actual, en quina línia es troba vostè?
XG: Crec que hi ha d’haver un punt d’equilibri. L’actual model encara té molta capacitat per fer més coses i fer-les bé. Però també és cert que, si volem competir amb grans metròpolis europees i mundials, necessitem més capacitat i més responsabilitats compartides. Jo no em tancaria a fer créixer l’àrea metropolitana, sempre que aquest creixement no desmunti el que ja funciona bé. Per tant, créixer sí, però amb intel·ligència, garantint bones alternatives als municipis que s’hi incorporin i sense desmuntar el model actual.

MP: Hi ha algun element de governança o presa de decisions que creu millorable?
XG: No especialment. Crec que l’AMB, en termes generals, va per feina. No crec que el principal problema sigui el model de governança.

MP: Respecte a la relació entre l’AMB i la Diputació, hi veu marge de millora?
XG: Crec que totes dues institucions tenen clar el seu paper. Jo estic a les dues i penso que la Diputació està molt enfocada als municipis petits i mitjans de Catalunya, mentre que l’AMB té una lògica més metropolitana, de ciutats intermèdies i grans. No crec que hi hagi solapaments, cadascuna té un paper molt definit.

MP: Alguns alcaldes han expressat que si l’AMB creix en polítiques socials podria generar friccions amb la Diputació. Què n’opina?
XG: Jo crec que no. Les dues institucions són compatibles perquè tenen prioritats i perfils diferents.

MP: Sobre el fet que el president de l’AMB sigui l’alcalde de Barcelona, creu que Barcelona ha interpretat bé aquest lideratge institucional?
XG: Jo crec que la prioritat dels alcaldes de Barcelona és Barcelona. L’Àrea Metropolitana els interessa, però sobretot perquè els dona dimensió institucional. No crec que fins ara la prioritat hagi estat el que passa als altres municipis metropolitans, més enllà d’algunes qüestions concretes. Això no vol dir que no ens vulguin el millor, però la seva prioritat és la ciutat de Barcelona.

MP: Vostè ha aconseguit un suport electoral molt transversal al mateix temps que coneix també la polarització política. Creu que això pot afectar el funcionament de l’AMB?
XG: Jo crec que a les eleccions municipals la gent cada vegada vota amb més pragmatisme. Els ciutadans separen més el debat polític general de la realitat local i voten qui consideren que pot ser el millor alcalde per a la seva ciutat. Badalona és un bon exemple: a les municipals del maig de 2023 vam obtenir 50.000 vots i a les generals, un mes i mig després, 18.000. Hi ha una diferència de 32.000 vots.
Això demostra una maduresa de l’electorat. Històricament hi havia gent que era d’un partit tota la vida, gairebé com ser d’un equip de futbol. Però la gent jove ja no té aquest sentiment de fidelitat absoluta a un partit. És molt més pragmàtica i pot votar opcions diferents segons l’elecció. Probablement sí que mantenen una proximitat ideològica, però no una fidelitat permanent a unes sigles. I això es nota especialment en les eleccions municipals, cada vegada més.

MP: Moltes gràcies.

Per llegir les anteriors revistes de la sèrie cliqueu aquí.

per Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i Professora de Ciència Política UPF

MP: Quina és la seva mirada sobre el que suposa Barcelona com a capital per Badalona? I sobre les grans ciutats del país?
Barcelona com a capital és un avantatge. Tenir una gran metròpoli a només nou quilòmetres ens aporta oportunitats, tot i que també té alguns inconvenients. Si saps aprofitar els elements positius de formar part d’aquest espai metropolità, el balanç és favorable. Per exemple, el fet que Barcelona sigui una ciutat de referència turística a nivell europeu i mundial beneficia també Badalona. Cada cop més persones que visiten Barcelona s’allotgen en hotels de la nostra ciutat o venen a gaudir de la platja de Badalona buscant un entorn més tranquil que la Barceloneta.
També hi ha aspectes negatius. Quan una empresa vol invertir, sovint prefereix instal·lar-se directament a Barcelona abans que en un municipi metropolità. Per això nosaltres hem de posar en valor els avantatges de Badalona, estem a 25 minuts de plaça Catalunya, tenim molt bones comunicacions i els costos són més assequibles.
A més, el Barcelonès Nord, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià, ha viscut durant molts anys d’esquena als beneficis de tenir Barcelona al costat, a diferència del Baix Llobregat, que també ha tingut més espai per créixer i més prioritat política dels governs de Catalunya. Tot i això, aquests últims anys els municipis del Barcelonès Nord estem treballant de manera coordinada per atraure oportunitats i guanyar més pes polític, una situació que fins ara no havíem tingut.

MP: Creu que l’AMB és un oasi on hi ha poca política de partits i molt sentit pràctic?
XG: Sí, totalment. El fet que l’Àrea Metropolitana estigui formada majoritàriament per regidors que governen als seus municipis fa que hi hagi una dinàmica molt pràctica. Jo crec que aproximadament un 70% dels membres governen i això té avantatges, no hi ha un gran debat polític, sinó voluntat de gestionar i anar per feina.
Com a alcalde de Badalona, amb un color polític diferent de la majoria de l’AMB, estic molt satisfet de la col·laboració entre AMB i l’Ajuntament de Badalona. Crec que treballem amb lleialtat per les dues bandes. La meva valoració és positiva tant des del punt de vista de les inversions com de la capacitat de l’AMB d’assumir serveis que individualment molts ajuntaments no podríem oferir amb la mateixa qualitat. Crec que ha estat un molt bon invent en termes de qualitat dels serveis que reben els ciutadans.

MP: Si hagués de destacar els serveis més forts de l’AMB, quins diria?
XG: Transport, platges i inversions.

MP: I on creu que encara hi ha recorregut?
XG: Polítiques socials i també habitatge. Crec que hem d’entrar en una nova etapa. L’AMB presta molt bé els serveis històrics que té assumits, però hi ha noves inquietuds municipals que només es poden afrontar amb una visió metropolitana. Si no abordem qüestions com l’habitatge o certes polítiques socials amb una mirada que superi les fronteres municipals, serà impossible donar-hi resposta.

Garcia Albiol: “Si no abordem qüestions com l’habitatge o certes polítiques socials amb una mirada que superi les fronteres municipals, serà impossible donar-hi resposta”.

 

 

 

MP: L’AMB a vegades és una institució desconeguda per una part de la població. Aquest desconeixement és positiu?
XG: No crec que sigui ni positiu ni negatiu. És una institució i el seu govern ha de fer esforços perquè la ciutadania conegui la feina que fa. Si jo governés l’AMB, intentaria que fos més coneguda.

MP: Respecte el debat sobre el futur model metropolità: avançar cap a una regió metropolitana amb més competències o continuar aprofundint en el model actual, en quina línia es troba vostè?
XG: Crec que hi ha d’haver un punt d’equilibri. L’actual model encara té molta capacitat per fer més coses i fer-les bé. Però també és cert que, si volem competir amb grans metròpolis europees i mundials, necessitem més capacitat i més responsabilitats compartides. Jo no em tancaria a fer créixer l’àrea metropolitana, sempre que aquest creixement no desmunti el que ja funciona bé. Per tant, créixer sí, però amb intel·ligència, garantint bones alternatives als municipis que s’hi incorporin i sense desmuntar el model actual.

MP: Hi ha algun element de governança o presa de decisions que creu millorable?
XG: No especialment. Crec que l’AMB, en termes generals, va per feina. No crec que el principal problema sigui el model de governança.

MP: Respecte a la relació entre l’AMB i la Diputació, hi veu marge de millora?
XG: Crec que totes dues institucions tenen clar el seu paper. Jo estic a les dues i penso que la Diputació està molt enfocada als municipis petits i mitjans de Catalunya, mentre que l’AMB té una lògica més metropolitana, de ciutats intermèdies i grans. No crec que hi hagi solapaments, cadascuna té un paper molt definit.

MP: Alguns alcaldes han expressat que si l’AMB creix en polítiques socials podria generar friccions amb la Diputació. Què n’opina?
XG: Jo crec que no. Les dues institucions són compatibles perquè tenen prioritats i perfils diferents.

MP: Sobre el fet que el president de l’AMB sigui l’alcalde de Barcelona, creu que Barcelona ha interpretat bé aquest lideratge institucional?
XG: Jo crec que la prioritat dels alcaldes de Barcelona és Barcelona. L’Àrea Metropolitana els interessa, però sobretot perquè els dona dimensió institucional. No crec que fins ara la prioritat hagi estat el que passa als altres municipis metropolitans, més enllà d’algunes qüestions concretes. Això no vol dir que no ens vulguin el millor, però la seva prioritat és la ciutat de Barcelona.

MP: Vostè ha aconseguit un suport electoral molt transversal al mateix temps que coneix també la polarització política. Creu que això pot afectar el funcionament de l’AMB?
XG: Jo crec que a les eleccions municipals la gent cada vegada vota amb més pragmatisme. Els ciutadans separen més el debat polític general de la realitat local i voten qui consideren que pot ser el millor alcalde per a la seva ciutat. Badalona és un bon exemple: a les municipals del maig de 2023 vam obtenir 50.000 vots i a les generals, un mes i mig després, 18.000. Hi ha una diferència de 32.000 vots.
Això demostra una maduresa de l’electorat. Històricament hi havia gent que era d’un partit tota la vida, gairebé com ser d’un equip de futbol. Però la gent jove ja no té aquest sentiment de fidelitat absoluta a un partit. És molt més pragmàtica i pot votar opcions diferents segons l’elecció. Probablement sí que mantenen una proximitat ideològica, però no una fidelitat permanent a unes sigles. I això es nota especialment en les eleccions municipals, cada vegada més.

MP: Moltes gràcies.

Per llegir les anteriors revistes de la sèrie cliqueu aquí.

ALTRES ARTICLES