QUATRE ENTREVISTES PER PENSAR LA METRÒPOLI

XAVIER MARCÉ: “LA CULTURA DE BARCELONA TAMBÉ CONCERNEIX EL SECTOR PRIVAT”

per Rafael Pradas

Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de l‘Ajuntament de Barcelona (de Turisme i Indústries en l’anterior mandat) acumula una llarga experiència en gestió cultural: llicenciat en Ciències Econòmiques, ha estat director de Cultura de l’Hospitalet, del Pla estratègic de Cultura de Sabadell, de Recursos de l’ICUB i de l’Institut de les Industries Culturals de la Generalitat. En l’àmbit privat ha estat vicepresident del Grup Focus i president de l’associació d’empreses de teatre de Catalunya, ADETCA.

-Barcelona té ambició cultural?
-Té dimensió cultural. La paraula ambició cal ajustar-la una mica perquè si Barcelona es volgués comparar amb Londres, Nova York o París es podria dir que no té tota l’ambició necessària. Ara bé, Barcelona té un projecte cultural molt sòlid, és una ciutat molt valorada, destinació de gran nombre d’artistes que hi fan recerca, art contemporani, activitats relacionades amb la industria creativa. Ha passat a tenir un 23% d’expatriats, una part important dels quals venen atrets per projectes vinculats a la creativitat. És cert que existeix la percepció que manquen els grans equipaments i espais culturals que estan molt centralitzats a les capitals d’estat. Tot i així, crec que la pregunta rellevant és si tenim dimensió cultural i si l’ambició és conseqüència d’aquesta dimensió. Crec que Barcelona està bé culturalment si la sabem situar -i comparar- en la lliga de ciutats que pertoca.

Continua llegint l’entrevista aquí.

FILO CAÑETE: “ELS MUNICIPIS METROPOLITANS TENIM NECESSITATS COMUNES PERÒ TAMBÉ LES NOSTRES SINGULARITATS”

per Xavi Casinos

Filo Cañete (Barcelona, 1970) és alcaldessa de Sant Adrià de Besòs des del 9 d’abril de 2021, quan va substituir a Joan Callau. A les eleccions municipals del maig de 2023 va obtenir la majoria absoluta. Formada com a psicòloga, ha treballat en l’àmbit de la inserció social.

Què espera del desenvolupament de l’àrea metropolitana en els propers anys?
Des de l’experiència dels darrers anys, primer com a regidora i ara com a alcaldessa, en el moment en què, en plena crisi econòmica i social, l’àrea metropolitana es posa al costat dels ajuntaments incorporant una estratègia social que va més enllà de la gestió de residus, del transport i la pedra, es produeix un canvi important de mentalitat, que és el camí per assolir l’equilibri territorial. Ho diu una alcaldessa d’un municipi, Sant Adrià de Besòs, des del que sempre hem reivindicat una mirada cap a la zona més pobre, vulnerable i amb una situació de risc des d’un punt de vista social. Per tant, penso que anem per bon camí i que totes aquestes voluntats, bones intencions i compromisos adquirits s’arribaran a executar. Això és el que ara espero de l’àrea metropolitana. En confiem molt.

Continua llegint l’entrevista aquí.

JOAN CABEZAS:“PODEM AJUDAR A REEQUILIBRAR EL TERRITORI MÉS ENLLÀ DE LES ÀREES METROPOLITANES DE BARCELONA O TARRAGONA”

Per Manel Manchon

Joan Cabezas és el CEO i cofundador de Nactiva, una empresa social, sense ànim de lucre, centrada en el Capital Natural. Amb experiència en la direcció de projectes en diferents països i continents, Cabezas treballa pel desenvolupament econòmic regional convençut que els inversors saben avui que el món natural té un valor i que cal adaptar-se a una nova cultura, lluny dels grans impactes de les dècades anteriors. En aquesta entrevista amb RethinkBCN, Cabezas considera que l’ecologisme també ha errat en la seva forma d’actuar. “L’ecologisme ha pecat de pessimista: no ha pensat que som orgànics i que tenim capacitat d’adaptació”, afirma.

Com es defineix Nactiva? En què consisteix el seu projecte?

D’entrada Nactiva és una empresa que definim com a social. Sense ànim de lucre, ha estat impulsada per Palladium i Roman amb l’objectiu de protegir i regenerar el capital natural de la Mediterrània. I per fer-ho comptem amb fundadors, els partners, que tenen un contracte a llarg termini amb finançament. Nactiva parla amb les empreses del territori i identifica projectes, veu idees que poden convertir-se en projectes. Els selecciona i els ajuda a buscar finançament. El que es busca és que puguin arribar a ser grans projectes, que creixin perquè aconseguir així una major eficàcia.

Continua llegint l’entrevista aquí.

CARLES CABRERA: “PEL BON GOVERN D’UNA CIUTAT EL PRIMER QUE S’HA DE TENIR CLAR ÉS ON ES VOL ANAR”

Per Pep Martí

Parlar de l’Institut Cerdà és fer-ho d’innovació. Creat fa prop de quaranta anys sota l’impuls d’un grup d’enginyers al capdavant dels quals hi havia Pere Duran Farell, l’Institut Cerdà és una fundació centrada en l’anàlisi de la innovació sobre el territori. Carles Cabrera (Barcelona, 1957) n’és el director. Enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya, MBA per ESADE i AMP per Columbia Business School, acumula més de tres dècades d’experiència en el sector de la consultoria. També és autor del llibre El Celler de Can Roca: generant valor en empreses de serveis (Criteria, 2015). Ens rep a la seu de l’Institut i en aquesta conversa Carles Cabrera, que també és també membre del Comitè Ètic de Càritas Catalunya, explica la tasca de l’entitat i reivindica una mirada professional i alhora humanista als reptes de ciutat.

– Expliqui’ns en primer lloc què és l’Institut Cerdà.
– L’Institut es funda l’any 1984 per celebrar el 125aniversari del Pla de l’Eixample de Cerdà, que es va aprovar el 1859. Ildefons Cerdà era en aquell moment una persona poc reconeguda des del punt de vista urbanístic, quan ell va ser la primera persona al món a utilitzar el terme “urbanisme”. Hi va haver un grup d’enginyers de camins, encapçalats per Pere Duran Farell, amb Albert Serratosa, Albert Vilalta i Joaquim Tosas, entre d’altres, que van voler muntar una mostra sobre Cerdà. I un cop feta, van voler anar més enllà i es van plantejar engegar una entitat que pensés sobre el territori i la societat i promogués la innovació. En els nostres estatuts ho estableix clarament. I com que a la societat i al territori passa de tot, això ens permet dedicar-nos al que creiem que és interessant pel país i el territori i al que ens dona la capacitat humana i tècnica de l’Institut.

Continua llegint l’entrevista aquí.

XAVIER MARCÉ: “LA CULTURA DE BARCELONA TAMBÉ CONCERNEIX EL SECTOR PRIVAT”

per Rafael Pradas

Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de l‘Ajuntament de Barcelona (de Turisme i Indústries en l’anterior mandat) acumula una llarga experiència en gestió cultural: llicenciat en Ciències Econòmiques, ha estat director de Cultura de l’Hospitalet, del Pla estratègic de Cultura de Sabadell, de Recursos de l’ICUB i de l’Institut de les Industries Culturals de la Generalitat. En l’àmbit privat ha estat vicepresident del Grup Focus i president de l’associació d’empreses de teatre de Catalunya, ADETCA.

-Barcelona té ambició cultural?
-Té dimensió cultural. La paraula ambició cal ajustar-la una mica perquè si Barcelona es volgués comparar amb Londres, Nova York o París es podria dir que no té tota l’ambició necessària. Ara bé, Barcelona té un projecte cultural molt sòlid, és una ciutat molt valorada, destinació de gran nombre d’artistes que hi fan recerca, art contemporani, activitats relacionades amb la industria creativa. Ha passat a tenir un 23% d’expatriats, una part important dels quals venen atrets per projectes vinculats a la creativitat. És cert que existeix la percepció que manquen els grans equipaments i espais culturals que estan molt centralitzats a les capitals d’estat. Tot i així, crec que la pregunta rellevant és si tenim dimensió cultural i si l’ambició és conseqüència d’aquesta dimensió. Crec que Barcelona està bé culturalment si la sabem situar -i comparar- en la lliga de ciutats que pertoca.

Continua llegint l’entrevista aquí.

FILO CAÑETE: “ELS MUNICIPIS METROPOLITANS TENIM NECESSITATS COMUNES PERÒ TAMBÉ LES NOSTRES SINGULARITATS”

per Xavi Casinos

Filo Cañete (Barcelona, 1970) és alcaldessa de Sant Adrià de Besòs des del 9 d’abril de 2021, quan va substituir a Joan Callau. A les eleccions municipals del maig de 2023 va obtenir la majoria absoluta. Formada com a psicòloga, ha treballat en l’àmbit de la inserció social.

Què espera del desenvolupament de l’àrea metropolitana en els propers anys?
Des de l’experiència dels darrers anys, primer com a regidora i ara com a alcaldessa, en el moment en què, en plena crisi econòmica i social, l’àrea metropolitana es posa al costat dels ajuntaments incorporant una estratègia social que va més enllà de la gestió de residus, del transport i la pedra, es produeix un canvi important de mentalitat, que és el camí per assolir l’equilibri territorial. Ho diu una alcaldessa d’un municipi, Sant Adrià de Besòs, des del que sempre hem reivindicat una mirada cap a la zona més pobre, vulnerable i amb una situació de risc des d’un punt de vista social. Per tant, penso que anem per bon camí i que totes aquestes voluntats, bones intencions i compromisos adquirits s’arribaran a executar. Això és el que ara espero de l’àrea metropolitana. En confiem molt.

Continua llegint l’entrevista aquí.

JOAN CABEZAS:“PODEM AJUDAR A REEQUILIBRAR EL TERRITORI MÉS ENLLÀ DE LES ÀREES METROPOLITANES DE BARCELONA O TARRAGONA”

Per Manel Manchon

Joan Cabezas és el CEO i cofundador de Nactiva, una empresa social, sense ànim de lucre, centrada en el Capital Natural. Amb experiència en la direcció de projectes en diferents països i continents, Cabezas treballa pel desenvolupament econòmic regional convençut que els inversors saben avui que el món natural té un valor i que cal adaptar-se a una nova cultura, lluny dels grans impactes de les dècades anteriors. En aquesta entrevista amb RethinkBCN, Cabezas considera que l’ecologisme també ha errat en la seva forma d’actuar. “L’ecologisme ha pecat de pessimista: no ha pensat que som orgànics i que tenim capacitat d’adaptació”, afirma.

Com es defineix Nactiva? En què consisteix el seu projecte?

D’entrada Nactiva és una empresa que definim com a social. Sense ànim de lucre, ha estat impulsada per Palladium i Roman amb l’objectiu de protegir i regenerar el capital natural de la Mediterrània. I per fer-ho comptem amb fundadors, els partners, que tenen un contracte a llarg termini amb finançament. Nactiva parla amb les empreses del territori i identifica projectes, veu idees que poden convertir-se en projectes. Els selecciona i els ajuda a buscar finançament. El que es busca és que puguin arribar a ser grans projectes, que creixin perquè aconseguir així una major eficàcia.

Continua llegint l’entrevista aquí.

CARLES CABRERA: “PEL BON GOVERN D’UNA CIUTAT EL PRIMER QUE S’HA DE TENIR CLAR ÉS ON ES VOL ANAR”

Per Pep Martí

Parlar de l’Institut Cerdà és fer-ho d’innovació. Creat fa prop de quaranta anys sota l’impuls d’un grup d’enginyers al capdavant dels quals hi havia Pere Duran Farell, l’Institut Cerdà és una fundació centrada en l’anàlisi de la innovació sobre el territori. Carles Cabrera (Barcelona, 1957) n’és el director. Enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya, MBA per ESADE i AMP per Columbia Business School, acumula més de tres dècades d’experiència en el sector de la consultoria. També és autor del llibre El Celler de Can Roca: generant valor en empreses de serveis (Criteria, 2015). Ens rep a la seu de l’Institut i en aquesta conversa Carles Cabrera, que també és també membre del Comitè Ètic de Càritas Catalunya, explica la tasca de l’entitat i reivindica una mirada professional i alhora humanista als reptes de ciutat.

– Expliqui’ns en primer lloc què és l’Institut Cerdà.
– L’Institut es funda l’any 1984 per celebrar el 125aniversari del Pla de l’Eixample de Cerdà, que es va aprovar el 1859. Ildefons Cerdà era en aquell moment una persona poc reconeguda des del punt de vista urbanístic, quan ell va ser la primera persona al món a utilitzar el terme “urbanisme”. Hi va haver un grup d’enginyers de camins, encapçalats per Pere Duran Farell, amb Albert Serratosa, Albert Vilalta i Joaquim Tosas, entre d’altres, que van voler muntar una mostra sobre Cerdà. I un cop feta, van voler anar més enllà i es van plantejar engegar una entitat que pensés sobre el territori i la societat i promogués la innovació. En els nostres estatuts ho estableix clarament. I com que a la societat i al territori passa de tot, això ens permet dedicar-nos al que creiem que és interessant pel país i el territori i al que ens dona la capacitat humana i tècnica de l’Institut.

Continua llegint l’entrevista aquí.

ALTRES ARTICLES

JAUME COLLBONI: “BARCELONA NO POT RENUNCIAR A CAP GRAN PROJECTE DE CIUTAT” LLUÍS DEULOFEU: “LA PANDÈMIA HAURIA ESTAT INIMAGINABLE D’AFRONTAR SENSE LES TELECOMUNICACIONS” QUATRE MIRADES SOBRE LA METRÒPOLI JOSEP ACEBILLO: “LA GRAN INCONGRUÈNCIA QUE SUPOSA L’APLICACIÓ DE LES SUPERILLES PROVÉ DE L’ESPECIFICITAT DE LA SEVA CONCEPTUALITZACIÓ”