LA VEGUERIA PENEDÈS I LA MEGARREGIÓ
Jordi Sánchez Solsona, exalcalde de Calafell i expresident del Consell Comarcal del Baix Penedès, analitza la configuració del territori i exposa el traçat ferroviari proposat per l’Associació Pro Vegueria Penedès
per Jordi Sánchez Solsona, exalcalde de Calafell i expresident del Consell Comarcal del Baix Penedès
Avui, anar sol pel món ja no pot ser. Ens trobem amb municipis, comarques, vegueries, províncies, comunitats autònomes i estats. Encara que es diu que contra global hi ha local, és veritat, comparteixo, que el local és l’embrió de tot: dels assentaments, de la cultura, i dels sentiments. Però la humanitat té una senda que és el progrés, encara que també hi ha una corrent que està en contra, però de moment la ciència i els interessos d’uns pocs van per davant.
La NASA publica periòdicament la contaminació lumínica del planeta. S’hi observen unes àrees d’intensitat lumínica que recullen territoris en un continu on es pot observar una suma de regions conformen la megarregió corresponent. Aquests territoris ( 40 al mon i uns 12 a Europa) són possibles perquè disposen d’infraestructures comuns de transports, ferrocarril, ports, aeroports, fibra òptica, tecnologies i energies avançades, cultura e història i vinculacions econòmiques.
“Aquesta proposta també té el valor urbanístic de situar-se perifèricament allunyada dels creixements metropolitans de les vegueries d’altes densitats urbanístiques.” |
A Catalunya
A Catalunya observem que la megarregió vincula un territori mediterrani, que va des d’Algeciras fins els Pirineus, però aquesta megarregió no acaba de funcionar per manca d’enteniment de governs centrals amb mentalitat radial des de la Puerta del Sol, km0, Madrid. El retard és tan gran que no es pot entendre que València no tingui una comunicació de transport com cal fins a Barcelona. Dic això perquè si l’exemple és el corredor mediterrani, la connexió des d’Algeciras fins a Lió és “sine die”. Ja sé que és infantil recordar que si traiem camions de les carreteres i disposem de ferrocarril, tot canvia. Menys contaminació i reducció de despeses pressupostàries (ampliació de nous carrils i peatges lliures de pagament, tot augmentant en els pressupostos generals les despeses de manteniment que fins fa poc no hi eren), és allò de quantificar cost de fer-ho i cost de no fer-ho.
A la Vegueria Penedès (Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf)
L’Associació Pro Vegueria Penedès, de la qual formo part, ens hem reunit amb els Diputats i diputades del territori, per tal de presentar una proposta sobre el tema ferroviari (la seva traça) quan passa per la Vegueria Penedès. Per més informació podeu visitar el bloc: provegueriapenedes.blogspot.com.
En síntesi descriu que el corredor mediterrani, tant de mercaderies com de passatgers des de Lleida com de Tarragona es connecti a l’altura d’Igualada cap a Manresa, Vic, Girona, Figueres i, cap a Lió. La traça connectaria amb uns ramals fins el Port de Tarragona i el de Barcelona. Això milloraria les comunicacions ferroviàries de passatgers, tant de l’Anoia cap a Martorell i Barcelona com la resta de vies de la Vegueria. Aquesta proposta també té el valor urbanístic de situar-se perifèricament allunyada dels creixements metropolitans de les vegueries d’altes densitats urbanístiques.
Conclusió
És hora de demostrar que som demòcrates, honestos i eficients, tres raons més que suficients perquè la UE ens faci un cert cas i salvem la maleïda frase de que “l’Àfrica comença als Pirineus”.
Tinc entès que aquesta infraestructura es finança amb diners (euros) de tots els 27, llavors què esperem? No pot ser que tot penji del Km 0 (Madrid). Si al final no es fa res, (en Pasqual Maragall en parlava des dels anys 90, Barcelona-Lió), el que succeirà és l’altra frase: “la perdiu ha volat”.
per Jordi Sánchez Solsona, exalcalde de Calafell i expresident del Consell Comarcal del Baix Penedès
Avui, anar sol pel món ja no pot ser. Ens trobem amb municipis, comarques, vegueries, províncies, comunitats autònomes i estats. Encara que es diu que contra global hi ha local, és veritat, comparteixo, que el local és l’embrió de tot: dels assentaments, de la cultura, i dels sentiments. Però la humanitat té una senda que és el progrés, encara que també hi ha una corrent que està en contra, però de moment la ciència i els interessos d’uns pocs van per davant.
La NASA publica periòdicament la contaminació lumínica del planeta. S’hi observen unes àrees d’intensitat lumínica que recullen territoris en un continu on es pot observar una suma de regions conformen la megarregió corresponent. Aquests territoris ( 40 al mon i uns 12 a Europa) són possibles perquè disposen d’infraestructures comuns de transports, ferrocarril, ports, aeroports, fibra òptica, tecnologies i energies avançades, cultura e història i vinculacions econòmiques.
“Aquesta proposta també té el valor urbanístic de situar-se perifèricament allunyada dels creixements metropolitans de les vegueries d’altes densitats urbanístiques.” |
A Catalunya
A Catalunya observem que la megarregió vincula un territori mediterrani, que va des d’Algeciras fins els Pirineus, però aquesta megarregió no acaba de funcionar per manca d’enteniment de governs centrals amb mentalitat radial des de la Puerta del Sol, km0, Madrid. El retard és tan gran que no es pot entendre que València no tingui una comunicació de transport com cal fins a Barcelona. Dic això perquè si l’exemple és el corredor mediterrani, la connexió des d’Algeciras fins a Lió és “sine die”. Ja sé que és infantil recordar que si traiem camions de les carreteres i disposem de ferrocarril, tot canvia. Menys contaminació i reducció de despeses pressupostàries (ampliació de nous carrils i peatges lliures de pagament, tot augmentant en els pressupostos generals les despeses de manteniment que fins fa poc no hi eren), és allò de quantificar cost de fer-ho i cost de no fer-ho.
A la Vegueria Penedès (Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf)
L’Associació Pro Vegueria Penedès, de la qual formo part, ens hem reunit amb els Diputats i diputades del territori, per tal de presentar una proposta sobre el tema ferroviari (la seva traça) quan passa per la Vegueria Penedès. Per més informació podeu visitar el bloc: provegueriapenedes.blogspot.com.
En síntesi descriu que el corredor mediterrani, tant de mercaderies com de passatgers des de Lleida com de Tarragona es connecti a l’altura d’Igualada cap a Manresa, Vic, Girona, Figueres i, cap a Lió. La traça connectaria amb uns ramals fins el Port de Tarragona i el de Barcelona. Això milloraria les comunicacions ferroviàries de passatgers, tant de l’Anoia cap a Martorell i Barcelona com la resta de vies de la Vegueria. Aquesta proposta també té el valor urbanístic de situar-se perifèricament allunyada dels creixements metropolitans de les vegueries d’altes densitats urbanístiques.
Conclusió
És hora de demostrar que som demòcrates, honestos i eficients, tres raons més que suficients perquè la UE ens faci un cert cas i salvem la maleïda frase de que “l’Àfrica comença als Pirineus”.
Tinc entès que aquesta infraestructura es finança amb diners (euros) de tots els 27, llavors què esperem? No pot ser que tot penji del Km 0 (Madrid). Si al final no es fa res, (en Pasqual Maragall en parlava des dels anys 90, Barcelona-Lió), el que succeirà és l’altra frase: “la perdiu ha volat”.
| share: |       |
