FONS EUROPEUS, CANVI CLIMÀTIC, SEGURETAT I REPTES TECNOLÒGICS
Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia, explica les oportunitats que representen per a Catalunya els fons europeus New Generation. La Comissió Europea va aprovar els Plans de Recuperació i Resiliència dotats en 750.000 M€ pels propers sis anys. Espanya, amb uns 140.000 M€ fins el 2027, és junt amb Itàlia el país que rebrà més dotació. Aquests fons seran gestionats, mitjançant co-governança, entre el Ministerio de Economia, les CCAA’s i Regions i Ajuntaments.
Grau, en l’article, explica com, en el cas de Catalunya, una bona part de la trentena de projectes presentats es circumscriuen en l’àmbit digital. La finalitat és garantir un punt de presència de xarxa de fibra òptica en els municipis i a les zones d’activitat econòmica, així com impulsar actuacions que permetin desplegar projectes de transformació digital dels propis serveis públics.
L’autor revela també que l’AMB ha presentat dos projectes amb la participació de 36 ajuntaments metropolitans, actors públics i empreses, però subratlla que caldrà la participació directa de les empreses per executar aquestes inversions propiciades pels fons europeus. “Els fons NG EU son una oportunitat, però cal adaptar els processos de contractació pública que permetin millorar i actualitzar el marc legal dels mecanismes de col·laboració, i aprofitar per executar, de forma àgil, els plans de recuperació i desenvolupament definits”, conclou Grau.
Josep Grau: “Els fons NG EU son una oportunitat, però cal adaptar els processos de contractació pública” |
D’altra banda, en el segon article que resumim, Lluís Boada, Doctor en Ciències Econòmiques i en Humanitats i expert en Medi Ambient, fa balanç de la última Cimera del Clima, el mes de novembre passat a Glasgow. L’autor admet que el COP 26 no ha deixat “un bon regust de boca” en opinió pública i en participants. Més enllà de valorar les resolucions adoptades a Glasgow, però, Boada remarca la importància de la continuïtat: que s’hagi arribat al número 26 de les COP i no s’hagi posat en qüestió la necessitat de seguir celebrant-les periòdicament. “Allò que està en joc exigeix un canvi tan ampli i profund que només es pot produir per la relació dialèctica entre el canvi de polítiques i el canvi de mentalitats, i això, a més de determinació, que flaqueja, vol temps”, assegura Boada.
L’autor, d’altra banda, recorda la presència de Barcelona, l’any 1992, en la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro i com la ciutat va ser pionera en l’aplicació dels acords allí adoptats mitjançant la consideració del Medi Ambient com una qüestió de política general de l’Ajuntament. “Sense aquella Cimera de la Terra difícilment hagués tingut lloc a Berlín l’any 1995 la primera Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, inaugurant la sèrie els dos darrers capítols de la qual han tingut lloc a Madrid la tardor del 2019 i ara a Glasgow”, apunta Boada tot posant en èmfasi aquesta idea de continuïtat.
El tema de la seguretat ciutadana centra el tercer article que us resumim, escrit per Vicenç Guillèn, CEO de Mārs Intelligence. L’autor advoca per una relació de confiança i diàleg sincer entre la societat civil i les autoritats per tal d’anticipar-se a que una sensació d’inseguretat arreli entre ciutadans o turistes. “Anticipació com la major presència policial en un espai de temps concret, un plus important de neteja en una zona o el suport institucional a activitats als carrers són el millor element preventiu”, proposa. Guillèn matisa que la sensació d’inseguretat sovint es produeix sense un increment significatiu del nombre absolut de delictes. Però la responsabilitat de governants -i societat civil-, segons afirma, no hauria de ser refugiar-se en les estadístiques sinó focalitzar-se en que els ciutadans i visitants d’una ciutat estiguin tranquils i en gaudeixin en el seu temps laboral, d’oci i consum.
Finalment, en el quart article de “Fer Ciutat” que recuperem, David Ferrer, Secretari de Polítiques Digitals del Govern de la Generalitat, repassa en una entrevista els principals reptes que aborden Barcelona i Catalunya en matèria tecnològica. El sector tecnològic a Catalunya, diu Ferrer, és un sector en creixement al qual malauradament, però, li falten professionals: “El pes del sector tecnològic en el PIB català és gairebé del 10%, en la darrera EPA, indica que tenim més de 130.000 professionals ocupats, un sector on el nivell de retribució està per sobre del 20% de la mitjana, que en els darrers cinc anys ha crescut un 50% l’ocupació, quan en altres sectors la mitjana no ha arribat al 4%”. Ferrer parla d’iniciatives com la Barcelona Cable Landing Station (BCLS), on l’empresa catalana AFR-IX ha iniciat la construcció d’un punt d’arribada internacional de cables submarins a Sant Adrià de Besòs, i valora, entre d’altres temes, la necessitat de tenir bones infraestructures: “Una cosa és tenir bones infraestructures i l’altra tenir-les de bona qualitat, no entraré en valorar la qualitat del servei que sempre evidentment és millorable, però cal ser exigents amb els proveïdors de connectivitat. Més allà d’això, les dades que tenim de l’àrea metropolitana de Barcelona mostren que tenim unes bones infraestructures, quan parlem de fibra òptica o mobilitat és cert que encara tenim alguns nuclis de població i zones d’activitat econòmica amb deficiències”.
Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia, explica les oportunitats que representen per a Catalunya els fons europeus New Generation. La Comissió Europea va aprovar els Plans de Recuperació i Resiliència dotats en 750.000 M€ pels propers sis anys. Espanya, amb uns 140.000 M€ fins el 2027, és junt amb Itàlia el país que rebrà més dotació. Aquests fons seran gestionats, mitjançant co-governança, entre el Ministerio de Economia, les CCAA’s i Regions i Ajuntaments.
Grau, en l’article, explica com, en el cas de Catalunya, una bona part de la trentena de projectes presentats es circumscriuen en l’àmbit digital. La finalitat és garantir un punt de presència de xarxa de fibra òptica en els municipis i a les zones d’activitat econòmica, així com impulsar actuacions que permetin desplegar projectes de transformació digital dels propis serveis públics.
L’autor revela també que l’AMB ha presentat dos projectes amb la participació de 36 ajuntaments metropolitans, actors públics i empreses, però subratlla que caldrà la participació directa de les empreses per executar aquestes inversions propiciades pels fons europeus. “Els fons NG EU son una oportunitat, però cal adaptar els processos de contractació pública que permetin millorar i actualitzar el marc legal dels mecanismes de col·laboració, i aprofitar per executar, de forma àgil, els plans de recuperació i desenvolupament definits”, conclou Grau.
Josep Grau: “Els fons NG EU son una oportunitat, però cal adaptar els processos de contractació pública” |
D’altra banda, en el segon article que resumim, Lluís Boada, Doctor en Ciències Econòmiques i en Humanitats i expert en Medi Ambient, fa balanç de la última Cimera del Clima, el mes de novembre passat a Glasgow. L’autor admet que el COP 26 no ha deixat “un bon regust de boca” en opinió pública i en participants. Més enllà de valorar les resolucions adoptades a Glasgow, però, Boada remarca la importància de la continuïtat: que s’hagi arribat al número 26 de les COP i no s’hagi posat en qüestió la necessitat de seguir celebrant-les periòdicament. “Allò que està en joc exigeix un canvi tan ampli i profund que només es pot produir per la relació dialèctica entre el canvi de polítiques i el canvi de mentalitats, i això, a més de determinació, que flaqueja, vol temps”, assegura Boada.
L’autor, d’altra banda, recorda la presència de Barcelona, l’any 1992, en la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro i com la ciutat va ser pionera en l’aplicació dels acords allí adoptats mitjançant la consideració del Medi Ambient com una qüestió de política general de l’Ajuntament. “Sense aquella Cimera de la Terra difícilment hagués tingut lloc a Berlín l’any 1995 la primera Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, inaugurant la sèrie els dos darrers capítols de la qual han tingut lloc a Madrid la tardor del 2019 i ara a Glasgow”, apunta Boada tot posant en èmfasi aquesta idea de continuïtat.
El tema de la seguretat ciutadana centra el tercer article que us resumim, escrit per Vicenç Guillèn, CEO de Mārs Intelligence. L’autor advoca per una relació de confiança i diàleg sincer entre la societat civil i les autoritats per tal d’anticipar-se a que una sensació d’inseguretat arreli entre ciutadans o turistes. “Anticipació com la major presència policial en un espai de temps concret, un plus important de neteja en una zona o el suport institucional a activitats als carrers són el millor element preventiu”, proposa. Guillèn matisa que la sensació d’inseguretat sovint es produeix sense un increment significatiu del nombre absolut de delictes. Però la responsabilitat de governants -i societat civil-, segons afirma, no hauria de ser refugiar-se en les estadístiques sinó focalitzar-se en que els ciutadans i visitants d’una ciutat estiguin tranquils i en gaudeixin en el seu temps laboral, d’oci i consum.
Finalment, en el quart article de “Fer Ciutat” que recuperem, David Ferrer, Secretari de Polítiques Digitals del Govern de la Generalitat, repassa en una entrevista els principals reptes que aborden Barcelona i Catalunya en matèria tecnològica. El sector tecnològic a Catalunya, diu Ferrer, és un sector en creixement al qual malauradament, però, li falten professionals: “El pes del sector tecnològic en el PIB català és gairebé del 10%, en la darrera EPA, indica que tenim més de 130.000 professionals ocupats, un sector on el nivell de retribució està per sobre del 20% de la mitjana, que en els darrers cinc anys ha crescut un 50% l’ocupació, quan en altres sectors la mitjana no ha arribat al 4%”. Ferrer parla d’iniciatives com la Barcelona Cable Landing Station (BCLS), on l’empresa catalana AFR-IX ha iniciat la construcció d’un punt d’arribada internacional de cables submarins a Sant Adrià de Besòs, i valora, entre d’altres temes, la necessitat de tenir bones infraestructures: “Una cosa és tenir bones infraestructures i l’altra tenir-les de bona qualitat, no entraré en valorar la qualitat del servei que sempre evidentment és millorable, però cal ser exigents amb els proveïdors de connectivitat. Més allà d’això, les dades que tenim de l’àrea metropolitana de Barcelona mostren que tenim unes bones infraestructures, quan parlem de fibra òptica o mobilitat és cert que encara tenim alguns nuclis de població i zones d’activitat econòmica amb deficiències”.
| share: |       |
