RESUM DE TRES ARTICLES DESTACATS DEL 2025
Apleguem aquesta setmana tres articles destacats de l’any que hem deixat enrere, el 2025, que han tractat de temes actuals com ara l’habitatge, la interconnexió metropolitana i els 15 anys de la llei que va crear l’area metropolitana de BCN
Apleguem aquesta setmana tres articles destacats del any que hem deixat enrere, el 2025, que han tractat de temes actuals com ara l’habitatge, amb Pep Soler, coordinador del grup territorial del COAC, arquitectes del Baix Llobregat i la mobilitat, amb la ponència de Laia Bonet, primera tinenta d’Alcaldia. Àrea d’Urbanisme, Acció climàtica, Mobilitat, Pla de Barris i Serveis Urbans, en el marc del darrer diàleg del cicle ‘Fer metròpoli’. Finalment, l’article de Rafael Pradas sobre els 15 anys de la llei que va crear l’Àrea Metropolitana de Barcelona
L’HABITATGE: UN DELS MAJORS REPTES ACTUALS
Pep Soler, coordinador del grup territorial del COAC, arquitectes del Baix Llobregat, recupera el debat sobre l’habitatge celebrat al febrer amb el comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera Alemany, i el president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) i conseller delegat del Grup Euroconstruc, Xavier Vilajoana Eduardoper, per explorar aspectes relacionats com ara la regeneració d’edificis d’habitatge amb sistemes innovadors sostenibles
Per Pep Soler, coordinador del grup territorial del COAC, arquitectes del Baix Llobregat.
RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, va impulsar el debat entre el comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera Alemany, i el president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) i conseller delegat del Grup Euroconstruc, Xavier Vilajoana Eduardo, el 20 de febrer de 2025. Aquest diàleg va posar sobre la taula diferents solucions que, abordades conjuntament, poden contribuir a trobar solució a la problemàtica actual d’accés a l’habitatge. Felipe Campos Rubio, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social d’AGBAR, va ser l’encarregat d’introduir la sessió. En la seva intervenció, Felipe Campos, va destacar que “la col·laboració público-privada és un dels factors clau per garantir el dret a l’habitatge sense comprometre la viabilitat econòmica del sector”, i va afegir: “volem impulsar models de ciutats metropolitanes que posin a les persones al centre i que siguin capaces de generar progrés i reduir desigualtats, cal una mirada compartida i fer-ho conjuntament administracions, empreses i la societat”.
Joan Ramon Riera, de la seva banda, va assenyalar la necessitat d’abordar el problema de l’accés de la ciutadania a l’habitatge actuant sobre tres aspectes concrets: l’alliberament i la dinamització de sòl per destinar a nous habitatges, l’accés a finançament i la col·laboració púbico-privada. Així mateix, va afirmar que “el dret a l’habitatge implica construir un sistema públic de l’habitatge universalista i no només per a la població vulnerable. La nostra prioritat és proveir sòl a tothom que vulgui fer habitatges a la ciutat”.
Xavier Vilajoana, al seu torn, va apuntar que “si només es regula el mercat per part de la demanda i no es fomenta l’oferta, la situació continuarà igual”. També va assenyalar la fiscalitat com un altre element clau en la problemàtica de l’habitatge: “Si afegim el tema impositiu, vull recordar que el 25% del cost d’un habitatge són impostos, i interpel·lo a les tres administracions implicades. Si volen, demà poden reduir el cost de l’habitatge un 25%”, va concloure.
Llegeix l’article sencer aquí.
L’OBJECTIU: MILLORAR LA INTERCONNEXIÓ METROPOLITANA
La primera tinenta d’Acaldia, Àrea d’Urbanisme, Acció Climàtica, Mobilitat, Pla de Barris i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, ha participat juntament amb el president del RACC, Josep Mateu, en un diàleg sobre mobilitat a Barcelona i la seva metròpoli, organitzat el passat 8 de setembre en el marc del cicle ‘Fer metròpoli’, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball. Laia Bonet i Josep Mateu han plantejat propostes de millora en el marc del Pla de Mobilitat Urbana 2025-2030, i han coincidit en què la mobilitat de Barcelona ha millorat els darrers anys, però també en el fet que les futures millores passen per reformar i invertir en les interconnexions amb la seva àrea metropolitana. Alguns dels reptes són la millora del servei de Rodalies, la creació d’aparcaments d’enllaç en els municipis i les estacions de les poblacions de l’entorn de Barcelona, i mantenir els compromisos en l’ampliació del transport públic, tot de temes que han centrat el debat.
La sessió, moderada per la periodista Glòria Marín, ha permès reflexionar sobre el Pla de Mobilitat Urbana 2025-2030 de Barcelona, que estableix com a objectiu que el 85% dels desplaçaments es realitzin mitjançant modes sostenibles com caminar, anar en bicicleta o usar transport públic, reduint així la dependència del vehicle privat. Aquest pla també preveu mesures per millorar la seguretat viària, com la pacificació de 20 quilòmetres de carrers i l’ampliació de la infraestructura ciclista. La qüestió és com fer compatibles aquests objectius amb l’ús que fan les persones dels cotxes per desplaçar-se, com garantir l’accés a la ciutat a qui no hi viu però hi treballa, i com forjar una idea metropolitana de Barcelona si no es disposa d’un transport públic que garanteixi l’accés a la ciutat tant de dia com de nit.
La primera tinenta d’Alcaldia, Àrea d’Urbanisme, Acció Climàtica, Mobilitat, Pla de Barris i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, ha defensat de la seva banda la necessitat de les obres que s’estan realitzant actualment a la ciutat, especialment les que incidiran en la millora de les interconnexions amb la resta de poblacions, reconeixent que el gran repte actual és el de facilitar l’accés a la ciutat als no residents, referint-se a les persones que treballen a Barcelona però no hi viuen i també als visitants generats per l’atractiu turístic de la ciutat. Laia Bonet s’ha referit a la inversió que cal fer en busos interurbans i sobretot en rodalies, i en paral·lel ha dit que “cal disposar d’aparcaments d’enllaç en aquests nodes intermodals ja que per a bona part de la població això serà una solució per poder accedir a Barcelona”. Així mateix, Bonet ha insistit també en el bon moment pel que passa el transport públic de la ciutat -l’any 2024 es va assolir el rècord de 624 milions de viatges a l’any- i ha defensat continuar treballant per incrementar la freqüència especialment al metro fins a un tren cada dos minuts en hora punta per exemple.
Josep Mateu, Laia Bonet i Glòria Marín durant el debat.
Per la serva part, el president del RACC, Josep Mateu, ha mostrat la seva preocupació per les interconnexions actuals de Barcelona amb la seva àrea metropolitana i ha demanat que l’Ajuntament de Barcelona “s’impliqui decididament en la planificació i construcció dels aparcaments d’enllaç que cal ubicar a l’entorn de Barcelona i també en el seu finançament”, ha destacat. “No funciona igual la mobilitat a dins la ciutat que als accessos” ha dit Mateu, que ha reconegut que “a dins funciona bé amb un bon transport públic, però tenim el problema per accedir a la ciutat, ja que molta gent no te alternativa fiable en transport públic per entrar i sortir de Barcelona”, ha remarcat. El president del RACC també ha fer referència als aparcaments privats dins de la ciutat, i ha dit que “son importants ja que el 70% de la gent que es desplaça per Barcelona ve de fora i els necessita” i ha posat de relleu que “cal digitalitzar-los per poder oferir informació de l’estat d’ocupació que permeti a l’usuari optimitzar els seus desplaçaments”. Pel que fa a la situació del servei de tren de rodalies, ha manifestat la necessitat d’informar a la població de que la solució trigarà temps i ha parlat de 10 anys. D’altra banda, en relació a la mobilitat en bicicleta, Josep Mateu ha demanat millorar el carril bici i ha dit que “cal adequar l’espai que s’hi destina a l’ús que se’n fa doncs ara hi ha un 16% d’espai dedicat a bicicleta però un ús de només un 7%” i s’ha referit en concret al cas del carril bici de la Via Augusta.
Per a Laia Bonet la xarxa de bicicletes “està consolidada amb 270 quilòmetres de carril bici i el seu ús ha augmentat amb l’arribada de les bicicletes elèctriques”, i ha afegit que “ara treballem per avançar en la connectivitat del carril bici i també en garantir la seguretat dels usuaris traient els carris de les voreres, com és el cas de la Diagonal on ara el carril bici passa just al costat de les parades del Tram”. El conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social d’AGBAR, Felipe Campos, qui ha estat l’encarregat d’introduir la sessió, ha recordat que “Fer Metropoli és un espai consolidat que posa la mirada en la Barcelona del 2030 de manera holística”. Per la serva part, la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, ha fet la cloenda de l’acte recordant el suport de l’entitat a una “mobilitat sostenible que faci compatible l’activitat econòmica i que compti amb la innovació per a trobar solucions, tot fent que Barcelona sigui referent en aquesta matèria”.
Llegeix l’article sencer aquí.
15 ANYS DE LA LLEI QUE VA CREAR L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
Rafael Pradas fa balanç de la història de la llei que va propiciar l’entesa entre 36 municipis repartits per un territori de 636 quilometres quadrats que concentra 3.400.000 persones
Per Rafael Pradas, periodista
Hi ha dates que adquireixen gran importància per a les ciutats i els territoris. Per exemple: el 7 d’agost de 1854 quan es va iniciar l’enderrocament de les muralles que impedien l’expansió de Barcelona. O el 20 d’abril de 1887, quan es va signar l’annexió a la ciutat de viles veïnes com Santa Maria dels Sants, Sant Andreu de Palomar o Sant Martí de Provençals. Una altra data: el 18 de desembre de 1979, quan entrà en vigor l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que posava l’ordenació del territori en mans del Parlament.
A aquest calendari, entre altres dates, caldria afegir-hi el 27 de juliol de 2010, jornada històrica en la qual, amb una unànime votació al Parlament de Catalunya, es van tancar moltes ferides al territori amb l’aprovació de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: 36 municipis estesos sobre un petit territori de 636 quilometres quadrats que concentra 3.400.000 persones. Es tracta d’un àmbit d’una gran complexitat, un dens continu urbà de característiques econòmiques i socials especifiques que la llei volia afrontar amb “voluntat de millorar l’eficiència i l’eficàcia de les administracions, serveis públics de qualitat; administració propera i capaç d’incrementar la implicació i la participació ciutadanes”. Un incís: els barris de la Florida, de L’Hospitalet, i el de Clignancourt, al nord de París, són els més densament poblats d’Europa.
L’aprovació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona el 2010 va ser de fet un acte de restitució i reparació. De reconeixement de la tossuderia de la realitat. Mentre que l’any 1987 l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona havia estat desmantellada per la majoria parlamentaria de CiU, l’aprovació de la nova llei va estar marcada, vint-i-tres anys després, per l’acord i la voluntat de consens entre tots els grups parlamentaris. De fet, havia canviat la manera d’enfocar la qüestió: l’antiga CMB va ser legalment abolida com un acte d’autoritat del govern del país davant el protagonisme de Barcelona, però els problemes metropolitans no van desaparèixer i tant les entitats metropolitanes especialitzades creades per llei (transports i medi ambient) com la voluntària Mancomunitat de Municipis Metropolitans de Barcelona van continuar fent una feina imprescindible al territori. D’això n’eren ben conscients els àmbits econòmics, socials i institucionals més propers al nacionalisme.
Simbolismes: Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona quan es va suprimir l’AMB i actiu opositor a la mesura, va assistir al ple des de la tribuna acompanyat de qui era alcalde en aquell moment, Jordi Hereu.
Llegeix l’article sencer aquí.
Apleguem aquesta setmana tres articles destacats del any que hem deixat enrere, el 2025, que han tractat de temes actuals com ara l’habitatge, amb Pep Soler, coordinador del grup territorial del COAC, arquitectes del Baix Llobregat i la mobilitat, amb la ponència de Laia Bonet, primera tinenta d’Alcaldia. Àrea d’Urbanisme, Acció climàtica, Mobilitat, Pla de Barris i Serveis Urbans, en el marc del darrer diàleg del cicle ‘Fer metròpoli’. Finalment, l’article de Rafael Pradas sobre els 15 anys de la llei que va crear l’Àrea Metropolitana de Barcelona
L’HABITATGE: UN DELS MAJORS REPTES ACTUALS
Pep Soler, coordinador del grup territorial del COAC, arquitectes del Baix Llobregat, recupera el debat sobre l’habitatge celebrat al febrer amb el comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera Alemany, i el president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) i conseller delegat del Grup Euroconstruc, Xavier Vilajoana Eduardoper, per explorar aspectes relacionats com ara la regeneració d’edificis d’habitatge amb sistemes innovadors sostenibles
Per Pep Soler, coordinador del grup territorial del COAC, arquitectes del Baix Llobregat.
RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, va impulsar el debat entre el comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera Alemany, i el president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) i conseller delegat del Grup Euroconstruc, Xavier Vilajoana Eduardo, el 20 de febrer de 2025. Aquest diàleg va posar sobre la taula diferents solucions que, abordades conjuntament, poden contribuir a trobar solució a la problemàtica actual d’accés a l’habitatge. Felipe Campos Rubio, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social d’AGBAR, va ser l’encarregat d’introduir la sessió. En la seva intervenció, Felipe Campos, va destacar que “la col·laboració público-privada és un dels factors clau per garantir el dret a l’habitatge sense comprometre la viabilitat econòmica del sector”, i va afegir: “volem impulsar models de ciutats metropolitanes que posin a les persones al centre i que siguin capaces de generar progrés i reduir desigualtats, cal una mirada compartida i fer-ho conjuntament administracions, empreses i la societat”.
Joan Ramon Riera, de la seva banda, va assenyalar la necessitat d’abordar el problema de l’accés de la ciutadania a l’habitatge actuant sobre tres aspectes concrets: l’alliberament i la dinamització de sòl per destinar a nous habitatges, l’accés a finançament i la col·laboració púbico-privada. Així mateix, va afirmar que “el dret a l’habitatge implica construir un sistema públic de l’habitatge universalista i no només per a la població vulnerable. La nostra prioritat és proveir sòl a tothom que vulgui fer habitatges a la ciutat”.
Xavier Vilajoana, al seu torn, va apuntar que “si només es regula el mercat per part de la demanda i no es fomenta l’oferta, la situació continuarà igual”. També va assenyalar la fiscalitat com un altre element clau en la problemàtica de l’habitatge: “Si afegim el tema impositiu, vull recordar que el 25% del cost d’un habitatge són impostos, i interpel·lo a les tres administracions implicades. Si volen, demà poden reduir el cost de l’habitatge un 25%”, va concloure.
Llegeix l’article sencer aquí.
L’OBJECTIU: MILLORAR LA INTERCONNEXIÓ METROPOLITANA
La primera tinenta d’Acaldia, Àrea d’Urbanisme, Acció Climàtica, Mobilitat, Pla de Barris i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, ha participat juntament amb el president del RACC, Josep Mateu, en un diàleg sobre mobilitat a Barcelona i la seva metròpoli, organitzat el passat 8 de setembre en el marc del cicle ‘Fer metròpoli’, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball. Laia Bonet i Josep Mateu han plantejat propostes de millora en el marc del Pla de Mobilitat Urbana 2025-2030, i han coincidit en què la mobilitat de Barcelona ha millorat els darrers anys, però també en el fet que les futures millores passen per reformar i invertir en les interconnexions amb la seva àrea metropolitana. Alguns dels reptes són la millora del servei de Rodalies, la creació d’aparcaments d’enllaç en els municipis i les estacions de les poblacions de l’entorn de Barcelona, i mantenir els compromisos en l’ampliació del transport públic, tot de temes que han centrat el debat.
La sessió, moderada per la periodista Glòria Marín, ha permès reflexionar sobre el Pla de Mobilitat Urbana 2025-2030 de Barcelona, que estableix com a objectiu que el 85% dels desplaçaments es realitzin mitjançant modes sostenibles com caminar, anar en bicicleta o usar transport públic, reduint així la dependència del vehicle privat. Aquest pla també preveu mesures per millorar la seguretat viària, com la pacificació de 20 quilòmetres de carrers i l’ampliació de la infraestructura ciclista. La qüestió és com fer compatibles aquests objectius amb l’ús que fan les persones dels cotxes per desplaçar-se, com garantir l’accés a la ciutat a qui no hi viu però hi treballa, i com forjar una idea metropolitana de Barcelona si no es disposa d’un transport públic que garanteixi l’accés a la ciutat tant de dia com de nit.
La primera tinenta d’Alcaldia, Àrea d’Urbanisme, Acció Climàtica, Mobilitat, Pla de Barris i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, ha defensat de la seva banda la necessitat de les obres que s’estan realitzant actualment a la ciutat, especialment les que incidiran en la millora de les interconnexions amb la resta de poblacions, reconeixent que el gran repte actual és el de facilitar l’accés a la ciutat als no residents, referint-se a les persones que treballen a Barcelona però no hi viuen i també als visitants generats per l’atractiu turístic de la ciutat. Laia Bonet s’ha referit a la inversió que cal fer en busos interurbans i sobretot en rodalies, i en paral·lel ha dit que “cal disposar d’aparcaments d’enllaç en aquests nodes intermodals ja que per a bona part de la població això serà una solució per poder accedir a Barcelona”. Així mateix, Bonet ha insistit també en el bon moment pel que passa el transport públic de la ciutat -l’any 2024 es va assolir el rècord de 624 milions de viatges a l’any- i ha defensat continuar treballant per incrementar la freqüència especialment al metro fins a un tren cada dos minuts en hora punta per exemple.
Josep Mateu, Laia Bonet i Glòria Marín durant el debat.
Per la serva part, el president del RACC, Josep Mateu, ha mostrat la seva preocupació per les interconnexions actuals de Barcelona amb la seva àrea metropolitana i ha demanat que l’Ajuntament de Barcelona “s’impliqui decididament en la planificació i construcció dels aparcaments d’enllaç que cal ubicar a l’entorn de Barcelona i també en el seu finançament”, ha destacat. “No funciona igual la mobilitat a dins la ciutat que als accessos” ha dit Mateu, que ha reconegut que “a dins funciona bé amb un bon transport públic, però tenim el problema per accedir a la ciutat, ja que molta gent no te alternativa fiable en transport públic per entrar i sortir de Barcelona”, ha remarcat. El president del RACC també ha fer referència als aparcaments privats dins de la ciutat, i ha dit que “son importants ja que el 70% de la gent que es desplaça per Barcelona ve de fora i els necessita” i ha posat de relleu que “cal digitalitzar-los per poder oferir informació de l’estat d’ocupació que permeti a l’usuari optimitzar els seus desplaçaments”. Pel que fa a la situació del servei de tren de rodalies, ha manifestat la necessitat d’informar a la població de que la solució trigarà temps i ha parlat de 10 anys. D’altra banda, en relació a la mobilitat en bicicleta, Josep Mateu ha demanat millorar el carril bici i ha dit que “cal adequar l’espai que s’hi destina a l’ús que se’n fa doncs ara hi ha un 16% d’espai dedicat a bicicleta però un ús de només un 7%” i s’ha referit en concret al cas del carril bici de la Via Augusta.
Per a Laia Bonet la xarxa de bicicletes “està consolidada amb 270 quilòmetres de carril bici i el seu ús ha augmentat amb l’arribada de les bicicletes elèctriques”, i ha afegit que “ara treballem per avançar en la connectivitat del carril bici i també en garantir la seguretat dels usuaris traient els carris de les voreres, com és el cas de la Diagonal on ara el carril bici passa just al costat de les parades del Tram”. El conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social d’AGBAR, Felipe Campos, qui ha estat l’encarregat d’introduir la sessió, ha recordat que “Fer Metropoli és un espai consolidat que posa la mirada en la Barcelona del 2030 de manera holística”. Per la serva part, la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, ha fet la cloenda de l’acte recordant el suport de l’entitat a una “mobilitat sostenible que faci compatible l’activitat econòmica i que compti amb la innovació per a trobar solucions, tot fent que Barcelona sigui referent en aquesta matèria”.
Llegeix l’article sencer aquí.
15 ANYS DE LA LLEI QUE VA CREAR L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
Rafael Pradas fa balanç de la història de la llei que va propiciar l’entesa entre 36 municipis repartits per un territori de 636 quilometres quadrats que concentra 3.400.000 persones
Per Rafael Pradas, periodista
Hi ha dates que adquireixen gran importància per a les ciutats i els territoris. Per exemple: el 7 d’agost de 1854 quan es va iniciar l’enderrocament de les muralles que impedien l’expansió de Barcelona. O el 20 d’abril de 1887, quan es va signar l’annexió a la ciutat de viles veïnes com Santa Maria dels Sants, Sant Andreu de Palomar o Sant Martí de Provençals. Una altra data: el 18 de desembre de 1979, quan entrà en vigor l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que posava l’ordenació del territori en mans del Parlament.
A aquest calendari, entre altres dates, caldria afegir-hi el 27 de juliol de 2010, jornada històrica en la qual, amb una unànime votació al Parlament de Catalunya, es van tancar moltes ferides al territori amb l’aprovació de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: 36 municipis estesos sobre un petit territori de 636 quilometres quadrats que concentra 3.400.000 persones. Es tracta d’un àmbit d’una gran complexitat, un dens continu urbà de característiques econòmiques i socials especifiques que la llei volia afrontar amb “voluntat de millorar l’eficiència i l’eficàcia de les administracions, serveis públics de qualitat; administració propera i capaç d’incrementar la implicació i la participació ciutadanes”. Un incís: els barris de la Florida, de L’Hospitalet, i el de Clignancourt, al nord de París, són els més densament poblats d’Europa.
L’aprovació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona el 2010 va ser de fet un acte de restitució i reparació. De reconeixement de la tossuderia de la realitat. Mentre que l’any 1987 l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona havia estat desmantellada per la majoria parlamentaria de CiU, l’aprovació de la nova llei va estar marcada, vint-i-tres anys després, per l’acord i la voluntat de consens entre tots els grups parlamentaris. De fet, havia canviat la manera d’enfocar la qüestió: l’antiga CMB va ser legalment abolida com un acte d’autoritat del govern del país davant el protagonisme de Barcelona, però els problemes metropolitans no van desaparèixer i tant les entitats metropolitanes especialitzades creades per llei (transports i medi ambient) com la voluntària Mancomunitat de Municipis Metropolitans de Barcelona van continuar fent una feina imprescindible al territori. D’això n’eren ben conscients els àmbits econòmics, socials i institucionals més propers al nacionalisme.
Simbolismes: Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona quan es va suprimir l’AMB i actiu opositor a la mesura, va assistir al ple des de la tribuna acompanyat de qui era alcalde en aquell moment, Jordi Hereu.
Llegeix l’article sencer aquí.
| share: |       |
