RESUM DELS DARRERS ARTICLES DE L’ANY: SEGON LLIURAMENT
Us proposem rellegir els darrers articles publicats el 2024 amb l’entrevista a Xavier Marcé i l’article d’Héctor Santcovsky sobre la mobilitat intel·ligent
XAVIER MARCÉ: “LA CULTURA TRASPASSA LES FRONTERES ADMINISTRATIVES DE L’ÀREA METROPOLITANA”
El regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona i regidor de Nou Barris, Xavier Marcé, fa un repàs dels temes més importants que la ciutat té sobre la taula i subratlla el fet que la vida cultural de l’àrea metropolitana no està limitada a la ciutat
Per Pep Martí
Hi ha pocs àmbits de la gestió cultural que Xavier Marcé (L’Hospitalet de Llobregat, 1957) no conegui, des que s’hi va vincular a inicis dels anys 80. Va ser, entre d’altres activitats, gerent del Patronat de Cultura de l’Hospitalet i director del Pla Estratègic de Cultura de Sabadell, així com director de Recursos de l’ICUB i director general de l’Institut Català de les Indústries Culturals (2004-07). Lligat a la producció escènica, va ser director general estratègic de Focus SA (2001-04 i, posteriorment, entre 2008-16), president de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (2014-16).
En el pla acadèmic, ha impartit les assignatures Projectes Audiovisuals a la UPF i Indústria de la Televisió a la Universitat Ramon Llull, a més d’Economia Política a la UB (1993-94). Actualment és regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona i regidor de Nou Barris. En aquesta entrevista passa revista a l’escenari cultural de Barcelona i els seus reptes.
Continua llegint l’entrevista aquí.
MOBILITAT SOSTENIBLE PER UNA REGIÓ METROPOLITANA INTEL·LIGENT
Héctor Santcovsky planteja els canvis necessaris per reduir les emissions de CO2 i lluitar contra el canvi climàtic i els diferents camins per dur-los a terme en el context metropolità
per Héctor Santcovsky, director de l’àrea de desenvolupament social i econòmic de l’AMB
A les àrees metropolitanes com la de Barcelona la mobilitat juga un paper central en la vida quotidiana. Els béns, projectes i articles essencials s’han de traslladar per donar suport a l’organització social. A més, la transició cap a vehicles energèticament eficients i de baixes emissions és essencial, tant en el vehicle particular com en el transport de mercaderies i busos urbans, interurbans i de llarg recorregut, i posa l’accent en l’ús eficient dels vehicles i l’adopció de modes energèticament sostenibles.
A l’àmbit metropolità, segons l’IDESCAT, hi ha de l’ordre de 3.028.000 vehicles (2022) i segons diverses fonts, el seu impacte en la generació de GEH (gasos d’efecte hivernacle) és de l’ordre del 25% de les emissions.
El tema és que descarbonitzar la mobilitat d’un territori com el metropolità és en evidència prioritari, sobretot pels efectes en la salut i el medi ambient. I això requereix l’electrificació del transport i els sistemes de propulsió lliures d’emissions de GEH, decisió que planteja reptes en molts aspectes: des de les infraestructures de producció de l’energia que ens interroga sobre el fet d’on vindria l’electricitat per alimentar vehicles particulars i de passatgers, així com de transport de mercaderies.
Però també significa una reflexió sobre la descarbonització dels ports i l’aeroport, així com el subministrament elèctric del transport ferroviari, clau en la descarbonització de la mobilitat, passant per la generació, distribució i emmagatzematge d’electricitat, i comptant amb actuacions de suport a biocombustibles (especialment el biometà) i e-fuels, realitats que requereixen polítiques innovadores i inversions substancials en els propers anys que afecten la mobilitat, però incideixen directament en la logística i en la indústria i els serveis.
Continua llegint l’entrevista aquí.
LA COL·LABORACIÓ PUBLICOPRIVADA, L’OPORTUNITAT PER MILLORAR EL MODEL PRODUCTIU DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA
Francesc Castellana Aregall, President del Consell Econòmic i Social de Barcelona, analitza els diferents reptes de l’ens metropolità posant-los en relació amb el Pilar Social Europeu
Sovint parlem de les externalitats del model productiu, de si són positives o negatives, i ho fem únicament en la relació entre l’activitat productiva privada i el seu entorn físic, o en el mercat en què opera, ja sigui en la perspectiva del consum intern o de l’exportació.
En aquest article volem iniciar una reflexió sobre les externalitats no tan visibles que es produeixen en les activitats privades i públiques, per la producció de béns i serveis i en el seus retorns, econòmics o socials. Més concretament, en els possibles impactes que produeix el Pilar Social Europeu en el sistema econòmic i social en el territori metropolità de Barcelona, així com en el model productiu i en l’àmbit social i/o d’interès general.
Volem mostrar que si les empreses i les administracions interactuen poden produir externalitats positives i negatives. Si les empreses milloren els sistemes retributius, les condicions laborals, la cura i les carreres professionals dels seus empleats i minimitzen les transicions laborals a les imprescindibles, aleshores aporten no només millor rendiments en la producció de valor, sinó que també augmenten la cohesió social i el creixement del entorn econòmic. Si les administracions afavoreixen l’ocupabilitat de les persones, ajuden a la cobertura adequada de les posicions laborals vacants. L’ocupabilitat de les persones té una relació directa amb el nivell de formació que requereix el lloc de treball i també de la disponibilitat personal. Aconseguir o no una bona ocupabilitat afecta a l’eficàcia i eficiència de les polítiques d’educació, de drets socials i la seva protecció, de salut i també de les polítiques actives d’ocupació.
Continua llegint l’entrevista aquí.
XAVIER MARCÉ: “LA CULTURA TRASPASSA LES FRONTERES ADMINISTRATIVES DE L’ÀREA METROPOLITANA”
El regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona i regidor de Nou Barris, Xavier Marcé, fa un repàs dels temes més importants que la ciutat té sobre la taula i subratlla el fet que la vida cultural de l’àrea metropolitana no està limitada a la ciutat
Per Pep Martí
Hi ha pocs àmbits de la gestió cultural que Xavier Marcé (L’Hospitalet de Llobregat, 1957) no conegui, des que s’hi va vincular a inicis dels anys 80. Va ser, entre d’altres activitats, gerent del Patronat de Cultura de l’Hospitalet i director del Pla Estratègic de Cultura de Sabadell, així com director de Recursos de l’ICUB i director general de l’Institut Català de les Indústries Culturals (2004-07). Lligat a la producció escènica, va ser director general estratègic de Focus SA (2001-04 i, posteriorment, entre 2008-16), president de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (2014-16).
En el pla acadèmic, ha impartit les assignatures Projectes Audiovisuals a la UPF i Indústria de la Televisió a la Universitat Ramon Llull, a més d’Economia Política a la UB (1993-94). Actualment és regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona i regidor de Nou Barris. En aquesta entrevista passa revista a l’escenari cultural de Barcelona i els seus reptes.
Continua llegint l’entrevista aquí.
MOBILITAT SOSTENIBLE PER UNA REGIÓ METROPOLITANA INTEL·LIGENT
Héctor Santcovsky planteja els canvis necessaris per reduir les emissions de CO2 i lluitar contra el canvi climàtic i els diferents camins per dur-los a terme en el context metropolità
per Héctor Santcovsky, director de l’àrea de desenvolupament social i econòmic de l’AMB
A les àrees metropolitanes com la de Barcelona la mobilitat juga un paper central en la vida quotidiana. Els béns, projectes i articles essencials s’han de traslladar per donar suport a l’organització social. A més, la transició cap a vehicles energèticament eficients i de baixes emissions és essencial, tant en el vehicle particular com en el transport de mercaderies i busos urbans, interurbans i de llarg recorregut, i posa l’accent en l’ús eficient dels vehicles i l’adopció de modes energèticament sostenibles.
A l’àmbit metropolità, segons l’IDESCAT, hi ha de l’ordre de 3.028.000 vehicles (2022) i segons diverses fonts, el seu impacte en la generació de GEH (gasos d’efecte hivernacle) és de l’ordre del 25% de les emissions.
El tema és que descarbonitzar la mobilitat d’un territori com el metropolità és en evidència prioritari, sobretot pels efectes en la salut i el medi ambient. I això requereix l’electrificació del transport i els sistemes de propulsió lliures d’emissions de GEH, decisió que planteja reptes en molts aspectes: des de les infraestructures de producció de l’energia que ens interroga sobre el fet d’on vindria l’electricitat per alimentar vehicles particulars i de passatgers, així com de transport de mercaderies.
Però també significa una reflexió sobre la descarbonització dels ports i l’aeroport, així com el subministrament elèctric del transport ferroviari, clau en la descarbonització de la mobilitat, passant per la generació, distribució i emmagatzematge d’electricitat, i comptant amb actuacions de suport a biocombustibles (especialment el biometà) i e-fuels, realitats que requereixen polítiques innovadores i inversions substancials en els propers anys que afecten la mobilitat, però incideixen directament en la logística i en la indústria i els serveis.
Continua llegint l’entrevista aquí.
LA COL·LABORACIÓ PUBLICOPRIVADA, L’OPORTUNITAT PER MILLORAR EL MODEL PRODUCTIU DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA
Francesc Castellana Aregall, President del Consell Econòmic i Social de Barcelona, analitza els diferents reptes de l’ens metropolità posant-los en relació amb el Pilar Social Europeu
Sovint parlem de les externalitats del model productiu, de si són positives o negatives, i ho fem únicament en la relació entre l’activitat productiva privada i el seu entorn físic, o en el mercat en què opera, ja sigui en la perspectiva del consum intern o de l’exportació.
En aquest article volem iniciar una reflexió sobre les externalitats no tan visibles que es produeixen en les activitats privades i públiques, per la producció de béns i serveis i en el seus retorns, econòmics o socials. Més concretament, en els possibles impactes que produeix el Pilar Social Europeu en el sistema econòmic i social en el territori metropolità de Barcelona, així com en el model productiu i en l’àmbit social i/o d’interès general.
Volem mostrar que si les empreses i les administracions interactuen poden produir externalitats positives i negatives. Si les empreses milloren els sistemes retributius, les condicions laborals, la cura i les carreres professionals dels seus empleats i minimitzen les transicions laborals a les imprescindibles, aleshores aporten no només millor rendiments en la producció de valor, sinó que també augmenten la cohesió social i el creixement del entorn econòmic. Si les administracions afavoreixen l’ocupabilitat de les persones, ajuden a la cobertura adequada de les posicions laborals vacants. L’ocupabilitat de les persones té una relació directa amb el nivell de formació que requereix el lloc de treball i també de la disponibilitat personal. Aconseguir o no una bona ocupabilitat afecta a l’eficàcia i eficiència de les polítiques d’educació, de drets socials i la seva protecció, de salut i també de les polítiques actives d’ocupació.
Continua llegint l’entrevista aquí.
| share: |       |
