RESUM DE LA SÈRIE ‘EL DESAFIAMENT EDUCATIU DE LA BARCELONA METROPOLITANA’
Recollim en un sol article el conjunt de les tres aportacions realitzades al voltant del tema de l’educació en el context metropolità de Barcelona realitzat per Rafael Pradas
per Rafael Pradas, periodista
Primer lliurament de la sèrie, amb l’entrevista a Mònica Nadal, directora de l’àrea de recerca de la Fundació Jaume Bofill
Aviat farà 100 anys que, amb l’Exposició Internacional de 1929, Barcelona va apostar per la modernitat obrint un nou període d’expansió urbana, cultural i social amb epicentre a Montjuic, però que va tenir impacte a tota la ciutat i més enllà, amb nombroses actuacions urbanístiques, arquitectòniques, culturals, de mobilitat i de serveis. Els Jocs Olímpics de 1992 tornarien a sacsejar la ciutat i el seu ampli entorn.
Avui Barcelona és impulsora o marc, també, de grans projectes amb un impacte que sobrepassen l’àmbit estricte del terme municipal per convertir-se en propostes d’abast metropolità que estan forjant una nova realitat urbana i de tot Catalunya. Des del Barcelona Supercomputing Center, la Ciutadella del Coneixement o el nou Hospital Clínic fins a l’estació de la Sagrera, l’ampliació de l’aeroport o el parc audiovisual a les Tres Xemeneies. Per esmentar exemples que es troben en fases diverses d’implementació.
A la vegada que es dibuixen i executen grans plans d’ambició metropolitana, es posen sobre la taula nous reptes que tenen a veure amb les transformacions econòmiques, socials i tecnològiques que viu la nostra societat en camps tan diversos com l’educació, la salut, l’habitatge, la mobilitat, el turisme, la innovació, la seguretat ciutadana, les indústries culturals, la nova immigració o l’energia.
El desafiament de l’educació
L’educació és un dels grans desafiaments que tenen plantejats Barcelona i el conjunt del territori metropolità, amb una clara incidència sobre el futur de la nostra societat. Amb més de 808.000 alumnes d’educació obligatòria, secundària i FP a la regió metropolitana de Barcelona, el sistema educatiu ha d’enfrontar-se a reptes com els canvis en el perfil dels nous alumnes, l’impacte de les noves tecnologies o les demandes del sistema productiu. Els resultats de les proves Pisa de 2023 van provocar un clima de preocupació en la societat catalana.
A l’estudi “Prospectiva sobre les tendències i visions de l’educació dels ens locals de la Província de Barcelona (2023)”, elaborat per l’Institut Metròpoli (consorci entre diverses administracions, universitats i Cambra de Comerç) per a la Diputació de Barcelona, s’assenyalen els potencials reptes educatius que els municipis de la província de Barcelona (coincident a grans trets amb la regió metropolitana) hauran de fer front al llarg del període 2023—2027.
L’informe identifica reptes i fa recomanacions en relació a tres grans aspectes:
1. Bona part dels reptes educatius dels municipis tindran el seu origen en factors de naturalesa no educativa: el canvi demogràfic, la desigualtat socioeconòmica i la salut mental.
2. Els canvis normatius han ofert noves eines d’intervenció municipal en els processos de planificació educativa, l’admissió d’alumnat, la planificació dels ensenyaments post obligatoris, i les escoles de noves oportunitats que per als ajuntaments significa acumulació de competències educatives, i responsabilitats institucionals, però no s’acompanyen dels suficients recursos econòmics ni de dotació de personal.
3. Entre els reptes pròpiament educatius s’inclouen la transició cap una educació a distància, tot evitant la bretxa digital; la segregació escolar; l’absentisme escolar; les escoles bressol municipals; les transicions als ensenyaments secundaris post obligatoris; l’abandonament escolar prematur; la governança educativa.
En aquest número de Rethink BCN i en successives edicions abordarem diferents qüestions relacionades amb l’educació, especialment l’etapa obligatòria recollint opinions d’experts i experiències assolides.
Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Jaume Bofill ens ofereix una mirada global sobre l’escola des de la doble perspectiva social i territorial, posant l’accent en la necessitat de superar les desigualtats en matèria d’educació i en el paper dels municipis.
Mònica Nadal: “Cal planificar els recursos educatius des de l’òptica metropolitana”
Llicenciada en Sociologia, Mònica Nadal és directora de l’àrea de recerca de la Fundació Jaume Bofill, on ha estat també cap de prospectiva i directora de l’àrea d’Immigració. La Fundació Bofill, creada el 1969, centra la seva activitat des de fa ja alguns anys en promoure recerques i propostes de canvi per generar més i millors oportunitats educatives contra les desigualtats socials.
Per continuar llegint l’entrevista cliqueu aquí.
El segon lliurament de la sèrie inclou una entrevista a Mar Hurtado, presidenta de l’associació de Mestres Rosa Sensat
En aquesta nova aportació sobre els reptes i oportunitats de la metròpolis oferim una mirada general i una mirada precisa sobre l’educació. Una a partir de l’experiència acumulada que representa l’associació de mestres Rosa Sensat, entitat de referència en el camp de la pedagogia a Catalunya des de la seva fundació el 1965, inicialment com a Escola de Mestres, sota l’impuls de la pedagoga Marta Mata. Des de 1966 organitza l’Escola d’Estiu per a ensenyants, iniciativa continuadora, en certa manera de les escoles d’estiu que havien impulsat la Mancomunitat i la Generalitat republicana i l’antiga Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Mar Hurtado, mestra de llarga experiència, és professora de l’entitat des de 2023.
L’altra té a veure amb els esforços que realitza la ciutat de Santa Coloma de Gramenet (119.000 habitants) per l’educació de 0 a 3 anys, una etapa decisiva en la descoberta i adquisició d’aprenentatges en què nens i nenes desenvolupen les seves capacitats físiques, afectives, intel·lectuals i socials. Actualment, Santa Coloma té 9 escoles bressol municipals, la darrera inaugurada el passat setembre. Anteriorment, aquests centres havien estat gestionats per diferents empreses mitjançant concessions, fins que l’any 2021 van ser municipalitzades a través d’una societat mercantil de capital municipal. Silvia Lombarte pedagoga, és directora de l’àrea d’escoles bressol i ha format part del grup d’experts (grup impulsor de mesures de millores educatives), creat per revertir els resultats PISA a Catalunya. R.P.
Els grans reptes en educació a Barcelona
Per Mar Hurtado, presidenta de l’associació de Mestres Rosa Sensat.
Actualment els grans reptes de l’educació els podríem definir en un sol repte que és essencial, formar ciutadans compromesos i capacitats per canviar el món. L’actualitat suposa una complexitat de relacions, de problemàtiques sistèmiques que necessiten ser resoltes de forma efectiva i amb una mirada compromesa i global. Cada vegada existeix una actitud menys vinculada a aquest objectiu.
La ciutat de Barcelona sempre ha estat una ciutat que acull diverses cultures, ha estat model de convivència, actualment aquesta socialització està canviant a causa d’idees neoliberals amb polítiques de dretes molt influents. Això mereix un treball important de convivència, acceptació, socialització i comprensió de realitats molt diferents de les pròpies, és responsabilitat de les polítiques educatives de la ciutat que sigui així.
El sistema educatiu és un assaig per a la vida, aquest assaig ens permet posar sobre la taula temes complexos i incòmodes dins d’un espai contingut i segur.
La fortalesa del sistema educatiu és el mateix sistema educatiu, un espai plural on es conviu amb igualtat de condicions, per això és tan important que el sistema sigui públic, per garantir la riquesa de la diversitat.
Per afrontar totes les dificultats cal generar una cultura de centre que generi ganes d’aprendre, que redescobreixi el sentit d’aprendre i que vinculi l’alumnat i les seves famílies al centre educatiu fent que l’espai i l’aprenentatge sigui un lloc confortable.
Santa Coloma: escola, suport social i oportunitats
Per Silvia Lombarte, directora de l’àrea d’escoles bressol de Santa Coloma de Gramenet
Les escoles bressol municipals tenen l’objectiu d’oferir una educació de qualitat per a tota la petita infància des d’una perspectiva d’igualtat d’oportunitats. Els ajuts socials es desenvolupen amb l’objectiu de garantir l’equitat d’accés de totes les famílies a les escoles bressol, independentment de la condició social. L’educació infantil de primer cicle s’organitza d’acord amb el principi d’educació inclusiva, això significa que es treballa la cohesió social de les famílies, que son diverses en quant a origen social, cultural, ètnic, sexual i funcional.
La desigualtat en els territoris metropolitans es manifesta en la vulnerabilitat urbana. La confluència al territori de processos que dificulten la inclusió social i residencial en algunes àrees urbanes determinades, poden limitar la participació les persones residents en les dinàmiques integradores de la societat. En aquest sentit, les escoles bressol municipals juguen un paper molt important, ja que, d’una banda faciliten la conciliació laboral de les famílies i, d’altra banda, són una eina d’integració d’aquestes mateixes famílies en la comunitat més propera.
Per continuar llegint cliqueu aquí.
En el darrer lliurament sobre els reptes i oportunitats de la metròpolis abordem qüestions relacionades amb la Formació Professional amb l’opinió de Sara Berbel i Joan Puigcercós
Comptem amb dues opinions rellevants. Per una banda Sara Berbel Sánchez presidenta executiva de la Fundació BCN Formació Professional, creada per l’ajuntament el 2006 amb la missió de participar en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat i l’àrea metropolitana. Doctora en Psicologia Social i postgraduada en Anàlisi i Conducció de Grups per la UB, entre moltes altres responsabilitats ha estat gerent de l’Ajuntament de Barcelona, directora general de Barcelona Activa i directora general d’Igualtat d’Oportunitats al Departament de Treball de la Generalitat.
Per altra banda, té especial interès l’aportació de Joan Puigcercós, que després d’una dilatada carrera política, va iniciar una intensa activitat empresarial a diversos sectors que és rellevant per si mateixa i pel seu interès a generar sinergies a través de la col·laboració público privada. La seva mirada es fixa en l’experiència de l’escola ENTI-UB de la qual n’és un referent i la seva aportació decidida a l’ecosistema dels videojocs.
Rellevància de l’FP a la Metròpolis Barcelona
Per Sara Berbel, presidenta executiva de la Fundació BCN Formació Professional
Existeix un consens creixent que situa la Formació Professional (FP) com una de les principals claus per donar resposta als reptes més evidents de Barcelona en el seu vessant econòmic i social. Sectors com el tecnològic, sostenibilitat, cures, logística, química o la robotització i digitalització de la indústria, cerquen (i no troben) professionals qualificats a diversos nivells capaços d’implementar, gestionar i consolidar tots aquests reptes, que no deixen de ser components d’una transició més àmplia cap a una nova manera de produir béns i serveis, però també de viure el dia a dia, consumir i relacionar-nos.
El teixit empresarial ha identificat la necessitat creixent d’incorporar talent professionalitzat a tota mena de plantilla i sector. La seva productivitat i competitivitat depèn en gran part de la capacitat tècnica i actualització dels seus treballador(e)s en un entorn on la velocitat dels cicles d’innovació i adopció de noves tecnologies s’incrementa exponencialment. És precisament en aquest espai on l’FP assumeix un rol principal, generant professionals capaços d’encaixar en aquest context i aportar valor a l’empresa. I és precisament per això, que els graduats en FP (tant de grau mitjà com superior) gaudeixen d’una situació al mercat laboral molt millor que aquells col·lectius sense estudis o no professionalitzats.
L’FP també és important a causa del seu impacte en el vessant social. No només genera opcions formatives per a tothom i nous itineraris que poden resultar de molta utilitat per diversos col·lectius per inserir-se o millorar les seves condicions al mercat de treball, sinó que també s’ha demostrat útil per combatre la segregació social o fenòmens com l’abandonament escolar.
Aquesta perspectiva s’està potenciant des dels diversos àmbits de governança, focalitzant molts esforços i generant noves oportunitats. D’altra banda, l’FP pot contribuir a combatre la segregació per raó de gènere entre aquelles titulacions tecnològiques on predominen nois, i les vinculades a cures on predominen noies. Es realitzen accions d’orientació i diverses campanyes focalitzades en despertar vocacions i interès entre nois i noies amb l’objectiu de contribuir a mitigar la segregació horitzontal, la qual afecta al conjunt de la societat generant, entre altres problemes, un diferent accés al mercat de treball de nois i noies.
Quins reptes afronta l’FP?
Tot i el seu potencial, l’FP s’enfronta a diversos reptes a curt i mig termini. Un cop rebutjada, en gran part, la percepció de l’FP com una “opció de segona”, percepció en què no podem deixar de treballar, detectem com a reptes principals la capacitat d’actualització del sistema, especialment en aquells entorns més tecnològics, la generació de professorat especialitzat i la millora de l’accés als estudis d’FP. Amb la digitalització i l’arribada d’elements disruptius com la intel·ligència artificial, l’FP ha d’evolucionar ràpidament per no quedar obsoleta. Això implica flexibilitat en els currículums i una actualització contínua de les competències que s’ensenyen. Cal una FP dinàmica, capaç d’introduir amb agilitat nous mòduls en àrees com la programació, el big data o l’energia sostenible. Per tal d’afrontar aquest repte, una de les primeres mesures hauria de ser la inversió en infraestructures educatives i tecnològiques. S’ha de comptar amb equipaments moderns i professorat format en les últimes tendències tecnològiques.
D’altra banda, cal garantir un millor accés a l’FP impulsant mesures que ampliïn l’oferta formativa, especialment del vessant públic, per tal de no generar desigualtats i no reduir les opcions de l’alumnat en situació de més vulnerabilitat. Estem assistint a un increment de la demanda de l’FP per part de joves i no tan joves, i crec que tothom és conscient que al sistema l’està costant adaptar-se al nou context. La generació de nova oferta formativa s’està potenciant a escala de país i es troba en fase de desplegament amb un nou criteri que és el d’especialitzar centres i zones territorials en sectors productius concrets. En aquest sentit, soc coneixedora de primera mà que aquest treball es desenvolupa amb l’objectiu doble de donar resposta tant als criteris d’elecció i preferència de l’alumnat com a les necessitats específiques del teixit productiu.
Berbel: “Cal garantir un millor accés a l’FP impulsant mesures que ampliïn l’oferta formativa, especialment del vessant públic, per tal de no generar desigualtats i no reduir les opcions de l’alumnat en situació de més vulnerabilitat” |
L’empresa, actor fonamental
Finalment, cal visualitzar l’empresa com a actor fonamental per fer de l’FP una eina eficaç. La col·laboració entre els centres educatius i el teixit empresarial ha de ser més estreta. Empreses de tots els sectors han de participar en el disseny dels currículums formatius per assegurar que les competències que s’ensenyen siguin realment útils per als treballador(e)s futurs. Aquesta col·laboració és especialment rellevant en sectors altament dinàmics com el desenvolupament de software, la biotecnologia o l’energia verda. Així, les estades de l’alumnat a l’empresa no es limiten a una simple qüestió temporal i de tràmit, sinó que esdevenen un pont directe cap a l’ocupació. Per finalitzar, cal esmentar el paper de l’empresa en la nova FP Dual que està implementant el sistema on les empreses tenen des d’aquest curs un major paper en l’itinerari formatiu empresarial que l’alumnat desenvolupa.
Apostar pels ensenyaments digitals
Per Joan Puigcercós, director d’operacions i estratègia d’Adelfi i conseller d’ENTI-UB
L’Escola de Noves Tecnologies Interactives, escola universitària privada i adscrita la Universitat de Barcelona, (ENTI-UB) va néixer el 2012 per aportar formació, coneixement i recerca a la incipient indústria del videojoc a Catalunya i especialment a la seva capital, Barcelona. La iniciativa de l’emprenedor i empresari Jordi Roche, que ja havia creat amb èxit a Girona l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport, i l’aportació de coneixement del sector de l’Institut Català d’Indústries Culturals en aquell moment dirigida per Fèlix Riera, donen lloc a una escola universitària que pretén dotar de professionals i coneixement una indústria incipient, però amb un creixement ràpid i consistent com la del videojoc.
La proposta va rebre l’acolliment de la Universitat de Barcelona, que va permetre l’adscripció del grau en disseny i programació de videojocs. L’adscripció a la UB és un pas important per al sector perquè dona consistència al projecte a través dels seus estàndards de qualitat i prestigi. I diu molt de l’equip rectoral d’aquell moment comandat per Dídac Ramírez que va tenir la visió estratègica de la importància del sector per a Barcelona i Catalunya.
Avui ENTI-UB ofereix quatre graus universitaris pioners a Catalunya com són disseny en videojocs i jocs aplicats, art digital, producció de música i so per a la indústria de l’audiovisual i darrerament ha començat el grau en Ciberseguretat amb el suport de l’actual direcció de la UB encapçalat pel rector Joan Guàrdia. Així mateix, ENTI-UB també ofereix Formació Professional en l’àmbit del Videojoc i la Ciberseguretat, i diferents màsters.
Per continuar la lectura d’aquest article cliqueu aquí.
per Rafael Pradas, periodista
Primer lliurament de la sèrie, amb l’entrevista a Mònica Nadal, directora de l’àrea de recerca de la Fundació Jaume Bofill
Aviat farà 100 anys que, amb l’Exposició Internacional de 1929, Barcelona va apostar per la modernitat obrint un nou període d’expansió urbana, cultural i social amb epicentre a Montjuic, però que va tenir impacte a tota la ciutat i més enllà, amb nombroses actuacions urbanístiques, arquitectòniques, culturals, de mobilitat i de serveis. Els Jocs Olímpics de 1992 tornarien a sacsejar la ciutat i el seu ampli entorn.
Avui Barcelona és impulsora o marc, també, de grans projectes amb un impacte que sobrepassen l’àmbit estricte del terme municipal per convertir-se en propostes d’abast metropolità que estan forjant una nova realitat urbana i de tot Catalunya. Des del Barcelona Supercomputing Center, la Ciutadella del Coneixement o el nou Hospital Clínic fins a l’estació de la Sagrera, l’ampliació de l’aeroport o el parc audiovisual a les Tres Xemeneies. Per esmentar exemples que es troben en fases diverses d’implementació.
A la vegada que es dibuixen i executen grans plans d’ambició metropolitana, es posen sobre la taula nous reptes que tenen a veure amb les transformacions econòmiques, socials i tecnològiques que viu la nostra societat en camps tan diversos com l’educació, la salut, l’habitatge, la mobilitat, el turisme, la innovació, la seguretat ciutadana, les indústries culturals, la nova immigració o l’energia.
El desafiament de l’educació
L’educació és un dels grans desafiaments que tenen plantejats Barcelona i el conjunt del territori metropolità, amb una clara incidència sobre el futur de la nostra societat. Amb més de 808.000 alumnes d’educació obligatòria, secundària i FP a la regió metropolitana de Barcelona, el sistema educatiu ha d’enfrontar-se a reptes com els canvis en el perfil dels nous alumnes, l’impacte de les noves tecnologies o les demandes del sistema productiu. Els resultats de les proves Pisa de 2023 van provocar un clima de preocupació en la societat catalana.
A l’estudi “Prospectiva sobre les tendències i visions de l’educació dels ens locals de la Província de Barcelona (2023)”, elaborat per l’Institut Metròpoli (consorci entre diverses administracions, universitats i Cambra de Comerç) per a la Diputació de Barcelona, s’assenyalen els potencials reptes educatius que els municipis de la província de Barcelona (coincident a grans trets amb la regió metropolitana) hauran de fer front al llarg del període 2023—2027.
L’informe identifica reptes i fa recomanacions en relació a tres grans aspectes:
1. Bona part dels reptes educatius dels municipis tindran el seu origen en factors de naturalesa no educativa: el canvi demogràfic, la desigualtat socioeconòmica i la salut mental.
2. Els canvis normatius han ofert noves eines d’intervenció municipal en els processos de planificació educativa, l’admissió d’alumnat, la planificació dels ensenyaments post obligatoris, i les escoles de noves oportunitats que per als ajuntaments significa acumulació de competències educatives, i responsabilitats institucionals, però no s’acompanyen dels suficients recursos econòmics ni de dotació de personal.
3. Entre els reptes pròpiament educatius s’inclouen la transició cap una educació a distància, tot evitant la bretxa digital; la segregació escolar; l’absentisme escolar; les escoles bressol municipals; les transicions als ensenyaments secundaris post obligatoris; l’abandonament escolar prematur; la governança educativa.
En aquest número de Rethink BCN i en successives edicions abordarem diferents qüestions relacionades amb l’educació, especialment l’etapa obligatòria recollint opinions d’experts i experiències assolides.
Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Jaume Bofill ens ofereix una mirada global sobre l’escola des de la doble perspectiva social i territorial, posant l’accent en la necessitat de superar les desigualtats en matèria d’educació i en el paper dels municipis.
Mònica Nadal: “Cal planificar els recursos educatius des de l’òptica metropolitana”
Llicenciada en Sociologia, Mònica Nadal és directora de l’àrea de recerca de la Fundació Jaume Bofill, on ha estat també cap de prospectiva i directora de l’àrea d’Immigració. La Fundació Bofill, creada el 1969, centra la seva activitat des de fa ja alguns anys en promoure recerques i propostes de canvi per generar més i millors oportunitats educatives contra les desigualtats socials.
Per continuar llegint l’entrevista cliqueu aquí.
El segon lliurament de la sèrie inclou una entrevista a Mar Hurtado, presidenta de l’associació de Mestres Rosa Sensat
En aquesta nova aportació sobre els reptes i oportunitats de la metròpolis oferim una mirada general i una mirada precisa sobre l’educació. Una a partir de l’experiència acumulada que representa l’associació de mestres Rosa Sensat, entitat de referència en el camp de la pedagogia a Catalunya des de la seva fundació el 1965, inicialment com a Escola de Mestres, sota l’impuls de la pedagoga Marta Mata. Des de 1966 organitza l’Escola d’Estiu per a ensenyants, iniciativa continuadora, en certa manera de les escoles d’estiu que havien impulsat la Mancomunitat i la Generalitat republicana i l’antiga Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Mar Hurtado, mestra de llarga experiència, és professora de l’entitat des de 2023.
L’altra té a veure amb els esforços que realitza la ciutat de Santa Coloma de Gramenet (119.000 habitants) per l’educació de 0 a 3 anys, una etapa decisiva en la descoberta i adquisició d’aprenentatges en què nens i nenes desenvolupen les seves capacitats físiques, afectives, intel·lectuals i socials. Actualment, Santa Coloma té 9 escoles bressol municipals, la darrera inaugurada el passat setembre. Anteriorment, aquests centres havien estat gestionats per diferents empreses mitjançant concessions, fins que l’any 2021 van ser municipalitzades a través d’una societat mercantil de capital municipal. Silvia Lombarte pedagoga, és directora de l’àrea d’escoles bressol i ha format part del grup d’experts (grup impulsor de mesures de millores educatives), creat per revertir els resultats PISA a Catalunya. R.P.
Els grans reptes en educació a Barcelona
Per Mar Hurtado, presidenta de l’associació de Mestres Rosa Sensat.
Actualment els grans reptes de l’educació els podríem definir en un sol repte que és essencial, formar ciutadans compromesos i capacitats per canviar el món. L’actualitat suposa una complexitat de relacions, de problemàtiques sistèmiques que necessiten ser resoltes de forma efectiva i amb una mirada compromesa i global. Cada vegada existeix una actitud menys vinculada a aquest objectiu.
La ciutat de Barcelona sempre ha estat una ciutat que acull diverses cultures, ha estat model de convivència, actualment aquesta socialització està canviant a causa d’idees neoliberals amb polítiques de dretes molt influents. Això mereix un treball important de convivència, acceptació, socialització i comprensió de realitats molt diferents de les pròpies, és responsabilitat de les polítiques educatives de la ciutat que sigui així.
El sistema educatiu és un assaig per a la vida, aquest assaig ens permet posar sobre la taula temes complexos i incòmodes dins d’un espai contingut i segur.
La fortalesa del sistema educatiu és el mateix sistema educatiu, un espai plural on es conviu amb igualtat de condicions, per això és tan important que el sistema sigui públic, per garantir la riquesa de la diversitat.
Per afrontar totes les dificultats cal generar una cultura de centre que generi ganes d’aprendre, que redescobreixi el sentit d’aprendre i que vinculi l’alumnat i les seves famílies al centre educatiu fent que l’espai i l’aprenentatge sigui un lloc confortable.
Santa Coloma: escola, suport social i oportunitats
Per Silvia Lombarte, directora de l’àrea d’escoles bressol de Santa Coloma de Gramenet
Les escoles bressol municipals tenen l’objectiu d’oferir una educació de qualitat per a tota la petita infància des d’una perspectiva d’igualtat d’oportunitats. Els ajuts socials es desenvolupen amb l’objectiu de garantir l’equitat d’accés de totes les famílies a les escoles bressol, independentment de la condició social. L’educació infantil de primer cicle s’organitza d’acord amb el principi d’educació inclusiva, això significa que es treballa la cohesió social de les famílies, que son diverses en quant a origen social, cultural, ètnic, sexual i funcional.
La desigualtat en els territoris metropolitans es manifesta en la vulnerabilitat urbana. La confluència al territori de processos que dificulten la inclusió social i residencial en algunes àrees urbanes determinades, poden limitar la participació les persones residents en les dinàmiques integradores de la societat. En aquest sentit, les escoles bressol municipals juguen un paper molt important, ja que, d’una banda faciliten la conciliació laboral de les famílies i, d’altra banda, són una eina d’integració d’aquestes mateixes famílies en la comunitat més propera.
Per continuar llegint cliqueu aquí.
En el darrer lliurament sobre els reptes i oportunitats de la metròpolis abordem qüestions relacionades amb la Formació Professional amb l’opinió de Sara Berbel i Joan Puigcercós
Comptem amb dues opinions rellevants. Per una banda Sara Berbel Sánchez presidenta executiva de la Fundació BCN Formació Professional, creada per l’ajuntament el 2006 amb la missió de participar en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat i l’àrea metropolitana. Doctora en Psicologia Social i postgraduada en Anàlisi i Conducció de Grups per la UB, entre moltes altres responsabilitats ha estat gerent de l’Ajuntament de Barcelona, directora general de Barcelona Activa i directora general d’Igualtat d’Oportunitats al Departament de Treball de la Generalitat.
Per altra banda, té especial interès l’aportació de Joan Puigcercós, que després d’una dilatada carrera política, va iniciar una intensa activitat empresarial a diversos sectors que és rellevant per si mateixa i pel seu interès a generar sinergies a través de la col·laboració público privada. La seva mirada es fixa en l’experiència de l’escola ENTI-UB de la qual n’és un referent i la seva aportació decidida a l’ecosistema dels videojocs.
Rellevància de l’FP a la Metròpolis Barcelona
Per Sara Berbel, presidenta executiva de la Fundació BCN Formació Professional
Existeix un consens creixent que situa la Formació Professional (FP) com una de les principals claus per donar resposta als reptes més evidents de Barcelona en el seu vessant econòmic i social. Sectors com el tecnològic, sostenibilitat, cures, logística, química o la robotització i digitalització de la indústria, cerquen (i no troben) professionals qualificats a diversos nivells capaços d’implementar, gestionar i consolidar tots aquests reptes, que no deixen de ser components d’una transició més àmplia cap a una nova manera de produir béns i serveis, però també de viure el dia a dia, consumir i relacionar-nos.
El teixit empresarial ha identificat la necessitat creixent d’incorporar talent professionalitzat a tota mena de plantilla i sector. La seva productivitat i competitivitat depèn en gran part de la capacitat tècnica i actualització dels seus treballador(e)s en un entorn on la velocitat dels cicles d’innovació i adopció de noves tecnologies s’incrementa exponencialment. És precisament en aquest espai on l’FP assumeix un rol principal, generant professionals capaços d’encaixar en aquest context i aportar valor a l’empresa. I és precisament per això, que els graduats en FP (tant de grau mitjà com superior) gaudeixen d’una situació al mercat laboral molt millor que aquells col·lectius sense estudis o no professionalitzats.
L’FP també és important a causa del seu impacte en el vessant social. No només genera opcions formatives per a tothom i nous itineraris que poden resultar de molta utilitat per diversos col·lectius per inserir-se o millorar les seves condicions al mercat de treball, sinó que també s’ha demostrat útil per combatre la segregació social o fenòmens com l’abandonament escolar.
Aquesta perspectiva s’està potenciant des dels diversos àmbits de governança, focalitzant molts esforços i generant noves oportunitats. D’altra banda, l’FP pot contribuir a combatre la segregació per raó de gènere entre aquelles titulacions tecnològiques on predominen nois, i les vinculades a cures on predominen noies. Es realitzen accions d’orientació i diverses campanyes focalitzades en despertar vocacions i interès entre nois i noies amb l’objectiu de contribuir a mitigar la segregació horitzontal, la qual afecta al conjunt de la societat generant, entre altres problemes, un diferent accés al mercat de treball de nois i noies.
Quins reptes afronta l’FP?
Tot i el seu potencial, l’FP s’enfronta a diversos reptes a curt i mig termini. Un cop rebutjada, en gran part, la percepció de l’FP com una “opció de segona”, percepció en què no podem deixar de treballar, detectem com a reptes principals la capacitat d’actualització del sistema, especialment en aquells entorns més tecnològics, la generació de professorat especialitzat i la millora de l’accés als estudis d’FP. Amb la digitalització i l’arribada d’elements disruptius com la intel·ligència artificial, l’FP ha d’evolucionar ràpidament per no quedar obsoleta. Això implica flexibilitat en els currículums i una actualització contínua de les competències que s’ensenyen. Cal una FP dinàmica, capaç d’introduir amb agilitat nous mòduls en àrees com la programació, el big data o l’energia sostenible. Per tal d’afrontar aquest repte, una de les primeres mesures hauria de ser la inversió en infraestructures educatives i tecnològiques. S’ha de comptar amb equipaments moderns i professorat format en les últimes tendències tecnològiques.
D’altra banda, cal garantir un millor accés a l’FP impulsant mesures que ampliïn l’oferta formativa, especialment del vessant públic, per tal de no generar desigualtats i no reduir les opcions de l’alumnat en situació de més vulnerabilitat. Estem assistint a un increment de la demanda de l’FP per part de joves i no tan joves, i crec que tothom és conscient que al sistema l’està costant adaptar-se al nou context. La generació de nova oferta formativa s’està potenciant a escala de país i es troba en fase de desplegament amb un nou criteri que és el d’especialitzar centres i zones territorials en sectors productius concrets. En aquest sentit, soc coneixedora de primera mà que aquest treball es desenvolupa amb l’objectiu doble de donar resposta tant als criteris d’elecció i preferència de l’alumnat com a les necessitats específiques del teixit productiu.
|
Berbel: “Cal garantir un millor accés a l’FP impulsant mesures que ampliïn l’oferta formativa, especialment del vessant públic, per tal de no generar desigualtats i no reduir les opcions de l’alumnat en situació de més vulnerabilitat” |
L’empresa, actor fonamental
Finalment, cal visualitzar l’empresa com a actor fonamental per fer de l’FP una eina eficaç. La col·laboració entre els centres educatius i el teixit empresarial ha de ser més estreta. Empreses de tots els sectors han de participar en el disseny dels currículums formatius per assegurar que les competències que s’ensenyen siguin realment útils per als treballador(e)s futurs. Aquesta col·laboració és especialment rellevant en sectors altament dinàmics com el desenvolupament de software, la biotecnologia o l’energia verda. Així, les estades de l’alumnat a l’empresa no es limiten a una simple qüestió temporal i de tràmit, sinó que esdevenen un pont directe cap a l’ocupació. Per finalitzar, cal esmentar el paper de l’empresa en la nova FP Dual que està implementant el sistema on les empreses tenen des d’aquest curs un major paper en l’itinerari formatiu empresarial que l’alumnat desenvolupa.
Apostar pels ensenyaments digitals
Per Joan Puigcercós, director d’operacions i estratègia d’Adelfi i conseller d’ENTI-UB
L’Escola de Noves Tecnologies Interactives, escola universitària privada i adscrita la Universitat de Barcelona, (ENTI-UB) va néixer el 2012 per aportar formació, coneixement i recerca a la incipient indústria del videojoc a Catalunya i especialment a la seva capital, Barcelona. La iniciativa de l’emprenedor i empresari Jordi Roche, que ja havia creat amb èxit a Girona l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport, i l’aportació de coneixement del sector de l’Institut Català d’Indústries Culturals en aquell moment dirigida per Fèlix Riera, donen lloc a una escola universitària que pretén dotar de professionals i coneixement una indústria incipient, però amb un creixement ràpid i consistent com la del videojoc.
La proposta va rebre l’acolliment de la Universitat de Barcelona, que va permetre l’adscripció del grau en disseny i programació de videojocs. L’adscripció a la UB és un pas important per al sector perquè dona consistència al projecte a través dels seus estàndards de qualitat i prestigi. I diu molt de l’equip rectoral d’aquell moment comandat per Dídac Ramírez que va tenir la visió estratègica de la importància del sector per a Barcelona i Catalunya.
Avui ENTI-UB ofereix quatre graus universitaris pioners a Catalunya com són disseny en videojocs i jocs aplicats, art digital, producció de música i so per a la indústria de l’audiovisual i darrerament ha començat el grau en Ciberseguretat amb el suport de l’actual direcció de la UB encapçalat pel rector Joan Guàrdia. Així mateix, ENTI-UB també ofereix Formació Professional en l’àmbit del Videojoc i la Ciberseguretat, i diferents màsters.
Per continuar la lectura d’aquest article cliqueu aquí.
| share: |       |
