TMTiE, UN ECOSISTEMA ESTRATÈGIC I UN ACTIU DE VALOR DE LA METRÒPOLI BARCELONA

Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia, analitza el sector audiovisual a Barcelona i assenyala que la ciutat se situa entre les cinc més atractives del món segons els experts digitals 

Per Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia.

Quan analitzem el sector audiovisual, ho fem de forma vertical. I si analitzem el mercat de les plataformes digitals de difusió, el tractem com un subsector de l’anterior.

Quan analitzem la indústria dels videojocs, ho fem com a sector d’entreteniment i com un apèndix de l’audiovisual. I si formulem la visió de les infraestructures tecnològiques,  les tractem sempre a part, com les tecnologies i canals que suporten i circulen els continguts i els serveis.

Però tots estan relacionats i interconnectats, i conformen un macro-sector. És  el TMTiE (Telecom, Media, Technology & Entertainment).

L’objectiu d’aquest article és presentar una mirada àmplia del macro-sector TMT&E, un ecosistema d’alt valor estratègic i econòmic per a la metròpoli Barcelona, amb un important impacte econòmic i social.

Analitzant les volumetries en l’àmbit mundial hi ha el sector Media i Entreteniment del TMTiE. Aquesta indústria està formada per quatre grans grups: OTT’s (continguts audiovisuals per Internet), TV en obert, la TV de pagament i el cinema. La ficció en modalitat de vídeo a la demanda (VOD), els videojocs, els esports i l’entreteniment són els clars motors de creixement, havent superat els 520.000 milions de dòlars i amb un creixement del 20% els darrers cinc anys. 

Aquest creixement tan rellevant està generant una important demanda de creació i distribució de continguts.

Les noves tecnologies han sacsejat la indústria, moltes companyies s’han vist impulsades i han reaccionat davant el model Netflix.  Actualment, centenars de milions d’operadors digitals transmeten vídeos. La indústria Media i Entreteniment ha invertit més de 750.000 milions de dòlars en compres i producció els darrers cinc anys.

Pel què fa a Catalunya, el sector MiE mobilitza més de 3.700 empreses, amb un volum de negoci proper als 7.000 M€ i prop de 32.000 professionals. 

El sector audiovisual català avui és un dels més forts a Europa gràcies a uns dels seus principals actius: talent, creativitat i innovació.

Si la mirada la fem ara en la indústria dels videojocs, aquest sector, en l’àmbit mundial, va assolir l’últim any una facturació d’uns 178.000 M$. La facturació es concentra en tres àrees: mòbils i tauletes (52%), Consoles/TV (28%) i PC (20%). A l’Estat es va facturar uns 2.350 milions d’euros amb prop de 30 milions de jugadors. 

En aquest àmbit, Catalunya és el motor de l’ecosistema estatal de videojocs i ja representa prop del 50% de tota la facturació. Barcelona està en la primera posició a l’Estat: més de 200 empreses entre pimes i multinacionals de referència mundial. Aquest sector ocupa uns 4.200 professionals i generarà aquest any prop d’uns 800 M€.

La indústria de l’animació i dels efectes especials generen un gran valor a escala global. El 50% de les principals companyies mundials del sector tenen presència a la Metròpoli, com Digital Legends, adquirida pel gegant Blizard i,  aquesta, darrerament, per Microsoft; o Social Point, adquirida per la nord-americana Take-Two; la companyia Ubisoft, que produeix a Barcelona els videojocs més complexos a escala mundial; i d’altres com Novorama, King o Bandai o, darrerament, la companyia finlandesa Rovio i la firma danesa IO Interactive.

Barcelona és la cinquena ciutat d’Europa en inversions en aquest àmbit, la vuitena millor ciutat del món en arts i entreteniment, i la segona ciutat europea, després de Londres, amb el millor enfocament d’ecosistema tecnològic.

Si ara la visió la tenim en Tecnologia i Telecomunicacions, Barcelona disposa d’importants i actius estratègics en aquest àmbit, que són globals. 

Disposa d’una considerable activitat de congressos i fires tecnològiques a escala internacional en què destaca el MWC (Mobile World Congress), que és el punt més visible i de més impacte global. Entre finals de gener i principis de febrer també se celebra l’ISE (Integrated Systems Europe), un referent a escala mundial. Segons els organitzadors, l’ISE arribarà a tenir el mateix pes i rellevància que té el Mobile (MWC) a la ciutat. Les previsions és que, els tres pròxims anys, l’ISE generi un impacte econòmic a la ciutat entre 400 i 450 M€ anuals. El SCexpo (Smart City Expo World Congress) és l’esdeveniment líder mundial per a les tecnologies aplicades a les Ciutats. 

Aquests esdeveniments referents en tecnologia i connectivitats no només projecten Barcelona al món, sinó que la ciutat és una capital de gran referència  internacional en aquest àmbit.

Pensem que el 98% del tràfic internacional d’Internet circula a través d’infraestructures de cables submarins de fibra òptica. Les connexions depenen de milers de quilòmetres de cables submarins.

La posició geo-estratègica que té Barcelona en el Mediterrani li ha permès convertir-se en un centre neuràlgic i ser un important punt d’interconnexió de cables submarins a Europa.

La Metròpoli de Barcelona disposa d’actius estratègics i de valor en infraestructures de telecomunicacions.

Barcelona Cable Landing Station (BCLS), liderat per l’empresa catalana AFR-IX Telecom, ha construït a Sant Adrià de Besòs la més gran infraestructura de telecomunicacions per cable submarí de la Mediterrània, una estació d’aterratge d’alta capacitat. El BCLS contribueix en l’autonomia tecnològica i en millorar la sobirania digital de la UE en un moment en què el mercat està, en gran part, dominat per gegants com Google, Facebook, Amazon i Microsoft, i operadors xinesos.

Cellnex, un carrier estratègic a Barcelona a escala europea en l’àmbit telecom, és el primer operador europeu d’infraestructures inalàmbiques de telecomunicacions que disposa de prop de 140.000 emplaçaments i uns 14.000 quilòmetres de fibra òptica, per tota Europa.

El Barcelona Supercomputing Center (BCS), centre pioner a l’Estat de supercomputació, és un centre d’investigació amb més de 500 científics i un centre de serveis de supercomputació per a tota la comunitat científica.

El BSC ha anunciat aquests dies la instal·lació del MareNostrum V. Aquest nou computador permetrà fer un important salt en la computació, ja que serà 7.500 cops més potent i 30 vegades més ràpid que el seu predecessor, que ha tingut una vida útil de sis anys, durant els quals s’ha permès als nostres investigadors desenvolupar càlculs sobre nous medicaments, estudi del clima, astrofísica, per a la lluita contra el càncer, biomecànica, geofísica, entre altres projectes científics.

Una important notícia de finals d’any ha estat que una de les principals multinacionals de telecomunicacions, Cisco Systems, instal·larà a Barcelona un centre de disseny de xips. Aquests serà el primer centre de disseny de semiconductors que Cisco obre a la Unió Europea. 

Cisco té a Barcelona un centre de dades i aquesta planta de disseny s’ubicarà en les instal·lacions que la companyia té al districte del 22@.

No podem oblidar un actiu de gran valor. Barcelona és pol de talent digital local i internacional i una de les capitals d’atracció i generació de talent digital a escala mundial. 

Catalunya és un dels millors llocs del món per viure-hi i treballar-hi. I Barcelona, una ciutat clau pel què fa la disponibilitat de científics i enginyers. El Digital Talent Overview Report assenyala que la demanda de talent a Barcelona supera les xifres anteriors a la pandèmia, amb un augment de la demanda superior al 40%. 

Aquest fet posiciona la Metròpoli, no únicament com a atracció de talent internacional sinó pel què generem i exportem. Barcelona aglutina el 95% de tot el talent digital de Catalunya i representa el 97% d’ofertes de treball en aquest àmbit. 

Els professionals internacionals ja suposen el 31,4% del talent digital a Catalunya.

El nostre sistema universitari ocupa el tercer lloc d’Europa. En la metròpoli hi tenim un entramat d’universitats públiques i privades de molt alt nivell en la formació digital, i unes escoles de negoci de prestigi internacional.

Catalunya és la vuitena regió d’Europa en capital humà digital que atrau professionals digitals internacionals, fet que provoca que la majoria de companyies multinacionals de tots els sectors decideixin i constitueixin els seus Hubs globals digitals a la Metròpoli.

Com a conclusió, Barcelona disposa d’un ampli i potent ecosistema TMTiE, és de les primeres ciutats d’Europa en aquest àmbit digital i és considerada com la cinquena ciutat del món més atractiva pels experts digitals.

Un ecosistema TMTiE estratègic, doncs, que cal considerar i potenciar en les polítiques de creixement econòmic de qualitat.

Per Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia.   Quan analitzem el sector audiovisual, ho fem de forma vertical. I si analitzem el mercat de les plataformes digitals de difusió, el tractem com un subsector de l’anterior. Quan analitzem la indústria dels videojocs, ho fem com a sector d’entreteniment i com un apèndix de l’audiovisual. I si formulem la visió de les infraestructures tecnològiques,  les tractem sempre a part, com les tecnologies i canals que suporten i circulen els continguts i els serveis. Però tots estan relacionats i interconnectats, i conformen un macro-sector. És  el TMTiE (Telecom, Media, Technology & Entertainment). L’objectiu d’aquest article és presentar una mirada àmplia del macro-sector TMT&E, un ecosistema d’alt valor estratègic i econòmic per a la metròpoli Barcelona, amb un important impacte econòmic i social. Analitzant les volumetries en l’àmbit mundial hi ha el sector Media i Entreteniment del TMTiE. Aquesta indústria està formada per quatre grans grups: OTT’s (continguts audiovisuals per Internet), TV en obert, la TV de pagament i el cinema. La ficció en modalitat de vídeo a la demanda (VOD), els videojocs, els esports i l’entreteniment són els clars motors de creixement, havent superat els 520.000 milions de dòlars i amb un creixement del 20% els darrers cinc anys.  Aquest creixement tan rellevant està generant una important demanda de creació i distribució de continguts. Les noves tecnologies han sacsejat la indústria, moltes companyies s’han vist impulsades i han reaccionat davant el model Netflix.  Actualment, centenars de milions d’operadors digitals transmeten vídeos. La indústria Media i Entreteniment ha invertit més de 750.000 milions de dòlars en compres i producció els darrers cinc anys. Pel què fa a Catalunya, el sector MiE mobilitza més de 3.700 empreses, amb un volum de negoci proper als 7.000 M€ i prop de 32.000 professionals.  El sector audiovisual català avui és un dels més forts a Europa gràcies a uns dels seus principals actius: talent, creativitat i innovació. Si la mirada la fem ara en la indústria dels videojocs, aquest sector, en l’àmbit mundial, va assolir l’últim any una facturació d’uns 178.000 M$. La facturació es concentra en tres àrees: mòbils i tauletes (52%), Consoles/TV (28%) i PC (20%). A l’Estat es va facturar uns 2.350 milions d’euros amb prop de 30 milions de jugadors.  En aquest àmbit, Catalunya és el motor de l’ecosistema estatal de videojocs i ja representa prop del 50% de tota la facturació. Barcelona està en la primera posició a l’Estat: més de 200 empreses entre pimes i multinacionals de referència mundial. Aquest sector ocupa uns 4.200 professionals i generarà aquest any prop d’uns 800 M€. La indústria de l’animació i dels efectes especials generen un gran valor a escala global. El 50% de les principals companyies mundials del sector tenen presència a la Metròpoli, com Digital Legends, adquirida pel gegant Blizard i,  aquesta, darrerament, per Microsoft; o Social Point, adquirida per la nord-americana Take-Two; la companyia Ubisoft, que produeix a Barcelona els videojocs més complexos a escala mundial; i d’altres com Novorama, King o Bandai o, darrerament, la companyia finlandesa Rovio i la firma danesa IO Interactive. Barcelona és la cinquena ciutat d’Europa en inversions en aquest àmbit, la vuitena millor ciutat del món en arts i entreteniment, i la segona ciutat europea, després de Londres, amb el millor enfocament d’ecosistema tecnològic. Si ara la visió la tenim en Tecnologia i Telecomunicacions, Barcelona disposa d’importants i actius estratègics en aquest àmbit, que són globals.  Disposa d’una considerable activitat de congressos i fires tecnològiques a escala internacional en què destaca el MWC (Mobile World Congress), que és el punt més visible i de més impacte global. Entre finals de gener i principis de febrer també se celebra l’ISE (Integrated Systems Europe), un referent a escala mundial. Segons els organitzadors, l’ISE arribarà a tenir el mateix pes i rellevància que té el Mobile (MWC) a la ciutat. Les previsions és que, els tres pròxims anys, l’ISE generi un impacte econòmic a la ciutat entre 400 i 450 M€ anuals. El SCexpo (Smart City Expo World Congress) és l’esdeveniment líder mundial per a les tecnologies aplicades a les Ciutats. Aquests esdeveniments referents en tecnologia i connectivitats no només projecten Barcelona al món, sinó que la ciutat és una capital de gran referència  internacional en aquest àmbit. Pensem que el 98% del tràfic internacional d’Internet circula a través d’infraestructures de cables submarins de fibra òptica. Les connexions depenen de milers de quilòmetres de cables submarins. La posició geo-estratègica que té Barcelona en el Mediterrani li ha permès convertir-se en un centre neuràlgic i ser un important punt d’interconnexió de cables submarins a Europa. La Metròpoli de Barcelona disposa d’actius estratègics i de valor en infraestructures de telecomunicacions. Barcelona Cable Landing Station (BCLS), liderat per l’empresa catalana AFR-IX Telecom, ha construït a Sant Adrià de Besòs la més gran infraestructura de telecomunicacions per cable submarí de la Mediterrània, una estació d’aterratge d’alta capacitat. El BCLS contribueix en l’autonomia tecnològica i en millorar la sobirania digital de la UE en un moment en què el mercat està, en gran part, dominat per gegants com Google, Facebook, Amazon i Microsoft, i operadors xinesos. Cellnex, un carrier estratègic a Barcelona a escala europea en l’àmbit telecom, és el primer operador europeu d’infraestructures inalàmbiques de telecomunicacions que disposa de prop de 140.000 emplaçaments i uns 14.000 quilòmetres de fibra òptica, per tota Europa. El Barcelona Supercomputing Center (BCS), centre pioner a l’Estat de supercomputació, és un centre d’investigació amb més de 500 científics i un centre de serveis de supercomputació per a tota la comunitat científica. El BSC ha anunciat aquests dies la instal·lació del MareNostrum V. Aquest nou computador permetrà fer un important salt en la computació, ja que serà 7.500 cops més potent i 30 vegades més ràpid que el seu predecessor, que ha tingut una vida útil de sis anys, durant els quals s’ha permès als nostres investigadors desenvolupar càlculs sobre nous medicaments, estudi del clima, astrofísica, per a la lluita contra el càncer, biomecànica, geofísica, entre altres projectes científics. Una important notícia de finals d’any ha estat que una de les principals multinacionals de telecomunicacions, Cisco Systems, instal·larà a Barcelona un centre de disseny de xips. Aquests serà el primer centre de disseny de semiconductors que Cisco obre a la Unió Europea.  Cisco té a Barcelona un centre de dades i aquesta planta de disseny s’ubicarà en les instal·lacions que la companyia té al districte del 22@. No podem oblidar un actiu de gran valor. Barcelona és pol de talent digital local i internacional i una de les capitals d’atracció i generació de talent digital a escala mundial.  Catalunya és un dels millors llocs del món per viure-hi i treballar-hi. I Barcelona, una ciutat clau pel què fa la disponibilitat de científics i enginyers. El Digital Talent Overview Report assenyala que la demanda de talent a Barcelona supera les xifres anteriors a la pandèmia, amb un augment de la demanda superior al 40%.  Aquest fet posiciona la Metròpoli, no únicament com a atracció de talent internacional sinó pel què generem i exportem. Barcelona aglutina el 95% de tot el talent digital de Catalunya i representa el 97% d’ofertes de treball en aquest àmbit.  Els professionals internacionals ja suposen el 31,4% del talent digital a Catalunya. El nostre sistema universitari ocupa el tercer lloc d’Europa. En la metròpoli hi tenim un entramat d’universitats públiques i privades de molt alt nivell en la formació digital, i unes escoles de negoci de prestigi internacional. Catalunya és la vuitena regió d’Europa en capital humà digital que atrau professionals digitals internacionals, fet que provoca que la majoria de companyies multinacionals de tots els sectors decideixin i constitueixin els seus Hubs globals digitals a la Metròpoli. Com a conclusió, Barcelona disposa d’un ampli i potent ecosistema TMTiE, és de les primeres ciutats d’Europa en aquest àmbit digital i és considerada com la cinquena ciutat del món més atractiva pels experts digitals. Un ecosistema TMTiE estratègic, doncs, que cal considerar i potenciar en les polítiques de creixement econòmic de qualitat.    
share: