REPENSAR LA BARCELONA METRÒPOLIS

Per Mar Alarcón, fundadora de Social Car i vicepresidenta de Foment del Treball

En un moment com l’actual és més que mai necessari aturar-se i pensar cap a on volem anar. La visió de futur pren més força que mai a l’hora de planificar. Són molts els interrogants que se’ns presenten quan (re)pensem el significat que volem donar a la Barcelona Metròpoli de demà i al voltant de quins conceptes la volem articular. Com en tot procés de re-modelatge és bo entendre d’on venim per saber cap a on anem.

Cal analitzar primer què significa ser metropolità i quina és la història de la construcció de l’àrea metropolitana per apuntar posteriorment quins són els factors necessaris per modelar una entitat ciutadana metropolitana. Igualment, quin creiem que ha de ser l’abast d’una proposta d’identitat per a una ciutat com Barcelona amb l’objectiu que aquesta configuri i lideri la regió metropolitana. Per últim, cal identificar quins són els actors que han d’actuar i estar al capdavant d’aquest canvi per tal d’assegurar una realitat amb el major grau d’èxit.

Repensem la nostra ciutat amb l’objectiu d’elaborar un gran projecte per assolir una cohesió social a partir de l’enfortiment del seu teixit empresarial, d’empoderament de la figura de l’emprenedor, la creació d’empreses per generar més llocs de treball i una riquesa sostenible. Aquests objectius s’han d’elaborar amb un compromís transversal amb aspectes prioritaris com són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, Agenda 2030), la responsabilitat de l’Administració, la cohesió social del territori i la transformació digital.

El significat de ser metropolità

Les grans ciutats són considerades com un dels artificis més grans que ha creat la societat moderna, una gran obra de construcció civil que evoluciona al llarg del temps. Un lloc on es conviu amb desconeguts amb els que tanmateix s’adquireix una estranya familiaritat. És, així mateix, un bé comú que hauríem de cuidar dissenyant, planificant i gestionant amb responsabilitat perquè sigui més accessible, assequible i inclusiu per a tothom. No es tracta d’un ens immòbil sinó en constant evolució. Les decisions que es prenen avui sobre una ciutat marquen el que poden ser avantatges o barreres al futur, i més ara, en un entorn de canvi a una velocitat sense precedents. Per tant, és imprescindible que els lideratges de les ciutats siguin conscients, inclusius i amb una clara visió de futur. Una ciutat com Barcelona, amb ambició metropolitana, poc es pot permetre utilitzar polítiques d’assaig i error o del fer i desfer.

Breu història de la construcció del territori metropolità

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es crea el 2011, abastant un territori de 636 km2, 36 municipis i més de 3,2 milions d’habitants. Cal destacar que l’àrea metropolitana de Barcelona és l’aglomeració metropolitana més important i dinàmica de la zona Euromediterrània, on es genera la meitat del PIB de Catalunya.

Barcelona, amb més de 2.000 anys d’història, no ha esdevingut capital fins fa menys de 300 anys. S’ha desenvolupat a partir de l’evolució històrica i territorial de la metròpolis, patint canvis des del seu inici fins a dia d’avui. És al segle XIX on podem veure gran part dels esdeveniments que ens porten a la Barcelona que coneixem a l’actualitat. Alguns dels precursors d’aquests canvis van ser l’enderrocament de les muralles i la donació a la ciutat de la fortalesa de la Ciutadella, el qual va permetre l’expansió de la ciutat amb el projecte urbanístic de l’Eixample creat per Ildefons Cerdà, així com l’agregació de municipis limítrofs. Concretament, és amb l’Exposició Universal de 1888 quan s’inicià una era d’optimisme cap a una nova etapa de progrés i prosperitat.

Més tard, l’Exposició Internacional de 1929 no només origina una nova remodelació important de la ciutat amb la Plaça Espanya, Montjuïc i els seus voltants, sinó que suposa un impuls rellevant en l’àmbit econòmic i tecnològic, projectant la indústria catalana cap a l’exterior i creant la marca Barcelona a nivell internacional. I així, molts d’altres esdeveniments històrics han anant impactant en el desenvolupament de la ciutat actual sense oblidar-nos de la celebració dels Jocs Olímpics l’any 1992 i tots els canvis que aquests van generar a nivell econòmic, urbanístic, social i de posicionament internacional.

“No ens podem imaginar una Barcelona competitiva empresarialment sense una àrea metropolitana ben vertebrada que ens uneixi a la resta del territori i amb connectivitat internacional”

Avui, és en aquesta àrea territorial a on sorgeix l’oportunitat de potenciar les capacitats i els coneixements per assolir una major presència a nivell internacional, incrementar l’activitat econòmica, atraure talent i ser líders en innovació. M’atreviria a dir que hauríem d’estar capacitats per celebrar amb orgull el centenari, el pròxim 2030, de l’Exposició Internacional de 1929.

L’actual punt de partida

Barcelona, setena¹ ciutat del món amb millor marca, compta amb un alt reconeixement internacional pels múltiples factors que la fan atractiva: la qualitat de vida, els atractius turístics, la llum, la gent, és una ciutat mitjana -d’escala humana, es pot fer a peu-, densa, diversa, cosmopolita i multicultural. La seva pròpia arquitectura i urbanisme representen la voluntat de viure junts, així com també la seva energia i vibració.

Concretament, la Barcelona d’avui és un hub tecnològic de referència a escala internacional, líder del sud d’Europa. Pel que fa a ecosistema startup, Barcelona es col·loca com a cinquè² hub tecnològic i digital europeu després de Londres, París, Berlín i Amsterdam, i el primer del sud d’Europa. També es considera la segona³ millor ciutat en estratègia d’atracció del sector tecnològic d’entre les 50 analitzades. Només la supera Londres. L’informe destaca que la ciutat acull esdeveniments com el Mobile World Congress i l’Smart City Expo, a més de tenir infraestructures com el 22@. La presència de l’associació Barcelona Tech City i iniciatives com Start-up Catalonia també són esmentades. Tanmateix, som la tercera⁴ ciutat del món escollida per emprendre, i la quarta⁵ per treballar-hi frec a frec amb Berlín, per sota de Londres i Nova York. Per tant, la ciutat es posiciona com a clara tractora de talent internacional, ingredient clau pel seu desenvolupament econòmic.
Cal afegir que la crisi sanitària i econòmica no ha afectat la posició de la capital catalana com a una de les millors del món per viure-hi, treballar-hi, visitar, fer recerca i emprendre, entre d’altres. El recent informe The World’s Best Cities 2021⁶, la situa com la vuitena millor ciutat del món. La millor puntuació de Barcelona és en la promoció a internet (setena posició), seguida de la qualitat urbana (novena), programació cultural (onzena) i infraestructura i atractivitat (dotzena). En el rànquing general només la superen Londres, Nova York, París, Moscou, Tòquio, Dubai i Singapur.
Tot això només ho explica un passat emprenedor i industrial sumat a un present amb un ecosistema digital i tecnològic en creixent consolidació format per actors locals referents al món. Igualment, en aquest àmbit, comptem amb una estratègia de futur ambiciosa que ens fa un lloc idoni per invertir, present al portafolis de tot inversor internacional.

Factors necessaris per forjar una entitat ciutadana metropolitana

La crisi sanitària i econòmica provocada pel covid ha posat de manifest nous reptes i n’ha accentuat d’altres: la inclusió, l’accessibilitat, la mobilitat, l’habitatge, l’escassetat de recursos i el canvi climàtic. Ens trobem en un entorn on el conjunt del territori metropolità comparteix reptes i problemàtiques que cal abordar a través d’una agenda ambiciosa integrada per projectes innovadors que liderin la transformació de la ciutat. Cal executar un full de ruta comú entre administracions del territori metropolità dissenyat a llarg termini, buit d’ideologies, electoralismes i amb consens polític, empresarial i social.

És pertinent mencionar factors inqüestionables com la green recovery. És conegut que la crisi del covid, en part, és resultat de la destrucció continuada de la biodiversitat durant les darreres dècades. És per això que la megaciutat que dissenyem ha de tenir en compte el balanç entre la sostenibilitat i el desenvolupament econòmic per la salvaguardar la qualitat de vida i salut dels seus habitants. Concretament, una millor qualitat de l’aire, aigua més sana, una gestió eficaç dels residus i una millor protecció de la biodiversitat no només redueixen la vulnerabilitat de les comunitats a les pandèmies i milloren la resiliència, sinó que tenen el potencial d’impulsar l’activitat econòmica, generar ingressos, crear llocs de treball i reduir les desigualtats.

Abast de la proposta de Barcelona metròpolis com a síntesi de l’anhel de configurar la regió metropolitana com una realitat amb identitat de ciutat

En un món globalitzat com el d’enguany hem de pensar en clau de ciutat de 4,3 milions d’habitants. No ens podem imaginar una Barcelona competitiva empresarialment sense una àrea metropolitana ben vertebrada que ens uneixi a la resta del territori i amb connectivitat internacional.

Per tal de consolidar el desenvolupament empresarial i tecnològic de Barcelona comptem amb un aeroport intercontinental i un port de primera referència a nivell del Mediterrani. Ambdós tenen un alt potencial a nivell logístic preparats per situar Barcelona com a un dels centres logístics de referència a nivell europeu. El sistema seria més sostenible si comptéssim amb un eix ferroviari potent que ens unís amb el cor d’Europa -Corredor del Mediterrani- i ens posés al nivell de centres logístics com són Anvers, Rotterdam, Hamburg o Bremen; així com potenciar altres ports de l’eix mediterrani com els de Tarragona i València.

La proposta Barcelona Metròpoli necessita una estructura administrativa articulada pel conjunt de l’àrea metropolitana. En aquest sentit, és imprescindible deixar de pensar que Barcelona és estrictament el que representa el seu Ajuntament i començar a pensar en clau d’administració col·laborativa. Hem d’entendre l’impuls de certes zones de l’àrea metropolitana com una avantatge, un incentiu cap a nous models de creixement econòmic i de reforç d’àrees punteres com la creativitat, la tecnologia, la cultura audiovisual, la recerca biomèdica, científica i tecnològica, la capital editorial i literària en dues llengües, i cultura gastronòmica. Inclús el renaixement de la nostre tradició industrial.

Actors per fer de la Barcelona Metròpoli una realitat política

L’objectiu és potenciar un model de ciutat competent que impulsi la innovació, sigui generador d’atracció de talent i recolzi l’emprenedoria. L’ actor principal obligat a implicar-se perquè això sigui una realitat és el conjunt de la ciutadania. En altres paraules, el sector públic i el privat en plena col·laboració: agents socials, grans empreses, PIMES, startups, juntament amb les diferents administracions del territori metropolità i l’acadèmia alineats en accions disruptives i polítiques unificades a llarg termini. Serà fonamental vertebrar el sistema entorn als centres de recerca -com poden ser el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), entre d’altres -, combinats amb unes universitats de primer nivell, per atraure i crear el talent que ens fa econòmicament competitius i referents davant de la resta del món.

Un clar exemple de recuperació i d’estímul de l’àrea metropolitana amb ingredients de col·laboració públic privada és la creació de la primera estació d’aterratge amb dimensions de connectivitat internacional, la Barcelona Cable Landing Station. Una nova instal·lació que pretén ser el port digital de referència del Mediterrani, permetent l’arribada de cables submarins de fibra òptica sense restriccions i connectant amb terminals procedents d’Àsia, Àfrica i el Mediterrani. El projecte s’emplaça al recinte de les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs refermant Catalunya, i més concretament l’àrea metropolitana, com a pol d’atracció de l’economia digital.

Les ciutats són actualment l’element més vulnerable en un context d’emergència climàtica. Pel desenvolupament econòmic d’una regió metropolitana de tal magnitud calen polítiques de mobilitat multimodal, innovadores i sostenibles. Justament, avui en dia, ens trobem davant la fragmentació de polítiques d’àmbit europeu, estatal i autonòmic i també d’àmbit municipal, en què la innovació no hi té cabuda. Són polítiques reactives que venen amb retard pretenent trobar dreceres a les ineficiències ja existents. Mentre la prioritat és una mobilitat respectuosa amb el medi ambient que garanteixi una qualitat de l’aire que doni compliment a la normativa Europea⁷ i n’asseguri la salut del ciutadà l’Ajuntament de Barcelona inicia una creuada contra el vehicle privat com a única via sense oferir-ne alternatives ni tampoc una planificació en clau de regió metropolitana.

Barcelona té com a peculiaritat i atractiu ser una ciutat mixta, amb un centre en el qual s’hi combina l’activitat econòmica i la vida dels ciutadans. Aquest fet requereix la convivència d’un transport públic eficient i dimensionat, flotes de vehicles de mobilitat personal⁸ i col·lectiva⁹ idealment d’ús compartit amb la logística des de la primera fins l’última milla. Només el diàleg i la col·laboració entre els sectors econòmics implicats i el conjunt d’administracions públiques metropolitanes permetrà dissenyar una regió eficient i sostenible. Ens trobem davant d’un nou escenari on les mesures innovadores com la mobilitat compartida sota demanda, la telemetria¹⁰, els hubs logístics urbans, i l’ electrificació de les flotes, entre d’altres, depenen fonamentalment de la voluntat de cocreació publico privada per ser una realitat.

És essencial generar espais de convivència harmònics per tal de superar la velocitat i complexitat dels reptes que presenta el món actual i adaptar-los a les necessitats de les persones que hi viuen. Així doncs, una Barcelona metropolitana ha d’aspirar a ser una ciutat innovadora que encaixa el canvi i impulsa noves dinàmiques per crear llocs de treball de qualitat, habitatges adequats, una mobilitat eficient, connectivitat internacional, i tot plegat en clau de sostenibilitat.

Notes:

1. Segons el Saffron City Brand Barometer 2020.

2. Segons l’estudi de la publicació EU-Startup 2020.

3. Segons la revista fDi Intelligence, del grup del Financial Times.

4. Boston Consulting Group.

5.  Boston Consulting Group.

6. Elaborat per Resonance Consultancy.

7. Directiva 2008/20/CE de qualitat de l’aire.

8. VMP: Vehicles d’una o dues rodes d’una sola plaça, elèctrics o no.

9. Cotxes i motocicletes

10. Sistemes de medició de la conducció i planificació de rutes en temps real.

Per Mar Alarcón, fundadora de Social Car i vicepresidenta de Foment del Treball

En un moment com l’actual és més que mai necessari aturar-se i pensar cap a on volem anar. La visió de futur pren més força que mai a l’hora de planificar. Són molts els interrogants que se’ns presenten quan (re)pensem el significat que volem donar a la Barcelona Metròpoli de demà i al voltant de quins conceptes la volem articular. Com en tot procés de re-modelatge és bo entendre d’on venim per saber cap a on anem.

Cal analitzar primer què significa ser metropolità i quina és la història de la construcció de l’àrea metropolitana per apuntar posteriorment quins són els factors necessaris per modelar una entitat ciutadana metropolitana. Igualment, quin creiem que ha de ser l’abast d’una proposta d’identitat per a una ciutat com Barcelona amb l’objectiu que aquesta configuri i lideri la regió metropolitana. Per últim, cal identificar quins són els actors que han d’actuar i estar al capdavant d’aquest canvi per tal d’assegurar una realitat amb el major grau d’èxit.

Repensem la nostra ciutat amb l’objectiu d’elaborar un gran projecte per assolir una cohesió social a partir de l’enfortiment del seu teixit empresarial, d’empoderament de la figura de l’emprenedor, la creació d’empreses per generar més llocs de treball i una riquesa sostenible. Aquests objectius s’han d’elaborar amb un compromís transversal amb aspectes prioritaris com són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, Agenda 2030), la responsabilitat de l’Administració, la cohesió social del territori i la transformació digital.

El significat de ser metropolità

Les grans ciutats són considerades com un dels artificis més grans que ha creat la societat moderna, una gran obra de construcció civil que evoluciona al llarg del temps. Un lloc on es conviu amb desconeguts amb els que tanmateix s’adquireix una estranya familiaritat. És, així mateix, un bé comú que hauríem de cuidar dissenyant, planificant i gestionant amb responsabilitat perquè sigui més accessible, assequible i inclusiu per a tothom. No es tracta d’un ens immòbil sinó en constant evolució. Les decisions que es prenen avui sobre una ciutat marquen el que poden ser avantatges o barreres al futur, i més ara, en un entorn de canvi a una velocitat sense precedents. Per tant, és imprescindible que els lideratges de les ciutats siguin conscients, inclusius i amb una clara visió de futur. Una ciutat com Barcelona, amb ambició metropolitana, poc es pot permetre utilitzar polítiques d’assaig i error o del fer i desfer.

Breu història de la construcció del territori metropolità

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es crea el 2011, abastant un territori de 636 km2, 36 municipis i més de 3,2 milions d’habitants. Cal destacar que l’àrea metropolitana de Barcelona és l’aglomeració metropolitana més important i dinàmica de la zona Euromediterrània, on es genera la meitat del PIB de Catalunya.

Barcelona, amb més de 2.000 anys d’història, no ha esdevingut capital fins fa menys de 300 anys. S’ha desenvolupat a partir de l’evolució històrica i territorial de la metròpolis, patint canvis des del seu inici fins a dia d’avui. És al segle XIX on podem veure gran part dels esdeveniments que ens porten a la Barcelona que coneixem a l’actualitat. Alguns dels precursors d’aquests canvis van ser l’enderrocament de les muralles i la donació a la ciutat de la fortalesa de la Ciutadella, el qual va permetre l’expansió de la ciutat amb el projecte urbanístic de l’Eixample creat per Ildefons Cerdà, així com l’agregació de municipis limítrofs. Concretament, és amb l’Exposició Universal de 1888 quan s’inicià una era d’optimisme cap a una nova etapa de progrés i prosperitat.

Més tard, l’Exposició Internacional de 1929 no només origina una nova remodelació important de la ciutat amb la Plaça Espanya, Montjuïc i els seus voltants, sinó que suposa un impuls rellevant en l’àmbit econòmic i tecnològic, projectant la indústria catalana cap a l’exterior i creant la marca Barcelona a nivell internacional. I així, molts d’altres esdeveniments històrics han anant impactant en el desenvolupament de la ciutat actual sense oblidar-nos de la celebració dels Jocs Olímpics l’any 1992 i tots els canvis que aquests van generar a nivell econòmic, urbanístic, social i de posicionament internacional.

Avui, és en aquesta àrea territorial a on sorgeix l’oportunitat de potenciar les capacitats i els coneixements per assolir una major presència a nivell internacional, incrementar l’activitat econòmica, atraure talent i ser líders en innovació. M’atreviria a dir que hauríem d’estar capacitats per celebrar amb orgull el centenari, el pròxim 2030, de l’Exposició Internacional de 1929.

“No ens podem imaginar una Barcelona competitiva empresarialment sense una àrea metropolitana ben vertebrada que ens uneixi a la resta del territori i amb connectivitat internacional”

ALTRES ARTICLES