XAVIER TRIAS: “L’ÀREA METROPOLITANA NO ES VA FER PER CREAR LA GRAN BARCELONA. NOMÉS ÉS UNA EINA DE COL·LABORACIÓ”

per Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i  Professora de Ciència Política UPF

A parer seu, què és Barcelona i quin paper té per al país? I quin paper té l’àrea metropolitana en tota aquesta configuració territorial?

Bé, Barcelona és la capital de Catalunya. És un fet indiscutible que ha de ser la capital de la catalanitat i aquí tenim una gran responsabilitat a l’hora de fer que això sigui real. Barcelona, quan parlem de Barcelona, no parlem només de Barcelona, sinó que la capital té un pes específic econòmic, social, les coses més complicades passen a les ciutats i, per tant, passen a la ciutat de Barcelona. No les fàcils, les més complicades. Per posar un exemple, la pobresa extrema està a la ciutat de Barcelona, i per tant la ciutat de Barcelona ha de ser capaç de col·laborar amb les ciutats del voltant. Aquest era un plantejament molt antic, però no sempre Barcelona ha tingut aquesta visió de col·laboració amb els del costat.

Aquesta manca de col·laboració, pot tenir a veure amb el que es va anomenar “el contrapoder”?
Sí, és veritat, pot ser un contrapoder, però en el fons no és veritat. De fet això és una gran mentida. Treure aquesta idea del cap de la gent que això no és un contrapoder, sinó que Barcelona té aquesta necessitat de col·laborar, ja que costa molt i això no sempre s’ha viscut bé.
Aquest tema es va complicar en una època de lideratges forts: Pujol i Maragall. Alguns deien que en Maragall volia diluir la Generalitat. Després jo he viscut que, un cop Maragall guanya i és president de la Generalitat, es troba amb la realitat, les tornes són diferents. Per tant, es donen situacions que creen aquestes tensions. de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona, molt més que no passa amb els ajuntaments del voltant.Però quan es decideix crear l’Àrea Metropolitana, l’any 2010, jo tenia una molt bona relació amb alcaldes de la zona, i van prendre la decisió d’impulsar-la i, tot i que al meu partit, CiU, no li agradava gens, jo hi vaig estar sempre a favor. De fet, recordo que el dia que es va celebrar la firma pública de l’Àrea Metropolitana al Parlament de Catalunya, l’únic representant de Convergència i Unió era jo. Ara bé, també va haver-hi persones fonamentals, i una d’elles va ser Artur Mas.

Fonamental perquè el suport de CiU a la llei tirés endavant?
Sí, perquè l’Artur, com que havia sigut regidor de l’Ajuntament, doncs entenia bé aquesta situació.

I creu que hi ha alguna altra persona que fou clau per a la llei?
L’alcalde de Cornellà, l’Antoni Balmón. És una persona que va saber trobar una solució i una bona entesa. Primer personal, però també una bona entesa política en entendre que l’Àrea Metropolitana no podia ser únicament governada pels socialistes, sinó que calia una governança en què col·laboressin els partits, a ser possible tots, en el govern metropolità. En un inici hi va entrar Convergència, els socialistes, Iniciativa, Esquerra i vam oferir l’entrada al PP, però no van voler. Vam col·laborar tots, concentrant-nos en temes de gestió i per solucionar els problemes que hi havia.

Així doncs, quan vostè entra a l’alcaldia el 2011 es troba amb un instrument com és l’AMB, aprovada per llei, que li dona possibilitats en la gestió, oi?
Que et dona unes certes possibilitats, sabent quin paper havia de fer jo, que també és molt important. Perquè el president de l’Àrea Metropolitana s’elegeix en el si dels seus membres. Si el PSC volgués sempre seria socialista, però es va entendre que no havia de ser així i que el que s’havia de fer era una solució de manera que l’Àrea Metropolitana l’havia de presidir l’alcalde de Barcelona.
Jo sempre vaig dir: el dia que decidiu que això no funcioni així, i que ha de ser un altre alcalde que no sigui l’alcalde de Barcelona, l’Àrea Metropolitana es trencarà. Això exigeix una cosa, que l’alcalde de Barcelona entengui aquest joc: és a dir, ha de presidir, però que no ha de manar. Presideixes però no manes. Qui mana? Doncs, la persona que està de vicepresident executiu, el gerent i les persones que poses a la gestió. Això vol dir una manera de comportar-se. Si vas allà dient que tu destituiràs la gent, que canviaràs… T’has equivocat.

Creu que tots els alcaldes de Barcelona ho han entès així? O creu que durant aquest temps ha canviat?
Crec que ho han entès bastant així, la realitat és molt dura. Això és així i punt. Cal entendre que tu estàs amb un càrrec en què depens d’una realitat política. La realitat política a l’Àrea Metropolitana és la que és. El que no entengui aquesta realitat política tindrà grans dificultats.

En el fons és una llei que és molt tècnica, en el sentit que dona moltes atribucions de gestió, però en el fons és una llei profundament política.
Exacte.

Creu que, en perspectiva, s’han complert les expectatives inicials que tenien?
Bé…No sé qui tenia segons quines expectatives. Això és una eina. La gent ha d’entendre una cosa. Aquesta eina, l’AMB, no s’ha fet per crear la Gran Barcelona, que tots els altres estiguin sota d’una entitat, no està feta per això. És una eina de col·laboració. És una eina de bona entesa. Jo crec que això s’ha produït d’una manera que permet prendre decisions de col·laboració entre eixos i temes importants, però cal entendre que no pots anar, per exemple, a Molins de Rei i dir-los què han de fer. És una qüestió d’entesa i de col·laboració, cosa que en alguns casos pot semblar que et fa perdre temps, però no és cert, perquè arribes a acords als quals no arribaries.

Vostè em deia, “jo a l’inici estava molt sol en el meu partit defensant aquesta idea”. Creu que, amb el pas del temps, la resta de companys es va anar afegint a la vostra idea?
Un cop vam fer l’Àrea Metropolitana, tothom estava encantat i satisfet. Hi va haver una persona important, també, l’Isidre Sierra. L’alcalde de Sant Climent de Llobregat. Una persona molt espavilada, treballadora, lluitadora, capaç de crear optimisme en les situacions menys optimistes, un home seriós, exigent. Jo crec que ha sigut molt important.
El President Mas sempre ho defensava. El President Puigdemont ens va ajudar. Puigdemont és un home que quan jo era Alcalde vam tenir una gran relació. Et poso un exemple real: l’alcalde de Girona, en aquell moment Puigdemont, em va demanar si podíem col·laborar per promocionar el “Girona, Temps de Flors”. Li vaig dir que sí. Vam fer l’acte de presentació del Temps de Flors al Saló de Cent i jo vaig anar a Girona a visitar-los. Quan t’adones que el Temps de Flors és un gran èxit, tu amb facilitat, amb mentalitat barcelonina equivocada, dius, escolta, doncs això també ho podríem fer nosaltres. Però això no ho hem de fer nosaltres. Ja està bé que ho facin ells. Hi ha coses que no ha de fer Barcelona. Barcelona ha d’ajudar i ha d’entendre que està col·laborant amb la resta. Un altre exemple. El Gran Premi de Formula 1. És el Gran Premi de Formula 1 de Montmeló. Si fins i tot ve la Generalitat i et diuen que Barcelona hauria d’ajudar perquè si no això ho podem perdre. Doncs escolta’m, Barcelona hi posa uns diners, però llavors el Gran Premi de Fórmula 1 és el Gran Premi de Fórmula 1 de Barcelona-Catalunya. Ara jo dic sempre, l’Ajuntament de Barcelona ha d’actuar amb un criteri de generositat perquè al final qualsevol acció d’aquestes li repercuteix a favor. Fer que la ciutat de Barcelona no siguin “aquells que s’ho queden tot”, que sigui una ciutat que generi simpaties és molt important. És molt rellevant.

Des d’un punt de vista d’impacte real, realment la llei ha canviat, per exemple, la relació entre els municipis?
Ha millorat. Ha fet que es relacionin. O sigui, ha fet fluir moltes coses. Ha fet que es relacionin municipis que no es relacionaven.

Ha reduït desequilibris territorials?
D’això no n’estic tan segur perquè això depèn molt de la Generalitat. És a dir, també hem d’entendre que l’Àrea Metropolitana no és la Generalitat. La Generalitat ha de sentir l’Àrea Metropolitana com una cosa més seva. El que passa és que nosaltres tenim un problema de fons molt greu. És un problema que és el problema més important de Catalunya. Tenim un mal finançament. La Generalitat no pot fer el que hauria de fer. Llavors, s’acaben fent coses, les administracions públiques de sota, com ara els ajuntaments, per intentar col·laborar. Però, en global, tenim una situació d’infrafinançament a Catalunya duríssima i que fa patir molt. Intentem actuar com a administració única. A nosaltres ens enfada, i amb raó, que l’Estat hagi de fer segons què. És a dir, que tu no puguis fer les rondes, o transformar el litoral sense uns Jocs Olímpics o el Fòrum no té sentit, i és molt greu. Perquè no té sentit que una comunitat autònoma com la nostra, amb una capacitat econòmica important, no pugui administrar els seus recursos i que els hagis de donar als altres.

Vostè diria que l’Àrea Metropolitana ha d’anar a perseguir més competències, enfortir-se més…O creu que ja en tenim prou amb el que tenim?
En temes vinculats a l’àmbit social, l’Àrea Metropolitana no feia res perquè no tenia diners. És evident que en els últims anys s’ha produït un canvi, i és que l’Àrea Metropolitana comença a fer bastantes accions socials i té una assignatura pendent, que també tenim els ajuntaments de Catalunya, que és l’habitatge. Segurament el problema més greu que tenim a l’Àrea Metropolitana és la manca d’habitatge.

Però això està molt vinculat amb temes de finançament, oi?
Depèn absolutament del finançament. És veritat que hi ha hagut ocasions en què s’ha aconseguit finançament públic i també privat. Fixa’t, l’èxit més gros d’aquesta ciutat han estat els Jocs Olímpics. Aquí s’hi van abocar diners. Però què ha passat després dels Jocs Olímpics? Quin habitatge s’ha fet? S’ha fet habitatge de luxe, però no s’ha fet habitatge per la gent necessitada. És a dir, tota la transformació del litoral de Barcelona, què ha passat amb aquesta transformació? Quants habitatges propietat de l’Ajuntament s’han fet i estan de lloguer per la gent? 100! Un escàndol! I això ha passat amb governs dels socialistes, amb Iniciativa. Vull dir que és un problema molt greu.

“Barcelona ha d’ajudar i ha d’entendre que està col·laborant amb la resta.”

Tornant als protagonistes de la llei, vostè considera que l’alcalde Balmón té un paper importantíssim. Si hagués de citar altres noms a qui citaria?
Jo he tingut gent que m’ha ajudat. Per exemple, Toni Vives, que ha estat molt important per crear aquest ambient de col·laboració. Altres persones han ajudat a crear aquest ambient. Creien en el projecte se l’havien cregut absolutament, el tenien assumit de debò. I després, dintre de l’àrea metropolitana, Isidre Sierra, ha estat una persona molt important per organitzar les coses. La majoria d’alcaldes, inclòs els més reticents, s’hi van posar a favor.

I en el que seria el món PSC en aquell moment?
Bé, ho repeteixo, jo crec que Balmón ha sigut molt crucial. Seria de persona ingrata dir que hi ha hagut gent socialista que ha estat en contra. Sí que és veritat que hi ha un moment en què nosaltres comencem a pujar a les enquestes i els socialistes a baixar, i aquell va ser un moment complicat. Vam mostrar-nos tots prou prudents i van ser prou intel·ligents per no complicar-ho.

Hi ha algun tema, algun projecte, alguna acció que no arribés a bon port i que recordi especialment?
No vam aconseguir fer entrar el PP al govern metropolità. És una pena. Era fonamental que hi fóssim tots, però ells sempre es van voler quedar a l’oposició per distingir-se de nosaltres. Ara ja tot és més complicat, perquè hi ha altres partits i probablement encara es complicarà més. Jo sempre dic que el PP de Barcelona, quan el treus de la discussió de la política nacional, estatal, t’hi pots posar completament d’acord. Per exemple, amb l’Alberto Fernández Díaz, vaig trobar-hi una via de col·laboració i entesa bastant bona, perquè és un home que quan deia, per exemple, “això no ho faré” era molt dur i no es movia, però, en canvi, era una persona amb una capacitat d’entendre les coses i si hi estava d’acord col·laborava.

Si hagués de mencionar algun alcalde metropolità amb qui vostè, malgrat no compartir projecte polític, o sí, tenia una especial bona sintonia, qui diria?
Amb qui he tingut la millor sintonia sempre és amb Sant Cugat, i amb els seus alcaldes Lluís Recoder o Mercè Conesa, tant per afinitat política com per sintonia personal.
D’aquells que no eren del meu partit, amb Antoni Balmón, com ja he comentat abans, o, per exemple, amb Luís Tejedor, amb qui tenia una relació personal molt bona. Era un home amb un caràcter molt fort, però que tenia molt clar què calia fer a favor de la seva ciutat. Molts dels problemes que hi ha hagut és perquè ni l’Estat ni la Generalitat han entès el paper de segons quins ajuntaments. No entendre Tejedor i El Prat amb el tema de l’aeroport és un error.

També amb un altre alcalde que hem tingut una relació no exquisida, més que exquisida, una persona que m’aprecio moltíssim, és Núria Marín. Una persona que sempre, sempre està perquè les coses funcionin bé i ajudar. Sempre. I, a més, amb una voluntat d’entesa fins i tot personal. És a dir, hi ha gent que et fa sentir còmode. És una persona que fa el seu paper, ella és socialista. Però és una persona que ho fa tot fàcil. Jo hi ha una altra cosa que li agraeixo és el seu posicionament el dia de la votació, ja que no va permetre que la Policia actués a l’Hospitalet. Per exemple, va entendre molt bé el tema del Mobile i va entendre que les coses es guanyen moltes vegades per relacions personals. I amb en Hoffman van generar una complicitat mútua, sense que això generés controvèrsia a l’Ajuntament de Barcelona, més aviat al revés.

Finalment, i des d’una perspectiva dels anys, de l’experiència, del que ha viscut políticament, humanament, si vostè hagués de donar un consell a l’Àrea Metropolitana actual. Què els diria?
Que li donin competències, diners, però que no s’equivoquin a jugar a una divisió que portarà a la destrucció de l’àrea metropolitana. És a dir, quan a mi em parlen de la regió metropolitana en lloc de l’àrea metropolitana, jo dic, escolta, ha costat molt crear l’àrea metropolitana, vigili què fa. Vigili què fa, que encara la desmuntarà.

Moltes gràcies Xavier.

per Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i  Professora de Ciència Política UPF

A parer seu, què és Barcelona i quin paper té per al país? I quin paper té l’àrea metropolitana en tota aquesta configuració territorial?

Bé, Barcelona és la capital de Catalunya. És un fet indiscutible que ha de ser la capital de la catalanitat i aquí tenim una gran responsabilitat a l’hora de fer que això sigui real. Barcelona, quan parlem de Barcelona, no parlem només de Barcelona, sinó que la capital té un pes específic econòmic, social, les coses més complicades passen a les ciutats i, per tant, passen a la ciutat de Barcelona. No les fàcils, les més complicades. Per posar un exemple, la pobresa extrema està a la ciutat de Barcelona, i per tant la ciutat de Barcelona ha de ser capaç de col·laborar amb les ciutats del voltant. Aquest era un plantejament molt antic, però no sempre Barcelona ha tingut aquesta visió de col·laboració amb els del costat.

Aquesta manca de col·laboració, pot tenir a veure amb el que es va anomenar “el contrapoder”?
Sí, és veritat, pot ser un contrapoder, però en el fons no és veritat. De fet això és una gran mentida. Treure aquesta idea del cap de la gent que això no és un contrapoder, sinó que Barcelona té aquesta necessitat de col·laborar, ja que costa molt i això no sempre s’ha viscut bé.
Aquest tema es va complicar en una època de lideratges forts: Pujol i Maragall. Alguns deien que en Maragall volia diluir la Generalitat. Després jo he viscut que, un cop Maragall guanya i és president de la Generalitat, es troba amb la realitat, les tornes són diferents. Per tant, es donen situacions que creen aquestes tensions. de la Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona, molt més que no passa amb els ajuntaments del voltant.Però quan es decideix crear l’Àrea Metropolitana, l’any 2010, jo tenia una molt bona relació amb alcaldes de la zona, i van prendre la decisió d’impulsar-la i, tot i que al meu partit, CiU, no li agradava gens, jo hi vaig estar sempre a favor. De fet, recordo que el dia que es va celebrar la firma pública de l’Àrea Metropolitana al Parlament de Catalunya, l’únic representant de Convergència i Unió era jo. Ara bé, també va haver-hi persones fonamentals, i una d’elles va ser Artur Mas.

Fonamental perquè el suport de CiU a la llei tirés endavant?
Sí, perquè l’Artur, com que havia sigut regidor de l’Ajuntament, doncs entenia bé aquesta situació.

I creu que hi ha alguna altra persona que fou clau per a la llei?
L’alcalde de Cornellà, l’Antoni Balmón. És una persona que va saber trobar una solució i una bona entesa. Primer personal, però també una bona entesa política en entendre que l’Àrea Metropolitana no podia ser únicament governada pels socialistes, sinó que calia una governança en què col·laboressin els partits, a ser possible tots, en el govern metropolità. En un inici hi va entrar Convergència, els socialistes, Iniciativa, Esquerra i vam oferir l’entrada al PP, però no van voler. Vam col·laborar tots, concentrant-nos en temes de gestió i per solucionar els problemes que hi havia.

Així doncs, quan vostè entra a l’alcaldia el 2011 es troba amb un instrument com és l’AMB, aprovada per llei, que li dona possibilitats en la gestió, oi?
Que et dona unes certes possibilitats, sabent quin paper havia de fer jo, que també és molt important. Perquè el president de l’Àrea Metropolitana s’elegeix en el si dels seus membres. Si el PSC volgués sempre seria socialista, però es va entendre que no havia de ser així i que el que s’havia de fer era una solució de manera que l’Àrea Metropolitana l’havia de presidir l’alcalde de Barcelona.
Jo sempre vaig dir: el dia que decidiu que això no funcioni així, i que ha de ser un altre alcalde que no sigui l’alcalde de Barcelona, l’Àrea Metropolitana es trencarà. Això exigeix una cosa, que l’alcalde de Barcelona entengui aquest joc: és a dir, ha de presidir, però que no ha de manar. Presideixes però no manes. Qui mana? Doncs, la persona que està de vicepresident executiu, el gerent i les persones que poses a la gestió. Això vol dir una manera de comportar-se. Si vas allà dient que tu destituiràs la gent, que canviaràs… T’has equivocat.

Creu que tots els alcaldes de Barcelona ho han entès així? O creu que durant aquest temps ha canviat?
Crec que ho han entès bastant així, la realitat és molt dura. Això és així i punt. Cal entendre que tu estàs amb un càrrec en què depens d’una realitat política. La realitat política a l’Àrea Metropolitana és la que és. El que no entengui aquesta realitat política tindrà grans dificultats.

En el fons és una llei que és molt tècnica, en el sentit que dona moltes atribucions de gestió, però en el fons és una llei profundament política.
Exacte.

Creu que, en perspectiva, s’han complert les expectatives inicials que tenien?
Bé…No sé qui tenia segons quines expectatives. Això és una eina. La gent ha d’entendre una cosa. Aquesta eina, l’AMB, no s’ha fet per crear la Gran Barcelona, que tots els altres estiguin sota d’una entitat, no està feta per això. És una eina de col·laboració. És una eina de bona entesa. Jo crec que això s’ha produït d’una manera que permet prendre decisions de col·laboració entre eixos i temes importants, però cal entendre que no pots anar, per exemple, a Molins de Rei i dir-los què han de fer. És una qüestió d’entesa i de col·laboració, cosa que en alguns casos pot semblar que et fa perdre temps, però no és cert, perquè arribes a acords als quals no arribaries.

Vostè em deia, “jo a l’inici estava molt sol en el meu partit defensant aquesta idea”. Creu que, amb el pas del temps, la resta de companys es va anar afegint a la vostra idea?
Un cop vam fer l’Àrea Metropolitana, tothom estava encantat i satisfet. Hi va haver una persona important, també, l’Isidre Sierra. L’alcalde de Sant Climent de Llobregat. Una persona molt espavilada, treballadora, lluitadora, capaç de crear optimisme en les situacions menys optimistes, un home seriós, exigent. Jo crec que ha sigut molt important.
El President Mas sempre ho defensava. El President Puigdemont ens va ajudar. Puigdemont és un home que quan jo era Alcalde vam tenir una gran relació. Et poso un exemple real: l’alcalde de Girona, en aquell moment Puigdemont, em va demanar si podíem col·laborar per promocionar el “Girona, Temps de Flors”. Li vaig dir que sí. Vam fer l’acte de presentació del Temps de Flors al Saló de Cent i jo vaig anar a Girona a visitar-los. Quan t’adones que el Temps de Flors és un gran èxit, tu amb facilitat, amb mentalitat barcelonina equivocada, dius, escolta, doncs això també ho podríem fer nosaltres. Però això no ho hem de fer nosaltres. Ja està bé que ho facin ells. Hi ha coses que no ha de fer Barcelona. Barcelona ha d’ajudar i ha d’entendre que està col·laborant amb la resta. Un altre exemple. El Gran Premi de Formula 1. És el Gran Premi de Formula 1 de Montmeló. Si fins i tot ve la Generalitat i et diuen que Barcelona hauria d’ajudar perquè si no això ho podem perdre. Doncs escolta’m, Barcelona hi posa uns diners, però llavors el Gran Premi de Fórmula 1 és el Gran Premi de Fórmula 1 de Barcelona-Catalunya. Ara jo dic sempre, l’Ajuntament de Barcelona ha d’actuar amb un criteri de generositat perquè al final qualsevol acció d’aquestes li repercuteix a favor. Fer que la ciutat de Barcelona no siguin “aquells que s’ho queden tot”, que sigui una ciutat que generi simpaties és molt important. És molt rellevant.

“Barcelona ha d’ajudar i ha d’entendre que està col·laborant amb la resta.”

 

 

 

Des d’un punt de vista d’impacte real, realment la llei ha canviat, per exemple, la relació entre els municipis?
Ha millorat. Ha fet que es relacionin. O sigui, ha fet fluir moltes coses. Ha fet que es relacionin municipis que no es relacionaven.

Ha reduït desequilibris territorials?
D’això no n’estic tan segur perquè això depèn molt de la Generalitat. És a dir, també hem d’entendre que l’Àrea Metropolitana no és la Generalitat. La Generalitat ha de sentir l’Àrea Metropolitana com una cosa més seva. El que passa és que nosaltres tenim un problema de fons molt greu. És un problema que és el problema més important de Catalunya. Tenim un mal finançament. La Generalitat no pot fer el que hauria de fer. Llavors, s’acaben fent coses, les administracions públiques de sota, com ara els ajuntaments, per intentar col·laborar. Però, en global, tenim una situació d’infrafinançament a Catalunya duríssima i que fa patir molt. Intentem actuar com a administració única. A nosaltres ens enfada, i amb raó, que l’Estat hagi de fer segons què. És a dir, que tu no puguis fer les rondes, o transformar el litoral sense uns Jocs Olímpics o el Fòrum no té sentit, i és molt greu. Perquè no té sentit que una comunitat autònoma com la nostra, amb una capacitat econòmica important, no pugui administrar els seus recursos i que els hagis de donar als altres.

Vostè diria que l’Àrea Metropolitana ha d’anar a perseguir més competències, enfortir-se més…O creu que ja en tenim prou amb el que tenim?
En temes vinculats a l’àmbit social, l’Àrea Metropolitana no feia res perquè no tenia diners. És evident que en els últims anys s’ha produït un canvi, i és que l’Àrea Metropolitana comença a fer bastantes accions socials i té una assignatura pendent, que també tenim els ajuntaments de Catalunya, que és l’habitatge. Segurament el problema més greu que tenim a l’Àrea Metropolitana és la manca d’habitatge.

Però això està molt vinculat amb temes de finançament, oi?
Depèn absolutament del finançament. És veritat que hi ha hagut ocasions en què s’ha aconseguit finançament públic i també privat. Fixa’t, l’èxit més gros d’aquesta ciutat han estat els Jocs Olímpics. Aquí s’hi van abocar diners. Però què ha passat després dels Jocs Olímpics? Quin habitatge s’ha fet? S’ha fet habitatge de luxe, però no s’ha fet habitatge per la gent necessitada. És a dir, tota la transformació del litoral de Barcelona, què ha passat amb aquesta transformació? Quants habitatges propietat de l’Ajuntament s’han fet i estan de lloguer per la gent? 100! Un escàndol! I això ha passat amb governs dels socialistes, amb Iniciativa. Vull dir que és un problema molt greu.

Tornant als protagonistes de la llei, vostè considera que l’alcalde Balmón té un paper importantíssim. Si hagués de citar altres noms a qui citaria?
Jo he tingut gent que m’ha ajudat. Per exemple, Toni Vives, que ha estat molt important per crear aquest ambient de col·laboració. Altres persones han ajudat a crear aquest ambient. Creien en el projecte se l’havien cregut absolutament, el tenien assumit de debò. I després, dintre de l’àrea metropolitana, Isidre Sierra, ha estat una persona molt important per organitzar les coses. La majoria d’alcaldes, inclòs els més reticents, s’hi van posar a favor.

I en el que seria el món PSC en aquell moment?
Bé, ho repeteixo, jo crec que Balmón ha sigut molt crucial. Seria de persona ingrata dir que hi ha hagut gent socialista que ha estat en contra. Sí que és veritat que hi ha un moment en què nosaltres comencem a pujar a les enquestes i els socialistes a baixar, i aquell va ser un moment complicat. Vam mostrar-nos tots prou prudents i van ser prou intel·ligents per no complicar-ho.

Hi ha algun tema, algun projecte, alguna acció que no arribés a bon port i que recordi especialment?
No vam aconseguir fer entrar el PP al govern metropolità. És una pena. Era fonamental que hi fóssim tots, però ells sempre es van voler quedar a l’oposició per distingir-se de nosaltres. Ara ja tot és més complicat, perquè hi ha altres partits i probablement encara es complicarà més. Jo sempre dic que el PP de Barcelona, quan el treus de la discussió de la política nacional, estatal, t’hi pots posar completament d’acord. Per exemple, amb l’Alberto Fernández Díaz, vaig trobar-hi una via de col·laboració i entesa bastant bona, perquè és un home que quan deia, per exemple, “això no ho faré” era molt dur i no es movia, però, en canvi, era una persona amb una capacitat d’entendre les coses i si hi estava d’acord col·laborava.

Si hagués de mencionar algun alcalde metropolità amb qui vostè, malgrat no compartir projecte polític, o sí, tenia una especial bona sintonia, qui diria?
Amb qui he tingut la millor sintonia sempre és amb Sant Cugat, i amb els seus alcaldes Lluís Recoder o Mercè Conesa, tant per afinitat política com per sintonia personal.
D’aquells que no eren del meu partit, amb Antoni Balmón, com ja he comentat abans, o, per exemple, amb Luís Tejedor, amb qui tenia una relació personal molt bona. Era un home amb un caràcter molt fort, però que tenia molt clar què calia fer a favor de la seva ciutat. Molts dels problemes que hi ha hagut és perquè ni l’Estat ni la Generalitat han entès el paper de segons quins ajuntaments. No entendre Tejedor i El Prat amb el tema de l’aeroport és un error.

També amb un altre alcalde que hem tingut una relació no exquisida, més que exquisida, una persona que m’aprecio moltíssim, és Núria Marín. Una persona que sempre, sempre està perquè les coses funcionin bé i ajudar. Sempre. I, a més, amb una voluntat d’entesa fins i tot personal. És a dir, hi ha gent que et fa sentir còmode. És una persona que fa el seu paper, ella és socialista. Però és una persona que ho fa tot fàcil. Jo hi ha una altra cosa que li agraeixo és el seu posicionament el dia de la votació, ja que no va permetre que la Policia actués a l’Hospitalet. Per exemple, va entendre molt bé el tema del Mobile i va entendre que les coses es guanyen moltes vegades per relacions personals. I amb en Hoffman van generar una complicitat mútua, sense que això generés controvèrsia a l’Ajuntament de Barcelona, més aviat al revés.

Finalment, i des d’una perspectiva dels anys, de l’experiència, del que ha viscut políticament, humanament, si vostè hagués de donar un consell a l’Àrea Metropolitana actual. Què els diria?
Que li donin competències, diners, però que no s’equivoquin a jugar a una divisió que portarà a la destrucció de l’àrea metropolitana. És a dir, quan a mi em parlen de la regió metropolitana en lloc de l’àrea metropolitana, jo dic, escolta, ha costat molt crear l’àrea metropolitana, vigili què fa. Vigili què fa, que encara la desmuntarà.

Moltes gràcies Xavier.

ALTRES ARTICLES